Tagged: Actes 14-15

Aprenent a mediar (sessió 9)

Acta de la novena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 29 d’abril de 2015.

26 persones assistents 21 alumnes. 1A (10), 1B (3), 1E (1), 2A (2), 2B (1), 4b (2) i una alumna convidada. 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. Horari: 15.00 h a 17 h Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Les dotze típiques, l’escolta activa i els passos de la mediació.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Comencem el treball llegint les tècniques d’escolta activa: mostrar interés o empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir.

Després llegim les 12 típiques, que són tècniques poc eficaces per a tindre èxit en la mediació: manar, amenaçar, sermonejar (o donar lliçons), aconsellar, consolar, donar o llevar la raó, insultar, ironitzar, interrompre, llevar importància i ignorar.

A continuació, mirem els vídeos que gravàrem al Saler fent una mediació i els analitzem, intentant millorar.

Eva i Lucia ens conten la seua participació, en representació de l’equip de mediació del centre, en un encontre de professorat interessat en la mediació.

Les persones que anaren a la formació del Saler ens conten la seua experiència i ens acomiadem amb un aplaudiment a Daniel i Alejandro per haver cuidat tan bé dels més menudets.

(Dibuix que Teresa feia durant la sessió de mediació i que resumeix a la perfecció com d’importants són els sentiments en els conflictes)

sentiments_elspunysnoparlen

Anuncis

Formació al Saler

Acta de la sessió de formació en Mediació al Saler. Curs 2014-2015

Persones Assistents: 29 persones25 alumnes. 1A (12), 1B (7), 1C (2), 1E (1), 4tA (2). 3 Professores: Àngels Martínez, Rosa Sanchis i Eli Català.

31 de març i 1 d’abril de 2015

Lloc: Casal d’Esplai El Saler.

TEMES DE LA FORMACIÓ:

  • Joc inicial: paracaigudes grupal.
  • Definició de conflicte.
  • Interessos, posicions i necessitats.
  • Estils d’abordatge dels conflictes: Competir (tauró), Col·laborar o Cooperar (mussol), Comprometre’s o Negociar (rabosa), Evitar (tortuga) i Acomodar-se (ós).
  • Les emocions en la mediació.
  • Activitat de confiança: passeig guiat per les dunes.
  • Macroestratègies de gestió de conflictes: Llei, Judici, Arbitratge, Mediació, Conciliació, Negociació i Discussió.
  • Activitat plàstica: pintura amb les mans.
  • Principis de la mediació: confidencialitat, voluntarietat i multiparcialitat.
  • Fases del procés de mediació formal: Entrada (premediació). Iniciar la mediació (obrir). Compartir punts de vista (parlar). Identificar interessos (Escoltar). Crear opcions (refer). Fer pactes (acordar) i Tancar la mediació.
  • Tècniques eficaces en la mediació. L’escolta activa: mostrar empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir. Sintonitzar i compassar. Preguntes estratègiques (circulars i obertes). Reformular.
  • Tècniques ineficaces: interrompre. Interpretar. Sermonejar. Criticar. Donar o llevar la raó. Aconsellar. Ignorar. Consolar. Llevar importància. Amenaçar.

Desenvolupament de la formació

Comencem amb el joc del paracaigudes a les dunes per a testar la cohesió del grup. Estenem un paracaigudes que té un forat al mig i intentem que no caiguen unes boles de tenis. Després, Eli tira damunt de la tela unes targes que indiquen coses bones i dolentes de la mediació i hem de fer caure pel forat les dolentes i quedar-nos amb les bones.

Comencem la formació amb una relaxació on imaginem que dibuixem números en l’arena (del 9 a l’1) i els esborrem.

Definim entre totes i tots què és un conflicte. Observem l’iceberg del conflicte en les fotocòpies i Eli ens va guiant amb diversos conflictes perquè identifiquem els interessos i les necessitats.

Formem 5 grups i cadascun d’ells representa un animal (un estil d’afrontar el conflicte). Busquem exemples de l’institut que mostren la manera d’actuar de l’estil que ens ha tocat i, a partir d’una situació que ens dóna Eli, identifiquem com actuaria el nostre animal. Ho posem en comú. Després, situem els estils en una graella formada a partir de dos eixos: la major o menor importància dels objectius i la major o menor importància de la relació.

