Category: ACTES DE LES SESSIONS DE FORMACIÓ

Com explicaries què és la mediació?

Com explicaries què és la mediació? Amb aquesta pregunta, Elena, de l’ONG Cultura de Pau, comença la sessió de formació del nostre equip de mediació. La sessió té lloc el 12 de febrer de 2020, i hi assisteixen 12 alumnes de primer d’ESO, 7 de segon i 6 de tercer.

Les bafarades que ha repartit Elena per grups s’omplin de bones idees: som persones que faciliten que altres puguen solucionar els seus problemes sense violència, mitjançant el diàleg, però sense donar-los la solució; també ajudem a restaurar la comunicació; procurem que les persones en conflicte troben punts en comú; propiciem que s’entenguen els sentiments que entren en joc en una situació conflictiva; promovem l’empatia, etc.

Des de quina edat és una persona empàtica?, pregunta, de nou, Elena. Cadascú diu la seua, però la formadora ens explica que si tenim un entorn que ho fomente, l’empatia és una capacitat humana, i als 2 anys ja podem ser empàtiques.

Després d’aquestes interessants preguntes, Elena reparteix per grups tires de frases perquè les situem com a adequades o no en la mediació. Tot el món té clar les que clarament no són pròpies de la mediació:

  • Fem la mediació en qualsevol lloc, no importa si hi ha soroll o persones al voltant.
  • S’utilitzen insults i crits.
  • Els renyem per barallar-se.
  • Donem suport a la persona que més ens agrada.
  • Ens riem i/o burlem del que diuen.
  • Els diem com han de solucionar el seu problema.

Les que sí que són pròpies de la mediació són les següents:

  • Ajudem perquè puguen dialogar amb respecte. Respecte.
  • El que diem en mediació es queda en mediació. Confidencialitat.
  • El animem a col·laborar per a solucionar el conflicte.
  • Les persones s’escolten tranquil·lament.
  • Les parts decideixen el que faran per a solucionar-ho. Compromís amb la solució.
  • Les persones tenen ganes de solucionar el conflicte.
  • Ajudem perquè pensen opcions per a solucionar el conflicte. Facilitació.
  • S’han de trobar després per vore com van els acords. Revisar el compromís.
  • Les persones mediadores no donen la seua opinió. Neutralitat i imparcialitat.

En mediació creem espais de confiança i de respecte. Les persones que usen habitualment la violència, no han tingut possibilitat d’aprendre què és la confiança. Pensen que la violència és una ferrament de resposta per a solucionar els seus conflictes, però en realitat els empitjora. També hi ha gent a qui mai han escoltat amb tranquil·litat, ni han tingut en compte les seues emocions; i quan els passa per primera vegada, que algú els atén i els escolta, els canvia la cara.

Quines frases podem dir per animar a participar en la mediació? pregunta Elena. Els nostres mediadors i mediadores ofereixen frases d’ànim: En mediació et podràs desfogar i aconseguiràs que l’altra persona t’escolte; Pots contar-ho, estem per ajudar; Al final et sentiràs més alliberat; Tot anirà millor

L’hora passa volant i ho deixem per a la següent sessió, que serà més pràctica. Un plaer, com sempre.

Revisant els ODC

L’Observatori de la Convivència es reuneix aquest 6 de febrer de 2020 i, amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, es posa a reflexionar sobre els ODC.A la formació hi assisteixen 22 observadors/es de 19 grups diferents. Trobem a faltar els grups següents: d’ESO, 1r C, 2n D, 4t B; de Batxillerat, 1r artístic, 2n artístic i 2n científic, i d’FPB, 1r informàtica, 2n informàtica.

Comencem amb una dinàmica de cohesió grupal en la qual cada observador/a explica l’ODC que li sembla més important. Després es treballa en grup i es reparteixen els diferents ODC perquè anoten les actituds que vulneren el dret, i les accions de canvi i millora. També se’ls passen fulls en blanc per proposar nous ODC.

De les propostes noves que no havíem tingut en compte en anteriors sessions, destaquen les següents:

De l’ODC 5, Promoure el bon ús de les xarxes socials, es donen com a accions de canvi: no culpar la víctima sinó qui compateix imatges o vídeos sense consentiment de la protagonista; avisar la persona quan algú haja pujat una foto seua sense consentiment, i promoure contingut contra els discursos d’odi en les xarxes socials.

De l’ODC 8, Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món, es proposa una acció de canvi molt interessant: fer intervencions artístiques en les taquilles per conscienciar sobre aquest tema.

Pel que fa a les propostes de nous ODC, en destaquem dues:

ODC 12. Promoure la sororitat

Fer un grup de dones per compartir vivències, experiències i propostes, a l’igual que ja existeix un grup d’homes.

ODC 13. Obrir-se a altres cultures per evitar la xenofòbia i el racisme

El grup que proposa aquest ODC vol també un canvi curricular perquè s’aprenga més d’altres cultures i menys coneixements que no serveixen per a la vida.

 

Stop Diverfòbia 4: ser home o dona al segle XXI

En la tercera sessió d’Stop Diverfòbia, Andi va abordar de manera valenta, però en clau humorística, el tema del suïcidi.

En la quarta sessió, hem reflexionat al voltant de la masculinitat i de la feminitat. Les 17 persones assistents (10 alumnes i 7 professors) hem contestat les preguntes següents:

  1. Per què et sents home o dona? Escriu 3 raons. Pots explicar també quan o en quines circumstàncies t’has sentit home o dona.
  2. Recorda alguns comentaris o missatges que t’hagen donat perquè sigues home o dona d’una determinada manera. Escriu-ne tres.
  3. Què fas (o què has fet) per a mostrar-te com a dona o home, o perquè es note que eres un home o una dona?
  4. Què és el que més t’agrada de ser home o dona? I el que menys?
  5. Què significa ser un home o una dona cis, cisgènere o cissexual?

En el debat, s’han explicat diferents motivacions per a la primera pregunta. Una professora comenta que va sentir que era dona quan li va abaixar la regla i sa mare li digué que ja era una dona i que es podia quedar embarassada. Un altre moment que la va fer sentir “dona” va ser quan els xics començaren a mirar-li els pits i a fer-li comentaris obscens, fent-la sentir un objecte sexual. El tercer moment vingué quan va conéixer el feminisme i va sentir la unió de les dones per les experiències comunes compartides i la sororitat.

Un professor explica que, quan era menut, sentia que era un xic perquè jugava a futbol amb altres xics. Però en una ocasió es va lesionar i no podia jugar; llavors es va quedar amb les xiques i va descobrir altres jocs també divertits als quals podia accedir-hi sense deixar de ser un xic.

A propòsit d’aquesta experiència, la moderadora comenta que les propostes de patis coeducatius ofereixen precisament la possibilitat als xics de conèixer altres jocs, més enllà del futbol. I contràriament a aquelles persones que els critiquen dient que es coarta la llibertat de les criatures, el que en realitat es fa és obrir el ventall de possibilitats lúdiques per a xiquetes i xiquets.

Una alumna comenta que mai s’havia plantejat aquestes preguntes i la moderadora explica que habitualment s’adreça la qüestió a les persones trans (I tu per què et sent home o dona?) i no a les persones cisgènere o cissexuals (que estan d’acord amb el gènere assignat en nàixer).

 En referència al que és millor o pitjor de ser dona o home, una professora explica que una de les pitjors coses de ser dona és no poder viatjar sola sense por. I explica el cas de dues xiques a les quals van agredir sexualment i finalment assassinar, i de les quals es va dir que “anaven a soles”. Sobre això, la moderadora comenta que alguns xics tradicionals, quan s’acosten a un grup de xiques, diuen “Què feu tan a soles?”, de manera que “estar a soles” significa estar “sense un home”.

Una professora conta que va fer un experiment amb un amic amb el qual eixia a córrer pels horts. Van provar a córrer el dos, ell sol i ella sola; i quan anava la dona sense companyia, els collidors o llauradors de la zona li feien comentaris; en canvi, a l’home o als dos, no els digueren res.

Un alumne comenta que es va pintar les ungles de negre i que tenia por del comentari de son pare; però va ser sa mare qui el va obligar a llevar-se l’esmalt per temor del que pensara la resta de la família. La moderadora comenta que, sovint, les famílies no deixen que transgredim els estereotips de gènere per protegir-nos de la discriminació que pensen que patirem; però al mateix temps estan fent-nos encaixar en la norma i anar contra els nostres desitjos, i estan també impedint que la societat canvie i avance.

Pel que fa a les frases que ens han dit per a ser homes o dones, una alumna diu que els seus pares li han donat lliberta total, però que la seua àvia sí que li ha dit alguna vegada que no es pot asseure amb les cames obertes o altres comentaris semblants. Altres alumnes i profes comenten que no podien jugar a futbol o practicar esports –les xiques–, o que els havia d’agradar necessàriament aquest esport –els xics– i que rebien insults per no fer coses “masculines”.

La moderadora recomana veure el vídeo de Pol Galofre “Este chico sufrió el machismo en sus carnes“, on aquest explica que l’alegria de ser reconegut com a home per part dels iguals masculins es va veure entelada per una masculinitat que no el representava –mirar les xiques que feien top-less, fer-los comentaris obcens, lligar de manera invasiva… Per això, Pol va decidir “amariconar-se” per a distanciar-se d’aquest model, per exemple posant-se arracades en els orelles, abraçant altres homes, tenint gestos “femenins” –curiosament,  com a xica, era molt masculina, i li deien matxorra–, etc.

