Ciberassetjament

Entrada de Santi (Bat. Humanístic)

El ciberbullying està molt present en la nostra societat. He decidit fer aquesta entrada perquè em pareix que és una bona oportunitat de parlar-ne ja que afecta els adolescents de la meua generació. Mitjançant aquest tipus de bullying, un o diversos opressors utilitzen xarxes socials com Instagram, Twitter, Facebook, etc. perquè la víctima tinga por o senta tristesa de manera repetida.

En primer lloc, en el vídeo podem veure una xica que pateix faltes de respecte, burles, etc. per part dels seus companys de classe. Com podem observar-hi, els adolescents tenen tendència a callar i no conten als altres els problemes que pateixen; inclús no són capaços de reconèixer que estan patint bullying. A més, al no conèixer el problema, afavoreixen la continuïtat dels opressors. Opine que la situació d’assetjament s’hauria de comunicar al professorat i a la família des del començament, ja que és una situació en la qual la víctima es troba sola contra l’adversitat.

Malauradament, en el gràfic de dades de ciberbullying de la Fundació ANAR (2018),  podem veure l’augment de víctimes d´assetjament a través de les xarxes. Cal fer esment que cada vegada més gent és conscient del problema, i en moltes escoles tracten d’aturar-lo inclús abans que comence. En relació a l’augment de les demandes, cal dir que hi ha diferents mètodes per a detectar el ciberbullying als col·legis i a casa. Quan es detecta, els centres responsables fiquen les solucions necessàries perquè la víctima torne a tindre una vida normal.

Recapitulant, hem de prendre molt seriosament el tema del ciberbullying, ja que segueix augmentant, i aquest fet és molt negatiu per a la societat.

Anuncis

Les 12 típiques i altres cosetes

Tercera sessió de mediació. 20 de març 2019

Comencem la formació, només per al professorat, comentant un conflicte real i les accions preses per a intentar solucionar-lo. En el debat, la formadora destaca la importància del “treball de tercers”, és a dir, de tenir en compte com influeixen en el conflicte terceres persones (amistats, família, companys/es de classe…)

Després, comentem els diferents de mediació (tradicional, transformativa i circular narrativa), i Flor assenyala que sovint, en un context escolar, practiquem la mediació transformativa. Tot seguit incloem un resum extret d’aquesta pàgina:

Mediació tradicional, transformativa i circular-narrativa

  • Model Tradicional-Lineal de Harvard (centrat en el procés). Entén la mediació com una negociació col·laborativa assistida per un tercer. La comunicació és lineal i la funció del mediador és facilitar la comunicació i orientar el procés. L’objectiu final és assolir l’acord a través del treball col·laboratiu, que la persona mediadora ha d’orientar i reorientar controlant les interaccions. El model se centra més en l’acord, en el contingut de la comunicació, que en les relacions entre les parts.
  • Model Transformatiu (centrat en les relacions). Es focalitza més en la comunicació i en les relacions entre les parts, que en el conflicte. L’objectiu és potenciar la capacitat de les persones perquè puguen créixer moralment i revaloritzar-se. La meta és l’empoderament de les parts i modificar la relació entre aquestes, sense importar si hi ha acord o no. És un model diferent de l’anterior ja que no se centra en l’assoliment de l’acord, sinó en la transformació de les relacions de les quals es derivarà l’acord.
  • Model Circular Narratiu. Se centra en el tipus de narració (comunicació) dels participants; aquesta comunicació inclou elements verbals (continguts de la narració) i paraverbals (corporals, gestuals, etc.). L’objectiu és arribar a l’acord, potenciant la comunicació i la interacció de les parts. Els pressupostos en els quals es basa es fonamenten en els estudis de M. White:
    • Per a analitzar qualsevol història és necessari conèixer els significats que les persones atribueixen als fets i actituds dels altres, el context cultural, els valors, els mites, etc.
    • Per a arribar a un acord les persones necessiten transformar les històries conflictives en altres de més acceptables que els permeten eixir de la seua posició.
    • Les històries que les persones conten sobre si mateixes i les que els altres conten sobre nosaltres es relacionen amb la nostra identitat.
    • Els conflictes són les pròpies històries o “narrativa”. En la mediació es pretén canviar la narrativa per unes altra que possibilite el canvi.

En la sessió de formació, Flor ens repassa els tres estadis de la mediació: premeditació, mediació i postmediació.

Premediació, mediació, postmediació i caucus

La premeditació és comú a qualsevol altra intervenció: és tot el que fem abans de posar-nos a mediar. Què ha passat? Les parts demanen la mediació o és el conflicte qui ve a mediar? Com arriba? Qui busca la mediació? Com ens troba? Què s’espera de nosaltres? Voluntarietat de la mediació? Què sap de la mediació? Com convocarem les parts? Hi ha condicions per a mediar? Entre qui es mediarà? Què passaria si fracassara?

Amb un patró d’evasió o evitació no es pot mediar.

La mediació suposa el desenvolupament dels passos o etapes: Entrada, Conta’m, Aclarir el problema, Proposar solucions i Acordar.

La postmediació són les accions encaminades a revisar l’acord.

Enmig de la mediació pot ser necessari el caucus, tècnica que s’utilitza en moments puntuals i que consisteix en una reunió privada, individual, confidencial i de curta durada que es fa de manera separada amb els participants, després d’haver iniciat la primera sessió conjunta. Un dels objectius del caucus és treballar bloquejos i obstacles emocionals o de qualsevol tipus que sorgisquen durant el procés.

12 típiques

Després, passem a comentar les 12 típiques, inhibidors de la comunicació que “ens fan eixir del plànol”: manar o dirigir, aconsellar, aprovar, desaprovar/criticar o jutjar, sermonejar, interrompre i/o canviar de tema, consolar llevant importància, culpabilitzar, insultar, interpretar, burlar-se o ironitzar. Partim de l’adaptació de Torrego de les 12 típiques, i debaten sobre la inclusió o no de ‘preguntar’, distorsió que sí que preveu l’expert. La interrogació negativa és aquella que pregunta de manera policial, crea alarma i posa en guàrdia a qui estem interrogant.

Flor ens clarifica també la diferència entre ‘parafrasejar’ i ‘reflectir’. El reflex és el parafraseig que inclou les emocions.

Tipus de preguntes

Tornant a les preguntes, Flor parteix de Marinés Suares (mediació familiar) i diferencia tipus de preguntes adequades per a cada moment o objectiu:

Preguntes exploradores. Estan centrades a obtenir informació i serveixen per a definir el problema. Poden ser obertes, tancades i aclaridores.

  • Preguntes obertes (Com heu conegut aquest servei de mediació? Pots explicar-me què ha passat? Com us heu organitzat fins ara? Per a què necessites això?) Per a obtenir informació són més adequades les preguntes obertes que les tancades. Solem començar amb com, per a què, qui, quan, on…
  • Preguntes tancades (Aleshores, ens veiem el proper dimarts?) Es contesten amb un o un no.
  • Preguntes aclaridores (Podries explicar una mica més què vol dir…?)

Preguntes transformadores. Permeten que els participants reflexionen i vegen altres maneres d’encarar els problemes de manera més adequada per a arribar a una solució.

  • Preguntes reflexives (Què seria el pitjor que podria passar?) No poden contestar-se de forma automàtica sinó que la part necessita temps per a pensar i donar una resposta.
  • Preguntes circulars (Tu que penses si jo…? Què pensaries si…? Que sentiries si…? Què em diries si et proposara veure els fills una vegada al mes? Què pensaries si jo no vinguera a sopar i foren les 11? Què penses que sent ell? Què sents quan ell/a fa…?) Fer una bona pregunta circular és més efectiva que demanar a una part que es pose en el lloc de l’altra persona (Posa’t en el seu lloc.”)
  • Preguntes hipotètiques (Seria possible per a tu tal cosa? Què passaria si no s’arribara a un acord?)

