Tagged: Actes 19-20
Els Missatges Tu i els Missatges Jo
En la sessió de mediació celebrada el 4 de març de 2020, treballem els Missatges tu i els Missatges jo amb l’ajuda de l’ONG Cultura de Pau.
La formadora ens conta una situació perquè reflexionem:
“Una adolescent arriba a casa al mig dia i sa mare li pregunta com ha anat, i aquesta li respon que és una pesada i que la deixe tranquil·la. Sa mare es disgusta i el dinar sembla un velatori.”
La formadora ens explica que la resposta de la filla és un Missatge tu, on li tirem la culpa a l’altre. En canvi, un Missatge jo és assertiu i respectuós: “Mama, quan entre cada dia a casa a les 3, estic cansada i el que tinc és gana. Necessite dinar i després, en les postres, ja et conte com ha anat”. Què respondrà sa mare? Que molt bé, perquè la resposta de la filla li permet entendra-la.
Estructura del Missatge jo:
- Per a respectar l’altre, primer em tracte amb respecte a mi i em controle.
- Explique què ha passat, com em sent i què necessite.
Aleshores la formadora ens posa més exemples i l’alumnat ix a representar aquestes situacions:
Exemple 1: Joan, es diu per ací que has tret un 10 perquè has copiat.
Missatges tu: (Joan) “Calla’t ja, mentidera”, “Què t’estàs inventant?”, “Tu de què vas?”. Amb aquestes respostes, Helena es posarà a la defensiva i contraatacarà amb un altre Missatge tu.
Missatge jo: (Joan) “Helena, he sentit que diuen a l’institut que he tret un 10 per copiar, però no és cert. M’agradaria que no ho digueres més perquè no és veritat.”
Possible continuació del diàleg:
- (Helena) “Ja, però jo crec que és així perquè no crec que sigues tan bo en castellà i per això crec que has copiat.”
- (Joan) “Helena, he estat estudiant molt. I m’agradaria que no ho digueres.
- (Helena) També ho diuen altres.”
- (Joan) “Doncs, per favor, digues a eixos “altres” que si tenen algun dubte que vinguen i jo els explicaré què ha passat.”
Exemple 2: La teua germana Eva s’està menjant l’entrepà que t’havia preparat ton pare.
Missatge tu: (Helena) “Li ho diré al pare. No toques el meu menjar, és sagrat!”
Missatge tu: (Helena) “Eva, t’estàs menjant l’entrepà que m’ha preparat papa. Estic molt molesta perquè ara me n’he de fer un altre i si no tindré fam a l’esplai. Et demane que no ho tornes a fer. Podries ajudar-me a fer-me’n un altre.”
Exemple 3: La teua amiga Anna t’ha deixat unes sabates per anar a una festa i una s’ha trencat.
Missatge tu: “M’has passat una porqueria de sabates i Joan les ha trencades perquè em va xafar”.
Missatge jo: “Ahir se’m varen trencar les teues sabatilles. Em sent trista perquè són teues i s’han trencat. M’agradaria que em perdonares. No tinc diners per a comprar-te’n unes de noves, però t’he portat aquestes altres que pense que et poden fer paper.”
Exemple 4: Li agafes de broma els auriculars a un amic i es trenquen, sense voler.
Missatge tu: “M’has trencat els auriculars i estic furiosa perquè no tinc diners per a comprar-me’n uns altres. Me’ls has de pagar!”
Imagina el missatge jo.
Exemple 5: El teu germà menut vol jugar i tu estàs atenen en eixos moments al mòbil.
Missatge jo: Calla, enano, i deixa’m en pau, que ets un pesat!!
Aquest missatge és irrespectuós: no li diem el nom, i no respectem que té ganes d’estar amb nosaltres; a més li estem ensenyant una forma violenta de relacionar-se.
És important que siguem conscients de la manera en la qual ens relacionem, sobretot amb els més menuts i menudes perquè podem estar ensenyant ferramentes positives i també negatives.
Imaginem bons Missatges jo i desterrem els Missatges tu!!
Com explicaries què és la mediació?
Com explicaries què és la mediació? Amb aquesta pregunta, Elena, de l’ONG Cultura de Pau, comença la sessió de formació del nostre equip de mediació. La sessió té lloc el 12 de febrer de 2020, i hi assisteixen 12 alumnes de primer d’ESO, 7 de segon i 6 de tercer.
Les bafarades que ha repartit Elena per grups s’omplin de bones idees: som persones que faciliten que altres puguen solucionar els seus problemes sense violència, mitjançant el diàleg, però sense donar-los la solució; també ajudem a restaurar la comunicació; procurem que les persones en conflicte troben punts en comú; propiciem que s’entenguen els sentiments que entren en joc en una situació conflictiva; promovem l’empatia, etc.