Eli ens dóna unes fitxes a les quals els falten paraules i les completem. Per una banda hi ha les frases incompletes i per l’altra uns dibuixos que ajuden a trobar la solució.

Formem dos cercles (un dins de l’altre) i per parelles representem diferents situacions (convidem a eixir l’altra persona, ens disculpem, estem davant d’algú que ens ha vist fer el ridícul…). Després expliquem les emociones que hem sentit en cada cas. Cal reconèixer i posar nom a les emocions, i tractar de buscar-ne la causa. Algunes emocions són: alegria, ira, por, tristesa, vergonya, fàstic…

Amb la darrera parella de l’activitat anterior eixim a les dunes i fem una activitat de confiança: una de les dues persones tanca els ulls i l’altra la guia i li ensenya textures, olors…

Situem la mediació dins del marc de les macroestratègies de gestió de conflictes. Les de dalt donen més llibertat de decisió i més protagonisme a les persones que tenen el conflicte i les de baix posen en mans d’altri la solució al problema.

A partir d’unes fitxes, ordenem i repassem els passos de la mediació formal. Posem l’èmfasi en el fet que l’acord ha de ser just, mesurable i equilibrat (equitatiu).

Comencem la sessió de la vesprada amb un joc on simulem la cavalcada pegant amb els palmells en els genolls i fent diferents gestos i sorolls (cova, foc, toll, aplaudiment, revolt a la dreta o a l’esquerra…)

Per parelles, pintem amb els dits en un paper continu. Una persona pinta de color groc i l’altra de blau. Després ens canviem de lloc i pintem amb el nostre color en el dibuix de la parella. Finalment es mesclen els dos colors i es fa un dibuix conjunt. Tota l’activitat es fa en silenci fins al final, quan la parella es posa d’acord per a posar-li un nom a l’obra conjunta. Quan s’acaba, s’expliquen els dibuixos.

Treballem les habilitats mediadores, especialment les tècniques eficaces. Per a mostrar empatia podem assentir, somriure, mirar la persona, dir mots crossa com per exemple “t’entenc…”. És important la gestualitat i la postura corporal.

Per a clarificar ens són molt útils preguntes com: “A què et refereixes amb…?”. Cal fer preguntes obertes (On?, quan?, com?, qui?…) però no “Per què?”.

Reflectir és explicitar els sentiments i permetre que es ventilen.

Per a reformular, cal preguntar pels sentiments, pensaments i accions: “Com t’hauries sentit si…?”, “Què hauries pensat si…?” i “Què hauries fet si…?”.

Per grups, assagen la mediació sobre el conflicte “Sangre de bote” i Eli ens grava.

A la nit fem un joc per les dunes.

A l’endemà, juguem al tabú amb paraules de la mediació. Després les expliquem al grup.

Acabem la sessió triant una pedreta o petxina que recorde els dos dies de formació i convivència, les posem al mig  i ens felicitem per la feina ben feta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Contra la por… (Sessió 7)

Acta de la setena sessió de Mediació del curs 2014-2015

Persones Assistents:

28 persones

19 alumnes. 1A (5), 1B (6), 1C (2), 2A (2), 2B (1), 4tA (2), 1r BAT (1). 6 Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado i Rosa Sanchis. 1 alumna convidada. 2 professors en pràctiques.

Horari: 15.00 h  a 16.30 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Joc: Piu-piu.
  • Idees per a fer front a la violència.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pilar ens proposa el joc del Piu-piu. Amb els ulls tancats hem de caminar per la sala fins que trobem el pollastre i la gallina, uns personatges amb els quals hi estarem segurs.

Tot seguit, formem un rogle i dos alumnes conten un cas d’assetjament que han patit i tot el grup fa preguntes per a intentar esclarir els fets.

