Tagged: Activistes DDHH

Memòria delxs Activistes pels DDHH (15-16)

26 d’octubre: Inici de curs i accions contra el masclisme

Ens felicitem perquè el grup s’amplia amb nous estudiants de 1r de batxillerat.

Pensem que la primera acció serà col·laborar el dia 25 de novembre amb els actes contra la violència masclista, i cadascú va llançant idees sobre el que volem transmetre: importa que es veja que també al nostre institut hi ha gestos quotidians normalitzats entre xics i xiques que amaguen microviolències i masclisme, i que cal denunciar-los. També apareix la importància que siguen els xics els que denuncien els tipus de masculinitat que amaga la violència masclista.

Pensem en una acció en la qual apareguen principalment els xics llegint frases o textos, o amb cartells que mostren que ells no s’identifiquen amb el masclisme. Quedem que es concretarà en les classes quins i quants xics estan disposats a aparèixer en l’acció del dimecres 25 de novembre.

24 de novembre: Acció en el temps d’esplai, 25 de novembre contra el masclisme

Per raons de calendari de centre, l’acció es passa al dia 24, i es fa una lectura de frases

en el pati.

14 desembre: Què esta passant amb els refugiats de Síria?

Acudeix a la reunió Maria Escalona (Amnistia Internacional) i ens aporta informació sobre la tragèdia que estan vivint les persones que fugen de la guerra des de Síria, Irak i Afganistan.

Rebem les primeres xifres sobre els refugiats que podria acollir la Unió Europea i la necessitat de pressionar perquè eixa acollida s’amplie i es done ràpidament.

Acordem difondre la informació en les classes i procurar que es parle del tema en les hores que siga possible.

18 de gener: Testimonis des de Lesbos

Marisa (professora de l’aula CIL) ha estat a Siria en les vacances de Nadal i ens conta el que ha viscut. Acordem que amb la informació que ella ens aporta passarem per les classes que ens siga possible en les hores de tutoria i proposarem que l’alumnat participe en una activitat  el Dia de la Pau per a fer-nos conscients dels Drets vulnerats dels refugiats que no deixen arribar a la Unió Europea. Kati, la directora, es compromet a portar la proposta a la reunió de tutories per tal d’implicar a tot el centre.

29 de gener: Dia de la Pau.

Cada grup-classe porta una sabata dibuixada en cartolina i un full amb frases que resumeixen la seua proposta en defensa dels dret dels refugiats a ser acollits. Els i les activistes acompanyen en l’organització i el desenvolupament de l’acte amb lectures i música.

8 de febrer: Participar en una manifestació de totes les ciutats de la UE.

Rebem informació  de la proposta que ha fet la plataforma “Safe Passage NOW” i de la manifestació que amb eixe eslògan s’ha convocat en tota la Unió Europea per al 27 de febrer, i decidim difondre la convocatòria al centre per acudir el màxim de persones possible amb una pancarta comuna.

Durant els esplais de la setmana, dibuixem la pancarta i omplim les escales de l’institut amb fullets que convoquen a la manifestació; també els donem en mà i proposem a cada estudiant unir-se a la foto “Welcome refugees” que s’havia llançat a la xarxa i  que convocava a la manifestació i a la defensa dels Drets dels refugiats.

Amb la pancarta acudirem a la manifestació de València el 27 de febrer.

14 de març: Performance en falles

Maria Escalona, d’Amnistia Internacional, ens informa de la proposta d’una performance al carrer durant les Falles, ideada per uns estudiants d’Art.

Participem en l’acció que es realitza el 18 de març a la porta de l’IES Lluís Vives, i que coincideix amb una concentració per a recordar els Drets dels Refugiats, enmig dels carrers tallats per l’ofrena de flors.

8 abril: Les coses a Lesbos i l’acord de la UE.

