Tagged: Actes 16-17

Practicar la mediació (acta 2n cicle)

PRACTICAR LA MEDIACIÓ OCTUBRE-NOVEMBRE 2016

L’equip de mediació de 2n cicle i batxillerat ens hem reunit cada dimarts al llarg del mes d’octubre i de novembre per a aprendre i practicar la manera d’actuar en cada fase del procés de mediació.

Hi han participat 9 alumnes del segon cicle d’ESO, les professores Àngels Martínez i Xelo Hernandez, i la formadora Sara Faubel del Projecte Malva-Conviu.

Al llarg de les sessions, hem anat pensant i practicant les estratègies més importants de cada fase de la mediació i ens hem adonat de moltes coses:

ABANS DE COMENÇAR

  • de vegades la primera feina és convèncer les parts en conflicte perquè acudisquen a mediació. Hem estat trobant arguments i practicant la manera d’expressar-los. També hem vist la importància de la mirada i el contacte inicial per a donar confiança i fer sentir als que volem que vinguen que val la pena acudir a la mediació.

AL LLARG DE LA  MEDIACIÓ

  • hem repassat les tres fases de la mediació i el que ens ha resultat més difícil és sintetitzar les posicions i els interessos de cada part, i aconseguir que se n’adonen que les posicions, encara que semblen inicialment enfrontades, poden tindre interessos coincidents (com per exemple en l’activitat de la taronja, on les dues parts renyien per l’única taronja i finalment una part volia el suc i altra, la corfa).

PER FINALITZAR

  • Uff! el moment més dur és quan s’han de fer propostes que solucionen el conflicte. Els mediadors o mediadores no podem aconsellar, però sí que podem i HEM DE FER PREGUNTES que ajuden i orienten LES PERSONES enfrontades i que elles mateixes TROBEN ELS ACORDS.
  • Els mediadors/es hem de vigilar que aquest acords siguen:
    • REALISTES: que es puguen portar a la pràctica.
    • CONCRETS: que quan 15 dies després fem la revisió, puguem saber objectivament si s’han acomplert o no per part de les dues bandes
    • EQUITATIUS: justos per les dues parts, és a dir, que les dues parts guanyen i cap d’elles perda.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

reunio-mediacioreunio-mediacio-2

 

Anuncis

Una comunicació eficaç (acta 8)

Acta 8: dimarts 22 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r A, 1; 1r B, 8; 1r C, 1; 1r D, 5; 1r F, 3; 2n A, 1; 2n B, 1. Total alumnat: 20

Professorat: Anabel González i Alberto Molina

Avui hem treballat els passos de la mediació:

  • Conta’m

Què ha passat? Com et sents?

Cal donar la pròpia versió dels fets, perquè els sentiments són molt importants per a la mediació, els sentiments fan/permeten que siguem capaços de veure a l’altre com a una persona.

El mediador/a ha d’escoltar activament: mirar – assentir amb el cap – reconvertir el que està dient llevant-li els aspectes negatius – assegurar-se que el que està comprenent és el que ha dit la part implicada.

  • Els temps

S’ha d’anar amb compte amb els temps, perquè cada persona en té un i hem d’equilibrar els tempos de cadascú de forma que no hi haja desequilibri.

Atenció: No hem de ser rondallers/es! I mai hem d’utilitzar els per què? Ja que és una pregunta que demana justificació; en tot cas li hem de preguntar per a què? Amb quina finalitat, perquè el que busquem és que reflexionen sobre els fets i no la justificació d’aquests.

Cal buscar els punts comuns entre les persones que participen en el procés, perquè com que segurament hi ha sentiments positius en la seua relació, tirant dels records positius serà més fàcil resoldre les diferències.

  • Els acords

Qui fa què? Com? Quan? On?

  • Els acords han de beneficiar les dues parts.
  • Han de ser acords realistes, han de ser les persones mediades les que ho decidisquen (sense terceres persones).
  • Concrets i realitzables.
  • Hem de felicitar les persones implicades per la seua participació i l’esforç que han fet.
  • Hem d’animar sempre a la mediació.

Una alumna del grup, Raquel Molina, ha preguntat si hi ha altres formes de mediar, si hi ha la possibilitat de fer-ho per escrit. La formadora ens ha dit que sí i que també es podia fer la fase 1 (Conta’m) per separat.