No tenim més temps de comentar la resta de qüestions, però ens hem adonat de fins a quin punt estem condicionades i condicionats socialment per a tenir una orientació, una identat i uns rols de gènere “com cal”.

En Som Més i l’Observatori de la Convivència

L’Observatori de la Convivència i En som més.

L’Isabel de Villena, de la mà de l’ONG Jóvenes i desarrollo, participa en el projecte En Som Més (Somos Más).

En la primera sessió de formació de l’Observatori de la Convivència d’aquest segon trimestre,  celebrada el passat dimarts 7 de gener, vàrem estar parlant dels avantatges i dels inconvenients de les xarxes socials, i també dels efectes dels discursos d’odi i de la violència. Després jugàrem amb cartes a un joc de rol que simulava les interaccions en les xarxes socials i que integrava diferents activitats de reflexió i debat.

Què és En Som Més?

És una iniciativa per sensibilitzar i prevenir contra el discurs de l’odi i la radicalització violenta. Per aconseguir-ho, el projecte uneix dos àmbits essencials: l’educació a l’aula i l’ús d’lnternet amb l’objectiu d’amplificar el respecte, la tolerància i la diversitat.

Vols saber més sobre aquest moviment i els seus protagonistes?

En Som Més té com a objectiu principal sensibilitzar sobre el radicalisme violent i el discurs de l’odi, especialment entre els joves, i promoure missatges positius de tolerància i inclusió social en les xarxes socials. Es tracta d’una col·laboració entre Google, el Govern d’Espanya, la Xarxa Aware (Alliance of Women Against Radicalization and Extremism), FESP-UGT (a través d’Aula Intercultural) i l’ONG Jóvenes y Desarrollo.

Consisteix en la formació de més de 28.000 xiquets i adolescents d’entre 14 i 20 anys d’edat, a través de tallers en escoles i centres de tot el país. L’activitat educativa conclourà amb un concurs, els guanyadors del qual viatjaran per conéixer el YouTube Space de Londres.

A més, involucra una campanya de difusió protagonitzada per un grup de youtubers espanyols compromesos en la lluita contra el discurs de l’odi (ja siga en les formes de racisme, xenofòbia, homofòbia, islamofòbia o sexisme) i convençuts que plataformes com YouTube són un espai per a difondre missatges positius d’integració, tolerància i respecte.

Aquests creadors són Ramia’s Channel, La Família TV, OfficialMad4yu, Miss Black Glamur, i col·laboraran també Yellow Mellow, Rayden, Andrea Compton i Arkano. La campanya de difusió consisteix en la creació de vídeos en els seus canals, en la participació de tallers educatius en escoles i en la publicació de posts en les seues xarxes socials.

L’Observatori al primer trimestre 19-20

L’Observatori de la Convivència

Qui ens inspira

L’any 2015, 193 països van acordar a la seu de l’ONU (Organització de Nacions Unides) establir 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), que s’havien d’acomplir abans de 2030: fi de la pobresa; fam zero; salut i benestar; educació de qualitat; igualtat de gènere; aigua neta i sanejament; energia neta i assequible; treball digne i creixement econòmic; indústria, innovació i infraestructures;  reducció de les desigualtats; ciutats i comunitats sostenibles; consum i producció responsables; acció climàtica; vida submarina; vida terrestre; pau, justícia i institucions sòlides, i aliances per als objectius.

Amb els ODS es pretén avançar cap a un món més sostenible, però que no solament té a veure amb la conservació i cura de la naturalesa sinó també amb les persones i amb el fet de relacionar-nos de manera sana i sense violència.

Per a vetllar per l’acompliment dels ODS, hi ha persones (observadors/es) que fan informes en els diferents països membres.

En aquest vídeo de poc més de tres minuts, s’expliquen els ODS.

Les funcions dels observadors/es de la convivència

De la mateixa manera que a l’ONU, els/les observadores de la convivència de l’IES Isabel de Villena tenen diverses funcions, entre les quals destaquen:

  • Prendre nota de les accions que es duen a terme en la seua classe i en les diferents matèries encaminades a l’acompliment dels ODC.
  • Recordar a la classe i al professorat la necessitat de treballar els ODC.
  • Dinamitzar i/o proposar accions encaminades a l’acompliment dels ODC.
  • Observar i/o detectar conflictes en la seua classe, i actuar o derivar si no els poden solucionar (comunicar-ho al tutor/a, equip de mediació, direcció…).

La nostra història

  • Curs 2015-2016. Definició de la figura de l’observador/a i les seues fortaleses. Desmuntem mites: no són chivatos/es.
  • Curs 2016-2017. Anàlisi del clima del centre i de les situacions que perjudiquen la convivència. Fem també un mapeig de las debilitats i fortaleses de l’institut. Establim un protocol d’actuació davant de situacions conflictives (com actuar o derivar).
  • Curs 2017-2018. Elaborem els Objectius de Convivència de nostre centre.
  • Curs 2018-2019. Comencem a avaluar trimestralment el compliment dels ODC per part de cada curs. Seguim formant els observadors/es en educació emocional (emocions que entren en joc en una situació conflictiva), com calibrar la gravetat dels conflictes i les actuacions pertinents; xarxes socials, etc.
  • Curs 2019-2020. Seguim en marxa…

Els nostres ODC

  • ODC 1. Promoure i vetllar per l’equitat de gènere
  • ODC 2. Acabar amb l’assetjament escolar
  • ODC 3. Combatre l’LGBTIfòbia i celebrar la diversitat
  • ODC 4. Utilitzar la mediació en la resolució de conflictes
  • ODC 5. Promoure el bon ús de les xarxes socials
  • ODC 6. Evitar la marginació i l’aïllament de companys/es 
  • ODC 7. Promoure les crítiques constructives
  • ODC 8. Convertir els corredors en espais segurs per a tot el món
  • ODC 9. Convertir el pati en un espai segur, acollidor i igualitari
  • ODC 10. Fomentar la neteja i la cura del material i del mobiliari
  • ODC 11. Promoure la intervenció de companys/es quan hi ha bregues

Preguntes per a avaluar el trimestre

Què hem fet en la meua classe durant aquest trimestre?

Escriurem tants post-its com activitats s’hagen realitzat en la nostra classe. Cada activitat l’hem d’escriure dues vegades; una l’apegarem en el cartell dels ODC i l’altra, en el cartell per cursos.

En cada post-it posarem la matèria i l’actuació, com a l’exemple. Si volem, podem posar també l’ODC que es treballa i el curs.

post-it

 

 

 

Final de curs amb l’equip

Equip mediació 18-19

Amb aquest equip tan fantàstic, tanquem la mediació, d’aquest curs 2018-2019, no sense treballar abans amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes i amb els Missatges Jo a partir d’algunes situacions proposades que us deixem més avall.

Estils d’afrontament dels conflictes

Davant d’un conflicte hi ha cinc maneres de reaccionar, segons ens preocupem, més o menys, pels nostres objectius o pels de l’altra persona. Tot el món les pot utilitzar totes, però si n’hi ha una que fem servir més sovint, direm que és el nostre estil predominant. Els cinc estils són: competir, dialogar, repartir, evitar i acomodar-se.

  • Competir: TAURÓ.

El tauró només es preocupa pels seus interessos i sempre intenta guanyar el màxim per a ell. Creu que s’ha solucionat el problema quan ha aconseguit allò que volia.

  • Dialogar (o col·laborar): MUSSOL.

El mussol busca que les dues persones puguen realitzar els seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan tots han aconseguit allò que volien.

  • Repartir (o comprometre’s): RABOSA

La rabosa intenta repartir els guanys i les pèrdues entre les dues persones, de manera que cadascuna aconsegueix part dels seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan ningú no hi guanya ni hi perd del tot.

  • Evitar: TORTUGA.

La tortuga fa veure que no passa res, que no hi ha cap problema per solucionar, que no li preocupen els seus objectius ni els de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema perquè no hi ha problema.

  • Acomodar-se: OS.

L’os es preocupa només pels objectius de l’altre i creu que s’ha solucionat el problema quan l’altre està content i té el que vol.

­Qüestions

  1. Quin penseu que és el vostre estil predominant?
  2. En quines ocasions utilitzeu un altre estil? Per què?
  3. Quins avantatges i inconvenients penseu que té cada estil.

 Activitat: Os, tortuga, guineu, mussol o tauró?

  1. «La moto»

Despús-demà tens examen de matemàtiques i la professora us ha posat uns exercicis perquè els feu a casa i pregunteu els dubtes abans de la prova. Per això has decidit quedar-te a casa aquesta vesprada i tenir-los a punt per al dia següent. Estàs millorant molt en matemàtiques i és quasi segur que si aquest trimestre aconsegueixes bons resultats a l’estiu et compraran la moto. Però abans d’acabar les classes del matí el teu millor amic et diu que a la vesprada jugareu un partit de bàsquet contra els de l’altre grup i et necessiten com a base. Què fas?

