Tagged: Observatori

Revisant els ODC

L’Observatori de la Convivència es reuneix aquest 6 de febrer de 2020 i, amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, es posa a reflexionar sobre els ODC.A la formació hi assisteixen 22 observadors/es de 19 grups diferents. Trobem a faltar els grups següents: d’ESO, 1r C, 2n D, 4t B; de Batxillerat, 1r artístic, 2n artístic i 2n científic, i d’FPB, 1r informàtica, 2n informàtica.

Comencem amb una dinàmica de cohesió grupal en la qual cada observador/a explica l’ODC que li sembla més important. Després es treballa en grup i es reparteixen els diferents ODC perquè anoten les actituds que vulneren el dret, i les accions de canvi i millora. També se’ls passen fulls en blanc per proposar nous ODC.

De les propostes noves que no havíem tingut en compte en anteriors sessions, destaquen les següents:

De l’ODC 5, Promoure el bon ús de les xarxes socials, es donen com a accions de canvi: no culpar la víctima sinó qui compateix imatges o vídeos sense consentiment de la protagonista; avisar la persona quan algú haja pujat una foto seua sense consentiment, i promoure contingut contra els discursos d’odi en les xarxes socials.

De l’ODC 8, Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món, es proposa una acció de canvi molt interessant: fer intervencions artístiques en les taquilles per conscienciar sobre aquest tema.

Pel que fa a les propostes de nous ODC, en destaquem dues:

ODC 12. Promoure la sororitat

Fer un grup de dones per compartir vivències, experiències i propostes, a l’igual que ja existeix un grup d’homes.

ODC 13. Obrir-se a altres cultures per evitar la xenofòbia i el racisme

El grup que proposa aquest ODC vol també un canvi curricular perquè s’aprenga més d’altres cultures i menys coneixements que no serveixen per a la vida.

 

En Som Més i l’Observatori de la Convivència

L’Observatori de la Convivència i En som més.

L’Isabel de Villena, de la mà de l’ONG Jóvenes i desarrollo, participa en el projecte En Som Més (Somos Más).

En la primera sessió de formació de l’Observatori de la Convivència d’aquest segon trimestre,  celebrada el passat dimarts 7 de gener, vàrem estar parlant dels avantatges i dels inconvenients de les xarxes socials, i també dels efectes dels discursos d’odi i de la violència. Després jugàrem amb cartes a un joc de rol que simulava les interaccions en les xarxes socials i que integrava diferents activitats de reflexió i debat.

Què és En Som Més?

És una iniciativa per sensibilitzar i prevenir contra el discurs de l’odi i la radicalització violenta. Per aconseguir-ho, el projecte uneix dos àmbits essencials: l’educació a l’aula i l’ús d’lnternet amb l’objectiu d’amplificar el respecte, la tolerància i la diversitat.

Vols saber més sobre aquest moviment i els seus protagonistes?

En Som Més té com a objectiu principal sensibilitzar sobre el radicalisme violent i el discurs de l’odi, especialment entre els joves, i promoure missatges positius de tolerància i inclusió social en les xarxes socials. Es tracta d’una col·laboració entre Google, el Govern d’Espanya, la Xarxa Aware (Alliance of Women Against Radicalization and Extremism), FESP-UGT (a través d’Aula Intercultural) i l’ONG Jóvenes y Desarrollo.

Consisteix en la formació de més de 28.000 xiquets i adolescents d’entre 14 i 20 anys d’edat, a través de tallers en escoles i centres de tot el país. L’activitat educativa conclourà amb un concurs, els guanyadors del qual viatjaran per conéixer el YouTube Space de Londres.

A més, involucra una campanya de difusió protagonitzada per un grup de youtubers espanyols compromesos en la lluita contra el discurs de l’odi (ja siga en les formes de racisme, xenofòbia, homofòbia, islamofòbia o sexisme) i convençuts que plataformes com YouTube són un espai per a difondre missatges positius d’integració, tolerància i respecte.

Aquests creadors són Ramia’s Channel, La Família TV, OfficialMad4yu, Miss Black Glamur, i col·laboraran també Yellow Mellow, Rayden, Andrea Compton i Arkano. La campanya de difusió consisteix en la creació de vídeos en els seus canals, en la participació de tallers educatius en escoles i en la publicació de posts en les seues xarxes socials.

L’Observatori al primer trimestre 19-20

L’Observatori de la Convivència

Qui ens inspira

L’any 2015, 193 països van acordar a la seu de l’ONU (Organització de Nacions Unides) establir 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), que s’havien d’acomplir abans de 2030: fi de la pobresa; fam zero; salut i benestar; educació de qualitat; igualtat de gènere; aigua neta i sanejament; energia neta i assequible; treball digne i creixement econòmic; indústria, innovació i infraestructures;  reducció de les desigualtats; ciutats i comunitats sostenibles; consum i producció responsables; acció climàtica; vida submarina; vida terrestre; pau, justícia i institucions sòlides, i aliances per als objectius.

Amb els ODS es pretén avançar cap a un món més sostenible, però que no solament té a veure amb la conservació i cura de la naturalesa sinó també amb les persones i amb el fet de relacionar-nos de manera sana i sense violència.

Per a vetllar per l’acompliment dels ODS, hi ha persones (observadors/es) que fan informes en els diferents països membres.

En aquest vídeo de poc més de tres minuts, s’expliquen els ODS.

Les funcions dels observadors/es de la convivència

De la mateixa manera que a l’ONU, els/les observadores de la convivència de l’IES Isabel de Villena tenen diverses funcions, entre les quals destaquen:

  • Prendre nota de les accions que es duen a terme en la seua classe i en les diferents matèries encaminades a l’acompliment dels ODC.
  • Recordar a la classe i al professorat la necessitat de treballar els ODC.
  • Dinamitzar i/o proposar accions encaminades a l’acompliment dels ODC.
  • Observar i/o detectar conflictes en la seua classe, i actuar o derivar si no els poden solucionar (comunicar-ho al tutor/a, equip de mediació, direcció…).

