Category: Convivència

No ballem amb els masclisme

No ballem amb el masclisme

Els dos darrers dimarts, l’equip de mediació ha estat escoltant cançons, després que ens arribara la proposta dels estudiants de l’institut Malilla de recollir signatures demanant la prohibició de cançons que incitaren a la violència i a la desvalorització de les dones, menudes, joves i adultes. Després d’escoltar diversos exemples, veiérem que era fastigosament real la manera en la qual alguns cantants parlen del cos de la dona, de la sexualitat i de l’amor, com una forma de dominar les xiques. Així que buscàrem cançons alternatives, que defensaren la llibertat de les dones a estimar, parlar, vestir o pensar en la manera que els fera més autònomes, sàvies i lliures. Com a resultat de tot això va eixir aquest mural, on hem copiat frases de la cançó Estima’t, del grup de raperes valencianes Pupil·les dilatives. També hem passat a l’equip directiu la proposta perquè en totes les tutories de l’institut es parle de les cançons masclistes. Àngels Martínez Bonafé

Lletra d’Estima’t (Pupil·les dilatives)

M’ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha decidit voler-se i ha agafat les regnes.
M’ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha fet fora els dimonis, hui s’aprecia encara més.

Para atenció, fixa’t, mira-la,
el seu renaixement comença a caminar.
El cap ben alt i xafa fort,
rebosa força, vol menjar-se el món.
Sap de sobres que se’n sortirà,
que ha de donar-se una oportunitat.
Tota la vida es tindrà a ella mateixa,
ha arribat l’hora que ho assumesca.
Així doncs, s’empodera, s’aixeca,
escriu quan fa nosa i no desespera.
Malgrat els moments de baixó,
per fi somriu lliure a l’habitació.
Pensa fer-ho gran i ja està preparada,
ha vingut amb força i una mica accelerada.
Li brillen els ulls pensant en la victòria.
Tots els moments li saben a glòria!

ESTIMA’T, AIXECA’T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA’T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA’T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA’T, ESTIMA’T, ESTIMA’T.

Farta d’escoltar els sermonets de sempre,
que si se maquilla que si tiene pretendientes.
Pretendientas, palabra necia oído sordo,
fardo, te jodo y estás comiendo lodo.
Femme fatal desprenent fatalisme,
cisme en l’abisme, ja tens un aforisme.
Un cataclisme a cada pas que done,
en els pitjors moments als llibres m’abandone.
M’has pillat llegint a deshora,
en la nocturnitat que cerca, es qüestiona.
Inspiració ve quan vol, ella és l’ama,
reina i senyora que em porta la calma.
Jo m’aprecie, m’estime,
creativitat em diu que no em subestime,
que em mime, que em cuide,
que està quedant sublime.
El metrònom marca el tempo, seguim vives!

ESTIMA’T, AIXECA’T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA’T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA’T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA’T, ESTIMA’T, ESTIMA’T.

En peores plazas hemos toreado,
hecha de golpes, porrazos, pareados.
Això que no et mata diuen que et fa més forta,
a la vida sobrevisc, que és el que em recomforta.

Nena, con el morado por bandera,
nos soñamos libres, nos queremos vivas,
nos sabemos fuertes, rebeldes,
apretando los dientes,
sabemos respirar, contra la corriente.
Somos cientos repartidas por el globo,
llevamos la historia pegada a la piel,
valientes, diversas, mujeres en guerra
no habrá quien nos pueda.
Tremenda Jauría, Pupil·les,
des del corazón de la bestia a València.

Raperes antipatriarcals

#TotsElsDiesEs8DeMarç

 

Algunes raperes antipatriarcals:

Gata Cattana. Andalusa. No et perdes la seua cançó Lisístrata.

Furia Soprano. Rapera basca anticapitalista. No hay clemencia.

Rebeca Lane. Feminista i anarquista guatemalteca. Bandera Negra.

Lúa. Cantautora anarkofeminista d’Almeria. Ganas de cambiar

Gaby Baca. Rockera alternativa i experimental de Nicaragua. Con la misma moneda.

Caye Cayejera. Rapera d’Equador. Puro estereotipo.

Efecto Doppler. Duo valencià. 13 roses i un bala

Mare Advertencia Lirika. Rapera mexicana d’origen zapoteca. Algodón de azúcar.

Si en coneixes més… Deixa el teu comentari!

#TransfoBus

Ella. Argentina. 2013. Dir. Sheila Coto. (10 min.)