Les professores Maria i Xelo, que han estat a Lesbos en Pasqua, ens informen de les deplorables condicions, de la desesperança dels refugiats i de la seua vida quotidiana. També parlem amb indignació de l’acord de la UE amb Turquia  per tal de desplaçar els refugiats i impedir la seua entrada a la UE.

La frase més comentada és: “Vergonya de ser membre de la UE, vergonya que els nostres representants signen aquest acord”.

9 de maig: Escriure una carta als nostres governants. Iniciativa de l’IES de Aldaia

Ens assabentem que els estudiants de l’IES d’Aldaia han iniciat una recollida de signatures en “Change.org” per demanar al cap del govern en funcions que es mostre contrari a l’acord amb Turquia i agilitze l’acollida de refugiats a l’Estat espanyol.

Ens han convidat a participar en un acte el 24 de maig per entregar cartes a l’alcalde de València on li preguem que faça arribar la nostra proposta al govern de la Generalitat i al de l’Estat espanyol.

Comentem possibles frases i idees per a les cartes i acordem que seguirem treballant la carta en la classe de filosofia, en tutoria o a casa, i que les arreplegarem perquè estiguen el dia 24 de maig.

1 de juny: premi “Iniciativa solidaria”

Un grup d’activistes acudeix a les Jornades Iniciativa Solidaria, que se celebren a Madrid, i  reben la sorpresa de guanyar el 1r premi d’Iniciativa solidaria.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

A La música no es toca, el blog de l’alumna de primer de batxillerat artístic Alícia Garcia, pots trobar el seu relat com a activista de l’IES Isabel de Villena.

 

Fent pa per a (sobre)viure

Refugiades síries obrin un forn per a alimentar les famílies en el campament del Líban on viuen.

Vius se’ls emportaren, vius els volem!

L’IES Isabel de Villena, amb el suport d’Amnistia Internacional, va fer una acció creativa per a donar suport als 43 estudiants desapareguts a Mèxic #Ayotzinapa.

La platja no és un lloc per a morir. Lampedusa.

Font: IES Isabel de Villena Actualitat

EL GRUP D’ACTIVISTES PELS DRETS HUMANS DE L’IES ISABEL DE VILLENA I AMNISTIA INTERNACIONAL – VALÈNCIA VA REALITZAR DIVENDRES 4 D’OCTUBRE UNA ACCIÓ DE MEMÒRIA I DENÚNCIA.

Aquest va ser el text llegit a l’acció:

3 OCTUBRE 2013. AL VOLTANT DE 300 MIGRANTS DEMANANT AUXILI, MOREN OFEGATS A LA PLATJA DE LAMPEDUSA (ITÀLIA).

NO VOLEM OBLIDAR-HO

Molts immigrants inicien un viatge a Europa pel Mediterrani que realitzen en busca d’un somni que es queda milers de vegades a la meitat del camí. I mentre, Europa, part directament interessada, mira cap a un altre lloc. Les xifres són tan doloroses que no volem permanèixer indiferents.

Succeeix que un any després de la tragèdia de Lampedusa, segueixen morint immigrants quasi al mateix ritme, però la diferència és que ja no apareixen als mitjans. Les xifres no deixen dubtes: es calcula que des de 1988 fins avui, s’han ofegat més de 21.000 persones al mar Mediterrani mentre intentaven aplegar a Europa des d’Àfrica. Des de començaments d’aquest 2014, són 2500 les persones que han perdut la vida o han desaparegut. Aquestes xifres són estimatives ja que són molts els cossos que es perden al mar.

Els conflictes i la persecució a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica, la privació econòmica i el tancament de les fronteres terrestres han causat l’augment de les arribades a través del mar.

Es calcula que entre 1998 i 2013, una mitja de quasi 40.000 persones refugiades i migrants han aplegat cada any a les costes de la UE de manera irregular.

Quant a la nacionalitat de les persones que creuen les fronteres de la UE, l’any passat quasi la meitat del total de les arribades i més del 60% de les entrades per mar foren de persones procedents de Síria, Eritrea, Afganistan i Somàlia, països assolats per conflictes i pels abusos generalitzats contra els drets humans.

