Tagged: Observatori

Ser Observador/a és molt important! (IV sessió)

IV reunió de l’Observatori celebrada el dia 1 de juny de 2016.

Assistents: 12 observadors/es. Cursos: 1r A, 1r B, 1r C, 1r E, 2n D, 2n E, 3r A, 3r C, 4t A, 1r Bat B, 1r Bat C.

Desenvolupament de la sessió:

Es reparteix un full amb les actes de les sessions anteriors, es llegeixen en veu alta i es fa una ronda de valoracions i de propostes de millora.

En general, l’observatori es valora molt positivament. Totes les observadores i observadors estan contents d’haver-ho sigut, els ha semblat una experiència interessant i necessària per al centre i pensen que ha de continuar en el proper curs. Tot el món està d’acord que la figura de la persona observadora no és una acuseta, sinó algú que pot ajudar perquè a la seua classe les marginacions, els insults, les discussions… se solucionen pacíficament.

Pel que fa a les propostes, algunes d’aquestes són:

  • La conveniència de fer més reunions, almenys dos cada trimestre.
  • La importància de rebre més formació.
  • La proposta de ser dues persones observadores, en lloc de només una.

En la part final de la reunió, ens unim a les delegades i delegats del curs per a fer una valoració conjunta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Fortaleses de l’Observatori

observatori

Reunió de l’Observatori de la convivència. 9 de març de 2016.

Assisteixen 13 representants d’11 grups: 1r A, 1r B, 2n A, 2n C, 2n D, 3r D, 4t B, 1r Bat Humanitats, 1r Bat Ciències, 2n Bat Humanitats i 2n FPB Informàtica.

No assisteixen 15 grups: 1r C, 1r D, 1r E, 2n B, 2n E, 3r A, 3r B, 3r C, 4t A, 4t PDC, 1r Bat Artístic, 2n Bat Ciències, 1r FPB Informàtica, 1r FPB Administratiu, 2n FPB Administratiu.

Fem una roda i les i els representants expliquen les situacions conflictives que han ocorregut en les seues classes i les acciones preses. En cada cas, es valora l’efectivitat de les accions i se’n proposen d’altres. Recordem la graella que vàrem utilitzar en l’anterior sessió, i que ens va permetre fer el mapeig del conflicte en el nostre centre, i repassem les actuacions i les fortaleses.

Algunes de les idees que ixen en el debat són:

  • Tindre una tasca comuna afavoreix el clima de la classe.
  • La millor manera de resoldre un conflicte entre la classe i un professor/a és parlar amb ell/a privadament i també elegir el moment adequat.
  • Els grups de Whatsapp de classe creen molts conflictes i és convenient dedicar una sessió específica.
  • En els primers cursos d’ESO hi ha més conflictes que en els cursos superiors.
  • La funció de les persones observadores no és la de ser acusetes (chivatos/as) sinó la de denunciar injustícies i intervindre en els conflictes, abans o durant, per a parar-los o intentar què la violència siga la menor possible. I si la situació és greu, derivar el problema a persones que el puguen resoldre de manera pacífica.

Observatori de la convivència (2a sessió)

La funció principal de l’Observatori de la Convivència és recollir i analitzar la informació sobre el clima real del centre en el qual conviu l’alumnat, el professorat, el personal no docent i les famílies, amb l’objectiu de proposar i implementar les acciones de millora més adequades.

Amb aquest propòsit, la sessió planteja crear un MAPEIG de les debilitats i fortaleses del centre.

Eli Català, coordinadora del projecte Malva Conviu, condueix i dinamitza la sessió del dia 11 de desembre de 2015.

Observadors/es assistents (16): 1r A, 1r C, 2n A, 2n B, 3r B, 3r C, 3r D, 4t A, 4t B, 4t D, 1r Bat. Ciències, 1r Bat. Humanitats, 2n Bat. Humanitats, 1r FP informàtica, 2n FP informàtica i 2n FP administratiu.

Grups que no assisteixen: 1r B, 2n C, 3r A, 4t C, 1r Bat artístic, 2n Bat. Científic, 1r FP informàtica i 1r FP administratiu.

Cada observador/a ompli durant 15 minuts la graella amb les fortaleses i debilitats de la seua classe.

Les accions que perjudiquen la convivència són:

  • Insultar (pel físic, per l’expressió de gènere, per l’orientació sexual; per altres motius);
  • “Bromes” que no agraden a qui les rep;
  • Maltractar el material alié;
  • Difamar o malmesclar;
  • Marginar o aïllar;
  • Tracte masclista;
  • Dir per malnom;
  • Amenaçar;
  • Assetjar;
  • Pegar, empentar;
  • Altres.

Els espais que es tenen en compte són: l’aula, el pati, els corredors, l’entrada, els lavabos, les xarxes socials…

Se’ls demana que valoren si alguna de les situacions requereix una actuació urgent. També han d’anotar quines mesures pensen que serien efectives i a qui derivarien: directora, cap d’estudis, professorat de mediació, tutor/a, alumnat mediador, delegat/a, companys, etc.

D’entre les fortaleses, proposem:

  • Persones de l’equip de mediació
  • Temps dedicat en la tutoria (o les classes) a la convivència.
  • Clima de col·laboració.
  • Activitats en equip i d’ajuda mútua.
  • Persones que creen bon ambient.
  • Persones que tallen els mals rotllos.
  • Persones que animen a fer coses en grup.
  • Altres.

Després, s’asseuen en cercle al voltant d’un mapa del centre i es fa una roda on cada observador/a explica les principals debilitats i fortaleses de la seua classe i les accions que es podrien prendre o que s’estan duent a terme. Escriuen la debilitat i la fortalesa en un pòsit, l’apeguen a una peça de fusta i la posen en el mapa. En acabar la sessió, el mapa es penja en el suro de mediació.

Durant la posada en comú, debatem sobre diversos aspectes. Els observadors i les observadores manifesten la necessitat i el compromís de reunir-se, com a mínim, una vegada al mes. També s’hi està d’acord que cal assenyalar el conflicte i les persones implicades per a poder actuar, i que en cap cas això significa ser un delator/a. També tenen i tenim clar que cal afermar i donar ferramentes per a poder actuar, cosa que es farà en properes sessions.