Category: ACTES DE LES SESSIONS DE FORMACIÓ

Practicar la mediació (acta 2n cicle)

PRACTICAR LA MEDIACIÓ OCTUBRE-NOVEMBRE 2016

L’equip de mediació de 2n cicle i batxillerat ens hem reunit cada dimarts al llarg del mes d’octubre i de novembre per a aprendre i practicar la manera d’actuar en cada fase del procés de mediació.

Hi han participat 9 alumnes del segon cicle d’ESO, les professores Àngels Martínez i Xelo Hernandez, i la formadora Sara Faubel del Projecte Malva-Conviu.

Al llarg de les sessions, hem anat pensant i practicant les estratègies més importants de cada fase de la mediació i ens hem adonat de moltes coses:

ABANS DE COMENÇAR

  • de vegades la primera feina és convèncer les parts en conflicte perquè acudisquen a mediació. Hem estat trobant arguments i practicant la manera d’expressar-los. També hem vist la importància de la mirada i el contacte inicial per a donar confiança i fer sentir als que volem que vinguen que val la pena acudir a la mediació.

AL LLARG DE LA  MEDIACIÓ

  • hem repassat les tres fases de la mediació i el que ens ha resultat més difícil és sintetitzar les posicions i els interessos de cada part, i aconseguir que se n’adonen que les posicions, encara que semblen inicialment enfrontades, poden tindre interessos coincidents (com per exemple en l’activitat de la taronja, on les dues parts renyien per l’única taronja i finalment una part volia el suc i altra, la corfa).

PER FINALITZAR

  • Uff! el moment més dur és quan s’han de fer propostes que solucionen el conflicte. Els mediadors o mediadores no podem aconsellar, però sí que podem i HEM DE FER PREGUNTES que ajuden i orienten LES PERSONES enfrontades i que elles mateixes TROBEN ELS ACORDS.
  • Els mediadors/es hem de vigilar que aquest acords siguen:
    • REALISTES: que es puguen portar a la pràctica.
    • CONCRETS: que quan 15 dies després fem la revisió, puguem saber objectivament si s’han acomplert o no per part de les dues bandes
    • EQUITATIUS: justos per les dues parts, és a dir, que les dues parts guanyen i cap d’elles perda.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

reunio-mediacioreunio-mediacio-2

 

Una comunicació eficaç (acta 8)

Acta 8: dimarts 22 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r A, 1; 1r B, 8; 1r C, 1; 1r D, 5; 1r F, 3; 2n A, 1; 2n B, 1. Total alumnat: 20

Professorat: Anabel González i Alberto Molina

Avui hem treballat els passos de la mediació:

  • Conta’m

Què ha passat? Com et sents?

Cal donar la pròpia versió dels fets, perquè els sentiments són molt importants per a la mediació, els sentiments fan/permeten que siguem capaços de veure a l’altre com a una persona.

El mediador/a ha d’escoltar activament: mirar – assentir amb el cap – reconvertir el que està dient llevant-li els aspectes negatius – assegurar-se que el que està comprenent és el que ha dit la part implicada.

  • Els temps

S’ha d’anar amb compte amb els temps, perquè cada persona en té un i hem d’equilibrar els tempos de cadascú de forma que no hi haja desequilibri.

Atenció: No hem de ser rondallers/es! I mai hem d’utilitzar els per què? Ja que és una pregunta que demana justificació; en tot cas li hem de preguntar per a què? Amb quina finalitat, perquè el que busquem és que reflexionen sobre els fets i no la justificació d’aquests.

Cal buscar els punts comuns entre les persones que participen en el procés, perquè com que segurament hi ha sentiments positius en la seua relació, tirant dels records positius serà més fàcil resoldre les diferències.

  • Els acords

Qui fa què? Com? Quan? On?

  • Els acords han de beneficiar les dues parts.
  • Han de ser acords realistes, han de ser les persones mediades les que ho decidisquen (sense terceres persones).
  • Concrets i realitzables.
  • Hem de felicitar les persones implicades per la seua participació i l’esforç que han fet.
  • Hem d’animar sempre a la mediació.

