Tagged: TAI

II Trobada TAI

El passat dimecres 25 de novembre de 2015, les parelles TAI (Tutoria Afectiva entre Iguals) de 3r i 1r d’ESO es reuniren de nou en gran grup. Eli Català havia preparat uns jocs que van facilitar que cada estudiant s’aproximara, mirara, parlara i coneguera un poc més l’altre. Com en l’anterior trobada, cada parella havia de superar tres reptes:

  1. Nugats dels peus, havien de buscar substàncies que els permeteren pintar sense usar retoladors, bolis o colors. S’hagueren de posar d’acord per caminar nugats, per ajupir-se a agafar una fulleta o un poc de terra, per posar aigua en una bosseta de plàstic o trobar la tinta xina i els guixos de colors que estaven en diferents racons de l’entrada i del pati.
  1. Usant el pigments que havien trobat (tinta, fang, fulles, guixos…), cadascú havia de mirar la seua parella i dibuixar-la en un full que els havíem donat les professores, sense més eines que els dits.
  1. Al mateix full, havien d’escriure sobre les aficions, les preocupacions, les il·lusions o els reptes de la parella, i el més important: com podien ajudar-se. Així és que hagueren de preguntar-se i obrir-se un poc més sense perdre el riure.

Moltes parelles ja havien estat quedant als patis o en el moment en què havien acordat la reunió anterior; però en aquesta segona trobada conjunta (de 13.40 a 14.30) tingueren temps de conèixer-se i de gaudir molt més.

Les professores Pilar Soto, Pilar Bueno, Anna, Rosa, Lola i Àngels també ho passàrem bé: observàrem  i aprenguérem mentre ajudàvem el nostre alumnat a aconseguir els seus reptes.

La II Trobada és una nova espenta a les TAI, que s’emmarca dins de la campanya contra el bullying que es du a terme al nostre institut des de les tutories, l’Observatori de convivència i l’Equip de mediació en conflictes.

Àngels Martínez Bonafé

Anuncis

Primera Trobada TAI #orgullotai

Les T.A.I (tutoria afectiva entre iguals) han començat a caminar a l’Isabel de Villena.

Ahir, 28 d’octubre de 2015, a les 13.35, arribaren al saló d’actes 37 alumnes de 1r d’ESO i 37 de 3r, acompanyats per les professores Pilar Soto i Lola Pastrana. Les professores Eli, Ànna, Àngels i Pilar Bueno els esperaven a la sala i hi havien col·locat les cadires en dos cercles encarats. Cada estudiant va trobar la seua parella i es van seure cara a cara.

Eli va explicar 5 reptes que havien de ser realitzats en 7 minuts cadascun, per tal que la parella TAI eixira a les 14.30 en millors condicions d’ajudar-se. De seguida, cada parella va començar a afrontar els reptes:

1r repte: S’havien de mirar als ulls, en silenci, durant 7 minuts. Va ser un experiència difícil i inesperada que ens va mostrar com de normal és passar cada dia pel costat de les persones quasi sense mirar-les.

2n repte: en els següents 7 minuts podien parlar, però no mirar-se. Havien de tancar els ulls i construir una figureta de plastilina a quatre mans. Es posaren ràpidament d’acord en el que havien de fer i tancaren els ulls (uns menys que altres, que feien un poc de trampa!) i van eixir algunes obres d’art millor del que pensàvem.

3r repte: En 7 minuts el TAI de 3r intentà descobrir (primer endevinant, després preguntant) com es trobava en aquests moments el seu TAI a l’aula de 1r i a l’institut (amics i amigues, assignatures que li van bé o malament, relació amb els companys…) i com podia localitzar l’altre en cas de necessitat.

4t repte: En 7 minuts el TAI de 1r intentà endevinar com es trobava el TAI de 3r a la seua aula i a l’institut i com podia localitzar-lo en cas de necessitat. Entre els dos van acordar un dia i un lloc on veure’s i ràpidament saber si tot anava bé o es necessitava ajuda.

5t repte: En 7 minuts cada parella pensà una frase per pujar-la a la xarxa (twitter o facebook) presumint de la TAI que estava coneixent. Els qui portaven mòbil, la pujaren allí mateix, i els que no en portaven, acordaren la frase o es feren una foto que després pujarien a la xarxa des de casa. (Algunes eren molt divertides. Busqueu-les a #orgullotai o #TAIIESVillena.

Per acabar,cada parella, seguint la roda on estaven assegudes, va dir en veu alta com havien acordat trobar-se setmanalment. I ens acomiadàrem contents i contentes per haver encetat aquesta experiència i haver superat els cinc primers reptes.

