Category: JORNADES ON PARTICIPEM

Aprendre a conviure, conviure per a aprendre

madiacio_villena

Presentació de la nostra participació en la Jornada “Aprendre a conviure, conviure per a aprendre” al Casal Jove del Port de Sagunt. 3 de juny de 2015 de 17.30 a 20.30.

Anuncis

Cultura de Pau a l’IES Isabel de Villena

Presentació a Prezi

prezi

El nostre equip de mediació participa en la IV JORNADA DE CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR.

Adreçada al professorat de centres educatius i altres professionals de la comunitat educativa interessats.

Data i lloc de realització: Dimecres 25 de febrer de 2015 a l’Aula Magna de La Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de La Universitat de València (Av. Blasco Ibañez, 30).

Ací pots vore el Programa.

XI Trobada d’alumnat mediador

18 de desembre de 2014. IES Benlliure.

#XITrobada (Aquest matí hem sigut trending topic a l’estat espanyol).

La trobada d’enguany, dedicada a les xarxes socials i la comunicació, incorporava un parell de novetats. La primera és que es podia piular a la sala i els missatges eren projectats de manera immediata. I la segona és que les conclusions dels debats es podien penjar en una pàgina web a la qual s’accedia mitjançant un codi QR.

Programa i informació sobre les trobades anteriors.

En els grups de discussió, hem parlat sobre tres vídeos, però el tercer no el reproduirem perquè és massa heterosexista, androcèntric i parellista i el missatge podria resumir-se en: “si mires al mòbil, la dona de la teua vida passarà pel teu costat i no te n’adonaràs”. Ací us deixem els altres dos:

Yo también te quiero

Desconnectar per a connectar

Algunes imatges:

Curs de formació a Alboraig, 2014

El nostre alumnat (31 alumnes) assisteix a un curs intensiu de formació a l’alberg Torre d’Alboraig els dies 15 i 16 d’abril de 2014.

L’IES Isabel de Villena a l’Enganxa’t 2014

L’equip de mediació de l’Isabel de Villena participa com tots els anys en la trobada Enganxa’t, celebrat el 9 d’abril de 2014 a l’IES Malilla.

El tema d’enguany és: Mitjans de comunicació, drets humans i educació.



X Trobada d’Equips de Mediació al Benlliure

XTROBADA

Un anys més, l’Equip de Mediació de l’IES Isabel de Villena ha participat en el X Trobada d’Equips de Mediació que s’ha celebrat a l’IES Benlliure el dia 18 de desembre de 2013.

X Jornades d’Equips de Mediació i Convivència

 

Presentació de la nostra participació en les X Jornades d’Equips de Mediació i Convivència.

1 de juliol de 2013. IES Benlliure.

Programa.

Programa del curs de formació (Alboraig, 2012)

El Programa del curs intensiu que farem a Alboraig els dies 6 i 7 de novembre seran:

PRIMERA PARTE: Perfil, funciones y principios de los mediadores
SEGUNDA PARTE: El conflicto: comprenderlo, saber identificarlo y
analizarlo. Respuestas constructivas.
TERCERA PARTE: Habilidades y técnicas para mediar
CUARTA PARTE: Entrenamiento en las fases del proceso de mediación

Quan marieta sí que és un insult!

L’IES Isabel de Villena participa en les IX Jornades d’equips de mediació i convivència escolar a IES Benlliure, 2 de juliol de 2012. Aquest és el programa.

Programa:

9:00.    Acreditacions.

9:30.    Presentació de les IX Jornades.

9:45.    Conferència: Trabajar hoy la convivencia en los centros educativos. Pedro Uruñuela

11:30. Descans.

12:00. Panell d’experiències 1

  • Escuela de talentos.  Concha Romero. IES Les Alfàbegues, Bétera.  ƒ
  • Quan “marieta” sí que és un insult. Rosa Sanchis, Miquel Tabuenca i Cristian Pérez. IES Isabel de Villena.
  • Todos me pegan. Un estudi de cas. Maria José Mestre. IES Tavernes Blanques.