4.- Tècniques d’escolta activa i de comunicació:

  • Mostrar interès
  • Reflectir: si algú diu “bocazas”, cal explicar-li que no es poden utilitzar paraules que siguen lletges o desacrediten.
  • Parafrasejar
  • Tenir molt de vocabulari per a reflectir millor els sentiments i allò que es vol dir, i transmetre sense interferències de comunicació.
  • Resumir
  • Visió conjunta dels fets
  • Preguntes circulars: ficar a les persones en una situació futura perquè pensen en les conseqüències.
  • Reformular allò que diuen.
  • Parar atenció en el llenguatge no verbal!! Ha de ser el més neutre possible.

Coses que un/a mediador/a no ha de fer:

  • Amenaçar
  • Manipular
  • Cridar

Errors comuns que s’han d’evitar per part de les persones mediadores:

  • Discutir amb una de les parts
  • Fer moltes preguntes
  • Utilitzar molt el “per què”
  • Emetre judicis
  • Donar consells
  • Forçar la reconciliació i imposar la mediació
  • Amenaçar les parts implicades.

5.- I un últim aspecte molt important:

A practicar!!!

Amb això hem acabar aquesta primera part del curs de mediació amb Inma, formadora dins del projecte Malva-conviu.

Acta feta per Anabel González

 

 

 

Què significa mediar? (acta 7)

Què significa mediar?

Acta 7: Dimarts 15 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r B, 7; 1r D, 4; 1r F, 5; 2n A, 1; 2n B, 1. Total: 18

Professorat: Anabel González, Alberto Molina i Carmina Vanaclocha

En primer lloc, hem decidit l’alumnat que anirà a la jornada de mediació de l’IES Benlliure el dia 19 de desembre: Roman i Lucía, de 1r d’ESO, i Alejandro i Elena, de 2n. Després, hem començat amb la sessió de formació.

A partir d’unes diapositives hem aprés quines són les claus per a mediar:

  • És voluntària i de comú acord.
  • Les parts es comprometen a esforçar-se per a comunicar-se.
  • Es tracta d’un procés cooperatiu en el qual les dues parts han d’eixir beneficiades.

Una de les característiques de les persones mediadores és l’escolta activa, un aspecte que s’ha de practicar molt perquè costa d’aprendre i, sobretot, perquè és molt positiu per a la vida quotidiana, i a mesura que es fa resulta més fàcil. L’escolta activa suposa atendre les següents qüestions en les persones mediades, tot evitant les interferències:

  • Què diuen?
  • Com ho diuen?
  • Quins sentiments hi apareixen?

Les capacitats d’una persona mediadora i els aspectes que ha de tenir en compte en la mediació són les següents:

  • Ha de ser pacient perquè són les persones implicades en el conflicte les que han d’arribar a un acord/solució, i de vegades és llarg i complicat. Hem te tindre en compte que cada persona té el seu ritme i hem de saber respectar-lo.
  • No hem de ficar-nos de part de ninguna de les parts.
  • No hem de tenir prejudicis, i si en algun moment notem que els tenim, hem de demanar que un altre mediador ens substituïsca.
  • Les parts implicades han de donar la seua solució perquè puga ser aplicada i els servisca.
  • Les persones mediadores han de tenir una comunicació positiva, que es caracteritza per l’amabilitat en la forma de parlar, de dir les coses, d’actuar… D’aquesta forma, si un implicat no s’explica correctament, cal saber transcriure les seues paraules de forma que no moleste l’altra part, perquè potser el problema es troba en no comunicar bé.

Les funcions de les persones mediadores són, en essència:

  • Facilitar la solució del problema.
  • Seguir el procés de mediació en totes les seues fases.

Fases de la mediació:

1a fase: Pre-mediació. És el moment en el qual s’analitza el conflicte i l’equip decideix qui mediarà. Podria haver una co-mediació (dues persones medien el conflicte).

2a fase: Presentació i exposició de les regles de la mediació:

1 Benvinguda i presentació

2 Normes:

– No prendre partit per cap de les parts.

– Parlar i escoltar respectant el torn de paraula, sense interrompre’s.

– Col·laborar per a solucionar el problema.

– No contar fora res del que ha passat dins de la mediació.

3 Preguntar a les dues parts si estan d’acord amb aquestes normes i, si es així, signar el compromís.

Desprès d’aquesta part més teòrica, i per a tenir present com hem d’actuar front a una mediació, hem omplert el baül de la persona mediadora:

Imparcialitat – facilitar el diàleg – escolta activa – paciència – neutralitat – respecte – empatia – ganes d’ajudar – amabilitat –

Amb aquesta il·lusió hem acabat la sessió d’avui.