Lucía arriba a l’institut a meitat de curs. En el DNI hi apareix el seu nom masculí. La directiva no vol una xica trans però elxs companyxs de classe decideixen actuar…

#PerUnaEscolaSenseTransfòbia

Ciutadania d’un lloc anomenat món

XIII Encuentro de mediación CIUDADANOS DE UN LUGAR LLAMADO MUNDO

Sobre el encuentro:

Lugar: IES Benlliure – 19 de diciembre de 2016 – 8 alumnos y 2 profesores

Coordinación:

El encuentro estaba muy bien organizado puesto que la primera parte de la jornada era entre profesores y la segunda con los alumnos, para ello había un grupo de educadores-animadores que se encargaron de hacer actividades con los alumnos durante una hora y media que fue el tiempo dedicado a coordinar al profesorado para realizar las actividades en conjunto profesores-alumnos.

Me pareció muy buena idea ese tiempo de encuentro entre profesores porque realmente es donde se puede producir el intercambio de experiencias entre centro, ya que cuando estamos en la vorágine de nuestros centros se nos olvida compartir con otros centros, así como descubrir/conocer lo que hacen.

En cuanto a las actividades de los alumnos, en un principio a ellos les gustaron mucho, el único inconveniente es que tuvimos la mala suerte de estar en plena alerta naranja por lluvias y pasaron un poco de frío, todo y que sabemos que los adolescentes tienen capacidad de entrar en calor rápidamente.

Dinámica:

En el apartado anterior he explicado la parte de coordinación que sucedió durante la primera hora y media, después tuvimos tiempo de almorzar y a continuación seguimos con la dinámica conjunta. Para ello había centros que habían preparado presentaciones de acciones/actividades que se habían realizado en sus centros para llevar a cabo la mediación y mostrarse, algo muy importante para solucionar conflictos, puesto que los alumnos necesitan saber que no están solos (el groso del centro) y los mediadores (sólo son unos cuantos) necesitan sentirse útiles y visibles para poder ayudar.

Además, este tipo de actividades da muchas ideas para seguir adelante. A veces estamos escasos de iniciativas y cuando visualizamos los resultados de los demás nos damos cuenta que podemos seguir adelante e idear nuevas acciones con los alumnos.

Después, hicimos el juego, la actividad central de la jornada. Con una posterior reflexión por grupos compuestos por unos 8 alumnos y dos profesores, los profesores del mismo centro (Alberto y yo) con alumnos de diferentes centros; hecho que nos permitió conocer realidades diferentes a la nuestra (en cuanto a nuestro centro y a nuestros alumnos).

Acabamos la jornada con dos espectáculos, el de las activistas de nuestro centro y el grupo de teatro de otro que fue como la continuación de nuestra historia.

Presentaciones de los centros:

Las presentaciones de los centros fueron muy interesantes, no sólo por los productos finales que habían realizado sino porque fueron llevadas a cabo por los alumnos. Esto es muy sugestivo, porque finalmente nosotros estamos aprendiendo y guiando a nuestros alumnos por un camino de paz y de conciliación y hay momentos en los que no se sabe si se hace bien, si se llega al fin deseado y si es útil, cuando los vemos a ellos expresarse y explicar cuál es su función y cómo la llevan a cabo es cuando nos damos cuenta de la labor que realizamos.

Juego:

Nuestros adolescentes son muy rápidos en captar el motivo del juego y fue sorprendente cómo en dos minutos de juego sabían que había colores que en unos países no iban a ser aceptados y en otros sí. Sin motivo aparente. Cuando hicimos el coloquio, tenían clarísimo que hay países que no aceptan inmigrantes por motivos de raza, religión o país de origen y todos estaban de acuerdo que es algo inconcebible puesto que todos somos personas.

Mural:

El mural fue una actividad visual muy bonita, porque la patera era grande como para poder observarla y verla llena de personas, cada una con su realidad, incluso con personalidades famosas que nunca hubieran imaginado que fueron marginadas, como cualquiera de nosotros.

Sobre lo vivido:

Sensaciones:

Muy positivas y emocionantes porque cada uno desde su origen lucha por los mismos objetivos.

Impresiones:

Es una pena tener que seleccionar sólo a 8 alumnos porque este tipo de actividades es el premio al esfuerzo de quedarse todas las semanas una hora más de formación, de participar en actividades extra y pedirles cierta madurez, aunque sea voluntario.

Además, se generan vínculos más estrechos que facilitan el trabajo posterior. Por ejemplo, esta reflexión la estoy haciendo casi dos meses después de la jornada y ya hemos podido ver el trabajo del grupo de segundo ciclo de mediación, la obra de teatro: Cómo cocinar un conflicto, que ha sido un éxito, grupo en el que dos de los actores vinieron al Benlliure y notas en sus gestos el apoyo continuo.

