Tagged: Actes 17-18

Enganxa’t 2018

ACTA ASSISTÈNCIA ENGANXA’T 24 D’ABRIL DE 2018

Activitat: Enganxa’t a l’IES Malilla.

Assistents: 3 alumnes de 1r A, 1 alumna de 1r B, 2 alumnes de 1r E i 1 alumna de 4t B. Professores: Catalina Machado i Pilar Soto.

Tema: “Tecnologia, poder i ciutadania”

Presentació a càrrec de Diego Álvarez

La presentació va començar amb un repàs dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides. Després, es van anar desgranant els objectius i, com a principal, el de poder influir en el món amb responsabilitat utilitzant les noves tecnologies. Per a fer-ho, necessitem prendre consciència, desenvolupar les nostres capacitats i un entorn favorable.

Per a la presa de consciència, el ponent va fer una sèrie de preguntes a l’alumnat assistent: Quines aplicacions utilitzes?, quant de temps passes al dia en aquestes aplicacions?, i has sigut testimoni d’algun tipus d’insult o assetjament quan has utilitzat les xarxes socials?

Després va explicar algunes iniciatives, com la campanya per a frenar el ciberassetjament I am a witness (ens podem descarregar la APP per al mòbil amb emoticones ben xules). També va donar una sèrie de consells sobre com actuar:

  • Tindre sentit comú per diferenciar les notícies falses (fake news) de les
  • Parar les falsedats i els rumors.
  • Comprovar les notícies que ens passen (fact checking)
  • Generar consciència (per exemple, contra la música misògina)
  • Respectar la p
  • Utilitzar, per exemple, emoticones per a parar insults o situacions violentes en les xarxes.

Pel que fa al desenvolupament de capacitats i a l’entorn favorable, va explicar que podem influir en el que ens envolta, involucrant-nos, participant i exigint transparència. També destacà que la qualitat més important és la capacitat d’escoltar. És important també tenir accés a informació que facilite la presa de decisions a nivell local, nacional i fins i tot internacional. I a més, posar en marxa processos de rendició de comptes.

El ponent va fer una exposició que va resultar molt interessant i dinàmica i la participació dels assistents va ser molt motivadora.

Tenim la tecnologia al palmell de la mà i no estem a soles:

“Ja estem en el futur; i volem construir-lo!

Acta feta per Pilar Soto

 

Anuncis

Sota un paraigües

Curs de mediació

Acta de la formació de dia 21 de març de 2018

Assisteixen: 5 professors/es i 8 alumnes (6 de primer d’ESO i 2 de 4t)

Quan entrem a la sala d’actes, aquesta té les cadires situades de cara a l’escenari, i Flor, la formadora en mediació, ens fa reflexionar sobre la importància de l’espai, i les jerarquies que crea. De la mateixa manera que és important com ens situem per a fer una mediació, també ho és en l’espai de formació. Després Flor trau un paraigües que ens acull a tots els que hem decidit assistir a aquest curs. Així, d’un en un, anem dient una qualitat d’una altra persona, i ens anem posant davall del paraigües mentre fem una pinya que ens recorda que en mediació treballem en equip i ens centrem en les fortaleses. Una vegada asseguts en cercle, posem el nom en un adhesiu i escrivim l’aspecte que voldríem treballar en la formació. I Flor comença a portar-nos per l’apassionant camí de les relacions humanes i de la mediació de la mà dels nostres interessos i inquietuds. Alguns dels temes tractats són:

  • L’Empatia. L’empatia té un viatge d’anada i un altre de tornada, perquè si ens quedem en el que li passa a l’altra persona, no la podem ajudar bé. Per exemple, una professora pot entendre la situació difícil que pot estar passant un alumne, però ha de saber que el seu paper és ensenyar i que l’alumne ha d’aprendre; per això ha de tindre la capacitat d’escoltar per a després tornar al seu rol d’ensenyant.
  • El silenci. El silenci és important. De vegades, hem d’ajudar qui no parla amb bones preguntes: Com et sents quan ell/a fa això? I què fas tu quan ell/ella fa això? D’altres, hem de respectar el temps de l’altra persona, esperar callant i donar-li espai.
  • La teoria planar. Hi ha una imatge que explica molt bé el paper de les persones mediadores: les dues parts en conflicte caminen per la sala subjectant un palet xinés, i la persona mediadora està en el mateix plànol que aquestes mentre els ajuda a subjectar el problema. Amb les 12 típiques, en canvi, eixim del plànol perquè aconsellem, jutgem, renyem, etc.
  • El caucus. De vegades és necessari recórrer a un caucus o entrevista personal quan una mediació està estancada. Després d’aquest es pot reprendre la mediació.
  • La neutralitat. Per a mostrar la nostra neutralitat en la mediació és bo explicar amb sinceritat que no volem beneficiar ningú, i que si alguna de les persones mediades se sent tractada de manera diferent, és bo que ens ho faça saber. Amb això estem dient que ho volem intentar, però que som fal·libles i no tenim garantia de fer-ho.
  • L’equilibri. És important també equilibrar els temps, mirar les dues parts, etc., així com reforçar les conductes cooperatives i els esforços individuals i conjunts.
  • Les normes. Les normes de la mediació (respectar el torn de paraules, la confidencialitat…) són importants, però aquestes no s’imposen sinó que s’acorden. Tanmateix, si alguna de les parts no col·labora, podem dir-li que entenem el que està sentint però que no podem sostindré la mediació en aqueixes condicions.
  • El control de la ira (o control de crits). Una fórmula per a rebaixar el nivell de cabreig d’una de les parts sense cridar-li l’atenció és dir-li que ens mire a nosaltres i no a l’altra part: El que dius és molt important però, per favor, mira’m a mi. O bé: Necessite que em mires, si no, no em puc concentrar.
  • El llenguatge corporal i la sintonia. També és bo acomodar-se, buscar la sintonia o rapport amb les persones mediades, també físicament. Hem d’estar pendents del llenguatge corporal. De vegades ajuda adoptar la mateixa postura corporal que la persona mediada. També podem demanar-li, si trobem que la persona es mostra distant o esquiva, que necessitem que ens mire perquè si no és així, no ens podem concentrar. És important parlar des de nosaltres, sense imposar o fer sentir malament l’altra persona: Estaria més còmoda si…

Després de repassar aquestes i altres qüestions –i de mirar-nos per parelles en absolut silenci per a experimentar la potencialitat d’aquest–, fem una roda per explicar el que més ens ha arribat. Flor s’acomiada de nosaltres explicant-nos que no és una teòrica de la mediació sinó que està amb nosaltres perquè molta gent hem confiat en ella, i perquè en la mediació aprenem junts/es.

Practicando la mediación

Acta de mediación del 28 de febrero de 2018

Asistentes: Profesores: Rosa Sanchis, Àngels Martínez, Alberto Molina i Anabel González. Dos profesores en prácticas. Alumnos: 4 de 4º de ESO y 6 de 1º

Hoy hemos tenido una jornada muy activa en la sesión de mediación, pues la actividad propuesta era la observación y el análisis de un caso práctico. Para ello, los alumnos de 4º ESO han escenificado una mediación en directo para el grupo de mediadores de iniciación (1º y 2º ESO).

Para una mejor comprensión, les hemos dado a los iniciados dos esquemas necesarios para iniciarse en la mediación; el primero contiene las técnicas eficaces de escucha activa y las técnicas ineficaces. Hemos leído en voz alta las actuaciones que no debemos tener ante ninguna mediación y para asegurarnos la buena comprensión de éstas y el entendimiento de todo aquello que no se debe hacer cuando se quiere ser mediador, las hemos comentado brevemente, éstas son:

  • Interrumpir
  • Interpretar
  • Sermonear
  • Criticar
  • Dar/quitar la razón
  • Aconsejar
  • Ignorar
  • Consolar
  • Quitar importancia
  • Amenazar

Es clave que los alumnos entiendan que una mediación ha de ser completamente neutra, debemos estar a la escucha del conflicto de los participantes y muy atentos a sus comentarios y acciones para poder actuar de forma eficaz y llegar al fondo del conflicto.

A continuación, los alumnos de 4º han escenificado un caso práctico desde la premediación (momento en el que el mediador se reúne por separado con las partes implicadas y les pregunta si quieren solucionar el conflicto a través de la mediación) hasta la firma del contrato con los acuerdos tomados.

El conflicto que se ha presentado es un modelo usual en un centro educativo: un profesor pide un trabajo en grupo y es el profesor quien organiza el equipo de trabajo. El día de entrega de dicho trabajo, el grupo no ha trabajado al mismo nivel y hay partes no entregadas, pero como la nota es grupal, todos los participantes se ven afectados. El grupo de alumnos se enfada entre ellos porque hay compañeros que no han realizado las tareas que deberían haber hecho y piden al profesor que les cambien de grupo. Hecho que el profesor no acepta y les obliga a trabajar conjuntamente y a solucionar sus diferencias.