Acta feta per Anabel González

 

Una comunicació eficaç: els Missatges jo (sessió 6)

Acta de la 6a sessió de mediació del curs 2016-17. 8 de novembre de 2016.

Alumnat assistent: 1r A, 3; 1r B, 8; 1r D, 4; 1r F, 5, i 2n B, 1. Total alumnat: 21

Professorat assistent: Alberto i Anabel

En aquesta sisena sessió hem continuat amb la comunicació i la seua importància en el dia a dia. Avui ens hem centrat en quan nosaltres som els emissors i busquem ser assertius per poder comunicar eficaçment.

Hem recordat que l’assertivitat implica conèixer-nos a nosaltres mateixos i reconèixer en les altres persones sentiments i emocions que hem de ser capaços de transmetre.

Per aquesta raó, hem tractat els Missatges jo, que serveixen per dir clarament el que nosaltres sentim i el missatge que volem transmetre.  Per a formular Missatges jo hem de tindre en compte les següents recomanacions:

  • Evitar frases que comencen per “tu”.
  • Reconèixer les emocions que “nosaltres” tenim, i que no són provocades per altres persones.
  • Donar alternatives.

Així que la fórmula màgica d’aquests tipus d’oracions té aquesta estructura:

Quan… + Jo sent… + Necessite…

Per exemple: “Jo em sent incòmode quan parles malament dels meus amics i m’agradaria que no ho feres davant meu.”

A la sessió hem treballat sobre diferents casos reals i hem practicat frases d’aquest tipus.

En acabar, hem vist un vídeo «El poder de les paraules» que mostra com d’important és la manera en què transmetem el missatge.

Acta feta per Alberto

En aquesta entrada del blog Els missatges jo o missatges en primera persona podeu trobar més informació sobre el tema.

Acta feta per Alberto Molina

La comunicació eficaç (sessions 4 i 5)

Acta 4: Dimarts 18 d’octubre de 2016

Resolució dels conflictes

Persones assistents:

Alumnat: 18. 1r A (4), 1r B (5), 1r D (4), 1r F (3), 2n B (1) i 2n C (1). Professorat: Susana March Benlloch, Carmina Vanaclocha i Anabel González.

1a part teòrica:

Diapositives: Què és un conflicte?

  1. Protagonistes: principals i secundaris
  2. Relacions: aspectes distorsionadors
  3. Sentiments i emocions: aprendre a exterioritzar les emocions per a poder arribar a l’altra persona
  4. Procés i moment del conflicte: la història del conflicte
  5. Posicions, interessos i necessitats: les persones en conflicte tenen una posició, però quan es parla amb l’altre i es veuen els seus interessos, és més fàcil arribar a comprendre’l, com vàrem veure amb el cas de la mandarina, on una part necessitava el suc i l’altra la pell.
  6. Valors: cadascú té els seus valors i els seus pensaments

En aquesta primera part Inma va fer una explicació, amb activitats i casos per a una millor comprensió, i e va establir un diàleg per a entendre el que és un conflicte i com pot aparèixer.

2a part pràctica:

Presentació d’un cas: Pedro, Marcos i l’estoig

Amb l’ajuda de la guia que ens ha donat Imma per a l’anàlisi del conflicte, hem treballat per parelles. Hem vist si hi ha influència de terceres persones, la relació entre les persones en conflicte, el que senten, el temps que dura el conflicte, si s’ha convertit en greu, si està latent, polaritzat, enquistat, i finalment què demana cadascú.

En tots els conflictes hi ha protagonistes principals (les persones que tenen el conflicte) i secundàries (totes aquelles que formen part de forma externa del conflicte).

També els conflictes es poden generar per aspectes múltiples, com poden ser els rumors, els prejudicis, els estereotipus, els retrets ocults o la comunicació no verbal.

Desprès de treballar per parelles, hem fet una posada en comú i hem acabat la classe valorant la importància que té analitzar els conflictes des de tots els punts de vista.

 

Acta 5: Dimarts 25 d’octubre de 2016

Una comunicació eficaç

Persones assistents: 

Alumnat: 27. 1r A (2), 1r B (11), 1r D (6), 1r F (6), 2n A (1) i 2n B (1). Professorat: Anabel González.

