Tagged: Enganxa’t

Els drets de tercera generació (Enganxa’t 2016)

L’equip de mediació de l’IES Isabel de Villena ha participat aquest 14 d’abril de 2016 en la nova edició de l’Enganxa’t que organitza l’IES Malilla, juntament amb equips de mediació d’altres instituts: IES Enric Valor (Silla), IES Benlliure, IES Enric Soler i Godes, IES Peset Aleixandre, IES Pere d’Esplugues, IES Ballester Gozalvo, IES El Grau, IES Sant Vicent Ferrer, IES Orriols, IES Tavernes Blanques, IES El Saler i IES Les Alfàbegues.

El tema d’enguany ha sigut els drets de solidaritat, i la xarrada ha estat a càrrec de Carme Boqué, reconeguda experta en mediació i en educació per a la pau. En la seua intervenció ha descrit l’evolució dels drets en paral·lel a la concepció de la pau. Al llarg de la xarrada ha anat desgranant la relació que hi ha entre aquests drets, l’educació per a la pau i la mediació. L’escenificació en directe d’una situació i uns quants contes molt exemplificadors (Sopa de pedres, La carrera de l’antropòleg, L’incendi del bosc…) han servit per a explicar la necessitat de convertir-nos en peacebuildings o constructores de pau. 

Després de la xarrada, les mediadores i els mediadors han plantejat diverses preguntes que Boqué ha contestat amb molta claredat. La participació dels equips de mediació s’ha completat amb l’elaboració d’un mural en forma de colom format per plomes decorades per tots els centres amb textos sobre el tema proposat.

Algunes frases de Boqué que destaquem són:

  • «Es necessiten les mateixes pedres per a erigir una torre que per a construir un pont»
  • «Quin món deixarem als nostres fills? Quins fills deixarem al nostre món?»
  • «A Europa li falta un poc d’Àfrica»
  • «Has de dir el que penses i fer el que dius»
  • «Fa falta més feeling i menys bullying»

Els conceptes que s’han explicat en la xarrada són:

  • Drets de primera, segona i tercera generació.
  • Peacekeeping, peacemaking i peacebuilding.
  • Justícia retributiva (qui la fa, la paga) i justícia restaurativa (inclou la mediació i la reparació del dany causat).
  • Pau negativa (absència de guerra) i pau positiva o activa, que busca la justícia social.

I una recomanació: el curt Binta i la gran idea

Relat de l’experiència fet per Pau i Alejandra, de 2n d’ESO

El dia 14 d’abril de 2016, cinc companys de mediació (Pau, Alejandra, Eva, Mireia i Teresa) anàrem a l’IES Malilla a un encontre de mediació. Al arribar, un xiquet ens va demanar les plomes que havíem pintat abans amb una frase referida a la pau. A l’encontre hi vingueren alumnes de mediació de 15 instituts.

La xarrada la va fer Carme Boqué, una professora experta en mediació. Aquesta dona va fer la seua exposició mostrant-nos un Power-Point que tenia a vore amb la pau i amb els DDHH de les 3 generacions i també va parlar de la mediació. Com a exemple, va demanar voluntàries per a fer una interpretació on Carme Boqué anava al cine amb una amiga, però passejant es trobava amb una altra amiga. Varen repetir l’escena 3 vegades:

  • La 1a vegada, no presten atenció a la xica que anava amb ella al cine i aquesta se sent sola i marginada.
  • La 2a vegada, Carme presenta a l’amiga però després continua fent més cas a la nova que es troba.
  • La 3a vegada, Carme pregunta a la nova amiga si vol anar al cine amb elles, i així totes estan encantades.

Boqué explica que la mediació és un pont entre espais, temps i persones. I conta la història d’un antropòleg que va posar una cistella de fruita a 1km de distància d’una aldea africana i va cridar uns xiquets per a proposar-los una carrera, i el que arribara abans s’emportaria la cistella a casa. Aleshores els xiquets s’agafaren de la mà i anaren tots junts cap a la cistella. Ell, sorprés, va preguntar: “Per què aneu tots junts?” I tots van respondre: “Creus que tenint aquest menjar no el compartiríem?”

I Carme va dir que els xiquets de l’aldea representaven aquestes paraules africanes: “Ubuntu, Nigubuntu, Negabuntu” que signifiquen “compartir, empatía, humanitat…”.

Al final vam fer preguntes i vam finalitzar amb una foto dels representants d’aquest institut.

 

Anuncis

L’IES Isabel de Villena a l’Enganxa’t 2014

L’equip de mediació de l’Isabel de Villena participa com tots els anys en la trobada Enganxa’t, celebrat el 9 d’abril de 2014 a l’IES Malilla.

El tema d’enguany és: Mitjans de comunicació, drets humans i educació.



