I tu, què faries?

Què farie si veres a una xiqueta de 6 anys sola al carrer?

Unicef ha fet un experiment perquè ens enfrontem als nostres propis prejudicis i per a recordar que totes les xiquetes i xiquets mereixen una oportunitat.  

Les càmeres ocultes

Curt The hidden cameras (Les càmeres ocultes) del director alemany Kai Staenicke.

28 de juny, Dia de l’orgull LGTBI+

Stop Diverfòbia#

La mediació mola! (7a sessió 15-16)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Setena reunió de l’equip de Mediació celebrada el 25 de maig de 2016

Assistents: 20 persones (15 alumnes i 5 professores). Alumnat: 1r A (1), 1r C (1), 2n A (8), 2n B (2), 2n C (1) i 2n D (2)

Desenvolupament de la sessió:

En primer lloc repartim els diplomes a l’alumnat assistent com a reconeixement per l’esforç i per la feina ben feta.

Tot seguit, repartim les actes que hem anat fent al llarg del curs de les sessions de formació i fem una roda per a respondre a les qüestions següents:

  • Què o quines activitats t’han agradat més?
  • Què has aprés?
  • Quines propostes de millora tens per al curs que ve?

Després, en grups de 4, elaboren un anunci promocional parlant de les virtuts de formar part de l’equip de mediació. (En poder, penjarem un vídeo amb les intervencions).

Ser Observador/a és molt important! (IV sessió)

IV reunió de l’Observatori celebrada el dia 1 de juny de 2016.

Assistents: 12 observadors/es. Cursos: 1r A, 1r B, 1r C, 1r E, 2n D, 2n E, 3r A, 3r C, 4t A, 1r Bat B, 1r Bat C.

Desenvolupament de la sessió:

Es reparteix un full amb les actes de les sessions anteriors, es llegeixen en veu alta i es fa una ronda de valoracions i de propostes de millora.

En general, l’observatori es valora molt positivament. Totes les observadores i observadors estan contents d’haver-ho sigut, els ha semblat una experiència interessant i necessària per al centre i pensen que ha de continuar en el proper curs. Tot el món està d’acord que la figura de la persona observadora no és una acuseta, sinó algú que pot ajudar perquè a la seua classe les marginacions, els insults, les discussions… se solucionen pacíficament.

Pel que fa a les propostes, algunes d’aquestes són:

  • La conveniència de fer més reunions, almenys dos cada trimestre.
  • La importància de rebre més formació.
  • La proposta de ser dues persones observadores, en lloc de només una.

En la part final de la reunió, ens unim a les delegades i delegats del curs per a fer una valoració conjunta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Memòria delxs Activistes pels DDHH (15-16)

26 d’octubre: Inici de curs i accions contra el masclisme

Ens felicitem perquè el grup s’amplia amb nous estudiants de 1r de batxillerat.

Pensem que la primera acció serà col·laborar el dia 25 de novembre amb els actes contra la violència masclista, i cadascú va llançant idees sobre el que volem transmetre: importa que es veja que també al nostre institut hi ha gestos quotidians normalitzats entre xics i xiques que amaguen microviolències i masclisme, i que cal denunciar-los. També apareix la importància que siguen els xics els que denuncien els tipus de masculinitat que amaga la violència masclista.

Pensem en una acció en la qual apareguen principalment els xics llegint frases o textos, o amb cartells que mostren que ells no s’identifiquen amb el masclisme. Quedem que es concretarà en les classes quins i quants xics estan disposats a aparèixer en l’acció del dimecres 25 de novembre.

24 de novembre: Acció en el temps d’esplai, 25 de novembre contra el masclisme

Per raons de calendari de centre, l’acció es passa al dia 24, i es fa una lectura de frases

en el pati.

14 desembre: Què esta passant amb els refugiats de Síria?

Acudeix a la reunió Maria Escalona (Amnistia Internacional) i ens aporta informació sobre la tragèdia que estan vivint les persones que fugen de la guerra des de Síria, Irak i Afganistan.

Rebem les primeres xifres sobre els refugiats que podria acollir la Unió Europea i la necessitat de pressionar perquè eixa acollida s’amplie i es done ràpidament.

