Acta de la tercera sessió de Mediació

26 de novembre de 2014

Persones Assistents:

55 persones

44 alumnes. 1A (13), 1B (5), 1C (1), 1E (3), 2A (5), 2B (6), 3A (1), 4tA (5), 4tB (1) PQPI (1), 1r BAT (1), 2n BAT (2). 7 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado, Maria Escrivà i Rosa Sanchis. 4 mares: Susana Ros, Ana Valdivieso, Contxi Garcia i Marillac Albert.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Les taronges ecològiques.

• Marc, Pere i l’estoig.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

S’inicia la sessió amb la dramatització de la disputa entre Vilanova de Dalt i Vilanova de Baix (annex 1). Les professores deixen que els dos grups es formen lliurement i els expliquen els papers per separat.

La història és, resumidament, la següent:

Una estranya malaltia ha deixat sense collita de taronges els dos pobles, enemics des de fa moltes generacions, i la solució als seus problemes i a l’atur que pateixen és comprar 2.000 quilos de taronges per a muntar una fàbrica de cosmètics naturals (Vilanova de Dalt) i per a fer sucs de taronja natural (Vilanova de Baix). Una empresa en expansió ofereix el producte que necessiten a la Fira de Cocentaina.

Després de la dramatització, les persones observadores expliquen el que han vist i s’obri un torn de paraula on apareixen les idees següents:

• Hi ha desequilibri de poder entre els dos grups, ja que les mares i la majoria de professores estan a Vilanova de Dalt; en canvi, a Vilanova de Baix quasi tots són de primer d’ESO. (Hem de pensar com s’han format els grups i les raons per les quals acceptem que els grups no estiguen equilibrats.)

• L’antiga rivalitat entre els pobles provoca que les ferides del passat no deixen mirar al futur i passen molt de temps acusant-se els uns als altres en lloc de pensar en solucions satisfactòries per a tots. (És possible que en alguns conflictes, si les ferides són profundes, calga una reparació del dany.)

• La participació és desequilibrada. A Vilanova de Dalt han triat un representant; en canvi a Vilanova de Baix cadascú parla quan vol i fa les seues propostes. (Quan en una mediació real la participació és també desequilibrada, cal compensar-ho.)

• Les persones que parlen en nom del grup no han estat elegides per democràcia. El que diuen no és l’opinió de tot el poble sinó només la seua. És important que pensem com podem fer perquè els líders o representants siguen realment democràtics.

• Hi ha gent amb bones propostes que hauria portat ràpidament a una solució equilibrada per als dos pobles, però no diuen res; per això convé que ens preguntem per què hi ha gent que calla en els grups i com podem fer que les bones idees de tot el món isquen a la llum.

• La discussió se centra sobretot a guanyar la batalla sobre l’altre poble, però no es pensen les conseqüències futures d’algunes de les solucions, per exemple la de cedir les terres a l’empresa. L’orgull i les ganes de guanyar poden cegar les persones. A curt termini, s’aconsegueixen les taronges i que l’altre poble no les tinga, però a la llarga quedar-se sense terra els farà dependents de l’empresa i dels preus que marque. En un conflicte és important valorar les propostes a curt i a llarg termini. A més a més, si un dels dos pobles haguera “guanyat” (quedant-se les taronges), la seua enemistat històrica hauria augmentat considerablement.

• En un conflicte sol haver terceres persones que l’alimenten i en trauen profit. En aquest cas, a l’empresa li interessa que els pobles no arriben a un acord per a guanyar més diners, tot i que de vegades qui alimenta el conflicte no és algú exterior sinó un membre del propi grup.

• Cap persona és capaç de posar-se en el lloc dels veïns i veure que la crisi i la pèrdua de les collites els ha afectat a tots per igual. El conflicte i la seua gestió dolenta anestèsien l’empatia de les persones.

En conclusió, podem dir que als dos pobles els costa molt arribar a un acord perquè es mantenen en les posicions (aconseguir les taronges) i tarden molt a ser capaços de vore quins són els seus interessos (Vilanova de Dalt vol fer cremes amb la corfa de la taronja i Vilanova de Baix vol fer suc). I tampoc s’adonen que compartixen les mateixes necessitats (tindre un treball per a poder viure dignament). Amb l’ajuda de persones mediadores, haurien arribat a un acord molt abans.

