Tagged: Vídeos

#TransfoBus

Ella. Argentina. 2013. Dir. Sheila Coto. (10 min.)

Lucía arriba a l’institut a meitat de curs. En el DNI hi apareix el seu nom masculí. La directiva no vol una xica trans però elxs companyxs de classe decideixen actuar…

#PerUnaEscolaSenseTransfòbia

Es busquen valents/es que expressen el que senten

Encara no tens el rap del Langui al mòbil???

Profe, entra en la web Se buscan valientes i descarrega’t el material per a treballar contra l’assetjament escolar!

HOLA, YA ESTOY AQUÍ
YO, YA SOY #VALIENTE
@langui_oficial

Lletra de “Se buscan valientes”. El Langui

SE BUSCAN VALIENTES QUE EXPRESEN LO QUE SIENTEN.
SE BUSCAN VALIENTES QUE APOYEN Y DEFIENDAN AL DÉBIL.
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado no le tengas miedo al malo.
SE BUSCAN VALIENTES que ayuden y se enfrenten a Darth Vader y a algún gamberro más que con abuso siempre van.
Achanta bravucón y presta atención a la lección. Pasa ya la hoja que te quedas atrás. El respeto en esta página yo ya subrayé,
que la mochila si no hay libros no te debe pesar. Se valiente y no permitas lo que viste ayer.
Si hay alguien que se siente solo, si hay alguien que han dejado apartado, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
tú ponte en su lugar y el bravucón achantado
Hey chicos la fuerza del valiente está en el corazón
SE BUSCAN VALIENTES, SE BUSCAN VALIENTES
Hoy con valentía tiro yo para clase, No es justo que a mi compañero esto le pase
No confundas una broma con llegar al desfase, que parar la situación bastante ya se pasó
Nuestra rima es combativa, no la vas a callar, a que si me pongo delante ya no vas a empujar.
Ya no estás solo compañero no te va a pasar nada. Mirada al frente, una sonrisa y cabeza levantada
Si hay alguien que se siente solo, si hay alguien que han dejado apartado, ponte en su lugar yo ya estoy a su lado, tú ponte en su lugar y el bravucón achantado
SE BUSCAN VALIENTES QUE EXPRESEN LO QUE SIENTEN
SE BUSCAN VALIENTES QUE APOYEN Y DEFIENDAN AL DÉBIL
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa no mires a otro lado no le tengas miedo al malo
Hey, chicos, la fuerza del valiente está en el corazón.
Hey, chicos, la fuerza del valiente está en el corazón.
SE BUSCAN VALIENTES, SE BUSCAN VALIENTES, SE BUSCAN VALIENTES,
SE BUSCAN VALIENTES QUE EXPRESEN LO QUE SIENTEN
SE BUSCAN VALIENTES QUE APOYEN Y DEFIENDAN AL DÉBIL

La mar de solucions

La mar de soluciones. IES Isabel de Villena

Un grupo de 20 profesores del IES Isabel de Villena de Valencia corre por los pasillos al grito de “taxi”, ante la mirada atónita de unos cuantos alumnos que vienen a las clases de refuerzo de la tarde. En la entrada del instituto, se han dispuesto estratégicamente unos carteles donde puede leerse: playa, teatro, discoteca, centro comercial, hospital, etc. Aunque miramos de reojo la hermosa playa de la Malva-rosa, que está justo enfrente del centro, los participantes en el juego hemos tenido que elegir cuatro destinos y debemos acudir a ellos cogiendo un taxi diferente cada vez. El problema es que somos muchos y solo hay tres vehículos, y además, a algunos no nos dejan subir por “política de la empresa”. Así que el nivel de estrés va aumentando por momentos ya que el objetivo no es fácil de conseguir. Ante tal caos, alguien propone que los que van al mismo destino se organicen para coger un taxi juntos; hay quien intenta ayudar a los discriminados sugiriéndoles que se quiten las gafas; un tercero piensa que tal vez debería renunciar a sus objetivos en solidaridad con los compañeros a los que se ha negado el servicio, aunque finalmente no hace nada; otro profesor se enfada por la falta de apoyo del grupo y decide no participar; una profesora piensa que tal vez debería haber elegido destinos más “populares” para poder compartir taxi con mayor facilidad. Cuando, finalmente, la coordinadora de la formación lo estima oportuno, volvemos al salón de actos y nos sentamos a reflexionar, aunque unos se muestran cabizbajos y otros lucen una gran sonrisa.