Preguntar és un art. Les preguntes faciliten la comunicació, ajuden les parts a pensar i a reflexionar i permeten entendre i a indagar en els seus interessos i necessitats.

En les primeres entrevistes de la mediació, poden ser adequades les preguntes obertes per a començar a entendre el conflicte. Per a saber del conflicte, s’utilitzen preguntes obertes, reflexives i circulars. Quan estem generant opcions, se solen utilitzar preguntes obertes, circulars i hipotètiques. I quan s’està arribant a acords, solen usar-se preguntes tancades i aclaridores, per a confirmar els acords que es van prenent.

És important evitar els perquès (Per què feres això?) Aquestes preguntes solen incomodar, i es perceben amb connotacions negatives de judici; solen justificar les posicions i costa arribar als interessos reals.

Els missatges Tu

Són aquells en els qual culpem l’altra persona, l’etiquetem o fem judicis de valor. Se solen expressar en els següents termes:

  • Judicis de valor: No sigues mentider/a!, Que maldrestre/a eres!, Eres un gandul!
  • Generalitzacions: sempre, mai, tots, ningú…
  • Culpabilització de l’altra persona: Per la teua culpa va passar…, M’has posat nerviosa!
  • Hauries de: Hauries d’haver-me avisat, No hauries d’haver fet això!
  • Preguntes iròniques: No tens telèfon per cridar?, Eres manca?

Les conseqüències més probables dels missatges Tu són: malestar, actituds defensives, resistència, cabrejos, discussió, augment de la tensió, etc. Aquests missatges estan generalment al servei de la descàrrega emocional, ja que no solen solucionar el problema, més aviat al contrari. La solució sol arribar després, quan es parla des de la calma o penediment posterior.

Els missatges Jo

La dificultat de parlar des del jo rau a fer-ho quan més falta fa, és a dir, quan estem molestxs, disgustadxs o endadadxs. Respirar fondo i contenir l’expressió d’aquesta emoció és un repte. Si has desenvolupat la teua paciència o ho estàs fent, és el moment d’expressar-te amb missatges Jo.

El missatge Jo té dues claus importants:

  • Es jutja la conducta o es fets, no la persona.
  • Expressem des de nosaltres: com veiem nosaltres les coses, què pensem, com ens sentim, quin és el nostre punt de vista, com ens agradaria que actuara la propera vegada, etc.

Les conseqüències més probables dels missatges Jo són: es minimitza l’actitud defensiva del nostre interlocutor, s’amortigua la tensió generada i es facilita l’expressió de les diferències i desacords.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge Jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan. Els missatges Jo ens donen aquesta informació:

  • Quina situació ens afecta (Quan i Nom): Quan X fa (fas)…
  • Quins sentiments ens provoca aquesta situació: em sent…
  • Per què ens afecta d’aquesta manera (si ho sabem): perquè…
  • El que necessitem o volem: necessite, el que voldria és…

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (motius). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Les persones mediadores també poden usar els missatges Jo per a reformular:

Exemple: (Si la persona mediada diu: “un dia m’humiliaren molt”) “Si hem entés bé, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho”

El pati dels meus somnis

Un pati igualitari és aquell que compleix dos requisits:

  • No hi ha jocs segregats, és a dir, jocs on només juguen xics o jocs on només juguen xiques.
  • No hi ha cap activitat que ocupa la major part de l’espai.

En el pati de l’escola Tiana de Ripollet han decidit canviar la utilització de l’espai, no perquè siga menys sexista, sinó perquè hi haja menys conflictivitat. Malgrat la falta de perspectiva de gènere, el resultat és molt positiu.

T’has fixat en el pati del nostre institut? Qui juga a futbol? Qui juga al ping-pong? Qui fa parkour? I si ens plantejàrem una utilització de l’espai diferent?

En el documental Patis vius, patis coeducatius i en les pàgines Col·lectiu Punt 6 i Arquitectura i urbanisme amb perspectiva feminista podeu trobar idees.

 

Revisa els teus privilegis (Stop Diverfòbia 7)

En la reunió de hui (27 de març de 2018) hem completat l’enquesta, adaptada de l’original ¿Cuantos privilegios tienes? (que es pot fer online), i hem reflexionat sobre els nostres privilegis. T’animes a revisar els teus?

Revisa els teus privilegis:

  1. Sóc blanc/a
  2. Sóc jove.
  3. Sóc heterosexual.
  4. Sóc home.
  5. Mai he mentit sobre la meua orientació sexual.
  6. Mai he hagut d’eixir de l’armari.
  7. Mai he dubtat que els meus pares acceptarien la meua orientació sexual.
  8. Mai m’han dit “marica”, “tortillera”, “travelo”, “viciós”, “pervertit” o qualsevol altra paraula ofensiva per a les persones LGBTI.
  9. Mai he tractat d’ocultar la meua orientació sexual.
  10. Sempre estic tranquil/a quan tinc un gest d’afecte amb la meua parella o amb algú que m’agrada en públic.
  11. Mai he fingit ser “només amic o amiga” amb la meua parella.
  12. Mai m’han amenaçat amb violència per la meua orientació sexual.
  13. Mai m’han dit que si vull formar una família amb la meua parella no serà una família “normal”.
  14. Mai han tractat de “salvar-me” de la meua orientació sexual o de la meua identitat de gènere.
  15. En el meu treball (o escola) accepten la meua orientació sexual.
  16. Si algú m’atrau, no m’avergonyeix fer-li-ho saber d’alguna manera.
  17. Mai he sigut discriminat/da pel color de la meua pell.
  18. Mai he sigut l’única persona de la meua ètnia en una habitació.
  19. Mai m’han dit que sóc atractiu/va per a ser de la meua ètnia.
  20. Mai he sigut víctima de violència a causa de la meua ètnia.
  21. El nom de la meua ètnia no s’usa com un insult.
  22. Mai m’he sentit incòmode/a amb expressions fetes que contenen prejudicis sobre la meua ètnia.
  23. Un estrany/a mai m’ha demanat tocar-me el pèl, o m’ha preguntat si és de debò.
  24. Mai s’han burlat de mi per la meua forma de parlar o pel meu accent.
  25. Estic còmode/a amb el sexe que se’m va assignar en nàixer.
  26. Encara m’identifique amb el sexe que se’m va assignar en nàixer.
  27. Mai se m’ha negat una oportunitat pel meu sexe.
  28. Mai m’he sentit insegur/a a causa del meu sexe.
  29. Sent que a l’escola, al treball… em valoren millor que a les persones de l’altre sexe.
  30. Mai m’ha piropejat un/a desconegut/a.
  31. Mai m’han pressionat per a tindre relacions sexuals o fer determinades pràctiques.
  32. Mai he sigut agredit/da o assetjat/da sexualment.
  33. Mai m’han violat.
  34. La meua parella no m’ha pressionat mai per a tindre relacions sexuals.
  35. Mai s’han posat pesats/des intentant lligar amb mi.
  36. Mai m’han demanat una foto despullada o sexi.
  37. Mai he sentit por anant per alguns carrers a determinades hores.
  38. Mai he canviat de vorera o de ruta per por.
  39. Mai he dubtat a posar-me determinada roba per si “provocava”.
  40. Mai m’han criticat per masturbar-me.
  41. Mai m’han dit: “amb aqueixa roba o aqueixos gestos, vas buscant”.
  42. Mai m’han criticat per ser sexual o per buscar el meu plaer.
  43. Mai m’han criticat per no saber netejar o cuinar.
  44. Mai m’han criticat perquè no m’agrade arreglar-me (o maquillar-me), per vestir d’esport…
  45. La meua família i jo mai hem viscut sota el llindar de la pobresa.
  46. Mai he temut patir un desnonament.
  47. Mai me n’he anat al llit amb fam.
  48. Els meus pares (o la meua família) m’ajuden (o em mantenen) econòmicament.
  49. Compre (o em compren) roba almenys una vegada al mes.
  50. Mai m’he sentit pobre/a.
  51. En la meua família mai hem hagut de preocupar-nos per si podríem pagar el lloguer.
  52. He anat a campaments d’estiu o a viatges de fi de curs.
  53. He anat a un col·legi privat.
  54. Si no aconseguisc la nota suficient, sé que la meua família em pagarà estudis privats.
  55. Sempre he tingut internet.
  56. Vull estudiar i sé que la meua família m’ho podrà pagar.
  57. Tinc mòbil i, si se’m trenca o ho perd, sé que me’n compraré (o me’n compraran) un altre.
  58. He viatjat a altres països.
  59. Mai he hagut de treballar per a poder pagar-me els estudis.
  60. Viatge a altres països almenys una vegada a l’any.
  61. He estudiat a l’estranger.
  62. Mai m’he saltat un menjar per a estalviar.
  63. Me’n vaig de vacances a l’estiu.
  64. Els meus pares són heterosexuals.
  65. Els meus pares (o mares) segueixen vius/as.
  66. No tinc diversitat funcional física (discapacitat) de cap mena.
  67. Sóc neurotípic/a, és a dir, no tinc diversitat funcional intel·lectual.
  68. No tinc cap problema d’aprenentatge.
  69. No tinc cap problema per a relacionar-me amb les altres persones.
  70. Sóc una persona cis (no trans).
  71. Mai m’han dit que la meua orientació sexual o la meua identitat sexual és “solament una fase”.
  72. La meua expressió de gènere és “normal”, com la de la majoria.
  73. Mai m’han dit “nenassa”, “gallina”, “matxora” o “marimatxo” per no seguir els rols de gènere establerts.
  74. La meua estètica es correspon bastant amb el model de gènere “normal”.
  75. Sóc una persona endosex (no intersex).
  76. Tot el món en la meua família són cis i endosex.
  77. No he tingut mai un trastorn alimentari.
  78. Mai he patit una depressió.
  79. Mai he pensat en el suïcidi.
  80. Puc permetre’m un/a psicòleg/òloga.
  81. Mai m’han dit que estic gros/a o massa prim/a.
  82. Mai m’he sentit gros/a o massa prim/a.
  83. Mai m’han insultat o humiliat pel meu cos.
  84. Considere que sóc físicament atractiu/va.
  85. Mai he tingut una addicció.
  86. Mai he patit violència per les meues creences religioses.
  87. Hi ha un lloc de culte per a les meues creences religioses a la meua ciutat.
  88. En el meu treball (o escola) puc ser jo mateix/a.
  89. No estic nerviós/a quan passe pel control d’un aeroport.
  90. Mai m’han dit “terrorista”, “moro”, “panchito” o alguna altra paraula despectiva i xenòfoba.
  91. Mai m’han menyspreat per la meua cultura.
  92. Mai he mentit sobre la meua procedència per a sentir-me més segur/a.
  93. Mai m’he avergonyit de parlar la meua llengua.
  94. Sent que la llengua que parle és important i útil.
  95. Mai m’han insultat o menyspreat per parlar la meua llengua.
  96. Mai he hagut de canviar de llengua perquè no em digueren maleducat/da.
  97. Mai m’he avergonyit dels meus pares (de la seua procedència, gustos, orientació…)
  98. No m’han fet bullying per cap de les meues característiques d’identitat.
  99. Mai he intentar dissimular o evitar alguna de les meues característiques d’identitat.
  100. Sent que tinc privilegis per les característiques d’identitat amb les quals vaig nàixer.