La nostra història

  • Curs 2015-2016. Definició de la figura de l’observador/a i les seues fortaleses. Desmuntem mites: no són chivatos/es.
  • Curs 2016-2017. Anàlisi del clima del centre i de les situacions que perjudiquen la convivència. Fem també un mapeig de las debilitats i fortaleses de l’institut. Establim un protocol d’actuació davant de situacions conflictives (com actuar o derivar).
  • Curs 2017-2018. Elaborem els Objectius de Convivència de nostre centre.
  • Curs 2018-2019. Comencem a avaluar trimestralment el compliment dels ODC per part de cada curs. Seguim formant els observadors/es en educació emocional (emocions que entren en joc en una situació conflictiva), com calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents; xarxes socials, etc.
  • Curs 2019-2020. Seguim en marxa…

Els nostres ODC

  • ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere
  • ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar
  • ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat
  • ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes
  • ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials
  • ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es 
  • ODC 7. Promoure les crítiques constructives
  • ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món
  • ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari
  • ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari
  • ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

Preguntes per a avaluar el trimestre

Què hem fet en la meua classe durant aquest trimestre?

Escriurem tants post-its com activitats s’hagen realitzat en la nostra classe. Cada activitat l’hem d’escriure dues vegades; una l’apegarem en el cartell dels ODC i l’altra, en el cartell per cursos.

En cada post-it posarem la matèria i l’actuació, com a l’exemple. Si volem, podem posar també l’ODC que es treballa i el curs.

post-it

 

 

 

Observatori de la Convivència 2019-20

Acta de la formació de l’Observatori de la Convivència

8 d’octubre de 2019

Dinàmica

Després de formar grups de 3-4 persones de diferents cursos, vam repartir fulls Dina 3 on hi havia els següents titulars: ODC, fotografies, Situacions d’incompliment, Protocol d’actuació i Propostes.

Damunt d’una taula, hi havia diferents fotografies que corresponien als 11 ODC, i els enunciats d’aquests estaven repartits per la sala. Cada grup havia de buscar un mínim de dues fotografies que tingueren a veure amb un ODC i emportar-se’l al seu grup. Allà, havien d’apegar l’ODC i les imatges, i pensar en situacions en les quals no s’acomplia aquell dret, el protocol d’actuació que pensaven que s’havia de seguir davant de l’incompliment, i propostes d’actuació en la seua classe per a treballar l’ODC.

En acabar, cada equip havia d’explicar a la resta el que havien escrit.

Només va donar temps a explicar quatre ODC i en alguns grups l’avaluació i les propostes van ser una mica generals.

Treball en equip

ODC 1 Promoure i vetlar per l’equitat de gènere

Situacions d’incompliment: quan es diuen frases com: “dona, ves-te’n a la cuina”, “dona havies de ser”, “dos machos pecho pelado conducen, las mujeres, no”.

Protocol d’actuació: Les dones i els homes haurien de dividir-se les tasques; no fer cas dels comentaris i conduir tots.

Propostes: Fer-ho tot al 50%

ODC 2 Acabar amb l’assetjament escolar

Situacions d’incompliment: rebuig d’altres personalitats, racisme i/o xenofòbia, insults per orientació sexual o masclisme.

Protocol d’actuació: activitats per conèixer millor les altres cultures, treball a classe sobre el tema, treball amb ONG, que la gent cansada d’assetjadors es reunisca per a intentar canviar les coses.

Propostes: tractar amb respecte a totes les persones

ODC 3 Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

Situacions d’incompliment: insults, menyspreu, mites sobre les persones que pertanyen el col·lectiu LGBTI.

Protocol d’actuació: parar a la gent que insulta, parlar lliurement de la sexualitat, donar suport a les persones discriminades, parlar en alguna classe de la sexualitat, deixar d’utilitzar “maricón” o altres paraules que al·ludeixen a aquest col·lectiu com a insult.

Propostes: fer xarrades i parlar-ho en classe, normalitzat la diversitat amb sèries i pel·lícules, donar-li normalitat, legalitzar en totes els països el matrimoni homosexual.

ODC 4 Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes

Situacions d’incompliment: dos xiques s’han barallat en el pati i l’equip de mediació els ha convidat a una mediació però elles l’han rebutjada.

Protocol d’actuació: intentar convéncer-les perquè acudisquen a la mediació; si no funciona, respectem la seua decisió. Igualment, intentem ajudar-los a solucionar el conflicte i, si ho fem, bé, però si no, ja no podem fer res més.

Propostes:

ODC 5 Promoure el bon ús de les xarxes socials

Situacions d’incompliment: discussions a través del grup de Whatsapp, fotos compartides d’alumnes, amenaces anònimes.

Protocol d’actuació: defensar als xiquets assetjats fent veure que no estan a soles, i que els comentaris ofensius, només ho són si aconsegueixen ofendre la persona. Fer veure que no ens afecten els insults perquè l’altra persona no trobe diversió en un acte contra la integritat física o psicològica.

Propostes: conscienciar a tots que aquests actes no són adequats.

ODC 6 Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es

Situacions d’incompliment: ve un company nou a la classe i ningú es vol asseure amb ell; una persona és diferent, o té una mentalitat diferent, i no l’accepten; els alumnes antics s’aprofiten de la ignorància dels alumnes nous.

