Acta de la 9 sessió. 7 de maig de 2014.

Persones participants: 23. 1A(6) 1B(5) 1C(1) 1D(2) 2D(1) 3A(2) 1BATX(2)

Professores: Rosa Sanchis, Ana Frías, Pilar Soto, Angels Martínez Bonafé.

Horari: de 15,30h a 17h
Lloc: Saló d’actes

Ordre del dia:
– Curs de formació a Alboraig.
– Participació a l’Enganxa’t de l’IES Malilla.
– Complicitat amb la violència.

Desenvolupament de la sessió.

Llegim l’acta anterior.

Veiem l’entrada sobre el curs a Alboraig, i les fotos, i comentem les activitats: el mandala final, el concurs “La Veu dels Mediadors”, etc.
Comentem la participació a l’IEnganxa’t de l’IES Malilla i veiem les fotografies dels davantals amb les receptes sobre distints aspectes de la mediació.

Intentem vore els vídeos de l’entrada Actua!, que mostren diferents maneres d’actuar davant de la violència, però internet no va.

Ens repartixen uns papers on cada persona ha de representar una excusa per a no fer res davant d’un acte de violència cap a una altra persona. Els motius que té la gent per a no fer res i/o mirar cap a un altre costat són diversos:

• pensar que a la víctima li agrada un poquet la violència que rep;
• pensar que la violència no és important, que només és una broma;
• tindre por a convertir-se en víctima;
• creure que les altres persones aproven la violència;
• donar més importància al que creu que pensaran els seus iguals;
• pensar que la víctima té la culpa;
• tindre por a les conseqüències d’actuar si els violents són populars, etc.

Aquestes “excuses” són representades per algunes persones però la resta els han d’intentar convèncer perquè actuen. Això provoca el debat entre les distintes posicions que porta a concloure que la violència no és només un problema entre el violent i la víctima sinó que tots i totes som actors importants i podem parar la violència. Aquestos actors són: la víctima, els agressors, seguidors i partidaris; els espectadors suposadament neutrals; els possibles defensors i els defensors. De fet, les investigacions mostren que solament amb una persona que parle en contra de la violència, ja es pot trencar la complicitat dels espectadors i frenar l’escalada de la violència.

Yulud Masoud

Acta de la vuitena sessió de Mediació del curs 2013-2014

2 de març de 2014

Persones assistents:

27 alumnes. 1A (7), 1B (7), 1D (2), 1C (1), 2D (2), 2F (1), 3A (5), 3C (1), i PQPI (1). Professores (8): Rosa Sanz, Àngels Martínez, Pilar Soto, Rosa Sanchis, Ana Frias, Toni Navarro, Pilar Ortega i Vicent Ballester. Professorat en pràctiques (6): Mateo Martínez, Àlex Gutiérrez, Maria Plana, Clera Prieto, Marina Ribes i Arnau Alemany.

Actors de Teatre Playback: Tomás Motos (dirección), Irene Herraiz, Virginia Latorre, Henar del Paso, Domingo Ferrandis, Ferran Luengo, David fajardo. Música: Richard Kobena.

Horari: de 15,30h a 17h
Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Teatre Playback

Desenvolupament de la sessió.

El director, Tomás Motos, pregunta pels temes que interessen a les persones assistents i, d’entre les propostes, es tria la por. Quatre alumnes ixen a l’escenari a contar la seua por i els actors representen la situació.

La primera situació és un somni d’algú que es queda tancat en un ascensor. Apareixen la claustrofòbia i l’angoixa.

La segona situació és la por als escarabats. Els actors realitzen a escena una mediació entre escarabats i persones humanes.

La tercera situació és la por a la crítica i a la vulneració de la pròpia intimitat.

La quarta situació és un conflicte entre dues persones, que discuteixen en un joc, i que es converteix en un enfrontament entre dues classes.

Després de les representacions es fa una ronda de preguntes amb el director i els actors i actrius i tot el món destaca el mèrit del paper actoral per representar les emocions i els conflictes.

Si vols més informació sobre el teatre playback entra a Villena Solidari.

Aquest és el relat de Jesús:

En mediació ens varen representar 4 actors una obra improvisada que tractava sobre els malsons dels voluntaris que varen eixir a l’escenari.