Puntuació

Fins a 25

No tens privilegis. El món no és un lloc just per viure i ho saps perquè vas créixer amb moltes característiques d’identitat que fan que el món no siga amable amb tu. Has hagut de superar molts obstacles per a estar simplement en el mateix terreny de joc que la majoria de la gent. No és el teu treball educar el món sobre les seues injustícies, però si tries fer-ho, endavant!. Seria bo que la gent fora conscient del que té i revisara els seus privilegis.

De 26 a 50

Tens molt pocs privilegis. Vas créixer amb unes característiques d’identitat complicades i el món no pensa deixar que te n’oblides. Has tingut una quantitat més que considerable d’obstacles i has treballat per a superar-los. No vivim en un món perfecte i has hagut d’aprendre-ho de la pitjor manera. Ser conscient dels pocs privilegis que tens pot donar-te força per a educar altres persones més privilegiades que no s’adonen del que posseeixen.

De 51 a 70

Tens bastants privilegis, encara que també has tingut alguns obstacles en la teua vida que t’han fet adonar-te que el món no sempre és just per a tothom. Tindre privilegis no és dolent, ni tampoc és motiu per a sentir-se avergonyit/da; però hauries de ser conscient dels teus avantatges i treballar per a ajudar altres persones que no les tenen. El món ha de canviar per a millor.

De 71 a…

Estàs entre les persones amb més privilegis del món. No vivim en un món perfecte però tu has nascut en un grup que ho té tot més senzill que la majoria. No és dolent ni tampoc te n’has de sentir avergonyit/da. Simplement significa que molta altra gent en el món no viu amb els privilegis que tu tens i això és un fet que hauries de tindre sempre en ment. Per què no comences a fer alguna cosa per ajudar altres persones que no tenen els teus privilegis?

Saul a Stop Diverfòbia (Sessió 6)

Stop Diverfòbia 6

En aquesta sessió, celebrada el 27 de febrer de 2019, la sala d’actes està plena de profes i d’alumnes que volen escoltar Saul, un jove trans que està estudiant segon de Batxillerat al nostre institut i que vol contar-nos com ha viscut el seu procés. L’acompanyen molts dels seus companys i companyes de classe, amics que li han fet costat des de sempre i no han tingut el més mínim problema a compartir amb Saul primer el vestidor de xiques i després el de xics. Saul ens explica amb orgull que li importa tres pitos el que la gent pense, que ell és ell li pese a qui li pese, i comenta que la seua parella i la seua família -inclosa la seua àvia- tampoc no tenen cap problema. A més, està feliç perquè fa tres mesos que usa testosterona i la veu ja li està canviant. La seua intervenció a Stop Diverfòbia és un assaig per a la VIII Vesprada Diversa, celebració que tindrà lloc al nostre centre el dia 13 de maig de 2019.

Us deixem de regal un vídeo de Pol Galofre, un jove trans que ens va acompanyar en la vesprada diversa de l’any passat i que fa unes reflexions sobre la masculinitat que tot el món hauria d’escoltar.

Gaudiu de la diversitat!

Camps de voluntariat juvenil 2019

L’IVAJ ha obert el programa de camps de voluntariat juvenil, dins de la campanya “Viu la solidaritat 2019″, que permet que les persones joves realitzen un voluntariat en projectes tant en la Comunitat Valenciana com en altres comunitats autònomes així com en països estrangers, en tres convocatòries: primavera, estiu i hivern, d’acord amb les bases publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Els camps de voluntari juvenil reuneixen joves de diferents procedències que es comprometen de forma voluntària i desinteressada a desenvolupar un projecte amb contingut social en favor de la comunitat, combinat amb activitats complementàries d’animació. La realització del projecte és un mitjà per a fomentar valors de convivència, de tolerància, de participació, de solidaritat i d’aprenentatge intercultural.

El 2018, un total de 560 joves de la Comunitat Valenciana van participar en ‘Viu la Solidaritat” de l’IVAJ’; 292 joves ho van fer en camps en la Comunitat i 268 en l’intercanvi de places que es realitza amb altres comunitats autònomes i amb el Servei Voluntari Internacional.

L’objectiu de ‘Viu la Solidaritat’ és facilitar a les persones joves la possibilitat de participar en accions voluntàries que els permeten desenvolupar el seu compromís amb la societat. Un bon exemple és l’experiència recollida en el blog de l’IVAJ sobre el camp de voluntariat Diverteix-te.