Pel que fa a la segona activitat, quatre alumnes (Andrea, Alba, Pau i Rodrigo) ixen al mig a escenificar una mediació entre Marc i Pere (annex 2). El motiu que els ha portat a mediació és que Marc ha llançat l’estoig de Pere des del primer pis, davant de tot el món, i Pere s’ha queixat al cap d’estudis, que ha cridat els pares de Marc i li ha posat un part. 

Repartim els passos per a fer una mediació formal perquè tot el món la tinga (annex 3).

Després de la dramatització, obrim un torn de paraula i es comenta que, de positiu, les mediadores han tingut en compte les emocions de les persones, tot i que als mediats els ha resultat difícil explicar com se sentien. De negatiu, es comenta que les mediadores han aportat les solucions al conflicte i no han fet prou preguntes perquè les parts mediades contaren la història del conflicte, imprescindible per a poder-lo solucionar.

Les professores expliquen que les mediacions poden acabar sense acords; i que el simple fet de parlar i escoltar l’altra persona ja és important.

Tanquem la sessió amb el “deure” de contar a algú com és una mediació, i amb la felicitació al grup per la feina ben feta.

Annex 1: Les taronges ecològiques

Annex 2: Marc, Pere i l’estoig

Annex 3: Passos per a una mediació formal

Acta de la segona sessió de Mediació del curs 2014-2015. 5 de novembre de 2014.

Persones assistents:

50 persones.

40 alumnes. 1A (14), 1B (6), 1C (2), 1E (3), 2A (4), 2B (3), 3A (1), 4tA (2), 4tB (1) PQPI (1), 1r BAT (1), 2n BAT (2). 7 Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado, Pilar Bueno i Rosa Sanchis. 2 mares: Susana Ros i Marillac Albert. 1 professora convidada (Betlem Cases).

Horari: 15.00 h a 16.30 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Joc: el gat i el ratolí.
• El poder en els vincles personals.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pilar ens fa tancar els ulls i llig la història “El gat i el ratolí” (Annex 1). Després comentem les emocions diferents que provoca sentir-se xicotet i amenaçat, com el ratolí, o poderós i venjatiu, com el gat. El joc serveix per a fer-nos veure que en nosaltres està la capacitat de ser víctimes i botxins, és a dir, que podem fer mal (exercint o responent amb violència quan en tenim la possibilitat), o podem ser víctimes passives (quan no fem res) o actives (quan responem pacíficament davant de les agressions però intentem entendre’n els motius i denunciem la injustícia de la violència).

Tot seguit, formem els grups de la primera sessió i ens posem a treballar sobre el tema del dia: el poder en els vincles personals.

Les professores reparteixen un full de treball (Annex 2) i expliquen que les persones som diferents però que aquesta diversitat no és cap problema si no és que la convertim en desigualtat. Per exemple, una persona amb molta força pot fer-la servir per a fer bé o per a fer mal. I el mateix podem dir, per exemple, de qui té més edat, diners, simpatia, habilitats socials, etc. En altres paraules, les persones podem utilitzar la DIFERÈNCIA per a tindre PODER sobre altres i en cadascú de nosaltres existeix la possibilitat d’usar el poder que tenim per a fer el bé (i que tot el món isca guanyant) o per a fer el mal (egoistament i sense importar-nos ferir els altres).

A continuació, es demana que els grups donen exemples concrets en què una persona haja utilitzat la diferència en negatiu i en positiu, i en quins d’aquestos casos creuen que podria intervindre l’equip de mediació i de quina manera ho podria fer.

Després de treballar en grups, es fa una posada en comú en gran grup on es conten casos d’ús positiu del poder, per exemple per part de germanes i germans majors, que ajuden els més menuts; i també es posen exemples negatius, com el d’alguns profes autoritaris, pares injustos o gent que fa mal perquè vol ser popular. També es parla del poder psicològic que algunes persones tenen sobre unes altres i un alumne mediador experimentat explica que, davant de la provocació d’algú altre, cal preguntar els motius que té l’agressor per a voler fer-nos mal i no respondre amb violència, encara que siga difícil.

