Category: Convivència

ODC 2015-2019

L’Observatori de la Convivència de l’IES Isabel de Villena ja té 4 anys de vida.

Curs 2015-2016

El primer any ens vàrem centrar a definir la figura de l’observador@ i les fortaleses que tenien les persones membres de l’observatori. També vàrem deixar ben clar que no es tractava de xivat@s.

Curs 2016-2017

El segon any férem una anàlisi del clima del centre, especialment de quines accions perjudicaven la convivència, i elaboràrem un mapeig de les debilitats i fortaleses de l’Isabel de Villena. També treballàrem un protocol d’actuació davant de situacions conflictives que servia per a saber, en cada cas, com actuar o bé derivar.

Curs 2017-2018

El tercer any treballàrem de valent per a elaborar els Objectius de Convivència del nostre centre.

ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere

ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar

ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes

ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials

ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es

ODC 7. Promoure les crítiques constructives

ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món

ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari

ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari

ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

De cada ODC, vàrem establir les actituds/situacions que vulneren aquest drets, les activitats/accions proposades per a canviar-ho, les accions mesurables que es duen a terme a la classe per a la defensa de l’ODC, i el treball educatiu que hauria de fer el professorat perquè l’ODC s’acomplira.

Curs 2018-2019

Cada trimestre, hem fet una avaluació del compliment dels ODC per cursos. En paper continu, es pot veure el que s’ha fet durant tot l’any en cada classe. A més, hem seguit amb la formació de les Observador@s de la convivència aprofundint en les emocions que entren en joc en una situació conflictiva, i també ajudant a calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents.

En l’etiqueta “Observatori” d’aquest blog es poden veure les actes de les sessions de formació de l’OC.

Anuncis

No volem ser heroïnes…

Wonder Woman. IES Miquel Peris i Segarra. El Grau (Castelló).

Curtmetratge finalista del projecte “Construir la pau des de l’escola”, finançat per la Generalitat Valenciana, en el qual l’alumnat de sis centres educatius de la Comunitat Valenciana ha participat en l’elaboració d’un guió propi per al rodatge d’un curtmetratge sobre Drets Humans, amb enfocament de Gènere i Desenvolupament Sostenible.

Més que motxilles

Ahir, 5 de maig, es va llegir a l’IES Isabel de Villena un manifest pel dia del medi ambient.  Concretament, un fragment del discurs que va fer l’adolescent sueca Greta Thunberg davant l’Assemblea Anual del Fòrum Econòmic Mundial, al gener del 2019:

“La nostra casa està en flames. Estic ací per a dir que la nostra casa està en flames.

Segons l’IPCC, estem a 12 anys de poder resoldre els nostres errors. A Davos, a la gent li agrada parlar sobre l’èxit, però el seu èxit financer ha tingut un preu inimaginable, i pel que fa al canvi climàtic, hem de reconèixer que hem fracassat.

Tots els moviments polítics en la seva forma actual, ja ho han fet, i els mitjans de comunicació no han aconseguit generar una major consciència pública sobre el tema. Però l’homo sapiens encara no ha fallat. Sí, estem fallant, però encara hi ha temps per canviar-ho tot. Encara ho poden arranjar. Encara ho tenim tot al nostra abast.

Al voltant de l’any 2030, d’ací 10 anys, 229 dies i 12 hores, estarem en una posició on haurem iniciat una irreversible reacció en cadena més enllà del control humà. És hora de parlar clar: resoldre el canvi climàtic és el desafiament més gran i complex que ha enfrontat l’homo sapiens. La solució, però, és molt simple, que fins i tot un nen petit podria entendre. Hem d’aturar les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle (…)

O bé, evitem que les temperatures augmentin sobre els 1,5 °C o no ho fem. O evitem la reacció en cadena dels ecosistemes que es desfan o no ho fem. O triem continuar com a civilització o no.

Dieu que res a la vida és blanc o negre, però això és mentida; una mentida molt perillosa: o bé evitem que les temperatures augmenten un grau i mig o no; o evitem que s’inicie la reacció en cadena o no ho fem.

Les persones adultes diuen: Hem de donar esperances a la propera generació. Però no vull la teva esperança, ni vull que la tingues. Vull que entres en pànic, que sentes la por que jo sent cada dia, i després vull que actues.

Vull que actues com ho faries en una crisi. Vull que actues com si la teua casa estiguera en flames, perquè això és el que està passant.”

————-

Ací us deixem també una iniciativa extraordinària que va tindre Thato Kgatlhanye, a qui la plataforma Red Bull Amaphiko ha donat suport.

Les motxilles estan fetes amb bosses de plàstic reciclades i hi inclouen una placa solar. Quan les xiquetes i els xiquets caminen cap a l’escola, la placa es carrega i així poden usar-la de nit. Molta gent que viu en zones amb pocs recursos no disposa d’electricitat i el querosé o els ciris poden ser productes perillosos. En canvi, l’energia solar és gratis i ecològica.

El poliamor (Stop Diverfòbia 8)

La darrera reunió l’hem dedicada al poliamor i a la confiança en les relacions. Tania, de primer de Batxillerat, ens ha explicat el que per a ella és una relació poliamorosa, i ens ha recomanat que escoltem Noemí Casquet, periodista que ha reflexionat sobre aquest model relacional i que també té un llibre: Mala mujer: la revolución que te hará libre.

En el debat que es va obrir, vàrem parlar de la gelosia i de la necessitat de confiança, no només en una relació poliamorosa sinó en qualsevol vincle. En general, a les persones –en especial a les dones– ens costa ser assertives i manifestar els nostres desitjos en les relacions, per por de ferir la parella i per falta d’empoderament. I també sol passar que sentim com un atac personal que ens diguen que no a determinades proposicions –en especial els homes. El sexisme fa que el control de la parella es veja com a normal i que la gelosia siga un ingredient habitual en la parella. Si a aquests sentiments afegim un model amorós fusional on mantenir un espai personal propi, al marge de la parella, no està massa ben vist, ja tenim el conflicte servit.

Amb aquest interessant debat, que va eixir de la sala d’actes i va continuar pels corredors i les classes, ens acomiadem fins al curs que ve.

Us deixem ací amb el vídeo “Poliamor con Noemí Casquet”. Que tingueu un final de curs divers i feminista!

Un tazón de caldo

“Un tazón de caldo” és un curt de Randy Machado realitzat el 2004.

Un Tazón de Caldo from Randy Machado on Vimeo.