13:00. Panell d’experiències 2

  • Como el Bambú. Un proyecto de convivencia. Juan Antonio Olmedo i Cristina Ibáñez Sarrió. IES Enric Valor, Castalla.
  • Molt per compartir. Carlos Martínez. IES Pere d’Esplugues. La Pobla Llarga.

16:00. Taller: Normas y autoridad. Emiliana Villaoslada.

18:15. Representació teatral: Com es cuina un conflicte. IES Isabel de Villena. Antonia Blázquez.

La nostra xarrada té el títol que encapçala aquesta entrada, però podria podria haver-se dit també: “Vinga, nenassa, xuta més fort!” o “Mariquita l’últim!”. Malauradament, gallina, maricó, nenassa… són qualificatius adreçats als xics o als hòmens, que sentim cada dia al carrer, a la televisió, als nostres instituts…, que són de vegades justificats com a broma, però quasi mai sentits així per qui els pateix.

Una visió simplista de la qüestió podria dur-nos a pensar que l’homofòbia només afecta els adolescents homosexuals –i és cert que els afecta sobretot–; però nosaltres, que ja portem temps pensant sobre el tema (i llegint els/les que saben), hem descobert que l’homofòbia és més que el rebuig o l’odi a les persones homosexuals (i no parlarem ací de lesbofòbia, no perquè no la considerem sinó perquè en aquesta xarrada volem posar l’accent en la masculinitat). Dèiem que l’homofòbia no solament afecta els barons homosexuals, sinó tots els hòmens perquè és una pressió exercida amb la intenció de fer que es comporten com a tals, com a “hòmens de veritat”, una pressió que pren la forma de l’insult, de la marginació, de la violència…

Aquest assetjament social ve dels iguals, però també del professorat, de les famílies, de l’entorn en general. Els xics són criticats des de ben menuts si no els agrada el futbol, si prefereixen els jocs “femenins”, si tenen amistat amb xiques, o són “massa” afectuosos amb els amics… Els joves són tractats de calçasses si sembla que no manen sobre les seus nòvies, si no tenen el rendiment sexual “esperat” en un home.. Els adults són qüestionats si són amorosos amb els fills, si es dediquen molt a les tasques de la casa… Els hòmens en general són assetjats si no es comporten de manera violenta i de segur que molts dels professors que es dediquen a la mediació tindran anècdotes que contar-nos sobre aquest assetjament, perquè defensar el diàleg no puntua massa alt en l’escala de la masculinitat tradicional.

Aquesta exigència de masculinitat –que hem de llegir com a sinònim d’heterosexualitat–, obliga els hòmens a estar en guàrdia constantment i ompli de violència el nostre entorn. Per això a l’Isabel de Villena pensem que l’homofòbia i la diversitat sexual han de tractar-se a l’escola (i han de formar part de la formació dels equips de mediació). I amb aquesta intenció vàrem convidar el març passat els nostres exalumnes Miquel (estudiant d’Història) i Cristian (de Psicologia), perquè vingueren a l’institut a parlar d’homofòbia i de masculinitat. Miquel i Cristian van formar part de l’equip de mediació del nostre institut, el primer com a Mediador (durant l’ESO i el Batxillerat) i el segon com a Activista pels Drets Humans (en segon de Batxillerat).

Al saló d’actes hi havia dos tercers d’ESO, un PQPI, dos primers de Batxillerat i els dos segons, i tot el professorat que en aquelles dues hores donava classe als grups. També vingueren altres exalumnes i he de dir que aquest espai preparat per a donar-los veu feia molt de goig. A l’entrada Regals! podeu llegir com va anar l’acte. I si veniu a la jornada, tindreu el plaer d’escolar-los. Us esperem!

Privacitat a les xarxes socials

VII Trobada d’alumnat mediador a l’ IES Benlliure. 20 de desembre de 2010.