Després, fem grups de 5 o 6 persones i cadascun d’ells genera idees que hagen funcionat contra les violències i les escriu i/o dibuixa en un paper gran. A continuació, tot el món canvia de grup menys una persona (l’amfitriona) i es comparteixen les idees dels diferents grups. Finalment es posen en comú les millors propostes i es comenten en gran grup. Algunes d’aquestes són:

  • Demanar ajuda
  • Mantindre la calma
  • Donar suport a la víctima
  • Bloquejar la persona que ens insulta a les xarxes socials
  • Confiar en nosaltres i no deixar-nos dur per pensaments negatius com el de sentir-se inferior…
  • Explicar com ens sentim i com ens agradaria que ens tractaren amb missatges jo
  • Intentar dialogar i preguntar els motius de l’agressió
  • Unir-se per a enfrontar-se amb les persones agressores
  • Buscar que algú parle amb l’agressor
  • Afrontar la por: parlar del que ha passat, bloquejar les amenaces…
  • Sensibilitzar la gent
  • No callar
  • Enviar missatges de suport en persona i a les xarxes socials…

Una de les idees bàsiques que apareixen en la discussió és la por a enfrontar-se a les persones assetjadores per si ens convertim en víctimes. També es diu que una de les millors maneres de fer-li front és la unió i, per això, decidim quedar en un pati amb algunes de les persones que varen participar en l’agressió i tot l’equip de medició.

Tanquem la sessió fent un cercle amb les mans juntes i felicitant-nos per la feina ben feta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bullying (sessió 6)

Ací pots vore el reportatge sencer a TV3

Acta de la sisena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 11 de febrer de 2015.

Persones Assistents:

26 persones.

18 alumnes. 1A (9), 1B (4), 1C (1), 2A (2), 2B (1) i 1r BAT (1). 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. 3 professors en pràctiques: Paco Colomer, Nerea Verde i Lucia Navarro.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Mediació entre la directora i la classe.
  • Documental Bullying («30 minuts» a TV3, Roser Oliver i Lluís Armengol, 2015)

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pel que fa al primer punt del dia, Mireia i Alejandra expliquen, a petició de Cati, la mediació que feren entre la seua classe, 1rB, i la directora. Les professores les feliciten perquè és la primera vegada que es fa una mediació, al nostre centre, entre el professorat i l’alumnat.

Després veiem el documental emés en el programa «30 minuts» de TV3, que afirma que prop d’un 4% dels alumnes catalans de Secundària consideren que han patit episodis greus d’assetjament escolar, i mostra testimonis d’adolescents que han patit o han provocat bullying.

Abans de comentar el reportatge en gran grup, cada persona escriu en un full, de manera anònima, el que ha pensat o sentit, o algun fet relacionat amb el tema. En acabar, comencem el debat.

En aquest, les idees que apareixen són les següents:

– Els motius per a l’assetjament són diversos. Un d’ells és sentir-se fort i poderós. Un altre és la necessitat de ser popular. Per exemple, Alexis, un dels assetjadors, declara:

Si pegas a alguien o lo burchas y ves como que se encoge el chico, tú te sientes poderoso encima de él, que puedo contigo y contigo y contigo, y te sientes bien, que puedes con las personas, que te tienen miedo. Y ese miedo, verlo en los ojos de las personas, a mí me gustaba mucho antes; era como una adicción para mí.”

Els pares d’Alexis s’havien divorciat i a ell li feia ràbia saber que els altres eren més feliços que ell, o que treien millors notes, i per això els amargava la vida.

La nostra Sandra explica molt bé que tindre problemes personals o familiars no significa que hages de pagar-ho amb els altres.

– Els assetjadors mai actuen sols, sinó que solen fer-ho en companyia de les seues amistats perquè així, si la víctima es revolta, tenen ajuda. I també els dóna molta força sentir que la meitat de la classe els recolza. Lorenzo explica molt bé que les persones poden actuar de manera violenta quan estan en grup però després no ho fan si estan soles.

– Algunes de les víctimes se senten culpables de l’assetjament i arriben a pensar que, si els peguen, potser és la manera que tenen els assetjadors de demostrar que els importa una mica. «Si em peguen, existisc» deia Lucia.

Un dels efectes del bullying és la pèrdua de l’autoestima, com molt bé relata Pau, del nostre equip de mediació. Un dels xics assetjats del documental explica:

Em veia apartat, em veia una merda. Gràcies al bullying m’han fet sentir com una merda. No valc res, no sóc suficientment bo per a entrar en un grup… I aquest tipus de coses m’han anat perjudicant fins al punt que jo em crec una merda.

L‘ajuda de persones que ens estimen és fonamental per a recuperar l’autoestima danyada.

Una de les coses més dures per a qui és assetjat és no rebre l’ajuda o el suport de ningú. Carla, una xica del documental, conta que el que més li va doldre va ser que ningú la defensara ni li enviara cap missatge de suport. Ella entenia que no ho feren públicament però podrien haver-ho fet en privat.

