Category: FORMACIÓ

Els Missatges Tu i els Missatges Jo

En la sessió de mediació celebrada el 4 de març de 2020, treballem els Missatges tu i els Missatges jo amb l’ajuda de l’ONG Cultura de Pau.

La formadora ens conta una situació perquè reflexionem: 

“Una adolescent arriba a casa al mig dia i sa mare li pregunta com ha anat, i aquesta li respon que és una pesada i que la deixe tranquil·la. Sa mare es disgusta i el dinar sembla un velatori.” 

La formadora ens explica que la resposta de la filla és un Missatge tu, on li tirem la culpa a l’altre. En canvi, un Missatge jo és assertiu i respectuós: “Mama, quan entre cada dia a casa a les 3, estic cansada i el que tinc és gana. Necessite dinar i després, en les postres, ja et conte com ha anat”. Què respondrà sa mare? Que molt bé, perquè la resposta de la filla li permet entendra-la. 

Estructura del Missatge jo: 

  1. Per a respectar l’altre, primer em tracte amb respecte a mi i em controle. 
  2. Explique què ha passat, com em sent i què necessite.

Aleshores la formadora ens posa més exemples i l’alumnat ix a representar aquestes situacions:

Exemple 1: Joan, es diu per ací que has tret un 10 perquè has copiat. 

Missatges tu: (Joan) “Calla’t ja, mentidera”, “Què t’estàs inventant?”, “Tu de què vas?”. Amb aquestes respostes, Helena es posarà a la defensiva i contraatacarà amb un altre Missatge tu.

Missatge jo: (Joan) “Helena, he sentit que diuen a l’institut que he tret un 10 per copiar, però no és cert. M’agradaria que no ho digueres més perquè no és veritat.” 

Possible continuació del diàleg:

  • (Helena) “Ja, però jo crec que és així perquè no crec que sigues tan bo en castellà i per això crec que has copiat.”
  • (Joan) “Helena, he estat estudiant molt. I m’agradaria que no ho digueres. 
  • (Helena) També ho diuen altres.”
  • (Joan) “Doncs, per favor, digues a eixos “altres” que si tenen algun dubte que vinguen i jo els explicaré què ha passat.”

Exemple 2: La teua germana Eva s’està menjant l’entrepà que t’havia preparat ton pare.

Missatge tu: (Helena) “Li ho diré al pare. No toques el meu menjar, és sagrat!” 

Missatge tu: (Helena) “Eva, t’estàs menjant l’entrepà que m’ha preparat papa. Estic molt molesta perquè ara me n’he de fer un altre i si no tindré fam a l’esplai. Et demane que no ho tornes a fer. Podries ajudar-me a fer-me’n un altre.” 

Exemple 3: La teua amiga Anna t’ha deixat unes sabates per anar a una festa i una s’ha trencat. 

Missatge tu: “M’has passat una porqueria de sabates i Joan les ha trencades perquè em va xafar”.

Missatge jo: “Ahir se’m varen trencar les teues sabatilles. Em sent trista perquè són teues i s’han trencat. M’agradaria que em perdonares. No tinc diners per a comprar-te’n unes de noves, però t’he portat aquestes altres que pense que et poden fer paper.” 

Exemple 4: Li agafes de broma els auriculars a un amic i es trenquen, sense voler.

Missatge tu: “M’has trencat els auriculars i estic furiosa perquè no tinc diners per a comprar-me’n uns altres. Me’ls has de pagar!”

Imagina el missatge jo.

Exemple 5: El teu germà menut vol jugar i tu estàs atenen en eixos moments al mòbil. 

Missatge jo: Calla, enano, i deixa’m en pau, que ets un pesat!!

Aquest missatge és irrespectuós: no li diem el nom, i no respectem que té ganes d’estar amb nosaltres; a més li estem ensenyant una forma violenta de relacionar-se.

És important que siguem conscients de la manera en la qual ens relacionem, sobretot amb els més menuts i menudes perquè podem estar ensenyant ferramentes positives i també negatives. 

Imaginem bons Missatges jo i desterrem els Missatges tu!!

 

Vine-te’n, que ací faltes tu!!!

Convocatòria mediació 19-20 def.

La nostra companya de Filosofia Eulàlia Ruiz ens regala aquesta crònica de la primera sessió de formació de l’equip de mediació del curs 2019-20 (2 d’octubre de 2019).

“Arribo tard, precisament avui que comencen les sessions de mediació i es reben els aspirants que volen participar-hi i formar-se en la mediació!!! Ja tots s’han col·locat en dos bàndols: en un s’hi troben els veterans, els quals formen equips de dues persones i seran els acompanyants i preparadors dels aspirants; en l’altre, la resta de l’alumnat. Les i els alumnes nous van alçant-se i davant de tot el grup es presenten i mostren la seva voluntat de formar part de l’equip mediador, tot afegint les qualitats que fan d’elles i d’ells bons candidats. Els veterans se’ls rifen. Per afinitat i per amistat es formen els grups de treball, d’una forma divertida i gestionada pels mateixos alumnes. Un somriure se’m dibuixa a la cara perquè hi ha prou alumnes de 1r de l’ESO.

Quan aquest primer moment ja ha passat, la nostra companya Rosa reparteix un full a cadascun dels grups. Les instruccions són clares: els “couch” de cada equip han d’explicar tot allò que han fet i han viscut en mediació el curs passat. D’aquesta manera experiencial i directa, tots queden assabentats d’allò que suposa la mediació i passen a la següent activitat. Es tracta d’una dinàmica d’autoconeixement on els membres de cada equip han de posar almenys un nom d’algun dels membres del seu equip en un llistat de qualitats que es consideren apropiades per a arribar a ser un bon mediador. Caldrà també batejar l’equip.

El temps passa volant. El següent pas abans de marxar cap a casa és posar en comú allò que els equips han aconseguit. Cal presentar cadascun dels grups amb el nom corresponent, mostrar les qualitats valorades i més votades, apuntar-se en la llista per a continuar la formació i estar atents per a la propera cita. És admirable veure els nostres alumnes, de diferents edats, interessats en la mediació, valorant-la i implicant-se. I encara ho és més escoltar-los expressar en veu alta la mateixa sorpresa i alegria que hem tingut tots quan hem vist el gran nombre de participants nous que volen començar enguany a preparar-se com a mediadors! Saben que és important, hi posen les ganes i el compromís. Endavant, IES Isabel de Villena!!!”

 

Orgullos@s de ser divers@s

Puta mora, subnormal, “por mucho que te operes y te hormones seguirás siendo una tía”, tonelete, “esta va a ser gorda”,  “si eres bi, ¿te gustan los perros?”,  “no pareces lesbiana”, foca, tortillera, maricón, “lárgate a tu país, indio”,  puta, guarra, etc.