Les professores expliquen també que un conflicte és com un iceberg i que normalment només en veiem la punteta. Quan ens capbussem en el problema, descobrim tot el que hi ha amagat davall. Per exemple, una persona pot enfadar-se molt si li trenquen un llapis i a nosaltres ens pot semblar una ximplesa que algú es disguste per aquest motiu; però en realitat el que ocorre és que només coneixem la superfície i per baix pot passar que provinga d’una família amb pocs recursos o que li hagen trencat altres coses i ja n’estiga farta, etc.

Com a persones mediadores, no hem de minimitzar els problemes sinó indagar per a saber quines necessitats hi ha baix de la superfície del problema.

Àngels intervé per a fer-nos veure que estem millor si tots i totes col·laborem per a posar les cadires en cercle, ja que així ens veiem millor i ens adonem també que totes i totes (grans i menuts, profes i alumnat, mares i fills…) som iguals i el que aportem té el mateix valor, i no hi ha ningú que es quede en una segona fila o posició.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes, sentint el poder positiu que dóna formar part de l’equip de mediació i amb “el deure” de mirar-nos i de reconèixer-nos quan ens vegem per l’institut.

Annex 2: Material de la segona sessió

Acta de la primera sessió de Mediació del curs 2014-2015.

Persones assistents: 62 persones.

55 alumnes. 1A (14), 1B (8), 1C (2), 1E (3), 2A (3), 2B (6), 2E (2), 3A (2), 4tA (10), 4tB (2) PQPI (1), 2n BAT (2). 7 Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15h a 16.30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

• Presentacions.
• Qualitats de les persones mediadores.
• Aportacions de la mediació en diferents àmbits.

Desenvolupament de la sessió

Es reparteixen enganxines i cada persona escriu el seu nom i una qualitat i se l’apega al cos. Es reparteix també un full (annex 1) que servirà de material per a la sessió i que inclou una figura formada per cercles concèntrics que comencen en el “jo” i acaben en el “món”, una llista de les qualitats per a la mediació, les qüestions per a la presentació i les preguntes per a la discussió en grups.

Es demanen deu persones amb experiència en mediació perquè siguen les coach i aquestes trien un ajudant. Després es presenten explicant la formació que tenen en mediació i les qualitats que les fan mereixedores del lloc de coach i d’ajudant.

A continuació es presenten la resta de persones (nom i curs, formació en mediació, raons per a apuntar-se a l’equip i qualitats), i els coach i ajudants van triant els membres que volen que formen part del seu equip de treball.

Finalment es presenten també les professores.

Una vegada formats els grups, es posen a treballar sobre el que els ha aportat la mediació en els diferents àmbits (personal, amitats, família, classe, institut, barri, ciutat i món), amb exemples concrets; també sobre el que ells i elles han aportat a l’equip i les qualitats que hauria de tindre una persona mediadora.

Es posen en comú les idees principals dels grups, algunes de les quals són:

• La mediació ha d’estar present en tots els àmbits de la vida.

• Formar part de la mediació és perfectament compatible amb els estudis.

• La mediació uneix la gent i fa que els de primer d’ESO puguen treballar de la mà i en igualtat amb els de segon de Batxillerat.

• La mediació dóna seguretat i confiança per a expressar les pròpies opinions i per a defensar el que és just. T’anima a llevar la vergonya del cos.

• La mediació no és infal·lible, ja que no tots els problemes tenen solució; però pel camí s’aprén molt.

• Les persones mediadores no són jutges, ni es tracta de determinar qui és el bo o el dolent. El que fan és acompanyar les persones perquè puguen solucionar els seus conflictes.

• És bo i important saber oferir i demanar ajuda.

• L’escolta és una qualitat imprescindible per a la mediació.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes i sentint com passa l’energia pel grup. I felicitant-nos pel treball ben fet.

Annex 1:

Primera sessió de mediació