Vídeo del Cinefòrum: Convivència i xarxes socials, coordinat per l’IES Molí del Sol.

Ciberassetjament

VII Trobada d’alumnat mediador a l’ IES Benlliure. 20 de desembre de 2010.

Vídeo del Cinefòrum: Convivència i xarxes socials, coordinat per l’IES Molí del Sol.

Alboraig: un arbre de mediació

Grans, menudes, verdes, marrons… fulles diverses com els mediadors i les mediadores que compartírem a Alboraig un curs excepcional, els dies 19 i 20 de novembre, portat per Eli i per Selene, de Triálogos.

Ací us deixem un resum del taller: lamar_alboraig.doc

Preparant la xarrada de Mayor Zaragoza

Reunió de l’equip de mediació (11 de març 2009)

Després de veure una entrevista de Federico Mayor Zaragoza penjada al bloc, vàrem estar comentant-lo i preparant qüestions per a la visita d’aquest a l’IES Malilla. 

 Comentaris i propostes a partir de l’entrevista 

– Davant d’un món en peu de guerra, és urgent  declarar-nos “EN PEU DE PAU” 

  Davant de nosaltres, al món que ens envolta es gasten 3000 milions de dòlars al dia en armes, al mateix temps que moren de fam 60.000 persones. Podem callar? Potser ha arribat l’hora de posar-nos “EN PEU DE PAU”. Què significa estar en peu de pau? Podem nosaltres canviar la realitat? 

-“Utopia no és igual a impossible “

 Hi ha molts impossibles d’avui que són possibles demà. Les persones ens diferenciem dels animals o les màquines perquè SOM CAPAÇOS D’INVENTAR ALLÒ INESPERAT. Hi ha persones  que pensen que el que poden fer és tan poc que no val la pena fer res. Siguem realistes!, no tirem “pedres fora”!, creem al nostre voltant situacions de pau i barreres contra la violència! Pensem, parlem i preguntem-nos junts què podem fer nosaltres ara, al nostre institut, per promoure una CULTURA DE PAU. Tots i totes, cadascun de nosaltres decidim si volem ser “ambaixadors de la cultura de pau”. 

– Què significa CULTURA DE PAU?

 La societat masclista, dirigida pels homes, ha primat el múscul sobre les paraules, la força sobre la intel·ligència. Les dones fan passos en la història i van canviant la societat cap un món on la conversació tinga més espai que la renya, on la negociació tinga més valor que la força física, on la capacitat per inventar unes relacions millors per a tots siga més buscada que la capacitat de dominar un altre.

Mayor Zaragoza i la xiqueta que va fer callar l’ONU. (1992)

El 17 de febrer de 2009 dos submarins –un britànic i l’altre francès- van xocar en l’oceà Atlàntic amb setze míssils i quaranta-huit caps nuclears en els budells de cadascun d’ells. Aquestos grans i cars animalets se suposa que protegien els seus conciutadans dels “enemics”, però si hagueren col·lidit més a prop de la costa, podrien haver provocat una catàstrofe.

Hui, 31 de març de 2009, sentint Federico Mayor Zaragoza a l’IES Malilla, he recordat aquesta notícia. Ell ens contava una anècdota. En una reunió mundial d’alts dignataris, un dirigent, de no recorde quin país, comentava amb orgull –com qui ensenya el joguet que li han regalat els reis- que s’acabava de gastar una xifra de dòlars que no cabria en aquest rengló en un submarí invisible, és a dir, indetectable per als radars enemics. La resposta de Putin va ser –amb la mateixa fatxenderia infantil masculina de qui presumeix per pixar més lluny- que el submarí ja no era invisible.