Una dona s’asseu a menjar-se un plat de sopa en un bar; però li falta pa i s’alça a agafar-ne un tros. Quan torna a taula, un home negre està menjant-se el seu plat.

Què en penses?

Això és el súmmum, pensa la senyora, però no em deixaré robar! Així que s’asseu al costat de l’home i comença a menjar del plat. El negre somriu i menja amb ella fins que se l’acabem, tot això en silenci. Acabada la sopa, l’home de color s’alça, s’acosta a la barra,  paga el dinar i se’n va. La dona el segueix amb la mirada i busca la seua bossa a la cadira, però veu que no està.

Què en penses?

A punt està de posar-se a crida “lladre!!!”, quan s’adona que a la taula del costat hi ha un plat de sopa i la seua bossa, penjada de la cadira, i descobreix, amb horror, que s’havia equivocat de taula.

Els ODC durant el segon trimestre

Reunió de l’observatori de la convivència. 17 de maig de 2019. Hi assisteixen 20 representants.

Durant aquesta reunió, treballem per grups de diferents nivells i se’ls plantegen 3 qüestions:

  1. Què és una acció?
  2. Què s’ha fet a la meua classe durant aquest trimestre? Curs-Assignatura-Descripció breu del que s’ha fet-ODC treballat.
  3. Quines accions es podrien fer per a treballar cada ODC durant el tercer trimestre?

Tot i resultar òbvia, durant la reunió de revisió de les accions del primer trimestre ens vàrem trobar amb el fet que una part de l’alumnat no identificava com a acció el treball d’algunes matèries on clarament s’havia treballat a favor de la igualtat, per exemple, o contra la intolerància per gènere.

  • 1r d’ESO. En Tutoria s’ha treballat sobre el bon ús de les xarxes socials (ODC 5), sobre la cura de l’espai que compartim (ODC 10), sobre la igualtat (ODC 1) i sobre els conflictes entre companys (ODC 11).
  • 2n d’ESO. En Tutoria s’ha treballat l’ús del pati per a convertir-lo en un espai segur, acollidor i igualitari (ODC 9). També s’han tractat els conflictes i s’han fet activitats de comunicació entre companys sense violència (ODC 4). S’ha treballat evitar la marginació de companys (ODC 6). S’ha tractat també la neteja i cura de l’entorn (ODC 10). En Tutoria i Matemàtiques s’ha treballat evitar les crítiques destructives (ODC 7).
  • 3r ESO. En Tutoria, tots els divendres es parla dels conflictes de la classe (ODC 4). També s’ha treballat en tutoria la LGBTIfòbia i la diversitat (ODC 3), i les crítiques constructives (ODC 7). En Valors ètics s’ha treballat la igualtat de gènere (ODC 1) i el foment del reciclatge (ODC 10). En Biologia i en Història s’ha treballat la igualtat de gènere (ODC 1). També han rebut xarrades sobre bullying (ODC 2) i sobre igualtat de gènere (ODC 1). En Valencià s’han llegit un llibre sobre la igualtat (ODC 1)
  • 4t d’ESO. En Història s’ha donat importància al paper de les dones (ODC 1). En Filosofia i Valors ètics s’ha parlat de la censura, de la llibertat d’expressió i de quan una opinió és una ofensa, especialment a través de les xarxes socials (ODC 5)
  • 1r FPB Adm. En TID han treballat la igualtat de gènere durant el segon trimestre (ODC 1)
  • 1r de Batxillerat. En Valencià, totes les setmanes es treballen temes de diversitat i d’igualtat a través dels blogs Karícies i Els punys no parlen (ODC 1 i ODC 3). En tutoria s’ha treballat el bon ús de les xarxes socials, especialment del Whatsapp (ODC 5). En Educació física s’ha treballat la igualtat en l’esport (ODC 1). En Història s’ha treballat la igualtat, la inclusió de les dones en la història i l’ús del llenguatge inclusiu (ODC 1).
  • Tot l’institut ha assistit a l’exposició guiada “Dones artistes ocultes en la història”.

Després d’omplir una graella amb les accions, les escriuen en un post-it i les apeguen al mural del corredor.

Tot seguit, parlem de les propostes per al tercer trimestre. La majoria de les propostes posen l’èmfasi en el treball amb els conflictes interpersonals (ODC 2, 4, 5, 6, 7 i 11) i es demana que es treballe fonamentalment en la tutoria, però també en la resta de matèries mitjançant projectes. Pel que fa a la igualtat, es proposa una acció a nivell de centre que consisteix a vestir-se amb la roba de l’altre sexe per a trencar amb els rols de gènere (ODC 1 i 3).

Ciberassetjament

Entrada de Santi (Bat. Humanístic)

El ciberbullying està molt present en la nostra societat. He decidit fer aquesta entrada perquè em pareix que és una bona oportunitat de parlar-ne ja que afecta els adolescents de la meua generació. Mitjançant aquest tipus de bullying, un o diversos opressors utilitzen xarxes socials com Instagram, Twitter, Facebook, etc. perquè la víctima tinga por o senta tristesa de manera repetida.

En primer lloc, en el vídeo podem veure una xica que pateix faltes de respecte, burles, etc. per part dels seus companys de classe. Com podem observar-hi, els adolescents tenen tendència a callar i no conten als altres els problemes que pateixen; inclús no són capaços de reconèixer que estan patint bullying. A més, al no conèixer el problema, afavoreixen la continuïtat dels opressors. Opine que la situació d’assetjament s’hauria de comunicar al professorat i a la família des del començament, ja que és una situació en la qual la víctima es troba sola contra l’adversitat.

Malauradament, en el gràfic de dades de ciberbullying de la Fundació ANAR (2018),  podem veure l’augment de víctimes d´assetjament a través de les xarxes. Cal fer esment que cada vegada més gent és conscient del problema, i en moltes escoles tracten d’aturar-lo inclús abans que comence. En relació a l’augment de les demandes, cal dir que hi ha diferents mètodes per a detectar el ciberbullying als col·legis i a casa. Quan es detecta, els centres responsables fiquen les solucions necessàries perquè la víctima torne a tindre una vida normal.

Recapitulant, hem de prendre molt seriosament el tema del ciberbullying, ja que segueix augmentant, i aquest fet és molt negatiu per a la societat.

