Com voldries que fora el teu pati?

Com voldries que fora el teu pati? T’has fixat en el pati del nostre institut? Qui juga a futbol? Qui juga al ping-pong? Qui fa parkour? I si ens plantejàrem una utilització de l’espai diferent?

En algunes escoles, per exemple, a l’escola Tiana de Ripollet, han decidit canviar la utilització de l’espai per tal d’evitar els conflictes.

També hi ha propostes per fer patis més igualitaris. Un pati igualitari és aquell que compleix dos requisits: la primera és que no hi ha jocs segregats, és a dir, jocs on només juguen xics o jocs on només juguen xiques; la segona és que no hi ha cap activitat que ocupa la major part de l’espai.

En el documental Patis vius, patis coeducatius i en les pàgines Col·lectiu Punt 6 i Arquitectura i urbanisme amb perspectiva feminista podeu trobar idees.

Un vídeo per la cultura de pau en les xarxes socials

L’Observatori de la Convivència es forma en Cultura de pau a les xarxes socials.

En la segona sessió de formació de l’Observatori de la Convivència d’aquest trimestre, seguim amb el programa En som Més, amb l’ajuda de Pilar i de Laura, de Jóvenes y Desarrollo. Té lloc el dimecres 15 de gener i hi assisteixen 24 observadores i observadors de 1r A, 1r D, 1r E, 2n A, 2n B, 2n C, 2n D, 2n E, 3r A, 3r B, 3r C, 3r PEMAR, 4t A, 4t B, 4t C, 4t PEMAR, 1, Bat. Cien. 1r Bat. Hum. 2n Bat. Cient.m 2n Bat. Hum., 1r FPB Adm., 2n FPB Inf. i 2n FPB Adm.

Els i les observadores formen grups de 4 i es posen a pensar sobre la temàtica del vídeo, la cultura de pau en les xarxes socials. El vídeo no pot tindre una duració superior a 2 minuts.

Els temes que es proposen són:

Anonimat en les xarxes socials. Aquest permet ocultar la identitat i possibilita accions que no es realitzarien si foren públiques.

Viralització del discurs d’odi. Ocorre quan una informació o contingut adquireix la capacitat de reproduir-se exponencialment, gràcies a les comparticions que es fan, sovint sense pensar.

Aporofòbia. És la por, rebuig o aversió cap a la pobresa o les persones pobres, sense recursos o desemparades.

Xenofòbia. És la por, rebuig o odi cap a les persones estrangeres, que es tradueix en accions com ara culpabilitzar-les de la crisi, el menyspreu, les amenaces o les agressions.

Odi interracial/racisme. Sentit de superioritat d’una ètnia davant d’una altra, que sol motivar discriminació o persecució.

Homofòbia. És la por, el rebuig, la discriminació o els prejudicis cap a l’homosexualitat o les persones homosexuals.

Masclisme. És la ideologia que sosté que l’home o tot allò masculí és superior a la dona. Engloba el conjunt d’actituds, conductes, pràctiques socials i creences destinades a promoure aquesta idea.

Radicalisme religiós: conjunt d’idees i preceptes que pretenen adaptar l’ordre polític, moral, científic, o qualsevol altre aspecte, a uns preceptes religiosos determinats (sovint propis de temps passats), sense possibilitat de qüestionament.

No respecte a la diversitat. Aquesta pot ser cultural, sexual, religiosa, corporal… i inclou, per exemple, la discriminació a les persones grosses, amb diversitat funcional, intersexuals, etc.

Incompliment del codi ètic. Un codi ètic consisteix en una indicació expressa i precisa dels valors, principis i pautes de comportament en un àmbit concret. En el nostre àmbit, pretenem recuperar el codi ètic per a mantenir la pau i la convivència.

Pas 1. Elecció del tema. Cada membre del grup tria un discurs d’odi d’entre els anteriors. En total, 4. Després, escriuen de forma individual per a cada tema: idees, sentiments, reflexions, valors, vivències… En acabar, expliquen a la resta del grup el que han escrit i després de comentar i reflexionar, s’elegeix un sol tema.

Pas 2. Elaborem el guió. El grup ha de pensar:

  • Idea força. Quina és la idea o missatge principal del vídeo? Han de pensar una idea força.
  • Destinataris/àries. A qui s’adreça el vídeo?  El llenguatge s’hi ha d’adaptar.
  • Inici-final. Com comença el vídeo? Com acaba?  S’ha de tindre clar abans de gravar, ja que ajuda a centrar-se.
  • Protagonistes. Qui són els o les protagonistes del vídeo? Què els passa? No tenen perquè ser persones físiques, poden ser playmobils, titelles…
  • Ubicació. On ocorre l’acció? En quins llocs gravareu?
  • Conflicte/realitat. Quin problema o conflicte s’esdevé? Recordeu que l’heu de vincular als discursos d’odi i a les xarxes socials.
  • Resolució. Com el resolen donant-li un final positiu al vídeo?

Pas 3. Dibuixeu l’storyboard.

Alguns consells per al vídeo:

  • Intenteu arribar a la part emocional.
  • Utilitzeu contrastos i contradiccions amb el discurs i de manera visual, és a dir, mostreu el que és i el que hauria de ser.
  • Repetiu el missatge o frase clau perquè cale en la persona destinatària. En el discurs de Martin Luther King, el clàssic “Tinc un somni” es repeteix 6 vegades.
  • Recordeu donar un missatge positiu al final, per exemple, “Totes i tots podem canviar les xarxes socials, implica’t”.

Tips tècnics:

1- Tipus de plànols. Si voleu donar dinamisme al vídeo, graveu diferents tipus de plànols per a muntar-los després com vulgueu: Primeríssim primer pla, primer pla, pla mitjà, pla complet… No graveu “escombratges” molt llargs. És millor que feu plànols fixes amb un poc de moviment, que feu pauses en la gravació o plànols solts. Graveu en horitzontal. Com més plànols graveu, millor, encara que després en descarteu alguns; així podreu donar ritme al vídeo alternant-los.

2- Plànols recurs. Utilitzeu-los en algun forat que quede en el vídeo. Es tracta de gravar i tallar clips deixant només postures (ajuntar les mans, fer que s’òbriga un llibre, mirar cap avall i cap a munt, paisatges…). Es poden afegir després missatges de veu en off.

3- Enquadrament. Enquadreu bé els vostres plànols seguint la regla dels terços.

4- Il·luminació i so. Il·lumineu bé les escenes; eviteu el contrallum. Si graveu a l’exterior, no ho feu entre el sol i l’ombra. Vigileu el so ambienti el so del vídeo; es pot usar el micro dels auriculars portant-lo amagat en la samarreta.

5- Com comunicar el missatge. Tingueu clara la idea força que voleu transmetre. Useu frases curtes, concises, clares, concretes. Empreu el llenguatge corporal (no us quedeu parats o parades davant de la càmera, però tampoc us mogueu massa. Useu les mans per a expressar-vos. Somrigueu. Vocalitzeu, parleu amb cura.)

