Validar consisteix a mostrar interés i prestar atenció a la persona tractant d’entendre el que ens està dient amb les paraules i amb el llenguatge no verbal, mostrant empatia i acceptació i comprensió de les seues emocions. En l’activitat 5.2.6. del Programa de promoció de la salut Som imprescindibles, podem trobar una definió més completa i les següents qüestions per a reflexionar sobre el vídeo de la pel·lícula “Inside Out (Del revés)”, 2015.
Preguntes per a la reflexió.
Creus que l’elefant s’ha sentit comprés per Alegria (xica dels cabells curts)? Realment, l’està escoltant? I per Tristesa (xica amb ulleres)?
Quina és la diferència entre l’empatia i la simpatia?
Creus que tractant únicament de mostrar simpatia i fent riure l’altra persona estem validant les seues emocions?
Recordes moments en els quals t’hages sentit invalidat/ada per altres persones?
Recordes moments en els quals tu hages invalidat una altra persona? Què vas fer exactament?
Faries o diries una cosa diferent ara? Si és així, què seria?
Tots necessitem que ens escolten i ens validen. Hi ha persones en aquests moments que podrien necessitar la teua ajuda?
Com t’has sentit després d’escoltar, validar i ajudar algú?
I quan algú t’ha ajudat a tu?
A mi m’agradaria afegir una pregunta-reflexió que no inclouen en la guia:
Influeix ser socialitzat com a xic o com a xica en la vivència de les emocions?
De vegades, crack no és qui ataca sinó qui defensa!
M’encanta aquest eslògan i l’anunci que l’Atlètic de Madrid ha tret per al 2 de maig, Dia contra l’Assetjament Escolar.
Els comportaments violents tenen conseqüències per a les víctimes, sense dubte, però no solem considerar que també les tenen per a qui agredeix i per a qui mira l’agressió i no fa res. Partint de les investigacions de Maite Garaigordobil en casos d’assetjament, podem assenyalar les següents conseqüències:
En qui agredeix
Dificultats de control de la ira i de la impulsivitat que pot afectar negativament en l’adaptació personal, laboral i social futura.
Dificultats per a complir normes.
Falta d’empatia cap als estats emocionals d’altres persones.
Crueltat i insensibilitat cap al dolor alié.
Relacions socials negatives. Risc de desenvolupar trastorn de personalitat antisocial.
Baixa capacitat d’autocrítica i per a assumir responsabilitats.
Persistència de símptomes a llarg termini i en l’edat adulta (violència en parella, treball…)
En qui observa
Por i submissió davant dels violents.
Pèrdua d’empatia i dessensibilització davant del dolor d’altres persones.
Desenvolupament d’una personalitat insolidària.
Interiorització de la utilitat de les conductes antisocials per a aconseguir objectius.
Sentiments de culpabilitat per no defensar la víctima.
Persistència de símptomes a llarg termini i en l’edat adulta.
Treball amb qui agredeix i amb qui observa
És important que qui agredeix es reconega agressor/a i prenga consciència del patiment exercit. Ha de canviar l’actitud, reparar el dany, demanar perdó i ser conseqüent amb les sancions rebudes. Alguns dels aprenentges són: posar-se en el lloc de les altres persones, adonar-se de les conseqüències negatives de la seua conducta per al seu futur i aprendre a controlar l’agressivitat.
També cal que qui mira l’agressió es reconega observador/a i prenga consciència de la influència que pot exercir en les víctimes i els agressors. Ha de prendre consciència de les conseqüències negatives de la seua conducta per a la víctima, per a l’agressor i per a ell/a mateix. Callar converteix l’observador en còmplice del patiment de la víctima i de l’encobriment de l’agressor. Evitar el patiment d’altres no és ser delatar sinó ser una persona solidària i una bona companya. Mostrar valentia i parlar amb la víctima, mostrant-li suport i solidaritat, seria fonamental per a revertir l’assetjament.