  1. «El mòbil»

Anna et va demanar vint euros per al cap de setmana. Tu tens diners estalviats per comprar-te un mòbil i, com que sou molt amigues, no et va importar deixar-li els diners amb la condició que el dilluns, a classe, te’ls tornaria. Hui és divendres i, encara que li has recordat un parell de vegades a Anna que et va prometre tornar-te els diners, ella t’evita i, fins i tot, sembla que estiga enfadada. Hui has vist que ensenyava a unes altres xiques el seu mòbil nou. Què fas?

  1. «La festa»

Marta i tu aneu a una festa amb el seu xicot. Ell és dos anys més gran i no ha parat de beure alcohol i de comportar-se grollerament amb les xiques. Tu t’ho has passat molt malament i només esperaves el moment de anar-te’n. Marta sembla no adonar-se de res i està realment encantada d’eixir amb aquest xic. Com que prevèieu que faríeu tard, Marta t’ha convidat a quedar-te a dormir a sa casa i, lògicament, comenteu la festa. Marta vol saber què opines del seu xicot.

Qüestions

  1. Què faries en la situació a “La moto”? A quin estil correspon la teua manera d’actuar?
  2. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
  3. Te’n vas ràpidament a jugar a bàsquet perquè no vols «fallar» a l’equip.
  4. Decideixes jugar només la primera part i fer els deures l’estoneta que et quede.
  5. Dius que t’és impossible jugar perquè has de fer els exercicis de matemàtiques.
  6. Fas veure que no te n’has recordat del partit i vas cap a la biblioteca.
  7. Parles amb el teu amic per veure què podríeu fer: aplaçar el partit, buscar un substitut…
  8. Què faries en la situació b “El mòbil”?
  9. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
  10. Li dius que si no et paga telefonaràs als seus pares reclamant els diners.
  11. Quedes amb ella per parlar del tema a l’hora del pati.
  12. Li demanes que, almenys, et torne la meitat dels diners.
  13. Penses que has perdut els diners i l’amiga.
  14. Li dius que no es preocupe, que ja et tornarà els diners quan vulga, per això sou amigues.
  15. Què faries en la situació c “La festa”?
  16. A quins estils corresponen les respostes següents?
  17. Li dius el que penses sense ofendre. Escoltes els motius pels quals a Marta li agrada aquest xic. Vas amb molt de compte a l’hora de manifestar la teua opinió.
  18. Parleu les dues bastant clarament i arribeu a la conclusió que ni l’una ni l’altra veieu «objectivament» com és el xic i que, segurament, les dues teniu part de raó.
  19. Li dius que tens molta son i que ja en parlareu en un altre moment.
  20. Mires de convèncer-la de com és el xic en realitat, ja que ella n’està massa enamorada i no se n’adona.
  21. Intentes manifestar la teua opinió però quan veus que Marta està molt segura del seu xicot, penses que, probablement, estàs equivocada.

Activitats extretes i adaptades de: Carme Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002

El que fem bé!

Acta de les reunions de mediació (15 i 22 de maig de 2019)

Comencem la reunió amb la formadora Flor Hoyos, recapitulant el que hem treballat fins ara i preparant-nos per a tancar el curs amb les dues sessions que ens queden amb l’alumnat.

Després, fem una roda d’intervencions, en la qual destaquem: la importància de les dinàmiques que testen la cohesió grupal; la piràmide –amb els elements que conformen l’abordatge del conflicte: el context educatiu, els recursos i habilitats personals, les intervencions TARC i l’autoritat–; el perill de delegar en l’alumnat poc expert la solució als problemes dels seus companys/es; la importància de saber fer preguntes durant la mediació; la potència de les intervencions educatives que fem –tan importants com les mediacions–; la prioritat del treball de tutoria i la formació del professorat tutor –en especial, la millora del lligam entre tutories, equip de mediació i Observatori de la Convivència–, etc.

Dinàmica: 3 coses que fem bé!

En acabar, comencem amb una dinàmica que consisteix a anotar en post-its tres coses que fem bé, al marge de les 12 típiques. Les apeguem a la paret i les agrupem per temes. Formem grups, i cadascun s’emporta els post-its per a pensar propostes que ajuden el nostre alumnat a practicar i dominar aquestes habilitats. Bàsicament, agrupen les idees al voltant de tres temes: preguntar, pensar solucions creatives als conflictes i escoltar activament.

Preguntar

En la posada en comú, repassem els tipus de preguntes:

Preguntes exploradores:

  • Preguntes tancades. Busquen concretar i/o verificar: Aleshores, ens veiem el proper dimarts?
  • Preguntes obertes. Inciten a expressar-se, a crear diàleg, a obtenir informació genèrica…: Què va passar després?
  • Preguntes aclaridores. Busquen aclarir dubtes, aprofundir i/o centrar: Com us heu organitzat fins ara?

Preguntes transformadores:

  • Preguntes espill: Què faig amb la meua filla? Què fem amb la teua filla?
  • Preguntes circulars. Els verbs bàsic són: Pensar/sentir/fer/dir. Exemples: Què penses que ella pensaria si…?, què penses que ella sentiria si…? què penses que ella faria si…? què penses que ella diria si…?
  • Preguntes hipotètiques: Què creus que passaria si parlares amb…?
  • Preguntes reflexives (busquen aprofundir i/o centrar): Què seria el pitjor que podria passar?

Hi ha una pregunta especial que es diu pregunta del miracle, que consisteix a imaginar que ha ocorregut un miracle i el nostre problema ha desaparegut: Algú et dona un xarop que, quan te’l prens, ha resolt el teu problema: com sabràs, demà quan t’alces, que està curat/da?

Proposar solucions

Per a ajudar a proposar solucions al conflicte, ens valem de preguntes reflexives i hipotètiques. També hi ha dinàmiques que ens ajuden a analitzar les millors propostes: avantatges i desavantatges; zones mortes o desconegudes; jocs per a generar alternatives, etc. L’experta en mediació Marinés Suares proposa també, a més de la pregunta del miracle, la pluja d’idees i l’equip reflexiu, que consisteix a fer veure mitjançant un diàleg entre els mediadors, que les parts en conflicte estan trobant la solució: Ells ja estan plantejant solucions molt encertades al conflicte.

Per a l’experta en mediació Marinés Suares, el 75% d’una mediació són preguntes, i el 25%, afirmacions. Les afirmacions informen i ancoren (a través del parafraseig, del resum…) i les reformulacions ajuden a transformar la situació.

L’escolta activa

Pel que fa a les tècniques d’escolta activa, en destaquem l’objectiu, que és crear un clima de confiança perquè les parts se senten escoltades mitjançant, per exemple, la comunicació no verbal, les preguntes aclaridores, el resum, el parafraseig (repetició del missatge), el reflex (és com el parafraseig però dels sentiments, etc. Altres dinàmiques per a treballar-la, que ens proposa Flor, són les següents:

  • Trios. Pràctica d’escolta activa entre dues persones i un observador/a.
  • Propostes. Es planteja una qüestió, per exemple, “tenim 300 euros per a gastar en l’equip de mediació”, i es van fent propostes; però no podem fer la nostra sense abans parafrasejar l’anterior.
  • Dinàmiques del teatre de l’oprimit, com ara representar un conflicte i canviar els papers o fer entrar altres persones de fora del grup que havia imaginat la situació; interrogar un dels participants, etc.
  • Descriu què veus davant de tu? Fem aquesta simple qüestió i observem com cadascú té accés a una part de la realitat. En són variants d’aquesta, les imatges on cadascú veu una cosa (ex. la jove i la vella)
  • Història i curt Un tazón de caldo (https://vimeo.com/28798645)
  • Història de l’elefant on 6 savis cecs han de descriure un elefant sense saber què és prèviament i només a partir del tacte.
  • La corba. Mostrem un full amb una línia curvilínia dibuixada i cadascú ha de completar-la.

Flor ens recomana el llibre de M. Carme Boqué. Construir la paz. Transformar los conflictos en oportunidades. 2009. CAM, que podem trobar online: http://educagenero.org/Recursos/Construir_la_Paz-Carmen_Boque.pdf

Les 12 típiques i altres cosetes

Tercera sessió de mediació. 20 de març 2019

Comencem la formació, només per al professorat, comentant un conflicte real i les accions preses per a intentar solucionar-lo. En el debat, la formadora destaca la importància del “treball de tercers”, és a dir, de tenir en compte com influeixen en el conflicte terceres persones (amistats, família, companys/es de classe…)

Després, comentem els diferents de mediació (tradicional, transformativa i circular narrativa), i Flor assenyala que sovint, en un context escolar, practiquem la mediació transformativa. Tot seguit incloem un resum extret d’aquesta pàgina:

Mediació tradicional, transformativa i circular-narrativa

  • Model Tradicional-Lineal de Harvard (centrat en el procés). Entén la mediació com una negociació col·laborativa assistida per un tercer. La comunicació és lineal i la funció del mediador és facilitar la comunicació i orientar el procés. L’objectiu final és assolir l’acord a través del treball col·laboratiu, que la persona mediadora ha d’orientar i reorientar controlant les interaccions. El model se centra més en l’acord, en el contingut de la comunicació, que en les relacions entre les parts.
  • Model Transformatiu (centrat en les relacions). Es focalitza més en la comunicació i en les relacions entre les parts, que en el conflicte. L’objectiu és potenciar la capacitat de les persones perquè puguen créixer moralment i revaloritzar-se. La meta és l’empoderament de les parts i modificar la relació entre aquestes, sense importar si hi ha acord o no. És un model diferent de l’anterior ja que no se centra en l’assoliment de l’acord, sinó en la transformació de les relacions de les quals es derivarà l’acord.
  • Model Circular Narratiu. Se centra en el tipus de narració (comunicació) dels participants; aquesta comunicació inclou elements verbals (continguts de la narració) i paraverbals (corporals, gestuals, etc.). L’objectiu és arribar a l’acord, potenciant la comunicació i la interacció de les parts. Els pressupostos en els quals es basa es fonamenten en els estudis de M. White:
    • Per a analitzar qualsevol història és necessari conèixer els significats que les persones atribueixen als fets i actituds dels altres, el context cultural, els valors, els mites, etc.
    • Per a arribar a un acord les persones necessiten transformar les històries conflictives en altres de més acceptables que els permeten eixir de la seua posició.
    • Les històries que les persones conten sobre si mateixes i les que els altres conten sobre nosaltres es relacionen amb la nostra identitat.
    • Els conflictes són les pròpies històries o “narrativa”. En la mediació es pretén canviar la narrativa per unes altra que possibilite el canvi.