Les 12 típiques i altres cosetes

Tercera sessió de mediació. 20 de març 2019

Comencem la formació, només per al professorat, comentant un conflicte real i les accions preses per a intentar solucionar-lo. En el debat, la formadora destaca la importància del “treball de tercers”, és a dir, de tenir en compte com influeixen en el conflicte terceres persones (amistats, família, companys/es de classe…)

Després, comentem els diferents de mediació (tradicional, transformativa i circular narrativa), i Flor assenyala que sovint, en un context escolar, practiquem la mediació transformativa. Tot seguit incloem un resum extret d’aquesta pàgina:

Mediació tradicional, transformativa i circular-narrativa

  • Model Tradicional-Lineal de Harvard (centrat en el procés). Entén la mediació com una negociació col·laborativa assistida per un tercer. La comunicació és lineal i la funció del mediador és facilitar la comunicació i orientar el procés. L’objectiu final és assolir l’acord a través del treball col·laboratiu, que la persona mediadora ha d’orientar i reorientar controlant les interaccions. El model se centra més en l’acord, en el contingut de la comunicació, que en les relacions entre les parts.
  • Model Transformatiu (centrat en les relacions). Es focalitza més en la comunicació i en les relacions entre les parts, que en el conflicte. L’objectiu és potenciar la capacitat de les persones perquè puguen créixer moralment i revaloritzar-se. La meta és l’empoderament de les parts i modificar la relació entre aquestes, sense importar si hi ha acord o no. És un model diferent de l’anterior ja que no se centra en l’assoliment de l’acord, sinó en la transformació de les relacions de les quals es derivarà l’acord.
  • Model Circular Narratiu. Se centra en el tipus de narració (comunicació) dels participants; aquesta comunicació inclou elements verbals (continguts de la narració) i paraverbals (corporals, gestuals, etc.). L’objectiu és arribar a l’acord, potenciant la comunicació i la interacció de les parts. Els pressupostos en els quals es basa es fonamenten en els estudis de M. White:
    • Per a analitzar qualsevol història és necessari conèixer els significats que les persones atribueixen als fets i actituds dels altres, el context cultural, els valors, els mites, etc.
    • Per a arribar a un acord les persones necessiten transformar les històries conflictives en altres de més acceptables que els permeten eixir de la seua posició.
    • Les històries que les persones conten sobre si mateixes i les que els altres conten sobre nosaltres es relacionen amb la nostra identitat.
    • Els conflictes són les pròpies històries o “narrativa”. En la mediació es pretén canviar la narrativa per unes altra que possibilite el canvi.

En la sessió de formació, Flor ens repassa els tres estadis de la mediació: premeditació, mediació i postmediació.

Premediació, mediació, postmediació i caucus

La premeditació és comú a qualsevol altra intervenció: és tot el que fem abans de posar-nos a mediar. Què ha passat? Les parts demanen la mediació o és el conflicte qui ve a mediar? Com arriba? Qui busca la mediació? Com ens troba? Què s’espera de nosaltres? Voluntarietat de la mediació? Què sap de la mediació? Com convocarem les parts? Hi ha condicions per a mediar? Entre qui es mediarà? Què passaria si fracassara?

Amb un patró d’evasió o evitació no es pot mediar.

La mediació suposa el desenvolupament dels passos o etapes: Entrada, Conta’m, Aclarir el problema, Proposar solucions i Acordar.

La postmediació són les accions encaminades a revisar l’acord.

Enmig de la mediació pot ser necessari el caucus, tècnica que s’utilitza en moments puntuals i que consisteix en una reunió privada, individual, confidencial i de curta durada que es fa de manera separada amb els participants, després d’haver iniciat la primera sessió conjunta. Un dels objectius del caucus és treballar bloquejos i obstacles emocionals o de qualsevol tipus que sorgisquen durant el procés.

12 típiques

Després, passem a comentar les 12 típiques, inhibidors de la comunicació que “ens fan eixir del plànol”: manar o dirigir, aconsellar, aprovar, desaprovar/criticar o jutjar, sermonejar, interrompre i/o canviar de tema, consolar llevant importància, culpabilitzar, insultar, interpretar, burlar-se o ironitzar. Partim de l’adaptació de Torrego de les 12 típiques, i debaten sobre la inclusió o no de ‘preguntar’, distorsió que sí que preveu l’expert. La interrogació negativa és aquella que pregunta de manera policial, crea alarma i posa en guàrdia a qui estem interrogant.

Flor ens clarifica també la diferència entre ‘parafrasejar’ i ‘reflectir’. El reflex és el parafraseig que inclou les emocions.

Tipus de preguntes

Tornant a les preguntes, Flor parteix de Marinés Suares (mediació familiar) i diferencia tipus de preguntes adequades per a cada moment o objectiu:

Preguntes exploradores. Estan centrades a obtenir informació i serveixen per a definir el problema. Poden ser obertes, tancades i aclaridores.

  • Preguntes obertes (Com heu conegut aquest servei de mediació? Pots explicar-me què ha passat? Com us heu organitzat fins ara? Per a què necessites això?) Per a obtenir informació són més adequades les preguntes obertes que les tancades. Solem començar amb com, per a què, qui, quan, on…
  • Preguntes tancades (Aleshores, ens veiem el proper dimarts?) Es contesten amb un o un no.
  • Preguntes aclaridores (Podries explicar una mica més què vol dir…?)

Preguntes transformadores. Permeten que els participants reflexionen i vegen altres maneres d’encarar els problemes de manera més adequada per a arribar a una solució.

  • Preguntes reflexives (Què seria el pitjor que podria passar?) No poden contestar-se de forma automàtica sinó que la part necessita temps per a pensar i donar una resposta.
  • Preguntes circulars (Tu que penses si jo…? Què pensaries si…? Que sentiries si…? Què em diries si et proposara veure els fills una vegada al mes? Què pensaries si jo no vinguera a sopar i foren les 11? Què penses que sent ell? Què sents quan ell/a fa…?) Fer una bona pregunta circular és més efectiva que demanar a una part que es pose en el lloc de l’altra persona (Posa’t en el seu lloc.”)
  • Preguntes hipotètiques (Seria possible per a tu tal cosa? Què passaria si no s’arribara a un acord?)

Preguntar és un art. Les preguntes faciliten la comunicació, ajuden les parts a pensar i a reflexionar i permeten entendre i a indagar en els seus interessos i necessitats.

