12 anys i els que vindran…
El 25 de novembre de 2008 vaig començar a escriure les primeres entrades d’aquest blog i desconeixia llavors que aquest juny de 2021 faré l’última de les entrades des de l’Isabel de Villena, ja que, després de 17 anys mirant la mar per la finestra de l’aula, passaré a veure el claustre de l’IES Lluís Vives i els cèntrics carrers de Xàtiva, Arquebisbe Majoral, Sant Pau o l’avinguda del Marqués de Sotelo.
El blog porta, doncs, més de 12 anys en dansa i compta amb 466 entrades i 1600 comentaris. No en són molts, si els comparem amb els 10.600 comentaris de Karícies (l’altre blog amb què he treballat també); però en són prou per a deixar constància del compromís del nostre alumnat i de la gent que ens ha visitat.
Durant tot aquest temps, Els punys no parlen ens ha servit per a fer visible el treball de l’Equip de Mediació: la formació de mediadores i mediadors, les accions dels Activistes pels Drets Humans, els Cercles de Convivència, les reunions d’Stop Diverfòbia, l’Observatori de la Convivència i tants altres temes relacionats amb el foment de la cultura de pau. Revisant algunes de les entrades, m’he trobat amb aquest vídeo que ens va fer Pandora Mirabilia fa 6 anys. Hi parlem Àngels Martínez Bonafé, ànima de l’equip fins que es va jubilar, i jo mateixa. També hi ha les nostres companyes Pilar Soto, Ana Frias i Rosa Sanz, motors potents que han fet possible que l’equip haja tingut un recorregut tan llarg –17 anys ja– des que es posara en marxa el curs 2004-2005.
A l’actualitat hi ha més membres, Katy, Carolina, Xelo i Joanfre, i per davant tenen el repte de seguir formant generacions d’alumnes que facen seu el lema del nostre equip: la paraula és més valenta que els punys.
Per molts anys!
Els punys no parlen 
Ufff m’ha emocionat veure eixe video¡ Em sent afortunada d’haver viscut tantes experiències per fer cultiura de pau i igualtat a l’Isabel de Villena al costat de totes vosaltres. Moltes gràcies Rosa pel gran esforç que suposa haver sostingut aquest bloc 12 anys i donar vida a totes les activitats que s’hi presenten. Estic convençuda de que és una ferramenta fonamental per a la formació de les persones interessades en que els Instituts aporten experiències de convivencia realment democràtica.