La actividad se llama “Taxi, taxi” y está dentro del Curso de formación antibullying y por una cultura de paz que el Departamento de Mediación ha organizado en el instituto, con un doble objetivo: proporcionar herramientas de intervención frente al abuso y al silencio cómplice ante la violencia, y preparar las actividades de una Campaña contra el acoso y la marginación que queremos llevar a cabo durante el presente curso. La campaña pretende que todas las tutorías del centro trabajen el bullying a lo largo de un mes, incidiendo especialmente en el rol de los espectadores. Siguiendo las recomendaciones de proyectos europeos como Kiva, en Finlandia, pretendemos crear un ambiente en el cual el acoso, o las diferentes formas de violencia actualmente “normalizadas”, dejen de verse “normales”, pierdan legitimidad y pasen a ser consideradas acciones vergonzosas.

(Segueix llegint)

A mi m’han fet bullying i jo també n’he fet

Reaccions (anònimes) d’alguns adolescents després de vore el reportatge Bullying (Roser Oliver i Lluís Armengol, 30 minuts, TV3, 2015)

Deixa la teua experiència en els comentaris!!!

A mi me han hecho bullying. Un día una amiga mía me empezó a insultar. Yo quería saber por qué me insultaba hasta que llegué al punto de decírselo a los profesores. Ellos actuaron, pero ese dolor de no saber por qué me lo había hecho, por qué me había insultado, dejó cicatriz y aún hoy me encantaría saberlo.

A mi me han hecho bullying. Me han llamado gorda y empecé a adelgazar. He hecho también bullying a una de mi clase, pero no soy la única. El video enseña que los que sufren el bullying no ven divertido que se lo hagan, pero en cambio los que insultan sí porque se sienten superiores. También enseña que parece un juego, pero que no lo es porque no tiene nada de divertido. Hoy en día ya sacan insultos hasta de una tontería, y todo para divertirse.

Jo crec que els que fan bullying són els més covards. Yo he hecho bullying sin saber cómo se podía llegar a sentir esa persona y, sinceramente, al pensar en lo ocurrido me siento mal. Y antes de eso recibí bullying por parte de dos amigas.

Jo i la majoria de la meua classe hem fet bullying, però no hem pegat a la gent, sols hem insultat.

La majoria de la gent que conec, inclòs jo, han fet bullying però no tan fort com el que hem vist al vídeo, però sí que han insultat a una persona en especial que no diré. Jo em penedisc del que he fet encara que no siga tan fort.

Durante casi toda la primaria, mis compañeros de clase se metían conmigo y me insultaban, y puedo comprender perfectamente como se sentían las personas acosadas del video; pero lo que no alcanzo a comprender es al chico que dice que les perdonaría. Yo ahora voy a clase con varias de esas personas que me insultaban o que simplemente se quedaban calladas y mirando, y lo que he sido incapaz de hacer en estos años ha sido perdonarlos porque sé que no han cambiado y que aunque no me lo hagan a mi se lo siguen y seguirán haciendo a otras personas, aunque no sea de una manera demasiado visible. Yo, después de la primaria, he visto cómo han seguido acosando a otras personas durante estos años.

Me ha impactado la reacción de la niña que se tiró por el barranco. Nunca había pensado que el bullying pudiera hacer tanto daño.

Yo tengo una amiga a la que le hacen bullying pero no se da cuenta. Se burlan a sus espaldas. A veces les he seguido el rollo, pero siempre, cuando puedo, la defiendo. Muchas veces insulto a la gente, pero siempre lo hago de una forma simpática y, si les ofende, dejo de hacerlo.

Una vez le puse un mote a una niña, pero no lo hice queriendo; lo dije como una broma y, a partir de ese mote, la gente empezó a llamarla así.

Cuando yo era pequeño, la madre de un amigo se suicidó por una depresión. Al día siguiente llegó a clase muy triste y fuimos a preguntarle lo que le pasaba. Se enfadó y nos lo dijo. Al cabo de unos años, unos compañeros le decían cosas sobre su madre para hacerle enfadar.