Convocatòries i duració dels camps 

Per a la campanya 2019 s’estableixen tres convocatòries: la convocatòria A correspon als camps a la primavera, que es realitzaran entre el 19 al 28 d’abril de 2019 i tindran una duració de 9 dies naturals; la convocatòria B de camps a l’estiu, que es realitzen preferentment en els mesos de juliol i agost, seran de tipus social, de restauració arqueològica i relacionats amb activitats mediambientals i culturals amb una duració entre 10 i 15 dies

Els camps organitzats en altres comunitats autònomes i pel SVI es desenvoluparan, preferentment, durant els mesos de juliol i agost i la duració dependrà de la comunitat autònoma o entitat organitzadora de cada camp.

Finalment, la convocatòria C, els camps d’hivern, es desenvoluparan entre el 26 de desembre de 2019 i el 4 de gener de 2020 i tindran una duració de 9 dies naturals.

Terminis per a participar en les tres convocatòries 

La inscripció per a la convocatòria A de primavera es realitzarà de l’11 al 28 de febrer en la seu de l’IVAJ del carrer Hospital, 11 de València i en les unitats territorials de l’IVAJ d’Alacant i de Castelló,

Per a la convocatòria B d’estiu. la preinscripció es realitza des de les 9 hores del 25 de febrer fins a les 14 hores del 5 d’abril de 2019 en el formulari publicat en el web de l’IVAJ, en l’adreça següent: http://www.ivaj.gva.es/viu-la-solidaritat.

Posteriorment, la inscripció, a partir del 16 d’abril es realitzarà, per ordre entre les persones preinscrites, a partir del número que determine el sorteig que se celebrarà en acte públic el dia 9 d’abril de 2019, a les 10.00 hores en la seu de l’IVAJ (carrer de l’Hospital, 11, de València). La inscripció es podrà realitzar en la seu de l’IVAJ de València i en les unitats territorials de l’IVAJ d’Alacant i de Castelló, a partir del dia 16 d’abril de 2019.

Per als camps d’hivern, la inscripció es realitzarà en la seu de l’IVAJ de València, i en les unitats territorials de l’IVAJ d’Alacant i de Castelló, de l’11 al 29 de novembre de 2019. […]

Més informació a la pàgina de l’IVAJ

 

Activisme menstrual per a la igualtat

No has pensat estudiar el cicle superior de Tècnic/a en Promoció d’Igualtat de Gènere? A més de necessària, la titulació té moltes eixides professionals i els projectes que es duen a terme són ben interessants!!

Taca’t les bragues‘ és el nom de l’exposixió que s’ha inaugurat aquest febrer al centre cultural la Bohèmia de Castelló, una mostra qualificada d’”activisme menstrual” i duta a terme per l’alumnat de segon curs del Cicle Superior en Promoció d’Igualtat de Gènere de l’Institut Francisco Ribalta de Castelló. L’exposició, tot i ser la més jove i multitudinària de la història d’aquest centre cultural, no ha estat exempta de polèmica, i algunes persones han arribat a insultar l’alumnat per les xarxes socials.

‘Taca’t les bragues’ ha estat una iniciativa de l’alumnat mateix, i respon a una inquietud sobre la vivència de la menstruació i els tabús que encara hi existeixen. N’és un exemple de la falta de naturalitat en el tractament de la regla, el fet que la publicitat sobre compreses i tampons estiga formada per anuncis asèptics –protagonitzats per dones joves, primes, actives i sempre felices– on no es mostra la varietat de sensacions i experiències al voltant de la menstruació, ni tampoc la sang.

En l’exposició, hi ha obres sobre la menopausa, un vídeo amb entrevistes, cronologies que mostren l’evolució dels elements d’higiene femenina al llarg de la història, un estenedor amb bragues tacades de sang, etc. L’alumnat ha desenvolupat aquest projecte d’investigació dins del mòdul d’Informació i Comunicació amb perspectiva de gènere del cicle formatiu.

Tal com explica en una entrevista Cèlia Viñado –professora del cicle de Promoció d’Igualtat de l’IES Ribalta i tutora del projecte expositiu–, aquests estudis estan tenint cada vegada més protagonisme. L’escenari laboral per als titulats/es s’ha ampliat enormement i poden treballar en entitats públiques (ajuntaments, centres educatius, residències de menors i majors, etc.), però també, a nivell privat, en empreses de més de 250 treballadors/es, que han de tindre un pla d’igualtat i garantir-ne l’aplicació. A més, per a aconseguir premis o reconeixements, les institucions valoren cada vegada més disposar d’un segell d’igualtat com a prova de la qualitat de l’empresa. Viñado subratlla també que “malgrat que la primera promoció d’aquest cicle encara no ha acabat, ja ens arriben ofertes de treball des de bosses d’ocupació, fet que deixa constància de l’important dèficit d’aquesta figura”.

A més de l’IES Ribalta de Castelló, el cicle es pot estudiar en tres instituts d’Alacant i en cinc de la província de València; per exemple, l’IES La Misericòrdia (València), l’IES Pou Clar (Ontinyent), etc.

La immigració “il·legal”

Entrada de Raül (Batxillerat científic)

Aquest terme s’ha escoltat moltíssim, però, realment, se sap que és i per què és vist de manera negativa? Primer, us explicaré què significa i quins danys provoca, i després podreu traure les vostres pròpies conclusions.

La immigració il·legal consisteix  a passar d’un país a un altre sense complir els requeriments legals del lloc de destinació. Però està clar que la gent que emigra  ho fa per necessitat, i no per a danyar el país al qual va. La finalitat de qui emigra és treballar, però aquest fet pot provocar problemes en el país de destinació, ja que el problema és quan es treballa en “negre”, és a dir, sense pagar impostos.

Però ara poseu-vos en a la pell dels immigrants. La gent que emigra ho fa per necessitat, i s’arrisquen moltíssim per a poder arribar a un altre lloc i intentar tindre una vida millor. Podem parlar, per exemple, dels immigrants Sirians, molts dels quals moren intentant passar la frontera, o viuen situacions inhumanes. També hi ha persones viatjant en els baixos de camions o en els para-xocs dels cotxes. O també podem parlar dels que salten la balla de Melilla. Penseu que també hi ha xiquets que emigren. Imagineu-vos com ho passen aquets xiquets, que fins i tot arriben a perdre els seus pares. I està clar que les persones, adultes i criatures, arrisquen la vida per desesperació.

Ara penseu que aquesta gent que emigra ho fa sovint gràcies a uns intermediaris que se n’aprofiten de la desesperació i cobren altes sumes de diners. I la gent arriba a perdre tot el que té per a poder passar una frontera. Però molts d’ells són detinguts per la policia i deportats als seus països d’origen després d’haver-ho perdut tot, i han de començar de nou pitjor del que estaven. Per a mi això és molt injust i ens fa veure que la immigració en aquestes condicions és com una partida de pòquer on pots guanyar o pots perdre-ho tot, també la vida.

Després del que acabe de dir, què penseu què es podria fer amb la immigració? Com podem protegir les persones vulnerables de les màfies que se n’aprofiten? Es respecten els drets humans en les fronteres? Té sentit mantenir fronteres a costa de la vida de les persones?

S’escriu ‘Nosaltres’

Campanya “València per la Justícia Global” organitzada per l’Ajuntament de València aquest 2019.

A València, més de 130 organitzacions socials i l’Ajuntament treballen dia a dia per la justícia social. No hi ha ‘nos’, no hi ‘altres’; s’escriu ‘Nosaltres”. T’hi apuntes?

Seguim fent grup i formant-nos

Continuem amb la formació de l’equip de mediació amb l’especialista Flor Hoyos. Ens reunim el dia 31 de desembre de 2019.

La formadora reparteix un full on hem de posar: nom; pel·lícula, llibre o música favorits; què és el que més m’agrada fer; quin lloc voldria visitar; si poguera elegir un ofici, seria…, i la meua millor qualitat. Després, caminem per la sala mostrant el nostre full i llegint el de les altres persones. En acabar, la formadora recull els fulls i llig, de manera anònima, alguna dada dels membre, i la resta hem d’endevinar de qui es tracta. Objectiu: fer grup!!!

