Vergonyes, pors i secrets (SD 2)

A Stop Diverfòbia, aquesta setmana la nostra companya Rosa Sanchis ens ha sorprès encetant un camí d’autoconeixement que ens encarava a la por i la vergonya. “Penseu en les coses que us fan vergonya, per què teniu vergonya i de què teniu vergonya.”, així se’ns ha adreçat tan bon punt hem arribat a la sessió. I mentre encara ens estàvem fent-nos a la idea de superar aquest obstacle, ha afegit: “Penseu també en les coses que us fan por…” . Ja sabem que venim de Halloween i de la festa dels difunts, però les pors pròpies i personals sempre són més terrorífiques! El temps, però, passa volant i l’activitat just acaba de començar. Cal alçar-se de la cadira i barrejar-nos entre nosaltres, per tal de buscar algú i comentar-li allò que hem escrit als nostres dits i als palmells de la mà. Sincerament, estic per sortir-me’n de la sessió, perquè aquestes coses les veig privades i no sé si podré compartir-les amb els meus companys i alumnes. L’aposta de Rosa per la confiança i la sinceritat és admirable! I ha tornat a passar el miracle: resulta que les pors i les vergonyes són compartides, no ets un bitxo rar i anormal, sinó que tothom pateix per coses semblants, i quan fem la posada en comú, l’alumnat és prou valents per dir en veu alta allò que tots sentim, i amb una profunditat que ens deixa bocabadats. Però l’activitat no acaba aquí. Ara hem de pensar en alguna cosa que hem fet al llarg de la nostra vida i que ens fa moltíssima vergonya: un secret. No es tracta de descobrir-la als altres però sí que hem d’acabar la frase condicional en veu alta: “Si tu saberes el meu secret, pensaries que sóc…” I també aquí tots ens n’adonem que darrere de la nostra màscara diària, com si fóssim icebergs que deixen només veure una petita part del seu volum, som també persones, amb molta més problemàtica i riquesa de la que aparentment deixem veure a primera vista, i ens mirem reconeixent-nos, amb uns nous ulls, deixant enrere els nostres rols de professors i d’alumnes. Moltes gràcies de bell nou, Rosa!

Eulàlia Ruiz

Relat de la sessió celebrada el 6 de novembre de 2019.

A l’etiqueta Stop Diverfòbia podeu llegir les sessions anteriors.

Observatori de la Convivència 2019-20

Acta de la formació de l’Observatori de la Convivència

8 d’octubre de 2019

Dinàmica

Després de formar grups de 3-4 persones de diferents cursos, vam repartir fulls Dina 3 on hi havia els següents titulars: ODC, fotografies, Situacions d’incompliment, Protocol d’actuació i Propostes.

Damunt d’una taula, hi havia diferents fotografies que corresponien als 11 ODC, i els enunciats d’aquests estaven repartits per la sala. Cada grup havia de buscar un mínim de dues fotografies que tingueren a veure amb un ODC i emportar-se’l al seu grup. Allà, havien d’apegar l’ODC i les imatges, i pensar en situacions en les quals no s’acomplia aquell dret, el protocol d’actuació que pensaven que s’havia de seguir davant de l’incompliment, i propostes d’actuació en la seua classe per a treballar l’ODC.

En acabar, cada equip havia d’explicar a la resta el que havien escrit.

Només va donar temps a explicar quatre ODC i en alguns grups l’avaluació i les propostes van ser una mica generals.

Treball en equip

ODC 1 Promoure i vetlar per l’equitat de gènere

Situacions d’incompliment: quan es diuen frases com: “dona, ves-te’n a la cuina”, “dona havies de ser”, “dos machos pecho pelado conducen, las mujeres, no”.

Protocol d’actuació: Les dones i els homes haurien de dividir-se les tasques; no fer cas dels comentaris i conduir tots.

Propostes: Fer-ho tot al 50%

ODC 2 Acabar amb l’assetjament escolar

Situacions d’incompliment: rebuig d’altres personalitats, racisme i/o xenofòbia, insults per orientació sexual o masclisme.

Protocol d’actuació: activitats per conèixer millor les altres cultures, treball a classe sobre el tema, treball amb ONG, que la gent cansada d’assetjadors es reunisca per a intentar canviar les coses.

Propostes: tractar amb respecte a totes les persones

ODC 3 Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

Situacions d’incompliment: insults, menyspreu, mites sobre les persones que pertanyen el col·lectiu LGBTI.

Protocol d’actuació: parar a la gent que insulta, parlar lliurement de la sexualitat, donar suport a les persones discriminades, parlar en alguna classe de la sexualitat, deixar d’utilitzar “maricón” o altres paraules que al·ludeixen a aquest col·lectiu com a insult.

Propostes: fer xarrades i parlar-ho en classe, normalitzat la diversitat amb sèries i pel·lícules, donar-li normalitat, legalitzar en totes els països el matrimoni homosexual.

ODC 4 Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes

Situacions d’incompliment: dos xiques s’han barallat en el pati i l’equip de mediació els ha convidat a una mediació però elles l’han rebutjada.

Protocol d’actuació: intentar convéncer-les perquè acudisquen a la mediació; si no funciona, respectem la seua decisió. Igualment, intentem ajudar-los a solucionar el conflicte i, si ho fem, bé, però si no, ja no podem fer res més.

Propostes:

ODC 5 Promoure el bon ús de les xarxes socials

Situacions d’incompliment: discussions a través del grup de Whatsapp, fotos compartides d’alumnes, amenaces anònimes.

Protocol d’actuació: defensar als xiquets assetjats fent veure que no estan a soles, i que els comentaris ofensius, només ho són si aconsegueixen ofendre la persona. Fer veure que no ens afecten els insults perquè l’altra persona no trobe diversió en un acte contra la integritat física o psicològica.

Propostes: conscienciar a tots que aquests actes no són adequats.

ODC 6 Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es

Situacions d’incompliment: ve un company nou a la classe i ningú es vol asseure amb ell; una persona és diferent, o té una mentalitat diferent, i no l’accepten; els alumnes antics s’aprofiten de la ignorància dels alumnes nous.

Protocol d’actuació: parlar amb la persona i trobar una solució, l’observador de l’aula parlar amb la tutora o tutor, que a la gent nova l’informen de les regles de l’institut.

Propostes: si la professora no s’adona del problema, que els altres alumnes parlen amb la tutora o tutor. Més activitats en tutoria per a socialitzar-se. Donar educació als alumnes perquè no passen aquestes coses.

ODC 7 Promoure les crítiques constructives

Situacions d’incompliment: en les xarxes socials, en els grups de Whatsapp, en Telegram…

Protocol d’actuació: Un compte d’Instagram per a evitar els insults; posar en la descripció del grup que no s’han de posar amb ningú; anar proposant idees col·lectives per a reforçar les relacions.

Propostes: Intentar ajudar a la gent.

