Tagged: Observatori

Els ODS i l’Observatori de la Convivència

Segon dia de formació de l’Observatori de la Convivència per part de la ONG Jóvenes y desarrollo.

Dilluns, 29 de gener de 2018

26 assistents: 1A (3), 1B, 1C (2), 1D (2), 1E (2), 1F, 2B, 2D, 2E, 2F, 3A, 3B, 3C, 4A, 4B (2),1BatA (2), 1BatC, 1BatH, 2BatA

A la sessió anterior, quedàrem a seleccionar un dels problemes i respondre a les qüestions següents: per què ens preocupa?, quines en són les causes i les conseqüències, quines dues notícies sobre el tema podem aportar-hi, i si trobem aquest problema en el dia a dia del nostre institut, en quins moments i quines són les actituds. Per grups, fan un cartell on han d’aparéixer totes les qüestions del tema seleccionat.

Per als observadores i observadores del nostre institut, els temes d’interés són els següents:

  • Les fronteres. Al cartell veiem, en color roig, les causes, i en negre, les conseqüències. També hi apareixen els països que tenen problemes amb les seues fronteres. Les causes que hi aporta el grup són: la política, les dictadures, el racisme, la intolerància… I les conseqüències: la mort, l’opressió… Quan el grup explica el seu mural, s’obri un interessant debat sobre si al nostre institut hi ha o no racisme. El cartell inclou també cites interessants, per exemple “Las fronteras son dibujos en mapas que aún no podemos entender”.
  • L’ús i abús de les tecnologies. Aquest grup explica les conseqüències negatives de l’abús de les noves tecnologies, entre les quals hi destaca el ciberbullying.
  • L’assetjament escolar. El grup aporta dades, per exemple que el 9’3% dels joves pateix assetjament escolar. Els missatges que omplin el cartell són de respecte i de desig de canvi: “Esto tiene que cambiar”.
  • El tabac i altres hàbits tòxics. Per a aquest grup, el tabac és un problema que fins i tot afecta a la convivència, ja que la necessitat de fumar porta a estar més nerviós a classe.

Després del treball en grups, ens posem en cercle i la formadora pregunta i explica què és l’ONU i que són els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Ens posa també un vídeo explicatiu (www.los17ods.org). L’any 2015, 193 països van acordar a la seu de Nacions Unides els 17 objectius següents, que s’havien d’acomplir abans de 2030: eradicar la pobresa; acabar amb la fam; garantir una bona salut; garantir una educació de qualitat; garantir la igualtat de gènere, l’accés a l’aigua i a l’energia, l’ocupació digna i economia sostenible, infraestructures; reduir de la desigualtat entre els països, ciutats i comunitats sostenibles; promoure un consum responsable; lluitar contra el canvi climàtic; conservar la flora i fauna aquàtiques, la biodiversitat; promoure la pau i la justícia, i enfortir aliances.

També aclarim el concepte de “sostenibilitat”. Sostenible és tot allò estable, que no cau… I quan parlem que el món ha de ser sostenible, volem dir que si no el cuidem ara, no estarà bé en el futur. Per tant, “sostenible” significa que el que nosaltres fem no ha de ser un problema per als que vindran després.

Amb els ODS es tracta d’avançar cap a un món sostenible, que no solament té a veure amb la conservació i cura de la naturalesa sinó amb les persones i amb el fet de relacionar-nos de manera sana i sense violència.

Durant el debat, algunes de les opinions són pessimistes quant a l’acompliment dels ODS, tot i que alguns dels observadors fan veure que el més depriment de tot és que la gent jove no confie en el seu acompliment. També es culpabilitza els governs, molts dels quals venen armes, per exemple, o no faciliten el reciclatge. La formadora ens posa un altre vídeo per a animar a actuar, i que ens adonem que la nostra manera d’actuar és important perquè serveix de model per als que ens envolten.

La formadora explica també que hi ha persones (observadors/es) que fan informes sobre l’acompliment dels ODS en els diferents països. De la mateixa manera que a l’ONU, els observadores de la convivència al nostre centre tenen diverses funcions, entre les quals destaquem: observar i/o detectar conflictes, solucionar el que estiga a les nostres mans, i informar del conflicte o derivar si no el podem solucionar.

La formació acaba després de quasi dues hores de treball ben interessant.

Anuncis

Veig, sent, em pregunte…

Formació de l’Observatori de la Convivència per part de l’ONG Jóvenes y desarrollo

23 de gener de 2018

Assistència del total de 28 cursos: 21 alumnes. 1A (3), 1C (2), 1D (2), 1E, 2A, 2D (3), 2F, 3B, 3C, 4A (2), 4B (3), 2nBatH, 2nBatC.