Es una gran experiencia que Alberto y yo hemos tenido la suerte de vivir y representar a nuestro centro.

Anabel González

 

Clausura del projecte Malva Conviu (fase II)

Us convidem a l’acte de clausura de la fase II del projecte Malva Conviu (Taula de Solidaritat de la Malva-rosa) que tindrà lloc el proper 26 de gener del 2017, de 17.00 a 19.00 al nostre institut (IES Isabel de Villena, C/ Isabel de Villena 4, 46011, València). L’accés és lliure i gratuït, però per qüestions d’organització i d’aforament és millor confirmar l’assistència abans del 24 de gener.

projecte-malva-conviu-fase-ii

programa-malva-conviu-fase-ii

Es busquen valents/es que expressen el que senten

Encara no tens el rap del Langui al mòbil???

Profe, entra en la web Se buscan valientes i descarrega’t el material per a treballar contra l’assetjament escolar!

HOLA, YA ESTOY AQUÍ
YO, YA SOY #VALIENTE
@langui_oficial

Lletra de “Se buscan valientes”. El Langui

SE BUSCAN VALIENTES QUE EXPRESEN LO QUE SIENTEN.
SE BUSCAN VALIENTES QUE APOYEN Y DEFIENDAN AL DÉBIL.
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado no le tengas miedo al malo.
SE BUSCAN VALIENTES que ayuden y se enfrenten a Darth Vader y a algún gamberro más que con abuso siempre van.
Achanta bravucón y presta atención a la lección. Pasa ya la hoja que te quedas atrás. El respeto en esta página yo ya subrayé,
que la mochila si no hay libros no te debe pesar. Se valiente y no permitas lo que viste ayer.
Si hay alguien que se siente solo, si hay alguien que han dejado apartado, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
tú ponte en su lugar y el bravucón achantado
Hey chicos la fuerza del valiente está en el corazón
SE BUSCAN VALIENTES, SE BUSCAN VALIENTES
Hoy con valentía tiro yo para clase, No es justo que a mi compañero esto le pase
No confundas una broma con llegar al desfase, que parar la situación bastante ya se pasó
Nuestra rima es combativa, no la vas a callar, a que si me pongo delante ya no vas a empujar.
Ya no estás solo compañero no te va a pasar nada. Mirada al frente, una sonrisa y cabeza levantada
Si hay alguien que se siente solo, si hay alguien que han dejado apartado, ponte en su lugar yo ya estoy a su lado, tú ponte en su lugar y el bravucón achantado
SE BUSCAN VALIENTES QUE EXPRESEN LO QUE SIENTEN
SE BUSCAN VALIENTES QUE APOYEN Y DEFIENDAN AL DÉBIL
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa no mires a otro lado no le tengas miedo al malo
Hey, chicos, la fuerza del valiente está en el corazón.
Hey, chicos, la fuerza del valiente está en el corazón.
SE BUSCAN VALIENTES, SE BUSCAN VALIENTES, SE BUSCAN VALIENTES,
SE BUSCAN VALIENTES QUE EXPRESEN LO QUE SIENTEN
SE BUSCAN VALIENTES QUE APOYEN Y DEFIENDAN AL DÉBIL

Una comunicació eficaç: els Missatges jo (sessió 6)

Acta de la 6a sessió de mediació del curs 2016-17. 8 de novembre de 2016.

Alumnat assistent: 1r A, 3; 1r B, 8; 1r D, 4; 1r F, 5, i 2n B, 1. Total alumnat: 21

Professorat assistent: Alberto i Anabel

En aquesta sisena sessió hem continuat amb la comunicació i la seua importància en el dia a dia. Avui ens hem centrat en quan nosaltres som els emissors i busquem ser assertius per poder comunicar eficaçment.

Hem recordat que l’assertivitat implica conèixer-nos a nosaltres mateixos i reconèixer en les altres persones sentiments i emocions que hem de ser capaços de transmetre.

Per aquesta raó, hem tractat els Missatges jo, que serveixen per dir clarament el que nosaltres sentim i el missatge que volem transmetre.  Per a formular Missatges jo hem de tindre en compte les següents recomanacions:

  • Evitar frases que comencen per “tu”.
  • Reconèixer les emocions que “nosaltres” tenim, i que no són provocades per altres persones.
  • Donar alternatives.

Així que la fórmula màgica d’aquests tipus d’oracions té aquesta estructura:

Quan… + Jo sent… + Necessite…

Per exemple: “Jo em sent incòmode quan parles malament dels meus amics i m’agradaria que no ho feres davant meu.”

