Tagged: Entrades alumnat

Estabilitat feixista

El nostre alumnat opina.

Carles Ramon (1r Bat)

“No hi ha cap civilització sense estabilitat i no hi ha estabilitat social sense estabilitat individual”. Un país que es mou per ideologies de massa, radicals i violentes i alimentades pel poder per tal de sostenir les seues bases, és un país destinat a caure en l’abisme, destinat a caure en un desastre que, si no troba una complexa i ràpida solució podria tenir un tràgic desenllaç.

És cert que no puc comparar la situació actual amb temps anteriors a la nostra jove democràcia, puix que la meua joventut no m’ho permet fer, però em preocupa sentir a dir que les nostres hores recorden per les seues similituds a temps franquistes. Si bé és cert que la realitat és la que és. Espanya: un poble enfrontat, dividit i violent que no escolta, carrega.

Així doncs, i per tal de fer un breu però interessant anàlisi de la vertadera situació que vivim els darrers dies, repassarem sense entrar en terrenys polítics, però sí socials, els repudiables actes que esdeveniren el darrer 9 d’octubre: mostra de la trista i dolorosa situació de violència i confrontament social.

Per a milers de feixistes les escenes de repressió policial vistes durant la jornada de l’1 d’octubre els ha servit d’excusa per a tornar a establir-s’en el seu terreny. Com no haurien trobat l’oportunitat de fer-ho després d’observar els màxims responsables d’establir l’ordre i la seguretat apallissant als que pretenien trencar la unitat espanyola? Pare, jo seguiré els teus passos.

Doncs bé, Què va passar? Com són habituals tots els 9 d’octubre als 18.00 h del vespre, tenia lloc la ja quasi més que tradicional manifestació nacional valenciana, quan de sobte grups d’ultradreta i vinculats a moviments extremistes contraris al procés sobiranista de Catalunya, després de convocar una contra manifestació per les xarxes socials van rebentar la manifestació organitzada per la Comissió 9 d’octubre integrada per partits de l’àmbit de l’esquerra i amb el lema de ’Si al valencià’.

Centenars de persones, amb banderes espanyoles, senyeres i amb nombrosos càntics i insults, ocuparen el punt des d’on havia de sortir la marxa, sense que la policia fes cap acte de presència. Així doncs, l’inici de la marxa en la qual va participar un miler de persones, es va veure interromput durant mitja hora pel tap format. Es palpava la tensió en l’ambient i la provocació d’aquells que allí es trobaven per a rebentar el màxim dret de llibertat d’expressió.

Al matí i durant l’acte inaugural de la jornada festiva ja un grup d’ultres comandats pel sector Yomus propugnaven una sèrie de Crits que recordaven els successos de l’1-O: “a per ells”, “no passaran”, “som valencians, mai catalans” i “catalanistes terroristes”; i uns altres tan escandalosos i brutals com “Puigdemont mur d’afusellament”, “contra el podemita dinamita”, “contra el coleta metralleta”, “Mònica Oltra filla de puta” o “Artur Mas cambra de gas”. Aquests brams serien la bestreta dels fets que anirien a ocórrer aquella mateixa vesprada.

Uns fets que acabarien amb desenes de manifestants i periodistes agredits. La Policia Nacional es va veure obligada a acordonar tota la marxa i a canviar el rumb d’aquesta, ja que eixos grups radicals també van envair Parterre, als peus de l’estàtua de Jaume I, lloc habitual de la finalització de la marxa on finalment es lligen manifests.

9 d’octubre, a priori un dia de festa i alegria per als valencians, però no aquest any, resumida en una jornada plena de malenconia i desesperació per als milers de valencians que somien amb una terra sense opressió, sense pors i valenta. El feixisme, la violència i l’odi ha tornat a les nostres terres, i és que potser mai se’n van anar, estaven amagats. On quedaren tots aquells dinosaures, seguidors del franquisme durant 40 anys, després de la mort del seu generalíssim? El cometa de la transició no fou prou fort per a causar la seua extinció i ara el feixisme torna a estar viu, pot ser més viu que mai.

Anuncis

Un virus mortal

Entrada feta per Lorenzo Arenal

L’assetjament a les xarxes socials és un tema molt d’actualitat perquè el “virus” del qual es parla al vídeo, està infectant a més i més persones del món. El problema d’això podríem dir que són les noves tecnologies i les xarxes socials, però aquest és tan sols un mitjà per a l’assetjament; el veritable problema són les persones infectades, que potser ni s’adonen que ho estan.

Potser tu sigues una víctima o potser tu estigues assetjant algú a les xarxes socials sense pensar en les conseqüències i m’agradaria que, si ho ets i estàs veient aquest vídeo, te n’adones, perquè els comentaris menys importants fan el mateix mal que els més grossos i no perquè ho faça tothom ho has de fer tu també, ni val com a excusa que perquè, total, tot el món ho ha fet, per un més…

Mentre veus aquest vídeo seria interessants que pensares si alguna vegada has sentit que t’estaven assetjant a les xarxes socials. L’important és dir-ho a temps, tant les víctimes com els espectadors i, si estàs a l’altre bàndol, que en sàpigues les conseqüències.