ODC 8 Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món

Situacions d’incompliment: una xiqueta anava passejant pel corredor, es va caure amb una pell de taronja i es va trencar una cama.

Protocol d’actuació: hauríem de tindre els corredors més nets, amb papereres de reciclatge i gent més neta.

Propostes:

ODC 9 Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari

Situacions d’incompliment: en el pati hi ha bregues per algun joc, com ara el futbol; insults d’un grup gran dirigits a persones/xiquets sense recursos per a defensar-se.

Protocol d’actuació: intentar frenar les bregues i els insults; defensar les persones insultades o agredides; cridar un professor/a.

Propostes: conscienciar i frenar aquestes coses; promoure la igualtat.

ODC 10 Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari

Situacions d’incompliment: quan tirem fem o les restes de menjar al terra o al contenidor equivocat.

Protocol d’actuació: guardar-se el material del qual et vols desfer per quan trobes una paperera.

Propostes: més papereres i més conscienciació de la importància del reciclatge.

ODC 11 Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

Situacions d’incompliment: quan la gent només mira i anima en lloc d’actuar en una brega.

Protocol d’actuació: avisar el professorat; intervindre, separant.

Propostes: més nombre de professorat al pati per a evitar conflictes.

 

 

Grup d’hòmens per la igualtat

Convocatòria hòmens igualitaris 19-20 def

El darrer dimecres 16 d’octubre de 2019, va tindre lloc a l’hora de l’esplai la primera reunió del grup d’hòmens per la igualtat de l’IES Isabel de Villena. N’èrem només uns quants profes i alumnes de batxillerat que, moguts per la curiositat i necessitat de trobar altres espais, havíem acudit per tal d’esbrinar què era exactament allò d’un grup d’hòmens.
Per tal de facilitar-nos la tasca, havíem convidat Vicent, un antic profe de pràctiques que havia estat al nostre centre i havia participat prèviament en altres grups d’hòmens. Començàrem fent una roda de presentació on cadascú de nosaltres va explicar què esperava d’aquest grup. Aquesta primera dinàmica es va allargar ja que l’anàvem mesclant amb reflexions sobre la igualtat i les masculinitats.
Així doncs, en acabar la roda, Vicent ens va contar la seua experiència en un d’aquests grups: com funcionaven, de què parlaven, quines activitats feien… Finalment, es fa fer l’hora i sense temps per a més vam decidir tornar a veure’ns en un mes i anar xerrant quins temes ens agradaria tractar ja que ens havíem sentit prou còmodes parlant els uns amb els altres. Esperem tindre més reunions com aquesta, vos anirem informant!
Entrada d’Alberto M.

Llegir li va salvar la vida

“Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un dels escriptors més llegits del nostre país. Els seus llibres han passat de generació en generació durant més de quatre dècades. És autor de narrativa infantil, juvenil i d’adults i la seva producció supera ja els 400 títols publicats i més d’11 milions d’exemplars venuts. És un apassionat de la literatura, d’escriure, de viatjar i de viure. Els seus inicis professionals, però, estan en el món de la música, ja que va dirigir i fundar diverses revistes musicals, una tasca que va voler interrompre per ser coherent amb ell mateix i dedicar-se a lluitar per allò que, des de petit, volia ser: escriptor.” (Font: Llegir en cas d’incendi).

En aquest vídeo ens explica com es va gestar el seu somni, malgrat les dificultats:

 

 

Vine-te’n, que ací faltes tu!!!

Convocatòria mediació 19-20 def.

La nostra companya de Filosofia Eulàlia Ruiz ens regala aquesta crònica de la primera sessió de formació de l’equip de mediació del curs 2019-20 (2 d’octubre de 2019).

“Arribo tard, precisament avui que comencen les sessions de mediació i es reben els aspirants que volen participar-hi i formar-se en la mediació!!! Ja tots s’han col·locat en dos bàndols: en un s’hi troben els veterans, els quals formen equips de dues persones i seran els acompanyants i preparadors dels aspirants; en l’altre, la resta de l’alumnat. Les i els alumnes nous van alçant-se i davant de tot el grup es presenten i mostren la seva voluntat de formar part de l’equip mediador, tot afegint les qualitats que fan d’elles i d’ells bons candidats. Els veterans se’ls rifen. Per afinitat i per amistat es formen els grups de treball, d’una forma divertida i gestionada pels mateixos alumnes. Un somriure se’m dibuixa a la cara perquè hi ha prou alumnes de 1r de l’ESO.

Quan aquest primer moment ja ha passat, la nostra companya Rosa reparteix un full a cadascun dels grups. Les instruccions són clares: els “couch” de cada equip han d’explicar tot allò que han fet i han viscut en mediació el curs passat. D’aquesta manera experiencial i directa, tots queden assabentats d’allò que suposa la mediació i passen a la següent activitat. Es tracta d’una dinàmica d’autoconeixement on els membres de cada equip han de posar almenys un nom d’algun dels membres del seu equip en un llistat de qualitats que es consideren apropiades per a arribar a ser un bon mediador. Caldrà també batejar l’equip.

El temps passa volant. El següent pas abans de marxar cap a casa és posar en comú allò que els equips han aconseguit. Cal presentar cadascun dels grups amb el nom corresponent, mostrar les qualitats valorades i més votades, apuntar-se en la llista per a continuar la formació i estar atents per a la propera cita. És admirable veure els nostres alumnes, de diferents edats, interessats en la mediació, valorant-la i implicant-se. I encara ho és més escoltar-los expressar en veu alta la mateixa sorpresa i alegria que hem tingut tots quan hem vist el gran nombre de participants nous que volen començar enguany a preparar-se com a mediadors! Saben que és important, hi posen les ganes i el compromís. Endavant, IES Isabel de Villena!!!”

 

Orgullos@s de ser divers@s

Puta mora, subnormal, “por mucho que te operes y te hormones seguirás siendo una tía”, tonelete, “esta va a ser gorda”,  “si eres bi, ¿te gustan los perros?”,  “no pareces lesbiana”, foca, tortillera, maricón, “lárgate a tu país, indio”,  puta, guarra, etc.

Convocatòria Stop 19-20

La nostra companya de Filosofia Eulàlia Ruiz ens regala aquesta crònica de la primera sessió d’Stop Diverfòbia del curs 2019-20, celebrada el dimecres 2 d’octubre de 2019. Els insults que encapçalen l’entrada són exemples del que es van escriure a la sessió.