Protocol d’actuació: parlar amb la persona i trobar una solució, l’observador de l’aula parlar amb la tutora o tutor, que a la gent nova l’informen de les regles de l’institut.

Propostes: si la professora no s’adona del problema, que els altres alumnes parlen amb la tutora o tutor. Més activitats en tutoria per a socialitzar-se. Donar educació als alumnes perquè no passen aquestes coses.

ODC 7 Promoure les crítiques constructives

Situacions d’incompliment: en les xarxes socials, en els grups de Whatsapp, en Telegram…

Protocol d’actuació: Un compte d’Instagram per a evitar els insults; posar en la descripció del grup que no s’han de posar amb ningú; anar proposant idees col·lectives per a reforçar les relacions.

Propostes: Intentar ajudar a la gent.

ODC 8 Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món

Situacions d’incompliment: una xiqueta anava passejant pel corredor, es va caure amb una pell de taronja i es va trencar una cama.

Protocol d’actuació: hauríem de tindre els corredors més nets, amb papereres de reciclatge i gent més neta.

Propostes:

ODC 9 Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari

Situacions d’incompliment: en el pati hi ha bregues per algun joc, com ara el futbol; insults d’un grup gran dirigits a persones/xiquets sense recursos per a defensar-se.

Protocol d’actuació: intentar frenar les bregues i els insults; defensar les persones insultades o agredides; cridar un professor/a.

Propostes: conscienciar i frenar aquestes coses; promoure la igualtat.

ODC 10 Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari

Situacions d’incompliment: quan tirem fem o les restes de menjar al terra o al contenidor equivocat.

Protocol d’actuació: guardar-se el material del qual et vols desfer per quan trobes una paperera.

Propostes: més papereres i més conscienciació de la importància del reciclatge.

ODC 11 Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

Situacions d’incompliment: quan la gent només mira i anima en lloc d’actuar en una brega.

Protocol d’actuació: avisar el professorat; intervindre, separant.

Propostes: més nombre de professorat al pati per a evitar conflictes.

 

 

ODC 2015-2019

L’Observatori de la Convivència de l’IES Isabel de Villena ja té 4 anys de vida.

Curs 2015-2016

El primer any ens vàrem centrar a definir la figura de l’observador@ i les fortaleses que tenien les persones membres de l’observatori. També vàrem deixar ben clar que no es tractava de xivat@s.

Curs 2016-2017

El segon any férem una anàlisi del clima del centre, especialment de quines accions perjudicaven la convivència, i elaboràrem un mapeig de les debilitats i fortaleses de l’Isabel de Villena. També treballàrem un protocol d’actuació davant de situacions conflictives que servia per a saber, en cada cas, com actuar o bé derivar.

Curs 2017-2018

El tercer any treballàrem de valent per a elaborar els Objectius de Convivència del nostre centre.

ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere

ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar

ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes

ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials

ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es

ODC 7. Promoure les crítiques constructives

ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món

ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari

ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari

ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

De cada ODC, vàrem establir les actituds/situacions que vulneren aquest drets, les activitats/accions proposades per a canviar-ho, les accions mesurables que es duen a terme a la classe per a la defensa de l’ODC, i el treball educatiu que hauria de fer el professorat perquè l’ODC s’acomplira.

Curs 2018-2019

Cada trimestre, hem fet una avaluació del compliment dels ODC per cursos. En paper continu, es pot veure el que s’ha fet durant tot l’any en cada classe. A més, hem seguit amb la formació de les Observador@s de la convivència aprofundint en les emocions que entren en joc en una situació conflictiva, i també ajudant a calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents.

En l’etiqueta “Observatori” d’aquest blog es poden veure les actes de les sessions de formació de l’OC.

MVIMG_20181212_092120_696MVIMG_20181212_092129_585

Els ODC durant el segon trimestre

Reunió de l’observatori de la convivència. 17 de maig de 2019. Hi assisteixen 20 representants.

Durant aquesta reunió, treballem per grups de diferents nivells i se’ls plantegen 3 qüestions:

  1. Què és una acció?
  2. Què s’ha fet a la meua classe durant aquest trimestre? Curs-Assignatura-Descripció breu del que s’ha fet-ODC treballat.
  3. Quines accions es podrien fer per a treballar cada ODC durant el tercer trimestre?

Tot i resultar òbvia, durant la reunió de revisió de les accions del primer trimestre ens vàrem trobar amb el fet que una part de l’alumnat no identificava com a acció el treball d’algunes matèries on clarament s’havia treballat a favor de la igualtat, per exemple, o contra la intolerància per gènere.

  • 1r d’ESO. En Tutoria s’ha treballat sobre el bon ús de les xarxes socials (ODC 5), sobre la cura de l’espai que compartim (ODC 10), sobre la igualtat (ODC 1) i sobre els conflictes entre companys (ODC 11).
  • 2n d’ESO. En Tutoria s’ha treballat l’ús del pati per a convertir-lo en un espai segur, acollidor i igualitari (ODC 9). També s’han tractat els conflictes i s’han fet activitats de comunicació entre companys sense violència (ODC 4). S’ha treballat evitar la marginació de companys (ODC 6). S’ha tractat també la neteja i cura de l’entorn (ODC 10). En Tutoria i Matemàtiques s’ha treballat evitar les crítiques destructives (ODC 7).
  • 3r ESO. En Tutoria, tots els divendres es parla dels conflictes de la classe (ODC 4). També s’ha treballat en tutoria la LGBTIfòbia i la diversitat (ODC 3), i les crítiques constructives (ODC 7). En Valors ètics s’ha treballat la igualtat de gènere (ODC 1) i el foment del reciclatge (ODC 10). En Biologia i en Història s’ha treballat la igualtat de gènere (ODC 1). També han rebut xarrades sobre bullying (ODC 2) i sobre igualtat de gènere (ODC 1). En Valencià s’han llegit un llibre sobre la igualtat (ODC 1)
  • 4t d’ESO. En Història s’ha donat importància al paper de les dones (ODC 1). En Filosofia i Valors ètics s’ha parlat de la censura, de la llibertat d’expressió i de quan una opinió és una ofensa, especialment a través de les xarxes socials (ODC 5)
  • 1r FPB Adm. En TID han treballat la igualtat de gènere durant el segon trimestre (ODC 1)
  • 1r de Batxillerat. En Valencià, totes les setmanes es treballen temes de diversitat i d’igualtat a través dels blogs Karícies i Els punys no parlen (ODC 1 i ODC 3). En tutoria s’ha treballat el bon ús de les xarxes socials, especialment del Whatsapp (ODC 5). En Educació física s’ha treballat la igualtat en l’esport (ODC 1). En Història s’ha treballat la igualtat, la inclusió de les dones en la història i l’ús del llenguatge inclusiu (ODC 1).
  • Tot l’institut ha assistit a l’exposició guiada “Dones artistes ocultes en la història”.