En la sessió de formació, Flor ens repassa els tres estadis de la mediació: premeditació, mediació i postmediació.

Premediació, mediació, postmediació i caucus

La premeditació és comú a qualsevol altra intervenció: és tot el que fem abans de posar-nos a mediar. Què ha passat? Les parts demanen la mediació o és el conflicte qui ve a mediar? Com arriba? Qui busca la mediació? Com ens troba? Què s’espera de nosaltres? Voluntarietat de la mediació? Què sap de la mediació? Com convocarem les parts? Hi ha condicions per a mediar? Entre qui es mediarà? Què passaria si fracassara?

Amb un patró d’evasió o evitació no es pot mediar.

La mediació suposa el desenvolupament dels passos o etapes: Entrada, Conta’m, Aclarir el problema, Proposar solucions i Acordar.

La postmediació són les accions encaminades a revisar l’acord.

Enmig de la mediació pot ser necessari el caucus, tècnica que s’utilitza en moments puntuals i que consisteix en una reunió privada, individual, confidencial i de curta durada que es fa de manera separada amb els participants, després d’haver iniciat la primera sessió conjunta. Un dels objectius del caucus és treballar bloquejos i obstacles emocionals o de qualsevol tipus que sorgisquen durant el procés.

12 típiques

Després, passem a comentar les 12 típiques, inhibidors de la comunicació que “ens fan eixir del plànol”: manar o dirigir, aconsellar, aprovar, desaprovar/criticar o jutjar, sermonejar, interrompre i/o canviar de tema, consolar llevant importància, culpabilitzar, insultar, interpretar, burlar-se o ironitzar. Partim de l’adaptació de Torrego de les 12 típiques, i debaten sobre la inclusió o no de ‘preguntar’, distorsió que sí que preveu l’expert. La interrogació negativa és aquella que pregunta de manera policial, crea alarma i posa en guàrdia a qui estem interrogant.

Flor ens clarifica també la diferència entre ‘parafrasejar’ i ‘reflectir’. El reflex és el parafraseig que inclou les emocions.

Tipus de preguntes

Tornant a les preguntes, Flor parteix de Marinés Suares (mediació familiar) i diferencia tipus de preguntes adequades per a cada moment o objectiu:

Preguntes exploradores. Estan centrades a obtenir informació i serveixen per a definir el problema. Poden ser obertes, tancades i aclaridores.

  • Preguntes obertes (Com heu conegut aquest servei de mediació? Pots explicar-me què ha passat? Com us heu organitzat fins ara? Per a què necessites això?) Per a obtenir informació són més adequades les preguntes obertes que les tancades. Solem començar amb com, per a què, qui, quan, on…
  • Preguntes tancades (Aleshores, ens veiem el proper dimarts?) Es contesten amb un o un no.
  • Preguntes aclaridores (Podries explicar una mica més què vol dir…?)

Preguntes transformadores. Permeten que els participants reflexionen i vegen altres maneres d’encarar els problemes de manera més adequada per a arribar a una solució.

  • Preguntes reflexives (Què seria el pitjor que podria passar?) No poden contestar-se de forma automàtica sinó que la part necessita temps per a pensar i donar una resposta.
  • Preguntes circulars (Tu que penses si jo…? Què pensaries si…? Que sentiries si…? Què em diries si et proposara veure els fills una vegada al mes? Què pensaries si jo no vinguera a sopar i foren les 11? Què penses que sent ell? Què sents quan ell/a fa…?) Fer una bona pregunta circular és més efectiva que demanar a una part que es pose en el lloc de l’altra persona (Posa’t en el seu lloc.”)
  • Preguntes hipotètiques (Seria possible per a tu tal cosa? Què passaria si no s’arribara a un acord?)

Preguntar és un art. Les preguntes faciliten la comunicació, ajuden les parts a pensar i a reflexionar i permeten entendre i a indagar en els seus interessos i necessitats.

En les primeres entrevistes de la mediació, poden ser adequades les preguntes obertes per a començar a entendre el conflicte. Per a saber del conflicte, s’utilitzen preguntes obertes, reflexives i circulars. Quan estem generant opcions, se solen utilitzar preguntes obertes, circulars i hipotètiques. I quan s’està arribant a acords, solen usar-se preguntes tancades i aclaridores, per a confirmar els acords que es van prenent.

És important evitar els perquès (Per què feres això?) Aquestes preguntes solen incomodar, i es perceben amb connotacions negatives de judici; solen justificar les posicions i costa arribar als interessos reals.

Els missatges Tu

Són aquells en els qual culpem l’altra persona, l’etiquetem o fem judicis de valor. Se solen expressar en els següents termes:

  • Judicis de valor: No sigues mentider/a!, Que maldrestre/a eres!, Eres un gandul!
  • Generalitzacions: sempre, mai, tots, ningú…
  • Culpabilització de l’altra persona: Per la teua culpa va passar…, M’has posat nerviosa!
  • Hauries de: Hauries d’haver-me avisat, No hauries d’haver fet això!
  • Preguntes iròniques: No tens telèfon per cridar?, Eres manca?

Les conseqüències més probables dels missatges Tu són: malestar, actituds defensives, resistència, cabrejos, discussió, augment de la tensió, etc. Aquests missatges estan generalment al servei de la descàrrega emocional, ja que no solen solucionar el problema, més aviat al contrari. La solució sol arribar després, quan es parla des de la calma o penediment posterior.

Els missatges Jo

La dificultat de parlar des del jo rau a fer-ho quan més falta fa, és a dir, quan estem molestxs, disgustadxs o endadadxs. Respirar fondo i contenir l’expressió d’aquesta emoció és un repte. Si has desenvolupat la teua paciència o ho estàs fent, és el moment d’expressar-te amb missatges Jo.

El missatge Jo té dues claus importants:

  • Es jutja la conducta o es fets, no la persona.
  • Expressem des de nosaltres: com veiem nosaltres les coses, què pensem, com ens sentim, quin és el nostre punt de vista, com ens agradaria que actuara la propera vegada, etc.

Les conseqüències més probables dels missatges Jo són: es minimitza l’actitud defensiva del nostre interlocutor, s’amortigua la tensió generada i es facilita l’expressió de les diferències i desacords.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge Jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan. Els missatges Jo ens donen aquesta informació:

  • Quina situació ens afecta (Quan i Nom): Quan X fa (fas)…
  • Quins sentiments ens provoca aquesta situació: em sent…
  • Per què ens afecta d’aquesta manera (si ho sabem): perquè…
  • El que necessitem o volem: necessite, el que voldria és…

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (motius). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Les persones mediadores també poden usar els missatges Jo per a reformular:

Exemple: (Si la persona mediada diu: “un dia m’humiliaren molt”) “Si hem entés bé, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho”

Sóc la teua inspiració?

En la tercera sessió de mediació, celebrada el dijous dia 3 de gener de 2019, reprenem la formació amb un grup de 15 alumnes de quasi tots els cursos i tres professors: Cati, Joan Frederic i Rosa.

Comencem amb una dinàmica que consisteix a posar-se un pòsit al front amb una qualitat nostra com a mediadors/es. Caminem per la sala observant les altres persones i ens ajuntem amb aquelles que han assenyalat alguna qualitat semblant a la nostra per compartir-la. Després, fem una roda amb les nostres impressions.

En segon lloc, les persones assistents a la trobada d’equips de mediació a l’IES Benlliure expliquen la seua experiència. El tema d’enguany era la diversitat funcional. Reproduïm una de les dinàmiques que es van fer en la trobada, a partir de la lectura de la història de vida d’una persona neuroatípica (autisme).

En acabar, repartim el full d’acords de la mediació i el comentem, ja que es va quedar per treballar en la formació intensiva que férem a l’alberg Actio, d’Alboraig.

Finalment, l’alumnat que va anar a Actio explica també la seua experiència amb els membres de l’equip que no hi pogueren assistir.

