Category: FORMACIÓ

Darrera sessió de formació

Fotos de la darrera sessió del curs de formació impartit per Malva-conviu a l’IES Isabel de Villena (29 de novembre de 2016).

A la jornada ens varen acompanyar estudiants d’altres instituts dels poblats marítims que també participaven en el projecte Malva-conviu. Tots junts valoràrem el que havíem après en el curs de mediació, parlàrem de com podia servir a l’Institut, a nosaltres i al barri el que ara sabíem, férem cartells per a mostrar al centre les nostres propostes i els penjàrem al suro de l’Equip de Mediació. En acabant el treball, completàrem la jornada amb un dinar al bar de l’institut.

Anuncis

Una comunicació eficaç: els Missatges jo (sessió 6)

Acta de la 6a sessió de mediació del curs 2016-17. 8 de novembre de 2016.

Alumnat assistent: 1r A, 3; 1r B, 8; 1r D, 4; 1r F, 5, i 2n B, 1. Total alumnat: 21

Professorat assistent: Alberto i Anabel

En aquesta sisena sessió hem continuat amb la comunicació i la seua importància en el dia a dia. Avui ens hem centrat en quan nosaltres som els emissors i busquem ser assertius per poder comunicar eficaçment.

Hem recordat que l’assertivitat implica conèixer-nos a nosaltres mateixos i reconèixer en les altres persones sentiments i emocions que hem de ser capaços de transmetre.

Per aquesta raó, hem tractat els Missatges jo, que serveixen per dir clarament el que nosaltres sentim i el missatge que volem transmetre.  Per a formular Missatges jo hem de tindre en compte les següents recomanacions:

  • Evitar frases que comencen per “tu”.
  • Reconèixer les emocions que “nosaltres” tenim, i que no són provocades per altres persones.
  • Donar alternatives.

Així que la fórmula màgica d’aquests tipus d’oracions té aquesta estructura:

Quan… + Jo sent… + Necessite…

Per exemple: “Jo em sent incòmode quan parles malament dels meus amics i m’agradaria que no ho feres davant meu.”

A la sessió hem treballat sobre diferents casos reals i hem practicat frases d’aquest tipus.

En acabar, hem vist un vídeo «El poder de les paraules» que mostra com d’important és la manera en què transmetem el missatge.

Acta feta per Alberto

En aquesta entrada del blog Els missatges jo o missatges en primera persona podeu trobar més informació sobre el tema.

Acta feta per Alberto Molina

Actitud! (2a sessió 16-17)

Avui, 4 d’octubre de 2016, hem sigut menys alumnes que el primer dia, solament n’érem una vintena i dos professors. Ha sigut una sessió per als menuts on ja hem entrat en matèria pròpiament dita.

En primer lloc, Inma ens ha explicat la importància de la mediació per a resoldre conflictes, perquè, quan estem cegats pel cabreig, ens resulta difícil veure altres punts de vista. Per a demostrar la teoria, ha ficat un vídeo on hi havia un arbre caigut al mig del carrer que impedia el trànsit normal. Hi havia gent que l’observava sense fer res, d’altres es queixaven sense trobar cap solució i uns altres feien mitja volta. Finalment un xiquet baixa del bus del col·legi i se’n va directe a apartar l’arbre; en veure’l, tots comencen a ajudar-lo i al final el mouen.

Amb aquest vídeo hem vist la intel·ligència del xiquet que sense força aparent aconsegueix menejar l’arbre perquè crida l’atenció sobre el problema i ofereix una solució.

La següent activitat l’hem feta per parelles. Un de la parella havia de tancar el puny i l’altre, aconseguir que l’obrira. Per a fer-ho, hi ha hagut parelles que han fet cosquerelles o han utilitzat la violència: forçar la mà, clavar les ungles…, però a ningú se li ha ocorregut demanar-li a l’altre que l’obrira.

Aquest ha sigut un gran ensenyament de la classe d’avui: obtenir els nostres objectius d’altres formes.

Anabel González

Som màgiques (2a sessió de mediació 15-16)

Total assistents: 36 persones

Alumnat assistent: 9 de primer d’ESO, 16 de segon d’ESO i 3 de tercer d’ESO

Professores: 5 professores del centre (Ana Frías, Pilar Bueno, Pilar Soto, Rosa Sanchis i Àngels Martínez) i 2 professores convidades de l’IES Jordi de Sant Jordi.

0. Dividim el grup en dos: l’alumnat nou i l’experimentat. Amb el segon grup, practiquem la mediació seguint l’esquema extret de Construir la paz de M.C Boqué. Amb l’alumnat nou, fem les dinàmiques que es descriuen a continuació.

1) Presentació amb el joc “El basar màgic”.

Cada alumne/a té dos post-its i ha d’imaginar que es troba en un gran basar màgic i especial, on hi ha de tot, i on cadascú pot posar la característica que més desitja i deixar la que menys li agrada d’ell/a mateix/a.

2) La comunicació:

– Elements: emissor, receptor, canal, codi i missatge.

– Conducta de l’emissor:

– Verbal

– No verbal (expressió facial, somriure, mirades, gestos…)

– Paraverbal (veu, volum, timbre, entonació…)

– Errors en la comunicació.

3) L’escolta activa. Pautes. Regles bàsiques per millorar l’escolta activa.