Després d’omplir una graella amb les accions, les escriuen en un post-it i les apeguen al mural del corredor.

Tot seguit, parlem de les propostes per al tercer trimestre. La majoria de les propostes posen l’èmfasi en el treball amb els conflictes interpersonals (ODC 2, 4, 5, 6, 7 i 11) i es demana que es treballe fonamentalment en la tutoria, però també en la resta de matèries mitjançant projectes. Pel que fa a la igualtat, es proposa una acció a nivell de centre que consisteix a vestir-se amb la roba de l’altre sexe per a trencar amb els rols de gènere (ODC 1 i 3).

Compliments, incompliments i protocol d’actuació davant dels ODC

Seguim amb la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i de nou amb Cristina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen a la sessió de hui, dimecres 30 de gener de 2019, pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy, Ana i Rosa hi van de col·laboradores.

Per començar, un grup fa una representació teatral sobre una situació i la resta la valoren mitjançant colors (verd, groc i taronja) depenent del nivell de dificultat per a actuar. En la primera representació, uns alumnes insulten i empenten un company. En la segona, una professora proposa una activitat en grups de 3 o 4 i els alumnes deixen fora una alumna, i formen un grup de 3. En la tercera situació, un professor proposa una activitat sobre diversitat cultural. Les dues primeres són qualificades de greus, tot i que la segona sembla més fàcil d’abordar. Pel que fa a la tercera, és un exemple de bones pràctiques.

En la segona dinàmica, es treballa per grups; i cadascun ha d’omplir un paper continu gran amb situacions d’acompliment o d’incompliment dels 11 ODC del centre. Cada paper continu dels incompliments té assignat un color (els que abans hem esmentat) i els grups han de fer les seues aportacions tenint en compte la dificultat per a solucionar-lo. En acabar, expliquen a la resta del grup, per torns, el que han anotat.

Exemples d’incompliments que els grups anoten:

  1. llibres de text sense dones (ODC 1);
  2. comentaris masclistes (ODC 1);
  3. assetjament a persones d’altres cultures (ODC 2);
  4. discriminació a persones LGBTI (ODC 3);
  5. expulsar a una persona trans del vestidor que vol ocupar d’acord amb la seua identitat (ODC 3);
  6. comentaris homòfobs (ODC 3);
  7. resolució de conflictes amb violència (ODC 4);
  8. ciberbullying (ODC 5);
  9. fotos humiliants a les xarxes socials per burlar-se de companys/es (ODC 5);
  10. marginació de companys/es en classe, en els treballs… (ODC 6);
  11. crítica als companys en veu alta (ODC 7);
  12. ocupació d’espais del pati sense deixar que altres ho facen (ODC 9);
  13. embrutar el pati (ODC 10).

En la tercera dinàmica, els grups han de rotar anotant en tots els papers continus el protocol d’actuació que consideren adequat davant de cada situació concreta d’incompliment.

Exemples de propostes per a cada incomplement:

  1. Fer visibles les dones que no estan mitjançant treballs extra i exposicions al centre.
  2. Fer xarrades promovent la igualtat. Fer entendre les persones que els comentaris masclistes són violència i fan mal.
  3. Acostar-se i mostrar suport a les persones d’altres cultures.
  4. Obligar els que insulten a anar a xarrades antihomofòbia.
  5. La classe fa un escrit dient que la persona trans pot anar on vulga.
  6. Fer veure les persones que insulten que la diversitat és normal i positiva
  7. Intentar mediar en el conflicte. Avisar l’equip de mediació.
  8. Informar la direcció del centre.
  9. Quan una persona veu que algú ha penjat una foto, queda amb 4-6 més i decideixen comentar pacíficament perquè qui ho ha compartit recapacite.
  10. Acostar-se a la persona marginada, incloure-la en el propi grup. Treballar l’empatia en tutoria.
  11. Treballar l’empatia i l’assertivitat per a fer les crítiques de manera positiva.
  12. Treballar en tutoria el repartiment equitatiu dels espais.
  13. Posar sancions a qui embruta, per exemple, que netege uns dies. Donar exemple, recollint. Posar cartells que promoguen la neteja. Fer activitats per a empatitzar amb el personal de neteja. Dir a qui embruta que ho replegue.

Finalment, les monitores han repartit per la sala paperets amb qualitats que han de tindre els i les observadores de la convivència, i el grup les ha de trobar i destriar les que no són bones qualitats. Després, apeguen els papers en un full i les llegeixen en veu alta.