De primer varen representar el malson d’un xiquet que tenia claustrofòbia dins d’un ascensor, quan de sobte l’ascensor es queda parat, i aleshores comença a baixar molt ràpidament i al caure s’adona que és un malson.

En la següent actuació, conten el malson d’Elena, a qui no agraden gens les paneroles. Representen l’escena en un camp on una panerola passa pel seu peu . Comencen una divertida conversació i acaben fent les paus.

Finalment, representen el malson de Carles, que discuteix amb un company. Discuteixen dient que fa trampes, l’altre contesta que no és veritat i cadascú se’n va amb altres amics però al final tornen a ser amics i a jugar junts.

Va ser molt divertida e interessant.

Acta de la setena sessió de Mediació del curs 2013-2014

26 de febrer de 2014

Persones assistents:
20 alumnes. 1A (4), 1B (5), 1D (2), 2A (1), 2E (2), 3A (3), 3B (2), i PQPI (1). Professores: Rosa Sanz, Àngels Martínez, Pilar Soto, Rosa Sanchis, Mateo Martínez, Àlex Gutiérrez i Ma. José Burgos (Escola El Drac).

Horari: de 15h a 16,30h
Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Joc: Llàtzer

• Dramatització d’una mediació entre la Caputxeta i el Llop.

• Relat de la participació en el col·legi Ballester Fandos.

• Exercici per ampliar el Vocabulari de les Emocions i la Flor Col·laborativa (FC).

Desenvolupament de la sessió.

En primer lloc, i per parelles, una persona es tapa els ulls i l’altra l’acompanya per la sala plena d’obstacles. Després s’intercanvien les parelles. En acabar l’exercici conten com s’han sentit i reflexionem sobre el sentit de l’exercici: les dificultats d’acompanyar bé en el problema o conflicte a una altra persona; les dificultats per a deixar-se acompanyar i/o ajudar, etc.

En segon lloc, Anna, Àlvaro, Mireia i Carles (en substitució d’Andrea) ens representen la mediació que varen fer per a l’alumnat del Ballester Fandos i ens conten l’experiència. Aprofitem per a parlar de les emocions, sentiments, pensaments i necessitats del llop i de la caputxeta en la mediació escenificada utilitzant les làmines de la Flor Col·laborativa.

En tercer lloc, per grups de 6-8 persones, practiquen amb les làmines de la FC i diverses situacions personals viscudes. Ens ajudem amb el Vocabulari de les Emocions.

Per acabar, fem una posada en comú i ens felicitem per la feina ben feta.

Pots descarregar-te el full de sentiments i necessitats ací.

Acta de la sisena sessió de Mediació del curs 2013-2014 12 de febrer de 2014 Persones assistents: 39 alumnes. 1A (11), 1B (7), 1D (2), 2A (1), 2C (1), 2E (1), 2F (1), 3A (6), 3B (1), 3C (1), 4a (1), 1BATC (3)  i PQPI (1). Professores: Rosa Sanz, Ana Frías, Rosa Sanchis i dos professors en pràctiques: Mateo Martínez i Àlex Gutiérrez. Horari: de 15h a 16,30h Lloc: Saló d’actes. Ordre del dia:

• Pràctica amb la Flor Col·laborativa d’Herramientas para la empatía.
• Emocions, sentiments, pensaments, necessitats i estratègies.

Desenvolupament de la sessió. Després del joc inicial (quatre persones han d’intentar entrar en un cercle format pel grup), es demanen voluntàries per a contar un problema fent el recorregut amb la Flor Col·laborativa: Veig-escolte, Pense, Sent, Necessite i Estratègies. Un grup d’alumnes de 3A ixen al mig i fan l’escenificació per al gran grup. Rosa conta també un problema amb el seu grup classe i una altra persona de la classe dóna la seua versió dels fets. Després, en grups de 6 persones es practica la Flor Col·laborativa. Abans de tancar la sessió, amb la posada en comú com de costum, un grup important d’alumnes abandona la sala sense donar explicacions als que es queden. El grup xicotet que s’ha quedat fins al final de la sessió fa un rogle i algunes persones posen de manifest les emocions que han sentit en veure que un problema real de la seua classe era escenificat davant de tot el món. Les professores expliquen que el conflicte és inherent a les persones i que no és cap vergonya tindre’n. Tot al contrari: el que no serveix de res és amagar els problemes baix de la catifa i fer vore que no passa res. Els professors de pràctiques, Mateo i Àlex, feliciten a l’equip de mediació i diuen al grup que mai havien vist un treball com aquest en cap institut. Tanquem la sessió amb la felicitació al grup per la feina ben feta.