Después de la puesta en escena, nos hemos sentado todos en círculo para conversar y cambiar impresiones de lo que acababan de presenciar. Por una parte, los mediadores veteranos explicaban que éste era un caso ficticio pero que estaba muy cerca de la realidad. Hemos comenzado por detectar las fases de la mediación en la obra de teatro:

  • Premediación
  • Presentación y reglas
  • Cuéntame
  • Aclarar el problema
  • Proponer soluciones
  • Llegar a acuerdos

Los iniciados iban diciendo a qué momentos de la obra asociaban cada una de las partes y por qué se habían dado cuenta, si había quedado claro, incluso los actores explicaban si lo habían hecho bien o si podían haberlo hecho de otra forma.

Los alumnos veteranos han explicado a los iniciados el concepto de iceberg (cuando hay un acto/hecho que hace que surja el conflicto, la mayoría de las veces el problema reside en algo que no se ve a simple vista, de esta forma, el mediador debe estar muy atento a las señales de las personas que sufren el conflicto para darse cuenta de que hay un problema de fondo que hay que subsanar previamente para lograr la resolución del conflicto total). Este concepto se ha visto reflejado completamente en el teatro, puesto que el enfado ya residía en el grupo y el deber trabajar juntos no ha ayudado a olvidar sus diferencias.

También hemos analizado cómo llegar a la base de los conflictos, muchas veces no lo vemos en las palabras, sino en los silencios y para ello es necesario preguntar. O también, hay veces que se ve a través de la actitud, por este motivo es tan importante escuchar y observar. También se ha hecho hincapié en la necesidad de que el mediador sea insistente para lograr que las personas quieran acceder a la mediación y solucionar sus problemas, ya que, normalmente, cuando dos personas están enfadadas, ninguna tiene ganas de sentarse frente a la otra para hablar y solucionar un problema.

Otro aspecto tratado ha sido la importancia de saber expresar los sentimientos y saber dar el adjetivo necesario cuando los afectados no saben decirlos es el mediador quien debe expresar esos sentimientos para que queden identificados y se muestre, de esta forma, el sentimiento real que impera en el conflicto: rechazo, despecho, frustración, confusión…

Hemos asistido a una sesión muy dinámica, divertida, de intercambio, de sinceridad en la que el grupo, profesores y alumnos de todos los niveles de mediación, han logrado compartir, formarse y confiar en sus compañeros mediadores.

Sin más, hemos acabado la sesión a las 14’30h.

Anabel González

Estrenant-nos al blog!

Acta de la reunió de l’equip de mediació 

31 de gener de 2018

Ordre del dia:

  • Posada en comú de la trobada de Mediació al IES Benlliure
  • Valoració personal amb comentaris al blog

Assistents: 9 alumnes de 1r A i 8 profes (comptant les companyes que han vingut de pràctiques)

  1. Posada en comú de la trobada de Mediació al IES Benlliure

Hem anat a l’aula d’ordinadors per poder utilitzar-los després per a pujar els comentaris al blog Els punys no parlen. Hem començat la sessió llegint l’acta de la profe Anabel sobre la jornada de mediació que es va fer el passat dilluns 18 de desembre al IES Benlliure, trobada per posar en comú les diferents experiències que hi ha a altres centres.

Aquesta lectura i posterior comentari ha servit per recordar els alumnes que hi havien anat les activitats que es van fer, així com informar als que no hi havien anat i compartir l’experiència amb elles i ells.

  1. Valoració personal amb comentaris el blog

Un cop hem comentat amb la resta del grup les diferents parts que va tenir la trobada, era moment de pujar un comentari individualitzat al blog de mediació de l’institut per tal de donar a conèixer a la resta del centre i a la comunitat educativa l’opinió de cadascun dels alumnes que hi van anar.

Entre aquestes valoracions destaquen les relacions i gent que van conèixer d’altres instituts així com els vídeos i actuacions que van mostrar el que fan altres equips de mediació als seus centres. Els nostres alumnes també han destacat als seus comentaris el caràcter lúdic de moltes de les dinàmiques de grup que es van desenvolupar durant la jornada així com les fotos que estan penjades al blog on ixen ells i els profes acompanyants. En general la valoració és positiva i s’anima a participar-hi durant els propers cursos.

Acta feta per Alberto Molina

 

La nostra petjada

Acta de la reunió de l’equip de mediació del 13 de desembre de 2017

15 alumnes de primer, tercer i quart d’ESO, i 5 profes

La sessió d’avui l’hem feta tot l’alumnat junt, els que s’inicien a la mediació aquest curs i les veteranes. El motiu és preparar el treball que el nostre centre durà a la XIV Trobada d’alumnat mediador, que es realitzarà a l’IES Benlliure el pròxim dilluns 18 de desembre.