Actuar en grup
Dur a terme una agressió en grup comporta la difusió de la responsabilitat. A més, es pot arribar a pensar que qui no s’uneix a una agressió es pot convertir en víctima.
Els pensaments i sentiments d’un grup són més simples que els dels membres que el constitueixen; per això, reflexionar sobre aquests fets ha de portar a reindividualitzar els membres del grup. Hem de possibilitar que es verbalitzen les reserves i els dubtes sobre els comportament violent en el qual s’ha participat.
Algunes qüestions poden ser:
Què fa la gent en grup que no s’atreveix a fer en solitari?
I tu, quines coses fas en grup que no t’atreviries a fer individualment?
L’any 2017 Miguel Nasch va pujar aquest vídeo “Maricón, bujarra, nenaza”, un exemple de resiliència que pot ajudar la gent jove a superar les dificultats i a creure que es pot eixir del pou de l’assetjament més fort/a.
No et perdes tampoc el testimoni del jove trans “Joan López por la Igualdad Trans – FELGTB” (2020) https://youtu.be/zcBVzZxEaD4
Soc Neizan, un noi de 19 anys trans. Fa bastant de temps que tinc molta ansietat i tot el que sento o penso no ho dic. Sento que ningú m’entén i això fa que cada dia parli menys o parli molt malament a la gent del meu entorn. No sé com gestionar les coses ni res. He arribat al punt de no tindre ni ganes de viure. M’agradaria tindre ajuda però em fa por i tampoc sé com començar. Sento que cada dia tot és més difícil.
Aquest és el testimoni que un adolescent va deixar a la pàgina No és culpa meva, una iniciativa del col·lectiu Obertament que, des de 2010, lluita contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones a causa d’algun problema de salut mental.
De la pàgina del projecte No és culpa meva, hem extret aquest vídeo i la reflexió que el segueix.
Per què no es parla i s’atén el patiment psicològic?
Hem extret aquestes paraules de la pàgina del projecte:
“Sovint es parla de la salut física, però es parla molt poc de la salut mental. És la part de la salut que fa referència a l’equilibri entre la persona i l’entorn i que garanteix la participació laboral, social i intel·lectual, així com la possibilitat d’establir relacions sanes amb les altres persones. Amb una bona salut mental podem assolir benestar i qualitat de vida.
La crisi derivada de la COVID-19 té efectes en la salut física, però també en la mental. La situació sanitària actual ha desenvolupat nous problemes i ha accentuat molts dels que ja hi havia.
Ens ha tocat viure moments molt difícils, en els quals és absolutament natural trobar-se en situacions angoixants, com ara ansietat i preocupació per la salut, per la por al futur, per la impossibilitat de sortir, per la pressió social i familiar o senzillament per voler ser joves i viure totes les “primeres vegades” que vulguem.
Totes aquestes situacions afecten la salut mental, més que més quan encara l’envolta el tabú que els altres ens jutgin o estigmatitzin quan diem que no estem bé.”
Rita Pierson ens recorda en aquest vídeo del 2013 el valor de la connexió humana ja que cap aprenentatge significatiu pot ocórrer sense una relació significativa. El seu repte sempre ha sigut augmentar l’autoestima dels xiquetxs juntament amb el seu rendiment acadèmic.
Algunes de les idees que va dur a terme eren començar una classe dient-los: “Us han elegit per a estar a la meua classe perquè soc la millor mestra, i vosaltres els millors estudiantxs. Ens han ajuntat per a mostrar a les altres persones com es fa”. Després els donava una frase perquè se la repetiren: “Jo soc algú. Ja era algú quan vaig arribar. I seré millor quan me’n vaja. Soc fortx i poderósx. Meresc l’educació que rep ací. Tinc coses a fer, gent a la qual impressionar i llocs on anar”.