Convocatòria Stop 19-20

La nostra companya de Filosofia Eulàlia Ruiz ens regala aquesta crònica de la primera sessió d’Stop Diverfòbia del curs 2019-20, celebrada el dimecres 2 d’octubre de 2019. Els insults que encapçalen l’entrada són exemples del que es van escriure a la sessió.

“Comença el curs i la nostra companya Rosa Sanchis i el seu equip posen en marxa les reunions d’Stop Diverfòbia. Només tenim mitja hora i cal aprofitar-la. Un grup d’alumnes i professorat, implicats i encuriosits, formem un cercle i som abocats a pensar en els insults que al llarg de la nostra vida ens poden haver dedicat la gent que ens envolta. Aquí no hi ha edats: els insults i la falta de respecte, el menyspreu a la diversitat, són elements encara presents per tot arreu. Quina pot ser l’estratègia a seguir quan ens insulten o presenciem com insulten els altres? Ens hi enfrontem? Passem de llarg? Baixem el cap? Potser el millor és desmuntar l’insult, recolzar la persona insultada amb un somriure, mostrar que no és cert, fent veure que no opinem igual, que ens agrada la diferència, que valorem la diversitat, que estem i som orgulloses de ser diferents.

Un munt de papers de colors son omplerts amb els insults que cadascú ha recordat. Se’ns convida a penjar-los a la paret de la sala classificant-los segons facin referència als rols de gènere, a l’orientació sexual, a la diversitat corporal, a la identitat sexual, a la diversitat intel·lectual…, i  sorprèn el fet que seguim en la línia de sempre: a les xiques no se’ls accepta que estiguin grosses, o que siguin massa sexuals; als xics, que estiguin prims o es comportin efeminadament, i els estrangers no escapen de la xenofòbia… I tot això resulta increïblement descoratjador quan penses en els esforços que fem tots per erradicar aquestes idees i prejudicis; però la llumeta de coratge, la xicoteta esperança que com una flama t’alegra el cor, és veure que els i les alumnes saben de què parlen, entenen els conceptes, els expliquen obertament, es mostren coratjosos i saben omplir les fitxetes de colors també amb un munt de coses xules que empaperen les parets i mostren a tots el seu rebuig a la diverfòbia i la seva defensa i afirmació de la diversitat i la diferència. Com un baluard, la veu d’aquests alumnes s’alça per recordar a tothom que som persones i som lliures, i això no es pot perdre mai. Gràcies per estar aquí.

Eulàlia Ruiz”

Descarrega’t l’activitat “Orgullos@s de ser divers@s.”

Seguim fent grup i formant-nos

Continuem amb la formació de l’equip de mediació amb l’especialista Flor Hoyos. Ens reunim el dia 31 de desembre de 2019.

La formadora reparteix un full on hem de posar: nom; pel·lícula, llibre o música favorits; què és el que més m’agrada fer; quin lloc voldria visitar; si poguera elegir un ofici, seria…, i la meua millor qualitat. Després, caminem per la sala mostrant el nostre full i llegint el de les altres persones. En acabar, la formadora recull els fulls i llig, de manera anònima, alguna dada dels membre, i la resta hem d’endevinar de qui es tracta. Objectiu: fer grup!!!

Pel que fa a la segona dinàmica, Flor planteja un objectiu: fer un castell de naips tan alt com es puga. A un grup li dona més cartes i més plastilina que a l’altre. Aquest començament desigual podria haver generat un conflicte però l’equip es posa a col·laborar per fer una única torre ben alta.

En la tercera dinàmica, la formadora ens mostra la paraula “Conflicte” i hem d’escriure tot el que ens vinga al cap. Després, posem en un post-it la primera paraula que hem escrit. En acabar, en una paret de la sala hi ha apegats tres fulls: en un posa el símbol de positiu; en l’altre, negatiu, i en el tercer, neutre. Tot seguit hem d’apegar baix d’un dels tres fulls (positiu, negatiu o neutre) el nostre post-it. Observem tots els papers, i les persones que han pensat que el conflicte era negatiu ixen i ho expliquen. Després es justifiquen els que el consideren neutre i, al final, els que el consideren positiu. Aquests darrers han d’intentar portar els altres al seu terreny.

La sessió amb alumnat acaba amb la posada en comú de l’activitat i el professorat ens quedem una estona més per parlar de la dinàmica i de les nostres expectatives. La formadora ens proposa fer també dinàmiques de supervisió de grups i hi acceptem. També parlem dels diferents elements que conformen l’abordatge del conflicte: a la base, el context educatiu; més amunt, els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte; en la segona posició de la piràmide, les intervencions TARC (tècniques alternatives de resolució de conflictes), i finalment, el laudo o autoritat.

A la base, i formant part del clima escolar positiu, hi hauria el què fem al nostre centre per crear un clima escolar positiu: les normes de convivència, l’agenda, l’observatori de la convivència, el treball amb el barri… D’entre els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte hi hauria el que ensenyem a l’alumnat sobre convivència i mediació en tutoria, en l’equip de mediació, en l’observatori…. Quan a la intervenció TARC, hi hauria les intervencions on es requereix una tercera persona (mediacions, Pikas, intervencions del gabinet psicopedagògic, etc.). Finalment, quan res no funciona, queda el laudo o l’autoritat.

Compliments, incompliments i protocol d’actuació davant dels ODC

Seguim amb la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i de nou amb Cristina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen a la sessió de hui, dimecres 30 de gener de 2019, pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy, Ana i Rosa hi van de col·laboradores.

Per començar, un grup fa una representació teatral sobre una situació i la resta la valoren mitjançant colors (verd, groc i taronja) depenent del nivell de dificultat per a actuar. En la primera representació, uns alumnes insulten i empenten un company. En la segona, una professora proposa una activitat en grups de 3 o 4 i els alumnes deixen fora una alumna, i formen un grup de 3. En la tercera situació, un professor proposa una activitat sobre diversitat cultural. Les dues primeres són qualificades de greus, tot i que la segona sembla més fàcil d’abordar. Pel que fa a la tercera, és un exemple de bones pràctiques.

En la segona dinàmica, es treballa per grups; i cadascun ha d’omplir un paper continu gran amb situacions d’acompliment o d’incompliment dels 11 ODC del centre. Cada paper continu dels incompliments té assignat un color (els que abans hem esmentat) i els grups han de fer les seues aportacions tenint en compte la dificultat per a solucionar-lo. En acabar, expliquen a la resta del grup, per torns, el que han anotat.