En primer lloc, els hem explicat en què consisteixen aquestes trobades, la necessitat d’ajuntar tot l’alumnat mediador perquè es coneguen i vegen que allò que fan és un treball de molta gent, que hi ha més joves que lluiten i treballen per aconseguir la millora de la convivència.

Aquest any el tema de la Trobada és La petjada que volem deixar al món, i per a fer les petjades havíem de reflexionar al voltant de les 5 temàtiques centrals de la jornada: Tolerància, Llenguatge, Cultura de pau, Aigua i Reciclatge. Com que aquest treball el farem més aprofundidament el pròxim dilluns, el que havíem de pensar hui era quina petjada volíem dur i sota quina temàtica.

Finalment, hem decidit treballar la Cultura de pau i hem estat pensant en situacions que no ens agraden i que hauríem de canviar per a tenir un món millor i aconseguir la cultura de pau. Desprès de reflexionar entre totes i tots, hem aportat idees diferents relacionades amb el tractament que fem al nostre ecosistema, als animals, a les dones, als refugiats… Finalment hem decidit fer una pluja de paraules relacionades amb aquestes idees i que considerem importants per a lluitar per un món millor, i això és el que hem tret:

Feminisme – Acció – Activisme – Solidaritat – No al maltractament animal – No a la violència – Llibertat – Ajuda – Empatia – Tot és de tot el món – Amor – Amistat – Pau – Recolzament – Justícia – Unió – Afecte – Tolerància – Compartir – Sinceritat – Diàleg

I amb aquesta mar d’idees, l’alumna s’ha posat a fer la seua petjada.

En un principi volíem triar la més representativa per a dur-la al Benlliure, però finalment, hem decidit que com que havíem de fer una petjada gegant (el format és A3), en faríem una amb les petjades del nostre alumnat mediador perquè en totes elles hi ha un aspecte important que no volem oblidar en la nostra lluita.

Malauradament s’ha fet l’hora i alguns encara no havien acabat; per tant hem decidit que el proper divendres, a l’hora de l’esplai, acabarem la nostra gran petjada i ho deixarem tot preparat per anar el dilluns a la trobada.

Hem tancat la sessió a les 14’40h.

Acta feta per Anabel González

El conflicte forma part de la vida

Tercera reunió de mediadores i mediadors  25-X-2017

Ens hem reunit Alejandra, Mireia, Pablo i Sandra de 4t ESO amb les profes Anabel i Àngels. Raúl Abella (1r Bat) tenia classe i Lucia (4tB) i Pau(3r) s’han excusat perquè no podien quedar-se.

Cadascú ha valorat les mediacions realitzades en les darreres setmanes mentre véiem el post del bloc amb l’iceberg del conflicte, i valoràvem si havíem aconseguit que en la mediació aparegueren vertaderament els sentiments i necessitats en joc. L’alumnat ha comentat que només s’havia aconseguit en un cas.  

Hem comentat també la complexitat de fer preguntes per traure les persones mediades del silenci o de la indiferència, i també la dificultat de fer aflorar les emocions i els sentiments. Per a intentar superar aquestes mancances, hem acordat que la sessió següent la dedicarem a practicar les preguntes entre nosaltres.

També hem vist que un dels conflictes està molt a prop de ser un cas d’assetjament. Per aquest motiu, hem acordat que les persones que han fet la mediació parlaran a soles amb l’estudiant que pateix la situació a més de amb la tutora del grup per buscar altres estudiants que puguen fer-li costat.

A més, l’alumnat ha mostrat la dificultat de convéncer per a acudir a mediació dels estudiants d’ètnia gitana, i la por a actuar amb assertivitat davant de faltes de respecte protagonitzades per aquests per por a represàlies. Hem acordat que el professorat de mediació parlarà amb la tutora del Secretariat Gitano, amb qui treballem estretament, per buscar una solució satisfactòria.

Finalment, hem revisat l’hora de reunió per facilitar que acudisquen totes les persones, i hem acordat reunir-nos els dimecres a les 13’35 cada 15 dies i acabar més prompte si l’alumnat té examen.

La pròxima reunió serà el dimecres 8 de novembre.

burro_elspunysnoparlen

Amb els xicotets (15 alumnes de 1r d’ESO), els professors Pilar, Cati, Alberto i Rosa hem començat la sessió amb un joc en el qual dos grups havien de competir estirant d’una corda per a aconseguir menjar-se unes llepolies. L’ensenyament era que, amb la col·laboració, tot el món guanya; en canvi, amb la competició, un guanya i l’altre perd.

