Com explicaries què és la mediació? Amb aquesta pregunta, Elena, de l’ONG Cultura de Pau, comença la sessió de formació del nostre equip de mediació. La sessió té lloc el 12 de febrer de 2020, i hi assisteixen 12 alumnes de primer d’ESO, 7 de segon i 6 de tercer.

Les bafarades que ha repartit Elena per grups s’omplin de bones idees: som persones que faciliten que altres puguen solucionar els seus problemes sense violència, mitjançant el diàleg, però sense donar-los la solució; també ajudem a restaurar la comunicació; procurem que les persones en conflicte troben punts en comú; propiciem que s’entenguen els sentiments que entren en joc en una situació conflictiva; promovem l’empatia, etc.

Des de quina edat és una persona empàtica?, pregunta, de nou, Elena. Cadascú diu la seua, però la formadora ens explica que si tenim un entorn que ho fomente, l’empatia és una capacitat humana, i als 2 anys ja podem ser empàtiques.

Després d’aquestes interessants preguntes, Elena reparteix per grups tires de frases perquè les situem com a adequades o no en la mediació. Tot el món té clar les que clarament no són pròpies de la mediació:

• Fem la mediació en qualsevol lloc, no importa si hi ha soroll o persones al voltant.
• S’utilitzen insults i crits.
• Els renyem per barallar-se.
• Donem suport a la persona que més ens agrada.
• Ens riem i/o burlem del que diuen.
• Els diem com han de solucionar el seu problema.

Les que sí que són pròpies de la mediació són les següents:

• Ajudem perquè puguen dialogar amb respecte. Respecte.
• El que diem en mediació es queda en mediació. Confidencialitat.
• El animem a col·laborar per a solucionar el conflicte.
• Les persones s’escolten tranquil·lament.
• Les parts decideixen el que faran per a solucionar-ho. Compromís amb la solució.
• Les persones tenen ganes de solucionar el conflicte.
• Ajudem perquè pensen opcions per a solucionar el conflicte. Facilitació.
• S’han de trobar després per vore com van els acords. Revisar el compromís.
• Les persones mediadores no donen la seua opinió. Neutralitat i imparcialitat.

En mediació creem espais de confiança i de respecte. Les persones que usen habitualment la violència, no han tingut possibilitat d’aprendre què és la confiança. Pensen que la violència és una ferrament de resposta per a solucionar els seus conflictes, però en realitat els empitjora. També hi ha gent a qui mai han escoltat amb tranquil·litat, ni han tingut en compte les seues emocions; i quan els passa per primera vegada, que algú els atén i els escolta, els canvia la cara.

Quines frases podem dir per animar a participar en la mediació? pregunta Elena. Els nostres mediadors i mediadores ofereixen frases d’ànim: En mediació et podràs desfogar i aconseguiràs que l’altra persona t’escolte; Pots contar-ho, estem per ajudar; Al final et sentiràs més alliberat; Tot anirà millor…

L’hora passa volant i ho deixem per a la següent sessió, que serà més pràctica. Un plaer, com sempre.

Amb aquest equip tan fantàstic, tanquem la mediació, d’aquest curs 2018-2019, no sense treballar abans amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes i amb els Missatges Jo a partir d’algunes situacions proposades que us deixem més avall.

Estils d’afrontament dels conflictes

Davant d’un conflicte hi ha cinc maneres de reaccionar, segons ens preocupem, més o menys, pels nostres objectius o pels de l’altra persona. Tot el món les pot utilitzar totes, però si n’hi ha una que fem servir més sovint, direm que és el nostre estil predominant. Els cinc estils són: competir, dialogar, repartir, evitar i acomodar-se.

• Competir: TAURÓ.

El tauró només es preocupa pels seus interessos i sempre intenta guanyar el màxim per a ell. Creu que s’ha solucionat el problema quan ha aconseguit allò que volia.

• Dialogar (o col·laborar): MUSSOL.

El mussol busca que les dues persones puguen realitzar els seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan tots han aconseguit allò que volien.

• Repartir (o comprometre’s): RABOSA

La rabosa intenta repartir els guanys i les pèrdues entre les dues persones, de manera que cadascuna aconsegueix part dels seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan ningú no hi guanya ni hi perd del tot.