A la sessió hem treballat sobre diferents casos reals i hem practicat frases d’aquest tipus.

En acabar, hem vist un vídeo «El poder de les paraules» que mostra com d’important és la manera en què transmetem el missatge.

Acta feta per Alberto

En aquesta entrada del blog Els missatges jo o missatges en primera persona podeu trobar més informació sobre el tema.

Acta feta per Alberto Molina

La comunicació eficaç (sessions 4 i 5)

Acta 4: Dimarts 18 d’octubre de 2016

Resolució dels conflictes

Persones assistents:

Alumnat: 18. 1r A (4), 1r B (5), 1r D (4), 1r F (3), 2n B (1) i 2n C (1). Professorat: Susana March Benlloch, Carmina Vanaclocha i Anabel González.

1a part teòrica:

Diapositives: Què és un conflicte?

  1. Protagonistes: principals i secundaris
  2. Relacions: aspectes distorsionadors
  3. Sentiments i emocions: aprendre a exterioritzar les emocions per a poder arribar a l’altra persona
  4. Procés i moment del conflicte: la història del conflicte
  5. Posicions, interessos i necessitats: les persones en conflicte tenen una posició, però quan es parla amb l’altre i es veuen els seus interessos, és més fàcil arribar a comprendre’l, com vàrem veure amb el cas de la mandarina, on una part necessitava el suc i l’altra la pell.
  6. Valors: cadascú té els seus valors i els seus pensaments

En aquesta primera part Inma va fer una explicació, amb activitats i casos per a una millor comprensió, i e va establir un diàleg per a entendre el que és un conflicte i com pot aparèixer.

2a part pràctica:

Presentació d’un cas: Pedro, Marcos i l’estoig

Amb l’ajuda de la guia que ens ha donat Imma per a l’anàlisi del conflicte, hem treballat per parelles. Hem vist si hi ha influència de terceres persones, la relació entre les persones en conflicte, el que senten, el temps que dura el conflicte, si s’ha convertit en greu, si està latent, polaritzat, enquistat, i finalment què demana cadascú.

En tots els conflictes hi ha protagonistes principals (les persones que tenen el conflicte) i secundàries (totes aquelles que formen part de forma externa del conflicte).

També els conflictes es poden generar per aspectes múltiples, com poden ser els rumors, els prejudicis, els estereotipus, els retrets ocults o la comunicació no verbal.

Desprès de treballar per parelles, hem fet una posada en comú i hem acabat la classe valorant la importància que té analitzar els conflictes des de tots els punts de vista.

 

Acta 5: Dimarts 25 d’octubre de 2016

Una comunicació eficaç

Persones assistents: 

Alumnat: 27. 1r A (2), 1r B (11), 1r D (6), 1r F (6), 2n A (1) i 2n B (1). Professorat: Anabel González.

A partir d’unes diapositives, hem vist el que significa el procés de comunicació perquè tots coneixem el sistema: emissor – receptor – missatge – canal – codi , però no sempre arribem a comprendre’ns, i sempre pot haver-hi algun aspecte que pot molestar: el to de veu, la forma de dir les coses, el moment…

Hem vist un vídeo on un camioner veu a un home estirant-se recolzat en el seu cotxe. Sense preguntar-li, aparca el camió, baixa i l’ajuda a empentar el cotxe per la vorera de la carretera. L’home, que solament s’estirava, es queda sense paraules; l’altre, satisfet d’haver-lo ajudat, continua el seu camí. Com haguérem pogut solucionar la situació? Parlant, perquè si li haguera preguntat què feia, l’altre li hauria dit que s’estava estirant després de córrer una estona.

També hem fet el joc del “telèfon” i hem tornat a adonar-nos que, realment, les informacions es distorsionen quan passen per moltes veus.

En grups de 8 o 9 persones, també hem practicat amb un cas en el qual una d’elles tenia un problema, per exemple: “Estàs molt disgustat perquè ahir va desaparèixer el teu equip d’esport del gimnàs i penses que els teus pares et renyaran si no hi apareix”. Davant d’aquesta situació cadascú havia d’interpretar un rol, i al final, quan hem fet la posada en comú, hem vist que les persones que tenien el problema se sentien incompreses per la resta.

Inma ens ha explicat que percebem la informació segons els nostres valors, i per això ens ha dit que hi ha 12 postures típiques que les persones adopten quan algú els conta un problema, i que cal evitar-les sempre. El seu malnom és les 12 típiques:

  • Ironitzar / passar / llevar importància
  • Interrogar
  • Manar
  • Amenaçar
  • Sermonejar
  • Donar lliçons
  • Aconsellar
  • Interpretar
  • Insultar
  • Desaprovar
  • Consolar / animar
  • Aprovar

Hem de tenir en compte que les persones no van a mediació perquè els solucionen els problemes; els mediadors no solucionen els problemes, ajuden que eixes persones troben la solució per elles mateixes.