Rap antibullying

Entrada de Lorenzo Arenal.

Leondre i Charlie es varen presentar a l’edició de 2014 del concurs de talents d’Anglaterra amb la cançó Hope (de Twista i Faith Evans) que ells adapten i convertixen en un tema anti-bullying. Aquesta va tindre molt d’èxit sobretot perquè Leondre, de xicotet, va patir bullying i, com diu al vídeo, ho portava molt dins d’ell i per això va emocionar tant el públic i el jurat, que van tocar el polsador d’or.

M’ha paregut oportú posar la cançó perquè fa no res vam tractar el tema de l’assetjament a mediació i crec que aquest vídeo és molt bonic i l’hauria de veure tothom perquè aquestes coses no passaren.

Racisme

Ens agradaria parlar sobre el racisme, però què és el racisme? Doncs el racisme és una actitud discriminatòria que consisteix a considerar que les persones amb diferents trets físics, com per exemple un altre color de pell, són inferiors intel·lectualment, social i moral a la resta de persones que no tenen aquestos trets.

Hui en dia el racisme està estès per tot el món en major o menor mesura, i encara que siga molt menys que fa cinquanta anys, encara està molt present en la nostra societat.

Hi ha molts exemples que mostren que encara està entre nosaltres. Per exemple, quan es va elegir Miss Amèrica a Nina Davuluri, aquesta va ser sotmesa a una pluja de tweets racistes per ser la primera Miss Amèrica d’origen indi. Un altre exemple és la història de Lampedusa: l’any passat un grup  d’immigrants de Somàlia va intentar aplegar a l’illa italiana, amb l’esperança de tindre una vida amb millors condicions.  Naufragaren a uns quants kilòmetres del port i, per intentar cridar l’atenció i així poder ser socorreguts, varen cremar coses del vaixell. Diverses embarcacions de multinacionals s’hi acostaren encuriosides, però cap d’elles els va rescatar i moriren tres-centes persones, entre elles dones i xiquets.  Vosaltres penseu que si hagueren segut persones blanques, les haurien rescatades? El tercer exemple seria la propagació dels grups neonazis amb ideologies xenòfobes i racistes.

Però també hi ha grups que lluiten per eradicar el racisme, els prejudicis racials i el moviment skin nazi, com l’associació internacional contra la discriminació o els skinheads.

 Nosaltres pensem que és molt difícil canviar la mentalitat de les persones, i que el que hem de fer és educar les noves generacions i no permetre que aquest problema es faça més gran.

Ací us adjuntem un rap contra el racisme i la xenofòbia i esperem que el gaudiu.

Ens agradaria que ens donàreu el vostre punt de vista, i que compartiu les vostres idees sobre com acabar amb el racisme.

Entrada feta per Eric Gil, David Lacomba, Laura Marconell, Julud Masoud  (3r A)

El meu primer rifle

my_first_rifle

Mireia Manuel de Villena

Bon dia,

Jo he decidit dedicar aquesta entrada a un tema que m’ha sacsejat els budells de tal manera que no em puc callar: vaig a parlar de les armes a Amèrica.

La gota que ha fet vessar el got ha sigut l’última gran genialitat dels americans. Aquesta meravella s’anomena “My First Rifle” (El meu primer rifle). Es veu que “La meva primera cuineta”, “el meu primer cotxe” o “el meu primer bebé” són joguets que ja no estan de moda, i és clar, han hagut d’inventar aquesta bestiesa.

Disculpeu el meu sarcasme, però davant d’aquesta situació no sé certament com reaccionar, i si parle sense cert to irònic puc ferir alguna sensibilitat.

Ja em vaig quedar bocabadada fa temps quan vaig vore com són les seues postals nadalenques familiars, amb tots els membres de la família al voltant d’un meravellós arbre de Nadal, amb un enorme somriure i, per suposat, amb un fusell a la mà.

Quan un dels representants de L’Associació Nacional del Rifle d’Amèrica va dir als pocs dies de que ocorreguera la major tragèdia a una escola dels Estats Units (a Connecticut) que això no hagués passat si les professores tingueren un arma a l’escola, vaig creure que no es podia arribar més lluny ni tindre menys vergonya. Clar, té sentit: en lloc de controlar més la venda d’armes, cal permetre que tot el món tinga un arma a la butxaca. Ull per ull i dent per dent, i al final tots acabarem cecs.

Aquesta mateixa persona és la que als pocs dies del drama de Connecticut  va presentar-se a la ciutat, ignorant les cartes dels dolguts familiars que li pregaven que respectara el seu dol i li demanaven per favor que anul·lara la xarrada. En canvi, es va presentar amb tot el seu orgull i mentre agafava amb força el fusell cridà: “Hauran d’arrancar-me’l de les mans!!”.

Quant més aprenc sobre aquest tema, menys m’ho puc creure. Quan em vaig assabentar que en un determinat banc, si obries un compte bancari, et regalaven un arma no m’ho vaig voler creure, però era cert, per desgràcia.

No sé com reaccionar davant del món en el qual estic vivint. No sé si plorar, si riure incrèdula, o si comprar-me jo també un fusell.