En les primeres entrevistes de la mediació, poden ser adequades les preguntes obertes per a començar a entendre el conflicte. Per a saber del conflicte, s’utilitzen preguntes obertes, reflexives i circulars. Quan estem generant opcions, se solen utilitzar preguntes obertes, circulars i hipotètiques. I quan s’està arribant a acords, solen usar-se preguntes tancades i aclaridores, per a confirmar els acords que es van prenent.

És important evitar els perquès (Per què feres això?) Aquestes preguntes solen incomodar, i es perceben amb connotacions negatives de judici; solen justificar les posicions i costa arribar als interessos reals.

Els missatges Tu

Són aquells en els qual culpem l’altra persona, l’etiquetem o fem judicis de valor. Se solen expressar en els següents termes:

  • Judicis de valor: No sigues mentider/a!, Que maldrestre/a eres!, Eres un gandul!
  • Generalitzacions: sempre, mai, tots, ningú…
  • Culpabilització de l’altra persona: Per la teua culpa va passar…, M’has posat nerviosa!
  • Hauries de: Hauries d’haver-me avisat, No hauries d’haver fet això!
  • Preguntes iròniques: No tens telèfon per cridar?, Eres manca?

Les conseqüències més probables dels missatges Tu són: malestar, actituds defensives, resistència, cabrejos, discussió, augment de la tensió, etc. Aquests missatges estan generalment al servei de la descàrrega emocional, ja que no solen solucionar el problema, més aviat al contrari. La solució sol arribar després, quan es parla des de la calma o penediment posterior.

Els missatges Jo

La dificultat de parlar des del jo rau a fer-ho quan més falta fa, és a dir, quan estem molestxs, disgustadxs o endadadxs. Respirar fondo i contenir l’expressió d’aquesta emoció és un repte. Si has desenvolupat la teua paciència o ho estàs fent, és el moment d’expressar-te amb missatges Jo.

El missatge Jo té dues claus importants:

  • Es jutja la conducta o es fets, no la persona.
  • Expressem des de nosaltres: com veiem nosaltres les coses, què pensem, com ens sentim, quin és el nostre punt de vista, com ens agradaria que actuara la propera vegada, etc.

Les conseqüències més probables dels missatges Jo són: es minimitza l’actitud defensiva del nostre interlocutor, s’amortigua la tensió generada i es facilita l’expressió de les diferències i desacords.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge Jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan. Els missatges Jo ens donen aquesta informació:

  • Quina situació ens afecta (Quan i Nom): Quan X fa (fas)…
  • Quins sentiments ens provoca aquesta situació: em sent…
  • Per què ens afecta d’aquesta manera (si ho sabem): perquè…
  • El que necessitem o volem: necessite, el que voldria és…

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (motius). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Les persones mediadores també poden usar els missatges Jo per a reformular:

Exemple: (Si la persona mediada diu: “un dia m’humiliaren molt”) “Si hem entés bé, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho”

El pati dels meus somnis

Un pati igualitari és aquell que compleix dos requisits:

  • No hi ha jocs segregats, és a dir, jocs on només juguen xics o jocs on només juguen xiques.
  • No hi ha cap activitat que ocupa la major part de l’espai.

En el pati de l’escola Tiana de Ripollet han decidit canviar la utilització de l’espai, no perquè siga menys sexista, sinó perquè hi haja menys conflictivitat. Malgrat la falta de perspectiva de gènere, el resultat és molt positiu.

T’has fixat en el pati del nostre institut? Qui juga a futbol? Qui juga al ping-pong? Qui fa parkour? I si ens plantejàrem una utilització de l’espai diferent?

En el documental Patis vius, patis coeducatius i en les pàgines Col·lectiu Punt 6 i Arquitectura i urbanisme amb perspectiva feminista podeu trobar idees.

 

Revisa els teus privilegis (Stop Diverfòbia 7)

En la reunió de hui (27 de març de 2018) hem completat l’enquesta, adaptada de l’original ¿Cuantos privilegios tienes? (que es pot fer online), i hem reflexionat sobre els nostres privilegis. T’animes a revisar els teus?

Revisa els teus privilegis:

  1. Sóc blanc/a
  2. Sóc jove.
  3. Sóc heterosexual.
  4. Sóc home.
  5. Mai he mentit sobre la meua orientació sexual.
  6. Mai he hagut d’eixir de l’armari.
  7. Mai he dubtat que els meus pares acceptarien la meua orientació sexual.
  8. Mai m’han dit “marica”, “tortillera”, “travelo”, “viciós”, “pervertit” o qualsevol altra paraula ofensiva per a les persones LGBTI.
  9. Mai he tractat d’ocultar la meua orientació sexual.
  10. Sempre estic tranquil/a quan tinc un gest d’afecte amb la meua parella o amb algú que m’agrada en públic.
  11. Mai he fingit ser “només amic o amiga” amb la meua parella.
  12. Mai m’han amenaçat amb violència per la meua orientació sexual.
  13. Mai m’han dit que si vull formar una família amb la meua parella no serà una família “normal”.
  14. Mai han tractat de “salvar-me” de la meua orientació sexual o de la meua identitat de gènere.
  15. En el meu treball (o escola) accepten la meua orientació sexual.
  16. Si algú m’atrau, no m’avergonyeix fer-li-ho saber d’alguna manera.
  17. Mai he sigut discriminat/da pel color de la meua pell.
  18. Mai he sigut l’única persona de la meua ètnia en una habitació.
  19. Mai m’han dit que sóc atractiu/va per a ser de la meua ètnia.
  20. Mai he sigut víctima de violència a causa de la meua ètnia.
  21. El nom de la meua ètnia no s’usa com un insult.
  22. Mai m’he sentit incòmode/a amb expressions fetes que contenen prejudicis sobre la meua ètnia.
  23. Un estrany/a mai m’ha demanat tocar-me el pèl, o m’ha preguntat si és de debò.
  24. Mai s’han burlat de mi per la meua forma de parlar o pel meu accent.
  25. Estic còmode/a amb el sexe que se’m va assignar en nàixer.
  26. Encara m’identifique amb el sexe que se’m va assignar en nàixer.
  27. Mai se m’ha negat una oportunitat pel meu sexe.
  28. Mai m’he sentit insegur/a a causa del meu sexe.
  29. Sent que a l’escola, al treball… em valoren millor que a les persones de l’altre sexe.
  30. Mai m’ha piropejat un/a desconegut/a.
  31. Mai m’han pressionat per a tindre relacions sexuals o fer determinades pràctiques.
  32. Mai he sigut agredit/da o assetjat/da sexualment.
  33. Mai m’han violat.
  34. La meua parella no m’ha pressionat mai per a tindre relacions sexuals.
  35. Mai s’han posat pesats/des intentant lligar amb mi.
  36. Mai m’han demanat una foto despullada o sexi.
  37. Mai he sentit por anant per alguns carrers a determinades hores.
  38. Mai he canviat de vorera o de ruta per por.
  39. Mai he dubtat a posar-me determinada roba per si “provocava”.
  40. Mai m’han criticat per masturbar-me.
  41. Mai m’han dit: “amb aqueixa roba o aqueixos gestos, vas buscant”.
  42. Mai m’han criticat per ser sexual o per buscar el meu plaer.
  43. Mai m’han criticat per no saber netejar o cuinar.
  44. Mai m’han criticat perquè no m’agrade arreglar-me (o maquillar-me), per vestir d’esport…
  45. La meua família i jo mai hem viscut sota el llindar de la pobresa.
  46. Mai he temut patir un desnonament.
  47. Mai me n’he anat al llit amb fam.
  48. Els meus pares (o la meua família) m’ajuden (o em mantenen) econòmicament.
  49. Compre (o em compren) roba almenys una vegada al mes.
  50. Mai m’he sentit pobre/a.
  51. En la meua família mai hem hagut de preocupar-nos per si podríem pagar el lloguer.
  52. He anat a campaments d’estiu o a viatges de fi de curs.
  53. He anat a un col·legi privat.
  54. Si no aconseguisc la nota suficient, sé que la meua família em pagarà estudis privats.
  55. Sempre he tingut internet.
  56. Vull estudiar i sé que la meua família m’ho podrà pagar.
  57. Tinc mòbil i, si se’m trenca o ho perd, sé que me’n compraré (o me’n compraran) un altre.
  58. He viatjat a altres països.
  59. Mai he hagut de treballar per a poder pagar-me els estudis.
  60. Viatge a altres països almenys una vegada a l’any.
  61. He estudiat a l’estranger.
  62. Mai m’he saltat un menjar per a estalviar.
  63. Me’n vaig de vacances a l’estiu.
  64. Els meus pares són heterosexuals.
  65. Els meus pares (o mares) segueixen vius/as.
  66. No tinc diversitat funcional física (discapacitat) de cap mena.
  67. Sóc neurotípic/a, és a dir, no tinc diversitat funcional intel·lectual.
  68. No tinc cap problema d’aprenentatge.
  69. No tinc cap problema per a relacionar-me amb les altres persones.
  70. Sóc una persona cis (no trans).
  71. Mai m’han dit que la meua orientació sexual o la meua identitat sexual és “solament una fase”.
  72. La meua expressió de gènere és “normal”, com la de la majoria.
  73. Mai m’han dit “nenassa”, “gallina”, “matxora” o “marimatxo” per no seguir els rols de gènere establerts.
  74. La meua estètica es correspon bastant amb el model de gènere “normal”.
  75. Sóc una persona endosex (no intersex).
  76. Tot el món en la meua família són cis i endosex.
  77. No he tingut mai un trastorn alimentari.
  78. Mai he patit una depressió.
  79. Mai he pensat en el suïcidi.
  80. Puc permetre’m un/a psicòleg/òloga.
  81. Mai m’han dit que estic gros/a o massa prim/a.
  82. Mai m’he sentit gros/a o massa prim/a.
  83. Mai m’han insultat o humiliat pel meu cos.
  84. Considere que sóc físicament atractiu/va.
  85. Mai he tingut una addicció.
  86. Mai he patit violència per les meues creences religioses.
  87. Hi ha un lloc de culte per a les meues creences religioses a la meua ciutat.
  88. En el meu treball (o escola) puc ser jo mateix/a.
  89. No estic nerviós/a quan passe pel control d’un aeroport.
  90. Mai m’han dit “terrorista”, “moro”, “panchito” o alguna altra paraula despectiva i xenòfoba.
  91. Mai m’han menyspreat per la meua cultura.
  92. Mai he mentit sobre la meua procedència per a sentir-me més segur/a.
  93. Mai m’he avergonyit de parlar la meua llengua.
  94. Sent que la llengua que parle és important i útil.
  95. Mai m’han insultat o menyspreat per parlar la meua llengua.
  96. Mai he hagut de canviar de llengua perquè no em digueren maleducat/da.
  97. Mai m’he avergonyit dels meus pares (de la seua procedència, gustos, orientació…)
  98. No m’han fet bullying per cap de les meues característiques d’identitat.
  99. Mai he intentar dissimular o evitar alguna de les meues característiques d’identitat.
  100. Sent que tinc privilegis per les característiques d’identitat amb les quals vaig nàixer.

Puntuació

Fins a 25

No tens privilegis. El món no és un lloc just per viure i ho saps perquè vas créixer amb moltes característiques d’identitat que fan que el món no siga amable amb tu. Has hagut de superar molts obstacles per a estar simplement en el mateix terreny de joc que la majoria de la gent. No és el teu treball educar el món sobre les seues injustícies, però si tries fer-ho, endavant!. Seria bo que la gent fora conscient del que té i revisara els seus privilegis.

De 26 a 50

Tens molt pocs privilegis. Vas créixer amb unes característiques d’identitat complicades i el món no pensa deixar que te n’oblides. Has tingut una quantitat més que considerable d’obstacles i has treballat per a superar-los. No vivim en un món perfecte i has hagut d’aprendre-ho de la pitjor manera. Ser conscient dels pocs privilegis que tens pot donar-te força per a educar altres persones més privilegiades que no s’adonen del que posseeixen.

De 51 a 70

Tens bastants privilegis, encara que també has tingut alguns obstacles en la teua vida que t’han fet adonar-te que el món no sempre és just per a tothom. Tindre privilegis no és dolent, ni tampoc és motiu per a sentir-se avergonyit/da; però hauries de ser conscient dels teus avantatges i treballar per a ajudar altres persones que no les tenen. El món ha de canviar per a millor.

De 71 a…

Estàs entre les persones amb més privilegis del món. No vivim en un món perfecte però tu has nascut en un grup que ho té tot més senzill que la majoria. No és dolent ni tampoc te n’has de sentir avergonyit/da. Simplement significa que molta altra gent en el món no viu amb els privilegis que tu tens i això és un fet que hauries de tindre sempre en ment. Per què no comences a fer alguna cosa per ajudar altres persones que no tenen els teus privilegis?