Una alumna del grup, Raquel Molina, ha preguntat si hi ha altres formes de mediar, si hi ha la possibilitat de fer-ho per escrit. La formadora ens ha dit que sí i que també es podia fer la fase 1 (Conta’m) per separat.

4.- Tècniques d’escolta activa i de comunicació:

  • Mostrar interès
  • Reflectir: si algú diu “bocazas”, cal explicar-li que no es poden utilitzar paraules que siguen lletges o desacrediten.
  • Parafrasejar
  • Tenir molt de vocabulari per a reflectir millor els sentiments i allò que es vol dir, i transmetre sense interferències de comunicació.
  • Resumir
  • Visió conjunta dels fets
  • Preguntes circulars: ficar a les persones en una situació futura perquè pensen en les conseqüències.
  • Reformular allò que diuen.
  • Parar atenció en el llenguatge no verbal!! Ha de ser el més neutre possible.

Coses que un/a mediador/a no ha de fer:

  • Amenaçar
  • Manipular
  • Cridar

Errors comuns que s’han d’evitar per part de les persones mediadores:

  • Discutir amb una de les parts
  • Fer moltes preguntes
  • Utilitzar molt el “per què”
  • Emetre judicis
  • Donar consells
  • Forçar la reconciliació i imposar la mediació
  • Amenaçar les parts implicades.

5.- I un últim aspecte molt important:

A practicar!!!

Amb això hem acabar aquesta primera part del curs de mediació amb Inma, formadora dins del projecte Malva-conviu.

Acta feta per Anabel González

 

 

 

Què significa mediar? (acta 7)

Què significa mediar?

Acta 7: Dimarts 15 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r B, 7; 1r D, 4; 1r F, 5; 2n A, 1; 2n B, 1. Total: 18

Professorat: Anabel González, Alberto Molina i Carmina Vanaclocha

En primer lloc, hem decidit l’alumnat que anirà a la jornada de mediació de l’IES Benlliure el dia 19 de desembre: Roman i Lucía, de 1r d’ESO, i Alejandro i Elena, de 2n. Després, hem començat amb la sessió de formació.

A partir d’unes diapositives hem aprés quines són les claus per a mediar:

  • És voluntària i de comú acord.
  • Les parts es comprometen a esforçar-se per a comunicar-se.
  • Es tracta d’un procés cooperatiu en el qual les dues parts han d’eixir beneficiades.

Una de les característiques de les persones mediadores és l’escolta activa, un aspecte que s’ha de practicar molt perquè costa d’aprendre i, sobretot, perquè és molt positiu per a la vida quotidiana, i a mesura que es fa resulta més fàcil. L’escolta activa suposa atendre les següents qüestions en les persones mediades, tot evitant les interferències:

  • Què diuen?
  • Com ho diuen?
  • Quins sentiments hi apareixen?

Les capacitats d’una persona mediadora i els aspectes que ha de tenir en compte en la mediació són les següents:

  • Ha de ser pacient perquè són les persones implicades en el conflicte les que han d’arribar a un acord/solució, i de vegades és llarg i complicat. Hem te tindre en compte que cada persona té el seu ritme i hem de saber respectar-lo.
  • No hem de ficar-nos de part de ninguna de les parts.
  • No hem de tenir prejudicis, i si en algun moment notem que els tenim, hem de demanar que un altre mediador ens substituïsca.
  • Les parts implicades han de donar la seua solució perquè puga ser aplicada i els servisca.
  • Les persones mediadores han de tenir una comunicació positiva, que es caracteritza per l’amabilitat en la forma de parlar, de dir les coses, d’actuar… D’aquesta forma, si un implicat no s’explica correctament, cal saber transcriure les seues paraules de forma que no moleste l’altra part, perquè potser el problema es troba en no comunicar bé.

Les funcions de les persones mediadores són, en essència:

  • Facilitar la solució del problema.
  • Seguir el procés de mediació en totes les seues fases.