Àngels Martínez

Un bosc creixent

mosquera_menor

Bosc de sureres al barranc de la Mosquera (Serra d’Espadà, Castelló)

L’any 2004 vaig arribar definitiva a l’Isabel de Villena. A les poques setmanes començà un curs de mediació obert a tota la comunitat educativa, però jo no m’hi vaig apuntar perquè, d’una banda, encara havia de fer meu aquell espai que mirava a la mar, i de l’altra, estava escrivint el primer llibre en solitari, Tot per amor, i necessitava per al projecte les poques hores que em deixava la jornada laboral i la preparació de classes. Amb tot, una taula de les grans de la sala del professorat es va omplir de llibres sobre la mediació escolar, l’assetjament, les emocions, els conflictes… i no vaig poder resistir la temptació d’emportar-me’ls a casa i de llegir-los, l’un darrere de l’altre, amb l’entusiasme de qui descobreix una nova illa en l’oceà, plena de vegetació i de vida.

L’any següent, el 2005, ja em vaig apuntar al curs, i Pilar, la meua companya de valencià, va dir en una de les primeres sessions una frase que se’m va quedar tatuada al cos: “Fa més soroll un arbre caient que un bosc creixent”. De seguida vaig vore clar que l’arbre caient representava el conflicte, la confrontació o la violència, i el bosc que creixia era l’equip de mediació i la xarxa de convivència que anàvem creant a poc a poc, sense pressa però sense pausa. Aquell bosc, que començàrem a plantar a principis del segle XXI, ja porta una dècada creixent a l’Isabel de Villena, i molts dels exemplars han donat uns fruits ben saborosos.

Enguany hem decidit plantar dues varietats noves:

  • les TEI (tutories entre iguals) o, com a mi m’agradaria que es digueren, les TAI (Tutories Afectives entre Iguals), i
  • les OC (persones Observadores de la Convivència).

En les TAI, hem format 50 parelles d’alumnat de 3r i de 1r d’ESO amb l’objectiu que entre els menuts i l’alumnat gran –que seran les Tutores i els Tutors–, s’establisca una relació de cura, d’atenció i de suport afectiu que faça possible que a l’institut les persones vinguen a gust, se senten acompanyades i segures, i patisquen tan poc com es puga.

La persona Observadora serà elegida per cada classe, juntament amb la Representant (o Delegada en la denominació tradicional). L’OC tindrà com a paper fonamental estar atenta a l’ambient socioafectiu de la classe i també ajudar els companys i les companyes en els conflictes que hi puguen sorgir (per exemple, en el grup de whatsapp). És molt important deixar clar que l’OC no és una amiga o amic del professorat, ni un acuseta o una delatora (xivata). La seua tasca tampoc no consisteix a dir si la classe està bruta o neta, o si el grup és molt parlador en determinada matèria –això ho ha de fer el professorat–; l’OC està per a ajudar els companys i les companyes que ho necessiten.

Tant les persones tutores com les observadores estaran atentes als problemes d’integració –al possible alumnat marginat–, i ajudaran en la prevenció dels conflictes mitjançant mediacions informals o detectant els conflictes en la primera fase, quan encara no han esclatat. Per a poder fer tot això, l’equip de mediació donarà una formació específica on es treballaran tècniques de resolució de problemes i habilitats socials com l’empatia, l’escolta activa, l’assertivitat, etc.

I ja per acabar, voldria compartir unes quantes certeses. La primera és que, després d’anys de formació amb l’alumnat del Villena, sabem que l’institut està ple de joves amb recursos i habilitats socials per a respondre als conflictes amb les paraules, i no amb els punys. La segona, és que sabem, perquè l’experiència d’altres centres així ens ho confirma, que les intervencions vertaderament efectives han de vindre no solament de dalt (del professorat, del cap d’estudis, de direcció…), sinó de baix (de l’alumnat mateix). En tercer lloc, som conscients que anem una miqueta a contracorrent i que no està molt de moda cuidar de les altres persones; més aviat ho està mirar-se el melic i cuidar-se només a un mateix. I finalment, veiem clar que estem encomanant-vos una tasca tan difícil que ni nosaltres, professores formades, duem a terme adequadament en els nostres cercles.

I totes aquestes certeses, que en algun cas són dificultats, ens porten al mateix lloc: al convenciment que són necessaris –i imprescindibles– com més ulls millor, i com més mans millor, per aconseguir que el bosc que estem plantant continue creixent i donant fruits. És el vostre torn, perquè aquest també és el vostre bosc.

Tutoria entre iguals al Villena

Enguany comencem amb il·lusió les tutories entre iguals. Ja us anirem contant com va la cosa!!!

Ací deixem uns vídeos per anar obrint boca.