“Comença el curs i la nostra companya Rosa Sanchis i el seu equip posen en marxa les reunions d’Stop Diverfòbia. Només tenim mitja hora i cal aprofitar-la. Un grup d’alumnes i professorat, implicats i encuriosits, formem un cercle i som abocats a pensar en els insults que al llarg de la nostra vida ens poden haver dedicat la gent que ens envolta. Aquí no hi ha edats: els insults i la falta de respecte, el menyspreu a la diversitat, són elements encara presents per tot arreu. Quina pot ser l’estratègia a seguir quan ens insulten o presenciem com insulten els altres? Ens hi enfrontem? Passem de llarg? Baixem el cap? Potser el millor és desmuntar l’insult, recolzar la persona insultada amb un somriure, mostrar que no és cert, fent veure que no opinem igual, que ens agrada la diferència, que valorem la diversitat, que estem i som orgulloses de ser diferents.

Un munt de papers de colors son omplerts amb els insults que cadascú ha recordat. Se’ns convida a penjar-los a la paret de la sala classificant-los segons facin referència als rols de gènere, a l’orientació sexual, a la diversitat corporal, a la identitat sexual, a la diversitat intel·lectual…, i  sorprèn el fet que seguim en la línia de sempre: a les xiques no se’ls accepta que estiguin grosses, o que siguin massa sexuals; als xics, que estiguin prims o es comportin efeminadament, i els estrangers no escapen de la xenofòbia… I tot això resulta increïblement descoratjador quan penses en els esforços que fem tots per erradicar aquestes idees i prejudicis; però la llumeta de coratge, la xicoteta esperança que com una flama t’alegra el cor, és veure que els i les alumnes saben de què parlen, entenen els conceptes, els expliquen obertament, es mostren coratjosos i saben omplir les fitxetes de colors també amb un munt de coses xules que empaperen les parets i mostren a tots el seu rebuig a la diverfòbia i la seva defensa i afirmació de la diversitat i la diferència. Com un baluard, la veu d’aquests alumnes s’alça per recordar a tothom que som persones i som lliures, i això no es pot perdre mai. Gràcies per estar aquí.

Eulàlia Ruiz”

Descarrega’t l’activitat “Orgullos@s de ser divers@s.”

Necessitem ecologistes emocionals! (2)

cartell ecologia emocionalLlegeix les situacions següents i escriu, en el teu comentari, els conceptes de l’ecologia emocional  als quals fan referència, i que estan explicats en l’entrada anterior d’aquest blog,

Hi ha algun concepte que no haja aparegut en les experiències descrites? Imagina un personatge, posa-li nom, i redacta l’experiència que pot exemplificar el concepte o conceptes que falten. Si ho prefereixes, pots imaginar situacions que exemplifiquen els conceptes de l’ecologia emocional que et semblen més útils o interessants.

Situacions

Jaume. Enguany em costa la vida alçar-me per anar a classe. Estic enfadat, deprimit, cansat… discutisc amb mon pare, amb ma mare o amb el meu germà per qualsevol estupidesa. I a l’institut no millora. No els puc contar als meus amics com em sent perquè no m’entendrien o es burlarien de mi. Els tios som forts i no tenim problemes! Quan he intentat parlar dels meus sentiments amb el meu millor amic, ha canviat de tema ràpidament i m’ha proposat de jugar a la play o a qualsevol altra cosa. Estic envoltat de gent, però em sent com si visquera en una illa deserta.

Esther. Quan em trobe fluixa d’ànims, o em mire a l’espill i veig un cos horrible, no hi ha res com anar-me’n al poble dels meus iaios i retrobar-me amb les amigues d’allí. Són una colla fantàstica i sempre em diuen coses positives –no penseu que són falses, sinó que les diuen perquè les pensen de veritat. Quan estic amb elles, és com si em prenguera un Monster però sense els horribles nervis que et dona la cafeïna. El poble i la colla són com un oasi de bones energies. M’agradaria sentir-me així quan estic a la ciutat…

Carles. He decidit que ja no vull asseure’m més al costat de Trap, ni estar en el seu rogle, al pati. Crec que només està amb mi perquè així se sent gran. Els altres li riuen les gràcies, però a mi no em fan gràcia les coses que diu: no m’agrada que es burle de la gent dient-los “foca” o “maricó”. Jo no sóc així, i he decidit desfer-me de les relacions que no em senten bé. Ma mare diu que madurar és aprendre a triar el que és millor per a mi, i això pense fer.

Alba. Tinc molt poca paciència i a la mínima bote! De vegades, no aguante la passivitat dels meus companys i companyes. Ni la del professorat. Ni la dels meus pares. Quan m’enfade, pense que hi ha profes que venen a treballar per a amargar-nos la vida, i em costa molt no protestar. L’altre dia no em vaig poder aguantar i em varen expulsar de classe. Sé que he de respirar i contar fins a deu (o fins a vint) abans d’encarar-me amb una persona adulta. I sé que és millor portar la meua energia cap a un altre lloc perquè jo no vull que desaparega la meua ràbia –no vull ser passiva com alguns dels meus companys, a qui  sembla que no els importa res. Però hi ha maneres de canviar el món sense passar per l’enfrontament directe; per això estic en el grup d’Activistes pels DDHH. Allí ens organitzem per a lluitar contra les injustícies. I quan isca de l’institut, seguiré lluitant per les coses que considere justes.

Pol. Quan un professor em critica en classe, ho passe malament perquè sempre m’han costat molt els estudis, especialment les matemàtiques, i he de passar-me hores per a entendre un problema que el meu amic Carles resol en un minut. En eixos moments en què em sent xicotet, recorde el que em diu mon pare: que hi ha molts tipus d’intel·ligències, i que jo sóc molt bo escoltant les altres persones; que la gent confia en mi perquè saben que guarde els secrets com ningú; que quan necessiten algú, allí estic jo… I aleshores em sent millor, i els números en la llibreta tornen a cobrar sentit i puc resoldre el problema jo sol.

Ecologia Activitat en PDF per a descarregar

Què és l’ecologia emocional? (1)

Mercè Conangla i Jaume Soler són dos psicòlegs experts en l’ecologia emocional. Diuen que és l’art de gestionar les nostres emocions de tal manera que siguem capaces de reorientar l’energia que aquestes emocions ens proporcionen per tal de créixer com a persones, millorar les nostres relacions i cuidar millor del món que ens envolta. Alguns conceptes bàsics de l’ecologia emocional són els següents:

  • La contaminació està provocada per retrets, queixes, rumors, negativitat, mal humor, ressentiment, rancúnia, crítiques negatives…
  • Les vitamines emocionals provenen dels besos, agraïments, somriures, abraçades, reforços positius…
  • Les conserves emocionals són reserves energètiques a les quals podem recórrer en moments difícils, com ara records agradables, missatges positius que ens han donat…
  • Els desert emocional el sentim en situacions de crisi o en aquelles circumstàncies en les quals pensem que ens manquen recursos i no podem fer front al que ens passa.
  • El forat d’ozó psicoafectiu apareix quan les nostres defenses emocionals han fallat, estem sense protecció i tot ens fa mal –fins i tot els xicotets comentaris–, la nostra autoestima està sota mínims i som hipersensibles al judici de les altres persones.
  • Els reciclatge de sentiments. L’ecologia emocional ens ensenya a convertir adaptativament determinades emocions a fi de positivitzar la seua energia; per exemple, convertir la ira en energia per a millorar o construir.
  • Les reserves naturals emocionals són entorns format per persones que són capaces de valorar-nos i amb les quals podem construir ponts emocionals, en lloc d’haver-nos de defensar aixecant murs.
  • La neteja emocional consisteix a apartar-nos d’aquelles relacions que són fictícies i insanes que dificulten el nostre creixement personal.