Cada dia moren de fam 35.000 xiquets i els estats es gasten 3.000 milions de dòlars en armes. De quins enemics ens protegeixen aquestos costosos armaments? Hi ha armes perquè hi ha guerres o hi ha guerres perquè no parem de construir armes? Mayor Zaragoza ens recordava també una frase que solia traduir-se a les classes de llatí: Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau, prepara la guerra). Aquesta màxima que per als romans era signe i senyal de les seues actuacions, sembla que actualment és també mantinguda per gran part dels estats, com si disset segles de diferència no foren res. Vol dir això que no ha canviat cap cosa? Mayor Zaragoza en fa una anàlisi molt encertada:

Un aspecte que no s’ha modificat és que estem encara en una societat molt masculina i Mayor afirma que no hi haurà pau si no participen en la presa de decisions una part ben important de dones i si els hòmens no abandonen la violència per a resoldre els seus conflictes.

En segon lloc, hi ha una enorme barbaritat que han comés la major part dels països, i és que els estats han cedit els seus recursos i la seua capacitat política a les empreses privades i han accedit a canviar la justícia social, la cura dels recursos i de les persones, per les lleis del mercat. Això ha portat tant a la deslocalització dels productes cap al sud i cap a l’est com a la fuga de talents cap a l’oest. Són flagrants els abusos que cometen les grans multinacionals guanyant milions de dòlars en països on la major part de la població viu per sota del nivell de pobresa, i tot al marge del respecte al medi ambient.

Les condicions de vida ínfimes en aquestos països, molts d’ells víctimes de la colonització i explotació dels seus recursos, han originat les migracions, suïcides en molts casos, per a intentar traspassar la frontera de l’abundància. Ací, a l’estat espanyol, hem oblidat molt prompte que la frontera de l’abundància se situava als anys 60 als Pirineus, i no a l’estret de Gibraltar, com a l’actualitat.

Entre les coses positives que Mayor Zaragoza destaca, hi ha els avanços en la comunicació que s’han estat produint en aquest principi de mil·lenni. A l’actualitat podem adquirir una consciència global, un coneixement de la terra i de la situació de tots els pobles del món que ens permet conèixer la realitat i canviar-la. La democràcia -poder votar- és un avanç; però si només votem, només ens estem deixant contar, no necessàriament aconseguint que ens tinguen en compte. Perquè això suposa que ens escolten de veritat, i que nosaltres parlem i ens fem sentir per a resoldre els problemes del món.

Viure és compartir, deia Mayor, donar el nostre temps i la nostra experiència. I tenim vides riquíssimes que són un tresor propi perquè cada ésser té i aporta una experiència fantàstica. I si l’educació és l’art de dirigir la pròpia vida, ens hem de recordar que, malgrat les poderoses instàncies mediàtiques, polítiques, econòmiques, religioses… que ens volen uniformitzar, som els protagonistes de les nostres vides perquè tenim la capacitat d’actuar en virtut de la pròpia reflexió. Hem estat súbdits durant segles; hem arribat fins i tot a trobar normal donar la vida per servir poderosos i cruels amos. Però el nostre objectiu ara no és continuar vivint i mantenint una economia de guerra, sinó una economia de desenvolupament global, que evite la violència, les migracions de les persones, la destrucció del planeta…

Actualment estem patint una forta crisi, perquè estava clar que el sistema no es podia mantenir a costa de les persones. I crisi pot significar oportunitat. Hui més que mai disposem de coneixements científics suficients per a garantir la nutrició, la salut, el desenvolupament sostenible del planeta… Tenim els sabers, però ens falta la saviesa per a utilitzar-los. Deia Mayor que mai havia vist tanta saviesa com en les dones africanes que cada dia inventaven com arribar de l’alba a la nit sense morir de fam i de set.

Realment el passat ja està escrit; podem, en tot cas, escriure’l millor, però no canviar-lo. Però el futur és nostre i tenim ara els mitjans i la capacitat de contribuir a canviar una economia de guerra per una cultura de pau. I no podem deixar que passe ni un dia més!

Gràcies, companys de Malilla, per un matí tan estimulant!