4)Treballem la no utilització de les 12 típiques:

-Manar, dirigir.

-Amenaçar.

-Sermonejar.

-Donar lliçons.

-Aconsellar.

-Consolar, animar.

-Aprovar.

-Desaprovar.

-Insultar.

-Interpretar.

-Interrogar.

-Ironitzar.

5)Acabem la sessió amb la nostra famosa dansa Haka de mediadors/es.

Acta realitzada per Pilar Soto

Aprenent a mediar (sessió 9)

Acta de la novena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 29 d’abril de 2015.

26 persones assistents 21 alumnes. 1A (10), 1B (3), 1E (1), 2A (2), 2B (1), 4b (2) i una alumna convidada. 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. Horari: 15.00 h a 17 h Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Les dotze típiques, l’escolta activa i els passos de la mediació.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Comencem el treball llegint les tècniques d’escolta activa: mostrar interés o empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir.

Després llegim les 12 típiques, que són tècniques poc eficaces per a tindre èxit en la mediació: manar, amenaçar, sermonejar (o donar lliçons), aconsellar, consolar, donar o llevar la raó, insultar, ironitzar, interrompre, llevar importància i ignorar.

A continuació, mirem els vídeos que gravàrem al Saler fent una mediació i els analitzem, intentant millorar.

Eva i Lucia ens conten la seua participació, en representació de l’equip de mediació del centre, en un encontre de professorat interessat en la mediació.

Les persones que anaren a la formació del Saler ens conten la seua experiència i ens acomiadem amb un aplaudiment a Daniel i Alejandro per haver cuidat tan bé dels més menudets.

(Dibuix que Teresa feia durant la sessió de mediació i que resumeix a la perfecció com d’importants són els sentiments en els conflictes)

sentiments_elspunysnoparlen

Formació al Saler

Acta de la sessió de formació en Mediació al Saler. Curs 2014-2015

Persones Assistents: 29 persones25 alumnes. 1A (12), 1B (7), 1C (2), 1E (1), 4tA (2). 3 Professores: Àngels Martínez, Rosa Sanchis i Eli Català.

31 de març i 1 d’abril de 2015

Lloc: Casal d’Esplai El Saler.

TEMES DE LA FORMACIÓ:

  • Joc inicial: paracaigudes grupal.
  • Definició de conflicte.
  • Interessos, posicions i necessitats.
  • Estils d’abordatge dels conflictes: Competir (tauró), Col·laborar o Cooperar (mussol), Comprometre’s o Negociar (rabosa), Evitar (tortuga) i Acomodar-se (ós).
  • Les emocions en la mediació.
  • Activitat de confiança: passeig guiat per les dunes.
  • Macroestratègies de gestió de conflictes: Llei, Judici, Arbitratge, Mediació, Conciliació, Negociació i Discussió.
  • Activitat plàstica: pintura amb les mans.
  • Principis de la mediació: confidencialitat, voluntarietat i multiparcialitat.
  • Fases del procés de mediació formal: Entrada (premediació). Iniciar la mediació (obrir). Compartir punts de vista (parlar). Identificar interessos (Escoltar). Crear opcions (refer). Fer pactes (acordar) i Tancar la mediació.
  • Tècniques eficaces en la mediació. L’escolta activa: mostrar empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir. Sintonitzar i compassar. Preguntes estratègiques (circulars i obertes). Reformular.
  • Tècniques ineficaces: interrompre. Interpretar. Sermonejar. Criticar. Donar o llevar la raó. Aconsellar. Ignorar. Consolar. Llevar importància. Amenaçar.

Desenvolupament de la formació

Comencem amb el joc del paracaigudes a les dunes per a testar la cohesió del grup. Estenem un paracaigudes que té un forat al mig i intentem que no caiguen unes boles de tenis. Després, Eli tira damunt de la tela unes targes que indiquen coses bones i dolentes de la mediació i hem de fer caure pel forat les dolentes i quedar-nos amb les bones.

Comencem la formació amb una relaxació on imaginem que dibuixem números en l’arena (del 9 a l’1) i els esborrem.

Definim entre totes i tots què és un conflicte. Observem l’iceberg del conflicte en les fotocòpies i Eli ens va guiant amb diversos conflictes perquè identifiquem els interessos i les necessitats.

Formem 5 grups i cadascun d’ells representa un animal (un estil d’afrontar el conflicte). Busquem exemples de l’institut que mostren la manera d’actuar de l’estil que ens ha tocat i, a partir d’una situació que ens dóna Eli, identifiquem com actuaria el nostre animal. Ho posem en comú. Després, situem els estils en una graella formada a partir de dos eixos: la major o menor importància dels objectius i la major o menor importància de la relació.

Eli ens dóna unes fitxes a les quals els falten paraules i les completem. Per una banda hi ha les frases incompletes i per l’altra uns dibuixos que ajuden a trobar la solució.

Formem dos cercles (un dins de l’altre) i per parelles representem diferents situacions (convidem a eixir l’altra persona, ens disculpem, estem davant d’algú que ens ha vist fer el ridícul…). Després expliquem les emociones que hem sentit en cada cas. Cal reconèixer i posar nom a les emocions, i tractar de buscar-ne la causa. Algunes emocions són: alegria, ira, por, tristesa, vergonya, fàstic…

Amb la darrera parella de l’activitat anterior eixim a les dunes i fem una activitat de confiança: una de les dues persones tanca els ulls i l’altra la guia i li ensenya textures, olors…

Situem la mediació dins del marc de les macroestratègies de gestió de conflictes. Les de dalt donen més llibertat de decisió i més protagonisme a les persones que tenen el conflicte i les de baix posen en mans d’altri la solució al problema.