Enganxa’t

Com altres anys, al mes d’Abril una representació de l’IEs Isabel de Villena  hem participat a les Jornades “Enganxat a la convivència” organitzades per l’Equip de mediació de l’IES Malilla. Tractarem el tema del dret a l’educació. Portarem un mural que s’integrà en un gran mapa del mon que es formava en la paret amb les dades i imatges que havien dut estudiants de diversos Instituts  Escoltarem experiències de persones de diferents parts del mon i ens sentirem part d’una veu que a tot el mon crida per que l’educació fomente la llibertat i la justícia.

Preparant la xarrada de Mayor Zaragoza

Reunió de l’equip de mediació (11 de març 2009)

Després de veure una entrevista de Federico Mayor Zaragoza penjada al bloc, vàrem estar comentant-lo i preparant qüestions per a la visita d’aquest a l’IES Malilla. 

 Comentaris i propostes a partir de l’entrevista 

– Davant d’un món en peu de guerra, és urgent  declarar-nos “EN PEU DE PAU” 

  Davant de nosaltres, al món que ens envolta es gasten 3000 milions de dòlars al dia en armes, al mateix temps que moren de fam 60.000 persones. Podem callar? Potser ha arribat l’hora de posar-nos “EN PEU DE PAU”. Què significa estar en peu de pau? Podem nosaltres canviar la realitat? 

-“Utopia no és igual a impossible “

 Hi ha molts impossibles d’avui que són possibles demà. Les persones ens diferenciem dels animals o les màquines perquè SOM CAPAÇOS D’INVENTAR ALLÒ INESPERAT. Hi ha persones  que pensen que el que poden fer és tan poc que no val la pena fer res. Siguem realistes!, no tirem “pedres fora”!, creem al nostre voltant situacions de pau i barreres contra la violència! Pensem, parlem i preguntem-nos junts què podem fer nosaltres ara, al nostre institut, per promoure una CULTURA DE PAU. Tots i totes, cadascun de nosaltres decidim si volem ser “ambaixadors de la cultura de pau”. 

– Què significa CULTURA DE PAU?

 La societat masclista, dirigida pels homes, ha primat el múscul sobre les paraules, la força sobre la intel·ligència. Les dones fan passos en la història i van canviant la societat cap un món on la conversació tinga més espai que la renya, on la negociació tinga més valor que la força física, on la capacitat per inventar unes relacions millors per a tots siga més buscada que la capacitat de dominar un altre.

Mayor Zaragoza i la xiqueta que va fer callar l’ONU. (1992)

El 17 de febrer de 2009 dos submarins –un britànic i l’altre francès- van xocar en l’oceà Atlàntic amb setze míssils i quaranta-huit caps nuclears en els budells de cadascun d’ells. Aquestos grans i cars animalets se suposa que protegien els seus conciutadans dels “enemics”, però si hagueren col·lidit més a prop de la costa, podrien haver provocat una catàstrofe.

Hui, 31 de març de 2009, sentint Federico Mayor Zaragoza a l’IES Malilla, he recordat aquesta notícia. Ell ens contava una anècdota. En una reunió mundial d’alts dignataris, un dirigent, de no recorde quin país, comentava amb orgull –com qui ensenya el joguet que li han regalat els reis- que s’acabava de gastar una xifra de dòlars que no cabria en aquest rengló en un submarí invisible, és a dir, indetectable per als radars enemics. La resposta de Putin va ser –amb la mateixa fatxenderia infantil masculina de qui presumeix per pixar més lluny- que el submarí ja no era invisible.

Cada dia moren de fam 35.000 xiquets i els estats es gasten 3.000 milions de dòlars en armes. De quins enemics ens protegeixen aquestos costosos armaments? Hi ha armes perquè hi ha guerres o hi ha guerres perquè no parem de construir armes? Mayor Zaragoza ens recordava també una frase que solia traduir-se a les classes de llatí: Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau, prepara la guerra). Aquesta màxima que per als romans era signe i senyal de les seues actuacions, sembla que actualment és també mantinguda per gran part dels estats, com si disset segles de diferència no foren res. Vol dir això que no ha canviat cap cosa? Mayor Zaragoza en fa una anàlisi molt encertada:

Un aspecte que no s’ha modificat és que estem encara en una societat molt masculina i Mayor afirma que no hi haurà pau si no participen en la presa de decisions una part ben important de dones i si els hòmens no abandonen la violència per a resoldre els seus conflictes.

En segon lloc, hi ha una enorme barbaritat que han comés la major part dels països, i és que els estats han cedit els seus recursos i la seua capacitat política a les empreses privades i han accedit a canviar la justícia social, la cura dels recursos i de les persones, per les lleis del mercat. Això ha portat tant a la deslocalització dels productes cap al sud i cap a l’est com a la fuga de talents cap a l’oest. Són flagrants els abusos que cometen les grans multinacionals guanyant milions de dòlars en països on la major part de la població viu per sota del nivell de pobresa, i tot al marge del respecte al medi ambient.