Exemples d’incompliments que els grups anoten:

  1. llibres de text sense dones (ODC 1);
  2. comentaris masclistes (ODC 1);
  3. assetjament a persones d’altres cultures (ODC 2);
  4. discriminació a persones LGBTI (ODC 3);
  5. expulsar a una persona trans del vestidor que vol ocupar d’acord amb la seua identitat (ODC 3);
  6. comentaris homòfobs (ODC 3);
  7. resolució de conflictes amb violència (ODC 4);
  8. ciberbullying (ODC 5);
  9. fotos humiliants a les xarxes socials per burlar-se de companys/es (ODC 5);
  10. marginació de companys/es en classe, en els treballs… (ODC 6);
  11. crítica als companys en veu alta (ODC 7);
  12. ocupació d’espais del pati sense deixar que altres ho facen (ODC 9);
  13. embrutar el pati (ODC 10).

En la tercera dinàmica, els grups han de rotar anotant en tots els papers continus el protocol d’actuació que consideren adequat davant de cada situació concreta d’incompliment.

Exemples de propostes per a cada incomplement:

  1. Fer visibles les dones que no estan mitjançant treballs extra i exposicions al centre.
  2. Fer xarrades promovent la igualtat. Fer entendre les persones que els comentaris masclistes són violència i fan mal.
  3. Acostar-se i mostrar suport a les persones d’altres cultures.
  4. Obligar els que insulten a anar a xarrades antihomofòbia.
  5. La classe fa un escrit dient que la persona trans pot anar on vulga.
  6. Fer veure les persones que insulten que la diversitat és normal i positiva
  7. Intentar mediar en el conflicte. Avisar l’equip de mediació.
  8. Informar la direcció del centre.
  9. Quan una persona veu que algú ha penjat una foto, queda amb 4-6 més i decideixen comentar pacíficament perquè qui ho ha compartit recapacite.
  10. Acostar-se a la persona marginada, incloure-la en el propi grup. Treballar l’empatia en tutoria.
  11. Treballar l’empatia i l’assertivitat per a fer les crítiques de manera positiva.
  12. Treballar en tutoria el repartiment equitatiu dels espais.
  13. Posar sancions a qui embruta, per exemple, que netege uns dies. Donar exemple, recollint. Posar cartells que promoguen la neteja. Fer activitats per a empatitzar amb el personal de neteja. Dir a qui embruta que ho replegue.

Finalment, les monitores han repartit per la sala paperets amb qualitats que han de tindre els i les observadores de la convivència, i el grup les ha de trobar i destriar les que no són bones qualitats. Després, apeguen els papers en un full i les llegeixen en veu alta.

Un/a bon/a observador/a:

no jutja, anima sense angoixar, ajuda sense decidir per l’altra persona, confia en les persones, cuida sense anul·lar, busca ajuda adulta quan és necessari, escolta, denuncia les injustícies, acull, inclou, treballa en equip, té aliats/des (alumnat, professorat, persones del centre…), transmet confiança, coneix els seus companys/es, etc.

Aprenent amb emocions (3a sessió ODC)

El dimecres 23 de gener, reprenem la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i Critina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy i Rosa hi van de col·laboradores.

En la primera dinàmica, les formadores ens apeguen una etiqueta al front amb una emoció sense que nosaltres sapiguem quina és. La llista d’emocions és aquesta: decepció, odi, alegria, fàstic, amor, vergonya, tensió, tristesa, tendresa, irritació, alleujament, acceptació, enveja, culpa, inseguretat, ira, ràbia, orgull, admiració, por, desig, plaer, incomprensió, descoratjament. Amb la incertesa al cap, caminem per la sala i responem sense paraules a l’emoció de l’altra persona. Més tard, ho fem amb paraules. Després, ens asseiem en rotgle i diem l’emoció que pensem que portem al cap. A mesura que anem encertant les emocions, les apeguem en un suro i les agrupem per famílies al voltant de les emocions bàsiques: tristesa, ràbia, por, fàstic, alegria i ira; i els atribuïm també un color.

En la segona dinàmica, ens asseiem per grups. Cadascun tria una emoció bàsica, i entre tots pensen situacions en el centre que generen aquesta emoció. A la fitxa cal omplir:

  • Situació a l’aula o al centre. Què va passar?;
  • Quines causes la van motivar?;
  • Emocions: Com se sentiren les dues parts? Quines emocions es generaren?;
  • Algú va fer alguna cosa? Com van ajudar? Per a què va servir?
  • Quin clima es va generar en l’aula o centre?
  • Aprenentatge.

Després compartim les situacions amb tot el grup.

La tercera dinàmica consisteix a posar-nos nom i a fer un dibuix amb les pròpies fortaleses i superpoders.

I com a deures per a la setmana: Jo què faig davant d’un conflicte?

Us deixem ací un fragment de la pel·lícula Inside Out (2015), on les emocions bàsiques estan molt ben representades per uns personatges entranyables:

Els ODC (Objectius de Convivència) de l’IES Isabel de Villena

En la tercera reunió de formació del curs 2017-18, i de la mà de l’ONG “Jóvenes y desarrollo”, el nostre alumnat observador estableix els que seran els ODC de l’IES Isabel de Villena:

  • ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere
  • ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar
  • ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat
  • ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes
  • ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials
  • ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es 
  • ODC 7. Promoure les crítiques constructives
  • ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món
  • ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari
  • ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari
  • ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

De cadascun d’aquests objectius, l’alumnat debat en grups les actituds/situacions que vulneren aquest dret i les activitats/accions proposades per a canviar-ho. Les professores de l’equip de mediació considerem important afegir dos apartats més que intentarien buscar maneres de mesurar les accions que es duen a terme en el centre i també pautes per a orientar el treball educatiu del professorat, és a dir, els aspectes que s’han de conèixer per tal de poder treballar amb la classe l’ODC corresponent. Com a exemple, incloem els tres primers ODC:

ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere

Actituds/situacions que vulneren aquest dret

  • Comentaris masclistes (“les dones a la cuina”, “tu no jugues perquè eres xica”, “amb una xica en el grup de tecnologia, no, que segur que ho fa malament…”)
  • Visió negativa de les xiques en algunes assignatures (ciències, tecnologia…)
  • Micromasclismes o manifestacions masclistes de baixa intensitat

Activitats/accions proposades per a canviar-ho

  • Xarrades, campanyes…
  • Més intervenció del professorat contra aquestes accions
  • Visibilitzar la importància de les dones en la ciència i en altres camps
  • Visibilitzar el treball de cura de les dones
  • Fomentar l’empatia
  • Detectar i intervindre davant dels micromasclismes

Accions mesurables

  • La classe fa (com a mínim) una acció durant el curs.