A partir d’unes fitxes, ordenem i repassem els passos de la mediació formal. Posem l’èmfasi en el fet que l’acord ha de ser just, mesurable i equilibrat (equitatiu).

Comencem la sessió de la vesprada amb un joc on simulem la cavalcada pegant amb els palmells en els genolls i fent diferents gestos i sorolls (cova, foc, toll, aplaudiment, revolt a la dreta o a l’esquerra…)

Per parelles, pintem amb els dits en un paper continu. Una persona pinta de color groc i l’altra de blau. Després ens canviem de lloc i pintem amb el nostre color en el dibuix de la parella. Finalment es mesclen els dos colors i es fa un dibuix conjunt. Tota l’activitat es fa en silenci fins al final, quan la parella es posa d’acord per a posar-li un nom a l’obra conjunta. Quan s’acaba, s’expliquen els dibuixos.

Treballem les habilitats mediadores, especialment les tècniques eficaces. Per a mostrar empatia podem assentir, somriure, mirar la persona, dir mots crossa com per exemple “t’entenc…”. És important la gestualitat i la postura corporal.

Per a clarificar ens són molt útils preguntes com: “A què et refereixes amb…?”. Cal fer preguntes obertes (On?, quan?, com?, qui?…) però no “Per què?”.

Reflectir és explicitar els sentiments i permetre que es ventilen.

Per a reformular, cal preguntar pels sentiments, pensaments i accions: “Com t’hauries sentit si…?”, “Què hauries pensat si…?” i “Què hauries fet si…?”.

Per grups, assagen la mediació sobre el conflicte “Sangre de bote” i Eli ens grava.

A la nit fem un joc per les dunes.

A l’endemà, juguem al tabú amb paraules de la mediació. Després les expliquem al grup.

Acabem la sessió triant una pedreta o petxina que recorde els dos dies de formació i convivència, les posem al mig  i ens felicitem per la feina ben feta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Contra la por… (Sessió 7)

Acta de la setena sessió de Mediació del curs 2014-2015

Persones Assistents:

28 persones

19 alumnes. 1A (5), 1B (6), 1C (2), 2A (2), 2B (1), 4tA (2), 1r BAT (1). 6 Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado i Rosa Sanchis. 1 alumna convidada. 2 professors en pràctiques.

Horari: 15.00 h  a 16.30 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Joc: Piu-piu.
  • Idees per a fer front a la violència.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pilar ens proposa el joc del Piu-piu. Amb els ulls tancats hem de caminar per la sala fins que trobem el pollastre i la gallina, uns personatges amb els quals hi estarem segurs.

Tot seguit, formem un rogle i dos alumnes conten un cas d’assetjament que han patit i tot el grup fa preguntes per a intentar esclarir els fets.

Després, fem grups de 5 o 6 persones i cadascun d’ells genera idees que hagen funcionat contra les violències i les escriu i/o dibuixa en un paper gran. A continuació, tot el món canvia de grup menys una persona (l’amfitriona) i es comparteixen les idees dels diferents grups. Finalment es posen en comú les millors propostes i es comenten en gran grup. Algunes d’aquestes són:

  • Demanar ajuda
  • Mantindre la calma
  • Donar suport a la víctima
  • Bloquejar la persona que ens insulta a les xarxes socials
  • Confiar en nosaltres i no deixar-nos dur per pensaments negatius com el de sentir-se inferior…
  • Explicar com ens sentim i com ens agradaria que ens tractaren amb missatges jo
  • Intentar dialogar i preguntar els motius de l’agressió
  • Unir-se per a enfrontar-se amb les persones agressores
  • Buscar que algú parle amb l’agressor
  • Afrontar la por: parlar del que ha passat, bloquejar les amenaces…
  • Sensibilitzar la gent
  • No callar
  • Enviar missatges de suport en persona i a les xarxes socials…

Una de les idees bàsiques que apareixen en la discussió és la por a enfrontar-se a les persones assetjadores per si ens convertim en víctimes. També es diu que una de les millors maneres de fer-li front és la unió i, per això, decidim quedar en un pati amb algunes de les persones que varen participar en l’agressió i tot l’equip de medició.

Tanquem la sessió fent un cercle amb les mans juntes i felicitant-nos per la feina ben feta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cultura de Pau a l’IES Isabel de Villena

Presentació a Prezi

prezi

El nostre equip de mediació participa en la IV JORNADA DE CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR.

Adreçada al professorat de centres educatius i altres professionals de la comunitat educativa interessats.

Data i lloc de realització: Dimecres 25 de febrer de 2015 a l’Aula Magna de La Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de La Universitat de València (Av. Blasco Ibañez, 30).

Ací pots vore el Programa.

No mires cap a un altre costat!

Olweus_2001

Per què no actuen els espectadors?