• Evitar: TORTUGA.

La tortuga fa veure que no passa res, que no hi ha cap problema per solucionar, que no li preocupen els seus objectius ni els de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema perquè no hi ha problema.

• Acomodar-se: OS.

L’os es preocupa només pels objectius de l’altre i creu que s’ha solucionat el problema quan l’altre està content i té el que vol.

­Qüestions

1. Quin penseu que és el vostre estil predominant?
2. En quines ocasions utilitzeu un altre estil? Per què?
3. Quins avantatges i inconvenients penseu que té cada estil.

 Activitat: Os, tortuga, guineu, mussol o tauró?

1. «La moto»

Despús-demà tens examen de matemàtiques i la professora us ha posat uns exercicis perquè els feu a casa i pregunteu els dubtes abans de la prova. Per això has decidit quedar-te a casa aquesta vesprada i tenir-los a punt per al dia següent. Estàs millorant molt en matemàtiques i és quasi segur que si aquest trimestre aconsegueixes bons resultats a l’estiu et compraran la moto. Però abans d’acabar les classes del matí el teu millor amic et diu que a la vesprada jugareu un partit de bàsquet contra els de l’altre grup i et necessiten com a base. Què fas?

1. «El mòbil»

Anna et va demanar vint euros per al cap de setmana. Tu tens diners estalviats per comprar-te un mòbil i, com que sou molt amigues, no et va importar deixar-li els diners amb la condició que el dilluns, a classe, te’ls tornaria. Hui és divendres i, encara que li has recordat un parell de vegades a Anna que et va prometre tornar-te els diners, ella t’evita i, fins i tot, sembla que estiga enfadada. Hui has vist que ensenyava a unes altres xiques el seu mòbil nou. Què fas?

1. «La festa»

Marta i tu aneu a una festa amb el seu xicot. Ell és dos anys més gran i no ha parat de beure alcohol i de comportar-se grollerament amb les xiques. Tu t’ho has passat molt malament i només esperaves el moment de anar-te’n. Marta sembla no adonar-se de res i està realment encantada d’eixir amb aquest xic. Com que prevèieu que faríeu tard, Marta t’ha convidat a quedar-te a dormir a sa casa i, lògicament, comenteu la festa. Marta vol saber què opines del seu xicot.

Qüestions

1. Què faries en la situació a “La moto”? A quin estil correspon la teua manera d’actuar?
2. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
3. Te’n vas ràpidament a jugar a bàsquet perquè no vols «fallar» a l’equip.
4. Decideixes jugar només la primera part i fer els deures l’estoneta que et quede.
5. Dius que t’és impossible jugar perquè has de fer els exercicis de matemàtiques.
6. Fas veure que no te n’has recordat del partit i vas cap a la biblioteca.
7. Parles amb el teu amic per veure què podríeu fer: aplaçar el partit, buscar un substitut…
8. Què faries en la situació b “El mòbil”?
9. A quin estil corresponen les respostes següents? Quina et sembla més adequada?
10. Li dius que si no et paga telefonaràs als seus pares reclamant els diners.
11. Quedes amb ella per parlar del tema a l’hora del pati.
12. Li demanes que, almenys, et torne la meitat dels diners.
13. Penses que has perdut els diners i l’amiga.
14. Li dius que no es preocupe, que ja et tornarà els diners quan vulga, per això sou amigues.
15. Què faries en la situació c “La festa”?
16. A quins estils corresponen les respostes següents?
17. Li dius el que penses sense ofendre. Escoltes els motius pels quals a Marta li agrada aquest xic. Vas amb molt de compte a l’hora de manifestar la teua opinió.
18. Parleu les dues bastant clarament i arribeu a la conclusió que ni l’una ni l’altra veieu «objectivament» com és el xic i que, segurament, les dues teniu part de raó.
19. Li dius que tens molta son i que ja en parlareu en un altre moment.
20. Mires de convèncer-la de com és el xic en realitat, ja que ella n’està massa enamorada i no se n’adona.
21. Intentes manifestar la teua opinió però quan veus que Marta està molt segura del seu xicot, penses que, probablement, estàs equivocada.