A l’adolescència és molt important formar part d’un grup, com molt bé explica la nostra Elena, i amb aquest objectiu molta gent assetja, aguanta l’assetjament o presencia situacions de violència sense actuar-hi.

Hi ha moltes causes per a no fer res davant de l’assetjament. Una de molt important és que no volem ser nosaltres les víctimes. I una altra és la por. En aquest sentit, el testimoni del raper Santaflow és molt important perquè ell va ser assetjat quan anava a l’institut i ara és un cantant d’èxit amb milers de seguidors. Ell explica que una persona valenta no és qui no té por, ja que això és més aviat de persones estúpides; valent és qui, malgrat la por, fa les coses.

Una altra causa per a no actuar és considerar l’agressió com una broma. El que està clar és que per a ser considerat així, ha de divertir les dues persones, no només una d’elles.

– Actualment és molt comú l’assetjament a través d’internet. Aquest permet l’anonimat i, per tant, dificulta que cada persona es faça responsable del seu tros de violència. Precisament quan molta gent assetja, és com si la responsabilitat es dividira i un tinguera molta menys culpa que si actuara en solitari.

El que hem de fer si no podem o no volem actuar davant d’un assetjament és denunciar-ho a altres persones que sí que poden actuar.

I si som nosaltres les persones assetjades, no hem d’aïllar-nos sinó queixar-nos i demanar ajuda. Per a expressar la nostra protesta poden ser molt útils els missatges jo.

L’escola ens dóna exemples positius i negatius per a combatre la violència. És molt positiva la reacció de la professora de Llançà que, davant de l’enquesta que es va fer perquè la gent votara qui era la més «guarra» de l’institut, ho va denunciar als mossos i va reunir tot l’institut al saló d’actes de la casa de cultura per a dir-los que sentia vergonya de l’alumnat del seu centre. Altres experiències positives són les parelles entre l’alumnat de Batxillerat i el de primer d’ESO. Aquesta proposta ens sembla molt bona i ens la volem copiar.

– Assetjar dóna poder, i sentir Alexis o altres assetjadors ens fa creure que és possible canviar i deixar de ser violent. Ell reconeix el dany causat, és capaç de mirar-se dins i de contar-ho. I el seu testimoni ens ajuda i ens apodera. Per això un dels objectius del nostre equip de mediació és aconseguir que les persones connectem amb el nostre poder personal i ens apoderem sense haver de fer mal a altres persones.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes, sentint el poder positiu que dóna formar part de l’equip de mediació i la felicitació per la feina ben feta.

Anselmo ens ensenya els missatges jo (sessió 5)

Acta de la cinquena sessió de Mediació

21 de gener de 2015
Persones Assistents: 31

25 alumnes. 1A (8), 1B (5), 1E (2), 2A (3), 2B (1), 4tA (4), 4tB (1), 1r BAT (1). 6 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Cati Machado, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Participació en l’XI Trobada d’alumnat mediador
  • Els missatges jo

Desenvolupament de la sessió:

En primer lloc, llegim l’entrada que parla de la nostra participació en l’XI Trobada d’alumnat mediador, a l’IES Benlliure, i l’alumnat que hi va anar ens relata la seua experiència. A tots els va agradar molt i destaquen la gran quantitat de persones mediadores, més de 600, la novetat d’haver pogut utilitzar els mòbils durant la sessió, l’interés de conèixer altres joves i el treball en grups amb professorat i alumnat de diferents centres.

A continuació, veiem un fragment on el cavall Anselmo ens explica una fórmula màgica que té com a objectiu fer que tornem a ser amos i ames de les nostres emocions.

La por, la tristesa, l’enuig, el dolor, la gelosia, la vergonya… són emocions que solem sentir quan tenim un conflicte. Però aquestes no desapareixen si el que fem és parlar només de l’altra persona, responsabilitzant-la de tot el que ens passa.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres, ja que no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan.

Les titelles ens expliquen la fórmula d’aquesta manera:

Quan    Nom     Jo em vaig sentir    Necessite o vull

El porquet Lucio explica el que li passa, segons aquesta fórmula, i relata: “Yo me enojo con César cuando me dice gordo, pelado y sucio.” i afegeix: “¡César! cuando me dijiste esas cosas horribles, yo sentí mucha pena y enojo, y necesito que me pidas disculpas”. I César conta: “¡Lucio!, cuando te ofendiste por mis chistecitos, sentí rabia y pena, y necesito que entiendas que no te quise ofender porque yo soy así, bromista, y me gusta divertirme, y no quiero que me digas que me voy a quedar solo porque me siento muy mal.”