L’any 2012 una adolescent de 16 anys, que havia begut molt, va ser violada pels membres de l’equip de futbol de secundària d’Steubenvill, Ohio. La xica estava semiinsconscient i aquestos la varen portar, durant gran part de la nit, de festa en festa i, entre altres humiliacions, se li pixaren damunt públicament. Cap persona de les que hi havia a les diverses festes va fer res per a evitar-ho, ni tan sols cridar per telèfon anònimament. A la xarxa es van pujar vídeos de l’agressió sexual i també un vídeo d’un conegut dels violadors on es burlava de la xica i del fet.

Per què ningú va fer res? Per què cap dels adolescents i joves que es trobaven a les festes va actuar?
Als USA s’estan duent a terme programes amb joves que intenten promoure la intervenció de l’espectador. Es tracta de cursos que busquen apoderar els joves i trencar el corporativisme masculí. Ensenyen els estudiants a parlar i a prendre consciència que les bromes sobre la violació i la violència sexual real no han de ser tolerades en silenci. Els ajuda a considerar què fer davant de situacions de violència, abans que passen; també a superar les barreres socials i el temor a intervenir. Es tracta de desenvolupar habilitats i de saber que hi ha moltes opcions quan s’enfronten a aquestes situacions.
Les avaluacions del programes mostren que tenen un efecte molt positiu tant en la voluntat d’intervenir com en els comportaments reals.

Alguns dels factors facilitadors de la violència són aquestos:

  1. El major factor facilitador de la violència és la idea que el comportament és tolerat secretament (Ella volia, a ell li agradava…).
  2. En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. El que pensen els altres és més important que les seues pròpies actituds.
  3. Això significa que fins i tot les expressions “menors” de sexisme, homofòbia, transfòbia…, com per exemple les floretes, els insults “de broma” (maricó, marimacho…) o els acudits sobre la violació o sobre les persones homosexuals, etc., poden tindre una enorme influència ja que impliquen que degradar les dones (o les persones homosexuals) és acceptable i que la violació o qualsevol altra agressió és cosa de riure.
  4. Aquestes opinions desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no seran recolzats si actuen contra una agressió o fins i tot poden pensar que ells mateixos es convertiran en víctimes perquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual.
  5. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.
  6. Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Per exemple la idea que la violació és sempre visiblement violenta i no es produeix quan una persona és incapaç de consentir perquè ha begut molt. En el judici per la violació de la xica d’Ohio, un testimoni d’Stuebenville justifica la seua inacció dient que no va tractar de detenir els jugadors quan els joves ensenyaven els pits de la xica perquè en aquell moment “ningú va vore que era greu”.
  7. També és una dificultat afegida per a interrompre un comportament violent que els adolescents i joves perceben que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars.
  8. En els casos on hi ha un consum d’alcohol o d’altres drogues, els adolescents sovint no demanen ajuda a les persones adultes per por a ficar-se en problemes amb els pares.
  9. Un factor que també cal tenir en compte és la culpa. A les xiques, se les educa en la por a patir una agressió sexual i el que han de fer és no “posar-se en perill” deixant d’anar a llocs soles, deixant de beure, no posant-se roba “provocativa”, etc. és a dir, la solució a la violència que altres exerceixen és que no facen coses i, quan les fan, se les culpabilitza de les conseqüències (i elles mateixes poden sentir que són culpables i no demanar ajuda).
  10. Les investigacions mostren que solament amb una persona que parle, ja pot trencar-se l’assentiment tàcit dels espectadors i frenar-se així l’escalada cap a formes més greus de violència.

La responsabilitat davant de la violència també és nostra i no podem esperar que una altra persona actue per nosaltres.
Actua!

Pot mirar també el vídeo de l’entrada Si no fas res, ets còmplice. I l’entrada de karicies La meua classe.

Tutories afectives

A l’IES Enric Valor de Silla estan duent a terme unes Tutories afectives on l’alumnat de mediació tracta d’ajudar altres alumnes que tenen problemes d’integració o són marginats.  Un exemple de bona pràctica!!!

Tutoria entre iguals

Programa de voluntariat “Tutoría entre iguales” de l’IES Florencio Pintado de Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova) on l’alumnat de batxillerat dóna classes de suport a alumnat de secundària. Un exemple de bones pràctiques!!!

El gat i el ratolí

“Tanqueu els ulls i imagineu que esteu caminant per una vorera molt llarga. Al final del carrer, arribeu a una vella casa abandonada i no podeu evitar entrar-hi. La porta s’obri, grinyolant, i recorreu amb la mirada l’interior d’una habitació fosca i buida. De sobte, una estranya sensació comença a envair-vos. El cos comença a tremolar-vos i noteu que us aneu fent cada vegada més xicotets. A poc a poc, deixeu de vore el carrer perquè la finestra queda molt alta i continueu minvant fins al punt que el sostre sembla el d’una catedral, de tan lluny com queda. Noteu ara que canvieu de forma. El nas se us allarga i el cos se us ompli de pèl. Us adoneu que esteu de quatre potes i aleshores compreneu, amb horror, que us heu transformat en un ratolí.

Amb el nou estat, mireu l’habitació. Us heu arraconat en un extrem de l’habitació i veieu moure’s la porta lleugerament. Ha entrat un gat que mira al seu voltant molt lentament, amb indiferència. De sobte us veu, el seu cos es tensa i es dirigeix cap a vosaltres. Sentiu els batecs del vostre cor, us costa respirar i noteu la fredor de la paret amb la qual us voleu fondre, sense aconseguir-ho. Mireu el gat i ell us mira a vosaltres, mentre avança, amenaçadorament…

Què sentiu? En aquest precís instant, quines alternatives teniu? Què decidiu fer?