A mi me ha impactado cuando la madre de Carla contaba lo del fallecimiento de su hija. Pero también me ha impactado que el que hacía bullying se arrepintiera de lo que había hecho, y también cuando se sentía superior si pegaba a alguien.

Jo mai en la meua vida he fet bullying ni me l’han fet. En el vídeo es veu com a un dels xics li fan bullying, però els agressors ho fan per a sentir-se superiors, encara que l’únic que fan és fer mal als altres i, al final, són ells els inferiors i covards. Són mala gent i acabaran malament!!

Me ha impactado mucho lo que hace la gente que provoca bullying. No se dan cuenta del daño que hacen a las personas. También me ha impactado la historia de Carla que, como no podía más y tenía miedo de salir a la calle por todo lo que le hacían, tuvo que suicidarse. Hacer bullying puede provocar enfermedades y a mucha gente le puede hacer mucho daño.

Fa uns anys vaig vore una situació de bullying a una xiqueta de l’institut. Li deien de tot sobre el seu físic, el país d’on provenia… i, si parlaves amb ella, també t’insultaven a tu. Fins que un dia la van seguir a sa casa i sa mare es va adonar de la situació. Varen passar dos cursos seguits assetjant-la fins que van parar.

Mi novio me controla… lo normal

exprimidor

Blog convidat: Mi novio me controla… lo normal

¿Y si resulta que no te quiere? ¿Y si resulta que no te mueres por eso?

Pues nada, ya está aquí otro año más. San Valentín, el “día de los enamorados”. Vivimos los días anteriores a este viendo corazones rojos por todas partes y ofertas especiales: que si cenita con flores, Spa especial… todo orientado al amor. Bueno, no a todo amor. Estamos hablando del amor de pareja, nada más. Y del amor heterosexual, si se me permite, porque parece que sólo existen parejas hetero en el mundo. Y… que todo el mundo tiene que tener una pareja.
San Valentín está lleno de tópicos, como ese que dice “chico regala flores/bombones/detallito a chica, chica se acuesta con chico“, según el cual ellas no disfrutan del sexo y sólo lo dan como regalo y ellos no tienen sentimientos más que un picorcillo genital que aplacar.
Tópicos, tooooodo tópicos. Porque los chicos desean, pero también sienten, aman y quieren; y las chicas sienten, aman y quieren, pero también desean, sí, sí… (y no siempre a alguien del sexo contrario, repito). Pero es que es importante que nos quitemos de la cabeza esas horteradas de que “ellos son de marte, ellas de venus”, “queremos cosas distintas”, “es imposible entendernos”, bla, bla, bla. Las personas se entienden si quieren entenderse y hacen por ello, y no existen formas escritas ni de ser chica, ni chico, ni pareja o relación. Pero mucha gente parece no enterarse.”
(per a llegir l’entrada completa, pica a l’enllaç de dalt)

Bullying (sessió 6)

Ací pots vore el reportatge sencer a TV3

Acta de la sisena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 11 de febrer de 2015.

Persones Assistents:

26 persones.

18 alumnes. 1A (9), 1B (4), 1C (1), 2A (2), 2B (1) i 1r BAT (1). 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. 3 professors en pràctiques: Paco Colomer, Nerea Verde i Lucia Navarro.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Mediació entre la directora i la classe.
  • Documental Bullying («30 minuts» a TV3, Roser Oliver i Lluís Armengol, 2015)

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pel que fa al primer punt del dia, Mireia i Alejandra expliquen, a petició de Cati, la mediació que feren entre la seua classe, 1rB, i la directora. Les professores les feliciten perquè és la primera vegada que es fa una mediació, al nostre centre, entre el professorat i l’alumnat.

Després veiem el documental emés en el programa «30 minuts» de TV3, que afirma que prop d’un 4% dels alumnes catalans de Secundària consideren que han patit episodis greus d’assetjament escolar, i mostra testimonis d’adolescents que han patit o han provocat bullying.

Abans de comentar el reportatge en gran grup, cada persona escriu en un full, de manera anònima, el que ha pensat o sentit, o algun fet relacionat amb el tema. En acabar, comencem el debat.