6. Per a editar. Passeu d’allò general a allò particular. Per exemple, si una acció és en una aula d’un col·legi, mostreu primer la porta, els corredors, fins a arribar a la classe. Busquen la part del plànol amb més moviment intern. Per exemple, si esteu en el metro, tindrà més moviment un plànol amb un tren arribant. Utilitzeu com a suport rètols atractius.

7. Com ho faig amb el mòbil? Algunes APP: Open Camera, Edicion Filmora Go.

Resumint

  • Planifica la gravació (Storyboard, Guió)
  • Il·lumina bé les escenes.
  • Estabilitza la gravació.
  • Cuida el so.
  • Deixa que els teus enquadraments respiren.
  • Canvia el plànol.
  • Grava preses de detall.
  • Equilibra els teus enquadrament.
  • Millora la teua pel·lícula en post-producció.

Pas 4. Checklist

  • Llenguatge inclusiu i no sexista. Hem evitat el llenguatge sexista en el guió? Les dades que utilitzen ens donen a conèixer la realitat específica de les dones. Les activitats eviten o qüestionen l’ús de rols tradicionals entre homes i dones?
  • Criteris medioambientals. Hem reduït al màxim la despesa de recursos de la nostra acció? Podem reutilitzar els materials utilitzats en la preparació i desenvolupament del vídeo? Hem evitat utilitzar materials perjudicials per al medi ambient?
  • Diversitat cultural. Evitem l’ús d’imatges estereotipades de col·lectius que puguen afavorir la discriminació? El contingut és respectuós amb diferents col·lectius socials i culturals? Mostrem la diversitat com un fet positiu i enriquidor per a totes les persones?
  • Aspectes tècnics. Estan ben il·luminades les escenes? S’escolta bé el vídeo? Tenim diferents plànols gravats? Dura 2 minuts o menys?
  • Criteris de les bases del concurs. Està relacionat amb la temàtica del concurs? Fa referència a les xarxes socials, al discurs d’odi i a les formes de combatre? El contingut és positiu i mostra el compromís actiu de la joventut davant del discurs d’odi? És original i estètic?

En la sessió només tenim temps de fer els pas 1 i el pas 2.

En Som Més i l’Observatori de la Convivència

L’Observatori de la Convivència i En som més.

L’Isabel de Villena, de la mà de l’ONG Jóvenes i desarrollo, participa en el projecte En Som Més (Somos Más).

En la primera sessió de formació de l’Observatori de la Convivència d’aquest segon trimestre,  celebrada el passat dimarts 7 de gener, vàrem estar parlant dels avantatges i dels inconvenients de les xarxes socials, i també dels efectes dels discursos d’odi i de la violència. Després jugàrem amb cartes a un joc de rol que simulava les interaccions en les xarxes socials i que integrava diferents activitats de reflexió i debat.

Què és En Som Més?

És una iniciativa per sensibilitzar i prevenir contra el discurs de l’odi i la radicalització violenta. Per aconseguir-ho, el projecte uneix dos àmbits essencials: l’educació a l’aula i l’ús d’lnternet amb l’objectiu d’amplificar el respecte, la tolerància i la diversitat.

Vols saber més sobre aquest moviment i els seus protagonistes?

En Som Més té com a objectiu principal sensibilitzar sobre el radicalisme violent i el discurs de l’odi, especialment entre els joves, i promoure missatges positius de tolerància i inclusió social en les xarxes socials. Es tracta d’una col·laboració entre Google, el Govern d’Espanya, la Xarxa Aware (Alliance of Women Against Radicalization and Extremism), FESP-UGT (a través d’Aula Intercultural) i l’ONG Jóvenes y Desarrollo.

Consisteix en la formació de més de 28.000 xiquets i adolescents d’entre 14 i 20 anys d’edat, a través de tallers en escoles i centres de tot el país. L’activitat educativa conclourà amb un concurs, els guanyadors del qual viatjaran per conéixer el YouTube Space de Londres.

A més, involucra una campanya de difusió protagonitzada per un grup de youtubers espanyols compromesos en la lluita contra el discurs de l’odi (ja siga en les formes de racisme, xenofòbia, homofòbia, islamofòbia o sexisme) i convençuts que plataformes com YouTube són un espai per a difondre missatges positius d’integració, tolerància i respecte.

Aquests creadors són Ramia’s Channel, La Família TV, OfficialMad4yu, Miss Black Glamur, i col·laboraran també Yellow Mellow, Rayden, Andrea Compton i Arkano. La campanya de difusió consisteix en la creació de vídeos en els seus canals, en la participació de tallers educatius en escoles i en la publicació de posts en les seues xarxes socials.

Nacionalitats…

En aquesta campanya del cercador de viatges Momondo (2016) es mostra un experiment: 67 persones de diferents nacionalitats se sotmeten a una prova d’ADN. En una entrevista prèvia veiem que, en general, són totes i tots molt patriotes; però quan arriben els resultats de la prova genètica, es troben amb una inesperada sorpresa.

Sense dubte, el vídeo està molt ben fet, i els i les participants s’emporten una gran lliçó, molt necessària en aquests temps de xenofòbia, de nacionalisme patri i de falta de respecte a la diversitat. Però em venen algunes preguntes: Compartir la mateixa sang és la raó per a estimar-nos? Si no fora així, en lloc d’amics seguiríem sent enemics? És necessari compartir ADN per a respectar i estimar les altres persones?

Models perfectes

El 3 de desembre és el Dia Internacional de les persones amb Diversitat Funcional. L’any 2013, l’organització Pro Infirmis, que dona suport a les persones amb DF, va llançar la campanya “Qui és perfecte?” (Dir.: Alain Gsponer, Alemanya, 2013). Un dels seus directius va dir: “Perseguim ideals en lloc d’acceptar la vida en tota la seua diversitat”.
La publicitat tradicional sempre tria models “perfectes” i el missatge que això llança és que no tots els cossos són igual d’estimables o desitjables. No penseu que el món seria una mica millor si els models en els quals ens miren foren més diversos?

Aporofòbia

Fa 14 anys, una dona de 50 anys dormia en una caixer automàtic d’un barri ric de Barcelona. Una nit de desembre, tres joves de famílies benestants –dos xics de 18 anys i un de 16– compraren un bidó de dissolvent i li botaren foc; abans, s’havien burlat d’ella una bona estona i l’havien patejada i escopida durant gran part de la nit.

Es deia Rosario Endrinal i era una dona alegre, extravertida i amant de la poesia. Estava casada i era secretària de direcció d’una famosa cadena de supermercats francesos. Però es va enamorar d’un altre home i abandonà el marit. La nova relació no va anar bé i això va ser el detonant del declivi de Rosario, que va acabar alcoholitzada i vivint al carrer.