Pel que fa a la segona dinàmica, Flor planteja un objectiu: fer un castell de naips tan alt com es puga. A un grup li dona més cartes i més plastilina que a l’altre. Aquest començament desigual podria haver generat un conflicte però l’equip es posa a col·laborar per fer una única torre ben alta.

En la tercera dinàmica, la formadora ens mostra la paraula “Conflicte” i hem d’escriure tot el que ens vinga al cap. Després, posem en un post-it la primera paraula que hem escrit. En acabar, en una paret de la sala hi ha apegats tres fulls: en un posa el símbol de positiu; en l’altre, negatiu, i en el tercer, neutre. Tot seguit hem d’apegar baix d’un dels tres fulls (positiu, negatiu o neutre) el nostre post-it. Observem tots els papers, i les persones que han pensat que el conflicte era negatiu ixen i ho expliquen. Després es justifiquen els que el consideren neutre i, al final, els que el consideren positiu. Aquests darrers han d’intentar portar els altres al seu terreny.

La sessió amb alumnat acaba amb la posada en comú de l’activitat i el professorat ens quedem una estona més per parlar de la dinàmica i de les nostres expectatives. La formadora ens proposa fer també dinàmiques de supervisió de grups i hi acceptem. També parlem dels diferents elements que conformen l’abordatge del conflicte: a la base, el context educatiu; més amunt, els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte; en la segona posició de la piràmide, les intervencions TARC (tècniques alternatives de resolució de conflictes), i finalment, el laudo o autoritat.

A la base, i formant part del clima escolar positiu, hi hauria el què fem al nostre centre per crear un clima escolar positiu: les normes de convivència, l’agenda, l’observatori de la convivència, el treball amb el barri… D’entre els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte hi hauria el que ensenyem a l’alumnat sobre convivència i mediació en tutoria, en l’equip de mediació, en l’observatori…. Quan a la intervenció TARC, hi hauria les intervencions on es requereix una tercera persona (mediacions, Pikas, intervencions del gabinet psicopedagògic, etc.). Finalment, quan res no funciona, queda el laudo o l’autoritat.

Compliments, incompliments i protocol d’actuació davant dels ODC

Seguim amb la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i de nou amb Cristina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen a la sessió de hui, dimecres 30 de gener de 2019, pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy, Ana i Rosa hi van de col·laboradores.

Per començar, un grup fa una representació teatral sobre una situació i la resta la valoren mitjançant colors (verd, groc i taronja) depenent del nivell de dificultat per a actuar. En la primera representació, uns alumnes insulten i empenten un company. En la segona, una professora proposa una activitat en grups de 3 o 4 i els alumnes deixen fora una alumna, i formen un grup de 3. En la tercera situació, un professor proposa una activitat sobre diversitat cultural. Les dues primeres són qualificades de greus, tot i que la segona sembla més fàcil d’abordar. Pel que fa a la tercera, és un exemple de bones pràctiques.

En la segona dinàmica, es treballa per grups; i cadascun ha d’omplir un paper continu gran amb situacions d’acompliment o d’incompliment dels 11 ODC del centre. Cada paper continu dels incompliments té assignat un color (els que abans hem esmentat) i els grups han de fer les seues aportacions tenint en compte la dificultat per a solucionar-lo. En acabar, expliquen a la resta del grup, per torns, el que han anotat.

Exemples d’incompliments que els grups anoten:

  1. llibres de text sense dones (ODC 1);
  2. comentaris masclistes (ODC 1);
  3. assetjament a persones d’altres cultures (ODC 2);
  4. discriminació a persones LGBTI (ODC 3);
  5. expulsar a una persona trans del vestidor que vol ocupar d’acord amb la seua identitat (ODC 3);
  6. comentaris homòfobs (ODC 3);
  7. resolució de conflictes amb violència (ODC 4);
  8. ciberbullying (ODC 5);
  9. fotos humiliants a les xarxes socials per burlar-se de companys/es (ODC 5);
  10. marginació de companys/es en classe, en els treballs… (ODC 6);
  11. crítica als companys en veu alta (ODC 7);
  12. ocupació d’espais del pati sense deixar que altres ho facen (ODC 9);
  13. embrutar el pati (ODC 10).

En la tercera dinàmica, els grups han de rotar anotant en tots els papers continus el protocol d’actuació que consideren adequat davant de cada situació concreta d’incompliment.

Exemples de propostes per a cada incomplement:

  1. Fer visibles les dones que no estan mitjançant treballs extra i exposicions al centre.
  2. Fer xarrades promovent la igualtat. Fer entendre les persones que els comentaris masclistes són violència i fan mal.
  3. Acostar-se i mostrar suport a les persones d’altres cultures.
  4. Obligar els que insulten a anar a xarrades antihomofòbia.
  5. La classe fa un escrit dient que la persona trans pot anar on vulga.
  6. Fer veure les persones que insulten que la diversitat és normal i positiva
  7. Intentar mediar en el conflicte. Avisar l’equip de mediació.
  8. Informar la direcció del centre.
  9. Quan una persona veu que algú ha penjat una foto, queda amb 4-6 més i decideixen comentar pacíficament perquè qui ho ha compartit recapacite.
  10. Acostar-se a la persona marginada, incloure-la en el propi grup. Treballar l’empatia en tutoria.
  11. Treballar l’empatia i l’assertivitat per a fer les crítiques de manera positiva.
  12. Treballar en tutoria el repartiment equitatiu dels espais.
  13. Posar sancions a qui embruta, per exemple, que netege uns dies. Donar exemple, recollint. Posar cartells que promoguen la neteja. Fer activitats per a empatitzar amb el personal de neteja. Dir a qui embruta que ho replegue.

Finalment, les monitores han repartit per la sala paperets amb qualitats que han de tindre els i les observadores de la convivència, i el grup les ha de trobar i destriar les que no són bones qualitats. Després, apeguen els papers en un full i les llegeixen en veu alta.

Un/a bon/a observador/a:

no jutja, anima sense angoixar, ajuda sense decidir per l’altra persona, confia en les persones, cuida sense anul·lar, busca ajuda adulta quan és necessari, escolta, denuncia les injustícies, acull, inclou, treballa en equip, té aliats/des (alumnat, professorat, persones del centre…), transmet confiança, coneix els seus companys/es, etc.

El racisme que no es veu

Entrada de Lucia T. (1r Bat. Científic)

Si prens la decisió de llegir aquesta entrada, que siga amb la ment oberta; no et prengues la paraula “racista” com a “persona que va agredint pel carrer i enviant al seu país d’origen tots els negres perquè venen a furtar-nos el treball”, perquè la veritat és que no és així. El problema del racisme ve perquè gran part de qui té comportaments racistes no és conscient del que comporta. També vull aclarir que tot el que diré és perquè conec el tema, de fet, el visc dia a dia en la meua pròpia pell. Dit açò, comencem.

És irònic que penses que la societat segueix sent racista però que tu, especialment, no tens cap comportament racista –els tinc jo cap als negres i sóc negra. Inclús sent lleus, és irònic que digues que el racisme segueix molt present, però que no actues quan l’escoltes o el veus. Per què quan alguna cosa va malament, tots en formem part. El racisme segueix present, i tots, en distints graus, el mantenim.

Tens actes racistes quan t’incomoda dir la paraula “negre” o “mulato” i utilitzes diminutius per evitar-la com ara “negrito”, o bé paraules  com “morenet”. Eres racista quan fas acudits racistes o bé et rius d’ells; quan veus injustícies racistes i únicament et pares a observar, continues caminant o bé ho graves per publicar-lo en xarxes socials; quan li preguntes a un negre “d’on eres?” i et respon que “de València” i li repeteixes la pregunta: “però, de veritat, d’on vens?” És racisme perquè significa que no consideres “normal” el seu color de pell, la seua vestimenta, etc.

