Tagged: missatges jo

Una comunicació eficaç: els Missatges jo (sessió 6)

Acta de la 6a sessió de mediació del curs 2016-17. 8 de novembre de 2016.

Alumnat assistent: 1r A, 3; 1r B, 8; 1r D, 4; 1r F, 5, i 2n B, 1. Total alumnat: 21

Professorat assistent: Alberto i Anabel

En aquesta sisena sessió hem continuat amb la comunicació i la seua importància en el dia a dia. Avui ens hem centrat en quan nosaltres som els emissors i busquem ser assertius per poder comunicar eficaçment.

Hem recordat que l’assertivitat implica conèixer-nos a nosaltres mateixos i reconèixer en les altres persones sentiments i emocions que hem de ser capaços de transmetre.

Per aquesta raó, hem tractat els Missatges jo, que serveixen per dir clarament el que nosaltres sentim i el missatge que volem transmetre.  Per a formular Missatges jo hem de tindre en compte les següents recomanacions:

  • Evitar frases que comencen per “tu”.
  • Reconèixer les emocions que “nosaltres” tenim, i que no són provocades per altres persones.
  • Donar alternatives.

Així que la fórmula màgica d’aquests tipus d’oracions té aquesta estructura:

Quan… + Jo sent… + Necessite…

Per exemple: “Jo em sent incòmode quan parles malament dels meus amics i m’agradaria que no ho feres davant meu.”

A la sessió hem treballat sobre diferents casos reals i hem practicat frases d’aquest tipus.

En acabar, hem vist un vídeo «El poder de les paraules» que mostra com d’important és la manera en què transmetem el missatge.

Acta feta per Alberto

En aquesta entrada del blog Els missatges jo o missatges en primera persona podeu trobar més informació sobre el tema.

Acta feta per Alberto Molina

Anselmo ens ensenya els missatges jo (sessió 5)

Acta de la cinquena sessió de Mediació

21 de gener de 2015
Persones Assistents: 31

25 alumnes. 1A (8), 1B (5), 1E (2), 2A (3), 2B (1), 4tA (4), 4tB (1), 1r BAT (1). 6 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Cati Machado, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Participació en l’XI Trobada d’alumnat mediador
  • Els missatges jo

Desenvolupament de la sessió:

En primer lloc, llegim l’entrada que parla de la nostra participació en l’XI Trobada d’alumnat mediador, a l’IES Benlliure, i l’alumnat que hi va anar ens relata la seua experiència. A tots els va agradar molt i destaquen la gran quantitat de persones mediadores, més de 600, la novetat d’haver pogut utilitzar els mòbils durant la sessió, l’interés de conèixer altres joves i el treball en grups amb professorat i alumnat de diferents centres.

A continuació, veiem un fragment on el cavall Anselmo ens explica una fórmula màgica que té com a objectiu fer que tornem a ser amos i ames de les nostres emocions.

La por, la tristesa, l’enuig, el dolor, la gelosia, la vergonya… són emocions que solem sentir quan tenim un conflicte. Però aquestes no desapareixen si el que fem és parlar només de l’altra persona, responsabilitzant-la de tot el que ens passa.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres, ja que no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan.

Les titelles ens expliquen la fórmula d’aquesta manera:

Quan    Nom     Jo em vaig sentir    Necessite o vull

El porquet Lucio explica el que li passa, segons aquesta fórmula, i relata: “Yo me enojo con César cuando me dice gordo, pelado y sucio.” i afegeix: “¡César! cuando me dijiste esas cosas horribles, yo sentí mucha pena y enojo, y necesito que me pidas disculpas”. I César conta: “¡Lucio!, cuando te ofendiste por mis chistecitos, sentí rabia y pena, y necesito que entiendas que no te quise ofender porque yo soy así, bromista, y me gusta divertirme, y no quiero que me digas que me voy a quedar solo porque me siento muy mal.”

Anselmo felicita el porquet i el llop i explica que hi ha una trampa en la qual poden caure i és dir el perquè de les nostres emocions parlant de l’altre i no de nosaltres. Un exemple de frase trampa seria si el llop diguera: “Yo me enojo y me pongo triste porque es un chanchito peleador que me dice cascarrabias y que me voy a quedar solito.”.