Anselmo felicita el porquet i el llop i explica que hi ha una trampa en la qual poden caure i és dir el perquè de les nostres emocions parlant de l’altre i no de nosaltres. Un exemple de frase trampa seria si el llop diguera: “Yo me enojo y me pongo triste porque es un chanchito peleador que me dice cascarrabias y que me voy a quedar solito.”.

En la fórmula màgica només es pot dir per què estem tristos, enutjats, gelosos… si parlem de nosaltres. Per exemple César conta: “Me siento enojado y triste porque soy un lobito que sufre mucho cuando se queda solito, porque soy muy miedoso y, además, de chiquito todos los animales del bosque me dejaban solo y me decían que era torpe para jugar.” I el porquet explica: “Me enojé con el lobito porque soy muy, pero que muy sensible y hago esfuerzos para tener buen olor, pero no puedo, no me sale, y es que me gusta mucho jugar en el barro y, encima, que me diga que soy sucio, con lo que me cuesta estar limpito… me da mucha tristeza. Los demás animalitos siempre me lo han dicho pero ellos no me importan; pero que te lo diga un amigo…”

Després de vore el vídeo, ens posem en grups i practiquem a contar problemes utilitzant la fórmula màgica. Després d’una estona, fem cercle i ho comentem. D’entre les idees exposades, destaquem que els missatges jo poden ser utilitzats en la vida quotidiana i també en les mediacions, però no són fàcils, tot i que si tot el món els utilitzara, hi hauria menys conflictes.

Ens acomiadem ajuntant les mans en rogle i felicitant-nos per la feina ben feta.

Material de la sessióEls missatges jo o missatges en primera persona

Una mediació amb el cavall Anselmo (sessió 4)

Acta de la quarta sessió de Mediació

10 de desembre de 2014
Persones Assistents:
39 persones

34 alumnes. 1A (10), 1B (8), 1C (2), 2A (3), 2B (1), 3B (1), 4tA (4), 4tB (1), PQPI (1), 1r BAT (1), 2n BAT (2). 6 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

La mediació de conflictes amb el cavall Anselmo

Desenvolupament de la sessió

Comencem la sessió veient un fragment de El caballo Anselmo (Cecilia Ramos, Pilar Llambia), que ens ensenya com és una mediació a partir d’un conflicte que tenen el llop César i el porquet Lucio.

Al principi, el cavall Anselmo reconeix que va cometre molt errors quan encara era un aprenent de mediador: feia preguntes incorrectes que no servien, prenia partit, aconsellava, parlava d’ell mateix, deia el que estava bé i el que estava malament, no guardava la necessària confidencialitat i escampava el que li havien contat, etc.

A les persones mediades se les anomena “parts” perquè són part d’un problema que no poden resoldre. El mediador o la mediadora ajuda les parts a resoldre el conflicte. El gran secret de la mediació és que són les parts les que el resolen, no les persones mediadores. La mediació el que fa és ajudar a arreglar un pont que s’ha trencat quan les persones s’han enfadat. Gràcies a aquesta, les parts s’apropen i poden comunicar-se de nou.

Anselmo ens repassa també les regles que les persones mediades han d’acomplir en una mediació: a) dir la veritat; b) ser respectuós i no insultar ni bregar; c) escoltar-se sense interrompre, i d) prendre la responsabilitat d’acomplir els acords.

El que ha de fer un mediador és:

  1. Deixar parlar les parts i escoltar-les de manera especial (escolta activa).
  2. Preguntar amb habilitat perquè puguen canviar el que pensen sobre el conflicte.
  3. Ajudar-los a reconèixer i a parlar dels seus sentiments. I això és així perquè un altre secret de la mediació és dir el que uno/a sent de manera adequada.

Després de vore el vídeo, ens posem per grups i parlem sobre els encerts i les equivocacions que podem tindre com a mediadors i les anotem en papers que es van disposant en terra.

Algunes de les coses positives són: Imparcialitat, parafrasejar, escolta activa, empatitzar, reflectir, confidencialitat, no faltar al respecte, respectar el torn, ajudar a entendre les emocions, etc.