Just en el moment en què el gat es disposa a llançar-se sobre vosaltres, el seu cos i el vostre comencen a  tremolar. Sentiu que us transformeu novament, però aquesta vegada creixeu. El gat sembla fer-se més i més xicotet i canvia de forma fins a convertir-se en un ratolí. Us mireu les potes i veieu, amb satisfacció, que ara vosaltres sou un gat.

Com us sentiu ara que sou més grans i ja no esteu acorralats? Què us sembla el ratolí? Sabeu què sent? Què decidiu fer amb ell?

Abans de poder fer-li res, comença de nou la metamorfosi i a poc a poc aneu recuperant la forma humana. El ratolí també torna a ser un gat i passa pel vostre costat fregant-se mimosament amb la cua en la vostra cama. Eixiu de la casa, obriu els ulls, i deixeu que el solet us escalfe la cara una estona.”

 

Sentir-se ratolí, o sentir-se gat, és només una de les moltes formes de violència que podem experimentar o provocar. Però n’hi ha d’altres motivades per l’enveja, per la intolerància, pel desconeixement o la por al que és diferent, per models de masculinitat o feminitat caducs… L’objectiu de la mediació escolar és previndre aquestes violències que, com no podia ser d’altra manera, també es reprodueix a l’escola, i aprendre a resoldre els conflictes de manera constructiva.

No direm res nou si afirmem que la violència és un model inhumà de comportament, insolidari, injust i negador de l’altr@ com a legítim i igual. La mediació escolar sorgeix als USA a finals dels 60 i a poc a poc ha anat estenent-se a casa nostra, convivint amb altres maneres d’acostar-se al conflicte. Per a una part de la comunitat educativa, la conflictivitat és culpa d’un grup d’alumnes que cal controlar amb mesures disciplinàries. La introducció de programes de mediació i de resolució de conflictes aporta nous recursos, tant a l’alumnat com al professorat, per a previndre la violència.

Però la vertadera meta, si el que volem és formar persones compromeses amb el món, és la implicació de la comunitat educativa en un món més just mitjançant la pràctica de la no violència activa i el conreu de la pau. El treball cooperatiu, la participació democràtica, l’expressió positiva dels sentiments i desitjos, l’aula pacífica sense jerarquies ni violències… són el camí per a convertir-nos en autèntiques peacebuilding o persones constructores de pau. La democràcia real comença a l’aula, i si el que volem són persones compromeses amb el món que els ha tocat viure, haurem d’ensenyar-l@s.

Actua!

Olweus_2001

Per què no actuen els espectadors?

L’any 2012 una adolescent de 16 anys, que havia begut molt, va ser violada pels membres de l’equip de futbol de secundària d’Steubenvill, Ohio. La xica estava semiinsconscient i aquestos la varen portar, durant gran part de la nit, de festa en festa i, entre altres humiliacions, se li pixaren al damunt públicament. Cap persona de les que n’hi havia a les diverses festes va fer res per a evitar-ho, ni tan sols cridar per telèfon anònimament. A la xarxa es van pujar vídeos de l’agressió sexual i també un vídeo d’un conegut dels violadors on es burlava de la xica i del fet.

Per què ningú va fer res? Per què cap dels adolescents i joves que es trobaven a les festes va actuar?
Als USA s’estan duent a terme programes amb joves que intenten promoure la intervenció de l’espectador. Es tracta de cursos per apoderar els joves i trencar el corporativisme masculí. Ensenyen els estudiants a parlar i a prendre consciència que les bromes sobre la violació i la violència sexual real no han de ser tolerades en silenci. Els ajuda a considerar què fer, abans que passen, davant de situacions de violència; també a superar les barreres socials i el temor a intervenir. Es tracta de desenvolupar habilitats i de saber que hi ha moltes opcions quan s’enfronten a aquestes situacions.
Les avaluacions del programes mostren que tenen un efecte molt positiu tant en la voluntat d’intervenir com en els comportaments reals.

Alguns dels factors facilitadors de la violència són aquestos:

  1. El major factor facilitador de la violència és la idea que el comportament és tolerat secretament (Ella volia, a ell li agradava…).
  2. En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. El que pensen els altres és més important que les seues pròpies actituds.
  3. Això significa que fins i tot les expressions “menors” de sexisme o homofòbia, com per exemple les floretes, els insults “de broma” (maricó, marimacho…) o els acudits sobre la violació o sobre les persones homosexuals, etc., poden tindre una enorme influència ja que impliquen que degradar les dones (o les persones homosexuals) és acceptable i que la violació o qualsevol altra agressió és cosa de riure.
  4. Aquestes opinions desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no seran recolzats si actuen contra una agressió o fins i tot poden pensar que ells mateixos es convertiran en víctimes perquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. En el cas de l’homofòbia, si es defensa a una persona homosexual, existeix la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual.
  5. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen i diguen que estan en contra de la violència davant de situacions concretes, no solament de paraula.
  6. Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Per exemple la idea que la violació és sempre visiblement violenta, i no es produeix quan una persona és incapaç de consentir perquè ha begut molt. En el judici per la violació de la xica d’Ohio, un testimoni d’Stuebenville justifica la seua inacció dient que no va tractar de detenir els jugadors quan els joves ensenyaven els pits de la xica perquè en aquell moment “ningú va vore que era greu”.
  7. També és una dificultat afegida per a interrompre un comportament violent que els adolescents i joves perceben que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars.
  8. En els casos on hi ha un consum d’alcohol o altres drogues, els adolescents sovint no demanen ajuda a les persones adultes per por a ficar-se en problemes amb els seus pares.
  9. Un factor a tindre en compte és la culpa. A les xiques se les educa en la por a patir una agressió sexual i el que han de fer és no “posar-se en perill” deixant d’anar a llocs soles, deixant de beure, no posant-se roba “provocativa”, etc. és a dir, la solució a la violència que altres exerceixen és que no facen coses i, quan les fan, se les culpabilitza de les conseqüències (i elles mateixes poden sentir que són culpables i no demanar ajuda).
  10. Les investigacions mostren que solament amb una persona que parle, ja pot trencar-se l’assentiment tàcit dels espectadors i frenar-se així l’escalada cap a formes més greus de violència.

