La islamofòbia no ens deixa veure clar
Pensa per tu mateix i no et deixes dur per la islamofòbia!
Activitats per a treballar sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils.
Els punys no parlen
Blog del departament de Mediació de l'IES Isabel de Villena de València
Els punys no parlen 
Bona Vesprada ,
Després de veure el video de “ La islamofòbia no ens deixa veure clar ” .
Pense que molta gent quan veu un home amb barba d’aspecte mulsulmà , és pensa que és un terrorista , que potser duga una bomba i que pot causar o fer un atemptat .
Molta gent te por de els passe aquestes coses i doncs en moltes ocasions es pensen coses que no són del tot certes , com es mostra en aquest video (La dona major amb la seva filla pensa que el home que passa caminant al costat seu és un terrorista d’aquestos i com porta una bossa potser que pense que hi ha dins una bomba o alguna cosa que puga esclatar).
Però no som consicients d’on ve realmente aquest problema o no volem adonar-nos (no sé quina de les dues coses potser). Però anem al gra , l’Estat Espanyol ven armes a arabia saudí aleshores nosaltres som culpables en part de tot açò i molts dels problemes venend’aquesta venda de vegades a països que no respecten els drets humans .
Aleshores quan ocurreix atemptats al nostre país ens tenim por , però no vegem que el nostre Estat ven armes.
També és deixa veure clar que la persona que passava caminant al carrer (EL TÍPIC TERRORISTA QUE TOTS PENSEM ) no és el roí .
El que fa mal és el que la policia deté per robar diners i droga i a eixa persona com és una persona blanca pues no podem justificar que faci coses malament o sigui ell el que porti la bomba perquè la nostra societat en part és una societat masclista i racista .
A mi per exemple m’encantaria viatjar a Bali (Indonèsia ) però em fa por , que hi haja un altre atemptat per si tinc el risc de morir o patir greus lessions .
Per tant has de viure la teua vida sense pensar en aquestes coses i el millor que pugues , perquè si tal volta passara no podrem fer res .
Adéu!
He deixi-dit comentar aquest vídeo entre els altres que he vist.
m’agradaria dir-te que si estes en el comentaris pera ver si el vídeo val la pena ver ho, ja et dic jo que si i que per favor abans de llegir el meu comentari et tomes un minut pera ver ho.
No m’he esperava que me impactara tant, se que es un vídeo que s’ha publicat ara fa uns anys però ver ho ara amb la situació d’Europa es el que et fa pensar en la verdadera situació que esta viscut la gent.
El vídeo es d’una dona amb la seva filla que estan passejant, la mare ve a un home d’origen musulmà amb una bossa i ja us imagineu els pensaments de la dona ací el home tan sol per el seu origen. Després apareixen tres policies corrent i a la dona li dona la sensació de que van fins al musulmà i termina de confirmar els seus pensaments racistes, quan ve que la policia passa de llarg del home i van a per un home amb tern i maletí , va ser quan es va donar conta del seu error.
Tot això per la vestimenta, però si el musulmà haguera tingut el tern i el maletí de segur que no pensaria desa forma. Les persones tenen la mania de judicar-se entre si per que estén entossudits en que te que existir grups, i cada vegada que algú fa alguna cosa mala tot el seu país es jutjat de la mateixa manera. Esta be els terroristes han matat gent innocent, però ser terrorista no significa ser musulmà, també ai terroristes mexicans, americans, europeus, asiàtics. Que diferencia ai entre un terrorista europeu d’un terrorista musulmà? Al fin i al cabo els dos son assassins, però que diferencia ai entre un musulmà a un europeu? Com a molt les creences i el origen, però com ser europeu no vol dir ser terrorista ser musulmà tampoc vol dir això.
Per això es que deuríem de deixar els prejudicis a una part, per que no li encontre sentit a que desde menuts ens preparen pera a un mon complicat, es suposa que son de la mateixa raça per que ens fem sofrir entre nosaltres?
Avui em dispose a comentar el video “La islamofòbia no ens deixa veure clar”.
Aquest tracta sobre una mare amb la seua filla caminant quan s’adona que al seu costat camina una persona amb trets musulmans portant una bossa deportiva negra.