Saul a Stop Diverfòbia (Sessió 6)

Stop Diverfòbia 6

En aquesta sessió, celebrada el 27 de febrer de 2019, la sala d’actes està plena de profes i d’alumnes que volen escoltar Saul, un jove trans que està estudiant segon de Batxillerat al nostre institut i que vol contar-nos com ha viscut el seu procés. L’acompanyen molts dels seus companys i companyes de classe, amics que li han fet costat des de sempre i no han tingut el més mínim problema a compartir amb Saul primer el vestidor de xiques i després el de xics. Saul ens explica amb orgull que li importa tres pitos el que la gent pense, que ell és ell li pese a qui li pese, i comenta que la seua parella i la seua família -inclosa la seua àvia- tampoc no tenen cap problema. A més, està feliç perquè fa tres mesos que usa testosterona i la veu ja li està canviant. La seua intervenció a Stop Diverfòbia és un assaig per a la VIII Vesprada Diversa, celebració que tindrà lloc al nostre centre el dia 13 de maig de 2019.

Us deixem de regal un vídeo de Pol Galofre, un jove trans que ens va acompanyar en la vesprada diversa de l’any passat i que fa unes reflexions sobre la masculinitat que tot el món hauria d’escoltar.

Gaudiu de la diversitat!

Camps de voluntariat juvenil 2019

L’IVAJ ha obert el programa de camps de voluntariat juvenil, dins de la campanya “Viu la solidaritat 2019″, que permet que les persones joves realitzen un voluntariat en projectes tant en la Comunitat Valenciana com en altres comunitats autònomes així com en països estrangers, en tres convocatòries: primavera, estiu i hivern, d’acord amb les bases publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Els camps de voluntari juvenil reuneixen joves de diferents procedències que es comprometen de forma voluntària i desinteressada a desenvolupar un projecte amb contingut social en favor de la comunitat, combinat amb activitats complementàries d’animació. La realització del projecte és un mitjà per a fomentar valors de convivència, de tolerància, de participació, de solidaritat i d’aprenentatge intercultural.

El 2018, un total de 560 joves de la Comunitat Valenciana van participar en ‘Viu la Solidaritat” de l’IVAJ’; 292 joves ho van fer en camps en la Comunitat i 268 en l’intercanvi de places que es realitza amb altres comunitats autònomes i amb el Servei Voluntari Internacional.

L’objectiu de ‘Viu la Solidaritat’ és facilitar a les persones joves la possibilitat de participar en accions voluntàries que els permeten desenvolupar el seu compromís amb la societat. Un bon exemple és l’experiència recollida en el blog de l’IVAJ sobre el camp de voluntariat Diverteix-te.

Convocatòries i duració dels camps 

Per a la campanya 2019 s’estableixen tres convocatòries: la convocatòria A correspon als camps a la primavera, que es realitzaran entre el 19 al 28 d’abril de 2019 i tindran una duració de 9 dies naturals; la convocatòria B de camps a l’estiu, que es realitzen preferentment en els mesos de juliol i agost, seran de tipus social, de restauració arqueològica i relacionats amb activitats mediambientals i culturals amb una duració entre 10 i 15 dies

Els camps organitzats en altres comunitats autònomes i pel SVI es desenvoluparan, preferentment, durant els mesos de juliol i agost i la duració dependrà de la comunitat autònoma o entitat organitzadora de cada camp.

Finalment, la convocatòria C, els camps d’hivern, es desenvoluparan entre el 26 de desembre de 2019 i el 4 de gener de 2020 i tindran una duració de 9 dies naturals.

Terminis per a participar en les tres convocatòries 

La inscripció per a la convocatòria A de primavera es realitzarà de l’11 al 28 de febrer en la seu de l’IVAJ del carrer Hospital, 11 de València i en les unitats territorials de l’IVAJ d’Alacant i de Castelló,

Per a la convocatòria B d’estiu. la preinscripció es realitza des de les 9 hores del 25 de febrer fins a les 14 hores del 5 d’abril de 2019 en el formulari publicat en el web de l’IVAJ, en l’adreça següent: http://www.ivaj.gva.es/viu-la-solidaritat.

Posteriorment, la inscripció, a partir del 16 d’abril es realitzarà, per ordre entre les persones preinscrites, a partir del número que determine el sorteig que se celebrarà en acte públic el dia 9 d’abril de 2019, a les 10.00 hores en la seu de l’IVAJ (carrer de l’Hospital, 11, de València). La inscripció es podrà realitzar en la seu de l’IVAJ de València i en les unitats territorials de l’IVAJ d’Alacant i de Castelló, a partir del dia 16 d’abril de 2019.

Per als camps d’hivern, la inscripció es realitzarà en la seu de l’IVAJ de València, i en les unitats territorials de l’IVAJ d’Alacant i de Castelló, de l’11 al 29 de novembre de 2019. […]

Més informació a la pàgina de l’IVAJ

 

Activisme menstrual per a la igualtat

No has pensat estudiar el cicle superior de Tècnic/a en Promoció d’Igualtat de Gènere? A més de necessària, la titulació té moltes eixides professionals i els projectes que es duen a terme són ben interessants!!

Taca’t les bragues‘ és el nom de l’exposixió que s’ha inaugurat aquest febrer al centre cultural la Bohèmia de Castelló, una mostra qualificada d’”activisme menstrual” i duta a terme per l’alumnat de segon curs del Cicle Superior en Promoció d’Igualtat de Gènere de l’Institut Francisco Ribalta de Castelló. L’exposició, tot i ser la més jove i multitudinària de la història d’aquest centre cultural, no ha estat exempta de polèmica, i algunes persones han arribat a insultar l’alumnat per les xarxes socials.

‘Taca’t les bragues’ ha estat una iniciativa de l’alumnat mateix, i respon a una inquietud sobre la vivència de la menstruació i els tabús que encara hi existeixen. N’és un exemple de la falta de naturalitat en el tractament de la regla, el fet que la publicitat sobre compreses i tampons estiga formada per anuncis asèptics –protagonitzats per dones joves, primes, actives i sempre felices– on no es mostra la varietat de sensacions i experiències al voltant de la menstruació, ni tampoc la sang.

En l’exposició, hi ha obres sobre la menopausa, un vídeo amb entrevistes, cronologies que mostren l’evolució dels elements d’higiene femenina al llarg de la història, un estenedor amb bragues tacades de sang, etc. L’alumnat ha desenvolupat aquest projecte d’investigació dins del mòdul d’Informació i Comunicació amb perspectiva de gènere del cicle formatiu.