Una de les primeres diapositives que ens ha posat Rosa, membre de l’ONG Sant Joan de Déu, ha sigut una fotografia d’aquesta dona, i una paraula al costat: aporofòbia, que significa fòbia a la pobresa o als pobres, però també repugnància o hostilitat davant d’una persona pobra o sense recursos. El terme va ser encunyat per la filòsofa Adela Cortina, que volia diferenciar aquesta actitud de la xenofòbia (rebuig a l’estranger), i del racisme (discriminació cap a altres grups ètnics).

Rosa ens ha parlat aquest matí dels prejudicis i l’estigma que pateixen les persones que viuen al carrer. També ens ha dit que més del 60% pateixen agressions i que tenen 20 anys menys d’esperança de vida que la gent que viu baix d’un sostre. Després Eugeni ens ha contat la seua experiència en primera persona, i el que el va portar a viure al carrer. Aquest supervivent ens ha deixat clar que el que li va passar a ell li pot passar a qualsevol. També ha volgut remarcar que l’alcoholisme no és un vici, sinó una malaltia. I moltes vegades, és l’únic recurs que té la gent sense llar per a viure al carrer perquè et lleva el fred, la gana i la por.

Des de l’any passat, Sant Joan de Déu organitza una caminada solidària per a recaptar fons. Es diu Magic Line, se celebra el dia 2 de febrer de 2020 i l’Isabel de Villena hi participarà.

Aquesta setmana, un home està dormint al carrer, damunt d’un matalàs vell, al costat de l’institut. L’alumnat se’l mira i no sé què deuen pensar.  Hui m’han dit que algú ha comentat que li feia fàstic. Per què no proveu a imaginar quina deu haver sigut la seua vida?

Autoestima lingüística

El 4 de desembre és el Dia dels drets lingüístics al País Valencià. Els drets de les llengües minoritzades són també drets humans que s’han de garantir; per això, en segon de batxillerat hem participat en el programa CELORoM de la Xarxa Vives i hem elaborat un Decàleg per a parlar valencià i ser feliç. Ací en teniu el resultat:

Unitat didàctica: Autoestima i Espai Lingüístic Personal

Unitat elaborada pel Batxillerat de Ciències per al Programa CELRoM

Exemples d’actituds lingüístiques dels valencianoparlants o de situacions lingüístiques habituals en els parlants de llengües minoritzades

  • Els valencianoparlants parlen en castellà a un interlocutor desconegut.
  • Els valencianoparlants parlen en castellà a gent d’altres ètnies, països, nouvinguts, etc.
  • Els valencianoparlants deixen de parlar en valencià quan algú que parla castellà s’incorpora a una conversa que es mantenia en valencià.
  • Els valencianoparlants parlen en castellà només que hi haja una persona al grup que parle castellà.
  • Els valencianoparlants canvien al castellà al més mínim entrebanc, per exemple quan algú els diu “disculpa, és que no parle valencià, però l’entenc”.
  • En general, s’aplica la Norma de Convergència a la Llengua Dominant, és a dir, abandonar la llengua en el moment en què interactuem amb un parlant de la llengua dominant.
  • La gent s’estranya quan un parlant que viu a una ciutat gran parla valencià i l’identifiquen com a “de poble”.
  • Els valencianoparlants es “cremen” demanant als operadors telefònics que els parlen en valencià.
  • Algunes persones se sorprenen que hi haja valencianoparlants que utilitzen la llengua com a vehicle d’expressió en qualsevol context, i ho expliciten dient “tu parles sempre en valencià?” o “no cal que parles valencià, que no estem en classe”.
  • Les persones nouvingudes que han aprés valencià sovint noten que els interlocutors (valencianoparlants o no) els miren amb una mescla d’incredulitat i estranyesa.
  • Les traduccions de google o d’altres plataformes són molt més dolentes quan tradueixen al valencià o del valencià que quan ho fan al castellà o a altres llengües majoritàries.
  • Hi ha gent que fa molt de temps que ha arribat al País Valencià però que no es llança a parlar en valencià per ‘vergonya’, per les burles…
  • Etc.

Decàleg per a parlar valencià i ser feliç

  1. Pensa en positiu. Espera el millor del teu interlocutor i no dones per fet que no t’entendrà o que les seues expectatives són que li parles en castellà. Potser està volent traure’s el C1 i li ve de perles practicar amb tu.
  2. No canvies al castellà al primer senyal de no comprensió; hi ha molts motius que poden portar el teu interlocutor a preguntar Què? Respon més lentament, amb més claredat, ajudant-se de gestos, si cal… i tot anirà bé.
  3. Sigues creatiu/va i canvia els teus hàbits lingüístics. Les actituds lingüístiques responen a hàbits que s’adquireixen sense pensar-hi. Una d’aquestes conductes habituals és seguir la Norma de Convergència a la Llengua Dominant, és a dir, abandonar el valencià en el moment en què interactuem amb un parlant castellanoparlant. El que “s’ha fet sempre” no és necessàriament el millor.
  4. El color de pell o l’ètnia no fa la llengua. No dones per fet que un interlocutor racialitzat no t’entendrà o no sabrà parlar en valencià. I si és que no en sap, quina millor acollida que oferir-li l’oportunitat d’aprendre la nostra llengua.
  5. Convertix-te en un referent lingüístic. Si la gent et veu parlar en valencià, i observa que aquest fet no suposa cap conflicte sinó tot el contrari, esdevindràs un model que possibilitarà canviar l’actitud lingüística d’altres parlants. Sigues un model per a altres!
  6. Ix de l’armari lingüístic. Imagina que tu estàs a l’armari i no parles en valencià per si el teu interlocutor s’ofén. Imagina que el teu interlocutor fa el mateix per por d’ofendre’t a tu. Quin és el resultat? Que tot el món està a l’armari i la llengua no se sent. Per l’orgull lingüístic, eixim de l’armari!!
  7. Parlar valencià no és patrimoni exclusiu de la gent de poble, encara que als pobles es parle més que a les ciutats. Quasi totes les llengües minoritzades arrosseguen prejudicis, i en la història de la nostra, parlar valencià s’associava a ser de poble i a incultura. No et guies per estereotips i, sigues de ciutat o de poble, usa la llengua.
  8. Ignora els haters. Hi ha gent que no practica més esport que donar-li a la tecla per criticar. No t’afages com un atac personal si et critiquen per escriure en valencià. Continua utilitzant la nostra llengua en les teues xarxes socials i no patisques, que amb els traductors online tot el món entén.
  9. Trau la llengua. Aquest eslògan es va utilitzar per a promoure l’ús de la llengua; però “traure la llengua” també vol dir burlar-se d’algú. Quan els valencianoparlants traiem la llengua, no estem faltant al respecte a ningú. Que no t’enganyen: parlar en valencià a un desconegut no és de mala educació, sinó tot el contrari.
  10. Sigues un influencer en valencià. És molt important promoure l’ús del  valencià a les xarxes socials i, de fet, cada vegada hi ha més persones que creen contingut a la xarxa de qualsevol tema en valencià. Pensa que hi ha 10 milions potencials de catalanoparlants i molts altres que l’estan aprenent.