Activitats extretes i adaptades de: Carme Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002

Acta de les reunions de mediació (15 i 22 de maig de 2019)

Comencem la reunió amb la formadora Flor Hoyos, recapitulant el que hem treballat fins ara i preparant-nos per a tancar el curs amb les dues sessions que ens queden amb l’alumnat.

Després, fem una roda d’intervencions, en la qual destaquem: la importància de les dinàmiques que testen la cohesió grupal; la piràmide –amb els elements que conformen l’abordatge del conflicte: el context educatiu, els recursos i habilitats personals, les intervencions TARC i l’autoritat–; el perill de delegar en l’alumnat poc expert la solució als problemes dels seus companys/es; la importància de saber fer preguntes durant la mediació; la potència de les intervencions educatives que fem –tan importants com les mediacions–; la prioritat del treball de tutoria i la formació del professorat tutor –en especial, la millora del lligam entre tutories, equip de mediació i Observatori de la Convivència–, etc.

Dinàmica: 3 coses que fem bé!

En acabar, comencem amb una dinàmica que consisteix a anotar en post-its tres coses que fem bé, al marge de les 12 típiques. Les apeguem a la paret i les agrupem per temes. Formem grups, i cadascun s’emporta els post-its per a pensar propostes que ajuden el nostre alumnat a practicar i dominar aquestes habilitats. Bàsicament, agrupen les idees al voltant de tres temes: preguntar, pensar solucions creatives als conflictes i escoltar activament.

Preguntar

En la posada en comú, repassem els tipus de preguntes:

Preguntes exploradores:

• Preguntes tancades. Busquen concretar i/o verificar: Aleshores, ens veiem el proper dimarts?
• Preguntes obertes. Inciten a expressar-se, a crear diàleg, a obtenir informació genèrica…: Què va passar després?
• Preguntes aclaridores. Busquen aclarir dubtes, aprofundir i/o centrar: Com us heu organitzat fins ara?

Preguntes transformadores:

• Preguntes espill: Què faig amb la meua filla? Què fem amb la teua filla?
• Preguntes circulars. Els verbs bàsic són: Pensar/sentir/fer/dir. Exemples: Què penses que ella pensaria si…?, què penses que ella sentiria si…? què penses que ella faria si…? què penses que ella diria si…?
• Preguntes hipotètiques: Què creus que passaria si parlares amb…?
• Preguntes reflexives (busquen aprofundir i/o centrar): Què seria el pitjor que podria passar?

Hi ha una pregunta especial que es diu pregunta del miracle, que consisteix a imaginar que ha ocorregut un miracle i el nostre problema ha desaparegut: Algú et dona un xarop que, quan te’l prens, ha resolt el teu problema: com sabràs, demà quan t’alces, que està curat/da?

Proposar solucions

Per a ajudar a proposar solucions al conflicte, ens valem de preguntes reflexives i hipotètiques. També hi ha dinàmiques que ens ajuden a analitzar les millors propostes: avantatges i desavantatges; zones mortes o desconegudes; jocs per a generar alternatives, etc. L’experta en mediació Marinés Suares proposa també, a més de la pregunta del miracle, la pluja d’idees i l’equip reflexiu, que consisteix a fer veure mitjançant un diàleg entre els mediadors, que les parts en conflicte estan trobant la solució: Ells ja estan plantejant solucions molt encertades al conflicte.

Per a l’experta en mediació Marinés Suares, el 75% d’una mediació són preguntes, i el 25%, afirmacions. Les afirmacions informen i ancoren (a través del parafraseig, del resum…) i les reformulacions ajuden a transformar la situació.

L’escolta activa

Pel que fa a les tècniques d’escolta activa, en destaquem l’objectiu, que és crear un clima de confiança perquè les parts se senten escoltades mitjançant, per exemple, la comunicació no verbal, les preguntes aclaridores, el resum, el parafraseig (repetició del missatge), el reflex (és com el parafraseig però dels sentiments, etc. Altres dinàmiques per a treballar-la, que ens proposa Flor, són les següents:

• Trios. Pràctica d’escolta activa entre dues persones i un observador/a.
• Propostes. Es planteja una qüestió, per exemple, “tenim 300 euros per a gastar en l’equip de mediació”, i es van fent propostes; però no podem fer la nostra sense abans parafrasejar l’anterior.
• Dinàmiques del teatre de l’oprimit, com ara representar un conflicte i canviar els papers o fer entrar altres persones de fora del grup que havia imaginat la situació; interrogar un dels participants, etc.
• Descriu què veus davant de tu? Fem aquesta simple qüestió i observem com cadascú té accés a una part de la realitat. En són variants d’aquesta, les imatges on cadascú veu una cosa (ex. la jove i la vella)
• Història i curt Un tazón de caldo (https://vimeo.com/28798645)
• Història de l’elefant on 6 savis cecs han de descriure un elefant sense saber què és prèviament i només a partir del tacte.
• La corba. Mostrem un full amb una línia curvilínia dibuixada i cadascú ha de completar-la.

Flor ens recomana el llibre de M. Carme Boqué. Construir la paz. Transformar los conflictos en oportunidades. 2009. CAM, que podem trobar online: http://educagenero.org/Recursos/Construir_la_Paz-Carmen_Boque.pdf

Acta de mediación del 28 de febrero de 2018

Asistentes: Profesores: Rosa Sanchis, Àngels Martínez, Alberto Molina i Anabel González. Dos profesores en prácticas. Alumnos: 4 de 4º de ESO y 6 de 1º

Hoy hemos tenido una jornada muy activa en la sesión de mediación, pues la actividad propuesta era la observación y el análisis de un caso práctico. Para ello, los alumnos de 4º ESO han escenificado una mediación en directo para el grupo de mediadores de iniciación (1º y 2º ESO).

Para una mejor comprensión, les hemos dado a los iniciados dos esquemas necesarios para iniciarse en la mediación; el primero contiene las técnicas eficaces de escucha activa y las técnicas ineficaces. Hemos leído en voz alta las actuaciones que no debemos tener ante ninguna mediación y para asegurarnos la buena comprensión de éstas y el entendimiento de todo aquello que no se debe hacer cuando se quiere ser mediador, las hemos comentado brevemente, éstas son:

• Interrumpir
• Interpretar
• Sermonear
• Criticar
• Dar/quitar la razón
• Aconsejar
• Ignorar
• Consolar
• Quitar importancia
• Amenazar

Es clave que los alumnos entiendan que una mediación ha de ser completamente neutra, debemos estar a la escucha del conflicto de los participantes y muy atentos a sus comentarios y acciones para poder actuar de forma eficaz y llegar al fondo del conflicto.

A continuación, los alumnos de 4º han escenificado un caso práctico desde la premediación (momento en el que el mediador se reúne por separado con las partes implicadas y les pregunta si quieren solucionar el conflicto a través de la mediación) hasta la firma del contrato con los acuerdos tomados.

El conflicto que se ha presentado es un modelo usual en un centro educativo: un profesor pide un trabajo en grupo y es el profesor quien organiza el equipo de trabajo. El día de entrega de dicho trabajo, el grupo no ha trabajado al mismo nivel y hay partes no entregadas, pero como la nota es grupal, todos los participantes se ven afectados. El grupo de alumnos se enfada entre ellos porque hay compañeros que no han realizado las tareas que deberían haber hecho y piden al profesor que les cambien de grupo. Hecho que el profesor no acepta y les obliga a trabajar conjuntamente y a solucionar sus diferencias.

Después de la puesta en escena, nos hemos sentado todos en círculo para conversar y cambiar impresiones de lo que acababan de presenciar. Por una parte, los mediadores veteranos explicaban que éste era un caso ficticio pero que estaba muy cerca de la realidad. Hemos comenzado por detectar las fases de la mediación en la obra de teatro:

• Premediación
• Presentación y reglas
• Cuéntame
• Aclarar el problema
• Proponer soluciones
• Llegar a acuerdos

Los iniciados iban diciendo a qué momentos de la obra asociaban cada una de las partes y por qué se habían dado cuenta, si había quedado claro, incluso los actores explicaban si lo habían hecho bien o si podían haberlo hecho de otra forma.

Los alumnos veteranos han explicado a los iniciados el concepto de iceberg (cuando hay un acto/hecho que hace que surja el conflicto, la mayoría de las veces el problema reside en algo que no se ve a simple vista, de esta forma, el mediador debe estar muy atento a las señales de las personas que sufren el conflicto para darse cuenta de que hay un problema de fondo que hay que subsanar previamente para lograr la resolución del conflicto total). Este concepto se ha visto reflejado completamente en el teatro, puesto que el enfado ya residía en el grupo y el deber trabajar juntos no ha ayudado a olvidar sus diferencias.