En aquest, les idees que apareixen són les següents:

– Els motius per a l’assetjament són diversos. Un d’ells és sentir-se fort i poderós. Un altre és la necessitat de ser popular. Per exemple, Alexis, un dels assetjadors, declara:

Si pegas a alguien o lo burchas y ves como que se encoge el chico, tú te sientes poderoso encima de él, que puedo contigo y contigo y contigo, y te sientes bien, que puedes con las personas, que te tienen miedo. Y ese miedo, verlo en los ojos de las personas, a mí me gustaba mucho antes; era como una adicción para mí.”

Els pares d’Alexis s’havien divorciat i a ell li feia ràbia saber que els altres eren més feliços que ell, o que treien millors notes, i per això els amargava la vida.

La nostra Sandra explica molt bé que tindre problemes personals o familiars no significa que hages de pagar-ho amb els altres.

– Els assetjadors mai actuen sols, sinó que solen fer-ho en companyia de les seues amistats perquè així, si la víctima es revolta, tenen ajuda. I també els dóna molta força sentir que la meitat de la classe els recolza. Lorenzo explica molt bé que les persones poden actuar de manera violenta quan estan en grup però després no ho fan si estan soles.

– Algunes de les víctimes se senten culpables de l’assetjament i arriben a pensar que, si els peguen, potser és la manera que tenen els assetjadors de demostrar que els importa una mica. «Si em peguen, existisc» deia Lucia.

Un dels efectes del bullying és la pèrdua de l’autoestima, com molt bé relata Pau, del nostre equip de mediació. Un dels xics assetjats del documental explica:

Em veia apartat, em veia una merda. Gràcies al bullying m’han fet sentir com una merda. No valc res, no sóc suficientment bo per a entrar en un grup… I aquest tipus de coses m’han anat perjudicant fins al punt que jo em crec una merda.

L‘ajuda de persones que ens estimen és fonamental per a recuperar l’autoestima danyada.

Una de les coses més dures per a qui és assetjat és no rebre l’ajuda o el suport de ningú. Carla, una xica del documental, conta que el que més li va doldre va ser que ningú la defensara ni li enviara cap missatge de suport. Ella entenia que no ho feren públicament però podrien haver-ho fet en privat.

A l’adolescència és molt important formar part d’un grup, com molt bé explica la nostra Elena, i amb aquest objectiu molta gent assetja, aguanta l’assetjament o presencia situacions de violència sense actuar-hi.

Hi ha moltes causes per a no fer res davant de l’assetjament. Una de molt important és que no volem ser nosaltres les víctimes. I una altra és la por. En aquest sentit, el testimoni del raper Santaflow és molt important perquè ell va ser assetjat quan anava a l’institut i ara és un cantant d’èxit amb milers de seguidors. Ell explica que una persona valenta no és qui no té por, ja que això és més aviat de persones estúpides; valent és qui, malgrat la por, fa les coses.

Una altra causa per a no actuar és considerar l’agressió com una broma. El que està clar és que per a ser considerat així, ha de divertir les dues persones, no només una d’elles.

– Actualment és molt comú l’assetjament a través d’internet. Aquest permet l’anonimat i, per tant, dificulta que cada persona es faça responsable del seu tros de violència. Precisament quan molta gent assetja, és com si la responsabilitat es dividira i un tinguera molta menys culpa que si actuara en solitari.

El que hem de fer si no podem o no volem actuar davant d’un assetjament és denunciar-ho a altres persones que sí que poden actuar.

I si som nosaltres les persones assetjades, no hem d’aïllar-nos sinó queixar-nos i demanar ajuda. Per a expressar la nostra protesta poden ser molt útils els missatges jo.

L’escola ens dóna exemples positius i negatius per a combatre la violència. És molt positiva la reacció de la professora de Llançà que, davant de l’enquesta que es va fer perquè la gent votara qui era la més «guarra» de l’institut, ho va denunciar als mossos i va reunir tot l’institut al saló d’actes de la casa de cultura per a dir-los que sentia vergonya de l’alumnat del seu centre. Altres experiències positives són les parelles entre l’alumnat de Batxillerat i el de primer d’ESO. Aquesta proposta ens sembla molt bona i ens la volem copiar.

– Assetjar dóna poder, i sentir Alexis o altres assetjadors ens fa creure que és possible canviar i deixar de ser violent. Ell reconeix el dany causat, és capaç de mirar-se dins i de contar-ho. I el seu testimoni ens ajuda i ens apodera. Per això un dels objectius del nostre equip de mediació és aconseguir que les persones connectem amb el nostre poder personal i ens apoderem sense haver de fer mal a altres persones.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes, sentint el poder positiu que dóna formar part de l’equip de mediació i la felicitació per la feina ben feta.