A partir d’unes diapositives, hem vist el que significa el procés de comunicació perquè tots coneixem el sistema: emissor – receptor – missatge – canal – codi , però no sempre arribem a comprendre’ns, i sempre pot haver-hi algun aspecte que pot molestar: el to de veu, la forma de dir les coses, el moment…

Hem vist un vídeo on un camioner veu a un home estirant-se recolzat en el seu cotxe. Sense preguntar-li, aparca el camió, baixa i l’ajuda a empentar el cotxe per la vorera de la carretera. L’home, que solament s’estirava, es queda sense paraules; l’altre, satisfet d’haver-lo ajudat, continua el seu camí. Com haguérem pogut solucionar la situació? Parlant, perquè si li haguera preguntat què feia, l’altre li hauria dit que s’estava estirant després de córrer una estona.

També hem fet el joc del “telèfon” i hem tornat a adonar-nos que, realment, les informacions es distorsionen quan passen per moltes veus.

En grups de 8 o 9 persones, també hem practicat amb un cas en el qual una d’elles tenia un problema, per exemple: “Estàs molt disgustat perquè ahir va desaparèixer el teu equip d’esport del gimnàs i penses que els teus pares et renyaran si no hi apareix”. Davant d’aquesta situació cadascú havia d’interpretar un rol, i al final, quan hem fet la posada en comú, hem vist que les persones que tenien el problema se sentien incompreses per la resta.

Inma ens ha explicat que percebem la informació segons els nostres valors, i per això ens ha dit que hi ha 12 postures típiques que les persones adopten quan algú els conta un problema, i que cal evitar-les sempre. El seu malnom és les 12 típiques:

  • Ironitzar / passar / llevar importància
  • Interrogar
  • Manar
  • Amenaçar
  • Sermonejar
  • Donar lliçons
  • Aconsellar
  • Interpretar
  • Insultar
  • Desaprovar
  • Consolar / animar
  • Aprovar

Hem de tenir en compte que les persones no van a mediació perquè els solucionen els problemes; els mediadors no solucionen els problemes, ajuden que eixes persones troben la solució per elles mateixes.

Finalment, el que hem après és que la gent acudeix a la mediació normalment per problemes de comunicació; per tant, com es diu en totes les classes perquè aconseguim interioritzar-ho: hem d’aprendre a escoltar.

Actes fetes per Anabel González

El conflicte i els estils de resposta (sessió 3, 16-17)

Tercera sessió de mediació. 11 d’octubre de 2016

Continuem amb les sessions de formació sobre mediació amb alguna baixa respecte a la darrera setmana, però amb moltes ganes igualment. En aquesta ocasió Inma, la formadora de Malva-Conviu, ha començat preguntant “Què és el conflicte?”. Al principi prou gent l’ha identificat com una cosa negativa, però a mesura que avançava el debat en el grup, hem vist casos on podia ser positiu ja que ens permetia aprendre, i al final hem arribat a la conclusió que és més natural del que pensàvem  al començament de la sessió.

A continuació hem analitzat diferents posicionaments individuals o respostes que tenim envers una situació de conflicte amb altres persones. Per a il·lustrar-ho, Inma ens ha mostrat una imatge on es veien tots els estils, i els ha relacionat amb qui guanya o perd en la resolució del problema: competició (jo guanye, tu perds), evasió (perden tots), acomodació (jo perd, tu guanyes) i cooperació (guanyen tots). D’aquests conceptes sobreïx l’aspecte negociador com a element fonamental a l’hora de mediar.

estils_conflicte

Així es veu com es pot solucionar el conflicte de forma conjunta, amb la cooperació i la negociació, sense que ningú haja de guanyar o sobreeixir sobre la resta. La clau és passar de les posicions individuals a les necessitats i començar a construir la solució des d’ací.

Per a entendre-ho millor, hem fet una dinàmica per parelles on cada parella rebia una informació diferent sobre una mateixa situació figurada:

“Hi ha hagut una catàstrofe nuclear i només queda una mandarina en tot el món. Una persona de la parella necessita tota la corfa per fer la vacuna que li salvarà la vida, i l’altra necessita tot el suc per fer un altre medicament de vital importància també, però només hi ha una taronja, l’han trobada els dos a l’hora i no coneixen les necessitats que té l’altra persona: què fem?”