Acordem difondre la informació en les classes i procurar que es parle del tema en les hores que siga possible.

18 de gener: Testimonis des de Lesbos

Marisa (professora de l’aula CIL) ha estat a Siria en les vacances de Nadal i ens conta el que ha viscut. Acordem que amb la informació que ella ens aporta passarem per les classes que ens siga possible en les hores de tutoria i proposarem que l’alumnat participe en una activitat  el Dia de la Pau per a fer-nos conscients dels Drets vulnerats dels refugiats que no deixen arribar a la Unió Europea. Kati, la directora, es compromet a portar la proposta a la reunió de tutories per tal d’implicar a tot el centre.

29 de gener: Dia de la Pau.

Cada grup-classe porta una sabata dibuixada en cartolina i un full amb frases que resumeixen la seua proposta en defensa dels dret dels refugiats a ser acollits. Els i les activistes acompanyen en l’organització i el desenvolupament de l’acte amb lectures i música.

8 de febrer: Participar en una manifestació de totes les ciutats de la UE.

Rebem informació  de la proposta que ha fet la plataforma “Safe Passage NOW” i de la manifestació que amb eixe eslògan s’ha convocat en tota la Unió Europea per al 27 de febrer, i decidim difondre la convocatòria al centre per acudir el màxim de persones possible amb una pancarta comuna.

Durant els esplais de la setmana, dibuixem la pancarta i omplim les escales de l’institut amb fullets que convoquen a la manifestació; també els donem en mà i proposem a cada estudiant unir-se a la foto “Welcome refugees” que s’havia llançat a la xarxa i  que convocava a la manifestació i a la defensa dels Drets dels refugiats.

Amb la pancarta acudirem a la manifestació de València el 27 de febrer.

14 de març: Performance en falles

Maria Escalona, d’Amnistia Internacional, ens informa de la proposta d’una performance al carrer durant les Falles, ideada per uns estudiants d’Art.

Participem en l’acció que es realitza el 18 de març a la porta de l’IES Lluís Vives, i que coincideix amb una concentració per a recordar els Drets dels Refugiats, enmig dels carrers tallats per l’ofrena de flors.

8 abril: Les coses a Lesbos i l’acord de la UE.

Les professores Maria i Xelo, que han estat a Lesbos en Pasqua, ens informen de les deplorables condicions, de la desesperança dels refugiats i de la seua vida quotidiana. També parlem amb indignació de l’acord de la UE amb Turquia  per tal de desplaçar els refugiats i impedir la seua entrada a la UE.

La frase més comentada és: “Vergonya de ser membre de la UE, vergonya que els nostres representants signen aquest acord”.

9 de maig: Escriure una carta als nostres governants. Iniciativa de l’IES de Aldaia

Ens assabentem que els estudiants de l’IES d’Aldaia han iniciat una recollida de signatures en “Change.org” per demanar al cap del govern en funcions que es mostre contrari a l’acord amb Turquia i agilitze l’acollida de refugiats a l’Estat espanyol.

Ens han convidat a participar en un acte el 24 de maig per entregar cartes a l’alcalde de València on li preguem que faça arribar la nostra proposta al govern de la Generalitat i al de l’Estat espanyol.

Comentem possibles frases i idees per a les cartes i acordem que seguirem treballant la carta en la classe de filosofia, en tutoria o a casa, i que les arreplegarem perquè estiguen el dia 24 de maig.

1 de juny: premi “Iniciativa solidaria”

Un grup d’activistes acudeix a les Jornades Iniciativa Solidaria, que se celebren a Madrid, i  reben la sorpresa de guanyar el 1r premi d’Iniciativa solidaria.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

A La música no es toca, el blog de l’alumna de primer de batxillerat artístic Alícia Garcia, pots trobar el seu relat com a activista de l’IES Isabel de Villena.

 

Mescles

El vídeo està molt ben fet i sembla que dóna una lliçó als participants, però… no penseu que el rerafons és molt biologicista! Què passa, que si tenen la teua sang (o tu, la seua), llavors ja te’ls estimes, i si no, són enemics?

