Tagged: Formació

Clausura del projecte Malva Conviu (fase II)

Us convidem a l’acte de clausura de la fase II del projecte Malva Conviu (Taula de Solidaritat de la Malva-rosa) que tindrà lloc el proper 26 de gener del 2017, de 17.00 a 19.00 al nostre institut (IES Isabel de Villena, C/ Isabel de Villena 4, 46011, València). L’accés és lliure i gratuït, però per qüestions d’organització i d’aforament és millor confirmar l’assistència abans del 24 de gener.

projecte-malva-conviu-fase-ii

programa-malva-conviu-fase-ii

Masculinitats i violències

 

Aquest dimecres a la sessió del curs La mar de solucions! hem estat parlant d’un tipus de violència que de vegades no es veu però que fa mal: es tracta de LA VIOLÈNCIA CULTURAL i ESTRUCTURAL que es descarrega contra les persones o grups de persones que fan coses que la societat tradicionalment ha marginat: per exemple dones,  homosexuals, negres, indis han patit el sexisme i el racisme per tindre unes característiques que els homes blancs han dit que eren inferiors.

 Exercim eixa violència quan actuem amb PREJUDICIS que ens porten a actuar sense pensar i a considerar normal o bo el que la majoria diu sense parar-nos a pensar si és just o no. Així, entenem que és propi dels xics ser valents, no tindre por, no plorar, ser ambiciosos… mentres que per a les xiques veiem més normal ser dòcils, deixar-se perdre, plorar i manifestar els sentiments, no ser ambicioses, no ser valentes o tindre por, per exemple. Des que naixem ens compren roba de color rosa o blau per a diferenciar-nos i acostumar-nos a pensar que les xiques i els xics han d’actuar de forma diferent: això és SEXISME, i és violència perquè ens obliga a comportar-nos segons uns models que no ens donen l’oportunitat de triar i de discutir.

AL NOSTRE INSTITUT i al nostre voltant hem trobat moltes situacions en les qual prins,cipalment ELS XICS,  acaben amb baralles, agressions o insults perquè han de demostrar davant els altres xics que són més mascles que els altres, perquè els fa vergonya parlar dels seus sentiments, manifestar les seues debilitats o demanar ajuda i tenen por que es pensen que són homosexuals. No estè ben vist que un xic critique la conducta violenta dels altres xics i per això molts CALLEN mentres veuen que els seus col·legues estan insultant o xulejant a altres xiques o xics de la classe. No s’atreveixen a dir que no els sembla bé per si els comencen a insultar a ells com a covards, poc homes o “nenazas”.

A les classes d’educació física els xics no s’atreveixen a jugar amb les cordes (per exemple) en compte d’amb el baló, encara que els agraden més les cordes, perquè a això juguen les xiques. Igualment està mal vist que una xica preferisca els jocs que normalment són dels xics. I es senyala i es malparla del que s’atreveix a canviar. Això és SEXIME i és VIOLÈNCIA masclista.

LES XIQUES  també actúen de forma sexista quan insulten altres xiques o xics perquè tenen formes de parlar o d’actuar diferents, quan accepten que un xic els mane el que han de fer perquè estan eixint amb ell i no volen que s’enfade. Accepten el MASCLISME, quan accepten que ell els parle fort o no les deixe anar amb altres xics o amb les amigues que a ell no li agraden. Això és VIOLÈNCIA MASCLISTA.

Molts conflcites entre xiques de l’institut es deuen a xafardejos que es diuen a l’esquena d’una xica que ha eixit amb diversos xics. Si és un xic el que canvia de xica, no es parla malament. Això és VIOLÈNCIA, i eixes xafarderies les fan els xics i les xiques.

Els CERCLES DE CONVIVENCIA  volem actuar i frenar aquest injustícies.

QUÈ PODEM FER?

1-Acostar-nos, acompanyar i recolzar la persona que ha estat víctima de xafarderies, insults o altres formes de violència sexista.

2.- Dir als agressors que no estem d’acord amb els seus actes i que no tenen dret a fer-los.

3- Demanar a les persones de la classe que miren i no fan res que no es queden parades i que critiquen els insults o les agressions, i dir-los que no són bromes si fan mal a algú .