Des d’ací volem fer una petició perquè Europa no es creue de braços, que desplegue embarcacions en alta mar per a buscar i protegir els immigrants, per a salvar les seues vides. A més, volem fer una crida a la solidaritat. Les despeses i responsabilitats d’un naufragi o d’un rescat d’immigrants són de tota Europa, no únicament del país on hi apleguen els immigrants.

CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL.
NO VOLEM MÉS OFEGATS EN EL NOSTRE MEDITERRANI.
ÉS UNA VERGONYA QUE L’EUROPA RICA DEIXE MORIR A LES SEUES PORTES ELS QUI VAN FUGINT DE LA GUERRA I LA MISÈRIA

Iniciativa de l’acció: Amnistia Internacional

Campaña Bla,Bla,Bla IES Villena

Campaña Bla,Bla,Bla IES Villena on Vimeo

mitjançantCampaña Bla,Bla,Bla IES Villena.

Amnistía Internacional crea una campaña en España para luchar por los DDHH de los españoles y las españolas en época de crisis. El Gobierno no escucha las quejas de la ciudadanía, ni sus peticiones, ni sus necesidades. Por eso lanzan BLA BLA BLA, lo que oyen quienes no escuchan.

Manifest contra les xafarderies i els rumors

Hui començarà la recollida de signatures a l’hora del pati a l’institut del manifest elaborat per l’equip de mediació de l’IES Isabel de Villena, que va ser elaborat durant el curs de formacació a Alboraig de novembre de 2012.

Manifest de l’equip de Mediació de l’IES Isabel de Villena de València

Totes les persones que signen aquest manifest volen impedir que s’estenguen els rumors i les xafarderies que afecten les persones de l’IES Isabel de Villena.

 1-Perquè entenem que ens pot passar a totes i a tots.

2-Perquè parlar malament d’algú afecta a la dignitat de les persones, que és un dret humà.

3-Perquè les xafarderies perjudiquen el bon ambient de l’institut.

4-Perquè som valents i valentes i poden dir les coses a la cara.

5-Perquè si tenim un conflicte amb algú, podem acudir a Mediació i resoldre’l directament.

 Ens comprometem a:

 1-Tallar els rumors tant dins com fora de l’institut.

2-Parar els insults que puguen eixir en les xarxes socials, esborrar les imatges ofensives…

3-No parlar a les esquenes de ningú.

4-Afavorir el diàleg entre les persones que tinguen un conflicte.

 Aquest manifest es publicarà en les xarxes socials, amb el nom de les persones que el subscriuen.

 Imaginem un institut lliure de violència on la gent es done suport mútuament per a millorar la convivència.

Pots abaixar-te el manifest des d’ací en valencià Manifest de l’equip de Mediació i en castellà Manifiesto del equipo de Mediación del IES Isabel de Villena

Lip Dub per la Pau i els Drets. IES Isabel de Villena.

Amnistia Internacional i l’IES Isabel de Villena van fer el mes passat aquest lip dub, a partir de la cançó d’Obrint Pas “Benvingut al paradís”, per celebrar el Dia de la Pau i dels Drets econòmics, socials i culturals. Ens ho vàrem passar bomba!!!!

Contrasenya: isabel

Manifest contra la violència policial

Els equips de mediació treballem des de fa anys perquè als nostres centres, i entre el nostre alumnat, les paraules tinguen més força que els punys.

Les persones que formem part dels equips de mediació en conflictes dels instituts valencians (alumnat, professorat, famílies i personal no docent) ens sentim ferides per la violència policial cap als estudiants que han protestat contra les retallades a l’escola pública. Al mateix temps, ens enorgulleix l’acció d’uns joves que, de forma no violenta, han alçat les mans amb el seus llibres i un crit: “aquesta és la nostra arma”.