Un/a bon/a observador/a:

no jutja, anima sense angoixar, ajuda sense decidir per l’altra persona, confia en les persones, cuida sense anul·lar, busca ajuda adulta quan és necessari, escolta, denuncia les injustícies, acull, inclou, treballa en equip, té aliats/des (alumnat, professorat, persones del centre…), transmet confiança, coneix els seus companys/es, etc.

Aprenent amb emocions (3a sessió ODC)

El dimecres 23 de gener, reprenem la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i Critina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy i Rosa hi van de col·laboradores.

En la primera dinàmica, les formadores ens apeguen una etiqueta al front amb una emoció sense que nosaltres sapiguem quina és. La llista d’emocions és aquesta: decepció, odi, alegria, fàstic, amor, vergonya, tensió, tristesa, tendresa, irritació, alleujament, acceptació, enveja, culpa, inseguretat, ira, ràbia, orgull, admiració, por, desig, plaer, incomprensió, descoratjament. Amb la incertesa al cap, caminem per la sala i responem sense paraules a l’emoció de l’altra persona. Més tard, ho fem amb paraules. Després, ens asseiem en rotgle i diem l’emoció que pensem que portem al cap. A mesura que anem encertant les emocions, les apeguem en un suro i les agrupem per famílies al voltant de les emocions bàsiques: tristesa, ràbia, por, fàstic, alegria i ira; i els atribuïm també un color.

En la segona dinàmica, ens asseiem per grups. Cadascun tria una emoció bàsica, i entre tots pensen situacions en el centre que generen aquesta emoció. A la fitxa cal omplir:

  • Situació a l’aula o al centre. Què va passar?;
  • Quines causes la van motivar?;
  • Emocions: Com se sentiren les dues parts? Quines emocions es generaren?;
  • Algú va fer alguna cosa? Com van ajudar? Per a què va servir?
  • Quin clima es va generar en l’aula o centre?
  • Aprenentatge.

Després compartim les situacions amb tot el grup.

La tercera dinàmica consisteix a posar-nos nom i a fer un dibuix amb les pròpies fortaleses i superpoders.

I com a deures per a la setmana: Jo què faig davant d’un conflicte?

Us deixem ací un fragment de la pel·lícula Inside Out (2015), on les emocions bàsiques estan molt ben representades per uns personatges entranyables:

Els ODC (Objectius de Convivència) de l’IES Isabel de Villena

En la tercera reunió de formació del curs 2017-18, i de la mà de l’ONG “Jóvenes y desarrollo”, el nostre alumnat observador estableix els que seran els ODC de l’IES Isabel de Villena:

  • ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere
  • ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar
  • ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat
  • ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes
  • ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials
  • ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es 
  • ODC 7. Promoure les crítiques constructives
  • ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món
  • ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari
  • ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari
  • ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

De cadascun d’aquests objectius, l’alumnat debat en grups les actituds/situacions que vulneren aquest dret i les activitats/accions proposades per a canviar-ho. Les professores de l’equip de mediació considerem important afegir dos apartats més que intentarien buscar maneres de mesurar les accions que es duen a terme en el centre i també pautes per a orientar el treball educatiu del professorat, és a dir, els aspectes que s’han de conèixer per tal de poder treballar amb la classe l’ODC corresponent. Com a exemple, incloem els tres primers ODC:

ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere

Actituds/situacions que vulneren aquest dret

  • Comentaris masclistes (“les dones a la cuina”, “tu no jugues perquè eres xica”, “amb una xica en el grup de tecnologia, no, que segur que ho fa malament…”)
  • Visió negativa de les xiques en algunes assignatures (ciències, tecnologia…)
  • Micromasclismes o manifestacions masclistes de baixa intensitat

Activitats/accions proposades per a canviar-ho

  • Xarrades, campanyes…
  • Més intervenció del professorat contra aquestes accions
  • Visibilitzar la importància de les dones en la ciència i en altres camps
  • Visibilitzar el treball de cura de les dones
  • Fomentar l’empatia
  • Detectar i intervindre davant dels micromasclismes

Accions mesurables

  • La classe fa (com a mínim) una acció durant el curs.

Treball educatiu (formació del professorat i de l’alumnat)

  • Micromasclismes; rols de gènere; androcentrisme…
  • Ocultació de les dones en els llibres de text

ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar

Actituds/situacions que vulneren aquest dret

  • Racisme i/o xenofòbia cap a persones no blanques, amb trets físics no occidentals, accent diferent… (“no me gusta que hables panchito”)
  • Rebuig d’altres personalitats: xics femenins, persones tímides, que visten diferent, escolten altres músiques, són més o menys estudioses…
  • Insults per orientació sexual o masclisme: maricó, tortillera, guarra…

Activitats/accions proposades per a canviar-ho

  • Activitats per conèixer millor les altres cultures (menjar, música, expressions…)
  • Treball a classe sobre el tema
  • Stop Diverfòbia, tallers amb ONG no sols voluntaris, sinó a classe
  • Que la gent cansada d’assetjadors es reunisca per a intentar canviar les coses

Accions mesurables

  • La classe fa (com a mínim) una acció durant el curs.

Treball educatiu (formació del professorat i de l’alumnat)

  • Diferenciar entre el bullying i els conflictes puntuals; programes i dinàmiques d’intervenció contra l’assetjament (Kiva, Pikas…); importància dels espectadors de la violència; factors que impedeixen actuar contra les violències…

ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

Actituds/situacions que vulneren aquest dret

  • Insults, menyspreu, “bulos” destructius… contra altres orientacions o altres identitats de gènere no tradicionals
  • Tabú i rebuig a parlar del tema (especialment entre xics)

Activitats/accions proposades per a canviar-ho

  • Parlar lliurement de la nostra sexualitat
  • Parar els insults
  • No tolerar els insults homotransfòbics
  • Aïllar les persones que marginen i donar suport a les marginades
  • Dedicar temps a tractar aquest temes…

Accions mesurables

  • La classe fa (com a mínim) una acció contra la LGBTIfòbia i/o a favor de la diversitat durant el curs.