Descarrega’t el decàleg en PDF

L’Observatori al primer trimestre 19-20

L’Observatori de la Convivència

Qui ens inspira

L’any 2015, 193 països van acordar a la seu de l’ONU (Organització de Nacions Unides) establir 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), que s’havien d’acomplir abans de 2030: fi de la pobresa; fam zero; salut i benestar; educació de qualitat; igualtat de gènere; aigua neta i sanejament; energia neta i assequible; treball digne i creixement econòmic; indústria, innovació i infraestructures;  reducció de les desigualtats; ciutats i comunitats sostenibles; consum i producció responsables; acció climàtica; vida submarina; vida terrestre; pau, justícia i institucions sòlides, i aliances per als objectius.

Amb els ODS es pretén avançar cap a un món més sostenible, però que no solament té a veure amb la conservació i cura de la naturalesa sinó també amb les persones i amb el fet de relacionar-nos de manera sana i sense violència.

Per a vetllar per l’acompliment dels ODS, hi ha persones (observadors/es) que fan informes en els diferents països membres.

En aquest vídeo de poc més de tres minuts, s’expliquen els ODS.

Les funcions dels observadors/es de la convivència

De la mateixa manera que a l’ONU, els/les observadores de la convivència de l’IES Isabel de Villena tenen diverses funcions, entre les quals destaquen:

  • Prendre nota de les accions que es duen a terme en la seua classe i en les diferents matèries encaminades a l’acompliment dels ODC.
  • Recordar a la classe i al professorat la necessitat de treballar els ODC.
  • Dinamitzar i/o proposar accions encaminades a l’acompliment dels ODC.
  • Observar i/o detectar conflictes en la seua classe, i actuar o derivar si no els poden solucionar (comunicar-ho al tutor/a, equip de mediació, direcció…).

La nostra història

  • Curs 2015-2016. Definició de la figura de l’observador/a i les seues fortaleses. Desmuntem mites: no són chivatos/es.
  • Curs 2016-2017. Anàlisi del clima del centre i de les situacions que perjudiquen la convivència. Fem també un mapeig de las debilitats i fortaleses de l’institut. Establim un protocol d’actuació davant de situacions conflictives (com actuar o derivar).
  • Curs 2017-2018. Elaborem els Objectius de Convivència de nostre centre.
  • Curs 2018-2019. Comencem a avaluar trimestralment el compliment dels ODC per part de cada curs. Seguim formant els observadors/es en educació emocional (emocions que entren en joc en una situació conflictiva), com calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents; xarxes socials, etc.
  • Curs 2019-2020. Seguim en marxa…

Els nostres ODC

  • ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere
  • ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar
  • ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat
  • ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes
  • ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials
  • ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es 
  • ODC 7. Promoure les crítiques constructives
  • ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món
  • ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari
  • ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari
  • ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

Preguntes per a avaluar el trimestre

Què hem fet en la meua classe durant aquest trimestre?

Escriurem tants post-its com activitats s’hagen realitzat en la nostra classe. Cada activitat l’hem d’escriure dues vegades; una l’apegarem en el cartell dels ODC i l’altra, en el cartell per cursos.

En cada post-it posarem la matèria i l’actuació, com a l’exemple. Si volem, podem posar també l’ODC que es treballa i el curs.

post-it

 

 

 

Vergonyes, pors i secrets (SD 2)

A Stop Diverfòbia, aquesta setmana la nostra companya Rosa Sanchis ens ha sorprès encetant un camí d’autoconeixement que ens encarava a la por i la vergonya. “Penseu en les coses que us fan vergonya, per què teniu vergonya i de què teniu vergonya.”, així se’ns ha adreçat tan bon punt hem arribat a la sessió. I mentre encara ens estàvem fent-nos a la idea de superar aquest obstacle, ha afegit: “Penseu també en les coses que us fan por…” . Ja sabem que venim de Halloween i de la festa dels difunts, però les pors pròpies i personals sempre són més terrorífiques! El temps, però, passa volant i l’activitat just acaba de començar. Cal alçar-se de la cadira i barrejar-nos entre nosaltres, per tal de buscar algú i comentar-li allò que hem escrit als nostres dits i als palmells de la mà. Sincerament, estic per sortir-me’n de la sessió, perquè aquestes coses les veig privades i no sé si podré compartir-les amb els meus companys i alumnes. L’aposta de Rosa per la confiança i la sinceritat és admirable! I ha tornat a passar el miracle: resulta que les pors i les vergonyes són compartides, no ets un bitxo rar i anormal, sinó que tothom pateix per coses semblants, i quan fem la posada en comú, l’alumnat és prou valents per dir en veu alta allò que tots sentim, i amb una profunditat que ens deixa bocabadats. Però l’activitat no acaba aquí. Ara hem de pensar en alguna cosa que hem fet al llarg de la nostra vida i que ens fa moltíssima vergonya: un secret. No es tracta de descobrir-la als altres però sí que hem d’acabar la frase condicional en veu alta: “Si tu saberes el meu secret, pensaries que sóc…” I també aquí tots ens n’adonem que darrere de la nostra màscara diària, com si fóssim icebergs que deixen només veure una petita part del seu volum, som també persones, amb molta més problemàtica i riquesa de la que aparentment deixem veure a primera vista, i ens mirem reconeixent-nos, amb uns nous ulls, deixant enrere els nostres rols de professors i d’alumnes. Moltes gràcies de bell nou, Rosa!

Eulàlia Ruiz

Relat de la sessió celebrada el 6 de novembre de 2019.

A l’etiqueta Stop Diverfòbia podeu llegir les sessions anteriors.

mà pors i vergonyes

Observatori de la Convivència 2019-20

Acta de la formació de l’Observatori de la Convivència

8 d’octubre de 2019

Dinàmica

Després de formar grups de 3-4 persones de diferents cursos, vam repartir fulls Dina 3 on hi havia els següents titulars: ODC, fotografies, Situacions d’incompliment, Protocol d’actuació i Propostes.

Damunt d’una taula, hi havia diferents fotografies que corresponien als 11 ODC, i els enunciats d’aquests estaven repartits per la sala. Cada grup havia de buscar un mínim de dues fotografies que tingueren a veure amb un ODC i emportar-se’l al seu grup. Allà, havien d’apegar l’ODC i les imatges, i pensar en situacions en les quals no s’acomplia aquell dret, el protocol d’actuació que pensaven que s’havia de seguir davant de l’incompliment, i propostes d’actuació en la seua classe per a treballar l’ODC.

En acabar, cada equip havia d’explicar a la resta el que havien escrit.

Només va donar temps a explicar quatre ODC i en alguns grups l’avaluació i les propostes van ser una mica generals.

Treball en equip

ODC 1 Promoure i vetlar per l’equitat de gènere

Situacions d’incompliment: quan es diuen frases com: “dona, ves-te’n a la cuina”, “dona havies de ser”, “dos machos pecho pelado conducen, las mujeres, no”.

Protocol d’actuació: Les dones i els homes haurien de dividir-se les tasques; no fer cas dels comentaris i conduir tots.