Comencem la dinàmica a la biblioteca imaginant que és un museu ple de quadres. Cadascun d’aquests representa una escena i l’alumat ha d’anotar en un full: “Veig”, “Sent” i “Em pregunte” a partir de les imatges.

Una vegada fet això, per grups de 5 persones de diferents cursos posen en comú les anotacions, i en trien les cinc més destacades.

A continuació, han de pensar un hashtag per a cada imatge i, mentre l’enganxen al quadre corresponent, van explicant a la resta de grups les idees més destacades.

Alguns dels hashtags són:

  • #Integració. És necessària per a no marginar els/les companyes.
  • #BulismoyRaciling. Es tracta d’un joc de paraules a partir de bullying i racisme. Les preguntes més repetides són: per què fa això la gent?, per què no es pregunten si els agradaria que els ho feren. També es comenta que les xarxes socials intensifiquen el bullying.
  • #LágrimasTrasLaPantalla. Es comenta que darrere de la pantalla, la gent és molt valenta i posa coses que en directe no diria.
  • #SiEsAmorNoEsControl. És un hashtag aplicat a les relacions de parella en les quals ha d’haver respecte i confiança, no control.
  • #CryingAroundTheWorld. #ElMónPlora. #Autodestrucció. Es parla de la sostenibilitat, de la petjada ecològica… i s’apunta que cal intentar deixar un món igual o millor per als que vindran.
  • #EliminemFronteresComplimSomnis. Aquest hashtag fa referència a una imatge amb persones immigrants que no són ben rebudes els països als quals acudeixen per a poder viure i acomplir els seus somnis.
  • #AceptacióSocial. A partir d’una imatge on hi ha unes adolescents fumant, es parla de la immaduresa, de les inseguretats, del desig de ser igual a altres, del desig de “normalitat”, que ens porta de vegades a actuar d’una manera en la intimitat, i d’una altra de diferent davant de les amistats.
  • #TotsElsColors. Aquest hashtag és una petició d’acceptació de la diversitat.
  • Etc.

Després de la dinàmica, la formadora explica que l’ONU s’ha marcat uns objectius per a intentar solucionar els problemes dels diferents països que la conformen. I per a saber si els problemes se solucionen, hi ha observadores i observadors que tenen com a missió veure si els objectius s’acompleixen. De la mateixa manera, nosaltres hem de marcar-nos també uns objectius de sostenibilitat a l’Isabel de Villena i observar si s’acompleixen. I si no és així, posar en marxa les mesures adequades per a aconseguir-ho.

En primer lloc ens hem de fer preguntes:

  • Quins problemes ens afecten al centre?
  • És l’Isabel de Villena un institut discriminador?, masclista? racista?…

Després de prendre la temperatura al nostre centre, han de triar un problema que destaque. La formadora reparteix un full perquè treballen amb el problema elegit per a la propera sessió.

Problemàtica elegida

  1. Quin problema hem elegit?
  2. Per què ens preocupa?
  3. Causes (enumerar les principals causes que originen aquest problema)
  4. Conseqüències
  5. Notícies (investiguem sobre el problema)
  6. Trobem aquest problema en el dia a dia del nostre institut? En quins moments? Quines són les actituds?

Tanquem la sessió després de quasi dues hores de treball ben interessant.

Ser Observador/a és molt important! (IV sessió)

IV reunió de l’Observatori celebrada el dia 1 de juny de 2016.

Assistents: 12 observadors/es. Cursos: 1r A, 1r B, 1r C, 1r E, 2n D, 2n E, 3r A, 3r C, 4t A, 1r Bat B, 1r Bat C.

Desenvolupament de la sessió:

Es reparteix un full amb les actes de les sessions anteriors, es llegeixen en veu alta i es fa una ronda de valoracions i de propostes de millora.

En general, l’observatori es valora molt positivament. Totes les observadores i observadors estan contents d’haver-ho sigut, els ha semblat una experiència interessant i necessària per al centre i pensen que ha de continuar en el proper curs. Tot el món està d’acord que la figura de la persona observadora no és una acuseta, sinó algú que pot ajudar perquè a la seua classe les marginacions, els insults, les discussions… se solucionen pacíficament.

Pel que fa a les propostes, algunes d’aquestes són:

  • La conveniència de fer més reunions, almenys dos cada trimestre.
  • La importància de rebre més formació.
  • La proposta de ser dues persones observadores, en lloc de només una.

En la part final de la reunió, ens unim a les delegades i delegats del curs per a fer una valoració conjunta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Fortaleses de l’Observatori

observatori

Reunió de l’Observatori de la convivència. 9 de març de 2016.

Assisteixen 13 representants d’11 grups: 1r A, 1r B, 2n A, 2n C, 2n D, 3r D, 4t B, 1r Bat Humanitats, 1r Bat Ciències, 2n Bat Humanitats i 2n FPB Informàtica.