Treball educatiu (formació del professorat i de l’alumnat)

  • Micromasclismes; rols de gènere; androcentrisme…
  • Ocultació de les dones en els llibres de text

ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar

Actituds/situacions que vulneren aquest dret

  • Racisme i/o xenofòbia cap a persones no blanques, amb trets físics no occidentals, accent diferent… (“no me gusta que hables panchito”)
  • Rebuig d’altres personalitats: xics femenins, persones tímides, que visten diferent, escolten altres músiques, són més o menys estudioses…
  • Insults per orientació sexual o masclisme: maricó, tortillera, guarra…

Activitats/accions proposades per a canviar-ho

  • Activitats per conèixer millor les altres cultures (menjar, música, expressions…)
  • Treball a classe sobre el tema
  • Stop Diverfòbia, tallers amb ONG no sols voluntaris, sinó a classe
  • Que la gent cansada d’assetjadors es reunisca per a intentar canviar les coses

Accions mesurables

  • La classe fa (com a mínim) una acció durant el curs.

Treball educatiu (formació del professorat i de l’alumnat)

  • Diferenciar entre el bullying i els conflictes puntuals; programes i dinàmiques d’intervenció contra l’assetjament (Kiva, Pikas…); importància dels espectadors de la violència; factors que impedeixen actuar contra les violències…

ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat

Actituds/situacions que vulneren aquest dret

  • Insults, menyspreu, “bulos” destructius… contra altres orientacions o altres identitats de gènere no tradicionals
  • Tabú i rebuig a parlar del tema (especialment entre xics)

Activitats/accions proposades per a canviar-ho

  • Parlar lliurement de la nostra sexualitat
  • Parar els insults
  • No tolerar els insults homotransfòbics
  • Aïllar les persones que marginen i donar suport a les marginades
  • Dedicar temps a tractar aquest temes…

Accions mesurables

  • La classe fa (com a mínim) una acció contra la LGBTIfòbia i/o a favor de la diversitat durant el curs.

Treball educatiu (formació del professorat i de l’alumnat)

Ací hi ha el document que recull tots els ODC i també les actes de les formacions de L’Observatori de la convivència 2015-2018

 

Sota un paraigües

Curs de mediació

Acta de la formació de dia 21 de març de 2018

Assisteixen: 5 professors/es i 8 alumnes (6 de primer d’ESO i 2 de 4t)

Quan entrem a la sala d’actes, aquesta té les cadires situades de cara a l’escenari, i Flor, la formadora en mediació, ens fa reflexionar sobre la importància de l’espai, i les jerarquies que crea. De la mateixa manera que és important com ens situem per a fer una mediació, també ho és en l’espai de formació. Després Flor trau un paraigües que ens acull a tots els que hem decidit assistir a aquest curs. Així, d’un en un, anem dient una qualitat d’una altra persona, i ens anem posant davall del paraigües mentre fem una pinya que ens recorda que en mediació treballem en equip i ens centrem en les fortaleses. Una vegada asseguts en cercle, posem el nom en un adhesiu i escrivim l’aspecte que voldríem treballar en la formació. I Flor comença a portar-nos per l’apassionant camí de les relacions humanes i de la mediació de la mà dels nostres interessos i inquietuds. Alguns dels temes tractats són:

  • L’Empatia. L’empatia té un viatge d’anada i un altre de tornada, perquè si ens quedem en el que li passa a l’altra persona, no la podem ajudar bé. Per exemple, una professora pot entendre la situació difícil que pot estar passant un alumne, però ha de saber que el seu paper és ensenyar i que l’alumne ha d’aprendre; per això ha de tindre la capacitat d’escoltar per a després tornar al seu rol d’ensenyant.
  • El silenci. El silenci és important. De vegades, hem d’ajudar qui no parla amb bones preguntes: Com et sents quan ell/a fa això? I què fas tu quan ell/ella fa això? D’altres, hem de respectar el temps de l’altra persona, esperar callant i donar-li espai.
  • La teoria planar. Hi ha una imatge que explica molt bé el paper de les persones mediadores: les dues parts en conflicte caminen per la sala subjectant un palet xinés, i la persona mediadora està en el mateix plànol que aquestes mentre els ajuda a subjectar el problema. Amb les 12 típiques, en canvi, eixim del plànol perquè aconsellem, jutgem, renyem, etc.
  • El caucus. De vegades és necessari recórrer a un caucus o entrevista personal quan una mediació està estancada. Després d’aquest es pot reprendre la mediació.
  • La neutralitat. Per a mostrar la nostra neutralitat en la mediació és bo explicar amb sinceritat que no volem beneficiar ningú, i que si alguna de les persones mediades se sent tractada de manera diferent, és bo que ens ho faça saber. Amb això estem dient que ho volem intentar, però que som fal·libles i no tenim garantia de fer-ho.
  • L’equilibri. És important també equilibrar els temps, mirar les dues parts, etc., així com reforçar les conductes cooperatives i els esforços individuals i conjunts.
  • Les normes. Les normes de la mediació (respectar el torn de paraules, la confidencialitat…) són importants, però aquestes no s’imposen sinó que s’acorden. Tanmateix, si alguna de les parts no col·labora, podem dir-li que entenem el que està sentint però que no podem sostindré la mediació en aqueixes condicions.
  • El control de la ira (o control de crits). Una fórmula per a rebaixar el nivell de cabreig d’una de les parts sense cridar-li l’atenció és dir-li que ens mire a nosaltres i no a l’altra part: El que dius és molt important però, per favor, mira’m a mi. O bé: Necessite que em mires, si no, no em puc concentrar.
  • El llenguatge corporal i la sintonia. També és bo acomodar-se, buscar la sintonia o rapport amb les persones mediades, també físicament. Hem d’estar pendents del llenguatge corporal. De vegades ajuda adoptar la mateixa postura corporal que la persona mediada. També podem demanar-li, si trobem que la persona es mostra distant o esquiva, que necessitem que ens mire perquè si no és així, no ens podem concentrar. És important parlar des de nosaltres, sense imposar o fer sentir malament l’altra persona: Estaria més còmoda si…

Després de repassar aquestes i altres qüestions –i de mirar-nos per parelles en absolut silenci per a experimentar la potencialitat d’aquest–, fem una roda per explicar el que més ens ha arribat. Flor s’acomiada de nosaltres explicant-nos que no és una teòrica de la mediació sinó que està amb nosaltres perquè molta gent hem confiat en ella, i perquè en la mediació aprenem junts/es.

Famílies i diversitat (Stop Diverfòbia 9)

9a reunió del grup Stop Diverfòbia. 14 de febrer de 2018.

Assistents: N’he comptat 40, però no tot el món ha signat. De la gent que sí que ho ha fet, n’hi havia 9 professors/es del centre i 4 professors/es en pràctiques; i 18 alumnes, 5 de 1r d’ESO, 3 de 2n, 3 de 3r, 2 de 4t, 4 de 1r de Batxillerat i 1 de 2n de Batxillerat.