Propostes: Fer-ho tot al 50%

ODC 2 Acabar amb l’assetjament escolar

Situacions d’incompliment: rebuig d’altres personalitats, racisme i/o xenofòbia, insults per orientació sexual o masclisme.

Protocol d’actuació: activitats per conèixer millor les altres cultures, treball a classe sobre el tema, treball amb ONG, que la gent cansada d’assetjadors es reunisca per a intentar canviar les coses.

Propostes: tractar amb respecte a totes les persones

ODC 3 Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

Situacions d’incompliment: insults, menyspreu, mites sobre les persones que pertanyen el col·lectiu LGBTI.

Protocol d’actuació: parar a la gent que insulta, parlar lliurement de la sexualitat, donar suport a les persones discriminades, parlar en alguna classe de la sexualitat, deixar d’utilitzar “maricón” o altres paraules que al·ludeixen a aquest col·lectiu com a insult.

Propostes: fer xarrades i parlar-ho en classe, normalitzat la diversitat amb sèries i pel·lícules, donar-li normalitat, legalitzar en totes els països el matrimoni homosexual.

ODC 4 Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes

Situacions d’incompliment: dos xiques s’han barallat en el pati i l’equip de mediació els ha convidat a una mediació però elles l’han rebutjada.

Protocol d’actuació: intentar convéncer-les perquè acudisquen a la mediació; si no funciona, respectem la seua decisió. Igualment, intentem ajudar-los a solucionar el conflicte i, si ho fem, bé, però si no, ja no podem fer res més.

Propostes:

ODC 5 Promoure el bon ús de les xarxes socials

Situacions d’incompliment: discussions a través del grup de Whatsapp, fotos compartides d’alumnes, amenaces anònimes.

Protocol d’actuació: defensar als xiquets assetjats fent veure que no estan a soles, i que els comentaris ofensius, només ho són si aconsegueixen ofendre la persona. Fer veure que no ens afecten els insults perquè l’altra persona no trobe diversió en un acte contra la integritat física o psicològica.

Propostes: conscienciar a tots que aquests actes no són adequats.

ODC 6 Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es

Situacions d’incompliment: ve un company nou a la classe i ningú es vol asseure amb ell; una persona és diferent, o té una mentalitat diferent, i no l’accepten; els alumnes antics s’aprofiten de la ignorància dels alumnes nous.

Protocol d’actuació: parlar amb la persona i trobar una solució, l’observador de l’aula parlar amb la tutora o tutor, que a la gent nova l’informen de les regles de l’institut.

Propostes: si la professora no s’adona del problema, que els altres alumnes parlen amb la tutora o tutor. Més activitats en tutoria per a socialitzar-se. Donar educació als alumnes perquè no passen aquestes coses.

ODC 7 Promoure les crítiques constructives

Situacions d’incompliment: en les xarxes socials, en els grups de Whatsapp, en Telegram…

Protocol d’actuació: Un compte d’Instagram per a evitar els insults; posar en la descripció del grup que no s’han de posar amb ningú; anar proposant idees col·lectives per a reforçar les relacions.

Propostes: Intentar ajudar a la gent.

ODC 8 Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món

Situacions d’incompliment: una xiqueta anava passejant pel corredor, es va caure amb una pell de taronja i es va trencar una cama.

Protocol d’actuació: hauríem de tindre els corredors més nets, amb papereres de reciclatge i gent més neta.

Propostes:

ODC 9 Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari

Situacions d’incompliment: en el pati hi ha bregues per algun joc, com ara el futbol; insults d’un grup gran dirigits a persones/xiquets sense recursos per a defensar-se.

Protocol d’actuació: intentar frenar les bregues i els insults; defensar les persones insultades o agredides; cridar un professor/a.

Propostes: conscienciar i frenar aquestes coses; promoure la igualtat.

ODC 10 Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari

Situacions d’incompliment: quan tirem fem o les restes de menjar al terra o al contenidor equivocat.

Protocol d’actuació: guardar-se el material del qual et vols desfer per quan trobes una paperera.

Propostes: més papereres i més conscienciació de la importància del reciclatge.

ODC 11 Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

Situacions d’incompliment: quan la gent només mira i anima en lloc d’actuar en una brega.

Protocol d’actuació: avisar el professorat; intervindre, separant.

Propostes: més nombre de professorat al pati per a evitar conflictes.

 

 

Grup d’hòmens per la igualtat

Convocatòria hòmens igualitaris 19-20 def

El darrer dimecres 16 d’octubre de 2019, va tindre lloc a l’hora de l’esplai la primera reunió del grup d’hòmens per la igualtat de l’IES Isabel de Villena. N’èrem només uns quants profes i alumnes de batxillerat que, moguts per la curiositat i necessitat de trobar altres espais, havíem acudit per tal d’esbrinar què era exactament allò d’un grup d’hòmens.
Per tal de facilitar-nos la tasca, havíem convidat Vicent, un antic profe de pràctiques que havia estat al nostre centre i havia participat prèviament en altres grups d’hòmens. Començàrem fent una roda de presentació on cadascú de nosaltres va explicar què esperava d’aquest grup. Aquesta primera dinàmica es va allargar ja que l’anàvem mesclant amb reflexions sobre la igualtat i les masculinitats.
Així doncs, en acabar la roda, Vicent ens va contar la seua experiència en un d’aquests grups: com funcionaven, de què parlaven, quines activitats feien… Finalment, es fa fer l’hora i sense temps per a més vam decidir tornar a veure’ns en un mes i anar xerrant quins temes ens agradaria tractar ja que ens havíem sentit prou còmodes parlant els uns amb els altres. Esperem tindre més reunions com aquesta, vos anirem informant!
Entrada d’Alberto M.

Llegir li va salvar la vida

“Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un dels escriptors més llegits del nostre país. Els seus llibres han passat de generació en generació durant més de quatre dècades. És autor de narrativa infantil, juvenil i d’adults i la seva producció supera ja els 400 títols publicats i més d’11 milions d’exemplars venuts. És un apassionat de la literatura, d’escriure, de viatjar i de viure. Els seus inicis professionals, però, estan en el món de la música, ja que va dirigir i fundar diverses revistes musicals, una tasca que va voler interrompre per ser coherent amb ell mateix i dedicar-se a lluitar per allò que, des de petit, volia ser: escriptor.” (Font: Llegir en cas d’incendi).

En aquest vídeo ens explica com es va gestar el seu somni, malgrat les dificultats:

 

 

Vine-te’n, que ací faltes tu!!!

Convocatòria mediació 19-20 def.

La nostra companya de Filosofia Eulàlia Ruiz ens regala aquesta crònica de la primera sessió de formació de l’equip de mediació del curs 2019-20 (2 d’octubre de 2019).