4- Si continuen produint-se aquestes agressions en forma de “bromes” que fan mal a alguna persona de la classe, comunicar-ho a les professores o professors de l’equip de mediació, a la comissió de convivència del Consell Escolar o a l’equip de direcció del centre perquè tallen les agressions immediatament.

5-Fer alguna activitat que fomente el debat i la reflexió en les classes sobre aquestes idees, el sexisme, el masclisme, l’homofòbia com a formes de violència que exercim sense adonar-nos-en.

Fer veure els  PREJUDICIS  que apareixen en les nostres aules o al nostre pati i que  fan mal.

Aquestes idees les hem tret en un rogle format per les següents persones, Estela Benitez Romero, Gabriela Guanín, Amanda Ryckaert, Sergio Suarez, Inma Navarro, Carla Perez,  Mireia martín, Victor Navarro, Nuria Forner, Daniel Astasio, Alfonso de la Cruz, Carmen Mª Fernández, Daniel Latorre, Paula Sarás, Carlos Ignacio Bufoni, Samanta Carrasco, Diuver Bernal, Alba Palacios, Mayra Velez, Paula Torres, i han fet de secretàries:MIREIA MARTÍ, MARÍA RODELGO i MARÍA DASÍ.

 Esperem els vostres comentaris.

La convivencia escolar: qué es y cómo abordarla


Programa Educativo de Prevención de maltrato entre compañerxs, puesto en marcha en 1997, en colaboración con la Universidad de Sevilla.

Obra dirigida por Rosario Ortega, recoge los aspectos psicosociales del maltrato y las estrategias de intervención entre iguales y desde la propia formación del profesorado y de la familia. Editada por la Junta de Andalucía.

Alboraig: un arbre de mediació

Grans, menudes, verdes, marrons… fulles diverses com els mediadors i les mediadores que compartírem a Alboraig un curs excepcional, els dies 19 i 20 de novembre, portat per Eli i per Selene, de Triálogos.

Ací us deixem un resum del taller: lamar_alboraig.doc

El rap de la mediació

Ací està la sessió 3 del curs La mar de solucions! on hem aprofundit en l’art de preguntar amb les titelles Anselmo, Lucio i César:

La mar de solucions! Nou curs de mediació al Villena 09-10

 

La mar de solucions! 

Curs de resolució de conflictes i aprenentatge emocional 

Sessions. 4, 11 i 25 de novembre de 2,30h. a 4,30h. 

Iniciació 

1.     Els sentiments i els conflictes.

2.     Ingredients del conflicte.

  • Ètica i valors.
  • Drets i responsabilitats
  • La pressió del grup      
  • Els conflictes de parella 

3.     Maneres de respondre als conflictes:

  • Maneres de respondre als conflictes: competir, col·laborar,comprometre’s, evitar i acomodar-s’hi.
  • Història del conflicte. Antecedents. Diversitat de solucions. 
  • Posicions, interessos i necessitats. Elements subaquàtics delsconflictes

4.     La violència:     

  • Atractiu de la violència (estètica i poder)
  • Distorsió de la realitat dels violents
  • El grup d’espectadors
  • El bullying.

5.     La masculinitat.

  • La masculinitat tòxica 
  • El bullying homofòbic 

6.     Cultura de Pau.

  • Ecologia emocional. La contaminació de la violència
  • Paradigmes de pau.

Aprofundiment: La mediació de conflictes 

Mayor Zaragoza i la xiqueta que va fer callar l’ONU. (1992)

El 17 de febrer de 2009 dos submarins –un britànic i l’altre francès- van xocar en l’oceà Atlàntic amb setze míssils i quaranta-huit caps nuclears en els budells de cadascun d’ells. Aquestos grans i cars animalets se suposa que protegien els seus conciutadans dels “enemics”, però si hagueren col·lidit més a prop de la costa, podrien haver provocat una catàstrofe.

Hui, 31 de març de 2009, sentint Federico Mayor Zaragoza a l’IES Malilla, he recordat aquesta notícia. Ell ens contava una anècdota. En una reunió mundial d’alts dignataris, un dirigent, de no recorde quin país, comentava amb orgull –com qui ensenya el joguet que li han regalat els reis- que s’acabava de gastar una xifra de dòlars que no cabria en aquest rengló en un submarí invisible, és a dir, indetectable per als radars enemics. La resposta de Putin va ser –amb la mateixa fatxenderia infantil masculina de qui presumeix per pixar més lluny- que el submarí ja no era invisible.