También hemos analizado cómo llegar a la base de los conflictos, muchas veces no lo vemos en las palabras, sino en los silencios y para ello es necesario preguntar. O también, hay veces que se ve a través de la actitud, por este motivo es tan importante escuchar y observar. También se ha hecho hincapié en la necesidad de que el mediador sea insistente para lograr que las personas quieran acceder a la mediación y solucionar sus problemas, ya que, normalmente, cuando dos personas están enfadadas, ninguna tiene ganas de sentarse frente a la otra para hablar y solucionar un problema.

Otro aspecto tratado ha sido la importancia de saber expresar los sentimientos y saber dar el adjetivo necesario cuando los afectados no saben decirlos es el mediador quien debe expresar esos sentimientos para que queden identificados y se muestre, de esta forma, el sentimiento real que impera en el conflicto: rechazo, despecho, frustración, confusión…

Hemos asistido a una sesión muy dinámica, divertida, de intercambio, de sinceridad en la que el grupo, profesores y alumnos de todos los niveles de mediación, han logrado compartir, formarse y confiar en sus compañeros mediadores.

Sin más, hemos acabado la sesión a las 14’30h.

Anabel González

Tercera reunió de mediadores i mediadors  25-X-2017

Ens hem reunit Alejandra, Mireia, Pablo i Sandra de 4t ESO amb les profes Anabel i Àngels. Raúl Abella (1r Bat) tenia classe i Lucia (4tB) i Pau(3r) s’han excusat perquè no podien quedar-se.

Cadascú ha valorat les mediacions realitzades en les darreres setmanes mentre véiem el post del bloc amb l’iceberg del conflicte, i valoràvem si havíem aconseguit que en la mediació aparegueren vertaderament els sentiments i necessitats en joc. L’alumnat ha comentat que només s’havia aconseguit en un cas.  

Hem comentat també la complexitat de fer preguntes per traure les persones mediades del silenci o de la indiferència, i també la dificultat de fer aflorar les emocions i els sentiments. Per a intentar superar aquestes mancances, hem acordat que la sessió següent la dedicarem a practicar les preguntes entre nosaltres.

També hem vist que un dels conflictes està molt a prop de ser un cas d’assetjament. Per aquest motiu, hem acordat que les persones que han fet la mediació parlaran a soles amb l’estudiant que pateix la situació a més de amb la tutora del grup per buscar altres estudiants que puguen fer-li costat.

A més, l’alumnat ha mostrat la dificultat de convéncer per a acudir a mediació dels estudiants d’ètnia gitana, i la por a actuar amb assertivitat davant de faltes de respecte protagonitzades per aquests per por a represàlies. Hem acordat que el professorat de mediació parlarà amb la tutora del Secretariat Gitano, amb qui treballem estretament, per buscar una solució satisfactòria.

Finalment, hem revisat l’hora de reunió per facilitar que acudisquen totes les persones, i hem acordat reunir-nos els dimecres a les 13’35 cada 15 dies i acabar més prompte si l’alumnat té examen.

La pròxima reunió serà el dimecres 8 de novembre.

Amb els xicotets (15 alumnes de 1r d’ESO), els professors Pilar, Cati, Alberto i Rosa hem començat la sessió amb un joc en el qual dos grups havien de competir estirant d’una corda per a aconseguir menjar-se unes llepolies. L’ensenyament era que, amb la col·laboració, tot el món guanya; en canvi, amb la competició, un guanya i l’altre perd.

Després, hem estat comentant que els conflictes formen part de la vida i que si aprenem a solucionar-los ens fem més sàvies i creixem com a persones. Finalment, hem treballat amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes: competir (tauró), col·laborar (mussol), comprometre’s (rabossa), evitar (tortuga) i ós (acomodar-se). Els estils dins dels quals es mou la mediació són la col·laboració i el compromís.

PRACTICAR LA MEDIACIÓ OCTUBRE-NOVEMBRE 2016

L’equip de mediació de 2n cicle i batxillerat ens hem reunit cada dimarts al llarg del mes d’octubre i de novembre per a aprendre i practicar la manera d’actuar en cada fase del procés de mediació.