“Arribo tard, precisament avui que comencen les sessions de mediació i es reben els aspirants que volen participar-hi i formar-se en la mediació!!! Ja tots s’han col·locat en dos bàndols: en un s’hi troben els veterans, els quals formen equips de dues persones i seran els acompanyants i preparadors dels aspirants; en l’altre, la resta de l’alumnat. Les i els alumnes nous van alçant-se i davant de tot el grup es presenten i mostren la seva voluntat de formar part de l’equip mediador, tot afegint les qualitats que fan d’elles i d’ells bons candidats. Els veterans se’ls rifen. Per afinitat i per amistat es formen els grups de treball, d’una forma divertida i gestionada pels mateixos alumnes. Un somriure se’m dibuixa a la cara perquè hi ha prou alumnes de 1r de l’ESO.

Quan aquest primer moment ja ha passat, la nostra companya Rosa reparteix un full a cadascun dels grups. Les instruccions són clares: els “couch” de cada equip han d’explicar tot allò que han fet i han viscut en mediació el curs passat. D’aquesta manera experiencial i directa, tots queden assabentats d’allò que suposa la mediació i passen a la següent activitat. Es tracta d’una dinàmica d’autoconeixement on els membres de cada equip han de posar almenys un nom d’algun dels membres del seu equip en un llistat de qualitats que es consideren apropiades per a arribar a ser un bon mediador. Caldrà també batejar l’equip.

El temps passa volant. El següent pas abans de marxar cap a casa és posar en comú allò que els equips han aconseguit. Cal presentar cadascun dels grups amb el nom corresponent, mostrar les qualitats valorades i més votades, apuntar-se en la llista per a continuar la formació i estar atents per a la propera cita. És admirable veure els nostres alumnes, de diferents edats, interessats en la mediació, valorant-la i implicant-se. I encara ho és més escoltar-los expressar en veu alta la mateixa sorpresa i alegria que hem tingut tots quan hem vist el gran nombre de participants nous que volen començar enguany a preparar-se com a mediadors! Saben que és important, hi posen les ganes i el compromís. Endavant, IES Isabel de Villena!!!”

 

Orgullos@s de ser divers@s

Puta mora, subnormal, “por mucho que te operes y te hormones seguirás siendo una tía”, tonelete, “esta va a ser gorda”,  “si eres bi, ¿te gustan los perros?”,  “no pareces lesbiana”, foca, tortillera, maricón, “lárgate a tu país, indio”,  puta, guarra, etc.

Convocatòria Stop 19-20

La nostra companya de Filosofia Eulàlia Ruiz ens regala aquesta crònica de la primera sessió d’Stop Diverfòbia del curs 2019-20, celebrada el dimecres 2 d’octubre de 2019. Els insults que encapçalen l’entrada són exemples del que es van escriure a la sessió.

“Comença el curs i la nostra companya Rosa Sanchis i el seu equip posen en marxa les reunions d’Stop Diverfòbia. Només tenim mitja hora i cal aprofitar-la. Un grup d’alumnes i professorat, implicats i encuriosits, formem un cercle i som abocats a pensar en els insults que al llarg de la nostra vida ens poden haver dedicat la gent que ens envolta. Aquí no hi ha edats: els insults i la falta de respecte, el menyspreu a la diversitat, són elements encara presents per tot arreu. Quina pot ser l’estratègia a seguir quan ens insulten o presenciem com insulten els altres? Ens hi enfrontem? Passem de llarg? Baixem el cap? Potser el millor és desmuntar l’insult, recolzar la persona insultada amb un somriure, mostrar que no és cert, fent veure que no opinem igual, que ens agrada la diferència, que valorem la diversitat, que estem i som orgulloses de ser diferents.

Un munt de papers de colors son omplerts amb els insults que cadascú ha recordat. Se’ns convida a penjar-los a la paret de la sala classificant-los segons facin referència als rols de gènere, a l’orientació sexual, a la diversitat corporal, a la identitat sexual, a la diversitat intel·lectual…, i  sorprèn el fet que seguim en la línia de sempre: a les xiques no se’ls accepta que estiguin grosses, o que siguin massa sexuals; als xics, que estiguin prims o es comportin efeminadament, i els estrangers no escapen de la xenofòbia… I tot això resulta increïblement descoratjador quan penses en els esforços que fem tots per erradicar aquestes idees i prejudicis; però la llumeta de coratge, la xicoteta esperança que com una flama t’alegra el cor, és veure que els i les alumnes saben de què parlen, entenen els conceptes, els expliquen obertament, es mostren coratjosos i saben omplir les fitxetes de colors també amb un munt de coses xules que empaperen les parets i mostren a tots el seu rebuig a la diverfòbia i la seva defensa i afirmació de la diversitat i la diferència. Com un baluard, la veu d’aquests alumnes s’alça per recordar a tothom que som persones i som lliures, i això no es pot perdre mai. Gràcies per estar aquí.

Eulàlia Ruiz”

Descarrega’t l’activitat “Orgullos@s de ser divers@s.”

Necessitem ecologistes emocionals! (2)

cartell ecologia emocionalLlegeix les situacions següents i escriu, en el teu comentari, els conceptes de l’ecologia emocional  als quals fan referència, i que estan explicats en l’entrada anterior d’aquest blog,

Hi ha algun concepte que no haja aparegut en les experiències descrites? Imagina un personatge, posa-li nom, i redacta l’experiència que pot exemplificar el concepte o conceptes que falten. Si ho prefereixes, pots imaginar situacions que exemplifiquen els conceptes de l’ecologia emocional que et semblen més útils o interessants.

Situacions

Jaume. Enguany em costa la vida alçar-me per anar a classe. Estic enfadat, deprimit, cansat… discutisc amb mon pare, amb ma mare o amb el meu germà per qualsevol estupidesa. I a l’institut no millora. No els puc contar als meus amics com em sent perquè no m’entendrien o es burlarien de mi. Els tios som forts i no tenim problemes! Quan he intentat parlar dels meus sentiments amb el meu millor amic, ha canviat de tema ràpidament i m’ha proposat de jugar a la play o a qualsevol altra cosa. Estic envoltat de gent, però em sent com si visquera en una illa deserta.

Esther. Quan em trobe fluixa d’ànims, o em mire a l’espill i veig un cos horrible, no hi ha res com anar-me’n al poble dels meus iaios i retrobar-me amb les amigues d’allí. Són una colla fantàstica i sempre em diuen coses positives –no penseu que són falses, sinó que les diuen perquè les pensen de veritat. Quan estic amb elles, és com si em prenguera un Monster però sense els horribles nervis que et dona la cafeïna. El poble i la colla són com un oasi de bones energies. M’agradaria sentir-me així quan estic a la ciutat…

Carles. He decidit que ja no vull asseure’m més al costat de Trap, ni estar en el seu rogle, al pati. Crec que només està amb mi perquè així se sent gran. Els altres li riuen les gràcies, però a mi no em fan gràcia les coses que diu: no m’agrada que es burle de la gent dient-los “foca” o “maricó”. Jo no sóc així, i he decidit desfer-me de les relacions que no em senten bé. Ma mare diu que madurar és aprendre a triar el que és millor per a mi, i això pense fer.