Fases de la mediació:

1a fase: Pre-mediació. És el moment en el qual s’analitza el conflicte i l’equip decideix qui mediarà. Podria haver una co-mediació (dues persones medien el conflicte).

2a fase: Presentació i exposició de les regles de la mediació:

1 Benvinguda i presentació

2 Normes:

– No prendre partit per cap de les parts.

– Parlar i escoltar respectant el torn de paraula, sense interrompre’s.

– Col·laborar per a solucionar el problema.

– No contar fora res del que ha passat dins de la mediació.

3 Preguntar a les dues parts si estan d’acord amb aquestes normes i, si es així, signar el compromís.

Desprès d’aquesta part més teòrica, i per a tenir present com hem d’actuar front a una mediació, hem omplert el baül de la persona mediadora:

Imparcialitat – facilitar el diàleg – escolta activa – paciència – neutralitat – respecte – empatia – ganes d’ajudar – amabilitat –

Amb aquesta il·lusió hem acabat la sessió d’avui.

Acta feta per Anabel González

 

La comunicació eficaç (sessions 4 i 5)

Acta 4: Dimarts 18 d’octubre de 2016

Resolució dels conflictes

Persones assistents:

Alumnat: 18. 1r A (4), 1r B (5), 1r D (4), 1r F (3), 2n B (1) i 2n C (1). Professorat: Susana March Benlloch, Carmina Vanaclocha i Anabel González.

1a part teòrica:

Diapositives: Què és un conflicte?

  1. Protagonistes: principals i secundaris
  2. Relacions: aspectes distorsionadors
  3. Sentiments i emocions: aprendre a exterioritzar les emocions per a poder arribar a l’altra persona
  4. Procés i moment del conflicte: la història del conflicte
  5. Posicions, interessos i necessitats: les persones en conflicte tenen una posició, però quan es parla amb l’altre i es veuen els seus interessos, és més fàcil arribar a comprendre’l, com vàrem veure amb el cas de la mandarina, on una part necessitava el suc i l’altra la pell.
  6. Valors: cadascú té els seus valors i els seus pensaments

En aquesta primera part Inma va fer una explicació, amb activitats i casos per a una millor comprensió, i e va establir un diàleg per a entendre el que és un conflicte i com pot aparèixer.

2a part pràctica:

Presentació d’un cas: Pedro, Marcos i l’estoig

Amb l’ajuda de la guia que ens ha donat Imma per a l’anàlisi del conflicte, hem treballat per parelles. Hem vist si hi ha influència de terceres persones, la relació entre les persones en conflicte, el que senten, el temps que dura el conflicte, si s’ha convertit en greu, si està latent, polaritzat, enquistat, i finalment què demana cadascú.

En tots els conflictes hi ha protagonistes principals (les persones que tenen el conflicte) i secundàries (totes aquelles que formen part de forma externa del conflicte).

També els conflictes es poden generar per aspectes múltiples, com poden ser els rumors, els prejudicis, els estereotipus, els retrets ocults o la comunicació no verbal.

Desprès de treballar per parelles, hem fet una posada en comú i hem acabat la classe valorant la importància que té analitzar els conflictes des de tots els punts de vista.

 

Acta 5: Dimarts 25 d’octubre de 2016

Una comunicació eficaç

Persones assistents: 

Alumnat: 27. 1r A (2), 1r B (11), 1r D (6), 1r F (6), 2n A (1) i 2n B (1). Professorat: Anabel González.

A partir d’unes diapositives, hem vist el que significa el procés de comunicació perquè tots coneixem el sistema: emissor – receptor – missatge – canal – codi , però no sempre arribem a comprendre’ns, i sempre pot haver-hi algun aspecte que pot molestar: el to de veu, la forma de dir les coses, el moment…

Hem vist un vídeo on un camioner veu a un home estirant-se recolzat en el seu cotxe. Sense preguntar-li, aparca el camió, baixa i l’ajuda a empentar el cotxe per la vorera de la carretera. L’home, que solament s’estirava, es queda sense paraules; l’altre, satisfet d’haver-lo ajudat, continua el seu camí. Com haguérem pogut solucionar la situació? Parlant, perquè si li haguera preguntat què feia, l’altre li hauria dit que s’estava estirant després de córrer una estona.