Des de quina edat és una persona empàtica?, pregunta, de nou, Elena. Cadascú diu la seua, però la formadora ens explica que si tenim un entorn que ho fomente, l’empatia és una capacitat humana, i als 2 anys ja podem ser empàtiques.
Després d’aquestes interessants preguntes, Elena reparteix per grups tires de frases perquè les situem com a adequades o no en la mediació. Tot el món té clar les que clarament no són pròpies de la mediació:
- Fem la mediació en qualsevol lloc, no importa si hi ha soroll o persones al voltant.
- S’utilitzen insults i crits.
- Els renyem per barallar-se.
- Donem suport a la persona que més ens agrada.
- Ens riem i/o burlem del que diuen.
- Els diem com han de solucionar el seu problema.
Les que sí que són pròpies de la mediació són les següents:
- Ajudem perquè puguen dialogar amb respecte. Respecte.
- El que diem en mediació es queda en mediació. Confidencialitat.
- El animem a col·laborar per a solucionar el conflicte.
- Les persones s’escolten tranquil·lament.
- Les parts decideixen el que faran per a solucionar-ho. Compromís amb la solució.
- Les persones tenen ganes de solucionar el conflicte.
- Ajudem perquè pensen opcions per a solucionar el conflicte. Facilitació.
- S’han de trobar després per vore com van els acords. Revisar el compromís.
- Les persones mediadores no donen la seua opinió. Neutralitat i imparcialitat.
En mediació creem espais de confiança i de respecte. Les persones que usen habitualment la violència, no han tingut possibilitat d’aprendre què és la confiança. Pensen que la violència és una ferrament de resposta per a solucionar els seus conflictes, però en realitat els empitjora. També hi ha gent a qui mai han escoltat amb tranquil·litat, ni han tingut en compte les seues emocions; i quan els passa per primera vegada, que algú els atén i els escolta, els canvia la cara.
Quines frases podem dir per animar a participar en la mediació? pregunta Elena. Els nostres mediadors i mediadores ofereixen frases d’ànim: En mediació et podràs desfogar i aconseguiràs que l’altra persona t’escolte; Pots contar-ho, estem per ajudar; Al final et sentiràs més alliberat; Tot anirà millor…
L’hora passa volant i ho deixem per a la següent sessió, que serà més pràctica. Un plaer, com sempre.
Revisant els ODC
L’Observatori de la Convivència es reuneix aquest 6 de febrer de 2020 i, amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, es posa a reflexionar sobre els ODC.A la formació hi assisteixen 22 observadors/es de 19 grups diferents. Trobem a faltar els grups següents: d’ESO, 1r C, 2n D, 4t B; de Batxillerat, 1r artístic, 2n artístic i 2n científic, i d’FPB, 1r informàtica, 2n informàtica.
Comencem amb una dinàmica de cohesió grupal en la qual cada observador/a explica l’ODC que li sembla més important. Després es treballa en grup i es reparteixen els diferents ODC perquè anoten les actituds que vulneren el dret, i les accions de canvi i millora. També se’ls passen fulls en blanc per proposar nous ODC.
De les propostes noves que no havíem tingut en compte en anteriors sessions, destaquen les següents:
De l’ODC 5, Promoure el bon ús de les xarxes socials, es donen com a accions de canvi: no culpar la víctima sinó qui compateix imatges o vídeos sense consentiment de la protagonista; avisar la persona quan algú haja pujat una foto seua sense consentiment, i promoure contingut contra els discursos d’odi en les xarxes socials.
De l’ODC 8, Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món, es proposa una acció de canvi molt interessant: fer intervencions artístiques en les taquilles per conscienciar sobre aquest tema.
Pel que fa a les propostes de nous ODC, en destaquem dues:
ODC 12. Promoure la sororitat
Fer un grup de dones per compartir vivències, experiències i propostes, a l’igual que ja existeix un grup d’homes.
ODC 13. Obrir-se a altres cultures per evitar la xenofòbia i el racisme
El grup que proposa aquest ODC vol també un canvi curricular perquè s’aprenga més d’altres cultures i menys coneixements que no serveixen per a la vida.
En Som Més i l’Observatori de la Convivència
L’Observatori de la Convivència i En som més.
L’Isabel de Villena, de la mà de l’ONG Jóvenes i desarrollo, participa en el projecte En Som Més (Somos Más).
En la primera sessió de formació de l’Observatori de la Convivència d’aquest segon trimestre, celebrada el passat dimarts 7 de gener, vàrem estar parlant dels avantatges i dels inconvenients de les xarxes socials, i també dels efectes dels discursos d’odi i de la violència. Després jugàrem amb cartes a un joc de rol que simulava les interaccions en les xarxes socials i que integrava diferents activitats de reflexió i debat.
Què és En Som Més?
És una iniciativa per sensibilitzar i prevenir contra el discurs de l’odi i la radicalització violenta. Per aconseguir-ho, el projecte uneix dos àmbits essencials: l’educació a l’aula i l’ús d’lnternet amb l’objectiu d’amplificar el respecte, la tolerància i la diversitat.