Hi han participat 9 alumnes del segon cicle d’ESO, les professores Àngels Martínez i Xelo Hernandez, i la formadora Sara Faubel del Projecte Malva-Conviu.

Al llarg de les sessions, hem anat pensant i practicant les estratègies més importants de cada fase de la mediació i ens hem adonat de moltes coses:

ABANS DE COMENÇAR

• de vegades la primera feina és convèncer les parts en conflicte perquè acudisquen a mediació. Hem estat trobant arguments i practicant la manera d’expressar-los. També hem vist la importància de la mirada i el contacte inicial per a donar confiança i fer sentir als que volem que vinguen que val la pena acudir a la mediació.

AL LLARG DE LA  MEDIACIÓ

• hem repassat les tres fases de la mediació i el que ens ha resultat més difícil és sintetitzar les posicions i els interessos de cada part, i aconseguir que se n’adonen que les posicions, encara que semblen inicialment enfrontades, poden tindre interessos coincidents (com per exemple en l’activitat de la taronja, on les dues parts renyien per l’única taronja i finalment una part volia el suc i altra, la corfa).

PER FINALITZAR

• Uff! el moment més dur és quan s’han de fer propostes que solucionen el conflicte. Els mediadors o mediadores no podem aconsellar, però sí que podem i HEM DE FER PREGUNTES que ajuden i orienten LES PERSONES enfrontades i que elles mateixes TROBEN ELS ACORDS.
• Els mediadors/es hem de vigilar que aquest acords siguen:
  • REALISTES: que es puguen portar a la pràctica.
  • CONCRETS: que quan 15 dies després fem la revisió, puguem saber objectivament si s’han acomplert o no per part de les dues bandes
  • EQUITATIUS: justos per les dues parts, és a dir, que les dues parts guanyen i cap d’elles perda.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

Acta 8: dimarts 22 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r A, 1; 1r B, 8; 1r C, 1; 1r D, 5; 1r F, 3; 2n A, 1; 2n B, 1. Total alumnat: 20

Professorat: Anabel González i Alberto Molina

Avui hem treballat els passos de la mediació:

• Conta’m

Què ha passat? Com et sents?

Cal donar la pròpia versió dels fets, perquè els sentiments són molt importants per a la mediació, els sentiments fan/permeten que siguem capaços de veure a l’altre com a una persona.

El mediador/a ha d’escoltar activament: mirar – assentir amb el cap – reconvertir el que està dient llevant-li els aspectes negatius – assegurar-se que el que està comprenent és el que ha dit la part implicada.

• Els temps

S’ha d’anar amb compte amb els temps, perquè cada persona en té un i hem d’equilibrar els tempos de cadascú de forma que no hi haja desequilibri.

Atenció: No hem de ser rondallers/es! I mai hem d’utilitzar els per què? Ja que és una pregunta que demana justificació; en tot cas li hem de preguntar per a què? Amb quina finalitat, perquè el que busquem és que reflexionen sobre els fets i no la justificació d’aquests.

Cal buscar els punts comuns entre les persones que participen en el procés, perquè com que segurament hi ha sentiments positius en la seua relació, tirant dels records positius serà més fàcil resoldre les diferències.

• Els acords

Qui fa què? Com? Quan? On?

• Els acords han de beneficiar les dues parts.
• Han de ser acords realistes, han de ser les persones mediades les que ho decidisquen (sense terceres persones).
• Concrets i realitzables.
• Hem de felicitar les persones implicades per la seua participació i l’esforç que han fet.
• Hem d’animar sempre a la mediació.

Una alumna del grup, Raquel Molina, ha preguntat si hi ha altres formes de mediar, si hi ha la possibilitat de fer-ho per escrit. La formadora ens ha dit que sí i que també es podia fer la fase 1 (Conta’m) per separat.

4.- Tècniques d’escolta activa i de comunicació:

• Mostrar interès
• Reflectir: si algú diu “bocazas”, cal explicar-li que no es poden utilitzar paraules que siguen lletges o desacrediten.
• Parafrasejar
• Tenir molt de vocabulari per a reflectir millor els sentiments i allò que es vol dir, i transmetre sense interferències de comunicació.
• Resumir
• Visió conjunta dels fets
• Preguntes circulars: ficar a les persones en una situació futura perquè pensen en les conseqüències.
• Reformular allò que diuen.
• Parar atenció en el llenguatge no verbal!! Ha de ser el més neutre possible.