Finalment, el que hem après és que la gent acudeix a la mediació normalment per problemes de comunicació; per tant, com es diu en totes les classes perquè aconseguim interioritzar-ho: hem d’aprendre a escoltar.

Actes fetes per Anabel González

Soy yo (Bomba Estéreo)

Soy yo forma part del treball Amanecer, de la banda colombiana Bomba Estéreo. La lletra i el vídeo, protagonitzat per una xiqueta ben apoderada, ens transmeten un missatge positiu que anima a sentir-se bé amb un/a mateix/a!!

Soy yo

Yo caí, me paré, caminé, me subí
Me fui contra la corriente y también me perdí
Fracasé, me encontré, lo viví y aprendí
Cuando más te pegas fuerte, más profundo es el beat

Sigo bailando y escribiendo mis letras
Sigo cantando con las puertas abiertas
Atravesando por todas estas tierras
Y no hay que viajar tanto pa encontrar la respuesta

Y no te preocupes si no te aprueban
Cuando te critiquen tu solo di
Soy yo
Soy yo
Soy yo, soy, soy, soy
Soy yo

Sigo caminando y sigo riendo
Hago lo que quiero y muero en el intento
A nadie le importa lo que estoy haciendo
Lo único que importa es lo que está por dentro

A mí me gusta estar en la arena
Bañarme en el mar sin razón, sin problema
Estar sentada sin hacer nada
Mirando de lejos y estar relajada

Y no te preocupes si no te aprueban
Cuando te critiquen tu solo di
Soy yo
Soy yo
Soy yo, soy, soy, soy,
Soy yo, yo, yo, yo

Soy así, soy así
Relajá
Y tu ni me conoces a mí
Bien relajá
Soy así, soy así
Relajá
Y tu ni me conoces a mí
Bien relajá
You know what I mean

Y no te preocupes si no te aprueban
Cuando te critiquen tu solo di
Soy yo
Soy yo, soy, soy, soy
Soy yo, yo, yo, yo

 

 

 

 

 

Les càmeres ocultes

Curt The hidden cameras (Les càmeres ocultes) del director alemany Kai Staenicke.

28 de juny, Dia de l’orgull LGTBI+

Stop Diverfòbia#

La mediació mola! (7a sessió 15-16)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Setena reunió de l’equip de Mediació celebrada el 25 de maig de 2016

Assistents: 20 persones (15 alumnes i 5 professores). Alumnat: 1r A (1), 1r C (1), 2n A (8), 2n B (2), 2n C (1) i 2n D (2)

Desenvolupament de la sessió:

En primer lloc repartim els diplomes a l’alumnat assistent com a reconeixement per l’esforç i per la feina ben feta.

Tot seguit, repartim les actes que hem anat fent al llarg del curs de les sessions de formació i fem una roda per a respondre a les qüestions següents:

  • Què o quines activitats t’han agradat més?
  • Què has aprés?
  • Quines propostes de millora tens per al curs que ve?

Després, en grups de 4, elaboren un anunci promocional parlant de les virtuts de formar part de l’equip de mediació. (En poder, penjarem un vídeo amb les intervencions).

Ser Observador/a és molt important! (IV sessió)

IV reunió de l’Observatori celebrada el dia 1 de juny de 2016.

Assistents: 12 observadors/es. Cursos: 1r A, 1r B, 1r C, 1r E, 2n D, 2n E, 3r A, 3r C, 4t A, 1r Bat B, 1r Bat C.

Desenvolupament de la sessió:

Es reparteix un full amb les actes de les sessions anteriors, es llegeixen en veu alta i es fa una ronda de valoracions i de propostes de millora.

En general, l’observatori es valora molt positivament. Totes les observadores i observadors estan contents d’haver-ho sigut, els ha semblat una experiència interessant i necessària per al centre i pensen que ha de continuar en el proper curs. Tot el món està d’acord que la figura de la persona observadora no és una acuseta, sinó algú que pot ajudar perquè a la seua classe les marginacions, els insults, les discussions… se solucionen pacíficament.

Pel que fa a les propostes, algunes d’aquestes són:

  • La conveniència de fer més reunions, almenys dos cada trimestre.
  • La importància de rebre més formació.
  • La proposta de ser dues persones observadores, en lloc de només una.