Pots descarregar-te les Fitxes de la Flor col·laborativa ací

Acta de la cinquena sessió de Mediació del curs 2013-2014

29 de gener de 2014

Persones assistents:

33 alumnes. 1A (13), 1B (7), 2C (1), 2E (1), 2F (3), 3A (6), 3B (1) i PQPI (1). Professores: Àngels Martínez-Bonafé, Rosa Sanz, Rosa Sanchis i Ana Frias.

Horari: de 15h a 16,30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Debat sobre els elements que dificulten la comunicació

• Formes d’ajuda

• Participació en el CEIP Ballester Fandos per a explicar què fem en Mediació.

• Tancament de sessió.

Desenvolupament de la sessió.

Ens posem en rogle, Sheila llig l’acta de la sessió anterior i s’aprova.

Es presenta Ester Concepción Haro, de Hacermediación, que ha estat una fent un curs de mediació amb l’alumnat del Ballester Fandos i demana persones voluntàries per a anar a contar al col·legi el que nosaltres fem. Ixen moltes persones, però en fem una selecció: Álvaro Vidal, Andrea Marhuenda, Ana Ramón i Mireia Ruiz. Aquestos abandonen la sala i queden amb Ester per a preparar la sessió.

Es demana a la gent que conte situacions que durant la setmana han viscut i on la comunicació s’ha vist entrebancada pe les maneres d’actuar que vérem en la sessió anterior. Sheila conta que una xiqueta de la seua classe estava plorant i tot el món l’angoixava preguntant-li què li passava. Jesús relata un problema sorgit al whatsapp de la classe, on una persona demanava pels deures i una altra li contestava de males maneres. Ana conta un tercer cas que es va donar a la seua classe.

Els temes que ixen en la discussió són:

a. Que cal que les emocions passen pel cos. Això significa que només quan la persona estiga preparada podrà contar-nos què li ocorre. És normal que en moments de molta tristesa o de molta ràbia, no puga dir-nos res. Per això cal esperar fins que la persona puga parlar.

b. Que és millor no respondre que contestar malament. Si responem fent sentir l’altra persona que té la culpa del que li passa, estem agreujant el problema.

c. Que de vegades, amb la nostra manera de comportar-nos, estem embrutant l’ambient, és a dir, que el nostre comportament pot ser tòxic.

Per a la propera sessió quedem que pot ser útil el treball amb la Flor Col·laborativa que ens va ensenyar l’equip d’Herramientas para la empatía.

Es tanca la sessió amb la felicitació del grup pel treball ben fet.

Acta de la quarta sessió de Mediació del curs 2013-2014

15 de gener de 2014

Persones assistents:

42 alumnes. 1A (10), 1B (9), 1C (1), 1E (1), 2D (2), 2E (1), 2F (3), 3A (5), 3C (1). Professores: Pilar Soto, Rosa Sanz, Rosa Sanchis i Ana Frias.

Horari: de 15h a 16,30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

Dos jocs per començar.

Exercici sobre els elements que dificulten la comunicació.

Tancament de sessió.

Desenvolupament de la sessió.

Per començar, les profes han preparat dos jocs. En el primer, hem tancat els ulls i hem caminat uns passets fins que trobàrem a una altra persona, a la qual li havíem de donar la mà, fins que tots i totes quedàvem enllaçats. En el segon joc, en grups de quatre, hem fet como si dutxaren la persona del mig. Tot el món havia de passar per la dutxa.