La responsabilitat davant de la violència també és nostra i no podem esperar que una altra persona actue per nosaltres.
Actua!

Pots mirar també el vídeo de l’entrada Si no fas res, ets còmplice. I l’entrada de karicies La meua classe.

Viviendo las emociones

“Viviendo emociones” es una guía básica para desenvolverse en el apasionante mundo de las emociones. Parte de una premisa clara; las emociones son energía humana, por tanto, ni se crean ni se destruyen; solo se transforman.

La guía se compone del “Manifiesto de las emociones”, un documento que proporciona unas pinceladas clave para usar la emoción de un modo efectivo en nuestro trabajo, e incluso en nuestra vida.

Y de la “Tabla periódica de las emociones”, donde se presentan todas las emociones como elementos químicos. Desde esta tabla podemos elegir las emociones, alterar sus valores y mezclarlas a nuestro gusto para generar interés y empatía. Cada emoción está enlazada a una página web donde se puede leer su definición y buscar sinónimos y antónimos.

Os animamos a usar todas estas herramientas; a observar, a probar, a distinguir todas las emociones que se transforman delante de nuestros ojos, a buscar combinaciones sorprendentes para hacer de cada web, de cada vídeo, de cada tweet, de cada empresa, de cada producto… algo realmente único.

Descargad el documento y si os gusta compartirlo ;-)
Y… a emocionar!!

FUENTE

Viviendo las emociones.

Anàlisi dels conflictes

En tot conflicte, les aparences poden no deixar-nos veure la complexitat del problema; ens cal informació i per això hem de tindre en compte una sèrie d’elements:

  • A part dels PROTAGONISTES implicats, cal considerar l’existència d’altres persones que hi influeixen o pressionen.

  • La POSICIÓ que cada participant manté no sempre té a veure amb les seues NECESSITATS. Sovint, allò que demanen no és el que realment necessiten.

  • És important conèixer la RELACIÓ entre els participants. No és el mateix un conflicte amb una persona a qui veiem tots els dies que amb algú amb qui només tractem esporàdicament.

  • Conèixer els SENTIMENTS dels protagonistes és fonamental per entendre la seua situació i perquè aquests coneguen l’abast del conflicte en ells mateixos i en l’altre.

  • Aprofundir en l’escala de VALORS dels protagonistes ens ajudarà a entendre les seues accions i a buscar solucions satisfactòries.

  • En quin MOMENT DEL CONFLICTE ens trobem? El conflicte no sempre és un fet puntual. De vegades prové d’anys anteriors i ha estat latent fins que una situació el fa esclatar.

Les SOLUCIONS al conflicte, les han de proposar els mateixos protagonistes. La persona mediadora, aprofundint en els aspectes anteriors, ajudarà els protagonistes a una solució negociada on les dues persones guanyen.

Expressar sentiments amb els missatges en 1a persona o missatges jo

Els missatges en primera persona són una manera de manifestar els nostres drets mostrant respecte a les altres persones. Els missatges en primera persona ofereixen l’oportunitat de dialogar amb l’altra persona, que ens entenga i que haja de posar-se en evidència amb la seua resposta.

Els missatges en primera persona permeten fer saber als altres què pensem, què sentim i què desitgem en relació a una situació en la qual ens sentim incòmodes.

Recordarem la fórmula:

Dir el nom: Laura

Com ens sentim: estic enfadada, disgustada, trista…

Per què?: Perquè no puc anar a jugar al bàsquet amb vosaltres

Dir què voldríem: i m’agradaria formar part de l’equip.

Practica a formular aquestes demandes amb missatges en primera persona:

a. Un company sempre es burla d’un xic que porta un aparell a les dents. Què li dius?

b. Tens la sensació que la teua millor amiga t’evita. No saps si l’has ofesa o molestada d’alguna manera.

c. Una xica se’n riu sempre del teu aspecte físic: cabells, roba…, i penses que ja s’està passant de la ratlla.

d. Un company et demana cada dia els deures per copiar-se’ls. Un dia no t’importa deixar-los, però ara ja és un costum, quasi un dret adquirit.

e. Algú ha usat el teu retolador negre sense permís i no l’ha tapat, o siga que el retolador s’ha fet malbé. No et sap greu deixar les coses, però vols que les tracten amb cura.

f. Una companya t’ha proposat de no anar a classe el dimecres a la vesprada. Els seus pares no són a casa i podreu passar el temps connectades a Internet.

g. A la teua classe, sempre es posen els exàmens quan una minoria vol i no es tenen en compte les teues necessitats (tu tens activitats extraescolars i no pots estudiar sempre que voldries).

h. La classe sempre està feta un porquer perquè dues o tres persones no tenen gens de cura i el tutor ja us ha castigat sense pati més d’una vegada.