Vols saber més sobre aquest moviment i els seus protagonistes?
En Som Més té com a objectiu principal sensibilitzar sobre el radicalisme violent i el discurs de l’odi, especialment entre els joves, i promoure missatges positius de tolerància i inclusió social en les xarxes socials. Es tracta d’una col·laboració entre Google, el Govern d’Espanya, la Xarxa Aware (Alliance of Women Against Radicalization and Extremism), FESP-UGT (a través d’Aula Intercultural) i l’ONG Jóvenes y Desarrollo.
Consisteix en la formació de més de 28.000 xiquets i adolescents d’entre 14 i 20 anys d’edat, a través de tallers en escoles i centres de tot el país. L’activitat educativa conclourà amb un concurs, els guanyadors del qual viatjaran per conéixer el YouTube Space de Londres.
A més, involucra una campanya de difusió protagonitzada per un grup de youtubers espanyols compromesos en la lluita contra el discurs de l’odi (ja siga en les formes de racisme, xenofòbia, homofòbia, islamofòbia o sexisme) i convençuts que plataformes com YouTube són un espai per a difondre missatges positius d’integració, tolerància i respecte.
Aquests creadors són Ramia’s Channel, La Família TV, OfficialMad4yu, Miss Black Glamur, i col·laboraran també Yellow Mellow, Rayden, Andrea Compton i Arkano. La campanya de difusió consisteix en la creació de vídeos en els seus canals, en la participació de tallers educatius en escoles i en la publicació de posts en les seues xarxes socials.
L’Observatori al primer trimestre 19-20
L’Observatori de la Convivència
Qui ens inspira
L’any 2015, 193 països van acordar a la seu de l’ONU (Organització de Nacions Unides) establir 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), que s’havien d’acomplir abans de 2030: fi de la pobresa; fam zero; salut i benestar; educació de qualitat; igualtat de gènere; aigua neta i sanejament; energia neta i assequible; treball digne i creixement econòmic; indústria, innovació i infraestructures; reducció de les desigualtats; ciutats i comunitats sostenibles; consum i producció responsables; acció climàtica; vida submarina; vida terrestre; pau, justícia i institucions sòlides, i aliances per als objectius.
Amb els ODS es pretén avançar cap a un món més sostenible, però que no solament té a veure amb la conservació i cura de la naturalesa sinó també amb les persones i amb el fet de relacionar-nos de manera sana i sense violència.
Per a vetllar per l’acompliment dels ODS, hi ha persones (observadors/es) que fan informes en els diferents països membres.
En aquest vídeo de poc més de tres minuts, s’expliquen els ODS.
Les funcions dels observadors/es de la convivència
De la mateixa manera que a l’ONU, els/les observadores de la convivència de l’IES Isabel de Villena tenen diverses funcions, entre les quals destaquen:
- Prendre nota de les accions que es duen a terme en la seua classe i en les diferents matèries encaminades a l’acompliment dels ODC.
- Recordar a la classe i al professorat la necessitat de treballar els ODC.
- Dinamitzar i/o proposar accions encaminades a l’acompliment dels ODC.
- Observar i/o detectar conflictes en la seua classe, i actuar o derivar si no els poden solucionar (comunicar-ho al tutor/a, equip de mediació, direcció…).
La nostra història
- Curs 2015-2016. Definició de la figura de l’observador/a i les seues fortaleses. Desmuntem mites: no són chivatos/es.
- Curs 2016-2017. Anàlisi del clima del centre i de les situacions que perjudiquen la convivència. Fem també un mapeig de las debilitats i fortaleses de l’institut. Establim un protocol d’actuació davant de situacions conflictives (com actuar o derivar).
- Curs 2017-2018. Elaborem els Objectius de Convivència de nostre centre.
- Curs 2018-2019. Comencem a avaluar trimestralment el compliment dels ODC per part de cada curs. Seguim formant els observadors/es en educació emocional (emocions que entren en joc en una situació conflictiva), com calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents; xarxes socials, etc.
- Curs 2019-2020. Seguim en marxa…
Els nostres ODC
- ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere
- ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar
- ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat
- ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes
- ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials
- ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es
- ODC 7. Promoure les crítiques constructives
- ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món
- ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari
- ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari
- ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues
Preguntes per a avaluar el trimestre
Què hem fet en la meua classe durant aquest trimestre?
Escriurem tants post-its com activitats s’hagen realitzat en la nostra classe. Cada activitat l’hem d’escriure dues vegades; una l’apegarem en el cartell dels ODC i l’altra, en el cartell per cursos.
En cada post-it posarem la matèria i l’actuació, com a l’exemple. Si volem, podem posar també l’ODC que es treballa i el curs.
Els punys no parlen 