Pel que fa al segon punt, hem format grups de set persones, ajuntant-nos gent de primer, segon, tercer i quart d’eso amb els de primer de batxillerat. Ens han repartit a cada persona un paper i cadascú havia de representar el que hi posava. Una persona contava un problema i la resta feien els rols següents:

• Aconsellar (donar lliçons, sermonejar…): Dius el que tu faries en el lloc de la persona que té el problema, encara que no t’haja demanat consell. Frases model: «hauries de canviar», «si jo fóra tu, faria…», «seria millor que t’ho prengueres d’una altra manera»…
• Burlar-se’n: Mentre t’ho conta, o després, et burles del que li ha passat o dels seus sentiments. Frases model: «ets un fava», «mira què bleda, per no res et queixes», «sembles una Magdalena, tant de plorar»…
• Canviar de tema: A la mínima oportunitat, interromps la persona que està contant la seua història i canvies de tema. Frases model: «hui sí que fa bon temps», «te’n véns a jugar?», «ja són les tres!»…
• Criticar: Quan et conta el seu conflicte, el critiques com si fóra ell o ella qui en tinguera la culpa. Frases model: «ets un desastre», «sempre fas el mateix», «els teus amics són millors…», «t’equivoques contínuament»…
• Insultar: Insultes la persona directament o indirecta (a un altre, a les xarxes socials…). Frases model: «només a un idiota se li ocorreria fer-ho com tu», «no m’esperava menys d’una impresentable», «aquest paio és imbècil!»
• Interrompre: Talles el relat i et poses a contar alguna cosa que t’ha passat a tu o a algú altre, en relació al tema. Frases model: «perdona que et talle, però…», «ara que hi pense…», «canviant de tema», «doncs jo un dia…»…
• Jutjar: Escoltes el que et diuen, però opines negativament sobre la persona o la seua manera d’actuar com si només tu en tingueres la veritat. Frases model: «No tens raó», «tu tens la culpa», «això que fas és horrible»…
• Llevar importància: Minimitzes el valor del que t’estan contant, li lleves importància i no tens en compte els sentiments o la visió de la persona que ho està patint. Frases model: «a mi em va passar el mateix», «això no és res comparat amb el que li va passar a…», «encara podria haver estat pitjor»…
• Conta un problema o conflicte que hages tingut. Si no se t’acudeix res, pots triar-ne un d’aquests. A) Ets molt estudiosa. Dos de la classe et demanen sempre la llibreta i mai t’atreveixes a dir que no, però estàs cansada que visquen a la teua costa. Hui els has dit que no i en tornar d’una optativa t’has trobat la llibreta i els bolis per terra. Ningú a la classe t’ha ajudat. B) Tu i Jaume sou veïns, aneu junts a classe des de menuts i encara que no sou de la mateixa colla, sempre us heu ajudat amb els deures. Però al pati, els de la colla de Jaume han començat a burlar-se de tu i ell no ha fet res. T’has sentit molt malament.

L’exercici es repetia diverses vegades, canviant cada vegada de paper.

Després del role playing, hem comentat en gran cercle com ens havíem sentit i hem parlat d’altres situacions de la vida quotidiana on ens passa que no ens sentim escoltades ni compreses. També hem repassat, mirant l’entrada del blog Els punys no parlen, els elements que dificulten la comunicació.

Finalment hem fet un rogle donant-nos les mans. S’ha demanat a les persones si volien dir alguna cosa més de la sessió i ens hem felicitat per la feina ben feta.

Sheila García (1r ESO A)

Acta de la tercera sessió de Mediació del curs 2013-2014.

11 de desembre de 2013.

Persones assistents:

45 alumnes. 1A (10), 1B (11), 1C (3), 1E (1), 2D (1), 2E (1), 2F (3), PQPI (1), 3A (7), 3B (1), 3C (1), 4B (2), BAT C (3). Professores: Pilar Soto i Rosa Sanz

Horari: 15h  a 16,30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

•        Joc per començar.

•        Representació d’una mediació.

•        Elecció de les persones que assistiran a la X Trobada d’alumnat mediador.

Desenvolupament de la sessió.