Quan posava un examen i el puntuava, destacava allò positiu. Per exemple, un estudiant va fer malament 18 preguntes de 20, però ella li va posar un +2 i una careta somrient. L’alumne preguntà pel somriure i ella respongué que no estava tot malament, que estava en ratxa perquè n’havia encertat dues. Després, afegí: “quan ho revisem, no ho faràs millor? I l’alumne va respondre que sí.
Pierson afegeix que ens podem trobar amb alumnat molt difícil o que no ens agrade; encara que el més important és que no ho sàpiguen mai. Ens parla també de sa mare, que era mestra, i de l’agraïment de gran part del seu alumnat que, anys després, encara la visitava per a dir-li que els havia fet sentir importants.
Rita diu que l’ensenyament i l’aprenentatge han de portar alegries. I que el nostre món seria molt poderós si els xiquetxs no tingueren por d’assumir riscs, de pensar i de tindre un campió o campiona dins. Cada xiquetx mereix sentir que pot, mereix una persona adulta que mai deixe de creure en ellxs, que entenga el valor de la connexió i insistisca que poden arribar a ser la millor versió d’elles mateixos.
El treball educatiu és difícil, conclou, però no impossible: som educadorxs i vàrem nàixer per a marcar la diferència.
En aquesta àudio-presentació, volem explicar-vos quina ha sigut la història de l’Observatori de la Convivència de l’IES Isabel de Villena.
1. 6 anys de vida
Com podeu vore en la diapositiva, l’Observatori té 6 anys de vida i va començar a caminar l’any 2015.
2. Fortaleses: els superpoders de l’Observatori
En la primera sessió que férem, a l’octubre de 2015, vàrem pensar en les qualitats de les observadores i observadors, millor dit, en els seus superpoders, i havien de posar-se un nom de superheroi o superheroïna.
Per exemple, hi havia Tallafocs, que tenia el poder de parar els rumors i que no seguiren fent mal.
Hi havia Anticipadora, que sabia preveure les situacions conflictives i intervindre abans que esclatara el conflicte.
Hi havia Superlupa, que amb el seu potent visor, era capaç de vore el sofriment de les altres persones.
Teníem a Antiexpansió, que sabia buscar col·laboració perquè el conflicte no es fera més gran.
I hi havia Imant, Despertadora, Mentalista, Mim, Cadena humana o Separator. I tots aquestos superherois o superheroïnes eren qualitats que té o hauria de tindre una persona Observadora de la Convivència.
3. Les persones observadores no són xivates
També es va voler deixar clar, en aquelles primeres sessions, que les persones observadores no eren unes xivates, ja que posar en coneixement d’una persona adulta una agressió no és delatar, sinó denunciar una injustícia. A més a més, es necessita molta valentia i un grau de maduresa important per a saber calibrar la naturalesa d’un conflicte i, en conseqüència, decidir si actuar (a soles o en companyia) o bé delegar en una persona adulta la solució del problema.
En definitiva, que les persones observadores tenen una funció molt important!
4. Curs 16-17: fortaleses i debilitats
Durant el curs 2016-2017, vàrem posar-nos a analitzar el clima del centre amb l’objectiu de proposar les acciones de millora més adequades. Amb aquest propòsit, vàrem anotar les fortaleses i debilitats, primer de cada classe i després del centre: quines coses passaven en cada classe que perjudicaven la convivència: insultar, fer bromes pesades, criticar, maltractar el material d’altres… I també quines coses passaven en cada classe que feien la vida de les persones més agradable: ajudar sempre, tindre bon humor, compartir, no marginar a ningú, etc.
5. Mapa de convivència del centre
Després, dibuixàrem un mapa de l’institut i allí anàrem apegant notes adhesives que assenyalaven espais de bon tracte o de maltracte: a l’aula, al pati, als corredors, a l’entrada, als lavabos…
Finalment, vàrem treballar un protocol d’actuació davant de les situacions conflictives i practicàrem amb diferents situacions per tal de valorar si s’havia d’intervindre o era millor derivar el problema a una persona adulta: directora, cap d’estudis, professorat de mediació, tutora o tutor, alumnat mediador més major, etc.