La reunió comença amb el relat de Pilar, professora de Valencià del centre, que ens conta la naturalitat amb què varen acceptar l’homosexualitat de la seua filla. Després de comentar algunes anècdotes familiars, i d’animar la gent jove a parlar obertament amb la família i amb les amistats sobre la seua orientació sexual, ens explica que no li agrada la paraula “tolerància” perquè sembla que vulga dir que la gent ens ha de “tolerar” –com si fóra una gràcia que ens fan–, quan en realitat no es tracta de tolerància, sinó del dret de les persones a ser com volem ser.

Pilar continua explicant que, tot i que al principi utilitzava la paraula “parella” per a referir-se a les relacions de la seua filla, va decidir que era millor adoptar una postura activa que fera més visible la diversitat, i per això ara utilitza “nóvia”, i no cap altre eufemisme. A propòsit de noms, jo compartisc amb el grup que de vegades les famílies necessiten temps per a viure el seu procés d’acceptació, i que a ma mare li costava al principi dir “la teua nóvia” i preferia utilitzar “el teu amor”.

Pilar acaba la seua intervenció reiterant l’orgull de tindre una filla lesbiana i dient que qui tinga prejudicis, que vaja al metge i que s’ho faça mirar.

Després de l’exposició, obrim un torn de paraules i la gent explica experiències pròpies i d’amistats. Una professora relata la por de dir a la família que la seua parella masculina era de l’Equador i no tenia estudis. Una altra professora conta que té moltes amistats lesbianes i que això no ha suposat mai cap problema. Una professora en pràctiques ens relata que un amic tenia por que els pares, molt conservadors, el rebutjaren per homosexual; però quan va eixir de l’armari aquestos li digueren que ja ho sabien i que no tenien cap problema. Un alumne diu que a ell li havia passat el mateix, i afegeix que al principi deia que era bisexual fins que es va adonar que era homosexual. Una alumna parla de la seua germana bisexual i de com la gent confon l’expressió de gènere amb l’orientació sexual.

Encara que la majoria d’experiències són positives, una alumna ens conta que no sempre és així i que no totes les famílies accepten i donen suport als seus fills o filles, ja que ella té un amic trans a qui els pares qualifiquen d’antinatural i de monstre. Una altra professora afegeix que el nostre centre és excepcional, i que l’homotransfòbia continua ben viva. I posa com a exemple que la setmana anterior havia anat a veure la pel·lícula “120 pulsacions per minut”, que tracta sobre el contagi del VIH als anys 90, i hi hagué gent que se n’isqué del cinema perquè hi havia escenes de sexe explícit entre hòmens. A més, el film va ser ràpidament retirat de la cartellera.

La música del final de l’esplai sona, i acabem la sessió comentant que és una sort tindre famílies orgulloses de les nostres diversitats però que, si no és així, ens hem de cuidar entre nosaltres, i aquest és, precisament, un dels objectius d’Stop Diverfòbia.

D’ací dues setmanes, més diversitat.

Us deixem un vídeo “En la pell de l’altre” (Sergi Silvestre, 2009) on parlen pares i mares de l’associació AMPGIL de famílies contra la intolerància per gènere.

I jo què faig per la diversitat? (SD 8)

8a reunió del grup STOP DIVERFÒBIA. 31 de gener de 2018

Assistència: 40 persones. 1r ESO (10), 2n ESO (3), 3r ESO (3), 4t ESO (1), I Batxillerat (10), Professorat (10), Professorat en pràctiques (4).

La sessió de hui ha sigut una mica caòtica, com ho són de vegades les coses que estan vives. La proposta era reflexionar al voltant de tres preguntes i gravar-se responent-les: I jo què faig per la diversitat?, per què és important el que faig?, i quin món voldria? La meua intenció era posar d’exemple un parell de vídeos de campanyes que m’agraden, però l’ordinador es resistia a funcionar; així que no ha pogut ser. Hem format grups d’alumnat gran i menut, i alguns hem eixit de la sala d’actes perquè per a gravar és un espai una mica obscur.

Un grup de profes del centre, i també de profes en pràctiques, ens hem posat a gravar-nos. Bé, si he de ser sincera, els he abordat, telèfon en mà, perquè contestaren les preguntes; però he de dir que s’han deixat atracar a gust i han fet unes reflexions ben interessants: “Jo per la diversitat faig veure que som diverses però també desiguals; i la discriminació que hem patit les dones al llarg de la història, per exemple, exemplifica que la diversitat no és la igualtat”; “Yo por la diversidad intento ser rara, distinta, no dar las clases como los demás, que se note que puede haber distintos profes de mates…”; “Jo per la diversitat m’interesse, em posicione, prenc consciencia del problema, respecte i visibilitze tota la diversitat d’opcions que hi ha”; “Per la diversitat intente estudiar i mantidre la ment oberta; i considere essencial que es tracte a l’escola per a evitar les discriminacions”; “Jo ho porte amb total naturalitat i el que m’agradaria és que tot el món ho portara també així”; “M’agradaria viure en un món on les diferències (allò realment interessant de les persones) no siguen un estigma sinó una oportunitat”, etc.

Mentre nosaltres ens posàvem nerviosxs davant de la càmera, una bona part del grup, amb ganes d’intimitat, s’ha quedat a la sala, han fet rogle i s’han posat a contar-se experiències que, segons ens han contat, han emocionat a més d’una persona. Així que… demostrat, el grup és divers, està viu i no li fa falta la meua “direcció”, cosa que m’alegra moltíssim. D’ací quinze dies, més.

Si voleu llegir les actes de les anteriors reunions, piqueu ací.

I de regalet, deixem el vídeo “Tengo dos mamás“, del canal de Vero Basku.

Estrenant-nos al blog!

Acta de la reunió de l’equip de mediació 

31 de gener de 2018

Ordre del dia:

  • Posada en comú de la trobada de Mediació al IES Benlliure
  • Valoració personal amb comentaris al blog

Assistents: 9 alumnes de 1r A i 8 profes (comptant les companyes que han vingut de pràctiques)

  1. Posada en comú de la trobada de Mediació al IES Benlliure

Hem anat a l’aula d’ordinadors per poder utilitzar-los després per a pujar els comentaris al blog Els punys no parlen. Hem començat la sessió llegint l’acta de la profe Anabel sobre la jornada de mediació que es va fer el passat dilluns 18 de desembre al IES Benlliure, trobada per posar en comú les diferents experiències que hi ha a altres centres.

Aquesta lectura i posterior comentari ha servit per recordar els alumnes que hi havien anat les activitats que es van fer, així com informar als que no hi havien anat i compartir l’experiència amb elles i ells.

  1. Valoració personal amb comentaris el blog

Un cop hem comentat amb la resta del grup les diferents parts que va tenir la trobada, era moment de pujar un comentari individualitzat al blog de mediació de l’institut per tal de donar a conèixer a la resta del centre i a la comunitat educativa l’opinió de cadascun dels alumnes que hi van anar.