Alba. Tinc molt poca paciència i a la mínima bote! De vegades, no aguante la passivitat dels meus companys i companyes. Ni la del professorat. Ni la dels meus pares. Quan m’enfade, pense que hi ha profes que venen a treballar per a amargar-nos la vida, i em costa molt no protestar. L’altre dia no em vaig poder aguantar i em varen expulsar de classe. Sé que he de respirar i contar fins a deu (o fins a vint) abans d’encarar-me amb una persona adulta. I sé que és millor portar la meua energia cap a un altre lloc perquè jo no vull que desaparega la meua ràbia –no vull ser passiva com alguns dels meus companys, a qui  sembla que no els importa res. Però hi ha maneres de canviar el món sense passar per l’enfrontament directe; per això estic en el grup d’Activistes pels DDHH. Allí ens organitzem per a lluitar contra les injustícies. I quan isca de l’institut, seguiré lluitant per les coses que considere justes.

Pol. Quan un professor em critica en classe, ho passe malament perquè sempre m’han costat molt els estudis, especialment les matemàtiques, i he de passar-me hores per a entendre un problema que el meu amic Carles resol en un minut. En eixos moments en què em sent xicotet, recorde el que em diu mon pare: que hi ha molts tipus d’intel·ligències, i que jo sóc molt bo escoltant les altres persones; que la gent confia en mi perquè saben que guarde els secrets com ningú; que quan necessiten algú, allí estic jo… I aleshores em sent millor, i els números en la llibreta tornen a cobrar sentit i puc resoldre el problema jo sol.

Ecologia Activitat en PDF per a descarregar

Què és l’ecologia emocional? (1)

Mercè Conangla i Jaume Soler són dos psicòlegs experts en l’ecologia emocional. Diuen que és l’art de gestionar les nostres emocions de tal manera que siguem capaces de reorientar l’energia que aquestes emocions ens proporcionen per tal de créixer com a persones, millorar les nostres relacions i cuidar millor del món que ens envolta. Alguns conceptes bàsics de l’ecologia emocional són els següents:

  • La contaminació està provocada per retrets, queixes, rumors, negativitat, mal humor, ressentiment, rancúnia, crítiques negatives…
  • Les vitamines emocionals provenen dels besos, agraïments, somriures, abraçades, reforços positius…
  • Les conserves emocionals són reserves energètiques a les quals podem recórrer en moments difícils, com ara records agradables, missatges positius que ens han donat…
  • Els desert emocional el sentim en situacions de crisi o en aquelles circumstàncies en les quals pensem que ens manquen recursos i no podem fer front al que ens passa.
  • El forat d’ozó psicoafectiu apareix quan les nostres defenses emocionals han fallat, estem sense protecció i tot ens fa mal –fins i tot els xicotets comentaris–, la nostra autoestima està sota mínims i som hipersensibles al judici de les altres persones.
  • Els reciclatge de sentiments. L’ecologia emocional ens ensenya a convertir adaptativament determinades emocions a fi de positivitzar la seua energia; per exemple, convertir la ira en energia per a millorar o construir.
  • Les reserves naturals emocionals són entorns format per persones que són capaces de valorar-nos i amb les quals podem construir ponts emocionals, en lloc d’haver-nos de defensar aixecant murs.
  • La neteja emocional consisteix a apartar-nos d’aquelles relacions que són fictícies i insanes que dificulten el nostre creixement personal.

Les emocions mal gestionades són una font de contaminació; per això, és important reduir els contaminants emocionals, netejar el nostre entorn apartant-nos de les relacions que ens fan patir, reciclar els recursos i les emocions, repartir vitamines, crear i cuidar les reserves naturals, replantar els deserts emocionals i evitar que el forat d’ozó afectiu es faça més gran.

ODC 2015-2019

L’Observatori de la Convivència de l’IES Isabel de Villena ja té 4 anys de vida.

Curs 2015-2016

El primer any ens vàrem centrar a definir la figura de l’observador@ i les fortaleses que tenien les persones membres de l’observatori. També vàrem deixar ben clar que no es tractava de xivat@s.

Curs 2016-2017

El segon any férem una anàlisi del clima del centre, especialment de quines accions perjudicaven la convivència, i elaboràrem un mapeig de les debilitats i fortaleses de l’Isabel de Villena. També treballàrem un protocol d’actuació davant de situacions conflictives que servia per a saber, en cada cas, com actuar o bé derivar.

Curs 2017-2018

El tercer any treballàrem de valent per a elaborar els Objectius de Convivència del nostre centre.

ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere

ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar

ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes

ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials

ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es

ODC 7. Promoure les crítiques constructives

ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món

ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari

ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari

ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

De cada ODC, vàrem establir les actituds/situacions que vulneren aquest drets, les activitats/accions proposades per a canviar-ho, les accions mesurables que es duen a terme a la classe per a la defensa de l’ODC, i el treball educatiu que hauria de fer el professorat perquè l’ODC s’acomplira.

Curs 2018-2019

Cada trimestre, hem fet una avaluació del compliment dels ODC per cursos. En paper continu, es pot veure el que s’ha fet durant tot l’any en cada classe. A més, hem seguit amb la formació de les Observador@s de la convivència aprofundint en les emocions que entren en joc en una situació conflictiva, i també ajudant a calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents.

En l’etiqueta “Observatori” d’aquest blog es poden veure les actes de les sessions de formació de l’OC.

MVIMG_20181212_092120_696MVIMG_20181212_092129_585

No volem ser heroïnes…

Wonder Woman. IES Miquel Peris i Segarra. El Grau (Castelló).

Curtmetratge finalista del projecte “Construir la pau des de l’escola”, finançat per la Generalitat Valenciana, en el qual l’alumnat de sis centres educatius de la Comunitat Valenciana ha participat en l’elaboració d’un guió propi per al rodatge d’un curtmetratge sobre Drets Humans, amb enfocament de Gènere i Desenvolupament Sostenible.

Final de curs amb l’equip

Equip mediació 18-19

Amb aquest equip tan fantàstic, tanquem la mediació, d’aquest curs 2018-2019, no sense treballar abans amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes i amb els Missatges Jo a partir d’algunes situacions proposades que us deixem més avall.

Estils d’afrontament dels conflictes

Davant d’un conflicte hi ha cinc maneres de reaccionar, segons ens preocupem, més o menys, pels nostres objectius o pels de l’altra persona. Tot el món les pot utilitzar totes, però si n’hi ha una que fem servir més sovint, direm que és el nostre estil predominant. Els cinc estils són: competir, dialogar, repartir, evitar i acomodar-se.

  • Competir: TAURÓ.

El tauró només es preocupa pels seus interessos i sempre intenta guanyar el màxim per a ell. Creu que s’ha solucionat el problema quan ha aconseguit allò que volia.

  • Dialogar (o col·laborar): MUSSOL.

El mussol busca que les dues persones puguen realitzar els seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan tots han aconseguit allò que volien.