En la fórmula màgica només es pot dir per què estem tristos, enutjats, gelosos… si parlem de nosaltres. Per exemple César conta: “Me siento enojado y triste porque soy un lobito que sufre mucho cuando se queda solito, porque soy muy miedoso y, además, de chiquito todos los animales del bosque me dejaban solo y me decían que era torpe para jugar.” I el porquet explica: “Me enojé con el lobito porque soy muy, pero que muy sensible y hago esfuerzos para tener buen olor, pero no puedo, no me sale, y es que me gusta mucho jugar en el barro y, encima, que me diga que soy sucio, con lo que me cuesta estar limpito… me da mucha tristeza. Los demás animalitos siempre me lo han dicho pero ellos no me importan; pero que te lo diga un amigo…”

Després de vore el vídeo, ens posem en grups i practiquem a contar problemes utilitzant la fórmula màgica. Després d’una estona, fem cercle i ho comentem. D’entre les idees exposades, destaquem que els missatges jo poden ser utilitzats en la vida quotidiana i també en les mediacions, però no són fàcils, tot i que si tot el món els utilitzara, hi hauria menys conflictes.

Ens acomiadem ajuntant les mans en rogle i felicitant-nos per la feina ben feta.

Material de la sessióEls missatges jo o missatges en primera persona

Expressar sentiments amb els missatges en 1a persona o missatges jo

Els missatges en primera persona són una manera de manifestar els nostres drets mostrant respecte a les altres persones. Els missatges en primera persona ofereixen l’oportunitat de dialogar amb l’altra persona, que ens entenga i que haja de posar-se en evidència amb la seua resposta.

Els missatges en primera persona permeten fer saber als altres què pensem, què sentim i què desitgem en relació a una situació en la qual ens sentim incòmodes.

Recordarem la fórmula:

Dir el nom: Laura

Com ens sentim: estic enfadada, disgustada, trista…

Per què?: Perquè no puc anar a jugar al bàsquet amb vosaltres

Dir què voldríem: i m’agradaria formar part de l’equip.

Practica a formular aquestes demandes amb missatges en primera persona:

a. Un company sempre es burla d’un xic que porta un aparell a les dents. Què li dius?

b. Tens la sensació que la teua millor amiga t’evita. No saps si l’has ofesa o molestada d’alguna manera.

c. Una xica se’n riu sempre del teu aspecte físic: cabells, roba…, i penses que ja s’està passant de la ratlla.

d. Un company et demana cada dia els deures per copiar-se’ls. Un dia no t’importa deixar-los, però ara ja és un costum, quasi un dret adquirit.

e. Algú ha usat el teu retolador negre sense permís i no l’ha tapat, o siga que el retolador s’ha fet malbé. No et sap greu deixar les coses, però vols que les tracten amb cura.

f. Una companya t’ha proposat de no anar a classe el dimecres a la vesprada. Els seus pares no són a casa i podreu passar el temps connectades a Internet.

g. A la teua classe, sempre es posen els exàmens quan una minoria vol i no es tenen en compte les teues necessitats (tu tens activitats extraescolars i no pots estudiar sempre que voldries).

h. La classe sempre està feta un porquer perquè dues o tres persones no tenen gens de cura i el tutor ja us ha castigat sense pati més d’una vegada.

Com sonen els missatges en primera persona? Són acusatoris? Permeten dir allò que volem? És fàcil o difícil formular-los? Els heu aplicat mai? Creieu que funcionen?

Font:

Carme Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002

Els missatges jo o missatges en primera persona

 

Sessió 4. 16 de desembre de 09 (en word: lamar_sessio4.doc)

Lucio, César i Anselmo ens han ensenyat a usar els missatges en primera persona o missatges jo. Aquestos poden ser utilitzats per les persones implicades i per les mediadores o ajudantes en el conflicte.

El seu objectiu és que tornem a ser amos i ames de les nostres emocions. La por, la tristesa, l’enuig, el dolor, la gelosia, la vergonya… que de vegades sentim en un conflicte són emocions legítimes, però no desapareixen si el que fem és parlar només de l’altra persona, responsabilitzant-la de tot el que ens passa, sense fer-nos càrrec del nostre problema.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan.

Les titelles ens han explicat la fórmula d’aquesta manera:

Quan       Nom      Jo em vaig sentir      Necessite o vull 

En realitat, podem dir que els missatges jo ens donen aquesta informació:

Quina situació ens afecta (Quan i Nom)

Quins sentiments ens provoca aquesta situació.

Per què ens afecta d’aquesta manera (si ho sabem).

El que necessitem o volem.

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (raó). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Els missatges jo semblen fàcils d’usar però en realitat són molt complicats perquè ens despullen davant de les altres persones, ja que parlem de com ens sentim i del que volem, i d’alguna manera, ens confessem vulnerables.  

Aquesta és una dificultat que hem de tindre en compte com a ajudants i com a mediadors i per això hem d’intentar que les persones en conflicte les utilitzen quan ja hi ha un cert grau de confiança. També podem usar-les nosaltres quan reformulem el que diuen, i així els ensenyem a fer-ho.

Exemple: (En el cas de Lola quan ella diu “un día me humillaron mucho”) “Si hem entés bé, Lola, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho

També podem convidar les persones en conflicte a usar el llenguatge jo explicant que això facilitarà la resolució del conflicte.