Tot això ens va servir per a donar resposta a dues preguntes:
Quins problemes ens afecten en l’Isabel de Villena?
És el nostre institut un espai segur o un espai discriminador, masclista, racista…?
6. Curs 17-18: els ODC
L’any 2017-2018 vàrem treballar per a establir els nostres Objectius de Convivència inspirant-nos en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
7. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Com ja sabreu, l’any 2015 vora 200 països es van ajuntar per tal d’acomplir, abans de 2030, una sèrie d’objectius (17 en total), que teniu en aquesta diapositiva: Erradicar la pobresa; acabar amb la fam; garantir una bona salut; una educació de qualitat; la igualtat de gènere, etc.
A més, a més, igual que hi ha observadors/es que fan informes per a l’ONU sobre l’acompliment dels ODS en els diferents països, doncs aquesta també es va convertir en una funció important. Per tant, una persona observadora tenia i té una funció doble:
Detectar conflictes.
Supervisar que els ODC es treballaren a classe.
8. Els nostre ODC (Objectius de Convivència)
Els 11 ODC triats i consensuats pels observadors/es del curs 2015-2016 varen ser els següents:
ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere
ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar
ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat
ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes
ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials
ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es
ODC 7. Promoure les crítiques constructives
ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món
ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari
ODC 10. Fomentar la neteja i cura del material i del mobiliari
ODC 11. Promoure la intervenció per a parar les bregues
9. Curs 2018-2019: educació emocional i conflictes
Durant el curs 2018-2019 seguírem donant formació als Observador@s de la Convivència: en educació emocional (per exemple, per a saber les emocions que entren en joc en un conflicte); com calibrar la gravetat dels conflictes, quines actuacions són pertinents, etc.
I començàrem a fer l’avaluació trimestral del compliment dels ODC per cursos.
10. Avaluació
Com fèiem aquesta avaluació? De dues maneres:
En primer lloc, havíem de flexionar al voltant de 3 qüestions: 1) quines actituds vulneraven cada dret, 2) quines activitats o accions es proposaven, i 4) quin era el treball educatiu que calia fer per facilitar-ne l’acompliment.
Per exemple, per a promoure la igualtat (ODC 1), el que vulnera aquest dret poden ser comentaris masclistes, insults com foca o guarra, el fet que als llibres de text no es parle de dones (no arriben ni al 8%), etc. Algunes accions són llegir llibres feministes o posar noms de dones a les nostres aules. I, en el treball educatiu, pot ser útil conéixer el concepte de micromasclisme, els tipus de violència, o els mites de l’amor romàntic.
En segon lloc, havíem de mesurar què es feia en cada classe, i, com a mínim, s’havia de fer una acció cada trimestre.
11. Panell 1
I com sabem quines accions es fan a l’Isabel de Villena? Doncs potser heu vist que a la planta baixa hi ha un paper gran on estan tots els ODC i els cursos i ací podem vore, per la quantitat de notes adhesives que hi ha apegades, quin és l’ODC que més s’ha treballat i en quins nivells.
12. Panell 2
En realitat hi ha un segon paper gran que permet vore amb detall què s’ha treballat en cada classe. Aquestes accions marcades amb les notes adhesives són les que es van fer en el segon trimestre del curs 2019-2020. I el que cal posar en cada nota és l’assignatura, una breu descripció de l’activitat, l’ODC que es treballa i la classe.