Cada dia moren de fam 35.000 xiquets i els estats es gasten 3.000 milions de dòlars en armes. De quins enemics ens protegeixen aquestos costosos armaments? Hi ha armes perquè hi ha guerres o hi ha guerres perquè no parem de construir armes? Mayor Zaragoza ens recordava també una frase que solia traduir-se a les classes de llatí: Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau, prepara la guerra). Aquesta màxima que per als romans era signe i senyal de les seues actuacions, sembla que actualment és també mantinguda per gran part dels estats, com si disset segles de diferència no foren res. Vol dir això que no ha canviat cap cosa? Mayor Zaragoza en fa una anàlisi molt encertada:

Un aspecte que no s’ha modificat és que estem encara en una societat molt masculina i Mayor afirma que no hi haurà pau si no participen en la presa de decisions una part ben important de dones i si els hòmens no abandonen la violència per a resoldre els seus conflictes.

En segon lloc, hi ha una enorme barbaritat que han comés la major part dels països, i és que els estats han cedit els seus recursos i la seua capacitat política a les empreses privades i han accedit a canviar la justícia social, la cura dels recursos i de les persones, per les lleis del mercat. Això ha portat tant a la deslocalització dels productes cap al sud i cap a l’est com a la fuga de talents cap a l’oest. Són flagrants els abusos que cometen les grans multinacionals guanyant milions de dòlars en països on la major part de la població viu per sota del nivell de pobresa, i tot al marge del respecte al medi ambient.

Les condicions de vida ínfimes en aquestos països, molts d’ells víctimes de la colonització i explotació dels seus recursos, han originat les migracions, suïcides en molts casos, per a intentar traspassar la frontera de l’abundància. Ací, a l’estat espanyol, hem oblidat molt prompte que la frontera de l’abundància se situava als anys 60 als Pirineus, i no a l’estret de Gibraltar, com a l’actualitat.

Entre les coses positives que Mayor Zaragoza destaca, hi ha els avanços en la comunicació que s’han estat produint en aquest principi de mil·lenni. A l’actualitat podem adquirir una consciència global, un coneixement de la terra i de la situació de tots els pobles del món que ens permet conèixer la realitat i canviar-la. La democràcia -poder votar- és un avanç; però si només votem, només ens estem deixant contar, no necessàriament aconseguint que ens tinguen en compte. Perquè això suposa que ens escolten de veritat, i que nosaltres parlem i ens fem sentir per a resoldre els problemes del món.

Viure és compartir, deia Mayor, donar el nostre temps i la nostra experiència. I tenim vides riquíssimes que són un tresor propi perquè cada ésser té i aporta una experiència fantàstica. I si l’educació és l’art de dirigir la pròpia vida, ens hem de recordar que, malgrat les poderoses instàncies mediàtiques, polítiques, econòmiques, religioses… que ens volen uniformitzar, som els protagonistes de les nostres vides perquè tenim la capacitat d’actuar en virtut de la pròpia reflexió. Hem estat súbdits durant segles; hem arribat fins i tot a trobar normal donar la vida per servir poderosos i cruels amos. Però el nostre objectiu ara no és continuar vivint i mantenint una economia de guerra, sinó una economia de desenvolupament global, que evite la violència, les migracions de les persones, la destrucció del planeta…

Actualment estem patint una forta crisi, perquè estava clar que el sistema no es podia mantenir a costa de les persones. I crisi pot significar oportunitat. Hui més que mai disposem de coneixements científics suficients per a garantir la nutrició, la salut, el desenvolupament sostenible del planeta… Tenim els sabers, però ens falta la saviesa per a utilitzar-los. Deia Mayor que mai havia vist tanta saviesa com en les dones africanes que cada dia inventaven com arribar de l’alba a la nit sense morir de fam i de set.

Realment el passat ja està escrit; podem, en tot cas, escriure’l millor, però no canviar-lo. Però el futur és nostre i tenim ara els mitjans i la capacitat de contribuir a canviar una economia de guerra per una cultura de pau. I no podem deixar que passe ni un dia més!

Gràcies, companys de Malilla, per un matí tan estimulant!