Ens acomiadem fins a la propera sessió, després de fer-nos una fotografia de grup.

equip mediació 18-19

Us deixem també ací una xarrada de la còmica i periodista Stella Young, “I’m not your inspiration. Thank you very much” (2014), sobre el que ella anomena porno inspiracional o porno d’inspiració. Young explica que les imatges de gent amb diversitat funcional que fan les mateixes activitats que la gent “normal” tenen de positiu que no les representen com a víctimes o com a persones que fan pena o que porten una vida horrible. Però d’altra banda, alguns dels missatges que acompanyen aquestes fotografies, com ara La teua excusa és invàlida o L’única discapacitat és una actitud negativa, són al seu paper pornogràfiques perquè cosifiquen un col·lectiu en benefici d’un altre, ja que el que transmeten és que la discapacitat depén de l’actitud personal, i llancen el missatge que amb una actitud positiva, i força de voluntat, es pot superar la discapacitat. Per contra, Young opina que la força de voluntat no fa aparèixer rampes on no les hi ha, o subtítols per a persones amb dificultats d’oïda; i sovint no es té en compte que la classe social o econòmica és la que fa possible o no que les persones tinguen accés a entrenadors/es, classes específiques, etc.

 

Enganxa’t 2018

ACTA ASSISTÈNCIA ENGANXA’T 24 D’ABRIL DE 2018

Activitat: Enganxa’t a l’IES Malilla.

Assistents: 3 alumnes de 1r A, 1 alumna de 1r B, 2 alumnes de 1r E i 1 alumna de 4t B. Professores: Catalina Machado i Pilar Soto.

Tema: “Tecnologia, poder i ciutadania”

Presentació a càrrec de Diego Álvarez

La presentació va començar amb un repàs dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides. Després, es van anar desgranant els objectius i, com a principal, el de poder influir en el món amb responsabilitat utilitzant les noves tecnologies. Per a fer-ho, necessitem prendre consciència, desenvolupar les nostres capacitats i un entorn favorable.

Per a la presa de consciència, el ponent va fer una sèrie de preguntes a l’alumnat assistent: Quines aplicacions utilitzes?, quant de temps passes al dia en aquestes aplicacions?, i has sigut testimoni d’algun tipus d’insult o assetjament quan has utilitzat les xarxes socials?

Després va explicar algunes iniciatives, com la campanya per a frenar el ciberassetjament I am a witness (ens podem descarregar la APP per al mòbil amb emoticones ben xules). També va donar una sèrie de consells sobre com actuar:

  • Tindre sentit comú per diferenciar les notícies falses (fake news) de les
  • Parar les falsedats i els rumors.
  • Comprovar les notícies que ens passen (fact checking)
  • Generar consciència (per exemple, contra la música misògina)
  • Respectar la p
  • Utilitzar, per exemple, emoticones per a parar insults o situacions violentes en les xarxes.

Pel que fa al desenvolupament de capacitats i a l’entorn favorable, va explicar que podem influir en el que ens envolta, involucrant-nos, participant i exigint transparència. També destacà que la qualitat més important és la capacitat d’escoltar. És important també tenir accés a informació que facilite la presa de decisions a nivell local, nacional i fins i tot internacional. I a més, posar en marxa processos de rendició de comptes.

El ponent va fer una exposició que va resultar molt interessant i dinàmica i la participació dels assistents va ser molt motivadora.

Tenim la tecnologia al palmell de la mà i no estem a soles:

“Ja estem en el futur; i volem construir-lo!

Acta feta per Pilar Soto

 

Sota un paraigües

Curs de mediació

Acta de la formació de dia 21 de març de 2018

Assisteixen: 5 professors/es i 8 alumnes (6 de primer d’ESO i 2 de 4t)

Quan entrem a la sala d’actes, aquesta té les cadires situades de cara a l’escenari, i Flor, la formadora en mediació, ens fa reflexionar sobre la importància de l’espai, i les jerarquies que crea. De la mateixa manera que és important com ens situem per a fer una mediació, també ho és en l’espai de formació. Després Flor trau un paraigües que ens acull a tots els que hem decidit assistir a aquest curs. Així, d’un en un, anem dient una qualitat d’una altra persona, i ens anem posant davall del paraigües mentre fem una pinya que ens recorda que en mediació treballem en equip i ens centrem en les fortaleses. Una vegada asseguts en cercle, posem el nom en un adhesiu i escrivim l’aspecte que voldríem treballar en la formació. I Flor comença a portar-nos per l’apassionant camí de les relacions humanes i de la mediació de la mà dels nostres interessos i inquietuds. Alguns dels temes tractats són:

  • L’Empatia. L’empatia té un viatge d’anada i un altre de tornada, perquè si ens quedem en el que li passa a l’altra persona, no la podem ajudar bé. Per exemple, una professora pot entendre la situació difícil que pot estar passant un alumne, però ha de saber que el seu paper és ensenyar i que l’alumne ha d’aprendre; per això ha de tindre la capacitat d’escoltar per a després tornar al seu rol d’ensenyant.
  • El silenci. El silenci és important. De vegades, hem d’ajudar qui no parla amb bones preguntes: Com et sents quan ell/a fa això? I què fas tu quan ell/ella fa això? D’altres, hem de respectar el temps de l’altra persona, esperar callant i donar-li espai.
  • La teoria planar. Hi ha una imatge que explica molt bé el paper de les persones mediadores: les dues parts en conflicte caminen per la sala subjectant un palet xinés, i la persona mediadora està en el mateix plànol que aquestes mentre els ajuda a subjectar el problema. Amb les 12 típiques, en canvi, eixim del plànol perquè aconsellem, jutgem, renyem, etc.
  • El caucus. De vegades és necessari recórrer a un caucus o entrevista personal quan una mediació està estancada. Després d’aquest es pot reprendre la mediació.
  • La neutralitat. Per a mostrar la nostra neutralitat en la mediació és bo explicar amb sinceritat que no volem beneficiar ningú, i que si alguna de les persones mediades se sent tractada de manera diferent, és bo que ens ho faça saber. Amb això estem dient que ho volem intentar, però que som fal·libles i no tenim garantia de fer-ho.
  • L’equilibri. És important també equilibrar els temps, mirar les dues parts, etc., així com reforçar les conductes cooperatives i els esforços individuals i conjunts.
  • Les normes. Les normes de la mediació (respectar el torn de paraules, la confidencialitat…) són importants, però aquestes no s’imposen sinó que s’acorden. Tanmateix, si alguna de les parts no col·labora, podem dir-li que entenem el que està sentint però que no podem sostindré la mediació en aqueixes condicions.
  • El control de la ira (o control de crits). Una fórmula per a rebaixar el nivell de cabreig d’una de les parts sense cridar-li l’atenció és dir-li que ens mire a nosaltres i no a l’altra part: El que dius és molt important però, per favor, mira’m a mi. O bé: Necessite que em mires, si no, no em puc concentrar.
  • El llenguatge corporal i la sintonia. També és bo acomodar-se, buscar la sintonia o rapport amb les persones mediades, també físicament. Hem d’estar pendents del llenguatge corporal. De vegades ajuda adoptar la mateixa postura corporal que la persona mediada. També podem demanar-li, si trobem que la persona es mostra distant o esquiva, que necessitem que ens mire perquè si no és així, no ens podem concentrar. És important parlar des de nosaltres, sense imposar o fer sentir malament l’altra persona: Estaria més còmoda si…

Després de repassar aquestes i altres qüestions –i de mirar-nos per parelles en absolut silenci per a experimentar la potencialitat d’aquest–, fem una roda per explicar el que més ens ha arribat. Flor s’acomiada de nosaltres explicant-nos que no és una teòrica de la mediació sinó que està amb nosaltres perquè molta gent hem confiat en ella, i perquè en la mediació aprenem junts/es.

Ens fa fortxs (Stop Diverfòbia 10)

“Stop Diverfòbia ens fa fortxs, i ens fa sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem”

28 de febrer de 2018. 10a sessió d’Stop Diverfòbia a la qual assisteixen al voltant de 40 persones entre professors (la majoria professores) i alumnes.

Veiem el vídeo Stand up! (A. Rodgers i A. Keleher, 2011) i després ens posem en rogle per a reflexionar al voltant d’algunes qüestions:

  1. La reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola com la nostra?
  2. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?
  3. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?
  4. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos igual?
  5. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?

En el debat, molt interessant, parlem sobretot de les dificultats que tenim les persones respectuoses amb la diversitat per a no actuar davant de les violències que presenciem. Algunes d’aquestes estan més desenvolupades en el text “Per què els espectadors no actuen contra la violència”, i en síntesi són:

  1. Ens costa actuar si pensem que som els/les úniques persones que estem en contra.
  2. Tenim por de convertir-nos en les víctimes.
  3. Quan els bullys són populars, és difícil oposar-s’hi.
  4. En el bullying homofòbic opera un concepte que es diu “contagi de l’estigma” i és la por que pensen que per defensar persones homosexuals nosaltres també ho som.
  5. No actuen davant de determinades violències, per exemple els insults, perquè no ens semblen greus.

Grups com el nostre serveixen per a fer-nos persones fortes i sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem.

A l’etiqueta Stop Diverfòbia podem llegir les actes de les anteriors sessions.