Passats uns instants, tres policies baixen d’un cotxe i començen a córrer cap a ell. La dona es queda parada observant l’escena i veu com els policies passen per el costat del que porta la bossa. Seguidament, altra persona que caminava davant, veu els agents i comença a correr, però consegueixen atrapar-ho i el detenen. A l’escena final es veu a la persona de trets musulmans guardant a la bossa el patí de la seua filla, i se’n va amb la seua dona i fills.
El video acaba amb la frase “Pensa per tu mateix”.
Pense que aquesta acció té molta importáncia, perqué en el meu punt de vista és un problema que està afectant a la societat molt greument, i que jo observe moltes vegades. Tinc amics que s’han baixat del bus perqué pujat a ell hi havia un home amb aspecte paregut al del video.
No puc imaginar com seria ser musulmà, i que per la teua vestimenta el tinguen por o et miren amb despreci. La gent no sap lo greu que és lo que està fent quan discrimina d’eixa forma; i tot això es fruit del por, i de la poca preocupació per part dels mitjans de comunicació.
En aquest vídeo hem pogut veure una escena de por i de racisme pel simple fet de veure a una persona musulmana.
Hem pogut veure en el vídeo, que la dona que anava passejant amb la seua filla, tenia por de l’home que tenien al costat, ja que portava una aparença musulmana-barba negra llarga, roba llarga i obscura, etc.- i és clar quan la dona també ha vist que duia una motxilla, de seguida hauria pensat que era un home de la religió islàmica extremista i que anava a fer algun atemptat, i segurament les teories d’aquesta dona les havíem confirmat, quan de sobte, apareix la policia perseguint a una persona, i és clar, per culpa dels perjudicis que s’han creat a la nostra societat per culpa dels atemptats que han ocorregut últimament al nostre país, ja pensàvem que anaven a agafar a aquell home musulmà. Però de sobte passen de llar a l’home musulmà i persegueixen a altre home amb una aparença bona, el qual havia robat diners i estava traficant segurament amb drogues.
I… açò per què passa? Doncs, segurament aquests fets ocorren per tota la por i l’odi acumulat que s’ha creat en la societat des dels últims atemptats que han ocorregut al nostre país. Aquesta por i odi no ens deixa veure clar, i per culpa d’un percentatge minoritari d’islamistes extremistes, ja culpem a tota la religió de ser extremista, perillosa i venjativa. Per la qual cosa, quan ara veiem pel carrer a un musulmà amb una motxilla, ens apartem, mirem amb por, o fugim.
I sincerament crec que aquests perjudicis estan desbaratant encara més la societat en la qual avui dia vivim. Ja que al final del vídeo es veu com l’home musulmà arriba amb la seua dona, i els seus fills. I açò ens hauria de donar molta pena, ja que per culpa de tot aquest odi i por acumulat cap a aquesta religió, segurament eixes famílies, viuen tristes o amb por de què la gent no els accepte com persones.
I em produeix fàstic pensar, que dins del segle XXI encara hi haja aquest tipus de perjudicis socials, pors i odis cap a gent que no fa res malament, simplement intenta viure la seua vida com pot, o com la societat els deixa…
Aquest vídeo sincerament, encara que dura dos minuts i mig, m’ha agradat molt, perquè amb poc temps et dóna una gran lliçó de vida i d’humilitat.
L’Estat Islàmic s’atribueix l’atemptat a Nova York, el terrorisme islamista al sud de Filipines és un altre dels assumptes clau, l’atropellament massiu de Barcelona, la tàctica fàcil i barata del terrorisme islàmic, atemptat contra Charlie Hebdo el 2015, Londres, 22 març 2017, cinc morts (d’ells una espanyola i un policia) en un atac terrorista davant el Parlament britànic, a Londres, que va reivindicar l’Estat Islàmic…
http://www.20minutos.es/noticia/3175524/0/atentados-vehiculos-atropellos-mundo/
https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Ataques_terroristas_de_Estado_Isl%C3%A1mico
En el vídeo podem obserbar una mare i una filla que veuen a una persona musulmana amb una motxilla i es paren, pensen que és un terrorista, ja que veuen a la policia córrer cap a ell. Però al final, resulta que detenen a un home que no és musulmà, i l’home musulmà es reuneix amb la seua família al carrer.
Les dades que he posat a dalt són perquè vegem que en part el vídeo té raó, els últims atemptats que hi ha hagut en el nostre món, sempre s’ha atribuït a l’estat islàmic, però no per això tots els musulmans han de ser terroristes. Al meu entendre he de dir, que és veritat que quan veiem a algú musulmà amb una motxilla o alguna cosa, ja estem més atents a la situació i això és per la por que ens fa que anem amb compte amb els moros i això no hauria de ser així.