Algunes de les coses negatives que les mediadores han d’evitar són: ignorar, jutjar, opinar, prendre partit, donar solucions, llevar importància a les emocions, xafardejar, preguntar molt, contar el que es diu a mediació, etc.

Per acabar fem una roda gran i posem en comú el que s’ha tractat.

Ens acomiadem amb la felicitació per la feina ben feta.

Material de la sessióPassos de la mediació (Villaoslada, Boqué i Torrego)

 

Posicions, interessos i necessitats. Les taronges ecològiques (sessió 3)

Acta de la tercera sessió de Mediació

26 de novembre de 2014

Persones Assistents:

55 persones

44 alumnes. 1A (13), 1B (5), 1C (1), 1E (3), 2A (5), 2B (6), 3A (1), 4tA (5), 4tB (1) PQPI (1), 1r BAT (1), 2n BAT (2). 7 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado, Maria Escrivà i Rosa Sanchis. 4 mares: Susana Ros, Ana Valdivieso, Contxi Garcia i Marillac Albert.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Les taronges ecològiques.

  • Marc, Pere i l’estoig.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

S’inicia la sessió amb la dramatització de la disputa entre Vilanova de Dalt i Vilanova de Baix (annex 1). Les professores deixen que els dos grups es formen lliurement i els expliquen els papers per separat.

La història és, resumidament, la següent:

Una estranya malaltia ha deixat sense collita de taronges els dos pobles, enemics des de fa moltes generacions, i la solució als seus problemes i a l’atur que pateixen és comprar 2.000 quilos de taronges per a muntar una fàbrica de cosmètics naturals (Vilanova de Dalt) i per a fer sucs de taronja natural (Vilanova de Baix). Una empresa en expansió ofereix el producte que necessiten a la Fira de Cocentaina.

Després de la dramatització, les persones observadores expliquen el que han vist i s’obri un torn de paraula on apareixen les idees següents:

  • Hi ha desequilibri de poder entre els dos grups, ja que les mares i la majoria de professores estan a Vilanova de Dalt; en canvi, a Vilanova de Baix quasi tots són de primer d’ESO. (Hem de pensar com s’han format els grups i les raons per les quals acceptem que els grups no estiguen equilibrats.)

  • L’antiga rivalitat entre els pobles provoca que les ferides del passat no deixen mirar al futur i passen molt de temps acusant-se els uns als altres en lloc de pensar en solucions satisfactòries per a tots. (És possible que en alguns conflictes, si les ferides són profundes, calga una reparació del dany.)

  • La participació és desequilibrada. A Vilanova de Dalt han triat un representant; en canvi a Vilanova de Baix cadascú parla quan vol i fa les seues propostes. (Quan en una mediació real la participació és també desequilibrada, cal compensar-ho.)

  • Les persones que parlen en nom del grup no han estat elegides per democràcia. El que diuen no és l’opinió de tot el poble sinó només la seua. És important que pensem com podem fer perquè els líders o representants siguen realment democràtics.

  • Hi ha gent amb bones propostes que hauria portat ràpidament a una solució equilibrada per als dos pobles, però no diuen res; per això convé que ens preguntem per què hi ha gent que calla en els grups i com podem fer que les bones idees de tot el món isquen a la llum.

  • La discussió se centra sobretot a guanyar la batalla sobre l’altre poble, però no es pensen les conseqüències futures d’algunes de les solucions, per exemple la de cedir les terres a l’empresa. L’orgull i les ganes de guanyar poden cegar les persones. A curt termini, s’aconsegueixen les taronges i que l’altre poble no les tinga, però a la llarga quedar-se sense terra els farà dependents de l’empresa i dels preus que marque. En un conflicte és important valorar les propostes a curt i a llarg termini. A més a més, si un dels dos pobles haguera “guanyat” (quedant-se les taronges), la seua enemistat històrica hauria augmentat considerablement.

  • En un conflicte sol haver terceres persones que l’alimenten i en trauen profit. En aquest cas, a l’empresa li interessa que els pobles no arriben a un acord per a guanyar més diners, tot i que de vegades qui alimenta el conflicte no és algú exterior sinó un membre del propi grup.

  • Cap persona és capaç de posar-se en el lloc dels veïns i veure que la crisi i la pèrdua de les collites els ha afectat a tots per igual. El conflicte i la seua gestió dolenta anestèsien l’empatia de les persones.

