Entrada de Lucia T. (1r Bat. Científic)

Si prens la decisió de llegir aquesta entrada, que siga amb la ment oberta; no et prengues la paraula “racista” com a “persona que va agredint pel carrer i enviant al seu país d’origen tots els negres perquè venen a furtar-nos el treball”, perquè la veritat és que no és així. El problema del racisme ve perquè gran part de qui té comportaments racistes no és conscient del que comporta. També vull aclarir que tot el que diré és perquè conec el tema, de fet, el visc dia a dia en la meua pròpia pell. Dit açò, comencem.

És irònic que penses que la societat segueix sent racista però que tu, especialment, no tens cap comportament racista –els tinc jo cap als negres i sóc negra. Inclús sent lleus, és irònic que digues que el racisme segueix molt present, però que no actues quan l’escoltes o el veus. Per què quan alguna cosa va malament, tots en formem part. El racisme segueix present, i tots, en distints graus, el mantenim.

Tens actes racistes quan t’incomoda dir la paraula “negre” o “mulato” i utilitzes diminutius per evitar-la com ara “negrito”, o bé paraules  com “morenet”. Eres racista quan fas acudits racistes o bé et rius d’ells; quan veus injustícies racistes i únicament et pares a observar, continues caminant o bé ho graves per publicar-lo en xarxes socials; quan li preguntes a un negre “d’on eres?” i et respon que “de València” i li repeteixes la pregunta: “però, de veritat, d’on vens?” És racisme perquè significa que no consideres “normal” el seu color de pell, la seua vestimenta, etc.

Hi ha un pas intermedi entre la falta de respecte i el racisme que s’anomena incomoditat. La incomoditat pel fet que et toquen el pèl pel simple fet de ser afro, sense demanar cap permís; pel fet que anomenes el teu pare ‘pare’ i, com que és blanc, et pregunten “però és ton pare? Valore l’admiració que molta gent té cap als negres, cap a la pell negra, el pèl afro, les cames llargues, les corbes d’una dona africana…, però hi ha vegades que eixos comentaris d’admiració es converteixen en incomoditat.

Finalment vull parlar de la paraula “nigga”. Per què no hem de dir la paraula “nigga”? En primer lloc, és un terme tabú que simbolitza la dolorosa història de segregació racial dels Estats Units. Explicat senzillament: aquest terme és utilitzat o era utilitzat entre els negres, es va popularitzar en la cultura general del rap i del hip hop de barri, en la comunitat afroamericana, i servia per a comunicar-se de negre a negre de forma col·loquial i amistosa: “Què passa, germà?” El problema és quan aprens que “nigga” significa “negrata”; sí, com ho lliges: no significa ni germà ni negre, sinó negrata, i és molt despectiu i humiliant.

Així que analitza el teu racisme i desfés-te d’ell. Tots eixirem guanyant.

Entrada d’Helena i de Yoana

L’altre dia vaig ser testimoni d’un comentari racista completament innecessari. Estava amb unes amigues i vam escoltar a una persona dir-li a un altra «tercermundista». No sé quina era la raó, si era pel seu color de pell o per la procedència; però no tenia molt de sentit perquè aquesta persona era de l’est d’Europa.

El primer que volia comentar és que la gent no s’informa sobre la resta d’Europa, o del món en general, perquè moltes persones es perden amb els països de l’Est, Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia… I estaria bé que sapigueren més i així no dirien tantes ximpleries.

L’altra cosa que més em va xocar va ser el fet de dir-li a una persona «tercermundista». En primer lloc, és una gran falta de respecte cap a aquesta persona. En segon lloc, ningú té el dret de dir-li a una altra persona que és del tercer món. I si ho fora, què més et dóna si aquesta persona és d’aquest lloc?

Tots i totes som persones i som d’on som; ningú ha elegit d’on ser, de la mateixa manera que ningú ha elegit quins pares tindre ni en quines condicions viure. I per aquest fet ningú té dret de dir a altres que són d’un lloc determinat.

Tampoc saps com ho passa o ho ha passat aquesta persona per a estar dient-li d’on és o com és; no saps els problemes que té ni tampoc com li pot afectar el teu comentari estúpid, perquè aquesta persona no va elegir canviar-se de país ni tampoc ha vingut per molestar-te, sinó perquè no podia viure bé en el seu lloc d’origen.

De veritat penseu que les persones que emigren ho fan perquè volem? De veritat penseu que volem separar-nos de les nostres famílies i anar a un altre país per a estudiar un altre idioma que no sabem i conviure amb gent que no coneixem? Ja n’hi ha prou de separar les persones per països, colors, cultures, creences o «races». Perquè hi ha una raça i és la humana, i tothom és igual, independentment del lloc d’on venim.

Ens agradaria parlar sobre el racisme, però què és el racisme? Doncs el racisme és una actitud discriminatòria que consisteix a considerar que les persones amb diferents trets físics, com per exemple un altre color de pell, són inferiors intel·lectualment, social i moral a la resta de persones que no tenen aquestos trets.

Hui en dia el racisme està estès per tot el món en major o menor mesura, i encara que siga molt menys que fa cinquanta anys, encara està molt present en la nostra societat.

Hi ha molts exemples que mostren que encara està entre nosaltres. Per exemple, quan es va elegir Miss Amèrica a Nina Davuluri, aquesta va ser sotmesa a una pluja de tweets racistes per ser la primera Miss Amèrica d’origen indi. Un altre exemple és la història de Lampedusa: l’any passat un grup  d’immigrants de Somàlia va intentar aplegar a l’illa italiana, amb l’esperança de tindre una vida amb millors condicions.  Naufragaren a uns quants kilòmetres del port i, per intentar cridar l’atenció i així poder ser socorreguts, varen cremar coses del vaixell. Diverses embarcacions de multinacionals s’hi acostaren encuriosides, però cap d’elles els va rescatar i moriren tres-centes persones, entre elles dones i xiquets.  Vosaltres penseu que si hagueren segut persones blanques, les haurien rescatades? El tercer exemple seria la propagació dels grups neonazis amb ideologies xenòfobes i racistes.

Però també hi ha grups que lluiten per eradicar el racisme, els prejudicis racials i el moviment skin nazi, com l’associació internacional contra la discriminació o els skinheads.

 Nosaltres pensem que és molt difícil canviar la mentalitat de les persones, i que el que hem de fer és educar les noves generacions i no permetre que aquest problema es faça més gran.

Ací us adjuntem un rap contra el racisme i la xenofòbia i esperem que el gaudiu.

Ens agradaria que ens donàreu el vostre punt de vista, i que compartiu les vostres idees sobre com acabar amb el racisme.

Entrada feta per Eric Gil, David Lacomba, Laura Marconell, Julud Masoud  (3r A)