Animades a la diversitat

El que val per a Buenos Aires, val també per a València.
I tu què fas?, simplement toleres o vas més enllà i respectes les diferències i actues perquè tot el món puga ser ell@ mateix@?

No mires cap a un altre costat!

Olweus_2001

Per què no actuen els espectadors?

L’any 2012 una adolescent de 16 anys, que havia begut molt, va ser violada pels membres de l’equip de futbol de secundària d’Steubenvill, Ohio. La xica estava semiinsconscient i aquestos la varen portar, durant gran part de la nit, de festa en festa i, entre altres humiliacions, se li pixaren damunt públicament. Cap persona de les que hi havia a les diverses festes va fer res per a evitar-ho, ni tan sols cridar per telèfon anònimament. A la xarxa es van pujar vídeos de l’agressió sexual i també un vídeo d’un conegut dels violadors on es burlava de la xica i del fet.

Per què ningú va fer res? Per què cap dels adolescents i joves que es trobaven a les festes va actuar?
Als USA s’estan duent a terme programes amb joves que intenten promoure la intervenció de l’espectador. Es tracta de cursos que busquen apoderar els joves i trencar el corporativisme masculí. Ensenyen els estudiants a parlar i a prendre consciència que les bromes sobre la violació i la violència sexual real no han de ser tolerades en silenci. Els ajuda a considerar què fer davant de situacions de violència, abans que passen; també a superar les barreres socials i el temor a intervenir. Es tracta de desenvolupar habilitats i de saber que hi ha moltes opcions quan s’enfronten a aquestes situacions.
Les avaluacions del programes mostren que tenen un efecte molt positiu tant en la voluntat d’intervenir com en els comportaments reals.

Alguns dels factors facilitadors de la violència són aquestos:

  1. El major factor facilitador de la violència és la idea que el comportament és tolerat secretament (Ella volia, a ell li agradava…).
  2. En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. El que pensen els altres és més important que les seues pròpies actituds.
  3. Això significa que fins i tot les expressions “menors” de sexisme, homofòbia, transfòbia…, com per exemple les floretes, els insults “de broma” (maricó, marimacho…) o els acudits sobre la violació o sobre les persones homosexuals, etc., poden tindre una enorme influència ja que impliquen que degradar les dones (o les persones homosexuals) és acceptable i que la violació o qualsevol altra agressió és cosa de riure.
  4. Aquestes opinions desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no seran recolzats si actuen contra una agressió o fins i tot poden pensar que ells mateixos es convertiran en víctimes perquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual.
  5. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.
  6. Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Per exemple la idea que la violació és sempre visiblement violenta i no es produeix quan una persona és incapaç de consentir perquè ha begut molt. En el judici per la violació de la xica d’Ohio, un testimoni d’Stuebenville justifica la seua inacció dient que no va tractar de detenir els jugadors quan els joves ensenyaven els pits de la xica perquè en aquell moment “ningú va vore que era greu”.
  7. També és una dificultat afegida per a interrompre un comportament violent que els adolescents i joves perceben que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars.
  8. En els casos on hi ha un consum d’alcohol o d’altres drogues, els adolescents sovint no demanen ajuda a les persones adultes per por a ficar-se en problemes amb els pares.
  9. Un factor que també cal tenir en compte és la culpa. A les xiques, se les educa en la por a patir una agressió sexual i el que han de fer és no “posar-se en perill” deixant d’anar a llocs soles, deixant de beure, no posant-se roba “provocativa”, etc. és a dir, la solució a la violència que altres exerceixen és que no facen coses i, quan les fan, se les culpabilitza de les conseqüències (i elles mateixes poden sentir que són culpables i no demanar ajuda).
  10. Les investigacions mostren que solament amb una persona que parle, ja pot trencar-se l’assentiment tàcit dels espectadors i frenar-se així l’escalada cap a formes més greus de violència.

La responsabilitat davant de la violència també és nostra i no podem esperar que una altra persona actue per nosaltres.
Actua!

Pot mirar també el vídeo de l’entrada Si no fas res, ets còmplice. I l’entrada de karicies La meua classe.