Hi ha un pas intermedi entre la falta de respecte i el racisme que s’anomena incomoditat. La incomoditat pel fet que et toquen el pèl pel simple fet de ser afro, sense demanar cap permís; pel fet que anomenes el teu pare ‘pare’ i, com que és blanc, et pregunten “però és ton pare? Valore l’admiració que molta gent té cap als negres, cap a la pell negra, el pèl afro, les cames llargues, les corbes d’una dona africana…, però hi ha vegades que eixos comentaris d’admiració es converteixen en incomoditat.

Finalment vull parlar de la paraula “nigga”. Per què no hem de dir la paraula “nigga”? En primer lloc, és un terme tabú que simbolitza la dolorosa història de segregació racial dels Estats Units. Explicat senzillament: aquest terme és utilitzat o era utilitzat entre els negres, es va popularitzar en la cultura general del rap i del hip hop de barri, en la comunitat afroamericana, i servia per a comunicar-se de negre a negre de forma col·loquial i amistosa: “Què passa, germà?” El problema és quan aprens que “nigga” significa “negrata”; sí, com ho lliges: no significa ni germà ni negre, sinó negrata, i és molt despectiu i humiliant.

Així que analitza el teu racisme i desfés-te d’ell. Tots eixirem guanyant.

Aprenent amb emocions (3a sessió ODC)

El dimecres 23 de gener, reprenem la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i Critina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy i Rosa hi van de col·laboradores.

En la primera dinàmica, les formadores ens apeguen una etiqueta al front amb una emoció sense que nosaltres sapiguem quina és. La llista d’emocions és aquesta: decepció, odi, alegria, fàstic, amor, vergonya, tensió, tristesa, tendresa, irritació, alleujament, acceptació, enveja, culpa, inseguretat, ira, ràbia, orgull, admiració, por, desig, plaer, incomprensió, descoratjament. Amb la incertesa al cap, caminem per la sala i responem sense paraules a l’emoció de l’altra persona. Més tard, ho fem amb paraules. Després, ens asseiem en rotgle i diem l’emoció que pensem que portem al cap. A mesura que anem encertant les emocions, les apeguem en un suro i les agrupem per famílies al voltant de les emocions bàsiques: tristesa, ràbia, por, fàstic, alegria i ira; i els atribuïm també un color.

En la segona dinàmica, ens asseiem per grups. Cadascun tria una emoció bàsica, i entre tots pensen situacions en el centre que generen aquesta emoció. A la fitxa cal omplir:

  • Situació a l’aula o al centre. Què va passar?;
  • Quines causes la van motivar?;
  • Emocions: Com se sentiren les dues parts? Quines emocions es generaren?;
  • Algú va fer alguna cosa? Com van ajudar? Per a què va servir?
  • Quin clima es va generar en l’aula o centre?
  • Aprenentatge.

Després compartim les situacions amb tot el grup.

La tercera dinàmica consisteix a posar-nos nom i a fer un dibuix amb les pròpies fortaleses i superpoders.

I com a deures per a la setmana: Jo què faig davant d’un conflicte?

Us deixem ací un fragment de la pel·lícula Inside Out (2015), on les emocions bàsiques estan molt ben representades per uns personatges entranyables:

Sóc la teua inspiració?

En la tercera sessió de mediació, celebrada el dijous dia 3 de gener de 2019, reprenem la formació amb un grup de 15 alumnes de quasi tots els cursos i tres professors: Cati, Joan Frederic i Rosa.

Comencem amb una dinàmica que consisteix a posar-se un pòsit al front amb una qualitat nostra com a mediadors/es. Caminem per la sala observant les altres persones i ens ajuntem amb aquelles que han assenyalat alguna qualitat semblant a la nostra per compartir-la. Després, fem una roda amb les nostres impressions.

En segon lloc, les persones assistents a la trobada d’equips de mediació a l’IES Benlliure expliquen la seua experiència. El tema d’enguany era la diversitat funcional. Reproduïm una de les dinàmiques que es van fer en la trobada, a partir de la lectura de la història de vida d’una persona neuroatípica (autisme).

En acabar, repartim el full d’acords de la mediació i el comentem, ja que es va quedar per treballar en la formació intensiva que férem a l’alberg Actio, d’Alboraig.

Finalment, l’alumnat que va anar a Actio explica també la seua experiència amb els membres de l’equip que no hi pogueren assistir.

Ens acomiadem fins a la propera sessió, després de fer-nos una fotografia de grup.

equip mediació 18-19

Us deixem també ací una xarrada de la còmica i periodista Stella Young, “I’m not your inspiration. Thank you very much” (2014), sobre el que ella anomena porno inspiracional o porno d’inspiració. Young explica que les imatges de gent amb diversitat funcional que fan les mateixes activitats que la gent “normal” tenen de positiu que no les representen com a víctimes o com a persones que fan pena o que porten una vida horrible. Però d’altra banda, alguns dels missatges que acompanyen aquestes fotografies, com ara La teua excusa és invàlida o L’única discapacitat és una actitud negativa, són al seu paper pornogràfiques perquè cosifiquen un col·lectiu en benefici d’un altre, ja que el que transmeten és que la discapacitat depén de l’actitud personal, i llancen el missatge que amb una actitud positiva, i força de voluntat, es pot superar la discapacitat. Per contra, Young opina que la força de voluntat no fa aparèixer rampes on no les hi ha, o subtítols per a persones amb dificultats d’oïda; i sovint no es té en compte que la classe social o econòmica és la que fa possible o no que les persones tinguen accés a entrenadors/es, classes específiques, etc.

 

Vocabulari divers II (Stop Diverfòbia 5)

Coneixeu el vocabulari divers al vostre institut? Celebreu la diversitat al vostre centre? A l’Isabel de Villena, sí!

En la cinquena reunió del curs 2018-19 acabem de decorar el nostra institut amb un segon cartell amb el vocabulari divers que ja controlem.

  1. Agènere. Persona que no s’identifica ni com a home ni com a dona. També es pot dir de gènere neutre.
  2. Al·losexual. Terme utilitzat per l’associació asexual AVEN per a referir-se a les persones no asexuals. Consideren que és més adequat que “sexual” perquè un/a asexual pot ser sexual (tindre libido i/o fantasies, masturbar-se, o voler reproduir-se).
  3. Binder. Anglicisme per a referir-se a la banda compressora o subjectadors que utilitzen els homes trans per a ocultar els pits.
  4. Contagi de l’estigma. Por que senten les persones heterosexuals de ser preses per homosexuals, especialment si són amigues o ajuden algú homosexual.
  5. Creativitat de gènere. Terme positiu per a designar els infants que no segueixen els rols de gènere tradicionals. També se’ls anomena “infants amb gènere independent” o “criatures amb independència de gènere”.
  6. Crossdresser. Homes, generalment heterosexuals, a qui agrada vestir-se de dones. La seua expressió de gènere no coincideix amb la seua orientació sexual ni amb la seua identitat.
  7. CRS. Sigles que signifiquen “Cirurgia de reassignació sexual”, però que els col·lectius trans crítics prefereixen dir anomenar “Cirurgia de reafirmació sexual”. Consisteix en la modificació dels genitals per a adequar-los al sexe sentit.
  8. Demisexual. Persona que només sent desig quan experimenta connexió emocional amb una altra persona (no necessàriament romàntica). Una altre terme sinònim és “sapiosexual”.
  9. Drag King. Dones que es vesteixen amb roba de l’altre sexe/gènere per a actuar i desmuntar els mecanismes de poder de la masculinitat tradicional.
  10. Endosex. Persona no intersexual.
  11. Fal·loplàstia. Cirurgia que consisteix en la construcció d’un penis en els homes transsexuals.
  12. Hermafrodita. Terme inadequat per als humans, derivat de la mitologia, que designava les persones intersexuals. Mèdicament es parla de desordre del desenvolupament sexual (DSD, sigles en anglés)
  13. Heteroflexible. Persona heterosexual que puntualment té relacions amb persones del seu sexe. També s’anomena bicuriosa.
  14. Homofòbia interioritzada. Actitud hostil cap a altres persones homosexuals, denigració de la pròpia homosexualitat o vergonya per ser-ho.
  15. Identitat de gènere. Sexe sentit, independentment del sexe assignat de naixença.
  16. LGBTI+. Sigles que signifiquen lesbiana, gai, bisexual, transsexual, intersexual, etc. El + inclou altres identitats no especificades.
  17. Orientació sexual. Es refereix al sexe pel qual una persona se sent atreta sexualment i/o romànticament. Les categories típiques són l’homosexualitat, l’heterosexualitat i la bisexualitat, però l’orientació pot ser fluïda o succeir-se en un contínuum.
  18. Packer. Pròtesis que simula la forma d’un penis, generalment usada per xics transsexuals.
  19. Plumofòbia. Rebuig cap a les persones que tenen una expressió de gènere (gestos, vestimenta…) pròpia de l’altre sexe. Per exemple, homes femenins o dones masculines.
  20. Sexe sentit. Sexe que una persona sent que té, independentment del que se li ha assignat en nàixer.
  21. Transsexual. Terme mèdic que designa a aquella persona que es percep i desitja ser percebuda del sexe contrari al que se li va assignar en nàixer i decideix modificar el seu cos amb hormones i operacions perquè aquest s’adapte al sexe sentit.