Les emocions mal gestionades són una font de contaminació; per això, és important reduir els contaminants emocionals, netejar el nostre entorn apartant-nos de les relacions que ens fan patir, reciclar els recursos i les emocions, repartir vitamines, crear i cuidar les reserves naturals, replantar els deserts emocionals i evitar que el forat d’ozó afectiu es faça més gran.

ODC 2015-2019

L’Observatori de la Convivència de l’IES Isabel de Villena ja té 4 anys de vida.

Curs 2015-2016

El primer any ens vàrem centrar a definir la figura de l’observador@ i les fortaleses que tenien les persones membres de l’observatori. També vàrem deixar ben clar que no es tractava de xivat@s.

Curs 2016-2017

El segon any férem una anàlisi del clima del centre, especialment de quines accions perjudicaven la convivència, i elaboràrem un mapeig de les debilitats i fortaleses de l’Isabel de Villena. També treballàrem un protocol d’actuació davant de situacions conflictives que servia per a saber, en cada cas, com actuar o bé derivar.

Curs 2017-2018

El tercer any treballàrem de valent per a elaborar els Objectius de Convivència del nostre centre.

ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere

ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar

ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes

ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials

ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es

ODC 7. Promoure les crítiques constructives

ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món

ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari

ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari

ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

De cada ODC, vàrem establir les actituds/situacions que vulneren aquest drets, les activitats/accions proposades per a canviar-ho, les accions mesurables que es duen a terme a la classe per a la defensa de l’ODC, i el treball educatiu que hauria de fer el professorat perquè l’ODC s’acomplira.

Curs 2018-2019

Cada trimestre, hem fet una avaluació del compliment dels ODC per cursos. En paper continu, es pot veure el que s’ha fet durant tot l’any en cada classe. A més, hem seguit amb la formació de les Observador@s de la convivència aprofundint en les emocions que entren en joc en una situació conflictiva, i també ajudant a calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents.

En l’etiqueta “Observatori” d’aquest blog es poden veure les actes de les sessions de formació de l’OC.

No volem ser heroïnes…

Wonder Woman. IES Miquel Peris i Segarra. El Grau (Castelló).

Curtmetratge finalista del projecte “Construir la pau des de l’escola”, finançat per la Generalitat Valenciana, en el qual l’alumnat de sis centres educatius de la Comunitat Valenciana ha participat en l’elaboració d’un guió propi per al rodatge d’un curtmetratge sobre Drets Humans, amb enfocament de Gènere i Desenvolupament Sostenible.

Final de curs amb l’equip

Equip mediació 18-19

Amb aquest equip tan fantàstic, tanquem la mediació, d’aquest curs 2018-2019, no sense treballar abans amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes i amb els Missatges Jo a partir d’algunes situacions proposades que us deixem més avall.

Estils d’afrontament dels conflictes

Davant d’un conflicte hi ha cinc maneres de reaccionar, segons ens preocupem, més o menys, pels nostres objectius o pels de l’altra persona. Tot el món les pot utilitzar totes, però si n’hi ha una que fem servir més sovint, direm que és el nostre estil predominant. Els cinc estils són: competir, dialogar, repartir, evitar i acomodar-se.

  • Competir: TAURÓ.

El tauró només es preocupa pels seus interessos i sempre intenta guanyar el màxim per a ell. Creu que s’ha solucionat el problema quan ha aconseguit allò que volia.

  • Dialogar (o col·laborar): MUSSOL.

El mussol busca que les dues persones puguen realitzar els seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan tots han aconseguit allò que volien.

  • Repartir (o comprometre’s): RABOSA

La rabosa intenta repartir els guanys i les pèrdues entre les dues persones, de manera que cadascuna aconsegueix part dels seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan ningú no hi guanya ni hi perd del tot.

  • Evitar: TORTUGA.

La tortuga fa veure que no passa res, que no hi ha cap problema per solucionar, que no li preocupen els seus objectius ni els de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema perquè no hi ha problema.

  • Acomodar-se: OS.

L’os es preocupa només pels objectius de l’altre i creu que s’ha solucionat el problema quan l’altre està content i té el que vol.

­Qüestions

  1. Quin penseu que és el vostre estil predominant?
  2. En quines ocasions utilitzeu un altre estil? Per què?
  3. Quins avantatges i inconvenients penseu que té cada estil.

 Activitat: Os, tortuga, guineu, mussol o tauró?

  1. «La moto»

Despús-demà tens examen de matemàtiques i la professora us ha posat uns exercicis perquè els feu a casa i pregunteu els dubtes abans de la prova. Per això has decidit quedar-te a casa aquesta vesprada i tenir-los a punt per al dia següent. Estàs millorant molt en matemàtiques i és quasi segur que si aquest trimestre aconsegueixes bons resultats a l’estiu et compraran la moto. Però abans d’acabar les classes del matí el teu millor amic et diu que a la vesprada jugareu un partit de bàsquet contra els de l’altre grup i et necessiten com a base. Què fas?

  1. «El mòbil»

Anna et va demanar vint euros per al cap de setmana. Tu tens diners estalviats per comprar-te un mòbil i, com que sou molt amigues, no et va importar deixar-li els diners amb la condició que el dilluns, a classe, te’ls tornaria. Hui és divendres i, encara que li has recordat un parell de vegades a Anna que et va prometre tornar-te els diners, ella t’evita i, fins i tot, sembla que estiga enfadada. Hui has vist que ensenyava a unes altres xiques el seu mòbil nou. Què fas?

  1. «La festa»

Marta i tu aneu a una festa amb el seu xicot. Ell és dos anys més gran i no ha parat de beure alcohol i de comportar-se grollerament amb les xiques. Tu t’ho has passat molt malament i només esperaves el moment de anar-te’n. Marta sembla no adonar-se de res i està realment encantada d’eixir amb aquest xic. Com que prevèieu que faríeu tard, Marta t’ha convidat a quedar-te a dormir a sa casa i, lògicament, comenteu la festa. Marta vol saber què opines del seu xicot.