Tal com explica en una entrevista Cèlia Viñado –professora del cicle de Promoció d’Igualtat de l’IES Ribalta i tutora del projecte expositiu–, aquests estudis estan tenint cada vegada més protagonisme. L’escenari laboral per als titulats/es s’ha ampliat enormement i poden treballar en entitats públiques (ajuntaments, centres educatius, residències de menors i majors, etc.), però també, a nivell privat, en empreses de més de 250 treballadors/es, que han de tindre un pla d’igualtat i garantir-ne l’aplicació. A més, per a aconseguir premis o reconeixements, les institucions valoren cada vegada més disposar d’un segell d’igualtat com a prova de la qualitat de l’empresa. Viñado subratlla també que “malgrat que la primera promoció d’aquest cicle encara no ha acabat, ja ens arriben ofertes de treball des de bosses d’ocupació, fet que deixa constància de l’important dèficit d’aquesta figura”.

A més de l’IES Ribalta de Castelló, el cicle es pot estudiar en tres instituts d’Alacant i en cinc de la província de València; per exemple, l’IES La Misericòrdia (València), l’IES Pou Clar (Ontinyent), etc.

La immigració “il·legal”

Entrada de Raül (Batxillerat científic)

Aquest terme s’ha escoltat moltíssim, però, realment, se sap que és i per què és vist de manera negativa? Primer, us explicaré què significa i quins danys provoca, i després podreu traure les vostres pròpies conclusions.

La immigració il·legal consisteix  a passar d’un país a un altre sense complir els requeriments legals del lloc de destinació. Però està clar que la gent que emigra  ho fa per necessitat, i no per a danyar el país al qual va. La finalitat de qui emigra és treballar, però aquest fet pot provocar problemes en el país de destinació, ja que el problema és quan es treballa en “negre”, és a dir, sense pagar impostos.

Però ara poseu-vos en a la pell dels immigrants. La gent que emigra ho fa per necessitat, i s’arrisquen moltíssim per a poder arribar a un altre lloc i intentar tindre una vida millor. Podem parlar, per exemple, dels immigrants Sirians, molts dels quals moren intentant passar la frontera, o viuen situacions inhumanes. També hi ha persones viatjant en els baixos de camions o en els para-xocs dels cotxes. O també podem parlar dels que salten la balla de Melilla. Penseu que també hi ha xiquets que emigren. Imagineu-vos com ho passen aquets xiquets, que fins i tot arriben a perdre els seus pares. I està clar que les persones, adultes i criatures, arrisquen la vida per desesperació.

Ara penseu que aquesta gent que emigra ho fa sovint gràcies a uns intermediaris que se n’aprofiten de la desesperació i cobren altes sumes de diners. I la gent arriba a perdre tot el que té per a poder passar una frontera. Però molts d’ells són detinguts per la policia i deportats als seus països d’origen després d’haver-ho perdut tot, i han de començar de nou pitjor del que estaven. Per a mi això és molt injust i ens fa veure que la immigració en aquestes condicions és com una partida de pòquer on pots guanyar o pots perdre-ho tot, també la vida.

Després del que acabe de dir, què penseu què es podria fer amb la immigració? Com podem protegir les persones vulnerables de les màfies que se n’aprofiten? Es respecten els drets humans en les fronteres? Té sentit mantenir fronteres a costa de la vida de les persones?

S’escriu ‘Nosaltres’

Campanya “València per la Justícia Global” organitzada per l’Ajuntament de València aquest 2019.

A València, més de 130 organitzacions socials i l’Ajuntament treballen dia a dia per la justícia social. No hi ha ‘nos’, no hi ‘altres’; s’escriu ‘Nosaltres”. T’hi apuntes?

El racisme que no es veu

Entrada de Lucia T. (1r Bat. Científic)

Si prens la decisió de llegir aquesta entrada, que siga amb la ment oberta; no et prengues la paraula “racista” com a “persona que va agredint pel carrer i enviant al seu país d’origen tots els negres perquè venen a furtar-nos el treball”, perquè la veritat és que no és així. El problema del racisme ve perquè gran part de qui té comportaments racistes no és conscient del que comporta. També vull aclarir que tot el que diré és perquè conec el tema, de fet, el visc dia a dia en la meua pròpia pell. Dit açò, comencem.

És irònic que penses que la societat segueix sent racista però que tu, especialment, no tens cap comportament racista –els tinc jo cap als negres i sóc negra. Inclús sent lleus, és irònic que digues que el racisme segueix molt present, però que no actues quan l’escoltes o el veus. Per què quan alguna cosa va malament, tots en formem part. El racisme segueix present, i tots, en distints graus, el mantenim.

Tens actes racistes quan t’incomoda dir la paraula “negre” o “mulato” i utilitzes diminutius per evitar-la com ara “negrito”, o bé paraules  com “morenet”. Eres racista quan fas acudits racistes o bé et rius d’ells; quan veus injustícies racistes i únicament et pares a observar, continues caminant o bé ho graves per publicar-lo en xarxes socials; quan li preguntes a un negre “d’on eres?” i et respon que “de València” i li repeteixes la pregunta: “però, de veritat, d’on vens?” És racisme perquè significa que no consideres “normal” el seu color de pell, la seua vestimenta, etc.

Hi ha un pas intermedi entre la falta de respecte i el racisme que s’anomena incomoditat. La incomoditat pel fet que et toquen el pèl pel simple fet de ser afro, sense demanar cap permís; pel fet que anomenes el teu pare ‘pare’ i, com que és blanc, et pregunten “però és ton pare? Valore l’admiració que molta gent té cap als negres, cap a la pell negra, el pèl afro, les cames llargues, les corbes d’una dona africana…, però hi ha vegades que eixos comentaris d’admiració es converteixen en incomoditat.

Finalment vull parlar de la paraula “nigga”. Per què no hem de dir la paraula “nigga”? En primer lloc, és un terme tabú que simbolitza la dolorosa història de segregació racial dels Estats Units. Explicat senzillament: aquest terme és utilitzat o era utilitzat entre els negres, es va popularitzar en la cultura general del rap i del hip hop de barri, en la comunitat afroamericana, i servia per a comunicar-se de negre a negre de forma col·loquial i amistosa: “Què passa, germà?” El problema és quan aprens que “nigga” significa “negrata”; sí, com ho lliges: no significa ni germà ni negre, sinó negrata, i és molt despectiu i humiliant.