Treball educatiu (formació del professorat i de l’alumnat)

Ací hi ha el document que recull tots els ODC i també les actes de les formacions de L’Observatori de la convivència 2015-2018

 

Els ODS i l’Observatori de la Convivència

Segon dia de formació de l’Observatori de la Convivència per part de la ONG Jóvenes y desarrollo.

Dilluns, 29 de gener de 2018

26 assistents: 1A (3), 1B, 1C (2), 1D (2), 1E (2), 1F, 2B, 2D, 2E, 2F, 3A, 3B, 3C, 4A, 4B (2),1BatA (2), 1BatC, 1BatH, 2BatA

A la sessió anterior, quedàrem a seleccionar un dels problemes i respondre a les qüestions següents: per què ens preocupa?, quines en són les causes i les conseqüències, quines dues notícies sobre el tema podem aportar-hi, i si trobem aquest problema en el dia a dia del nostre institut, en quins moments i quines són les actituds. Per grups, fan un cartell on han d’aparéixer totes les qüestions del tema seleccionat.

Per als observadores i observadores del nostre institut, els temes d’interés són els següents:

  • Les fronteres. Al cartell veiem, en color roig, les causes, i en negre, les conseqüències. També hi apareixen els països que tenen problemes amb les seues fronteres. Les causes que hi aporta el grup són: la política, les dictadures, el racisme, la intolerància… I les conseqüències: la mort, l’opressió… Quan el grup explica el seu mural, s’obri un interessant debat sobre si al nostre institut hi ha o no racisme. El cartell inclou també cites interessants, per exemple “Las fronteras son dibujos en mapas que aún no podemos entender”.
  • L’ús i abús de les tecnologies. Aquest grup explica les conseqüències negatives de l’abús de les noves tecnologies, entre les quals hi destaca el ciberbullying.
  • L’assetjament escolar. El grup aporta dades, per exemple que el 9’3% dels joves pateix assetjament escolar. Els missatges que omplin el cartell són de respecte i de desig de canvi: “Esto tiene que cambiar”.
  • El tabac i altres hàbits tòxics. Per a aquest grup, el tabac és un problema que fins i tot afecta a la convivència, ja que la necessitat de fumar porta a estar més nerviós a classe.

Després del treball en grups, ens posem en cercle i la formadora pregunta i explica què és l’ONU i que són els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Ens posa també un vídeo explicatiu (www.los17ods.org). L’any 2015, 193 països van acordar a la seu de Nacions Unides els 17 objectius següents, que s’havien d’acomplir abans de 2030: eradicar la pobresa; acabar amb la fam; garantir una bona salut; garantir una educació de qualitat; garantir la igualtat de gènere, l’accés a l’aigua i a l’energia, l’ocupació digna i economia sostenible, infraestructures; reduir de la desigualtat entre els països, ciutats i comunitats sostenibles; promoure un consum responsable; lluitar contra el canvi climàtic; conservar la flora i fauna aquàtiques, la biodiversitat; promoure la pau i la justícia, i enfortir aliances.

També aclarim el concepte de “sostenibilitat”. Sostenible és tot allò estable, que no cau… I quan parlem que el món ha de ser sostenible, volem dir que si no el cuidem ara, no estarà bé en el futur. Per tant, “sostenible” significa que el que nosaltres fem no ha de ser un problema per als que vindran després.

Amb els ODS es tracta d’avançar cap a un món sostenible, que no solament té a veure amb la conservació i cura de la naturalesa sinó amb les persones i amb el fet de relacionar-nos de manera sana i sense violència.

Durant el debat, algunes de les opinions són pessimistes quant a l’acompliment dels ODS, tot i que alguns dels observadors fan veure que el més depriment de tot és que la gent jove no confie en el seu acompliment. També es culpabilitza els governs, molts dels quals venen armes, per exemple, o no faciliten el reciclatge. La formadora ens posa un altre vídeo per a animar a actuar, i perquè ens adonem que la nostra implicació és important ja que serveix de model per a les persones que ens envolten.

La formadora explica també que hi ha persones (observadors/es) que fan informes sobre l’acompliment dels ODS en els diferents països. De la mateixa manera que a l’ONU, els/les observadores de la convivència al nostre centre tenen diverses funcions, entre les quals destaquem: observar i/o detectar conflictes, solucionar el que estiga a les nostres mans, i informar del conflicte o derivar si no el podem solucionar.

La formació acaba després de quasi dues hores de treball ben interessant.

Veig, sent, em pregunte…

Formació de l’Observatori de la Convivència per part de l’ONG Jóvenes y desarrollo

23 de gener de 2018

Assistència del total de 28 cursos: 21 alumnes. 1A (3), 1C (2), 1D (2), 1E, 2A, 2D (3), 2F, 3B, 3C, 4A (2), 4B (3), 2nBatH, 2nBatC.

Comencem la dinàmica a la biblioteca imaginant que és un museu ple de quadres. Cadascun d’aquests representa una escena i l’alumat ha d’anotar en un full: “Veig”, “Sent” i “Em pregunte” a partir de les imatges.

Una vegada fet això, per grups de 5 persones de diferents cursos, es posen en comú les anotacions, i en trien les cinc més destacades.

A continuació, han de pensar un hashtag per a cada imatge i, mentre l’enganxen al quadre corresponent, van explicant a la resta de grups les idees més destacades.