13. Propostes de revisió i de nous ODC durant el curs 19-20
Finalment, l’any passat pensàrem que ja era hora de revisar els ODC i hi hagué algunes propostes que no s’arribaren a materialitzar perquè vingué la pandèmia:
En l’ODC 8. CONVERTIR ELS CORREDORS EN ESPAIS SEGURS PER A TOT EL MÓN, es va proposar afegir: “lavabos i vestidors”, de manera que quedaria així: CONVERTIR ELS CORREDORS, lavabos i vestidors, EN ESPAIS SEGURS PER A TOT EL MÓN
Es va proposar afegir dos ODC més:
ODC 12. PROMOURE LA SORORITAT. Per a dur-lo a la pràctica, es proposava un grup de xiques per compartir vivències i experiències, tal com existeix un grup d’hòmens.
ODC 13. OBRIR-SE A ALTRES CULTURES PER A EVITAR LA XENOFÒBIA I EL RACISME. Es proposa un canvi curricular perquè s’aprenga més d’altres cultures.
L’última proposta va ser la de revisar o llevar l’ODC 11. PROMOURE LA INTERVENCIÓ DE COMPANYS/ES QUAN HI HA BREGUES.
14. Foto de la formació
Aquesta és una foto del primer any de l’Observatori.
15. Etiqueta “Observatori” del blog Els punys no parlen
I per a qui vulga més informació, en el blog “Els punys no parlen”, en l’etiqueta “Observatori”, es poden trobar les actes de totes les sessions des del principi.
16. Organització de l’equip de mediació
I tot açò ha sigut possible perquè tenim un equip de mediació fantàstic que ha treballat molt portant endavant el que podeu vore en aquesta diapositiva:
El grup de mediació, que, des de 2004 forma alumnes perquè facen mediacions.
Els Activistes pels Drets Humans
L’Observatori de la Convivència, que ja hem explicat.
El grup de teatre L’alegria del Villena i la seua obra estrella: Com cuinar un conflicte amb violència. Des de 2010.
Els grups Stop Diverfòbia (des de 2015), i el Grup d’Hòmens per la igualtat (des de 2019)
I el blog, que sempre ens ha acompanyat per a donar visibilitat a les accions.
I ara us deixem amb tres imatges de les convocatòries de Mediació, Stop Diverfòbia, i el grup d’hòmens per la igualtat del curs passat.
Moltes gràcies per la vostra atenció. I que visca l’Observatori!
Sembla que el títol original és “How is the horse come out of the mud”, però en desconec l’autoria. Em sembla un bon model per a promoure l’ajuda a qui pateix i em connecta amb el concepte de resiliència de Boris Cyrulnik. Aquest psiquiatra i neuròleg francés diu que la resiliència no és individual, sinó social, i aquesta només és possible si hi ha un entorn afectiu. Eixir de la negativitat no és només una qüestió de positivitat sinó de l’existència d’algú que t’espera a l’altra banda del toll. El vídeo és una invitació també a ajudar qui ho necessita.
Hola!!! Reprenem l’activitat a ELS PUNYS NO PARLEN perquè 34 ALUMNES I TRES PROFESSORES hem passat dos dies a l’alberg d’ALBORAIG plantant un arbre que vos volem mostrar. És l’arbre de CULTURA DE PAU, i l’hem portat al nostre institut Isabel de Villena.
Per fer-nos persones cultes i pacifistes hem fet les següents activitats:
Hem vist que el CONFLICTE pot ser respost de diferents formes: OCULTAR-LO i fer com que no el veus, RESIGNAR-TE i aguantar el que t’imposen, COMPETIR i dominar a l’altre/a o bé, NEGOCIAR I COL·LABORAR. Nosaltres volem optar per negociar i col·laborar, però NO ÉS FÀCIL. Per aprendre, hem donat un segon pas.
Diferenciar les POSICIONS de dues persones enfrontades de les seues NECESSITATS. Es veu molt clar en el conte de la taronja i les dues germanes que representaren Erika i Núria, i altres exemples que veiérem per equips.