L’Estat Islàmic s’atribueix l’atemptat a Nova York, el terrorisme islamista al sud de Filipines és un altre dels assumptes clau, l’atropellament massiu de Barcelona, la tàctica fàcil i barata del terrorisme islàmic, atemptat contra Charlie Hebdo el 2015, Londres, 22 març 2017, cinc morts (d’ells una espanyola i un policia) en un atac terrorista davant el Parlament britànic, a Londres, que va reivindicar l’Estat Islàmic…
http://www.20minutos.es/noticia/3175524/0/atentados-vehiculos-atropellos-mundo/
https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Ataques_terroristas_de_Estado_Isl%C3%A1mico
En el vídeo podem obserbar una mare i una filla que veuen a una persona musulmana amb una motxilla i es paren, pensen que és un terrorista, ja que veuen a la policia córrer cap a ell. Però al final, resulta que detenen a un home que no és musulmà, i l’home musulmà es reuneix amb la seua família al carrer.
Les dades que he posat a dalt són perquè vegem que en part el vídeo té raó, els últims atemptats que hi ha hagut en el nostre món sempre s’ha atribuït a estat islàmic, però no per això tots els musulmans han de ser terroristes. Al meu entendre he de dir, que és veritat que quan veiem a algú musulmà amb una motxilla o alguna cosa, ja estem més atents a la situació i això és per la por que ens fa que anem amb compte amb els moros i això no hauria de ser així.
PARAULES BUIDES
Mamadou i Soufian eren els noms dels dos menors estrangers recentment morts a Melilla sota la tutela de la Ciutat Autònoma. Entre una mort i una altra van transcórrer 13 dies, ambdues en estranyes circumstàncies i sota responsabilitat física i civil de l’Administració. El Govern, després de ni tan sols molestar-se a localitzar als familiars dels morts i informar-los de la situació, també es va negar a rebre oficialment a l’oncle de Mamadou i als pares de Soufian, doncs segons Ventura, regidor de benestar social i sanitat de Melilla: “Que els pares hagueren vingut abans pel seu fill i no pel seu cadàver”.
José Palazón, destacat activista i president de l’Associació Pro Drets de la Infància (Prodein), va haver d’avisar als familiars i fer-se càrrec de la recerca per a denunciar aquesta brutal marca de racisme.
El Govern de Melilla, gens més lluny de cessar a aquest energumen -buit d’humanitat i ple a vessar d’una porqueria d’immoralitat que ens fa plantejar una vegada més en què merda de món vivim- segueix en els seus 13 i anuncia a més de la seua disposició a presentar una querella criminal contra Palazón per denunciar la situació.
El president de Melilla Juan José Imbroda declarava: “No es pot parlar tan alegrement de coses tan delicades, deixem-nos de ximpleries”. Una vegada més, la seua demagògia no té sostre. Clar que no hauria de parlar-se de coses delicades tan alegrement, però vosaltres -colla de criminals- a més de fer-ho i enorgullir-vos d’açò no teniu vergonya ni la coneixeu. Que el partit del govern a Melilla intente interposar una querella criminal a una persona que el seu màxim malament ha sigut contactar amb les famílies dels morts i investigar les causes de les seues morts ens demostra una vegada més en què país de pandereta vivim.
Mamadou va morir el passat 22 de desembre després de passar 20 dies hospitalitzat i en coma després de patir (segons fonts confirmades a Palazón) una pallissa en el Centre de Menors Infractors Baluard. Per a Ventura, la seua mort es va poder deure en primer lloc a ferides internes fruit d’una agressió en el seu país d’origen, i més tard a un infart precedent a una baralla en el centre de menors -segons sembla, per a Ventura les baralles són passatges bíblics.
Soufian, era oposat mort 13 dies més tard en el seu llit del centre assistencial “La Gota de Llet”, on residia des que va eixir de l’hospital amb un peu menys després d’enganxar-li-ho quan intentava colar-se en un ferri amb destinació a la península. El jove marroquí de 17 anys i afeccionat al rap anava amagat en els baixos d’un camió quan va caure del mateix i va perdre el seu peu.