PER QUÈ ELS ESPECTADORS NO ACTUEN CONTRA LA VIOLÈNCIA

Quan es parla de violència, un acostament superficial té només en compte dos vectors: la víctima i l’assetjador, i les intervencions es fan només cap a aquestes dues parts en el conflicte. Però l’esquema és molt més complex, i les darreres investigacions i programes eficaços (per exemple, el programa KIVA a Suècia) estan mostrant que cal actuar sobre el context i sobre els espectadors, intentant moure aquests contra la violència. Així, analitzar algunes de les causes que dificulten que els espectadors actuen contra la violència, és útil per a combatre-la. 

a) En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. Els insults o els acudits homòfobs, habituals encara hui en dia en broma o seriosament, influeixen negativament i desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no rebran cap suport si actuen contra una agressió homòfoba. 

b) També pensen que ells mateixos es convertiran en víctimesperquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. 

c) En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix també la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual. 

d) La percepció que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars, és una altra dificultat afegida per a parar un comportament violent. 

e) Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Una agressió física es considera greu, però un insult no és percebut com a violència, encara que siga diari. 

Cal ensenyar els estudiants a prendre consciència de la violència que suposen els insults i els acudits homòfobs, ja que no són innocus sinó que van minant l’autoestima dels joves LGBTI o dels heterosexuals que encarnen masculinitats o feminitats no hegemòniques. Es tracta també d’un treball d’habilitats socials que els ajude a saber què fer davant de situacions de violència, i també a superar les barreres socials i el temor a intervindre amb els seus iguals. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.

Practicando la mediación

Acta de mediación del 28 de febrero de 2018

Asistentes: Profesores: Rosa Sanchis, Àngels Martínez, Alberto Molina i Anabel González. Dos profesores en prácticas. Alumnos: 4 de 4º de ESO y 6 de 1º

Hoy hemos tenido una jornada muy activa en la sesión de mediación, pues la actividad propuesta era la observación y el análisis de un caso práctico. Para ello, los alumnos de 4º ESO han escenificado una mediación en directo para el grupo de mediadores de iniciación (1º y 2º ESO).

Para una mejor comprensión, les hemos dado a los iniciados dos esquemas necesarios para iniciarse en la mediación; el primero contiene las técnicas eficaces de escucha activa y las técnicas ineficaces. Hemos leído en voz alta las actuaciones que no debemos tener ante ninguna mediación y para asegurarnos la buena comprensión de éstas y el entendimiento de todo aquello que no se debe hacer cuando se quiere ser mediador, las hemos comentado brevemente, éstas son:

  • Interrumpir
  • Interpretar
  • Sermonear
  • Criticar
  • Dar/quitar la razón
  • Aconsejar
  • Ignorar
  • Consolar
  • Quitar importancia
  • Amenazar

Es clave que los alumnos entiendan que una mediación ha de ser completamente neutra, debemos estar a la escucha del conflicto de los participantes y muy atentos a sus comentarios y acciones para poder actuar de forma eficaz y llegar al fondo del conflicto.

A continuación, los alumnos de 4º han escenificado un caso práctico desde la premediación (momento en el que el mediador se reúne por separado con las partes implicadas y les pregunta si quieren solucionar el conflicto a través de la mediación) hasta la firma del contrato con los acuerdos tomados.

El conflicto que se ha presentado es un modelo usual en un centro educativo: un profesor pide un trabajo en grupo y es el profesor quien organiza el equipo de trabajo. El día de entrega de dicho trabajo, el grupo no ha trabajado al mismo nivel y hay partes no entregadas, pero como la nota es grupal, todos los participantes se ven afectados. El grupo de alumnos se enfada entre ellos porque hay compañeros que no han realizado las tareas que deberían haber hecho y piden al profesor que les cambien de grupo. Hecho que el profesor no acepta y les obliga a trabajar conjuntamente y a solucionar sus diferencias.

Después de la puesta en escena, nos hemos sentado todos en círculo para conversar y cambiar impresiones de lo que acababan de presenciar. Por una parte, los mediadores veteranos explicaban que éste era un caso ficticio pero que estaba muy cerca de la realidad. Hemos comenzado por detectar las fases de la mediación en la obra de teatro:

  • Premediación
  • Presentación y reglas
  • Cuéntame
  • Aclarar el problema
  • Proponer soluciones
  • Llegar a acuerdos

Los iniciados iban diciendo a qué momentos de la obra asociaban cada una de las partes y por qué se habían dado cuenta, si había quedado claro, incluso los actores explicaban si lo habían hecho bien o si podían haberlo hecho de otra forma.

Los alumnos veteranos han explicado a los iniciados el concepto de iceberg (cuando hay un acto/hecho que hace que surja el conflicto, la mayoría de las veces el problema reside en algo que no se ve a simple vista, de esta forma, el mediador debe estar muy atento a las señales de las personas que sufren el conflicto para darse cuenta de que hay un problema de fondo que hay que subsanar previamente para lograr la resolución del conflicto total). Este concepto se ha visto reflejado completamente en el teatro, puesto que el enfado ya residía en el grupo y el deber trabajar juntos no ha ayudado a olvidar sus diferencias.

También hemos analizado cómo llegar a la base de los conflictos, muchas veces no lo vemos en las palabras, sino en los silencios y para ello es necesario preguntar. O también, hay veces que se ve a través de la actitud, por este motivo es tan importante escuchar y observar. También se ha hecho hincapié en la necesidad de que el mediador sea insistente para lograr que las personas quieran acceder a la mediación y solucionar sus problemas, ya que, normalmente, cuando dos personas están enfadadas, ninguna tiene ganas de sentarse frente a la otra para hablar y solucionar un problema.

Otro aspecto tratado ha sido la importancia de saber expresar los sentimientos y saber dar el adjetivo necesario cuando los afectados no saben decirlos es el mediador quien debe expresar esos sentimientos para que queden identificados y se muestre, de esta forma, el sentimiento real que impera en el conflicto: rechazo, despecho, frustración, confusión…

Hemos asistido a una sesión muy dinámica, divertida, de intercambio, de sinceridad en la que el grupo, profesores y alumnos de todos los niveles de mediación, han logrado compartir, formarse y confiar en sus compañeros mediadores.

Sin más, hemos acabado la sesión a las 14’30h.

Anabel González

Veig, sent, em pregunte…

Formació de l’Observatori de la Convivència per part de l’ONG Jóvenes y desarrollo

23 de gener de 2018

Assistència del total de 28 cursos: 21 alumnes. 1A (3), 1C (2), 1D (2), 1E, 2A, 2D (3), 2F, 3B, 3C, 4A (2), 4B (3), 2nBatH, 2nBatC.

Comencem la dinàmica a la biblioteca imaginant que és un museu ple de quadres. Cadascun d’aquests representa una escena i l’alumat ha d’anotar en un full: “Veig”, “Sent” i “Em pregunte” a partir de les imatges.

Una vegada fet això, per grups de 5 persones de diferents cursos, es posen en comú les anotacions, i en trien les cinc més destacades.

A continuació, han de pensar un hashtag per a cada imatge i, mentre l’enganxen al quadre corresponent, van explicant a la resta de grups les idees més destacades.

Alguns dels hashtags són:

  • #Integració. És necessària per a no marginar els/les companyes.
  • #BulismoyRaciling. Es tracta d’un joc de paraules a partir de bullying i racisme. Les preguntes més repetides són: per què fa això la gent?, per què no es pregunten si els agradaria que els ho feren. També es comenta que les xarxes socials intensifiquen el bullying.
  • #LágrimasTrasLaPantalla. Es comenta que darrere de la pantalla, la gent és molt valenta i posa coses que en directe no diria.
  • #SiEsAmorNoEsControl. És un hashtag aplicat a les relacions de parella en les quals ha d’haver respecte i confiança, no control.
  • #CryingAroundTheWorld. #ElMónPlora. #Autodestrucció. Es parla de la sostenibilitat, de la petjada ecològica… i s’apunta que cal intentar deixar un món igual o millor per als que vindran.
  • #EliminemFronteresComplimSomnis. Aquest hashtag fa referència a una imatge amb persones immigrants que no són ben rebudes els països als quals acudeixen per a poder viure i acomplir els seus somnis.
  • #AceptacióSocial. A partir d’una imatge on hi ha unes adolescents fumant, es parla de la immaduresa, de les inseguretats, del desig de ser igual a altres, del desig de “normalitat”, que ens porta de vegades a actuar d’una manera en la intimitat, i d’una altra de diferent davant de les amistats.
  • #TotsElsColors. Aquest hashtag és una petició d’acceptació de la diversitat.
  • Etc.

Després de la dinàmica, la formadora explica que l’ONU s’ha marcat uns objectius per a intentar solucionar els problemes dels diferents països que la conformen. I per a saber si els problemes se solucionen, hi ha observadores i observadors que tenen com a missió veure si els objectius s’acompleixen. De la mateixa manera, nosaltres hem de marcar-nos també uns objectius de sostenibilitat a l’Isabel de Villena i observar si s’acompleixen. I si no és així, posar en marxa les mesures adequades per a aconseguir-ho.

En primer lloc ens hem de fer preguntes:

  • Quins problemes ens afecten al centre?
  • És l’Isabel de Villena un institut discriminador?, masclista? racista?…

Després de prendre la temperatura al nostre centre, han de triar un problema que destaque. La formadora reparteix un full perquè treballen amb el problema elegit per a la propera sessió.