En conclusió, podem dir que als dos pobles els costa molt arribar a un acord perquè es mantenen en les posicions (aconseguir les taronges) i tarden molt a ser capaços de vore quins són els seus interessos (Vilanova de Dalt vol fer cremes amb la corfa de la taronja i Vilanova de Baix vol fer suc). I tampoc s’adonen que compartixen les mateixes necessitats (tindre un treball per a poder viure dignament). Amb l’ajuda de persones mediadores, haurien arribat a un acord molt abans.

Pel que fa a la segona activitat, quatre alumnes (Andrea, Alba, Pau i Rodrigo) ixen al mig a escenificar una mediació entre Marc i Pere (annex 2). El motiu que els ha portat a mediació és que Marc ha llançat l’estoig de Pere des del primer pis, davant de tot el món, i Pere s’ha queixat al cap d’estudis, que ha cridat els pares de Marc i li ha posat un part. 

Repartim els passos per a fer una mediació formal perquè tot el món la tinga (annex 3).

Després de la dramatització, obrim un torn de paraula i es comenta que, de positiu, les mediadores han tingut en compte les emocions de les persones, tot i que als mediats els ha resultat difícil explicar com se sentien. De negatiu, es comenta que les mediadores han aportat les solucions al conflicte i no han fet prou preguntes perquè les parts mediades contaren la història del conflicte, imprescindible per a poder-lo solucionar.

Les professores expliquen que les mediacions poden acabar sense acords; i que el simple fet de parlar i escoltar l’altra persona ja és important.

Tanquem la sessió amb el “deure” de contar a algú com és una mediació, i amb la felicitació al grup per la feina ben feta.

Annex 1: Les taronges ecològiques

Annex 2: Marc, Pere i l’estoig

Annex 3: Passos per a una mediació formal

El poder en els vincles personals (sessió 2)

Acta de la segona sessió de Mediació del curs 2014-2015. 5 de novembre de 2014.

Persones assistents:

50 persones.

40 alumnes. 1A (14), 1B (6), 1C (2), 1E (3), 2A (4), 2B (3), 3A (1), 4tA (2), 4tB (1) PQPI (1), 1r BAT (1), 2n BAT (2). 7 Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado, Pilar Bueno i Rosa Sanchis. 2 mares: Susana Ros i Marillac Albert. 1 professora convidada (Betlem Cases).

Horari: 15.00 h a 16.30 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Joc: el gat i el ratolí.
  • El poder en els vincles personals.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pilar ens fa tancar els ulls i llig la història “El gat i el ratolí” (Annex 1). Després comentem les emocions diferents que provoca sentir-se xicotet i amenaçat, com el ratolí, o poderós i venjatiu, com el gat. El joc serveix per a fer-nos veure que en nosaltres està la capacitat de ser víctimes i botxins, és a dir, que podem fer mal (exercint o responent amb violència quan en tenim la possibilitat), o podem ser víctimes passives (quan no fem res) o actives (quan responem pacíficament davant de les agressions però intentem entendre’n els motius i denunciem la injustícia de la violència).

Tot seguit, formem els grups de la primera sessió i ens posem a treballar sobre el tema del dia: el poder en els vincles personals.

Les professores reparteixen un full de treball (Annex 2) i expliquen que les persones som diferents però que aquesta diversitat no és cap problema si no és que la convertim en desigualtat. Per exemple, una persona amb molta força pot fer-la servir per a fer bé o per a fer mal. I el mateix podem dir, per exemple, de qui té més edat, diners, simpatia, habilitats socials, etc. En altres paraules, les persones podem utilitzar la DIFERÈNCIA per a tindre PODER sobre altres i en cadascú de nosaltres existeix la possibilitat d’usar el poder que tenim per a fer el bé (i que tot el món isca guanyant) o per a fer el mal (egoistament i sense importar-nos ferir els altres).

A continuació, es demana que els grups donen exemples concrets en què una persona haja utilitzat la diferència en negatiu i en positiu, i en quins d’aquestos casos creuen que podria intervindre l’equip de mediació i de quina manera ho podria fer.