No existeixen les races, només hi ha la raça humana. I no és necessaria compartir ADN per estimar i respectar les altres persones.

La valentia d’Ivan

En aquest fragment del capítol 1×11 de la sèrie Merlí, Ivan li retrau a Pol l’aïllament a què el van sotmetre. El jove ha estat mesos sense anar a l’institut per una agorafòbia que potser va ser provocada per l’assetjament.  

A l’article “Masclisme i estereotips de gènere a Merlí” de la revista Zena, podeu llegir una bona crítica de la sèrie.

Per què feia bullying

Fragment del documental “Bullying” (30 minuts, TV3, 2015) on Alexis i altres adolescents expliquen per què feien bullying i com triaven les seues víctimes. A l’institut ITA (Institut de trastorns alimentaris) també treballen amb adolescents que han exercit o patit bullying.

 

Aprenent a mediar a l’IES Cabanyal (6a sessió)

La sessió de mediació va ser especial ja que no es va fer al nostre institut, sinó a l’IES Cabanyal. Inma i Sara, de Malva Conviu, ens varen fer el taller.

El primer que vam fer en aquest institut va ser eixir al pati per a jugar a un joc en el qual et posaven cartolines a l’esquena que dins tenien escrits els passos, les habilitats i les accions necessàries en la mediació i les seues variants. Aleshores havíem de buscar, sense parlar, les persones que tingueren indicacions que correspongueren al nostre mateix pas.

Després, vam entrar a la biblioteca, ens vam asseure cadascú amb el seu grup, ens presentàrem i començàrem a parlar dels principis de la mediació (confidencialitat, imparcialitat, compromís de diàleg…). Una de les professores ens va fer algunes preguntes sobre els principis: què passaria si una persona mediadora contara els continguts d’una mediació a una altra de l’institut? O si pot una persona mediadora inclinar-se per una part en el conflicte.

A continuació vam representar casos ficticis de diversos tipus de conflictes que vam haver de solucionar respectant les normes de la mediació. Una de les persones del grup tenia una fitxa d’observació on anotava si aquesta s’estava fent bé. Abans de representar els casos, ens van donar un full amb les fases de la mediació:

– Benvinguda i regles.

– Per favor, explica’ns què ha passat.

– Per favor, explica’ns com et sents.

– Quina creus que és la solució? Què t’agradaria que deixara de passar?

– Et compromets a seguir l’acord al qual heu arribat?

Per últim, vam fer un cercle i dos alumnes del Cabanyal varen fer-nos un joc amb uns daus que en lloc de números tenien dibuixos, i vam crear entre tots una història. I ací es va acabar la sessió.

Aquesta sessió de mediació m’ha agradat molt ja que he conegut moltes persones que, a més, pensen igual que nosaltres sobre aquestos temes que es tracten en mediació i m’emporte un molt sabor de boca.

Salutacions

Entrada feta per Luty (2n B)

 

La mar de solucions

La mar de soluciones. IES Isabel de Villena

Un grupo de 20 profesores del IES Isabel de Villena de Valencia corre por los pasillos al grito de “taxi”, ante la mirada atónita de unos cuantos alumnos que vienen a las clases de refuerzo de la tarde. En la entrada del instituto, se han dispuesto estratégicamente unos carteles donde puede leerse: playa, teatro, discoteca, centro comercial, hospital, etc. Aunque miramos de reojo la hermosa playa de la Malva-rosa, que está justo enfrente del centro, los participantes en el juego hemos tenido que elegir cuatro destinos y debemos acudir a ellos cogiendo un taxi diferente cada vez. El problema es que somos muchos y solo hay tres vehículos, y además, a algunos no nos dejan subir por “política de la empresa”. Así que el nivel de estrés va aumentando por momentos ya que el objetivo no es fácil de conseguir. Ante tal caos, alguien propone que los que van al mismo destino se organicen para coger un taxi juntos; hay quien intenta ayudar a los discriminados sugiriéndoles que se quiten las gafas; un tercero piensa que tal vez debería renunciar a sus objetivos en solidaridad con los compañeros a los que se ha negado el servicio, aunque finalmente no hace nada; otro profesor se enfada por la falta de apoyo del grupo y decide no participar; una profesora piensa que tal vez debería haber elegido destinos más “populares” para poder compartir taxi con mayor facilidad. Cuando, finalmente, la coordinadora de la formación lo estima oportuno, volvemos al salón de actos y nos sentamos a reflexionar, aunque unos se muestran cabizbajos y otros lucen una gran sonrisa.