  • Repartir (o comprometre’s): RABOSA

La rabosa intenta repartir els guanys i les pèrdues entre les dues persones, de manera que cadascuna aconsegueix part dels seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan ningú no hi guanya ni hi perd del tot.

  • Evitar: TORTUGA.

La tortuga fa veure que no passa res, que no hi ha cap problema per solucionar, que no li preocupen els seus objectius ni els de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema perquè no hi ha problema.

  • Acomodar-se: OS.

L’os es preocupa només pels objectius de l’altre i creu que s’ha solucionat el problema quan l’altre està content i té el que vol.

­Qüestions

  1. Quin penseu que és el vostre estil predominant?
  2. En quines ocasions utilitzeu un altre estil? Per què?
  3. Quins avantatges i inconvenients penseu que té cada estil.

 Activitat: Os, tortuga, guineu, mussol o tauró?

  1. «La moto»

Despús-demà tens examen de matemàtiques i la professora us ha posat uns exercicis perquè els feu a casa i pregunteu els dubtes abans de la prova. Per això has decidit quedar-te a casa aquesta vesprada i tenir-los a punt per al dia següent. Estàs millorant molt en matemàtiques i és quasi segur que si aquest trimestre aconsegueixes bons resultats a l’estiu et compraran la moto. Però abans d’acabar les classes del matí el teu millor amic et diu que a la vesprada jugareu un partit de bàsquet contra els de l’altre grup i et necessiten com a base. Què fas?

  1. «El mòbil»

Anna et va demanar vint euros per al cap de setmana. Tu tens diners estalviats per comprar-te un mòbil i, com que sou molt amigues, no et va importar deixar-li els diners amb la condició que el dilluns, a classe, te’ls tornaria. Hui és divendres i, encara que li has recordat un parell de vegades a Anna que et va prometre tornar-te els diners, ella t’evita i, fins i tot, sembla que estiga enfadada. Hui has vist que ensenyava a unes altres xiques el seu mòbil nou. Què fas?

  1. «La festa»

Marta i tu aneu a una festa amb el seu xicot. Ell és dos anys més gran i no ha parat de beure alcohol i de comportar-se grollerament amb les xiques. Tu t’ho has passat molt malament i només esperaves el moment de anar-te’n. Marta sembla no adonar-se de res i està realment encantada d’eixir amb aquest xic. Com que prevèieu que faríeu tard, Marta t’ha convidat a quedar-te a dormir a sa casa i, lògicament, comenteu la festa. Marta vol saber què opines del seu xicot.

Qüestions

  1. Què faries en la situació a “La moto”? A quin estil correspon la teua manera d’actuar?
  2. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
  3. Te’n vas ràpidament a jugar a bàsquet perquè no vols «fallar» a l’equip.
  4. Decideixes jugar només la primera part i fer els deures l’estoneta que et quede.
  5. Dius que t’és impossible jugar perquè has de fer els exercicis de matemàtiques.
  6. Fas veure que no te n’has recordat del partit i vas cap a la biblioteca.
  7. Parles amb el teu amic per veure què podríeu fer: aplaçar el partit, buscar un substitut…
  8. Què faries en la situació b “El mòbil”?
  9. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
  10. Li dius que si no et paga telefonaràs als seus pares reclamant els diners.
  11. Quedes amb ella per parlar del tema a l’hora del pati.
  12. Li demanes que, almenys, et torne la meitat dels diners.
  13. Penses que has perdut els diners i l’amiga.
  14. Li dius que no es preocupe, que ja et tornarà els diners quan vulga, per això sou amigues.
  15. Què faries en la situació c “La festa”?
  16. A quins estils corresponen les respostes següents?
  17. Li dius el que penses sense ofendre. Escoltes els motius pels quals a Marta li agrada aquest xic. Vas amb molt de compte a l’hora de manifestar la teua opinió.
  18. Parleu les dues bastant clarament i arribeu a la conclusió que ni l’una ni l’altra veieu «objectivament» com és el xic i que, segurament, les dues teniu part de raó.
  19. Li dius que tens molta son i que ja en parlareu en un altre moment.
  20. Mires de convèncer-la de com és el xic en realitat, ja que ella n’està massa enamorada i no se n’adona.
  21. Intentes manifestar la teua opinió però quan veus que Marta està molt segura del seu xicot, penses que, probablement, estàs equivocada.

Activitats extretes i adaptades de: Carme Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002

Més que motxilles

Ahir, 5 de maig, es va llegir a l’IES Isabel de Villena un manifest pel dia del medi ambient.  Concretament, un fragment del discurs que va fer l’adolescent sueca Greta Thunberg davant l’Assemblea Anual del Fòrum Econòmic Mundial, al gener del 2019:

“La nostra casa està en flames. Estic ací per a dir que la nostra casa està en flames.

Segons l’IPCC, estem a 12 anys de poder resoldre els nostres errors. A Davos, a la gent li agrada parlar sobre l’èxit, però el seu èxit financer ha tingut un preu inimaginable, i pel que fa al canvi climàtic, hem de reconèixer que hem fracassat.

Tots els moviments polítics en la seva forma actual, ja ho han fet, i els mitjans de comunicació no han aconseguit generar una major consciència pública sobre el tema. Però l’homo sapiens encara no ha fallat. Sí, estem fallant, però encara hi ha temps per canviar-ho tot. Encara ho poden arranjar. Encara ho tenim tot al nostra abast.

Al voltant de l’any 2030, d’ací 10 anys, 229 dies i 12 hores, estarem en una posició on haurem iniciat una irreversible reacció en cadena més enllà del control humà. És hora de parlar clar: resoldre el canvi climàtic és el desafiament més gran i complex que ha enfrontat l’homo sapiens. La solució, però, és molt simple, que fins i tot un nen petit podria entendre. Hem d’aturar les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle (…)

O bé, evitem que les temperatures augmentin sobre els 1,5 °C o no ho fem. O evitem la reacció en cadena dels ecosistemes que es desfan o no ho fem. O triem continuar com a civilització o no.

Dieu que res a la vida és blanc o negre, però això és mentida; una mentida molt perillosa: o bé evitem que les temperatures augmenten un grau i mig o no; o evitem que s’inicie la reacció en cadena o no ho fem.

Les persones adultes diuen: Hem de donar esperances a la propera generació. Però no vull la teva esperança, ni vull que la tingues. Vull que entres en pànic, que sentes la por que jo sent cada dia, i després vull que actues.

Vull que actues com ho faries en una crisi. Vull que actues com si la teua casa estiguera en flames, perquè això és el que està passant.”

————-

Ací us deixem també una iniciativa extraordinària que va tindre Thato Kgatlhanye, a qui la plataforma Red Bull Amaphiko ha donat suport.

Les motxilles estan fetes amb bosses de plàstic reciclades i hi inclouen una placa solar. Quan les xiquetes i els xiquets caminen cap a l’escola, la placa es carrega i així poden usar-la de nit. Molta gent que viu en zones amb pocs recursos no disposa d’electricitat i el querosé o els ciris poden ser productes perillosos. En canvi, l’energia solar és gratis i ecològica.