També hem fet el joc del “telèfon” i hem tornat a adonar-nos que, realment, les informacions es distorsionen quan passen per moltes veus.

En grups de 8 o 9 persones, també hem practicat amb un cas en el qual una d’elles tenia un problema, per exemple: “Estàs molt disgustat perquè ahir va desaparèixer el teu equip d’esport del gimnàs i penses que els teus pares et renyaran si no hi apareix”. Davant d’aquesta situació cadascú havia d’interpretar un rol, i al final, quan hem fet la posada en comú, hem vist que les persones que tenien el problema se sentien incompreses per la resta.

Inma ens ha explicat que percebem la informació segons els nostres valors, i per això ens ha dit que hi ha 12 postures típiques que les persones adopten quan algú els conta un problema, i que cal evitar-les sempre. El seu malnom és les 12 típiques:

  • Ironitzar / passar / llevar importància
  • Interrogar
  • Manar
  • Amenaçar
  • Sermonejar
  • Donar lliçons
  • Aconsellar
  • Interpretar
  • Insultar
  • Desaprovar
  • Consolar / animar
  • Aprovar

Hem de tenir en compte que les persones no van a mediació perquè els solucionen els problemes; els mediadors no solucionen els problemes, ajuden que eixes persones troben la solució per elles mateixes.

Finalment, el que hem après és que la gent acudeix a la mediació normalment per problemes de comunicació; per tant, com es diu en totes les classes perquè aconseguim interioritzar-ho: hem d’aprendre a escoltar.

Actes fetes per Anabel González

El conflicte i els estils de resposta (sessió 3, 16-17)

Tercera sessió de mediació. 11 d’octubre de 2016

Continuem amb les sessions de formació sobre mediació amb alguna baixa respecte a la darrera setmana, però amb moltes ganes igualment. En aquesta ocasió Inma, la formadora de Malva-Conviu, ha començat preguntant “Què és el conflicte?”. Al principi prou gent l’ha identificat com una cosa negativa, però a mesura que avançava el debat en el grup, hem vist casos on podia ser positiu ja que ens permetia aprendre, i al final hem arribat a la conclusió que és més natural del que pensàvem  al començament de la sessió.

A continuació hem analitzat diferents posicionaments individuals o respostes que tenim envers una situació de conflicte amb altres persones. Per a il·lustrar-ho, Inma ens ha mostrat una imatge on es veien tots els estils, i els ha relacionat amb qui guanya o perd en la resolució del problema: competició (jo guanye, tu perds), evasió (perden tots), acomodació (jo perd, tu guanyes) i cooperació (guanyen tots). D’aquests conceptes sobreïx l’aspecte negociador com a element fonamental a l’hora de mediar.

estils_conflicte

Així es veu com es pot solucionar el conflicte de forma conjunta, amb la cooperació i la negociació, sense que ningú haja de guanyar o sobreeixir sobre la resta. La clau és passar de les posicions individuals a les necessitats i començar a construir la solució des d’ací.

Per a entendre-ho millor, hem fet una dinàmica per parelles on cada parella rebia una informació diferent sobre una mateixa situació figurada:

“Hi ha hagut una catàstrofe nuclear i només queda una mandarina en tot el món. Una persona de la parella necessita tota la corfa per fer la vacuna que li salvarà la vida, i l’altra necessita tot el suc per fer un altre medicament de vital importància també, però només hi ha una taronja, l’han trobada els dos a l’hora i no coneixen les necessitats que té l’altra persona: què fem?”

Doncs cada parella inventa una solució diferent, però només aquelles parelles que negocien i esbrinen les necessitats de l’altre, se n’adonen que cadascú pot aprofitar la part que necessita, i així una mateixa mandarina pot servir per als dos. I ací acaba la sessió, entre parelles i mandarines.