Vocabulari divers 2

Alboraig 2018

vaixell 2

vaixell 1

El dimarts 4 i el dimecres 5 de desembre de 2018 anàrem al  l’alberg Actio d’Alboraig per a fer la formació d’un grup de 23 alumnes d’ESO (6 de primer, 10 de segon, 4 de tercer i 3 de 4t). El professorat acompanyant fou J.F. Calabuig i K. Machado, i la formadora, Maria Jovani. Isquérem de l’institut a les 9.30 i a les 11 ja estàvem a punt per a començar la formació.

A llard del matí, Maria va fer activitats de coneixement de grup, practiques per escoltar de forma activa, exercicis de revisió del paper dels observadors/es de la mediació i pràctiques inicials de mediació entre alumnes, i entre professorat i alumnat.

En acabar de dinar, partírem el grup en dos i cada grup es va imaginar com seria l’institut si fora un vaixell, i com es veien (a ells i als altres) dins d’aquest vaixell. Després, es van explicar les diferents visions i es va obrir un debat ben interessant al voltant de les mirades diverses sobre el centre.

Després del berenar, repassàrem els passos de la mediació. Primer, cada grup va treballar un pas del procés. A continuació, es formaren nous grups amb “experts/es” de cada pas, i tot seguit, practicàrem situacions de mediació, sempre amb un alumne/a addicional que feia d’observador/a del procés. De forma pràctica, s’analitzaren els passos i les complicacions que podien aparèixer en una mediació real.

Després de sopar, vérem el documental “56”, que explicava el treball d’una ONG que estava construint una escola per a xiquets i xiquetes en una aldea de Madagascar. En acabar, férem un xicotet debat, i a les 11 tot el món estava ja a l’habitació.

A l’endemà, després del desdejuni, férem una excursió per la zona, fins a la Cova dels Coloms; però ens va ocupar més temps del previst i no poguérem fer l’activitat sobre el full d’acords de mediació. Queda pendent, doncs, per a una propera sessió de formació. La visita a la zona natural va tindre un efecte molt positiu en la cohesió del grup.

Després de dinar, tornàrem a l’institut.

La valoració global de l’estada a l’alberg és molt positiva per molts motius. En primer lloc, per la qualitat de la formació i pel  comportament excel·lent de tot l’alumnat, que va mostrar molt interès i va participar activament en les activitats plantejades per Maria Jovani –podem dir que hi ha almenys quatre parelles d’alumnes que ja poden realitzar mediacions senzilles entre companys. En segon lloc, que l’activitat es realitze en un entorn diferent a les aules afavoreix la cohesió de grup i permet establir relacions interpersonals entre els membres de l’equip –ara tots/es coneixen els companys mediadors/es. Ens queda pendent, com hem comentat abans, aprendre a omplir el full dels acords de mediació, repassar el seguiment posterior a una mediació i, com a proposta, ens queda lliurar un diploma que acredite la formació com a alumne/a mediador.

 

(R)evolucionem

Text col·lectiu elaborat pel 2n de Batxillerat Humanístic per al Festival de les paraules 2018

Som dones, treballadores, heroïnes no reconegudes, inexistents a les pel·lícules, rebels i lliures. No volem superhòmens que ens defensen; tenim prou a cobrar el mateix per igual treball. I ens sabem fortes perquè la sororitat ens guia. Som la meitat del món i ens pertoca la meitat de tot, perquè el masclisme és retrocés i el feminisme és evolució.

Som hòmens que ens creguérem ser el fruit de l’evolució. Ara que hem aprés a ser sensibles i a veure els privilegis que ostentem, ens adonem que era només androcentrisme, la forma subtil i amagada que pren el masclisme en els temps que ens ha tocat habitar. Sou la meitat del món i us pertoca la meitat de tot, perquè els privilegis masclistes són retrocés i el feminisme és evolució.

Som lesbianes, som gais, som trans, som intersexuals, som queer… Som persones que estimem, sense importar el gènere, sense importar l’orientació, perquè l’amor és amor i el desig és vida. Som una part del món que reclama orgullosa el seu lloc, perquè la intolerància és retrocés i la diversitat és evolució.

Som negres, gitanes, grosses, prims, altes, baixos…; venim d’altres països buscant oportunitats; som sensibles, però hem d’amagar les emocions darrere de màscares. Som també diversos funcionals que topem amb rampes impossibles de passar. I patim assetjament, racisme, xenofòbia, capacitisme, masclisme… Som el món sencer i ens volem úniques i diversos, perquè la intolerància és retrocés i la inclusió és evolució.

Som estudiants que intentem llaurar-nos un futur, però a ulls de qui ens mira només som notes i números. Si evolucionar és canviar, necessitem un sistema educatiu que ens ensenye a ser empàtics, a veure el món des de diferents perspectives, a respectar més i a memoritzar menys. Som estudiants, som mestres, som el futur d’un món que hem de canviar, perquè el fanatisme és retrocés i el sentit crític és evolució.

Som antibel·licistes i ecologistes. Lluitem per un món sostenible on tots els éssers tinguen vides dignes. Creiem en la ciència i en l’evolució, que ens aparta de la superstició. Apostem per un periodisme que ens informe de veritat. Som també republicanes, i necessitem un canvi polític que es preocupe de la gent. Som generoses, solidaris, respectuoses i amorosos, perquè el feixisme és retrocés i la democràcia és evolució.

I a la nostra taula no hi convidem l’egoisme o la hipocresia. Al convit hi tenen cadira preferent la força col·lectiva, la lluita, l’esperança, la rebel·lia i la reivindicació. Perquè sabem que evolucionar és lluitar contra els prejudicis i la discriminació, evolucionar és construir ciutats amb rampes i sense murs, evolucionar és canviar de pensament i de comportament, evolucionar és ser lliure d’opinar, de ser i de pensar. Evolucionem, revolucionem. Perquè l’immobilisme és retrocés i un futur millor ens espera.

evolucionem

Stop Diverfòbia 4

Saps què significa endosex? I cissexual? I normotípic? És correcte utilitzar el terme ‘hermafrodita”? Què significa ‘queer’?

En la 4a sessió d’Stop Diverfòbia celebrada el dia 28 de novembre de 2018 (i a la qual hi assistiren una vintena de persones, alumnes i professorat), vàrem seguir parlant del vocabulari divers, i estiguérem comentant la importància d’utilitzar termes com ‘endosex’ –per a referir-se a les persones no intersexuals– i ‘cissexual’ o ‘cisgènere’ –per a referir-se a les persones conformes amb el sexe que se’ls va assignar en nàixer. Fer servir només els termes marcats (trans, intersex, normoatípic…), d’una banda, visibilitza realitats –i això és positiu–; però de l’altra, marca la diferència entre allò que socialment es considera ‘normal’ i allò que es percep fora de la norma, i que mereix, per tant, una denominació específica.