Qüestions

  1. Què faries en la situació a “La moto”? A quin estil correspon la teua manera d’actuar?
  2. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
  3. Te’n vas ràpidament a jugar a bàsquet perquè no vols «fallar» a l’equip.
  4. Decideixes jugar només la primera part i fer els deures l’estoneta que et quede.
  5. Dius que t’és impossible jugar perquè has de fer els exercicis de matemàtiques.
  6. Fas veure que no te n’has recordat del partit i vas cap a la biblioteca.
  7. Parles amb el teu amic per veure què podríeu fer: aplaçar el partit, buscar un substitut…
  8. Què faries en la situació b “El mòbil”?
  9. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
  10. Li dius que si no et paga telefonaràs als seus pares reclamant els diners.
  11. Quedes amb ella per parlar del tema a l’hora del pati.
  12. Li demanes que, almenys, et torne la meitat dels diners.
  13. Penses que has perdut els diners i l’amiga.
  14. Li dius que no es preocupe, que ja et tornarà els diners quan vulga, per això sou amigues.
  15. Què faries en la situació c “La festa”?
  16. A quins estils corresponen les respostes següents?
  17. Li dius el que penses sense ofendre. Escoltes els motius pels quals a Marta li agrada aquest xic. Vas amb molt de compte a l’hora de manifestar la teua opinió.
  18. Parleu les dues bastant clarament i arribeu a la conclusió que ni l’una ni l’altra veieu «objectivament» com és el xic i que, segurament, les dues teniu part de raó.
  19. Li dius que tens molta son i que ja en parlareu en un altre moment.
  20. Mires de convèncer-la de com és el xic en realitat, ja que ella n’està massa enamorada i no se n’adona.
  21. Intentes manifestar la teua opinió però quan veus que Marta està molt segura del seu xicot, penses que, probablement, estàs equivocada.

Activitats extretes i adaptades de: Carme Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002

Més que motxilles

Ahir, 5 de maig, es va llegir a l’IES Isabel de Villena un manifest pel dia del medi ambient.  Concretament, un fragment del discurs que va fer l’adolescent sueca Greta Thunberg davant l’Assemblea Anual del Fòrum Econòmic Mundial, al gener del 2019:

“La nostra casa està en flames. Estic ací per a dir que la nostra casa està en flames.

Segons l’IPCC, estem a 12 anys de poder resoldre els nostres errors. A Davos, a la gent li agrada parlar sobre l’èxit, però el seu èxit financer ha tingut un preu inimaginable, i pel que fa al canvi climàtic, hem de reconèixer que hem fracassat.

Tots els moviments polítics en la seva forma actual, ja ho han fet, i els mitjans de comunicació no han aconseguit generar una major consciència pública sobre el tema. Però l’homo sapiens encara no ha fallat. Sí, estem fallant, però encara hi ha temps per canviar-ho tot. Encara ho poden arranjar. Encara ho tenim tot al nostra abast.

Al voltant de l’any 2030, d’ací 10 anys, 229 dies i 12 hores, estarem en una posició on haurem iniciat una irreversible reacció en cadena més enllà del control humà. És hora de parlar clar: resoldre el canvi climàtic és el desafiament més gran i complex que ha enfrontat l’homo sapiens. La solució, però, és molt simple, que fins i tot un nen petit podria entendre. Hem d’aturar les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle (…)

O bé, evitem que les temperatures augmentin sobre els 1,5 °C o no ho fem. O evitem la reacció en cadena dels ecosistemes que es desfan o no ho fem. O triem continuar com a civilització o no.

Dieu que res a la vida és blanc o negre, però això és mentida; una mentida molt perillosa: o bé evitem que les temperatures augmenten un grau i mig o no; o evitem que s’inicie la reacció en cadena o no ho fem.

Les persones adultes diuen: Hem de donar esperances a la propera generació. Però no vull la teva esperança, ni vull que la tingues. Vull que entres en pànic, que sentes la por que jo sent cada dia, i després vull que actues.

Vull que actues com ho faries en una crisi. Vull que actues com si la teua casa estiguera en flames, perquè això és el que està passant.”

————-

Ací us deixem també una iniciativa extraordinària que va tindre Thato Kgatlhanye, a qui la plataforma Red Bull Amaphiko ha donat suport.

Les motxilles estan fetes amb bosses de plàstic reciclades i hi inclouen una placa solar. Quan les xiquetes i els xiquets caminen cap a l’escola, la placa es carrega i així poden usar-la de nit. Molta gent que viu en zones amb pocs recursos no disposa d’electricitat i el querosé o els ciris poden ser productes perillosos. En canvi, l’energia solar és gratis i ecològica.

El que fem bé!

Acta de les reunions de mediació (15 i 22 de maig de 2019)

Comencem la reunió amb la formadora Flor Hoyos, recapitulant el que hem treballat fins ara i preparant-nos per a tancar el curs amb les dues sessions que ens queden amb l’alumnat.

Després, fem una roda d’intervencions, en la qual destaquem: la importància de les dinàmiques que testen la cohesió grupal; la piràmide –amb els elements que conformen l’abordatge del conflicte: el context educatiu, els recursos i habilitats personals, les intervencions TARC i l’autoritat–; el perill de delegar en l’alumnat poc expert la solució als problemes dels seus companys/es; la importància de saber fer preguntes durant la mediació; la potència de les intervencions educatives que fem –tan importants com les mediacions–; la prioritat del treball de tutoria i la formació del professorat tutor –en especial, la millora del lligam entre tutories, equip de mediació i Observatori de la Convivència–, etc.

Dinàmica: 3 coses que fem bé!

En acabar, comencem amb una dinàmica que consisteix a anotar en post-its tres coses que fem bé, al marge de les 12 típiques. Les apeguem a la paret i les agrupem per temes. Formem grups, i cadascun s’emporta els post-its per a pensar propostes que ajuden el nostre alumnat a practicar i dominar aquestes habilitats. Bàsicament, agrupen les idees al voltant de tres temes: preguntar, pensar solucions creatives als conflictes i escoltar activament.

Preguntar

En la posada en comú, repassem els tipus de preguntes:

Preguntes exploradores:

  • Preguntes tancades. Busquen concretar i/o verificar: Aleshores, ens veiem el proper dimarts?
  • Preguntes obertes. Inciten a expressar-se, a crear diàleg, a obtenir informació genèrica…: Què va passar després?
  • Preguntes aclaridores. Busquen aclarir dubtes, aprofundir i/o centrar: Com us heu organitzat fins ara?

Preguntes transformadores:

  • Preguntes espill: Què faig amb la meua filla? Què fem amb la teua filla?
  • Preguntes circulars. Els verbs bàsic són: Pensar/sentir/fer/dir. Exemples: Què penses que ella pensaria si…?, què penses que ella sentiria si…? què penses que ella faria si…? què penses que ella diria si…?
  • Preguntes hipotètiques: Què creus que passaria si parlares amb…?
  • Preguntes reflexives (busquen aprofundir i/o centrar): Què seria el pitjor que podria passar?

Hi ha una pregunta especial que es diu pregunta del miracle, que consisteix a imaginar que ha ocorregut un miracle i el nostre problema ha desaparegut: Algú et dona un xarop que, quan te’l prens, ha resolt el teu problema: com sabràs, demà quan t’alces, que està curat/da?