Després dels jocs d’inici de la sessió, alumnes voluntaris fan l’escenificació d’una de les situacions de mediació de la setmana anterior. Fan de mediadores: Carla i Àlvaro. Representen a les persones en conflicte, Laura i Daniel. La situació és la següent:

“Josep està eixint amb Jennifer des de fa un mes. Hui Jennifer ha quedat amb un company de classe per a fer un treball de llengua a sa casa. Josep diu a Jennifer que no li agrada que tinga tanta relació amb altres si està eixint amb ell. Ella li diu que això és una bajanada. Discuteixen i ell acaba dient-li: Oblida’t de mi, ets una guarra i no la xica que jo em pensava!”

Es comenta la representació en gran grup i observem que Jennifer no defensa el seu espai personal ni la seua llibertat d’anar on vulga i amb qui vulga, sinó que es justifica davant del nòvio dient que se n’havia anat amb un company perquè havia de fer un treball, i no perquè fóra el seu dret.

Després de la posada en comú, es formen xicotets grups per decidir les 8 persones que aniran a la Trobada de Mediació a l’IES Benlliure el dia 18 de desembre de 2013. Les persones elegides es comprometen a contar el que faran a la resta del grup.

Aquesta discussió s’ha de fer fora del saló d’actes perquè n’hi ha un curs i no podem quedar-nos-hi.

Acta de la segona sessió de Mediació del curs 2013-2014.

27 de novembre de 2013.

Persones assistents:

54 alumnes. 1A (11), 1B (9), 1C (1), 1E (1), 2A (3), 2D (2), 2E (2), 2F (2), PQPI (1), 3A (9), 3B (2), 3C (2), 4A (2), BAT C (3). Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Rosa Sanchis i Àngels Martinez

Horari: 15h  a 16,30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Joc per començar.

• Treball amb conflictes.

Desenvolupament de la sessió.

Pel que fa al primer punt de l’ordre, apartem les cadires i ens asseiem a terra per jugar a un petit joc presentat per Pilar Soto. Aquest joc consistia que cada alumne deia un objecte i la mestra preguntava si es podria comprar al mercat “Xini-xino”. Els objectes que dugueren i  o o no es podien comprar al mercat.

Després del joc, es llegeix l’acta de la sessió anterior (que està penjada al blog Els punys no parlen) i s’aprova. Es demanen voluntaris per a fer la sessió del dia i ixen Clàudia i Galileo.

Tot seguit veiem un vídeo en Els punys no parlen (l’entrada es diu: Com fer una mediació) on es mostra el conflicte entre Alberto i Juanjo i la mediació que els fan Sara i Andrés. També es reparteix una graella que explica les diferents fases de la mediació (també està penjada al blog al final d’aquesta entrada) i es demana que es conserve com a material del curs, ja que és important seguir els passos adequadament.

A continuació formem grups de 5-6 persones barrejant persones de segon cicle d’ESO i primer de Batxillerat, amb les del primer cicle d’ESO. Repartim uns fullets on hi ha dos conflictes i hem de fer una mediació de cadascun d’ells.

Primer conflicte:

“Josep està eixint amb Jennifer des de fa un mes. Hui Jennifer ha quedat amb un company de classe per a fer un treball de llengua a sa casa. Josep diu a Jennifer que no li agrada que tinga tanta relació amb altres si està eixint amb ell. Ella li diu que això és una bajanada. Discuteixen i ell acaba dient-li: Oblida’t de mi, ets una guarra i no la xica que jo em pensava!”

Segon conflicte:

“Carla i Dani estigueren junts durant sis mesos, però després de Nadal Dani es va enrotllar amb Marta i la relació amb Carla es va acabar. Aquesta setmana al grup de Whatsapp de la classe de Dani han aparegut missatges malparlant de Carla i insultant-la. Ahir van aparèixer al Tuenti fotos íntimes de Carla i comentaris despectius sobre ella.”

Aquestes mediacions van ser resoltes en cada grup format abans i va servir d’exemple per als nouvinguts per a les futures sessions.

Després de les mediacions, es demana persones voluntàries per a resoldre-la al mig de la sala en la propera sessió (es presenta Àlvaro) i es fa una roda on cadascú diu el que ha aprés o li ha agradat de la sessió.

Teresa, de primer d’ESO, pregunta si les persones mediades poden enfadar-se amb les mediadores i Rosa explica que no sol passar perquè les mediades van voluntàriament a la mediació i perquè les professores són les que trien a les mediadores i sempre ho fan amb cura, i si el conflicte és complicat, no encomanen la tasca a mediadors/es inexpertes.  