En la part final de la reunió, ens unim a les delegades i delegats del curs per a fer una valoració conjunta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Memòria delxs Activistes pels DDHH (15-16)

26 d’octubre: Inici de curs i accions contra el masclisme

Ens felicitem perquè el grup s’amplia amb nous estudiants de 1r de batxillerat.

Pensem que la primera acció serà col·laborar el dia 25 de novembre amb els actes contra la violència masclista, i cadascú va llançant idees sobre el que volem transmetre: importa que es veja que també al nostre institut hi ha gestos quotidians normalitzats entre xics i xiques que amaguen microviolències i masclisme, i que cal denunciar-los. També apareix la importància que siguen els xics els que denuncien els tipus de masculinitat que amaga la violència masclista.

Pensem en una acció en la qual apareguen principalment els xics llegint frases o textos, o amb cartells que mostren que ells no s’identifiquen amb el masclisme. Quedem que es concretarà en les classes quins i quants xics estan disposats a aparèixer en l’acció del dimecres 25 de novembre.

24 de novembre: Acció en el temps d’esplai, 25 de novembre contra el masclisme

Per raons de calendari de centre, l’acció es passa al dia 24, i es fa una lectura de frases

en el pati.

14 desembre: Què esta passant amb els refugiats de Síria?

Acudeix a la reunió Maria Escalona (Amnistia Internacional) i ens aporta informació sobre la tragèdia que estan vivint les persones que fugen de la guerra des de Síria, Irak i Afganistan.

Rebem les primeres xifres sobre els refugiats que podria acollir la Unió Europea i la necessitat de pressionar perquè eixa acollida s’amplie i es done ràpidament.

Acordem difondre la informació en les classes i procurar que es parle del tema en les hores que siga possible.

18 de gener: Testimonis des de Lesbos

Marisa (professora de l’aula CIL) ha estat a Siria en les vacances de Nadal i ens conta el que ha viscut. Acordem que amb la informació que ella ens aporta passarem per les classes que ens siga possible en les hores de tutoria i proposarem que l’alumnat participe en una activitat  el Dia de la Pau per a fer-nos conscients dels Drets vulnerats dels refugiats que no deixen arribar a la Unió Europea. Kati, la directora, es compromet a portar la proposta a la reunió de tutories per tal d’implicar a tot el centre.

29 de gener: Dia de la Pau.

Cada grup-classe porta una sabata dibuixada en cartolina i un full amb frases que resumeixen la seua proposta en defensa dels dret dels refugiats a ser acollits. Els i les activistes acompanyen en l’organització i el desenvolupament de l’acte amb lectures i música.

8 de febrer: Participar en una manifestació de totes les ciutats de la UE.

Rebem informació  de la proposta que ha fet la plataforma “Safe Passage NOW” i de la manifestació que amb eixe eslògan s’ha convocat en tota la Unió Europea per al 27 de febrer, i decidim difondre la convocatòria al centre per acudir el màxim de persones possible amb una pancarta comuna.

Durant els esplais de la setmana, dibuixem la pancarta i omplim les escales de l’institut amb fullets que convoquen a la manifestació; també els donem en mà i proposem a cada estudiant unir-se a la foto “Welcome refugees” que s’havia llançat a la xarxa i  que convocava a la manifestació i a la defensa dels Drets dels refugiats.

Amb la pancarta acudirem a la manifestació de València el 27 de febrer.

14 de març: Performance en falles

Maria Escalona, d’Amnistia Internacional, ens informa de la proposta d’una performance al carrer durant les Falles, ideada per uns estudiants d’Art.

Participem en l’acció que es realitza el 18 de març a la porta de l’IES Lluís Vives, i que coincideix amb una concentració per a recordar els Drets dels Refugiats, enmig dels carrers tallats per l’ofrena de flors.

8 abril: Les coses a Lesbos i l’acord de la UE.

Les professores Maria i Xelo, que han estat a Lesbos en Pasqua, ens informen de les deplorables condicions, de la desesperança dels refugiats i de la seua vida quotidiana. També parlem amb indignació de l’acord de la UE amb Turquia  per tal de desplaçar els refugiats i impedir la seua entrada a la UE.

La frase més comentada és: “Vergonya de ser membre de la UE, vergonya que els nostres representants signen aquest acord”.

9 de maig: Escriure una carta als nostres governants. Iniciativa de l’IES de Aldaia

Ens assabentem que els estudiants de l’IES d’Aldaia han iniciat una recollida de signatures en “Change.org” per demanar al cap del govern en funcions que es mostre contrari a l’acord amb Turquia i agilitze l’acollida de refugiats a l’Estat espanyol.