També veiérem que hi ha imposicions que ataquen els DRETS HUMANS de persones de grups socials als quals se’ls nega poder, com ara les dones, persones amb opcions sexuals diferents de la majoritària o que venen d’altres parts del món i no tenen diners. Davant d’això decidírem que la cultura de pau ens ha de portar a ACTUAR, a denunciar allò que veiem injust i a defensar la persona o grup que està en posició més dèbil.
No podem esperar que siguen altres els que milloren el món. Cadascuna de nosaltres havia de fer una Fulla per a l’arbre de cultura de pau amb una frase que començara per “JO….”. Així que estiguérem aprenent tècniques d’ESCOLTA ACTIVA , que ajuden a fer que persones que estan sofrint un conflicte se senten recolzades i troben SOLUCIONS PACÍFIQUES en les quals LES DUES PARTS GUANYEN.
Férem teatre, veiérem una pel·lícula, passejarem pel costat del riu, ens coneguérem més i ens regalàrem fulletes de tardor amb algun adjectiu que reflexa com ens han vist les que han format el nostre equip… i entre totes i tots HEM FET UN ARBRE MOOOOOLT BONIC.
El 25 de novembre de 2008 vaig començar a escriure les primeres entrades d’aquest blog i desconeixia llavors que aquest juny de 2021 faré l’última de les entrades des de l’Isabel de Villena, ja que, després de 17 anys mirant la mar per la finestra de l’aula, passaré a veure el claustre de l’IES Lluís Vives i els cèntrics carrers de Xàtiva, Arquebisbe Majoral, Sant Pau o l’avinguda del Marqués de Sotelo.
El blog porta, doncs, més de 12 anys en dansa i compta amb 466 entrades i 1600 comentaris. No en són molts, si els comparem amb els 10.600 comentaris de Karícies (l’altre blog amb què he treballat també); però en són prou per a deixar constància del compromís del nostre alumnat i de la gent que ens ha visitat.
Durant tot aquest temps, Els punys no parlen ens ha servit per a fer visible el treball de l’Equip de Mediació: la formació de mediadores i mediadors, les accions dels Activistes pels Drets Humans, els Cercles de Convivència, les reunions d’Stop Diverfòbia, l’Observatori de la Convivència i tants altres temes relacionats amb el foment de la cultura de pau. Revisant algunes de les entrades, m’he trobat amb aquest vídeo que ens va fer Pandora Mirabilia fa 6 anys. Hi parlem Àngels Martínez Bonafé, ànima de l’equip fins que es va jubilar, i jo mateixa. També hi ha les nostres companyes Pilar Soto, Ana Frias i Rosa Sanz, motors potents que han fet possible que l’equip haja tingut un recorregut tan llarg –17 anys ja– des que es posara en marxa el curs 2004-2005.
A l’actualitat hi ha més membres, Katy, Carolina, Xelo i Joanfre, i per davant tenen el repte de seguir formant generacions d’alumnes que facen seu el lema del nostre equip: la paraula és més valenta que els punys.
Aquest vídeo d’animació que hem agafat de la pàgina d’Escola de Cultura de Pau qüestiona la violència justiciera i els mites que sustenten aconseguir la pau per mitjans violents. Podeu veure altres vídeos sobre el tema a Mou la noviolència, un projecte que dona eines contra el discurs d’odi en la nostra societat.
Alerta convivència! és una iniciativa de l’àrea d’Educació de la Diputació de València que té com a objectiu desenvolupar una campanya de conscienciació i sensibilització als centres educatius sobre la prevenció de l’assetjament escolar amb motiu del 2 de maig, Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar o Bullying.
Podem trobar en el projecte una Guia didàctica amb recursos i Activitats pràctiques que es poden descarregar des d’ací: www.dival.es/alertaconvivencia.
L’any 2019 la campanya MyGameMyName va sorgir per a conscienciar de la violència que pateixen les dones en el món dels videojocs. En la pàgina del projecte (http://www.mygamemyname.com/es) expliquen que quasi la meitat de gamers del món són dones però moltes s’amaguen darrere de noms masculins per a evitar l’assetjament. Alguns jugadors professionals han adoptat noms femenins i han experimentat en primera persona els insults i humiliacions que pateixen les xiques que juguen a diari. En la pàgina pots escoltar-los així com també les experiències de dones jugadores.