Sheila, de primer d’ESO, comenta que el que més li ha agradat és conèixer gent nova en el treball en grups.

Es tanca el cercle amb la felicitació pel treball ben fet.

Clàudia i Galileo

L’acta en PDF

L’acta en PDF

Acta de la primera sessió de Mediació del curs 2013-2014.

Assistents:

63 alumnes. 1A (12), 1B (11), 1C (2), 1D (3), 2A (1), 2D (2), 2E (2), 2F (4), PQPI (1), 3A (17), 3B (2), 3C (1), 4A (2), BAT C (3). Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz i Rosa Sanchis.

Horari: 16h  a 17,30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Presentació.
• Treball amb conflictes.

Desenvolupament de la sessió.

Pel que fa al primer punt de l’ordre, apartem les cadires i ens posen en cercle per a fer un Joc de presentació. Una persona ix al centre i diu el seu nom i una cosa que li agrada fer mitjançant un gest. La resta li donen la benvinguda i repeteixen el gest.

Després formem grups de 8 persones i juguem a Ordenar-se per edats sense parlar.

A continuació formem grups de 7-8 persones barrejant a persones de segon cicle d’ESO i primer de Batxillerat, amb les del primer cicle d’ESO. Veiem els vídeos del blog Els punys no parlen: La llei del silenci i Xenofòbia. En el primer, una xica molt estudiosa, Maria, és insultada i maltractada per Ruth. En el segon, Fran, un xic immigrant, és assetjat per un fatxenda que l’amenaça i li demana diners. La dinàmica consisteix que cada membre del grup es pose en el lloc dels diferents personatges que hi apareixen i conte a la resta del grup com ha viscut la situació.

Els personatges de La llei del silenci són: Maria, l’amiga de Maria, Ruth, les amigues de Ruth, el professor i algú de la classe. Els personatges de Xenofòbia són: Fran, el pare de Fran, el Fatxenda, els amics de Fran que miren l’assetjament, els amics del Fatxenda, la directora i algú de la classe.

Després del treball de dramatització, fem una posada en comú en gran grup a partir de la imatge d’una Situació de violència de Dan Olweus, que explica que tot el món, fins i tot qui mira cap a un altre costat, hi intervé en el conflicte. Els personatges que hi apareixen són:

• Víctima. Pateix l’assetjament.
• Agressor/a. Comença l’assetjament i adopta un paper actiu.
• Seguidor/a. No comença l’assetjament però adopta un paper actiu i el recolza.
• Partidari/a. Li agrada l’assetjament però no ho mostra obertament.
• Espectador/a neutral. Observa el que passa, però considera que no és assumpte seu i no adopta cap postura.
• Possible defensor/a. Li desagrada la situació i creu que hauria d’ajudar però no ho fa.
• Defensor/a. Li desagrada la situació i ajuda o tracta de fer-ho.

En el debat final, participen Álvaro, Cristina, Carla, Teresa, Andrea, etc.

Les idees que apareixen en el debat i en les conclusions finals són:

• La diferència entre un conflicte puntual i el bullying o assetjament. El primer es pot resoldre amb una mediació, mentre que el segon és molt més complex i es pot fins i tot denunciar.
• El paper tant important que tenen en un conflicte els seguidors i els partidaris, ja que segurament, sense públic, l’agressor no seria tan violent.
• Quan veiem un conflicte podem dir-ho a les professores o a les persones mediadores de cursos superiors perquè el resolguen o bé podem intervindre nosaltres, si no és molt complex ni violent, parlant i fent reflexionar a les parts en conflicte de la inutilitat de seguir amb la violència.

• La importància de formar part d’un grup, per exemple el de mediació, de cara a apoderar-se per a parar i/o resoldre un conflicte.
• L’objectiu de la mediació no és que les persones que han discutit siguen amigues, sinó que es resolga el conflicte.

Es passa una llista perquè una persona per curs apunte el seu número de telèfon per a formar un grup de Whatsapp i així poder convocar eficaçment a les sessions de mediació.