Com sonen els missatges en primera persona? Són acusatoris? Permeten dir allò que volem? És fàcil o difícil formular-los? Els heu aplicat mai? Creieu que funcionen?

Font:

Carme Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002

Expressió d’emocions i sentiments

Diferents emocions en una mateixa situació

1. La teua millor amiga decideix fer el treball de llengua amb una companya que és nova i tu et quedes sense parella.
Tu et sents…
La teua amiga se sent…
L’altra xica se sent…
2. El xic de darrere teu llança una bola de paper al mig de la classe de música. El professor castiga tothom amb dues pàgines de deures si no ix el culpable. Precisament hui tu vas a natació i no arribes a casa fins a l’hora de sopar.
Tu et sents…
El xic del teu darrere se sent…
El professor se sent…
3. Aquest matí t’has alçat molt prompte per acabar el treball de plàstica. És un collage molt complicat que t’has esforçat molt a fer. Creus que la professora et felicitarà. Mentre et pentinaves per anar a l’escola, la teua germana menuda s’ha acostat a admirar el treball amb el got de llet a la mà i se li ha tombat sobre el collage.
Tu et sents…
La teua germana se sent…
La professora se sent…
4. Ahir vas anar cap a casa amb Paula i hui també heu arribat junts a classe. Viviu al mateix carrer. En entrar a la classe tothom ha cridat: Visca els nòvios!
Tu et sents…
Mercè se sent…
Els companys i companyes se senten…
5. El teu millor amic és una miqueta gros. Hi ha tres xics de la classe que sempre se’n burlen. El dissabte éreu als futbolins quan van aparèixer ells i es van posar a insultar el teu amic dient-li «bola de greix».
Tu et sents…
El teu amic se sent…
Els tres xics se senten…
6. T’agrada portar pantalons estrets i, quan anaves a l’escola, ningú et deia res; però ara, a l’institut, uns xics més grans han començat a dir-te: plumilla, nena, mariquita… Això et molesta, però el pitjor de tot és que el teu millor amic sembla que comença a apartar-se de tu i alguna vegada t’ha paregut que reia quan t’insultaven.
Tu et sents…
El teu amic se sent…
Els xics més grans se senten…
7. N’has suspés unes quantes a la primera avaluació i ta mare t’ha llevat el mòbil durant tota la setmana. Els teus amics s’han burlat pel castic.
Tu et sents…
Ta mare se sent…
Els teus amics se senten…

8. La tutora us ha castigat a tot el grup perquè no heu seguit les instruccions que ella havia donat per a fer l’activitat i perquè sempre esteu discutint i no aneu per feina.
Tu et sents…
La tutora se sent…
Els companys i companyes del teu grup se senten…

Qüestions per a reflexionar.
2. Pot haver un conflicte sense sentiments?
3. Podem comprendre que hi haja reaccions emotives diferents? A què poden ser degudes?
4. És important tenir en compte els sentiments de les altres persones per a resoldre millor els conflictes? Per què?

Font:

Carme Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002

Elements que dificulten la comunicació

sacalengua-570x349

· Aconsellar (donar lliçons, sermonejar…): Dius el que tu faries en el lloc de la persona que té el problema, encara que no t’haja demanat consell. Frases model: «hauries de canviar», «si jo fóra tu, faria…», «seria millor que t’ho prengueres d’una altra manera»…

· Burlar-se’n: Mentre t’ho conta, o després, et burles del que li ha passat o dels seus sentiments. Frases model: «ets un babau», «mira què bleda, per no res et queixes», «sembles una Magdalena, tant de plorar»…

· Canviar de tema: A la mínima oportunitat, interromps la persona que està contant la seua història i canvies de tema. Frases model: «hui sí que fa bon temps», «te’n véns a jugar?», «ja són les tres!»…

· Criticar: Quan et conta el seu conflicte, el critiques com si fóra ell/a qui en tinguera la culpa. Frases model: «ets un desastre», «sempre fas el mateix», «els teus amics són millors…», «t’equivoques contínuament»…

· Insultar: Insultes la persona directament o indirecta (a un altre, a les xarxes socials…). Frases model: «només a un idiota se li ocorreria fer-ho com tu», «no m’esperava menys d’una impresentable», «aquest paio és imbècil!»

· Interrompre: Talles el relat i et poses a contar alguna cosa que t’ha passat a tu o a algú altre, en relació al tema. Frases model: «perdona que et talle, però…», «ara que hi pense…», «canviant de tema», «doncs jo un dia…»…

· Jutjar: Escoltes el que et diuen, però opines negativament sobre la persona o la seua manera d’actuar com si només tu en tingueres la veritat. Frases model: «No tens raó», «tu tens la culpa», «això que fas és horrible»…

· Llevar importància: Minimitzes el valor del que t’estan contant, li lleves importància i no tens en compte els sentiments o la visió de la persona que ho està patint. Frases model: «a mi em va passar el mateix», «això no és res comparat amb el que li va passar a…», «encara podria haver estat pitjor»…

Elements que dificulten la comunicació en PDF

COM FER UNA MEDIACIÓ

▶ mediacio torrego sense explicacions – YouTube.