Alguns dels hashtags són:

  • #Integració. És necessària per a no marginar els/les companyes.
  • #BulismoyRaciling. Es tracta d’un joc de paraules a partir de bullying i racisme. Les preguntes més repetides són: per què fa això la gent?, per què no es pregunten si els agradaria que els ho feren. També es comenta que les xarxes socials intensifiquen el bullying.
  • #LágrimasTrasLaPantalla. Es comenta que darrere de la pantalla, la gent és molt valenta i posa coses que en directe no diria.
  • #SiEsAmorNoEsControl. És un hashtag aplicat a les relacions de parella en les quals ha d’haver respecte i confiança, no control.
  • #CryingAroundTheWorld. #ElMónPlora. #Autodestrucció. Es parla de la sostenibilitat, de la petjada ecològica… i s’apunta que cal intentar deixar un món igual o millor per als que vindran.
  • #EliminemFronteresComplimSomnis. Aquest hashtag fa referència a una imatge amb persones immigrants que no són ben rebudes els països als quals acudeixen per a poder viure i acomplir els seus somnis.
  • #AceptacióSocial. A partir d’una imatge on hi ha unes adolescents fumant, es parla de la immaduresa, de les inseguretats, del desig de ser igual a altres, del desig de “normalitat”, que ens porta de vegades a actuar d’una manera en la intimitat, i d’una altra de diferent davant de les amistats.
  • #TotsElsColors. Aquest hashtag és una petició d’acceptació de la diversitat.
  • Etc.

Després de la dinàmica, la formadora explica que l’ONU s’ha marcat uns objectius per a intentar solucionar els problemes dels diferents països que la conformen. I per a saber si els problemes se solucionen, hi ha observadores i observadors que tenen com a missió veure si els objectius s’acompleixen. De la mateixa manera, nosaltres hem de marcar-nos també uns objectius de sostenibilitat a l’Isabel de Villena i observar si s’acompleixen. I si no és així, posar en marxa les mesures adequades per a aconseguir-ho.

En primer lloc ens hem de fer preguntes:

  • Quins problemes ens afecten al centre?
  • És l’Isabel de Villena un institut discriminador?, masclista? racista?…

Després de prendre la temperatura al nostre centre, han de triar un problema que destaque. La formadora reparteix un full perquè treballen amb el problema elegit per a la propera sessió.

Problemàtica elegida

  1. Quin problema hem elegit?
  2. Per què ens preocupa?
  3. Causes (enumerar les principals causes que originen aquest problema)
  4. Conseqüències
  5. Notícies (investiguem sobre el problema)
  6. Trobem aquest problema en el dia a dia del nostre institut? En quins moments? Quines són les actituds?

Tanquem la sessió després de quasi dues hores de treball ben interessant.

Ser Observador/a és molt important! (IV sessió)

IV reunió de l’Observatori celebrada el dia 1 de juny de 2016.

Assistents: 12 observadors/es. Cursos: 1r A, 1r B, 1r C, 1r E, 2n D, 2n E, 3r A, 3r C, 4t A, 1r Bat B, 1r Bat C.

Desenvolupament de la sessió:

Es reparteix un full amb les actes de les sessions anteriors, es llegeixen en veu alta i es fa una ronda de valoracions i de propostes de millora.

En general, l’observatori es valora molt positivament. Totes les observadores i observadors estan contents d’haver-ho sigut, els ha semblat una experiència interessant i necessària per al centre i pensen que ha de continuar en el proper curs. Tot el món està d’acord que la figura de la persona observadora no és una acuseta, sinó algú que pot ajudar perquè a la seua classe les marginacions, els insults, les discussions… se solucionen pacíficament.

Pel que fa a les propostes, algunes d’aquestes són:

  • La conveniència de fer més reunions, almenys dos cada trimestre.
  • La importància de rebre més formació.
  • La proposta de ser dues persones observadores, en lloc de només una.

En la part final de la reunió, ens unim a les delegades i delegats del curs per a fer una valoració conjunta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Fortaleses de l’Observatori

observatori

Reunió de l’Observatori de la convivència. 9 de març de 2016.

Assisteixen 13 representants d’11 grups: 1r A, 1r B, 2n A, 2n C, 2n D, 3r D, 4t B, 1r Bat Humanitats, 1r Bat Ciències, 2n Bat Humanitats i 2n FPB Informàtica.

No assisteixen 15 grups: 1r C, 1r D, 1r E, 2n B, 2n E, 3r A, 3r B, 3r C, 4t A, 4t PDC, 1r Bat Artístic, 2n Bat Ciències, 1r FPB Informàtica, 1r FPB Administratiu, 2n FPB Administratiu.

Fem una roda i les i els representants expliquen les situacions conflictives que han ocorregut en les seues classes i les acciones preses. En cada cas, es valora l’efectivitat de les accions i se’n proposen d’altres. Recordem la graella que vàrem utilitzar en l’anterior sessió, i que ens va permetre fer el mapeig del conflicte en el nostre centre, i repassem les actuacions i les fortaleses.

Algunes de les idees que ixen en el debat són:

  • Tindre una tasca comuna afavoreix el clima de la classe.
  • La millor manera de resoldre un conflicte entre la classe i un professor/a és parlar amb ell/a privadament i també elegir el moment adequat.
  • Els grups de Whatsapp de classe creen molts conflictes i és convenient dedicar una sessió específica.
  • En els primers cursos d’ESO hi ha més conflictes que en els cursos superiors.
  • La funció de les persones observadores no és la de ser acusetes (chivatos/as) sinó la de denunciar injustícies i intervindre en els conflictes, abans o durant, per a parar-los o intentar què la violència siga la menor possible. I si la situació és greu, derivar el problema a persones que el puguen resoldre de manera pacífica.