No assisteixen 15 grups: 1r C, 1r D, 1r E, 2n B, 2n E, 3r A, 3r B, 3r C, 4t A, 4t PDC, 1r Bat Artístic, 2n Bat Ciències, 1r FPB Informàtica, 1r FPB Administratiu, 2n FPB Administratiu.

Fem una roda i les i els representants expliquen les situacions conflictives que han ocorregut en les seues classes i les acciones preses. En cada cas, es valora l’efectivitat de les accions i se’n proposen d’altres. Recordem la graella que vàrem utilitzar en l’anterior sessió, i que ens va permetre fer el mapeig del conflicte en el nostre centre, i repassem les actuacions i les fortaleses.

Algunes de les idees que ixen en el debat són:

  • Tindre una tasca comuna afavoreix el clima de la classe.
  • La millor manera de resoldre un conflicte entre la classe i un professor/a és parlar amb ell/a privadament i també elegir el moment adequat.
  • Els grups de Whatsapp de classe creen molts conflictes i és convenient dedicar una sessió específica.
  • En els primers cursos d’ESO hi ha més conflictes que en els cursos superiors.
  • La funció de les persones observadores no és la de ser acusetes (chivatos/as) sinó la de denunciar injustícies i intervindre en els conflictes, abans o durant, per a parar-los o intentar què la violència siga la menor possible. I si la situació és greu, derivar el problema a persones que el puguen resoldre de manera pacífica.

Observatori de la convivència (2a sessió)

La funció principal de l’Observatori de la Convivència és recollir i analitzar la informació sobre el clima real del centre en el qual conviu l’alumnat, el professorat, el personal no docent i les famílies, amb l’objectiu de proposar i implementar les acciones de millora més adequades.

Amb aquest propòsit, la sessió planteja crear un MAPEIG de les debilitats i fortaleses del centre.

Eli Català, coordinadora del projecte Malva Conviu, condueix i dinamitza la sessió del dia 11 de desembre de 2015.

Observadors/es assistents (16): 1r A, 1r C, 2n A, 2n B, 3r B, 3r C, 3r D, 4t A, 4t B, 4t D, 1r Bat. Ciències, 1r Bat. Humanitats, 2n Bat. Humanitats, 1r FP informàtica, 2n FP informàtica i 2n FP administratiu.

Grups que no assisteixen: 1r B, 2n C, 3r A, 4t C, 1r Bat artístic, 2n Bat. Científic, 1r FP informàtica i 1r FP administratiu.

Cada observador/a ompli durant 15 minuts la graella amb les fortaleses i debilitats de la seua classe.

Les accions que perjudiquen la convivència són:

  • Insultar (pel físic, per l’expressió de gènere, per l’orientació sexual; per altres motius);
  • “Bromes” que no agraden a qui les rep;
  • Maltractar el material alié;
  • Difamar o malmesclar;
  • Marginar o aïllar;
  • Tracte masclista;
  • Dir per malnom;
  • Amenaçar;
  • Assetjar;
  • Pegar, empentar;
  • Altres.

Els espais que es tenen en compte són: l’aula, el pati, els corredors, l’entrada, els lavabos, les xarxes socials…

Se’ls demana que valoren si alguna de les situacions requereix una actuació urgent. També han d’anotar quines mesures pensen que serien efectives i a qui derivarien: directora, cap d’estudis, professorat de mediació, tutor/a, alumnat mediador, delegat/a, companys, etc.

D’entre les fortaleses, proposem:

  • Persones de l’equip de mediació
  • Temps dedicat en la tutoria (o les classes) a la convivència.
  • Clima de col·laboració.
  • Activitats en equip i d’ajuda mútua.
  • Persones que creen bon ambient.
  • Persones que tallen els mals rotllos.
  • Persones que animen a fer coses en grup.
  • Altres.

Després, s’asseuen en cercle al voltant d’un mapa del centre i es fa una roda on cada observador/a explica les principals debilitats i fortaleses de la seua classe i les accions que es podrien prendre o que s’estan duent a terme. Escriuen la debilitat i la fortalesa en un pòsit, l’apeguen a una peça de fusta i la posen en el mapa. En acabar la sessió, el mapa es penja en el suro de mediació.

Durant la posada en comú, debatem sobre diversos aspectes. Els observadors i les observadores manifesten la necessitat i el compromís de reunir-se, com a mínim, una vegada al mes. També s’hi està d’acord que cal assenyalar el conflicte i les persones implicades per a poder actuar, i que en cap cas això significa ser un delator/a. També tenen i tenim clar que cal afermar i donar ferramentes per a poder actuar, cosa que es farà en properes sessions.