Proposar solucions

Per a ajudar a proposar solucions al conflicte, ens valem de preguntes reflexives i hipotètiques. També hi ha dinàmiques que ens ajuden a analitzar les millors propostes: avantatges i desavantatges; zones mortes o desconegudes; jocs per a generar alternatives, etc. L’experta en mediació Marinés Suares proposa també, a més de la pregunta del miracle, la pluja d’idees i l’equip reflexiu, que consisteix a fer veure mitjançant un diàleg entre els mediadors, que les parts en conflicte estan trobant la solució: Ells ja estan plantejant solucions molt encertades al conflicte.

Per a l’experta en mediació Marinés Suares, el 75% d’una mediació són preguntes, i el 25%, afirmacions. Les afirmacions informen i ancoren (a través del parafraseig, del resum…) i les reformulacions ajuden a transformar la situació.

L’escolta activa

Pel que fa a les tècniques d’escolta activa, en destaquem l’objectiu, que és crear un clima de confiança perquè les parts se senten escoltades mitjançant, per exemple, la comunicació no verbal, les preguntes aclaridores, el resum, el parafraseig (repetició del missatge), el reflex (és com el parafraseig però dels sentiments, etc. Altres dinàmiques per a treballar-la, que ens proposa Flor, són les següents:

  • Trios. Pràctica d’escolta activa entre dues persones i un observador/a.
  • Propostes. Es planteja una qüestió, per exemple, “tenim 300 euros per a gastar en l’equip de mediació”, i es van fent propostes; però no podem fer la nostra sense abans parafrasejar l’anterior.
  • Dinàmiques del teatre de l’oprimit, com ara representar un conflicte i canviar els papers o fer entrar altres persones de fora del grup que havia imaginat la situació; interrogar un dels participants, etc.
  • Descriu què veus davant de tu? Fem aquesta simple qüestió i observem com cadascú té accés a una part de la realitat. En són variants d’aquesta, les imatges on cadascú veu una cosa (ex. la jove i la vella)
  • Història i curt Un tazón de caldo (https://vimeo.com/28798645)
  • Història de l’elefant on 6 savis cecs han de descriure un elefant sense saber què és prèviament i només a partir del tacte.
  • La corba. Mostrem un full amb una línia curvilínia dibuixada i cadascú ha de completar-la.

Flor ens recomana el llibre de M. Carme Boqué. Construir la paz. Transformar los conflictos en oportunidades. 2009. CAM, que podem trobar online: http://educagenero.org/Recursos/Construir_la_Paz-Carmen_Boque.pdf

El poliamor (Stop Diverfòbia 8)

La darrera reunió l’hem dedicada al poliamor i a la confiança en les relacions. Tania, de primer de Batxillerat, ens ha explicat el que per a ella és una relació poliamorosa, i ens ha recomanat que escoltem Noemí Casquet, periodista que ha reflexionat sobre aquest model relacional i que també té un llibre: Mala mujer: la revolución que te hará libre.

En el debat que es va obrir, vàrem parlar de la gelosia i de la necessitat de confiança, no només en una relació poliamorosa sinó en qualsevol vincle. En general, a les persones –en especial a les dones– ens costa ser assertives i manifestar els nostres desitjos en les relacions, per por de ferir la parella i per falta d’empoderament. I també sol passar que sentim com un atac personal que ens diguen que no a determinades proposicions –en especial els homes. El sexisme fa que el control de la parella es veja com a normal i que la gelosia siga un ingredient habitual en la parella. Si a aquests sentiments afegim un model amorós fusional on mantenir un espai personal propi, al marge de la parella, no està massa ben vist, ja tenim el conflicte servit.

Amb aquest interessant debat, que va eixir de la sala d’actes i va continuar pels corredors i les classes, ens acomiadem fins al curs que ve.

Us deixem ací amb el vídeo “Poliamor con Noemí Casquet”. Que tingueu un final de curs divers i feminista!

Un tazón de caldo

“Un tazón de caldo” és un curt de Randy Machado realitzat el 2004.

Un Tazón de Caldo from Randy Machado on Vimeo.

Una dona s’asseu a menjar-se un plat de sopa en un bar; però li falta pa i s’alça a agafar-ne un tros. Quan torna a taula, un home negre està menjant-se el seu plat.

Què en penses?

Això és el súmmum, pensa la senyora, però no em deixaré robar! Així que s’asseu al costat de l’home i comença a menjar del plat. El negre somriu i menja amb ella fins que se l’acabem, tot això en silenci. Acabada la sopa, l’home de color s’alça, s’acosta a la barra,  paga el dinar i se’n va. La dona el segueix amb la mirada i busca la seua bossa a la cadira, però veu que no està.

Què en penses?

A punt està de posar-se a crida “lladre!!!”, quan s’adona que a la taula del costat hi ha un plat de sopa i la seua bossa, penjada de la cadira, i descobreix, amb horror, que s’havia equivocat de taula.

Els ODC durant el segon trimestre

Reunió de l’observatori de la convivència. 17 de maig de 2019. Hi assisteixen 20 representants.

Durant aquesta reunió, treballem per grups de diferents nivells i se’ls plantegen 3 qüestions:

  1. Què és una acció?
  2. Què s’ha fet a la meua classe durant aquest trimestre? Curs-Assignatura-Descripció breu del que s’ha fet-ODC treballat.
  3. Quines accions es podrien fer per a treballar cada ODC durant el tercer trimestre?

Tot i resultar òbvia, durant la reunió de revisió de les accions del primer trimestre ens vàrem trobar amb el fet que una part de l’alumnat no identificava com a acció el treball d’algunes matèries on clarament s’havia treballat a favor de la igualtat, per exemple, o contra la intolerància per gènere.