Després de treballar en grups, es fa una posada en comú en gran grup on es conten casos d’ús positiu del poder, per exemple per part de germanes i germans majors, que ajuden els més menuts; i també es posen exemples negatius, com el d’alguns profes autoritaris, pares injustos o gent que fa mal perquè vol ser popular. També es parla del poder psicològic que algunes persones tenen sobre unes altres i un alumne mediador experimentat explica que, davant de la provocació d’algú altre, cal preguntar els motius que té l’agressor per a voler fer-nos mal i no respondre amb violència, encara que siga difícil.

Les professores expliquen també que un conflicte és com un iceberg i que normalment només en veiem la punteta. Quan ens capbussem en el problema, descobrim tot el que hi ha amagat davall. Per exemple, una persona pot enfadar-se molt si li trenquen un llapis i a nosaltres ens pot semblar una ximplesa que algú es disguste per aquest motiu; però en realitat el que ocorre és que només coneixem la superfície i per baix pot passar que provinga d’una família amb pocs recursos o que li hagen trencat altres coses i ja n’estiga farta, etc.

Com a persones mediadores, no hem de minimitzar els problemes sinó indagar per a saber quines necessitats hi ha baix de la superfície del problema.

Àngels intervé per a fer-nos veure que estem millor si tots i totes col·laborem per a posar les cadires en cercle, ja que així ens veiem millor i ens adonem també que totes i totes (grans i menuts, profes i alumnat, mares i fills…) som iguals i el que aportem té el mateix valor, i no hi ha ningú que es quede en una segona fila o posició.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes, sentint el poder positiu que dóna formar part de l’equip de mediació i amb “el deure” de mirar-nos i de reconèixer-nos quan ens vegem per l’institut.

Annex 2: Material de la segona sessió

T’hi esperem (sessió 1)

jo_elmon

Acta de la primera sessió de Mediació del curs 2014-2015.

Persones assistents: 62 persones.

55 alumnes. 1A (14), 1B (8), 1C (2), 1E (3), 2A (3), 2B (6), 2E (2), 3A (2), 4tA (10), 4tB (2) PQPI (1), 2n BAT (2). 7 Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15h a 16.30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Presentacions.
  • Qualitats de les persones mediadores.
  • Aportacions de la mediació en diferents àmbits.

Desenvolupament de la sessió

Es reparteixen enganxines i cada persona escriu el seu nom i una qualitat i se l’apega al cos. Es reparteix també un full (annex 1) que servirà de material per a la sessió i que inclou una figura formada per cercles concèntrics que comencen en el “jo” i acaben en el “món”, una llista de les qualitats per a la mediació, les qüestions per a la presentació i les preguntes per a la discussió en grups.

Es demanen deu persones amb experiència en mediació perquè siguen les coach i aquestes trien un ajudant. Després es presenten explicant la formació que tenen en mediació i les qualitats que les fan mereixedores del lloc de coach i d’ajudant.

A continuació es presenten la resta de persones (nom i curs, formació en mediació, raons per a apuntar-se a l’equip i qualitats), i els coach i ajudants van triant els membres que volen que formen part del seu equip de treball.

Finalment es presenten també les professores.

Una vegada formats els grups, es posen a treballar sobre el que els ha aportat la mediació en els diferents àmbits (personal, amitats, família, classe, institut, barri, ciutat i món), amb exemples concrets; també sobre el que ells i elles han aportat a l’equip i les qualitats que hauria de tindre una persona mediadora.

Es posen en comú les idees principals dels grups, algunes de les quals són:

  • La mediació ha d’estar present en tots els àmbits de la vida.

  • Formar part de la mediació és perfectament compatible amb els estudis.

  • La mediació uneix la gent i fa que els de primer d’ESO puguen treballar de la mà i en igualtat amb els de segon de Batxillerat.

  • La mediació dóna seguretat i confiança per a expressar les pròpies opinions i per a defensar el que és just. T’anima a llevar la vergonya del cos.

  • La mediació no és infal·lible, ja que no tots els problemes tenen solució; però pel camí s’aprén molt.

  • Les persones mediadores no són jutges, ni es tracta de determinar qui és el bo o el dolent. El que fan és acompanyar les persones perquè puguen solucionar els seus conflictes.

  • És bo i important saber oferir i demanar ajuda.

  • L’escolta és una qualitat imprescindible per a la mediació.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes i sentint com passa l’energia pel grup. I felicitant-nos pel treball ben fet.

Annex 1:

Primera sessió de mediació