Problemàtica elegida

  1. Quin problema hem elegit?
  2. Per què ens preocupa?
  3. Causes (enumerar les principals causes que originen aquest problema)
  4. Conseqüències
  5. Notícies (investiguem sobre el problema)
  6. Trobem aquest problema en el dia a dia del nostre institut? En quins moments? Quines són les actituds?

Tanquem la sessió després de quasi dues hores de treball ben interessant.

Celebrem la diversitat (Sessió 6a Stop Diverfòbia)

En la sessió de hui, 13 de desembre de 2017, ens ha visitat una tècnica de Diversitats, el nou programa d’igualtat en la diversitat que enceta enguany la Universitat de València, per a fer un reportatge en la revista de divulgació educativa Futura. Amb els nervis, se m’ha oblidat passar el full de signatures però hi devien haver més de 50 persones: el professorat habitual (entre 10 i 12) i alumnat de tots els cursos (més de 40), inclosa l’aula CIL.

Hem començat la reunió amb una dinàmica en la qual a cada persona se li donava una tarja amb un rol, i havia de buscar una parella i parlar-li del seu dia a dia i de les seues pors. La majoria de targes responien a identitats diverses, generalment excloses per l’orientació no heterosexual (pròpia o dels progenitors), per la identitat, per l’expressió de gènere, per la diversitat funcional o intel·lectual, per l’ètnia, per no tenir cossos a la moda, per la classe social, per la situació socioeconòmica, etc. Algunes targes responien a identitats més o menys privilegiades (persones blanques, amb diners, heteros, cossos a la moda, etc.)

Alguns exemples:

  • 14 anys. Vas en cadira de rodes des que tenies 5 anys. Tens moltes amigues. T’agrada un xic de classe però penses que no tens cap possibilitat.
  • Eres intersexual. Per sort, els pares decidiren no operar-te. Però el teu penis és més xicotet que la mitjana i et fa vergonya despullar-te davant d’amics.
  • 14 anys. Eres trans i has decidit dir-ho a la classe i als profes. Al pati, sempre hi ha algun idiota que es burla de tu, per això no ixes mai a jugar.
  • 14 anys. Els teus pares són homosexuals. No saps si dir-ho per por a la crítica. A més, el teu tutor va fer un acudit homòfob a classe i això et fa sentir insegura.
  • 14 anys. Eres autista. Vas a l’aula CIL del teu insti però quan estàs en classe alguns companys es burlen.

Les targes també incloïen instruccions per a repondre quan la parella ens contava la seua vida. Aquestes eren de tres tipus:

  1. Escoltes amb atenció l’altra persona, li preguntes i empatitzes. Li contes que tu també t’has sentit malament de vegades.
  2. Escoltes el que et diuen amb indiferència. No critiques, però tampoc fas res per donar suport o mostrar empatia.
  3. No t’agrada el que escoltes i no vols que ningú et veja parlant amb una persona com aquesta; així que, només pots, canvies de tema o te’n vas.

Després de la dinàmica, hem fet rogle i hem compartit l’experiència.

L’alumnat explica com de diferent és sentir-se acceptat, ignorat o rebutjat. Un alumne comenta que li ha semblat molt interessant posar-se en el paper d’una dona i recorda una tradició del seu país, l’Equador, en la qual els hòmens es vesteixen de dones vídues que ploren la pèrdua del marit (l’any que se’n va).

La dinamitzadora comenta que tots i totes necessitem ser acceptats, i per això, ser socialment rebutjat pot ser tan perillós com una malaltia. Després explica que per a animar a una persona que pateix, no serveix de molt dir-li que no patisca o que no escolte les veus que l’insulten. El millor és dir: “jo també”, és a dir, mostrar empatia i connectar amb alguna circumstància en la qual també nosaltres hagem patit: “Jo també he sentit vergonya, he patit rebuig, crítica i menyspreu per mostrar alguna diferència, etc.”. Després ha explicat que el 80% dels joves LGBT no ho diuen per por al rebuig. I només 1 de cada 7 pensa que rebria el suport de la classe si isquera de l’armari. Aquesta por al rebuig afecta també al professorat.

El timbre ha tocat i ni ens hem adonat, així que en tornar de vacances continuarem aprenent a celebrar la diversitat.

I de regal, us deixem el vídeo “Es cuestión de gustos”, elaborat per l’associació Plena Inclusión Extremadura, formada per persones amb diversitat intel·lectual (i les seues famílies).

La nostra petjada

Acta de la reunió de l’equip de mediació del 13 de desembre de 2017

15 alumnes de primer, tercer i quart d’ESO, i 5 profes

La sessió d’avui l’hem feta tot l’alumnat junt, els que s’inicien a la mediació aquest curs i les veteranes. El motiu és preparar el treball que el nostre centre durà a la XIV Trobada d’alumnat mediador, que es realitzarà a l’IES Benlliure el pròxim dilluns 18 de desembre.

En primer lloc, els hem explicat en què consisteixen aquestes trobades, la necessitat d’ajuntar tot l’alumnat mediador perquè es coneguen i vegen que allò que fan és un treball de molta gent, que hi ha més joves que lluiten i treballen per aconseguir la millora de la convivència.

Aquest any el tema de la Trobada és La petjada que volem deixar al món, i per a fer les petjades havíem de reflexionar al voltant de les 5 temàtiques centrals de la jornada: Tolerància, Llenguatge, Cultura de pau, Aigua i Reciclatge. Com que aquest treball el farem més aprofundidament el pròxim dilluns, el que havíem de pensar hui era quina petjada volíem dur i sota quina temàtica.

Finalment, hem decidit treballar la Cultura de pau i hem estat pensant en situacions que no ens agraden i que hauríem de canviar per a tenir un món millor i aconseguir la cultura de pau. Desprès de reflexionar entre totes i tots, hem aportat idees diferents relacionades amb el tractament que fem al nostre ecosistema, als animals, a les dones, als refugiats… Finalment hem decidit fer una pluja de paraules relacionades amb aquestes idees i que considerem importants per a lluitar per un món millor, i això és el que hem tret:

Feminisme – Acció – Activisme – Solidaritat – No al maltractament animal – No a la violència – Llibertat – Ajuda – Empatia – Tot és de tot el món – Amor – Amistat – Pau – Recolzament – Justícia – Unió – Afecte – Tolerància – Compartir – Sinceritat – Diàleg

I amb aquesta mar d’idees, l’alumna s’ha posat a fer la seua petjada.

En un principi volíem triar la més representativa per a dur-la al Benlliure, però finalment, hem decidit que com que havíem de fer una petjada gegant (el format és A3), en faríem una amb les petjades del nostre alumnat mediador perquè en totes elles hi ha un aspecte important que no volem oblidar en la nostra lluita.

Malauradament s’ha fet l’hora i alguns encara no havien acabat; per tant hem decidit que el proper divendres, a l’hora de l’esplai, acabarem la nostra gran petjada i ho deixarem tot preparat per anar el dilluns a la trobada.

Hem tancat la sessió a les 14’40h.

Acta feta per Anabel González

El conflicte forma part de la vida

Tercera reunió de mediadores i mediadors  25-X-2017

Ens hem reunit Alejandra, Mireia, Pablo i Sandra de 4t ESO amb les profes Anabel i Àngels. Raúl Abella (1r Bat) tenia classe i Lucia (4tB) i Pau(3r) s’han excusat perquè no podien quedar-se.

Cadascú ha valorat les mediacions realitzades en les darreres setmanes mentre véiem el post del bloc amb l’iceberg del conflicte, i valoràvem si havíem aconseguit que en la mediació aparegueren vertaderament els sentiments i necessitats en joc. L’alumnat ha comentat que només s’havia aconseguit en un cas.  

Hem comentat també la complexitat de fer preguntes per traure les persones mediades del silenci o de la indiferència, i també la dificultat de fer aflorar les emocions i els sentiments. Per a intentar superar aquestes mancances, hem acordat que la sessió següent la dedicarem a practicar les preguntes entre nosaltres.

També hem vist que un dels conflictes està molt a prop de ser un cas d’assetjament. Per aquest motiu, hem acordat que les persones que han fet la mediació parlaran a soles amb l’estudiant que pateix la situació a més de amb la tutora del grup per buscar altres estudiants que puguen fer-li costat.

A més, l’alumnat ha mostrat la dificultat de convéncer per a acudir a mediació dels estudiants d’ètnia gitana, i la por a actuar amb assertivitat davant de faltes de respecte protagonitzades per aquests per por a represàlies. Hem acordat que el professorat de mediació parlarà amb la tutora del Secretariat Gitano, amb qui treballem estretament, per buscar una solució satisfactòria.

Finalment, hem revisat l’hora de reunió per facilitar que acudisquen totes les persones, i hem acordat reunir-nos els dimecres a les 13’35 cada 15 dies i acabar més prompte si l’alumnat té examen.

La pròxima reunió serà el dimecres 8 de novembre.

burro_elspunysnoparlen

Amb els xicotets (15 alumnes de 1r d’ESO), els professors Pilar, Cati, Alberto i Rosa hem començat la sessió amb un joc en el qual dos grups havien de competir estirant d’una corda per a aconseguir menjar-se unes llepolies. L’ensenyament era que, amb la col·laboració, tot el món guanya; en canvi, amb la competició, un guanya i l’altre perd.