La actividad se llama “Taxi, taxi” y está dentro del Curso de formación antibullying y por una cultura de paz que el Departamento de Mediación ha organizado en el instituto, con un doble objetivo: proporcionar herramientas de intervención frente al abuso y al silencio cómplice ante la violencia, y preparar las actividades de una Campaña contra el acoso y la marginación que queremos llevar a cabo durante el presente curso. La campaña pretende que todas las tutorías del centro trabajen el bullying a lo largo de un mes, incidiendo especialmente en el rol de los espectadores. Siguiendo las recomendaciones de proyectos europeos como Kiva, en Finlandia, pretendemos crear un ambiente en el cual el acoso, o las diferentes formas de violencia actualmente “normalizadas”, dejen de verse “normales”, pierdan legitimidad y pasen a ser consideradas acciones vergonzosas.

(Segueix llegint)

Intolerància per gènere

Abraham Quintana ens conta, en el magnífic canal SpanishQueens, la seua experiència en el col·legi, quan els seus companyxs li deien “maricó” per jugar amb nines i cap mestrx va fer res per evitar-li el patiment.

I acaba amb una recomanació a qui vol estudiar Magisteri:

M’agradaria demanar a tots els mestres, a tots els que volen estudiar Magisteri, que s’ho pensen, que ser mestre no és simplement una carrera més. Un mestre està en els primers anys de formació d’una persona, i aquestos anys marquen per a tota la vida la seua personalitat; la qual cosa significa que és una professió amb una responsabilitat enorme. I estic fart de vore gent que decideix estudiar Magisteri perquè no sap què estudiar. I això no solament és aplicable al tema de l’homosexualitat, sinó a tots els temes.”

Els drets de tercera generació (Enganxa’t 2016)

L’equip de mediació de l’IES Isabel de Villena ha participat aquest 14 d’abril de 2016 en la nova edició de l’Enganxa’t que organitza l’IES Malilla, juntament amb equips de mediació d’altres instituts: IES Enric Valor (Silla), IES Benlliure, IES Enric Soler i Godes, IES Peset Aleixandre, IES Pere d’Esplugues, IES Ballester Gozalvo, IES El Grau, IES Sant Vicent Ferrer, IES Orriols, IES Tavernes Blanques, IES El Saler i IES Les Alfàbegues.

El tema d’enguany ha sigut els drets de solidaritat, i la xarrada ha estat a càrrec de Carme Boqué, reconeguda experta en mediació i en educació per a la pau. En la seua intervenció ha descrit l’evolució dels drets en paral·lel a la concepció de la pau. Al llarg de la xarrada ha anat desgranant la relació que hi ha entre aquests drets, l’educació per a la pau i la mediació. L’escenificació en directe d’una situació i uns quants contes molt exemplificadors (Sopa de pedres, La carrera de l’antropòleg, L’incendi del bosc…) han servit per a explicar la necessitat de convertir-nos en peacebuildings o constructores de pau. 

Després de la xarrada, les mediadores i els mediadors han plantejat diverses preguntes que Boqué ha contestat amb molta claredat. La participació dels equips de mediació s’ha completat amb l’elaboració d’un mural en forma de colom format per plomes decorades per tots els centres amb textos sobre el tema proposat.

Algunes frases de Boqué que destaquem són:

  • «Es necessiten les mateixes pedres per a erigir una torre que per a construir un pont»
  • «Quin món deixarem als nostres fills? Quins fills deixarem al nostre món?»
  • «A Europa li falta un poc d’Àfrica»
  • «Has de dir el que penses i fer el que dius»
  • «Fa falta més feeling i menys bullying»

Els conceptes que s’han explicat en la xarrada són:

  • Drets de primera, segona i tercera generació.
  • Peacekeeping, peacemaking i peacebuilding.
  • Justícia retributiva (qui la fa, la paga) i justícia restaurativa (inclou la mediació i la reparació del dany causat).
  • Pau negativa (absència de guerra) i pau positiva o activa, que busca la justícia social.