Coses que un/a mediador/a no ha de fer:

• Amenaçar
• Manipular
• Cridar

Errors comuns que s’han d’evitar per part de les persones mediadores:

• Discutir amb una de les parts
• Fer moltes preguntes
• Utilitzar molt el “per què”
• Emetre judicis
• Donar consells
• Forçar la reconciliació i imposar la mediació
• Amenaçar les parts implicades.

5.- I un últim aspecte molt important:

A practicar!!!

Amb això hem acabar aquesta primera part del curs de mediació amb Inma, formadora dins del projecte Malva-conviu.

Acta feta per Anabel González

Què significa mediar?

Acta 7: Dimarts 15 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r B, 7; 1r D, 4; 1r F, 5; 2n A, 1; 2n B, 1. Total: 18

Professorat: Anabel González, Alberto Molina i Carmina Vanaclocha

En primer lloc, hem decidit l’alumnat que anirà a la jornada de mediació de l’IES Benlliure el dia 19 de desembre: Roman i Lucía, de 1r d’ESO, i Alejandro i Elena, de 2n. Després, hem començat amb la sessió de formació.

A partir d’unes diapositives hem aprés quines són les claus per a mediar:

• És voluntària i de comú acord.
• Les parts es comprometen a esforçar-se per a comunicar-se.
• Es tracta d’un procés cooperatiu en el qual les dues parts han d’eixir beneficiades.

Una de les característiques de les persones mediadores és l’escolta activa, un aspecte que s’ha de practicar molt perquè costa d’aprendre i, sobretot, perquè és molt positiu per a la vida quotidiana, i a mesura que es fa resulta més fàcil. L’escolta activa suposa atendre les següents qüestions en les persones mediades, tot evitant les interferències:

• Què diuen?
• Com ho diuen?
• Quins sentiments hi apareixen?

Les capacitats d’una persona mediadora i els aspectes que ha de tenir en compte en la mediació són les següents:

• Ha de ser pacient perquè són les persones implicades en el conflicte les que han d’arribar a un acord/solució, i de vegades és llarg i complicat. Hem te tindre en compte que cada persona té el seu ritme i hem de saber respectar-lo.
• No hem de ficar-nos de part de ninguna de les parts.
• No hem de tenir prejudicis, i si en algun moment notem que els tenim, hem de demanar que un altre mediador ens substituïsca.
• Les parts implicades han de donar la seua solució perquè puga ser aplicada i els servisca.
• Les persones mediadores han de tenir una comunicació positiva, que es caracteritza per l’amabilitat en la forma de parlar, de dir les coses, d’actuar… D’aquesta forma, si un implicat no s’explica correctament, cal saber transcriure les seues paraules de forma que no moleste l’altra part, perquè potser el problema es troba en no comunicar bé.

Les funcions de les persones mediadores són, en essència:

• Facilitar la solució del problema.
• Seguir el procés de mediació en totes les seues fases.

Fases de la mediació:

1a fase: Pre-mediació. És el moment en el qual s’analitza el conflicte i l’equip decideix qui mediarà. Podria haver una co-mediació (dues persones medien el conflicte).

2a fase: Presentació i exposició de les regles de la mediació:

1 Benvinguda i presentació

2 Normes:

– No prendre partit per cap de les parts.

– Parlar i escoltar respectant el torn de paraula, sense interrompre’s.

– Col·laborar per a solucionar el problema.

– No contar fora res del que ha passat dins de la mediació.

3 Preguntar a les dues parts si estan d’acord amb aquestes normes i, si es així, signar el compromís.

Desprès d’aquesta part més teòrica, i per a tenir present com hem d’actuar front a una mediació, hem omplert el baül de la persona mediadora:

Imparcialitat – facilitar el diàleg – escolta activa – paciència – neutralitat – respecte – empatia – ganes d’ajudar – amabilitat –

Amb aquesta il·lusió hem acabat la sessió d’avui.

Acta feta per Anabel González