Ens han convidat a participar en un acte el 24 de maig per entregar cartes a l’alcalde de València on li preguem que faça arribar la nostra proposta al govern de la Generalitat i al de l’Estat espanyol.

Comentem possibles frases i idees per a les cartes i acordem que seguirem treballant la carta en la classe de filosofia, en tutoria o a casa, i que les arreplegarem perquè estiguen el dia 24 de maig.

1 de juny: premi “Iniciativa solidaria”

Un grup d’activistes acudeix a les Jornades Iniciativa Solidaria, que se celebren a Madrid, i  reben la sorpresa de guanyar el 1r premi d’Iniciativa solidaria.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

A La música no es toca, el blog de l’alumna de primer de batxillerat artístic Alícia Garcia, pots trobar el seu relat com a activista de l’IES Isabel de Villena.

 

Mescles

El vídeo està molt ben fet i sembla que dóna una lliçó als participants, però… no penseu que el rerafons és molt biologicista! Què passa, que si tenen la teua sang (o tu, la seua), llavors ja te’ls estimes, i si no, són enemics?

No existeixen les races, només hi ha la raça humana. I no és necessaria compartir ADN per estimar i respectar les altres persones.

La valentia d’Ivan

En aquest fragment del capítol 1×11 de la sèrie Merlí, Ivan li retrau a Pol l’aïllament a què el van sotmetre. El jove ha estat mesos sense anar a l’institut per una agorafòbia que potser va ser provocada per l’assetjament.  

A l’article “Masclisme i estereotips de gènere a Merlí” de la revista Zena, podeu llegir una bona crítica de la sèrie.

La mar de solucions

La mar de soluciones. IES Isabel de Villena

Un grupo de 20 profesores del IES Isabel de Villena de Valencia corre por los pasillos al grito de “taxi”, ante la mirada atónita de unos cuantos alumnos que vienen a las clases de refuerzo de la tarde. En la entrada del instituto, se han dispuesto estratégicamente unos carteles donde puede leerse: playa, teatro, discoteca, centro comercial, hospital, etc. Aunque miramos de reojo la hermosa playa de la Malva-rosa, que está justo enfrente del centro, los participantes en el juego hemos tenido que elegir cuatro destinos y debemos acudir a ellos cogiendo un taxi diferente cada vez. El problema es que somos muchos y solo hay tres vehículos, y además, a algunos no nos dejan subir por “política de la empresa”. Así que el nivel de estrés va aumentando por momentos ya que el objetivo no es fácil de conseguir. Ante tal caos, alguien propone que los que van al mismo destino se organicen para coger un taxi juntos; hay quien intenta ayudar a los discriminados sugiriéndoles que se quiten las gafas; un tercero piensa que tal vez debería renunciar a sus objetivos en solidaridad con los compañeros a los que se ha negado el servicio, aunque finalmente no hace nada; otro profesor se enfada por la falta de apoyo del grupo y decide no participar; una profesora piensa que tal vez debería haber elegido destinos más “populares” para poder compartir taxi con mayor facilidad. Cuando, finalmente, la coordinadora de la formación lo estima oportuno, volvemos al salón de actos y nos sentamos a reflexionar, aunque unos se muestran cabizbajos y otros lucen una gran sonrisa.

La actividad se llama “Taxi, taxi” y está dentro del Curso de formación antibullying y por una cultura de paz que el Departamento de Mediación ha organizado en el instituto, con un doble objetivo: proporcionar herramientas de intervención frente al abuso y al silencio cómplice ante la violencia, y preparar las actividades de una Campaña contra el acoso y la marginación que queremos llevar a cabo durante el presente curso. La campaña pretende que todas las tutorías del centro trabajen el bullying a lo largo de un mes, incidiendo especialmente en el rol de los espectadores. Siguiendo las recomendaciones de proyectos europeos como Kiva, en Finlandia, pretendemos crear un ambiente en el cual el acoso, o las diferentes formas de violencia actualmente “normalizadas”, dejen de verse “normales”, pierdan legitimidad y pasen a ser consideradas acciones vergonzosas.

(Segueix llegint)

Intolerància per gènere

Abraham Quintana ens conta, en el magnífic canal SpanishQueens, la seua experiència en el col·legi, quan els seus companyxs li deien “maricó” per jugar amb nines i cap mestrx va fer res per evitar-li el patiment.

I acaba amb una recomanació a qui vol estudiar Magisteri:

M’agradaria demanar a tots els mestres, a tots els que volen estudiar Magisteri, que s’ho pensen, que ser mestre no és simplement una carrera més. Un mestre està en els primers anys de formació d’una persona, i aquestos anys marquen per a tota la vida la seua personalitat; la qual cosa significa que és una professió amb una responsabilitat enorme. I estic fart de vore gent que decideix estudiar Magisteri perquè no sap què estudiar. I això no solament és aplicable al tema de l’homosexualitat, sinó a tots els temes.”