El 8 d’abril es commemora el Dia del Poble Gitano.
Fins fa no res (encara l’any 2015) la RAE incloïa en la seua definició de ‘gitano’ l’accepció ‘trapacero”, terme que es refereix a algú que “con astucias, falsedades y mentiras procura engañar a alguien en un asunto”.
El vídeo “Yo no soy trapacero” correspon a una campanya de sensibilització que va realitzar l’any 2015 el Consell Estatal del Poble Gitano, amb finançament del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i del Fons Social Europeu.
Afortunadament, recentment la RAE ha afegit que ‘trapacero” és ofensiu o discriminatori; així, ningú podrà seguir pensant que aquest terme és sinònim de gitano.
“En Roc estava més marejat que un allioli. No entenia res de res del que el cranc li havia dit… No entenia per què era una cosa que s’havia de convertir en una altra. A més a més, per sempre més! Una cosa o l’altra. Blanc o negre. Carn o peix. Nen o nena, humà o sirena… Com si només hi hagués dues opcions! No pot ser que una decisió sigui també que no vols prendre una decisió?”
El curt Cua de sirena és una producció d’Actuavallès – Ca l’Enredus i va ser estrenat l’any 2020. El guió original és d’Alba Barbé Serra i de Sara Carro i està basat en l’àlbum il·lustrat del mateix nom publicat per Edicions Bellaterra (2016).
L’escolta activa és una qualitat imprescindible per a una persona mediadora, però també ho és en qualsevol situació comunicativa. Escoltar atentament no significa només sentir les paraules de l’altra persona, sinó parar atenció al llenguatge no verbal que l’acompanya ja que hi ha persones que no tenen el vocabulari ni les estratègies de comunicació per a expressar amb paraules acurades el que volen dir, per exemple, les criatures.
L’escolta activa guarda una relació molt estreta amb l’empatia ja que implica comprendre els sentiments de qui ens parla i, en el cas d’una mediació, ens permet parafrasejar amb altres paraules el que ens estan dient per tal de clarificar els missatges i comprovar així que entenem el que ens expliquen.
L’escolta activa es pot millorar amb la pràctica. Aquests són alguns consells extrets del Web de la Teresa:
a. Cal escoltar sense interrompre, mantenint una posició corporal oberta al diàleg i un contacte visual no intimidatori o que indique superioritat, fent veure amb gestos (per exemple, amb expressions d’assentiment) que ens interessa el que ens diuen.
b. Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla i acceptar les seues opinions, encara que no les compartim.
c. Hem d’evitar els obstacles que frenen la comunicació, com ara les crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips…
d. S’ha de respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.
En el vídeo “El vendedor de cepillos” veiem que Coco no escolta el que la granota Gustavo està intentant dir-li i això crea greus problemes de comunicació. A més, només pensa a acomplir el seu objectiu -vendre-li un raspall de dents- sense respectar els desitjos de Gustavo. Creus que situacions com aquestes es donen en la realitat?
El vídeo “Hombres practicando la igualdad” forma part de la campanya #Adelante, de Cepaim, i pretén que els homes es responsabilitzen de les tasques domèstiques, de la cura de filles/es i/o persones dependents. Ets un jove corresponsable?
“No juegues conmigo” és un curt d’animació elaborat per la Fundació de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid en col·laboració amb Socioescuela, que aborda des d’un punt de vista pedagògic l’assetjament escolar. Es va estrenar el dia 2 de maig de 2018, en el Dia Mundial contra el Bullying. Pots trobar més informació en Tiny Cosmonauts.