Doncs cada parella inventa una solució diferent, però només aquelles parelles que negocien i esbrinen les necessitats de l’altre, se n’adonen que cadascú pot aprofitar la part que necessita, i així una mateixa mandarina pot servir per als dos. I ací acaba la sessió, entre parelles i mandarines.

Acta realitzada per Alberto

Actitud! (2a sessió 16-17)

Avui, 4 d’octubre de 2016, hem sigut menys alumnes que el primer dia, solament n’érem una vintena i dos professors. Ha sigut una sessió per als menuts on ja hem entrat en matèria pròpiament dita.

En primer lloc, Inma ens ha explicat la importància de la mediació per a resoldre conflictes, perquè, quan estem cegats pel cabreig, ens resulta difícil veure altres punts de vista. Per a demostrar la teoria, ha ficat un vídeo on hi havia un arbre caigut al mig del carrer que impedia el trànsit normal. Hi havia gent que l’observava sense fer res, d’altres es queixaven sense trobar cap solució i uns altres feien mitja volta. Finalment un xiquet baixa del bus del col·legi i se’n va directe a apartar l’arbre; en veure’l, tots comencen a ajudar-lo i al final el mouen.

Amb aquest vídeo hem vist la intel·ligència del xiquet que sense força aparent aconsegueix menejar l’arbre perquè crida l’atenció sobre el problema i ofereix una solució.

La següent activitat l’hem feta per parelles. Un de la parella havia de tancar el puny i l’altre, aconseguir que l’obrira. Per a fer-ho, hi ha hagut parelles que han fet cosquerelles o han utilitzat la violència: forçar la mà, clavar les ungles…, però a ningú se li ha ocorregut demanar-li a l’altre que l’obrira.

Aquest ha sigut un gran ensenyament de la classe d’avui: obtenir els nostres objectius d’altres formes.

Anabel González

Mediació 2016-17 (1a sessió)

invitacio-mediacio-2016

La  mediació ja ha començat a l’Isabel de Villena

Totes i tots cabem, si ens ho proposem!

El dimarts 27 de setembre vàrem començar el curs de mediació 2016-2017. Amb l’ajuda de les formadores Sara i Imma, de Malva-conviu, experimentàrem la importància del grup com a protector dels individus. Ens repartírem en tres quadrats que havíem dibuixat al terra segons tinguérem un adhesiu groc, roig o blau. Després, Sara va dir que ens unírem tots dins d’un mateix quadrat i, encara que al principi semblava impossible, després veiérem que amb intel·ligència i voluntat els grups es podien unir dins d’un espai comú.

Cuidem el grup que cuida els individus. I que no es trenque el cercle!

La segona experiència va consistir a posar-nos en dues fileres de la mateixa llargària i nugar un mocador a la cintura de la darrera persona de la fila. Un grup havia d’intentar llevar el mocador de la darrera persona de l’altra fila i el seu grup havia de protegir-la. Així, el meu grup es va fer un caragol, i va ser impossible que l’altre grup arribara a la persona que portava el mocador. L’altre grup  també va fer un cercle, però era més dèbil i es va trencar en un punt per on poguérem accedir a qui portava el mocador i llevar-li’l.

Què aprenguérem? Que si el grup és fort, pot protegir qualsevol dels seus membres.

Definim la mediació entre totes i tots

Per últim, en una cartolina vàrem fer un cartell amb rogles de colors on cadascú ficà el que per a ell/a volia dir Mediació.  El resultat va ser un quadre multicolor amb idees plenes de bons sentiments i dibuixos de fraternitat.

El barri ens demana ajuda. Necessitem joves mediadores i mediadors

“Malva Conviu” és un projecte del barri i, com que saben que al nostre institut ens formem per a ser mediadors/es, ens han demanat que estudiants de 14 anys en avant ajuden a fer mediacions en els conflictes que es produeixen entre joves del barri, pares, mares i fills, veïnat, etc. a més dels que ocorren dins de l’institut. L’alumnat de 3r, 4t d’ESO i batxillerat rebrà enguany una formació específica per a saber fer mediacions formals i adquirir estratègies i habilitats de mediació. Al finalitzar el curs, rebran un certificat per l’experiència adquirida.

Fem una crida als estudiants de batxillerat i segon cicle d’ESO  perquè participen en aquest entrenament en mediació ja que ens fan falta mediadores i mediadors dins i fora de l’institut.

Recordeu que enguany ens reunirem els dimarts de 13.35 a 14.30.

Àngels Martínez-Bonafé

isabel-villena-cartel-inicio