Després, hem estat comentant que els conflictes formen part de la vida i que si aprenem a solucionar-los ens fem més sàvies i creixem com a persones. Finalment, hem treballat amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes: competir (tauró), col·laborar (mussol), comprometre’s (rabossa), evitar (tortuga) i ós (acomodar-se). Els estils dins dels quals es mou la mediació són la col·laboració i el compromís.

 

Practicar la mediació (acta 2n cicle)

PRACTICAR LA MEDIACIÓ OCTUBRE-NOVEMBRE 2016

L’equip de mediació de 2n cicle i batxillerat ens hem reunit cada dimarts al llarg del mes d’octubre i de novembre per a aprendre i practicar la manera d’actuar en cada fase del procés de mediació.

Hi han participat 9 alumnes del segon cicle d’ESO, les professores Àngels Martínez i Xelo Hernandez, i la formadora Sara Faubel del Projecte Malva-Conviu.

Al llarg de les sessions, hem anat pensant i practicant les estratègies més importants de cada fase de la mediació i ens hem adonat de moltes coses:

ABANS DE COMENÇAR

  • de vegades la primera feina és convèncer les parts en conflicte perquè acudisquen a mediació. Hem estat trobant arguments i practicant la manera d’expressar-los. També hem vist la importància de la mirada i el contacte inicial per a donar confiança i fer sentir als que volem que vinguen que val la pena acudir a la mediació.

AL LLARG DE LA  MEDIACIÓ

  • hem repassat les tres fases de la mediació i el que ens ha resultat més difícil és sintetitzar les posicions i els interessos de cada part, i aconseguir que se n’adonen que les posicions, encara que semblen inicialment enfrontades, poden tindre interessos coincidents (com per exemple en l’activitat de la taronja, on les dues parts renyien per l’única taronja i finalment una part volia el suc i altra, la corfa).

PER FINALITZAR

  • Uff! el moment més dur és quan s’han de fer propostes que solucionen el conflicte. Els mediadors o mediadores no podem aconsellar, però sí que podem i HEM DE FER PREGUNTES que ajuden i orienten LES PERSONES enfrontades i que elles mateixes TROBEN ELS ACORDS.
  • Els mediadors/es hem de vigilar que aquest acords siguen:
    • REALISTES: que es puguen portar a la pràctica.
    • CONCRETS: que quan 15 dies després fem la revisió, puguem saber objectivament si s’han acomplert o no per part de les dues bandes
    • EQUITATIUS: justos per les dues parts, és a dir, que les dues parts guanyen i cap d’elles perda.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

reunio-mediacioreunio-mediacio-2

 

Una comunicació eficaç (acta 8)

Acta 8: dimarts 22 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r A, 1; 1r B, 8; 1r C, 1; 1r D, 5; 1r F, 3; 2n A, 1; 2n B, 1. Total alumnat: 20

Professorat: Anabel González i Alberto Molina

Avui hem treballat els passos de la mediació:

  • Conta’m

Què ha passat? Com et sents?

Cal donar la pròpia versió dels fets, perquè els sentiments són molt importants per a la mediació, els sentiments fan/permeten que siguem capaços de veure a l’altre com a una persona.

El mediador/a ha d’escoltar activament: mirar – assentir amb el cap – reconvertir el que està dient llevant-li els aspectes negatius – assegurar-se que el que està comprenent és el que ha dit la part implicada.

  • Els temps

S’ha d’anar amb compte amb els temps, perquè cada persona en té un i hem d’equilibrar els tempos de cadascú de forma que no hi haja desequilibri.

Atenció: No hem de ser rondallers/es! I mai hem d’utilitzar els per què? Ja que és una pregunta que demana justificació; en tot cas li hem de preguntar per a què? Amb quina finalitat, perquè el que busquem és que reflexionen sobre els fets i no la justificació d’aquests.

Cal buscar els punts comuns entre les persones que participen en el procés, perquè com que segurament hi ha sentiments positius en la seua relació, tirant dels records positius serà més fàcil resoldre les diferències.

  • Els acords

Qui fa què? Com? Quan? On?

  • Els acords han de beneficiar les dues parts.
  • Han de ser acords realistes, han de ser les persones mediades les que ho decidisquen (sense terceres persones).
  • Concrets i realitzables.
  • Hem de felicitar les persones implicades per la seua participació i l’esforç que han fet.
  • Hem d’animar sempre a la mediació.

Una alumna del grup, Raquel Molina, ha preguntat si hi ha altres formes de mediar, si hi ha la possibilitat de fer-ho per escrit. La formadora ens ha dit que sí i que també es podia fer la fase 1 (Conta’m) per separat.

4.- Tècniques d’escolta activa i de comunicació:

  • Mostrar interès
  • Reflectir: si algú diu “bocazas”, cal explicar-li que no es poden utilitzar paraules que siguen lletges o desacrediten.
  • Parafrasejar
  • Tenir molt de vocabulari per a reflectir millor els sentiments i allò que es vol dir, i transmetre sense interferències de comunicació.
  • Resumir
  • Visió conjunta dels fets
  • Preguntes circulars: ficar a les persones en una situació futura perquè pensen en les conseqüències.
  • Reformular allò que diuen.
  • Parar atenció en el llenguatge no verbal!! Ha de ser el més neutre possible.

Coses que un/a mediador/a no ha de fer:

  • Amenaçar
  • Manipular
  • Cridar

Errors comuns que s’han d’evitar per part de les persones mediadores:

  • Discutir amb una de les parts
  • Fer moltes preguntes
  • Utilitzar molt el “per què”
  • Emetre judicis
  • Donar consells
  • Forçar la reconciliació i imposar la mediació
  • Amenaçar les parts implicades.

5.- I un últim aspecte molt important:

A practicar!!!

Amb això hem acabar aquesta primera part del curs de mediació amb Inma, formadora dins del projecte Malva-conviu.

Acta feta per Anabel González

 

 

 

Què significa mediar? (acta 7)

Què significa mediar?

Acta 7: Dimarts 15 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r B, 7; 1r D, 4; 1r F, 5; 2n A, 1; 2n B, 1. Total: 18

Professorat: Anabel González, Alberto Molina i Carmina Vanaclocha

En primer lloc, hem decidit l’alumnat que anirà a la jornada de mediació de l’IES Benlliure el dia 19 de desembre: Roman i Lucía, de 1r d’ESO, i Alejandro i Elena, de 2n. Després, hem començat amb la sessió de formació.

A partir d’unes diapositives hem aprés quines són les claus per a mediar:

  • És voluntària i de comú acord.
  • Les parts es comprometen a esforçar-se per a comunicar-se.
  • Es tracta d’un procés cooperatiu en el qual les dues parts han d’eixir beneficiades.

Una de les característiques de les persones mediadores és l’escolta activa, un aspecte que s’ha de practicar molt perquè costa d’aprendre i, sobretot, perquè és molt positiu per a la vida quotidiana, i a mesura que es fa resulta més fàcil. L’escolta activa suposa atendre les següents qüestions en les persones mediades, tot evitant les interferències:

  • Què diuen?
  • Com ho diuen?
  • Quins sentiments hi apareixen?

Les capacitats d’una persona mediadora i els aspectes que ha de tenir en compte en la mediació són les següents:

  • Ha de ser pacient perquè són les persones implicades en el conflicte les que han d’arribar a un acord/solució, i de vegades és llarg i complicat. Hem te tindre en compte que cada persona té el seu ritme i hem de saber respectar-lo.
  • No hem de ficar-nos de part de ninguna de les parts.
  • No hem de tenir prejudicis, i si en algun moment notem que els tenim, hem de demanar que un altre mediador ens substituïsca.
  • Les parts implicades han de donar la seua solució perquè puga ser aplicada i els servisca.
  • Les persones mediadores han de tenir una comunicació positiva, que es caracteritza per l’amabilitat en la forma de parlar, de dir les coses, d’actuar… D’aquesta forma, si un implicat no s’explica correctament, cal saber transcriure les seues paraules de forma que no moleste l’altra part, perquè potser el problema es troba en no comunicar bé.

Les funcions de les persones mediadores són, en essència:

  • Facilitar la solució del problema.
  • Seguir el procés de mediació en totes les seues fases.

Fases de la mediació:

1a fase: Pre-mediació. És el moment en el qual s’analitza el conflicte i l’equip decideix qui mediarà. Podria haver una co-mediació (dues persones medien el conflicte).

2a fase: Presentació i exposició de les regles de la mediació:

1 Benvinguda i presentació

2 Normes:

– No prendre partit per cap de les parts.

– Parlar i escoltar respectant el torn de paraula, sense interrompre’s.

– Col·laborar per a solucionar el problema.

– No contar fora res del que ha passat dins de la mediació.

3 Preguntar a les dues parts si estan d’acord amb aquestes normes i, si es així, signar el compromís.

Desprès d’aquesta part més teòrica, i per a tenir present com hem d’actuar front a una mediació, hem omplert el baül de la persona mediadora:

Imparcialitat – facilitar el diàleg – escolta activa – paciència – neutralitat – respecte – empatia – ganes d’ajudar – amabilitat –

Amb aquesta il·lusió hem acabat la sessió d’avui.

Acta feta per Anabel González