Mapa de la convivència (2a sessió OC)

La funció principal de l’Observatori de la Convivència és recollir i analitzar la informació sobre el clima real del centre en el qual conviu l’alumnat, el professorat, el personal no docent i les famílies, amb l’objectiu de proposar i implementar les acciones de millora més adequades.

Amb aquest propòsit, la sessió planteja crear un MAPEIG de les debilitats i fortaleses del centre.

Eli Català, coordinadora del projecte Malva Conviu, condueix i dinamitza la sessió del dia 11 de desembre de 2015.

Observadors/es assistents (16): 1r A, 1r C, 2n A, 2n B, 3r B, 3r C, 3r D, 4t A, 4t B, 4t D, 1r Bat. Ciències, 1r Bat. Humanitats, 2n Bat. Humanitats, 1r FP informàtica, 2n FP informàtica i 2n FP administratiu.

Grups que no assisteixen: 1r B, 2n C, 3r A, 4t C, 1r Bat artístic, 2n Bat. Científic, 1r FP informàtica i 1r FP administratiu.

Cada observador/a ompli durant 15 minuts la graella amb les fortaleses i debilitats de la seua classe.

Les accions que perjudiquen la convivència són:

  • Insultar (pel físic, per l’expressió de gènere, per l’orientació sexual; per altres motius);
  • “Bromes” que no agraden a qui les rep;
  • Maltractar el material alié;
  • Difamar o malmesclar;
  • Marginar o aïllar;
  • Tractar de manera masclista;
  • Dir per malnom;
  • Amenaçar;
  • Assetjar;
  • Pegar, empentar,
  • Altres.

Els espais que es tenen en compte són: l’aula, el pati, els corredors, l’entrada, els lavabos, les xarxes socials…

Se’ls demana que valoren si alguna de les situacions requereix una actuació urgent. També han d’anotar quines mesures pensen que serien efectives i a qui derivarien: directora, cap d’estudis, professorat de mediació, tutor/a, alumnat mediador, delegat/a, companys, etc.

D’entre les fortaleses, proposen:

  • Persones de l’equip de mediació
  • Temps dedicat en la tutoria (o les classes) a la convivència.
  • Clima de col·laboració.
  • Activitats en equip i d’ajuda mútua.
  • Persones que creen bon ambient.
  • Persones que tallen els mals rotllos.
  • Persones que animen a fer coses en grup.
  • Altres.

Després, s’asseuen en cercle al voltant d’un mapa del centre i es fa una roda on cada observador/a explica les principals debilitats i fortaleses de la seua classe i les accions que es podrien prendre o que s’estan duent a terme. Escriuen la debilitat i la fortalesa en un pòsit, l’apeguen a una peça de fusta i la posen en el mapa. En acabar la sessió, el mapa es penja en el suro de mediació.

Durant la posada en comú, debatem sobre diversos aspectes. Els observadors i les observadores manifesten la necessitat i el compromís de reunir-se, com a mínim, una vegada al mes. També s’hi està d’acord que cal assenyalar el conflicte i les persones implicades per a poder actuar, i que en cap cas això significa ser un delator/a. També tenen i tenim clar que cal afermar i donar ferramentes per a poder actuar, cosa que es farà en properes sessions.

L’Observatori de la convivència i els Superpoders

A l’IES Isabel de Villena el nostre alumnat té superpoders. Tenim a Tallafocs, que té el poder de parar els rumors i que no seguisquen fent mal. Tenim a Anticipador/a, que sap preveure les situacions conflictives i intervenir abans que esclate el conflicte. Tenim a Superlupa, que amb el seu potent visor, és capaç de veure el sofriment alié. Tenim a Antiexpansió, que sap buscar col·laboració perquè el conflicte no es faça més gran. Tenim a Imant, que és capaç de convèncer moltes persones perquè s’unisquen contra l’agressor. També tenim a Despertador/a, que obri els ulls de gent que fa patir o mira cap a un altre costat quan algú ho passa malament. Tenim a Mentalista, que llig la ment i pot empatizar amb les persones. Tenim a Mim, que com un espill mostra a qui fa patir el que se sent estant de l’altre costat. També tenim a Cadena humana, que actua sempre de la mà de companys per a ajudar i acompanyar qui ho necessita. I, quan el conflicte ha esclatat i ja s’ha arribat a les mans, tenim a Separator, que intervé perquè el dany físic siga el menor possible.

Aquestes són les nostres heroïnes i herois del pati, els nostres Observadors de la convivència (OC), formats per una persona de cada classe que és triada pels seus companys i companyes perquè observen en ella les qualitats d’algú capaç de veure, de sentir i d’actuar quan hi ha patiment o un conflicte. Els OC formen part de l’engranatge organitzatiu i democràtic del centre, juntament amb els representants de cada classe; encara que, per l’especificitat de la seua comesa, des del Departament de Mediació hem decidit donar lluentor a les seues qualitats a través del reconeixement i amb una formació específica, al marge de la que duem a terme amb l’alumnat que s’apunta a l’Equip de Mediació (EM).

Eli Català, coordinadora del projecte Malva Conviu, és l’encarregada de donar la formació. Els superpoders esmentats anteriorment van sorgir en la primera sessió de formació del curs, celebrada el dia 21 d’octubre de 2015, on van treballar junts l’alumnat més major (els observadors de quatre grups de 3r d’ESO, tres de 4t, tres de 1r de Batxillerat, dos de 2n de Batxillerat i quatre de FP) i l’alumnat de menor edat (els observadors de cinc grups de 1r de l’ESO i cinc de 2n). La sessió va ser molt interessant, però sobretot va quedar clar que l’Observatori de la convivència no és un grup de “chivatos”, sinó un equip de persones disposades a posar el seu poder al servei de les altres.