Les etiquetes són per a les llaunes
Campanya antidiscriminació i prejudicis de Coca-cola per al Ramadan en Orient Mitjà: “Les etiquetes són per a les llaunes, no per a les persones” (2016).
Els punys no parlen
Blog del departament de Mediació de l'IES Isabel de Villena de València
Els punys no parlen 
Sóc Javier Bonomi i em dispose a fer un comentari sobre aquest article titulat: “Les etiquetes són per a les llaunes”. Es tracta d’una campanya antidiscriminació i prejudicis de la popular marca de begudes,Coca-cola per al Ramadan en Orient Mitjà.
Al començament del vídeo posen a sis persones a dinar a una mateixa taula, en completa oscuritat. Els comensals són: Un integrant d’una banda de Heavy, un aficionat a la psicologia, un àrab, un altre a que li agrada cuinar, i un esportista d’esports extrems.
Començen a conversar, diguent cadascú les seues costums, gustos i aficions, i els demés intenten adivinar la seua apariencia física.
Els comensals són: Un integrant d’una banda de Heavy, un aficionat a la psicologia, un àrab, un altre a que li agrada cuinar, i un esportista d’esports extrems.
Al encendre’s les llums, tots se sorprenen al vore que les seues costums no coincidien amb el model establit i etiquetat per la societat.
El video acaba amb els seus comentaris reflexionant sobre les aparençees i amb el lema del títol de la campanya.
Pense que el vídeo es un bon exemple sobre com la societat etiqueta a les persones sense saber, encara que si que es cert que per exemple a lo millor la majoria de “nerds” (com l’anomenen al vídeo) no tenen eixa aparença, però això tampoc vol dir que tingues que etiquetar-li sense saber les seues aficions. Em pareix un molt bon vídeo que invita a reflexionar sobre el tema dels prejudicis i que m’ha agradat molt.
El vídeo “les etiquetes són per a les llaunes” ens mostra una cosa que al meu paréixer tots fem d’una forma o altar, uns més i altres menys, però inconscientment o durant uns segons tots hem posat etiquetes.
Pots cridar-les etiquetes o primeres impressions, però de segur que alguna vegada al vore a una persona hauràs pensat automàticament com pot ser, i sense adonar-te ja li hauràs posat una etiqueta(a mi m’ha passat inconscientment) i això és el que ocorre en el vídeo: el que toca en un grup de rock de segur que porta tatuatges i pírcings, si t’agraden els esports extrems i els practiques serà perquè el teu físic és un dels millors, si eres estudiós de segur que tindràs aparença de”nerd” i si et dediques a cuinar el més probable és que sigues major.
De vegades no fa falta que tingues a la persona davant per jutjar-la, moltes voltes quan et parlen d’algú que no coneixes pots estar creant al moment una opinió o imatge basada en estereotips que vénen imposats per la societat o inclús per llibres o pel·lícules, que és bàsicament el que ensenya el vídeo.
Aquest vídeo es titula Les etiquetes son per a les llaunes.
Va ser un vídeo creat per Coca-Cola per ha demostrar-li a les persones que no es ha de jutjar a algú per la seua
aparença. Van fer un experiment en el qual van a asseure a 6 persones con diverses ideologies i aficions totalment lo contrari a lo que una persona de primera vegada pensaria al veure-la.
A ù le apassionava la cuina, a altre els deports de risc, un era d’una banda de heavy metal…etc.
Sopaven a la llum apagada i ja se havien fet idees de els que no concordaven amb l’aparença. Al dar la llum van al·lucinar.
En nostra opinió no hi ha que jutjar a ningú per la seua condició sense haver-ho conegut prèviament.
Els estereotips que tingué la societat s’han de desapareguer.
Aquest vídeo és una campanya protagonitzada per Coca-cola “Les etiquetes són per a les llaunes , no per a les persones” on ens intenta conscienciar que no cal jutjar a ningú per les seues apariencies.