Entre aquestes valoracions destaquen les relacions i gent que van conèixer d’altres instituts així com els vídeos i actuacions que van mostrar el que fan altres equips de mediació als seus centres. Els nostres alumnes també han destacat als seus comentaris el caràcter lúdic de moltes de les dinàmiques de grup que es van desenvolupar durant la jornada així com les fotos que estan penjades al blog on ixen ells i els profes acompanyants. En general la valoració és positiva i s’anima a participar-hi durant els propers cursos.

Acta feta per Alberto Molina

 

Els ODS i l’Observatori de la Convivència

Segon dia de formació de l’Observatori de la Convivència per part de la ONG Jóvenes y desarrollo.

Dilluns, 29 de gener de 2018

26 assistents: 1A (3), 1B, 1C (2), 1D (2), 1E (2), 1F, 2B, 2D, 2E, 2F, 3A, 3B, 3C, 4A, 4B (2),1BatA (2), 1BatC, 1BatH, 2BatA

A la sessió anterior, quedàrem a seleccionar un dels problemes i respondre a les qüestions següents: per què ens preocupa?, quines en són les causes i les conseqüències, quines dues notícies sobre el tema podem aportar-hi, i si trobem aquest problema en el dia a dia del nostre institut, en quins moments i quines són les actituds. Per grups, fan un cartell on han d’aparéixer totes les qüestions del tema seleccionat.

Per als observadores i observadores del nostre institut, els temes d’interés són els següents:

  • Les fronteres. Al cartell veiem, en color roig, les causes, i en negre, les conseqüències. També hi apareixen els països que tenen problemes amb les seues fronteres. Les causes que hi aporta el grup són: la política, les dictadures, el racisme, la intolerància… I les conseqüències: la mort, l’opressió… Quan el grup explica el seu mural, s’obri un interessant debat sobre si al nostre institut hi ha o no racisme. El cartell inclou també cites interessants, per exemple “Las fronteras son dibujos en mapas que aún no podemos entender”.
  • L’ús i abús de les tecnologies. Aquest grup explica les conseqüències negatives de l’abús de les noves tecnologies, entre les quals hi destaca el ciberbullying.
  • L’assetjament escolar. El grup aporta dades, per exemple que el 9’3% dels joves pateix assetjament escolar. Els missatges que omplin el cartell són de respecte i de desig de canvi: “Esto tiene que cambiar”.
  • El tabac i altres hàbits tòxics. Per a aquest grup, el tabac és un problema que fins i tot afecta a la convivència, ja que la necessitat de fumar porta a estar més nerviós a classe.

Després del treball en grups, ens posem en cercle i la formadora pregunta i explica què és l’ONU i que són els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Ens posa també un vídeo explicatiu (www.los17ods.org). L’any 2015, 193 països van acordar a la seu de Nacions Unides els 17 objectius següents, que s’havien d’acomplir abans de 2030: eradicar la pobresa; acabar amb la fam; garantir una bona salut; garantir una educació de qualitat; garantir la igualtat de gènere, l’accés a l’aigua i a l’energia, l’ocupació digna i economia sostenible, infraestructures; reduir de la desigualtat entre els països, ciutats i comunitats sostenibles; promoure un consum responsable; lluitar contra el canvi climàtic; conservar la flora i fauna aquàtiques, la biodiversitat; promoure la pau i la justícia, i enfortir aliances.

També aclarim el concepte de “sostenibilitat”. Sostenible és tot allò estable, que no cau… I quan parlem que el món ha de ser sostenible, volem dir que si no el cuidem ara, no estarà bé en el futur. Per tant, “sostenible” significa que el que nosaltres fem no ha de ser un problema per als que vindran després.

Amb els ODS es tracta d’avançar cap a un món sostenible, que no solament té a veure amb la conservació i cura de la naturalesa sinó amb les persones i amb el fet de relacionar-nos de manera sana i sense violència.

Durant el debat, algunes de les opinions són pessimistes quant a l’acompliment dels ODS, tot i que alguns dels observadors fan veure que el més depriment de tot és que la gent jove no confie en el seu acompliment. També es culpabilitza els governs, molts dels quals venen armes, per exemple, o no faciliten el reciclatge. La formadora ens posa un altre vídeo per a animar a actuar, i perquè ens adonem que la nostra implicació és important ja que serveix de model per a les persones que ens envolten.

La formadora explica també que hi ha persones (observadors/es) que fan informes sobre l’acompliment dels ODS en els diferents països. De la mateixa manera que a l’ONU, els/les observadores de la convivència al nostre centre tenen diverses funcions, entre les quals destaquem: observar i/o detectar conflictes, solucionar el que estiga a les nostres mans, i informar del conflicte o derivar si no el podem solucionar.

La formació acaba després de quasi dues hores de treball ben interessant.

El tercer sexe/gènere (Stop Diverfòbia 4)

En la reunió 4 d’Stop Diverfòbia del dia 8 de novembre de 2017, hi assisteixen 12 profes i 23 alumnes: 6 de 1r, 5 de 2n, 6 de 3r, 1 de 4t, 1 de 1r de Batxillerat, 3 de 2n de Batxillerat i 1 de FPB. Veiem un fragment del documental “Intersexion” (2012, Nova Zelanda, Direcció: Grant Lahood) i el comentem.

Un de cada dos mil bebès naixen intersexuals. N’hi ha tants com gent pèl-roja al nostre país, però ningú ho sap perquè els protocols mèdics estableixen que se’ls ha d’operar com més aviat millor i les famílies ho oculten per por a la discriminació.

Us imagineu practicar-li a una criatura de 2 anys una ablació del clítoris? El 90% de les criatures intersexuals són convertides en xiquetes perquè tenen uns clítoris/pennis que no arriben a la mida del que se suposa que ha de mesurar un penis “normal”. La família decideix en última instància si vol intervindre o no la seua criatura, però on queden els drets del bebè?

Quasi al mateix temps que un grup de joves i de profes ens interessem per la intersexualitat, ens assabentem que el tribunal constitucional alemany ha dictaminat que el govern aprove abans de 2018 la inclusió d’una tercera categoria de sexe, a més de la d’home o dona. Alemanya es convertiria així en el primer país europeu a admetre l’existència d’un altre sexe que no siga ni masculí ni femení. Països com Austràlia (2011), Nova Zelanda (2015), Índia (2009), el Pakistan (2009) o) Nepal (2012), ja han reconegut un tercer sexe o gènere, també anomenat sexe o gènere neutre, indeterminat, no especificat o intersexual. Als Estats Units, la ciutat de Nova York va emetre el 2016 el primer certificat de naixement amb la menció «intersexual». A Alemanya, ja era possible des del 2013 que els progenitors decidiren el sexe dels bebès, o que deixaren la casella en blanc.