Les condicions de vida ínfimes en aquestos països, molts d’ells víctimes de la colonització i explotació dels seus recursos, han originat les migracions, suïcides en molts casos, per a intentar traspassar la frontera de l’abundància. Ací, a l’estat espanyol, hem oblidat molt prompte que la frontera de l’abundància se situava als anys 60 als Pirineus, i no a l’estret de Gibraltar, com a l’actualitat.

Entre les coses positives que Mayor Zaragoza destaca, hi ha els avanços en la comunicació que s’han estat produint en aquest principi de mil·lenni. A l’actualitat podem adquirir una consciència global, un coneixement de la terra i de la situació de tots els pobles del món que ens permet conèixer la realitat i canviar-la. La democràcia -poder votar- és un avanç; però si només votem, només ens estem deixant contar, no necessàriament aconseguint que ens tinguen en compte. Perquè això suposa que ens escolten de veritat, i que nosaltres parlem i ens fem sentir per a resoldre els problemes del món.

Viure és compartir, deia Mayor, donar el nostre temps i la nostra experiència. I tenim vides riquíssimes que són un tresor propi perquè cada ésser té i aporta una experiència fantàstica. I si l’educació és l’art de dirigir la pròpia vida, ens hem de recordar que, malgrat les poderoses instàncies mediàtiques, polítiques, econòmiques, religioses… que ens volen uniformitzar, som els protagonistes de les nostres vides perquè tenim la capacitat d’actuar en virtut de la pròpia reflexió. Hem estat súbdits durant segles; hem arribat fins i tot a trobar normal donar la vida per servir poderosos i cruels amos. Però el nostre objectiu ara no és continuar vivint i mantenint una economia de guerra, sinó una economia de desenvolupament global, que evite la violència, les migracions de les persones, la destrucció del planeta…

Actualment estem patint una forta crisi, perquè estava clar que el sistema no es podia mantenir a costa de les persones. I crisi pot significar oportunitat. Hui més que mai disposem de coneixements científics suficients per a garantir la nutrició, la salut, el desenvolupament sostenible del planeta… Tenim els sabers, però ens falta la saviesa per a utilitzar-los. Deia Mayor que mai havia vist tanta saviesa com en les dones africanes que cada dia inventaven com arribar de l’alba a la nit sense morir de fam i de set.

Realment el passat ja està escrit; podem, en tot cas, escriure’l millor, però no canviar-lo. Però el futur és nostre i tenim ara els mitjans i la capacitat de contribuir a canviar una economia de guerra per una cultura de pau. I no podem deixar que passe ni un dia més!

Gràcies, companys de Malilla, per un matí tan estimulant!

Enganxa’t a la convivència

ENGANTXA’T, és una campanya de sensibilització sobre la convivència en la zona de Malilla, impulsada des de l’Institut del propi barri. Aquest any se celebra la quarta edició de la campanya i  estos són alguns dels  trets que defineixen la iniciativa:   

  • És i vol ser una iniciativa de molts, no sols dels agents educatius formals, dels mestres i professorat; per això participen en l’organització un ample ventall de grups i entitats (mestres, alumnes, famílies, associació de veïns, societat musical, agents socioeducatius, entitats no governamentals implicades en tasques educatives al centre, la biblioteca del barri, entitats esportives i el CEFIRE de València).                                               
  • Té un clar objectiu de visibilitzar que allò més comú i habitual als centres educatius públics és la convivència adequada entre tots els membres de la comunitat educativa, i no els continus senyals d’alarma que van apareixent en els mitjans de comunicació generalistes, tot i que trobem dificultats i entrebancs en el treball diari, els quals anem afrontant des de la reflexió i la participació dels diferents agents implicats.      
  • Pretén obrir el centre educatiu a un ventall molt ample d’activitats educatives, culturals i esportives en horaris escolars i extraescolars.

Aquest any, el CEFIRE ha volgut fer un pas més amb dues noves iniciatives: per una banda, organitzar unes Jornades sobre bones pràctiques educatives en convivència que tindran lloc en la Universitat, en la qual participaran centres de distints llocs de l’estat espanyol i que seran clausurades per D. Federico Mayor i, per altra, convocar una Trobada d’alumnes i professorat implicat en equips de mediació.

OBJECTIU DE LA TROBADA

L’objectiu d’aquesta trobada és que l’alumnat que participa en mediació escolar en els Instituts de la Província puga tindre un encontre amb una persona de la rellevància a nivell internacional de D. Federico Mayor Zaragoza, Ex Director General de la UNESCO. A més, volem que ells i elles se senten protagonistes de la trobada, i que tinguen una participació activa, que puguen aportar inquietuds, reflexions i opinions. A tal efecte, hem pensat que més que una conferència per part del convidat, siguen els alumnes els que plantegen preguntes, que ells hauran treballat, previament, al seu centre.            

CONTINGUT

Com que aquest any celebrem el 60 aniversari de la Declaració Universal del Drets Humans, pensem que aquest document, que aspira a ser una proposta d’ètica universal en un món globalitzat, podria ser treballat amb l’alumnat  en cada centre.