A més, també parlàrem de la utilització de termes irrespectuosos (maricó, bollera…) per part de persones homosexuals, i la conclusió va ser que els col·lectius que pateixen aquests insults estan legitimats per a reapropiar-se’ls –i sovint la seua utilització és una manera d’apoderament. A més a més, també comentàrem que la burla o l’humor han d’anar cap amunt i cap a dins; és a dir, que podem ironitzar o burlar-nos de nosaltres mateix@s o d’altres persones que estiguen per dalt –per exemple en la consideració social–, però no cap a baix –cap a col·lectius que socialment són més desafavorits o que estan més discriminats– ja que això suposaria un exercici de poder.

Un altre terme comentat va ser la ‘plumofòbia’. Aquesta fòbia és distinta de l’homofòbia, la lesbofòbia o la bifòbia, ja que fa referència al rebuig de l’expressió de gènere que no es correspon amb el comportament convencional d’un home o d’una dona. L’LGBfòbia és un rebuig de les orientacions sexuals diferents de l’heterosexual. En canvi, la plumofòbia es refereix, no a l’orientació del desig (qui ens atrau) sinó a l’expressió de gènere (com ens comportem, com és la nostra gestualitat, la forma de caminar, etc.).

Finalment, parlàrem del terme ‘queer’, però li dedicarem una entrada específica més endavant.

Deixem ací part de la píndola informativa sobre les intersexualitats de “Els nostres cossos, els nostres drets”, ja que també estiguérem comentant les raons per les quals el terme ‘hermafrodita’ és inadequat en les persones.

Hermafrodita

El terme hermafrodita procedeix de la mitologia grega. Hermafrodit va ser el fill d’Hermes –déu de les fronteres i missatger de l’Olimp– i d’Afrodita –deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. De son pare va heretar el gust pels viatges, i de sa mare, l’atractiu. En un d’aquests trajectes va decidir refrescar-se banyant-se en un estany. La seua bellesa era tan gran que la nimfa de les aigües Salmacis es va enamorar d’ell, però davant la negativa d’Hermafrodit, el va arrossegar al fons del llac, i va demanar als déus que els fongueren en una sola persona. Des d’aleshores, Hermafrodit reuneix en un mateix cos els valors i atributs masculins i femenins.

En el món animal o vegetal, l’ésser viu hermafrodita posseeix els òrgans masculins i femenins alhora, o un òrgan mixt, de manera que pot produir cèl·lules masculines i femenines. Aquest terme està en desús per a referir-se a persones, i a més, no es coneix cap ésser humà amb la capacitat de produir tant òvuls com espermatozoides. Les denominacions més actuals són intersexualitat o DSD (Disorders of Sexual Development, Anomalies del Desenvolupament Sexual), termes paraigües per a referir-se a persones que tenen una configuració anatòmica (dels genitals externs i interns), hormonal i/o genètica que no es correspon amb els paràmetres típics de dona o d’home, i que socialment es consideren ambigües o mixtes.

No hi ha acord sobre el nombre de persones intersexuals al món. La biòloga nord-americana Ann Fausto-Sterling assenyala que l’1,7% dels nadons presenta alguna forma d’intersexualitat, i que entre un 1 i un 2 per mil de criatures és difícil respondre a la pregunta: és xic o xica? Altres estudis parlen d’1 nadó per cada 4.500 naixements. D’altra banda, no tots els bebès amb intersexualitats naixen amb genitals externs ambigus, ni les seues famílies o el personal mèdic han de decidir-ne el sexe “oficial”. També hi ha una gran variabilitat respecte al moment en què es “descobreix” la intersexualitat –abans de nàixer, en el naixement, en l’adolescència o, fins i tot, en l’edat adulta–, no sols per la diversitat biològica sinó pel secretisme que tradicionalment l’ha acompanyada.

Atesa la variabilitat de situacions intersexuals i de vivències, autores com Gregori (2015) prefereixen parlar d’intersexualitats o d’estats intersexuals. A més a més, el terme disorder o anomalia ha estat considerat patologitzant per part de col·lectius intersex, que prefereixen parlar de Differences of Sexual Development (Diferències del desenvolupament sexual o Desenvolupament sexual diferent o divers). Amb tot, l’activisme intersexual encara no té molta presència a l’estat espanyol i hi ha encara poques persones que es visibilitzen com a tals.

Tot i que la situació està canviant, molts bebés intersexuals són sotmesos a cirurgies correctives que pretenen normalitzar uns genitals que en la major part dels casos no causen dolor ni són perjudicials per a la salut. Els arguments mèdics pretenen evitar l’angoixa de les famílies, el dany emocional que se suposa que patirà el nadó pel rebuig social i els problemes juridicoadministratius derivats de la indefinició. La majoria d’aquestes intervencions solen anar encaminades a convertir els nadons en xiquetes, ja que és més fàcil llevar (un clítoris considerat massa gran) que posar (convertir un penis xicotet en un de gran), i perquè per al model hegemònic, la sexualitat és sinònim de coit heterosexual, i una dona i un home “funcionals” han de tindre, respectivament, vagina i penis (d’una mida estàndard). L’activista intersex nord-americana Cheryl Chase ha denunciat que la mutilació genital africana es considera un ritual bàrbar que desfigura; en canvi, l’extirpació dels clítoris dels bebés intersexuals s’anomena cliteroplàstia i es considera una pràctica científica que normalitza una desviació. […]

 

Per una masculinitat creadora d’igualtat

Justificació 

Per combatre les violències, no són suficients les polítiques destinades a la protecció de les dones; cal adreçar-se també als barons perquè reflexionen i es qüestionen la seua implicació en la violència. A més, és important que els homes prenguen consciència que el model de masculinitat tradicional els ofereix privilegis però també té costos, i limita el que un home té dret a ser o a fer: no sigues gallina, els homes no ploren, no jugues com una nena, no sigues marica…

La nostra campanya vol posar el focus en els xics joves i adolescents, tant en els que exerceixen violència com en els que no diuen res quan veuen actituds masclistes de companys o amics. Pretén també conscienciar i donar veu a aquelles masculinitats creadores d’igualtat que qüestionen els seus privilegis, comparteixen la cura, i renuncien al domini i a les violències.

Material

  • (Opcional) Article: “48 frases que todo hombre escucha a lo largo de su vida (y nos perjudican a todos)”. Enllaç: https://bit.ly/2OVMoE8
  • (Opcional) Campanya ‘Reacciona! Bloqueja el masclisme al teu mòbil’ (2017, Govern de les Illes Balears).

Desenvolupament

Vegem el vídeo “48 frases que los hombres escuchan a lo largo de su vida”. Triem una frase (que hagem sentit, que ens hagen dit, que ens haja impactat….) i pensem i escrivim una resposta igualitària. Per exemple:

  • Frase: “Ya veo quien lleva los pantalones en tu casa”.
  • Resposta: “A ma casa porta pantalons qui vol portar-los. I estic pensant a posar-me falda perquè crec que aniria molt fresquet a l’estiu. Vols que anem junts a comprar-nos-en una?”

Després, agafem una cartolina i escrivim la frase masclista i la nostra resposta. Podem fer-la més vistosa, fent un dibuix o apegant una fotografia que hi tinga relació.

A les cartolines haurà d’aparèixer la frase de la campanya: “Per una masculinitat creadora d’igualtat”.

En acabar, fem una foto a la cartolina i la pugem a Instagram, fem una piulada, la compartim en Facebook o en qualsevol altra xarxa social.

Podem fer l’activitat individualment o per parelles. I podem fer més d’una cartolina. També podem donar respostes igualitàries a diverses frases en veu alta amb el grup classe, abans de fer el treball individual.

Descarrega’t l’activitat ací:  Masculinitat creadora d’igualtat 25 novembre 2018 IES Isabel de Villena