En la sessió de mediació celebrada el 4 de març de 2020, treballem els Missatges tu i els Missatges jo amb l’ajuda de l’ONG Cultura de Pau.
La formadora ens conta una situació perquè reflexionem:
“Una adolescent arriba a casa al mig dia i sa mare li pregunta com ha anat, i aquesta li respon que és una pesada i que la deixe tranquil·la. Sa mare es disgusta i el dinar sembla un velatori.”
La formadora ens explica que la resposta de la filla és un Missatge tu, on li tirem la culpa a l’altre. En canvi, un Missatge jo és assertiu i respectuós: “Mama, quan entre cada dia a casa a les 3, estic cansada i el que tinc és gana. Necessite dinar i després, en les postres, ja et conte com ha anat”. Què respondrà sa mare? Que molt bé, perquè la resposta de la filla li permet entendra-la.
Estructura del Missatge jo:
Per a respectar l’altre, primer em tracte amb respecte a mi i em controle.
Explique què ha passat, com em sent i què necessite.
Aleshores la formadora ens posa més exemples i l’alumnat ix a representar aquestes situacions:
Exemple 1: Joan, es diu per ací que has tret un 10 perquè has copiat.
Missatges tu: (Joan) “Calla’t ja, mentidera”, “Què t’estàs inventant?”, “Tu de què vas?”. Amb aquestes respostes, Helena es posarà a la defensiva i contraatacarà amb un altre Missatge tu.
Missatge jo: (Joan) “Helena, he sentit que diuen a l’institut que he tret un 10 per copiar, però no és cert. M’agradaria que no ho digueres més perquè no és veritat.”
Possible continuació del diàleg:
(Helena) “Ja, però jo crec que és així perquè no crec que sigues tan bo en castellà i per això crec que has copiat.”
(Joan) “Helena, he estat estudiant molt. I m’agradaria que no ho digueres.
(Helena) També ho diuen altres.”
(Joan) “Doncs, per favor, digues a eixos “altres” que si tenen algun dubte que vinguen i jo els explicaré què ha passat.”
Exemple 2: La teua germana Eva s’està menjant l’entrepà que t’havia preparat ton pare.
Missatge tu: (Helena) “Li ho diré al pare. No toques el meu menjar, és sagrat!”
Missatge tu: (Helena) “Eva, t’estàs menjant l’entrepà que m’ha preparat papa. Estic molt molesta perquè ara me n’he de fer un altre i si no tindré fam a l’esplai. Et demane que no ho tornes a fer. Podries ajudar-me a fer-me’n un altre.”
Exemple 3: La teua amiga Anna t’ha deixat unes sabates per anar a una festa i una s’ha trencat.
Missatge tu: “M’has passat una porqueria de sabates i Joan les ha trencades perquè em va xafar”.
Missatge jo: “Ahir se’m varen trencar les teues sabatilles. Em sent trista perquè són teues i s’han trencat. M’agradaria que em perdonares. No tinc diners per a comprar-te’n unes de noves, però t’he portat aquestes altres que pense que et poden fer paper.”
Exemple 4: Li agafes de broma els auriculars a un amic i es trenquen, sense voler.
Missatge tu: “M’has trencat els auriculars i estic furiosa perquè no tinc diners per a comprar-me’n uns altres. Me’ls has de pagar!”
Imagina el missatge jo.
Exemple 5: El teu germà menut vol jugar i tu estàs atenen en eixos moments al mòbil.
Missatge jo: Calla, enano, i deixa’m en pau, que ets un pesat!!
Aquest missatge és irrespectuós: no li diem el nom, i no respectem que té ganes d’estar amb nosaltres; a més li estem ensenyant una forma violenta de relacionar-se.
És important que siguem conscients de la manera en la qual ens relacionem, sobretot amb els més menuts i menudes perquè podem estar ensenyant ferramentes positives i també negatives.
Imaginem bons Missatges jo i desterrem els Missatges tu!!
Els punys no parlen 