Els drets de tercera generació (Enganxa’t 2016)

L’equip de mediació de l’IES Isabel de Villena ha participat aquest 14 d’abril de 2016 en la nova edició de l’Enganxa’t que organitza l’IES Malilla, juntament amb equips de mediació d’altres instituts: IES Enric Valor (Silla), IES Benlliure, IES Enric Soler i Godes, IES Peset Aleixandre, IES Pere d’Esplugues, IES Ballester Gozalvo, IES El Grau, IES Sant Vicent Ferrer, IES Orriols, IES Tavernes Blanques, IES El Saler i IES Les Alfàbegues.

El tema d’enguany ha sigut els drets de solidaritat, i la xarrada ha estat a càrrec de Carme Boqué, reconeguda experta en mediació i en educació per a la pau. En la seua intervenció ha descrit l’evolució dels drets en paral·lel a la concepció de la pau. Al llarg de la xarrada ha anat desgranant la relació que hi ha entre aquests drets, l’educació per a la pau i la mediació. L’escenificació en directe d’una situació i uns quants contes molt exemplificadors (Sopa de pedres, La carrera de l’antropòleg, L’incendi del bosc…) han servit per a explicar la necessitat de convertir-nos en peacebuildings o constructores de pau. 

Després de la xarrada, les mediadores i els mediadors han plantejat diverses preguntes que Boqué ha contestat amb molta claredat. La participació dels equips de mediació s’ha completat amb l’elaboració d’un mural en forma de colom format per plomes decorades per tots els centres amb textos sobre el tema proposat.

Algunes frases de Boqué que destaquem són:

  • «Es necessiten les mateixes pedres per a erigir una torre que per a construir un pont»
  • «Quin món deixarem als nostres fills? Quins fills deixarem al nostre món?»
  • «A Europa li falta un poc d’Àfrica»
  • «Has de dir el que penses i fer el que dius»
  • «Fa falta més feeling i menys bullying»

Els conceptes que s’han explicat en la xarrada són:

  • Drets de primera, segona i tercera generació.
  • Peacekeeping, peacemaking i peacebuilding.
  • Justícia retributiva (qui la fa, la paga) i justícia restaurativa (inclou la mediació i la reparació del dany causat).
  • Pau negativa (absència de guerra) i pau positiva o activa, que busca la justícia social.

I una recomanació: el curt Binta i la gran idea

Relat de l’experiència fet per Pau i Alejandra, de 2n d’ESO

El dia 14 d’abril de 2016, cinc companys de mediació (Pau, Alejandra, Eva, Mireia i Teresa) anàrem a l’IES Malilla a un encontre de mediació. Al arribar, un xiquet ens va demanar les plomes que havíem pintat abans amb una frase referida a la pau. A l’encontre hi vingueren alumnes de mediació de 15 instituts.

La xarrada la va fer Carme Boqué, una professora experta en mediació. Aquesta dona va fer la seua exposició mostrant-nos un Power-Point que tenia a vore amb la pau i amb els DDHH de les 3 generacions i també va parlar de la mediació. Com a exemple, va demanar voluntàries per a fer una interpretació on Carme Boqué anava al cine amb una amiga, però passejant es trobava amb una altra amiga. Varen repetir l’escena 3 vegades:

  • La 1a vegada, no presten atenció a la xica que anava amb ella al cine i aquesta se sent sola i marginada.
  • La 2a vegada, Carme presenta a l’amiga però després continua fent més cas a la nova que es troba.
  • La 3a vegada, Carme pregunta a la nova amiga si vol anar al cine amb elles, i així totes estan encantades.

Boqué explica que la mediació és un pont entre espais, temps i persones. I conta la història d’un antropòleg que va posar una cistella de fruita a 1km de distància d’una aldea africana i va cridar uns xiquets per a proposar-los una carrera, i el que arribara abans s’emportaria la cistella a casa. Aleshores els xiquets s’agafaren de la mà i anaren tots junts cap a la cistella. Ell, sorprés, va preguntar: “Per què aneu tots junts?” I tots van respondre: “Creus que tenint aquest menjar no el compartiríem?”

I Carme va dir que els xiquets de l’aldea representaven aquestes paraules africanes: “Ubuntu, Nigubuntu, Negabuntu” que signifiquen “compartir, empatía, humanitat…”.

Al final vam fer preguntes i vam finalitzar amb una foto dels representants d’aquest institut.