0.     PREMEDIACIÓ

(Permet desfogar-se. Crea les condicions per a la mediació)

  • Presenta’t. Parla amb les parts per separat i demana’ls que et conten la seua versió. Intenta guanyar-te la seua confiança.
  • Determina si la mediació és apropiada en aquest cas.
  • Explica’ls el procés (regles, compromisos…) i comprova que estan disposats a col·laborar.
  • Deixa que es desfoguen i després pensa estratègies per a plantejar la mediació.
  • Acorda un dia, lloc i hora concret per a la mediació.

 FRASES MODEL

  • La mediació consisteix a… i n’hi ha una sèrie de regles que hauràs d’acceptar.
  • Jo no prendré partir per cap de les dues persones, tampoc jutjaré ni valoraré res del que digues. Ni et donaré les solucions, sinó que intentaré que les trobeu vosaltres.
  • Estàs d’acord que jo siga el/la teu/a mediador/a?

1.        PRESENTACIÓ I REGLES

 (Possibilitat la confiança en el procés i en les persones mediadores)

  •  Dóna la benvinguda a les persones i presenta’t.
  • Recorda les condicions de la mediació: Voluntari-Confidencial-Respectuós-Col·laboratiu-Imparcial (Els mediadors/es no prenen partit. Es parla i s’escolta per torns. Cal cooperar per canviar la situació. La mediació és confidencial…)

 FRASES MODEL

  • Hola, sóc… Açò és el que farem…
  • Heu de respectar-vos i no insultar-vos. Convé que sigueu honestos. També heu d’escoltar-vos i no interrompre-vos.
  • Abans de començar, esteu d’acord amb aquestes normes?
  • Parlarem per torns, qui vol començar?

 2.        CONTA’M

(Es pretén saber què ha passat. S’escolten les versions (necessi-tats, sentiments…) de les parts.)

  •  Anima a les persones, per torns, a contar la seua versió i a expressar els seus sentiments.
  • Para atenció a les seues preocupacions, necessitats i sentiments.
  • Practica l’escolta activa. Mostra interés, parafraseja, clarifica, resumeix, reformula, reflexa els sentiments…
  • Intenta que les persones se senten escoltades, ateses i enteses.

 FRASES MODEL

  • Per favor, explica’ns què va passar i com et vas sentir.
  • Aleshores, el que va passar segons la teua versió és…?
  • Com t’has sentit? De quina forma t’ha afectat?
  • Vols afegir-hi res més?
  • Si he entés bé, el que ha passat segons tu és… i t’has sentit…?

 3.        ACLARIR EL PROBLEMA

 (Es defineix conjuntament el problema, que passa de ser individual a ser compartit. Intentem el consens.)

  •  Intenta que abandonen la idea que és l’altre qui té un problema i que assumisquen que n’hi ha un problema compartit que s’ha de tractar conjuntament.
  • Fes preguntes per aprofundir o concretar aspectes poc clars.
  • Intenta captar posicions, interessos, sentiments i valors.
  • Demana a les parts que es posen en el lloc de l’altra persona i que expliquen com es deu haver sentit.
  • Continua l’escolta activa: parafraseja, clarifica, resumeix, reformula…
  • Intenta resumir les postures de cada part.

 FRASES MODEL

  • Pots repetir amb les teues paraules la versió del teu company?
  • Com creus que s’ha sentit?
  • Què vols dir amb…? Podries explicar-ho amb altres paraules?
  • De quina manera, com, amb qui, quan, on…?
  • Què et fa creure que…?
  • Què és el més important per a tu? Per què? Per què ho necessites?
  • Els teus interessos principals són…

 4.        PROPOSAR SOLUCIONS

 (Es busquen vies de solució per al problema)

  •  Pregunta a les parts sobre possibles solucions. Pots usar la tècnica de la «pluja d’idees» que consisteix a dir totes les propostes que se’ls ocórreguen, sense jutjar-les ni discutir-les, en un primer moment.
  • Demana’ls que avaluen les opcions, que seleccionen les més interessants o miren de combinar-les o de millorar-les.

 FRASES MODEL

  • Com es podria resoldre açò? Què estaries disposat a fer tu?
  • És justa, aquesta opció? Podríeu complir-la? Creieu que funcionarà?
  • Com podries millorar la teua proposta perquè fóra més acceptable per a l’altra part.
  • Què proposes a l’altra part? Que necessites per sentir-te satisfet?
  • Et sembla just? Creus que es resoldrà així el problema?

 5.        ACORDAR

 (Les parts acorden la solució més satisfactòria)

  •  Demana a les persones que facen un pla d’acció: Qui farà què, quan, on i com?
  • Demana a cadascú que resumisca el pla.
  • Felicita’ls per haver arribat a un acord.
  • Redacta l’acord. Llegiu-lo i signeu-lo.
  • Fes còpies de l’original per a cada part i arxiva l’original.

 FRASES MODEL

  • Està arreglat el problema?
  • Si us sembla bé, podem quedar d’ací a … dies i revisem els acords.

 Descarrega’t el text en PDF