  • 1r d’ESO. En Tutoria s’ha treballat sobre el bon ús de les xarxes socials (ODC 5), sobre la cura de l’espai que compartim (ODC 10), sobre la igualtat (ODC 1) i sobre els conflictes entre companys (ODC 11).
  • 2n d’ESO. En Tutoria s’ha treballat l’ús del pati per a convertir-lo en un espai segur, acollidor i igualitari (ODC 9). També s’han tractat els conflictes i s’han fet activitats de comunicació entre companys sense violència (ODC 4). S’ha treballat evitar la marginació de companys (ODC 6). S’ha tractat també la neteja i cura de l’entorn (ODC 10). En Tutoria i Matemàtiques s’ha treballat evitar les crítiques destructives (ODC 7).
  • 3r ESO. En Tutoria, tots els divendres es parla dels conflictes de la classe (ODC 4). També s’ha treballat en tutoria la LGBTIfòbia i la diversitat (ODC 3), i les crítiques constructives (ODC 7). En Valors ètics s’ha treballat la igualtat de gènere (ODC 1) i el foment del reciclatge (ODC 10). En Biologia i en Història s’ha treballat la igualtat de gènere (ODC 1). També han rebut xarrades sobre bullying (ODC 2) i sobre igualtat de gènere (ODC 1). En Valencià s’han llegit un llibre sobre la igualtat (ODC 1)
  • 4t d’ESO. En Història s’ha donat importància al paper de les dones (ODC 1). En Filosofia i Valors ètics s’ha parlat de la censura, de la llibertat d’expressió i de quan una opinió és una ofensa, especialment a través de les xarxes socials (ODC 5)
  • 1r FPB Adm. En TID han treballat la igualtat de gènere durant el segon trimestre (ODC 1)
  • 1r de Batxillerat. En Valencià, totes les setmanes es treballen temes de diversitat i d’igualtat a través dels blogs Karícies i Els punys no parlen (ODC 1 i ODC 3). En tutoria s’ha treballat el bon ús de les xarxes socials, especialment del Whatsapp (ODC 5). En Educació física s’ha treballat la igualtat en l’esport (ODC 1). En Història s’ha treballat la igualtat, la inclusió de les dones en la història i l’ús del llenguatge inclusiu (ODC 1).
  • Tot l’institut ha assistit a l’exposició guiada “Dones artistes ocultes en la història”.

Després d’omplir una graella amb les accions, les escriuen en un post-it i les apeguen al mural del corredor.

Tot seguit, parlem de les propostes per al tercer trimestre. La majoria de les propostes posen l’èmfasi en el treball amb els conflictes interpersonals (ODC 2, 4, 5, 6, 7 i 11) i es demana que es treballe fonamentalment en la tutoria, però també en la resta de matèries mitjançant projectes. Pel que fa a la igualtat, es proposa una acció a nivell de centre que consisteix a vestir-se amb la roba de l’altre sexe per a trencar amb els rols de gènere (ODC 1 i 3).

Ciberassetjament

Entrada de Santi (Bat. Humanístic)

El ciberbullying està molt present en la nostra societat. He decidit fer aquesta entrada perquè em pareix que és una bona oportunitat de parlar-ne ja que afecta els adolescents de la meua generació. Mitjançant aquest tipus de bullying, un o diversos opressors utilitzen xarxes socials com Instagram, Twitter, Facebook, etc. perquè la víctima tinga por o senta tristesa de manera repetida.

En primer lloc, en el vídeo podem veure una xica que pateix faltes de respecte, burles, etc. per part dels seus companys de classe. Com podem observar-hi, els adolescents tenen tendència a callar i no conten als altres els problemes que pateixen; inclús no són capaços de reconèixer que estan patint bullying. A més, al no conèixer el problema, afavoreixen la continuïtat dels opressors. Opine que la situació d’assetjament s’hauria de comunicar al professorat i a la família des del començament, ja que és una situació en la qual la víctima es troba sola contra l’adversitat.

Malauradament, en el gràfic de dades de ciberbullying de la Fundació ANAR (2018),  podem veure l’augment de víctimes d´assetjament a través de les xarxes. Cal fer esment que cada vegada més gent és conscient del problema, i en moltes escoles tracten d’aturar-lo inclús abans que comence. En relació a l’augment de les demandes, cal dir que hi ha diferents mètodes per a detectar el ciberbullying als col·legis i a casa. Quan es detecta, els centres responsables fiquen les solucions necessàries perquè la víctima torne a tindre una vida normal.

Recapitulant, hem de prendre molt seriosament el tema del ciberbullying, ja que segueix augmentant, i aquest fet és molt negatiu per a la societat.

Les 12 típiques i altres cosetes

Tercera sessió de mediació. 20 de març 2019

Comencem la formació, només per al professorat, comentant un conflicte real i les accions preses per a intentar solucionar-lo. En el debat, la formadora destaca la importància del “treball de tercers”, és a dir, de tenir en compte com influeixen en el conflicte terceres persones (amistats, família, companys/es de classe…)

Després, comentem els diferents de mediació (tradicional, transformativa i circular narrativa), i Flor assenyala que sovint, en un context escolar, practiquem la mediació transformativa. Tot seguit incloem un resum extret d’aquesta pàgina:

Mediació tradicional, transformativa i circular-narrativa

  • Model Tradicional-Lineal de Harvard (centrat en el procés). Entén la mediació com una negociació col·laborativa assistida per un tercer. La comunicació és lineal i la funció del mediador és facilitar la comunicació i orientar el procés. L’objectiu final és assolir l’acord a través del treball col·laboratiu, que la persona mediadora ha d’orientar i reorientar controlant les interaccions. El model se centra més en l’acord, en el contingut de la comunicació, que en les relacions entre les parts.
  • Model Transformatiu (centrat en les relacions). Es focalitza més en la comunicació i en les relacions entre les parts, que en el conflicte. L’objectiu és potenciar la capacitat de les persones perquè puguen créixer moralment i revaloritzar-se. La meta és l’empoderament de les parts i modificar la relació entre aquestes, sense importar si hi ha acord o no. És un model diferent de l’anterior ja que no se centra en l’assoliment de l’acord, sinó en la transformació de les relacions de les quals es derivarà l’acord.
  • Model Circular Narratiu. Se centra en el tipus de narració (comunicació) dels participants; aquesta comunicació inclou elements verbals (continguts de la narració) i paraverbals (corporals, gestuals, etc.). L’objectiu és arribar a l’acord, potenciant la comunicació i la interacció de les parts. Els pressupostos en els quals es basa es fonamenten en els estudis de M. White:
    • Per a analitzar qualsevol història és necessari conèixer els significats que les persones atribueixen als fets i actituds dels altres, el context cultural, els valors, els mites, etc.
    • Per a arribar a un acord les persones necessiten transformar les històries conflictives en altres de més acceptables que els permeten eixir de la seua posició.
    • Les històries que les persones conten sobre si mateixes i les que els altres conten sobre nosaltres es relacionen amb la nostra identitat.
    • Els conflictes són les pròpies històries o “narrativa”. En la mediació es pretén canviar la narrativa per unes altra que possibilite el canvi.

En la sessió de formació, Flor ens repassa els tres estadis de la mediació: premeditació, mediació i postmediació.

Premediació, mediació, postmediació i caucus

La premeditació és comú a qualsevol altra intervenció: és tot el que fem abans de posar-nos a mediar. Què ha passat? Les parts demanen la mediació o és el conflicte qui ve a mediar? Com arriba? Qui busca la mediació? Com ens troba? Què s’espera de nosaltres? Voluntarietat de la mediació? Què sap de la mediació? Com convocarem les parts? Hi ha condicions per a mediar? Entre qui es mediarà? Què passaria si fracassara?

Amb un patró d’evasió o evitació no es pot mediar.

La mediació suposa el desenvolupament dels passos o etapes: Entrada, Conta’m, Aclarir el problema, Proposar solucions i Acordar.