Com fan milers de joves diàriament, Soufian va deixar la seua ciutat, per a provar sort a Europa i ajudar econòmicament a la seua família. Per a Ventura no es tractava sinó d’un altre drogoaddicte que venia a Espanya a enxampar més coca: “El menor mort era drogoaddicte. Aquest xic parlava que venia a Espanya a estudiar i treballar i ni va estudiar ni va treballar mai, era un xiquet del carrer. Els que estudien i treballen, estan fent-ho ja en els centres i estan portant una vida normalitzada. Aquest xiquet desgraciadament com molts altres xiquets que hi ha en el carrer, tenia problemes de drogoaddicció i si haguera arribat a la Península quan va perdre el peu, haguera seguit consumint perquè eixir del consum és molt difícil. No pot vendre’ns la idea que ha arribat a Espanya per a treballar quan vivia en l’escullera i consumia inhalants diàriament”. Que paraules més buides, que plenes de maldat.
Ventura, eres roín i cruel. No tens ni idea de les competències de la teua conselleria ni tampoc t’importa en absolut, per açò la teua ciutat està plena de xiquets “del carrer”. Són xiquets en situació de desemparament, que escapen de la pobresa del seu país, amb un nivell de vida paupèrrim i d’abandó supermassiu i que han de creuar-se en vida o mort amb vides tan freturoses de bondat com la teua.
Tant de bo hi haguera més humanitat en el món.
L’any passat vaig escoltar com unes companyes de classe contaven que, passejant prop de la platja es varen quedar a observant a un home que segons elles tenia aparença musulmana i precisament anava amb una motxilla. L’home va traure una catifa i va començar a resar, al que elles varen afegir “Quin mal rotllo!”. La veritat és que el vídeo d’aquesta entrada m’ha recordat molt a aquella situació, perquè les meues companyes igual que la dona del vídeo es varen deixar portar per la Islamofòbia i els seus prejudicis però finalment cap dels homes pretenia fer cap mala acció.
Quan vaig pel carrer mai em passa pel cap pensar que una persona per tindre aparença musulmana tinga res a veure amb els terroristes, perquè seria una generalització (cosa que odie) i una falta de respecte per a ells. Però hi ha gent com per exemple, el president dels Estats Units, Donald Trump, amb pretensions Islamòfobes que poden fer mal a aquestes persones, sobretot als refugiats. Aquest pretenia vetar l’entrada de persones que procedien d’alguns Països musulmans i als refugiats. A més a més, segons el diari “El País” en una entrevista amb Christian Broadcasting Network, Trump va explicar que donaria prioritat en la sol·licitud de refugi a cristians siris.
No hem de tancar la nostra ment i generalitzar perquè ens pot portar a fer mal a persones que han patit molt, com els refugiats que necessiten la nostra ajuda. Tots som innocents fins que es demostre el contrari, així que rebem amb els braços oberts a tots aquells que necessiten ajuda.
És trist que ciutadans de països cultes i democràtics que van haver de patir directament la bogeria nazi de la judeofòbia, avui fomenten una nova fòbia, una “aversió –com diu el diccionari– apassionada o aferrissada cap a alguna cosa”, cap a l’Islam, oblidant les grans aportacions d’aquesta religió a Occident en els camps de l’art, la poesia, les ciències i la filosofia, i demonitzant a més de mil milions de musulmans, de molt diverses escoles islàmiques, des dels meravellosos místics sufies fins als assassins d’Al-Qaeda, identificant a tots amb unes minories fanàtiques i criminals que amb els seus actes terroristes han aconseguit atemorir al món occidental, i presentant aquesta religió com una “força del mal” disposada a destruir a tota la nostra cultura i manera de vida.
El jihadisme aspira a la islamofòbia. Cuesta treballe admetre-ho, però la paradoxa exposa, en realitat, el verí de la crispació i del conflicte que pretén estendre el califat d’Al Bagdad, fomentant l’obscurantisme i soscavant entre els instints de les comunitats anomenades a exacerbar la refrega: fidels contra infidels.
La mera idea d’organitzar l’atemptat en un territori de significativa presència musulmana entronca amb l’estratègia ja empresa a França. L’objectiu de París perseguia turmentar la capital simbòlica de la raó, de les llibertats, de la cultura, de l’hedonisme, però a més colpejava un país on la comunitat musulmana sobrepassa el 5% i s’arrela, excitable, en la perifèria de les principals urbs.