Així que analitza el teu racisme i desfés-te d’ell. Tots eixirem guanyant.

Sóc la teua inspiració?

En la tercera sessió de mediació, celebrada el dijous dia 3 de gener de 2019, reprenem la formació amb un grup de 15 alumnes de quasi tots els cursos i tres professors: Cati, Joan Frederic i Rosa.

Comencem amb una dinàmica que consisteix a posar-se un pòsit al front amb una qualitat nostra com a mediadors/es. Caminem per la sala observant les altres persones i ens ajuntem amb aquelles que han assenyalat alguna qualitat semblant a la nostra per compartir-la. Després, fem una roda amb les nostres impressions.

En segon lloc, les persones assistents a la trobada d’equips de mediació a l’IES Benlliure expliquen la seua experiència. El tema d’enguany era la diversitat funcional. Reproduïm una de les dinàmiques que es van fer en la trobada, a partir de la lectura de la història de vida d’una persona neuroatípica (autisme).

En acabar, repartim el full d’acords de la mediació i el comentem, ja que es va quedar per treballar en la formació intensiva que férem a l’alberg Actio, d’Alboraig.

Finalment, l’alumnat que va anar a Actio explica també la seua experiència amb els membres de l’equip que no hi pogueren assistir.

Ens acomiadem fins a la propera sessió, després de fer-nos una fotografia de grup.

equip mediació 18-19

Us deixem també ací una xarrada de la còmica i periodista Stella Young, “I’m not your inspiration. Thank you very much” (2014), sobre el que ella anomena porno inspiracional o porno d’inspiració. Young explica que les imatges de gent amb diversitat funcional que fan les mateixes activitats que la gent “normal” tenen de positiu que no les representen com a víctimes o com a persones que fan pena o que porten una vida horrible. Però d’altra banda, alguns dels missatges que acompanyen aquestes fotografies, com ara La teua excusa és invàlida o L’única discapacitat és una actitud negativa, són al seu paper pornogràfiques perquè cosifiquen un col·lectiu en benefici d’un altre, ja que el que transmeten és que la discapacitat depén de l’actitud personal, i llancen el missatge que amb una actitud positiva, i força de voluntat, es pot superar la discapacitat. Per contra, Young opina que la força de voluntat no fa aparèixer rampes on no les hi ha, o subtítols per a persones amb dificultats d’oïda; i sovint no es té en compte que la classe social o econòmica és la que fa possible o no que les persones tinguen accés a entrenadors/es, classes específiques, etc.

 

Vocabulari divers II (Stop Diverfòbia 5)

Coneixeu el vocabulari divers al vostre institut? Celebreu la diversitat al vostre centre? A l’Isabel de Villena, sí!

En la cinquena reunió del curs 2018-19 acabem de decorar el nostra institut amb un segon cartell amb el vocabulari divers que ja controlem.

  1. Agènere. Persona que no s’identifica ni com a home ni com a dona. També es pot dir de gènere neutre.
  2. Al·losexual. Terme utilitzat per l’associació asexual AVEN per a referir-se a les persones no asexuals. Consideren que és més adequat que “sexual” perquè un/a asexual pot ser sexual (tindre libido i/o fantasies, masturbar-se, o voler reproduir-se).
  3. Binder. Anglicisme per a referir-se a la banda compressora o subjectadors que utilitzen els homes trans per a ocultar els pits.
  4. Contagi de l’estigma. Por que senten les persones heterosexuals de ser preses per homosexuals, especialment si són amigues o ajuden algú homosexual.
  5. Creativitat de gènere. Terme positiu per a designar els infants que no segueixen els rols de gènere tradicionals. També se’ls anomena “infants amb gènere independent” o “criatures amb independència de gènere”.
  6. Crossdresser. Homes, generalment heterosexuals, a qui agrada vestir-se de dones. La seua expressió de gènere no coincideix amb la seua orientació sexual ni amb la seua identitat.
  7. CRS. Sigles que signifiquen “Cirurgia de reassignació sexual”, però que els col·lectius trans crítics prefereixen dir anomenar “Cirurgia de reafirmació sexual”. Consisteix en la modificació dels genitals per a adequar-los al sexe sentit.
  8. Demisexual. Persona que només sent desig quan experimenta connexió emocional amb una altra persona (no necessàriament romàntica). Una altre terme sinònim és “sapiosexual”.
  9. Drag King. Dones que es vesteixen amb roba de l’altre sexe/gènere per a actuar i desmuntar els mecanismes de poder de la masculinitat tradicional.
  10. Endosex. Persona no intersexual.
  11. Fal·loplàstia. Cirurgia que consisteix en la construcció d’un penis en els homes transsexuals.
  12. Hermafrodita. Terme inadequat per als humans, derivat de la mitologia, que designava les persones intersexuals. Mèdicament es parla de desordre del desenvolupament sexual (DSD, sigles en anglés)
  13. Heteroflexible. Persona heterosexual que puntualment té relacions amb persones del seu sexe. També s’anomena bicuriosa.
  14. Homofòbia interioritzada. Actitud hostil cap a altres persones homosexuals, denigració de la pròpia homosexualitat o vergonya per ser-ho.
  15. Identitat de gènere. Sexe sentit, independentment del sexe assignat de naixença.
  16. LGBTI+. Sigles que signifiquen lesbiana, gai, bisexual, transsexual, intersexual, etc. El + inclou altres identitats no especificades.
  17. Orientació sexual. Es refereix al sexe pel qual una persona se sent atreta sexualment i/o romànticament. Les categories típiques són l’homosexualitat, l’heterosexualitat i la bisexualitat, però l’orientació pot ser fluïda o succeir-se en un contínuum.
  18. Packer. Pròtesis que simula la forma d’un penis, generalment usada per xics transsexuals.
  19. Plumofòbia. Rebuig cap a les persones que tenen una expressió de gènere (gestos, vestimenta…) pròpia de l’altre sexe. Per exemple, homes femenins o dones masculines.
  20. Sexe sentit. Sexe que una persona sent que té, independentment del que se li ha assignat en nàixer.
  21. Transsexual. Terme mèdic que designa a aquella persona que es percep i desitja ser percebuda del sexe contrari al que se li va assignar en nàixer i decideix modificar el seu cos amb hormones i operacions perquè aquest s’adapte al sexe sentit.

Vocabulari divers 2