I una recomanació: el curt Binta i la gran idea

Relat de l’experiència fet per Pau i Alejandra, de 2n d’ESO

El dia 14 d’abril de 2016, cinc companys de mediació (Pau, Alejandra, Eva, Mireia i Teresa) anàrem a l’IES Malilla a un encontre de mediació. Al arribar, un xiquet ens va demanar les plomes que havíem pintat abans amb una frase referida a la pau. A l’encontre hi vingueren alumnes de mediació de 15 instituts.

La xarrada la va fer Carme Boqué, una professora experta en mediació. Aquesta dona va fer la seua exposició mostrant-nos un Power-Point que tenia a vore amb la pau i amb els DDHH de les 3 generacions i també va parlar de la mediació. Com a exemple, va demanar voluntàries per a fer una interpretació on Carme Boqué anava al cine amb una amiga, però passejant es trobava amb una altra amiga. Varen repetir l’escena 3 vegades:

  • La 1a vegada, no presten atenció a la xica que anava amb ella al cine i aquesta se sent sola i marginada.
  • La 2a vegada, Carme presenta a l’amiga però després continua fent més cas a la nova que es troba.
  • La 3a vegada, Carme pregunta a la nova amiga si vol anar al cine amb elles, i així totes estan encantades.

Boqué explica que la mediació és un pont entre espais, temps i persones. I conta la història d’un antropòleg que va posar una cistella de fruita a 1km de distància d’una aldea africana i va cridar uns xiquets per a proposar-los una carrera, i el que arribara abans s’emportaria la cistella a casa. Aleshores els xiquets s’agafaren de la mà i anaren tots junts cap a la cistella. Ell, sorprés, va preguntar: “Per què aneu tots junts?” I tots van respondre: “Creus que tenint aquest menjar no el compartiríem?”

I Carme va dir que els xiquets de l’aldea representaven aquestes paraules africanes: “Ubuntu, Nigubuntu, Negabuntu” que signifiquen “compartir, empatía, humanitat…”.

Al final vam fer preguntes i vam finalitzar amb una foto dels representants d’aquest institut.

 

Break free. Allibera’t!

Ruby Rose és DJ, actriu i model. Va patir bullying a l’escola i als 12 anys va intentar suïcidar-se. Actualment és una activista antibullying, ambaixadora del Federal Government National Anti Bullyng Campaign, i conta les seues experiències per a conscienciar la gent. En el discurs que pronuncià en recollir un premi de la plataforma Astra en 2009, va enviar un missatge als excompanys de col·legi: “A totes les xiques que m’assetjaven a l’institut: On esteu ara? Seguint-me a Twitter, clar!”

És obertament lesbiana, tot i que es qualifica com a intergènere: utilitza pronoms femenins per a referir-se a ella però també s’identifica com a xic. En el curt experimental autobiogràfic Break free expressa el que és per a ella la fluïdesa de gènere.

Font de la informació

Intel·ligència emocional

Cançons infantils per a educar la intel·ligència emocional del magnífic blog Emoticantos.

 

Us recordem que aquest proper dimecres 13 d’abril tenim sessió de formació de l’equip de mediació sobre les emocions, impartida per Sandy Frau (15.00).

I a les 17.30 una sessió per a les famílies sobre ciberbullying, impartida per Inma Sanchidrian i Sara Faubel.

Pedra, paper, estisores

Una campanya d’Android contra el bullying (2016).

Recorda: no deixes que ningú estiga sol/a. L’amistat (o com a mínim la consideració, la preocupació, la solidaritat… cap a la persona que està patint violència) són el millor antídot contra el bullying. No sigues còmplice!

Immigracions

No podem perdre la memòria de les nostres migracions i de l’acollida que ens donaren. Què estem fent amb els refugiats? Com ens recordaran les generacions futures? Com a còmplices de la ignomínia.