Les fòbies són sempre fruit de la ignorància, i en tota aquesta nova islamofòbia un pot detectar una absoluta ignorància de l’Islam. Probablement, molt pocs dels furibunds crítics d’aquesta religió s’hauran molestat a llegir el seu llibre sagrat, l’Alcorà,i els que ho han fet hauran comés el mateix error que cometen els fonamentalistes cristians que interpreten el Vell Testament literalment. També en el nostre llibre sagrat poden trobar-se escenes i expressions que xoquen directament amb la nostra sensibilitat i els nostres moderns criteris polítics i morals, però també es poden trobar els principis religiosos que fonamenten el Cristianisme.
La por ens fa cecs, i volem posar un culpable, en aquest cas als musulmans, solament per creença, i per gent tan summament ignorant i amb ganes de fer malament als altres, i al món, ho posa en nom del seu Déu, Al·là. Realment tots els musulmans, són jihadistes? És un concepte, que fins que les persones no li quede bastant clar, no podrem avançar com a humans, i no diferenciar-nos per regions, religions o per races.
El comentari tractarà sobre un vídeo en el qual una dona i la seua filla van pel carrer i a la seua dreta se’ls posa a caminar un home aparentment musulmà amb una bossa negra d’esport carregada al muscle, la dona sospita d’ell, ja que hui dia, per desgràcia, si es veu a una persona de trets musulmans amb una bossa, motxilla, etc ja es pensa que porta una bomba damunt, que cometrà un atemptat… Això no hauria de ser així, perquè això és a part d’una falta de respecte cap a aqueixa raça un prejudici increïble.
Aquest tema s’ha tornat més impopular a Espanya des del 17 d’agost del 2017, ja que aqueix dia van ocórrer uns atemptats, que aquests van ser una sèrie d’atacs terroristes que es van desenvolupar a les ciutats de Barcelona i Cambrils en la comunitat autònoma de Catalunya que es van saldar amb 15 morts i 131 ferits.
Des del meu punt de vista no hi ha perquè tindre por d’un islamista, ja que un atemptat el pot cometre qualsevol persona en qualsevol moment i és totalment impredictible; una cosa que des del meu punt de vista és totalment injusta és que per exemple un home espanyol i un home musulmà hagen de passar per un control de policia i l’espanyol porte una bomba en el cotxe i el musulmà no, la policia pararia abans a l’home musulmà pel simple fet de ser-ho mentre que l’espanyol hauria passat sense cap problema i podria cometre un atemptat amb total llibertat.
En conclusió, al que vull arribar és que no per ser d’una raça en concret se t’ha d’associar un adjectiu o una característica que se’ls atribueix a vegades a aquesta gent sols perquè un grup determinat de persones haja comés aqueixos actes.
Qui no ha jutjat a alguna persona sense conéixer-la de res només per la seua aparença? Qui no ha sentit que es trobava en perill alguna vegada pels mateixos prejudicis?
L’entrada és un petit vídeo i tracta d’una dona que va amb la seua filla pel carrer i n’hi ha dos personatges més, d’una banda hi ha un home molt bé vestit, amb roba elegant i un maletí en la mà, mentre que hi ha altre home, que per la seua aparença es pot dir què és d’aparença musulmana, i porta una bossa gran a la seua esquena. La dona s’espanta de l’home musulmà i agafa a la seua filla ben fort de les mans, terroritzada. De sobte tres policies ixen d’un cotxe perseguint a algú, la dona es pensa que van darrere de l’home musulmà però contra tot pronòstic, és l’home ben vestit al que arresten.
És veritat que la majoria de persones hem passat per alguna situació semblant en alguna ocasió, influïts pels esdeveniments que ocorren, què es fan tenir por en determinants moments. Al cap i al fi nosaltres no triem els nostres sentiments però també cal posar-se en el lloc de l’altre, a mi personalment no m’agradaria que em tractaren malament o que em tingueren por per la meua vestimenta o per la meua religió.
Aquesta entrada és una clara lliçó de quant ens deixem portar pel físic d’una persona, és veritat que és el primer que veiem d’algú, però moltes vegades si et parisques a conéixer a una persona realment et pots adonar que moltes persones són molt boniques per fora, però són horribles per dins. En conclusió, les notícies i les persones ens influeixen molt a l’hora de prendre decisions o de sentir. És increïble, la manera que tenim de canviar d’opinió si algú ens parla bé o malament d’alguna cosa.