Les persones intersexuals estan eixint de l’ostracisme, deixant enrere la culpa, i dient “prou”. Per exemple, al gener de 2017, la model Hánne Gaby Odiele va explicar al periòdic USA Today que era intersexual “És molt important per a mi, en aquest moment de la meua vida, que es trenquen els tabús. En aquest punt, en aquesta època, hauria de ser perfectament normal parlar de la intersexualitat.”

Tant de bo el nostre país es pose les piles també en aquest tema!!

Ací us deixe un fragment del documental “El clítoris” (Michéle Dominici, 2003) on una persona intersexual que va ser operada de xicoteta ens explica la seua experiència.

Darrera sessió de formació

Fotos de la darrera sessió del curs de formació impartit per Malva-conviu a l’IES Isabel de Villena (29 de novembre de 2016).

A la jornada ens varen acompanyar estudiants d’altres instituts dels poblats marítims que també participaven en el projecte Malva-conviu. Tots junts valoràrem el que havíem après en el curs de mediació, parlàrem de com podia servir a l’Institut, a nosaltres i al barri el que ara sabíem, férem cartells per a mostrar al centre les nostres propostes i els penjàrem al suro de l’Equip de Mediació. En acabant el treball, completàrem la jornada amb un dinar al bar de l’institut.

Una comunicació eficaç: els Missatges jo (sessió 6)

Acta de la 6a sessió de mediació del curs 2016-17. 8 de novembre de 2016.

Alumnat assistent: 1r A, 3; 1r B, 8; 1r D, 4; 1r F, 5, i 2n B, 1. Total alumnat: 21

Professorat assistent: Alberto i Anabel

En aquesta sisena sessió hem continuat amb la comunicació i la seua importància en el dia a dia. Avui ens hem centrat en quan nosaltres som els emissors i busquem ser assertius per poder comunicar eficaçment.

Hem recordat que l’assertivitat implica conèixer-nos a nosaltres mateixos i reconèixer en les altres persones sentiments i emocions que hem de ser capaços de transmetre.

Per aquesta raó, hem tractat els Missatges jo, que serveixen per dir clarament el que nosaltres sentim i el missatge que volem transmetre.  Per a formular Missatges jo hem de tindre en compte les següents recomanacions:

  • Evitar frases que comencen per “tu”.
  • Reconèixer les emocions que “nosaltres” tenim, i que no són provocades per altres persones.
  • Donar alternatives.

Així que la fórmula màgica d’aquests tipus d’oracions té aquesta estructura:

Quan… + Jo sent… + Necessite…

Per exemple: “Jo em sent incòmode quan parles malament dels meus amics i m’agradaria que no ho feres davant meu.”

A la sessió hem treballat sobre diferents casos reals i hem practicat frases d’aquest tipus.

En acabar, hem vist un vídeo «El poder de les paraules» que mostra com d’important és la manera en què transmetem el missatge.

Acta feta per Alberto

En aquesta entrada del blog Els missatges jo o missatges en primera persona podeu trobar més informació sobre el tema.

Acta feta per Alberto Molina

Actitud! (2a sessió 16-17)

Avui, 4 d’octubre de 2016, hem sigut menys alumnes que el primer dia, solament n’érem una vintena i dos professors. Ha sigut una sessió per als menuts on ja hem entrat en matèria pròpiament dita.

En primer lloc, Inma ens ha explicat la importància de la mediació per a resoldre conflictes, perquè, quan estem cegats pel cabreig, ens resulta difícil veure altres punts de vista. Per a demostrar la teoria, ha ficat un vídeo on hi havia un arbre caigut al mig del carrer que impedia el trànsit normal. Hi havia gent que l’observava sense fer res, d’altres es queixaven sense trobar cap solució i uns altres feien mitja volta. Finalment un xiquet baixa del bus del col·legi i se’n va directe a apartar l’arbre; en veure’l, tots comencen a ajudar-lo i al final el mouen.

Amb aquest vídeo hem vist la intel·ligència del xiquet que sense força aparent aconsegueix menejar l’arbre perquè crida l’atenció sobre el problema i ofereix una solució.

La següent activitat l’hem feta per parelles. Un de la parella havia de tancar el puny i l’altre, aconseguir que l’obrira. Per a fer-ho, hi ha hagut parelles que han fet cosquerelles o han utilitzat la violència: forçar la mà, clavar les ungles…, però a ningú se li ha ocorregut demanar-li a l’altre que l’obrira.

Aquest ha sigut un gran ensenyament de la classe d’avui: obtenir els nostres objectius d’altres formes.

Anabel González

Som màgiques (2a sessió de mediació 15-16)

Total assistents: 36 persones

Alumnat assistent: 9 de primer d’ESO, 16 de segon d’ESO i 3 de tercer d’ESO

Professores: 5 professores del centre (Ana Frías, Pilar Bueno, Pilar Soto, Rosa Sanchis i Àngels Martínez) i 2 professores convidades de l’IES Jordi de Sant Jordi.

0. Dividim el grup en dos: l’alumnat nou i l’experimentat. Amb el segon grup, practiquem la mediació seguint l’esquema extret de Construir la paz de M.C Boqué. Amb l’alumnat nou, fem les dinàmiques que es descriuen a continuació.

1) Presentació amb el joc “El basar màgic”.

Cada alumne/a té dos post-its i ha d’imaginar que es troba en un gran basar màgic i especial, on hi ha de tot, i on cadascú pot posar la característica que més desitja i deixar la que menys li agrada d’ell/a mateix/a.

2) La comunicació:

– Elements: emissor, receptor, canal, codi i missatge.

– Conducta de l’emissor:

– Verbal

– No verbal (expressió facial, somriure, mirades, gestos…)

– Paraverbal (veu, volum, timbre, entonació…)

– Errors en la comunicació.

3) L’escolta activa. Pautes. Regles bàsiques per millorar l’escolta activa.

4)Treballem la no utilització de les 12 típiques:

-Manar, dirigir.

-Amenaçar.

-Sermonejar.

-Donar lliçons.

-Aconsellar.

-Consolar, animar.

-Aprovar.

-Desaprovar.

-Insultar.

-Interpretar.

-Interrogar.

-Ironitzar.

5)Acabem la sessió amb la nostra famosa dansa Haka de mediadors/es.

Acta realitzada per Pilar Soto

Aprenent a mediar (sessió 9)

Acta de la novena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 29 d’abril de 2015.

26 persones assistents 21 alumnes. 1A (10), 1B (3), 1E (1), 2A (2), 2B (1), 4b (2) i una alumna convidada. 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. Horari: 15.00 h a 17 h Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Les dotze típiques, l’escolta activa i els passos de la mediació.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Comencem el treball llegint les tècniques d’escolta activa: mostrar interés o empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir.