Després, hem estat comentant que els conflictes formen part de la vida i que si aprenem a solucionar-los ens fem més sàvies i creixem com a persones. Finalment, hem treballat amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes: competir (tauró), col·laborar (mussol), comprometre’s (rabossa), evitar (tortuga) i ós (acomodar-se). Els estils dins dels quals es mou la mediació són la col·laboració i el compromís.

 

Encenent motors amb la mediació (sessió 1, 17-18)

Comencem el curs 2017-2018 amb ganes, i a la primera reunió de l’equip de mediació i convivència, que ha tingut lloc el dimecres 27 de novembre de 2017, hi han assistit 19 alumnes i 7 professores i professors. Hi han vingut 11 alumnes de primer d’ESO, 3 de segon, 1 de tercer, i 4 de quart. L’alumnat de Batxillerat no pot assistir a les sessions de formació perquè té classe, però ja hem establert un horari de mediadors i mediadores de guàrdia amb experiència, que podran atendre els conflictes que s’hi presenten.

En aquesta sessió, l’alumnat veterà s’ha presentat i ha explicat la seua experiència en l’equip, especialment el que els ha aportat a nivell personal. El nou alumnat s’ha presentat també, hem format grups i els experts i les expertes han exposat què és la mediació, quin és el paper de la persona mediadora, quins conflictes es poden tractar, qui forma part de l’equip de mediació del nostre institut i com es pot sol·licitar una mediació. També han explicat en què consisteix l’equip de mediació, què és i què no és una persona mediadora i les principals habilitats que requereix algú que es vol dedicar a l’art de la mediació.

Com sempre, hem acabat la sessió fent un cercle i celebrant amb un crit antibèl·lic que ens agrada estar i aprendre junts/es, i defensar la cultura de pau.

QUÈ ÉS LA MEDIACIÓ EN CONFLICTES?

La mediació és una forma alternativa de resoldre conflictes entre dues o més persones, amb l’ajuda d’una tercera persona imparcial, la mediadora o mediador.

QUIN ÉS EL PAPER DE LA PERSONA MEDIADORA?

Les persones mediadores no són jutges ni àrbitres, no imposen solucions ni opinen sobre qui té la raó; el que busquen és satisfer les necessitats de les parts en disputa, ajudant les persones a comunicar-se, lliurement i respectuosament, i a trobar solucions als seus conflictes.

QUINS CONFLICTES ES PODEN TRACTAR EN MEDIACIÓ

  • Amistats que s’han deteriorat
  • Amenaces, insults, ofenses, comportaments que t’angoixen
  • Situacions que et resulten desagradables o injustes
  • Rumors sobre la teua persona que et desagraden o perjudiquen
  • Conflictes entre iguals o entre alumnat i professorat
  • Etc.

QUI ÉS L’EQUIP DE MEDIACIÓ DE L’IES ISABEL DE VILLENA?

Som un grup de persones format per alumnes, professorat, mares i personal no docent que, de forma voluntària, ens hem format per a poder mediar en conflictes en l’àmbit escolar.

Ens comprometem a escoltar-te des del respecte. Serem confidencials i neutrals, i farem tot el possible per ajudar-te a trobar solucions al teu conflicte.

COM POTS SOL·LICITAR UNA MEDIACIÓ?

Pots sol·licitar una mediació parlant amb el professorat que forma part de l’equip, amb el cap d’estudis, amb la directora o amb qualsevol dels alumnes mediadors.

Ens comprometem a atendre la teua demanda immediatament.

UNA PERSONA MEDIADORA

Què no és: espieta (chivata), xafardera, pilota, més que les altres persones, psicòloga, ajudant del professorat…

Què és: escolta, parla amb les persones aïllades o marginades, intenta ajudar, acompanya, es posa en el lloc de l’altra persona, media en els conflictes, respecta la paraula, dóna confiança, anima, es compromet, deriva els problemes greus…

HABILITATS DE LES PERSONES MEDIADORES

  • Bon comunicador/a
  • Millor oient que parlador/a
  • Prudent en la forma i en el contingut del que diu
  • Capacitat/ada per a estimular l’altra persona perquè parle
  • Empàtic/a: connecta bé amb els sentiments i les emocions de les altres persones
  • Formula preguntes clares i directes sense ser rude/a
  • Respecta, sense angoixar-se, els estats emocionals alterats
  • No qualifica ni critica les opinions que escolta
  • És assertiu/va sense ser excessivament autoafirmatiu/va
  • Contacta cara a cara sense arrogància ni timidesa
  • Manifesta un sentiment honest d’ajuda
  • Etc.