Enganxa’t a la convivència

ENGANTXA’T, és una campanya de sensibilització sobre la convivència en la zona de Malilla, impulsada des de l’Institut del propi barri. Aquest any se celebra la quarta edició de la campanya i  estos són alguns dels  trets que defineixen la iniciativa:   

  • És i vol ser una iniciativa de molts, no sols dels agents educatius formals, dels mestres i professorat; per això participen en l’organització un ample ventall de grups i entitats (mestres, alumnes, famílies, associació de veïns, societat musical, agents socioeducatius, entitats no governamentals implicades en tasques educatives al centre, la biblioteca del barri, entitats esportives i el CEFIRE de València).                                               
  • Té un clar objectiu de visibilitzar que allò més comú i habitual als centres educatius públics és la convivència adequada entre tots els membres de la comunitat educativa, i no els continus senyals d’alarma que van apareixent en els mitjans de comunicació generalistes, tot i que trobem dificultats i entrebancs en el treball diari, els quals anem afrontant des de la reflexió i la participació dels diferents agents implicats.      
  • Pretén obrir el centre educatiu a un ventall molt ample d’activitats educatives, culturals i esportives en horaris escolars i extraescolars.

Aquest any, el CEFIRE ha volgut fer un pas més amb dues noves iniciatives: per una banda, organitzar unes Jornades sobre bones pràctiques educatives en convivència que tindran lloc en la Universitat, en la qual participaran centres de distints llocs de l’estat espanyol i que seran clausurades per D. Federico Mayor i, per altra, convocar una Trobada d’alumnes i professorat implicat en equips de mediació.

OBJECTIU DE LA TROBADA

L’objectiu d’aquesta trobada és que l’alumnat que participa en mediació escolar en els Instituts de la Província puga tindre un encontre amb una persona de la rellevància a nivell internacional de D. Federico Mayor Zaragoza, Ex Director General de la UNESCO. A més, volem que ells i elles se senten protagonistes de la trobada, i que tinguen una participació activa, que puguen aportar inquietuds, reflexions i opinions. A tal efecte, hem pensat que més que una conferència per part del convidat, siguen els alumnes els que plantegen preguntes, que ells hauran treballat, previament, al seu centre.            

CONTINGUT

Com que aquest any celebrem el 60 aniversari de la Declaració Universal del Drets Humans, pensem que aquest document, que aspira a ser una proposta d’ètica universal en un món globalitzat, podria ser treballat amb l’alumnat  en cada centre.

Els tres porquets al Benlliure

Imagen 044 Imagen 001 Imagen 002 Imagen 003 Imagen 004 Imagen 005 Imagen 006 Imagen 007 Imagen 008 Imagen 009 Imagen 010 Imagen 012 Imagen 013 Imagen 015 Imagen 016 Imagen 017 Imagen 019 Imagen 021 Imagen 022 Imagen 025 Imagen 026 Imagen 028 Imagen 029 Imagen 031 Imagen 033 Imagen 034 Imagen 035 Imagen 036 Imagen 038 Imagen 040 Imagen 041 Imagen 042 Imagen 043

El grup de mediació del nostre institut va participar amb Els tres porquets a la V trobada de mediació que va tindre lloc a l’IES Benlliure el 18 de desembre de 2008.

Tot el món ens va felicitar i ens preguntaven, a més, quants mesos feia que hi treballaven. La realitat és que hem aconseguit aquest projecte en només tres setmanes i des d’ací volem felicitar i donar les gràcies a les persones que hi han col·laborat: a l’equip de mediació, tant als mediadors d’enguany com als d’anys anteriors; a l’equip directiu; a l’alumat que sense estar en el grup ens ha tirat una i dues manetes; a Antònia, per les seues encertades aportacions escèniques; als conserges, sempre a punt per facilitar-nos tot el material que necessitàvem; a les netejadores, per la paciència i pel treball extra que els hem donat… A tot el món que amb el seu entusiasme i ganes ha fet possible que tot eixira rodat!!

Descarrega’t Els tres porquets i les Activitats