Després llegim les 12 típiques, que són tècniques poc eficaces per a tindre èxit en la mediació: manar, amenaçar, sermonejar (o donar lliçons), aconsellar, consolar, donar o llevar la raó, insultar, ironitzar, interrompre, llevar importància i ignorar.

A continuació, mirem els vídeos que gravàrem al Saler fent una mediació i els analitzem, intentant millorar.

Eva i Lucia ens conten la seua participació, en representació de l’equip de mediació del centre, en un encontre de professorat interessat en la mediació.

Les persones que anaren a la formació del Saler ens conten la seua experiència i ens acomiadem amb un aplaudiment a Daniel i Alejandro per haver cuidat tan bé dels més menudets.

(Dibuix que Teresa feia durant la sessió de mediació i que resumeix a la perfecció com d’importants són els sentiments en els conflictes)

sentiments_elspunysnoparlen

Formació al Saler

Acta de la sessió de formació en Mediació al Saler. Curs 2014-2015

Persones Assistents: 29 persones. 25 alumnes. 1A (12), 1B (7), 1C (2), 1E (1), 4tA (2). 3 Professores: Àngels Martínez, Rosa Sanchis i Eli Català.

31 de març i 1 d’abril de 2015

Lloc: Casal d’Esplai El Saler.

TEMES DE LA FORMACIÓ:

  • Joc inicial: paracaigudes grupal.
  • Definició de conflicte.
  • Interessos, posicions i necessitats.
  • Estils d’abordatge dels conflictes: Competir (tauró), Col·laborar o Cooperar (mussol), Comprometre’s o Negociar (rabosa), Evitar (tortuga) i Acomodar-se (ós).
  • Les emocions en la mediació.
  • Activitat de confiança: passeig guiat per les dunes.
  • Macroestratègies de gestió de conflictes: Llei, Judici, Arbitratge, Mediació, Conciliació, Negociació i Discussió.
  • Activitat plàstica: pintura amb les mans.
  • Principis de la mediació: confidencialitat, voluntarietat i multiparcialitat.
  • Fases del procés de mediació formal: Entrada (premediació). Iniciar la mediació (obrir). Compartir punts de vista (parlar). Identificar interessos (Escoltar). Crear opcions (refer). Fer pactes (acordar) i Tancar la mediació.
  • Tècniques eficaces en la mediació. L’escolta activa: mostrar empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir. Sintonitzar i compassar. Preguntes estratègiques (circulars i obertes). Reformular.
  • Tècniques ineficaces: interrompre. Interpretar. Sermonejar. Criticar. Donar o llevar la raó. Aconsellar. Ignorar. Consolar. Llevar importància. Amenaçar.

Desenvolupament de la formació

Comencem amb el joc del paracaigudes a les dunes per a testar la cohesió del grup. Estenem un paracaigudes que té un forat al mig i intentem que no caiguen unes boles de tenis. Després, Eli tira damunt de la tela unes targes que indiquen coses bones i dolentes de la mediació i hem de fer caure pel forat les dolentes i quedar-nos amb les bones.

Comencem la formació amb una relaxació on imaginem que dibuixem números en l’arena (del 9 a l’1) i els esborrem.

Definim entre totes i tots què és un conflicte. Observem l’iceberg del conflicte en les fotocòpies i Eli ens va guiant amb diversos conflictes perquè identifiquem els interessos i les necessitats.

Formem 5 grups i cadascun d’ells representa un animal (un estil d’afrontar el conflicte). Busquem exemples de l’institut que mostren la manera d’actuar de l’estil que ens ha tocat i, a partir d’una situació que ens dóna Eli, identifiquem com actuaria el nostre animal. Ho posem en comú. Després, situem els estils en una graella formada a partir de dos eixos: la major o menor importància dels objectius i la major o menor importància de la relació.

Eli ens dóna unes fitxes a les quals els falten paraules i les completem. Per una banda hi ha les frases incompletes i per l’altra uns dibuixos que ajuden a trobar la solució.

Formem dos cercles (un dins de l’altre) i per parelles representem diferents situacions (convidem a eixir l’altra persona, ens disculpem, estem davant d’algú que ens ha vist fer el ridícul…). Després expliquem les emociones que hem sentit en cada cas. Cal reconèixer i posar nom a les emocions, i tractar de buscar-ne la causa. Algunes emocions són: alegria, ira, por, tristesa, vergonya, fàstic…

Amb la darrera parella de l’activitat anterior eixim a les dunes i fem una activitat de confiança: una de les dues persones tanca els ulls i l’altra la guia i li ensenya textures, olors…

Situem la mediació dins del marc de les macroestratègies de gestió de conflictes. Les de dalt donen més llibertat de decisió i més protagonisme a les persones que tenen el conflicte i les de baix posen en mans d’altri la solució al problema.

A partir d’unes fitxes, ordenem i repassem els passos de la mediació formal. Posem l’èmfasi en el fet que l’acord ha de ser just, mesurable i equilibrat (equitatiu).

Comencem la sessió de la vesprada amb un joc on simulem la cavalcada pegant amb els palmells en els genolls i fent diferents gestos i sorolls (cova, foc, toll, aplaudiment, revolt a la dreta o a l’esquerra…)

Per parelles, pintem amb els dits en un paper continu. Una persona pinta de color groc i l’altra de blau. Després ens canviem de lloc i pintem amb el nostre color en el dibuix de la parella. Finalment es mesclen els dos colors i es fa un dibuix conjunt. Tota l’activitat es fa en silenci fins al final, quan la parella es posa d’acord per a posar-li un nom a l’obra conjunta. Quan s’acaba, s’expliquen els dibuixos.

Treballem les habilitats mediadores, especialment les tècniques eficaces. Per a mostrar empatia podem assentir, somriure, mirar la persona, dir mots crossa com per exemple “t’entenc…”. És important la gestualitat i la postura corporal.

Per a clarificar ens són molt útils preguntes com: “A què et refereixes amb…?”. Cal fer preguntes obertes (On?, quan?, com?, qui?…) però no “Per què?”.

Reflectir és explicitar els sentiments i permetre que es ventilen.

Per a reformular, cal preguntar pels sentiments, pensaments i accions: “Com t’hauries sentit si…?”, “Què hauries pensat si…?” i “Què hauries fet si…?”.

Per grups, assagen la mediació sobre el conflicte “Sangre de bote” i Eli ens grava.

A la nit fem un joc per les dunes.

A l’endemà, juguem al tabú amb paraules de la mediació. Després les expliquem al grup.

Acabem la sessió triant una pedreta o petxina que recorde els dos dies de formació i convivència, les posem al mig  i ens felicitem per la feina ben feta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.