Com a pacifistes, ens comprometem a mantenir la protesta amb llibres, música i cançons, cartells, teatre… i no renunciarem a parar les injustícies i les agressions a l’escola pública. La nostra arma és la paraula i la imaginació i només es resoldrà el conflicte si es garanteixen els drets de tots i totes a la llibertat d’expressió i a l’educació de qualitat.

No podem callar ni tancar els ulls mentre una persona siga maltractada, silenciada o reprimida pels qui es creuen amb poder per a imposar-se!

I per tot això, demanem responsabilitats a les autoritats a l’igual que ho fem quan el nostre alumnat actua violentament.

L’Isabel de Villena està amb Síria!

El conflicte de Síria va començar fa un any amb les revoltes del poble contra el dictador Bashar Al-Assad, després de 42 anys de dictadura al país.

Segons les estadistiques de l’ONU, han mort més de 10.000 persones i hi ha hagut més de 120.000 detingunts. Però la realitat és ben distinta: segons alguns contactes a Síria, hi ha més de 30.000 morts i uns 300.000 detinguts i ferits.

Aquest és un video dels alumnes de l’Isabel de Villena demanant la llibertat i la dignitat per al poble siri.

Sami i Javier

Benvinguts al paradís. Obrint pas. Dia de la Pau.

Suggeriments per a treballar la cançó

La cançó parla d’un paradís que després no és tal. a) A quines situacions (gens paradisíaques) fa referència la cançó?  Podries explicar-les amb exemples? (més avall hem posat els temes, que et poden ajudar a contestar) b) Quines altres situacions coneixes que podrien aparèixer-hi? c) Davant de la situació actual (ben lluny de ser un paradís) quines solucions proposa la la cançó? d) Quines se t’acudeixen a tu?

T’animaries a participar en un lipdub amb aquesta cançó?

Temes:

Primera estrofa:

  • la pobresa i la misèria,
  • la falta d’il·lusions…

Segona estrofa:

  • la manipulació dels mitjans de comunicació,
  • la violència masclista,
  • la violència al carrer…

Tercera estrofa:

  • la immigració,
  • les guerres,
  • la pobresa als barris,
  • el racisme…

Quarta estrofa:

  • la influència dels mitjans de comunicació,
  • la corrupció política i econòmica…

Ací tens la lletra

Activistes pels Drets Humans

Alguns estudiants de batxillerat hem format un grup que vol crear consciència al nostre centre que tots i totes tenim un conjunt de DRETS que cap persona ni cap govern pot llevar-nos: els DRETS HUMANS. Volem que es respecte a l’Institut el dret a no ser insultat, a expressar lliurement les teues idees o sentiments, a estudiar i tindre les condicions necessàries per a desenvolupar-nos com a persones. També volem contribuir a la lluita perquè aquests drets es respecten en totes les parts del món. Tenim un facebook al qual podeu entrar amb el nom Isabel de Villena-Amnistia internacional.

Manifest per Gaza en el Dia de la Pau

Manifest de l’alumnat de l’IES Isabel de Villena

  És una vergonya que al s. XXI no es respecten els drets humans en molts llocs del món. Nosaltres som afortunats de gaudir d’eixos drets, de rebre una educació, de tindre una llar i de no haver de patir cap guerra, mentre que altres persones no tenen una vida digna.    

Actualment un dels conflictes més brutal és el de Gaza, on Israel té impunitat per matar el poble palestí sense que la comunitat internacional actue. Els països democràtics no estan fent res per protegir els que pateixen.    

Què podem fer nosaltres, alumnes d’un institut de València? Potser no tenim força i la nostra veu només arribarà als que estem ací, però no podem callar. Tothom, però sobretot els joves, hem d’actuar i hem de pressionar els nostres governs perquè ajuden i facen alguna cosa per protegir els drets dels països que no els tenen. Hem d’exigir-los que aïllen els que no respecten els drets humans i que no quede impune cap crim.    

I nosaltres hem de recordar-nos que som persones, que som humans i que deixem de ser-ho quan consentim o callem la injustícia.