La postmediació són les accions encaminades a revisar l’acord.

Enmig de la mediació pot ser necessari el caucus, tècnica que s’utilitza en moments puntuals i que consisteix en una reunió privada, individual, confidencial i de curta durada que es fa de manera separada amb els participants, després d’haver iniciat la primera sessió conjunta. Un dels objectius del caucus és treballar bloquejos i obstacles emocionals o de qualsevol tipus que sorgisquen durant el procés.

12 típiques

Després, passem a comentar les 12 típiques, inhibidors de la comunicació que “ens fan eixir del plànol”: manar o dirigir, aconsellar, aprovar, desaprovar/criticar o jutjar, sermonejar, interrompre i/o canviar de tema, consolar llevant importància, culpabilitzar, insultar, interpretar, burlar-se o ironitzar. Partim de l’adaptació de Torrego de les 12 típiques, i debaten sobre la inclusió o no de ‘preguntar’, distorsió que sí que preveu l’expert. La interrogació negativa és aquella que pregunta de manera policial, crea alarma i posa en guàrdia a qui estem interrogant.

Flor ens clarifica també la diferència entre ‘parafrasejar’ i ‘reflectir’. El reflex és el parafraseig que inclou les emocions.

Tipus de preguntes

Tornant a les preguntes, Flor parteix de Marinés Suares (mediació familiar) i diferencia tipus de preguntes adequades per a cada moment o objectiu:

Preguntes exploradores. Estan centrades a obtenir informació i serveixen per a definir el problema. Poden ser obertes, tancades i aclaridores.

  • Preguntes obertes (Com heu conegut aquest servei de mediació? Pots explicar-me què ha passat? Com us heu organitzat fins ara? Per a què necessites això?) Per a obtenir informació són més adequades les preguntes obertes que les tancades. Solem començar amb com, per a què, qui, quan, on…
  • Preguntes tancades (Aleshores, ens veiem el proper dimarts?) Es contesten amb un o un no.
  • Preguntes aclaridores (Podries explicar una mica més què vol dir…?)

Preguntes transformadores. Permeten que els participants reflexionen i vegen altres maneres d’encarar els problemes de manera més adequada per a arribar a una solució.

  • Preguntes reflexives (Què seria el pitjor que podria passar?) No poden contestar-se de forma automàtica sinó que la part necessita temps per a pensar i donar una resposta.
  • Preguntes circulars (Tu que penses si jo…? Què pensaries si…? Que sentiries si…? Què em diries si et proposara veure els fills una vegada al mes? Què pensaries si jo no vinguera a sopar i foren les 11? Què penses que sent ell? Què sents quan ell/a fa…?) Fer una bona pregunta circular és més efectiva que demanar a una part que es pose en el lloc de l’altra persona (Posa’t en el seu lloc.”)
  • Preguntes hipotètiques (Seria possible per a tu tal cosa? Què passaria si no s’arribara a un acord?)

Preguntar és un art. Les preguntes faciliten la comunicació, ajuden les parts a pensar i a reflexionar i permeten entendre i a indagar en els seus interessos i necessitats.

En les primeres entrevistes de la mediació, poden ser adequades les preguntes obertes per a començar a entendre el conflicte. Per a saber del conflicte, s’utilitzen preguntes obertes, reflexives i circulars. Quan estem generant opcions, se solen utilitzar preguntes obertes, circulars i hipotètiques. I quan s’està arribant a acords, solen usar-se preguntes tancades i aclaridores, per a confirmar els acords que es van prenent.

És important evitar els perquès (Per què feres això?) Aquestes preguntes solen incomodar, i es perceben amb connotacions negatives de judici; solen justificar les posicions i costa arribar als interessos reals.

Els missatges Tu

Són aquells en els qual culpem l’altra persona, l’etiquetem o fem judicis de valor. Se solen expressar en els següents termes:

  • Judicis de valor: No sigues mentider/a!, Que maldrestre/a eres!, Eres un gandul!
  • Generalitzacions: sempre, mai, tots, ningú…
  • Culpabilització de l’altra persona: Per la teua culpa va passar…, M’has posat nerviosa!
  • Hauries de: Hauries d’haver-me avisat, No hauries d’haver fet això!
  • Preguntes iròniques: No tens telèfon per cridar?, Eres manca?

Les conseqüències més probables dels missatges Tu són: malestar, actituds defensives, resistència, cabrejos, discussió, augment de la tensió, etc. Aquests missatges estan generalment al servei de la descàrrega emocional, ja que no solen solucionar el problema, més aviat al contrari. La solució sol arribar després, quan es parla des de la calma o penediment posterior.

Els missatges Jo

La dificultat de parlar des del jo rau a fer-ho quan més falta fa, és a dir, quan estem molestxs, disgustadxs o endadadxs. Respirar fondo i contenir l’expressió d’aquesta emoció és un repte. Si has desenvolupat la teua paciència o ho estàs fent, és el moment d’expressar-te amb missatges Jo.

El missatge Jo té dues claus importants:

  • Es jutja la conducta o es fets, no la persona.
  • Expressem des de nosaltres: com veiem nosaltres les coses, què pensem, com ens sentim, quin és el nostre punt de vista, com ens agradaria que actuara la propera vegada, etc.

Les conseqüències més probables dels missatges Jo són: es minimitza l’actitud defensiva del nostre interlocutor, s’amortigua la tensió generada i es facilita l’expressió de les diferències i desacords.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge Jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan. Els missatges Jo ens donen aquesta informació:

  • Quina situació ens afecta (Quan i Nom): Quan X fa (fas)…
  • Quins sentiments ens provoca aquesta situació: em sent…
  • Per què ens afecta d’aquesta manera (si ho sabem): perquè…
  • El que necessitem o volem: necessite, el que voldria és…

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (motius). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Les persones mediadores també poden usar els missatges Jo per a reformular:

Exemple: (Si la persona mediada diu: “un dia m’humiliaren molt”) “Si hem entés bé, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho”

El pati dels meus somnis

Un pati igualitari és aquell que compleix dos requisits:

  • No hi ha jocs segregats, és a dir, jocs on només juguen xics o jocs on només juguen xiques.
  • No hi ha cap activitat que ocupa la major part de l’espai.

En el pati de l’escola Tiana de Ripollet han decidit canviar la utilització de l’espai, no perquè siga menys sexista, sinó perquè hi haja menys conflictivitat. Malgrat la falta de perspectiva de gènere, el resultat és molt positiu.

T’has fixat en el pati del nostre institut? Qui juga a futbol? Qui juga al ping-pong? Qui fa parkour? I si ens plantejàrem una utilització de l’espai diferent?

En el documental Patis vius, patis coeducatius i en les pàgines Col·lectiu Punt 6 i Arquitectura i urbanisme amb perspectiva feminista podeu trobar idees.