En el vídeo hi han diferents homes seguts al voltant d’una mesa , a fosques. Cadascú comença a contar qui és i que és el que fa, mentre que els altres l’escolten i s’imaginen la seua aparença. Per exemple, quan un dels xics diu que toca heavy metal a una banda, tots se l’imaginen amb el monyo llarg, amb piercings, etc, quan en realitat era un home normal amb traje i ulleres.
Pense que és un experiment molt bo, ja que abans que conéixer a la persona ja tenim un prejuici sobre ella per la seua aparença, i d’aquesta manera han pogut saber de la persona abans de vore el seu físic i imaginar-se com serà. I han quedat molt sorprenduts dels altres, ja que no eren el que ells pensaven. Crec que hem de conéixer més a les persones abans de ficar-li una llauna, per que moltes vegades les seues aparences són totalment diferents de com és la persona en sí.
“Les etiquetes són per a les llaunes, no per a les persones”
Campanya antidiscriminació i prejudicis de Coca-cola per a Ramadà a Orient Mitjà
Aquest vídeo és un experiment on hi ha 6 persones totalment diferents, l’experiment es basa en cadascun presentar els seus gustos les aficions, com són … però el particular és que estan totalment a fosques i tot seguit l’experiment acaba quan s’encenen els llums i ells mateixos s’adonen que la persona que tenen davant no és com se l’havien imaginat.
Moltes vegades abans de conéixer a una persona només pel seu aspecte, per la seua manera de ser o el simple fet de com parla l’etiquetem, per això aquest experiment intenta fer a les persones recapacitar, que no només per aspectes físics classifiquem, sinó que coneguem la persona que parlem amb ella i ens adonarem de com la veiem sense conéixer i després un cop coneguda la nostra forma de veure-la canvia.
La meua opinió estic totalment d’acord amb aquest vídeo, per exemple vas pel carrer i veus algú pel carrer en cadira de rodes i el classifiques com de “discapacitat” i no, perquè pot ser que siga com en el vídeo un paracaigudista professional i només pel simple fet de veure-ho en una cadira ja hem de posar-li una etiqueta. I per acabar pense que això de les “etiquetes” hauria de desaparéixer no som productes que portem una barra som persones cadascuna diferent i per tant no ens poden classificar.
En aquest vídeo anomenat les etiquetes són per a les llandes, reuneixen sis persones per a fer com una espècie d’experiment social en el qual se senten en unes cadires al voltant d’una taula amb tot apagat i comencen a contar coses de la seua vida i els altres han de dir-li a aqueixa persona que és el que se li ve al capdavant en sentir el que ells estan dient. Un dels homes diu que toca *heavy metall en una banda de música i un altre li diu que té els cabells llargs i que en el treball es fa una coleta i que a més té pírcings.
El que vol demostrar aquest vídeo és que no per tindre uns gustos determinats has de tindre un determinat aspecte, pot ser que amb certs gustos s’associen certes formes de vestir però no té per què ser així en tots els casos. Per exemple la gent que porta una Harley se’ls sol associar una imatge d’home adult amb barba llarga, ulleres de sol, jaqueta de cuir, casc negre, tatuatges, etc. I en canvi una persona jove també pot portar aqueix tipus de moto sense necessitat de seguir aqueixos conceptes que es tenen associats.
Després, quan encenen les llums i es veuen les cares tots es queden una mica perplexos, ja que res més les encenen hi ha persones a les quals se’ls pot associar certes coses de les quals se’ls han dit i resulta que són tot el contrari al que es pensaven, i aqueixa era la gràcia de l’experiment, demostrar que no per tindre certs gustos has de tindre un aspecte determinat.
En conclusió, la qual cosa més clar es pot traure de tot això és el títol del vídeo, les etiquetes són per a les llandes perquè per moltes etiquetes que li pugues posar a una persona pel seu aspecte les etiquetes són això, etiquetes no indiquen com és una persona en realitat.