Acta realitzada per Alberto

Mediació 2016-17 (1a sessió)

invitacio-mediacio-2016

La  mediació ja ha començat a l’Isabel de Villena

Totes i tots cabem, si ens ho proposem!

El dimarts 27 de setembre vàrem començar el curs de mediació 2016-2017. Amb l’ajuda de les formadores Sara i Imma, de Malva-conviu, experimentàrem la importància del grup com a protector dels individus. Ens repartírem en tres quadrats que havíem dibuixat al terra segons tinguérem un adhesiu groc, roig o blau. Després, Sara va dir que ens unírem tots dins d’un mateix quadrat i, encara que al principi semblava impossible, després veiérem que amb intel·ligència i voluntat els grups es podien unir dins d’un espai comú.

Cuidem el grup que cuida els individus. I que no es trenque el cercle!

La segona experiència va consistir a posar-nos en dues fileres de la mateixa llargària i nugar un mocador a la cintura de la darrera persona de la fila. Un grup havia d’intentar llevar el mocador de la darrera persona de l’altra fila i el seu grup havia de protegir-la. Així, el meu grup es va fer un caragol, i va ser impossible que l’altre grup arribara a la persona que portava el mocador. L’altre grup  també va fer un cercle, però era més dèbil i es va trencar en un punt per on poguérem accedir a qui portava el mocador i llevar-li’l.

Què aprenguérem? Que si el grup és fort, pot protegir qualsevol dels seus membres.

Definim la mediació entre totes i tots

Per últim, en una cartolina vàrem fer un cartell amb rogles de colors on cadascú ficà el que per a ell/a volia dir Mediació.  El resultat va ser un quadre multicolor amb idees plenes de bons sentiments i dibuixos de fraternitat.

El barri ens demana ajuda. Necessitem joves mediadores i mediadors

“Malva Conviu” és un projecte del barri i, com que saben que al nostre institut ens formem per a ser mediadors/es, ens han demanat que estudiants de 14 anys en avant ajuden a fer mediacions en els conflictes que es produeixen entre joves del barri, pares, mares i fills, veïnat, etc. a més dels que ocorren dins de l’institut. L’alumnat de 3r, 4t d’ESO i batxillerat rebrà enguany una formació específica per a saber fer mediacions formals i adquirir estratègies i habilitats de mediació. Al finalitzar el curs, rebran un certificat per l’experiència adquirida.

Fem una crida als estudiants de batxillerat i segon cicle d’ESO  perquè participen en aquest entrenament en mediació ja que ens fan falta mediadores i mediadors dins i fora de l’institut.

Recordeu que enguany ens reunirem els dimarts de 13.35 a 14.30.

Àngels Martínez-Bonafé

isabel-villena-cartel-inicio

La mediació mola! (7a sessió 15-16)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Setena reunió de l’equip de Mediació celebrada el 25 de maig de 2016

Assistents: 20 persones (15 alumnes i 5 professores). Alumnat: 1r A (1), 1r C (1), 2n A (8), 2n B (2), 2n C (1) i 2n D (2)

Desenvolupament de la sessió:

En primer lloc repartim els diplomes a l’alumnat assistent com a reconeixement per l’esforç i per la feina ben feta.

Tot seguit, repartim les actes que hem anat fent al llarg del curs de les sessions de formació i fem una roda per a respondre a les qüestions següents:

  • Què o quines activitats t’han agradat més?
  • Què has aprés?
  • Quines propostes de millora tens per al curs que ve?

Després, en grups de 4, elaboren un anunci promocional parlant de les virtuts de formar part de l’equip de mediació. (En poder, penjarem un vídeo amb les intervencions).

Ser Observador/a és molt important! (IV sessió)

IV reunió de l’Observatori celebrada el dia 1 de juny de 2016.

Assistents: 12 observadors/es. Cursos: 1r A, 1r B, 1r C, 1r E, 2n D, 2n E, 3r A, 3r C, 4t A, 1r Bat B, 1r Bat C.

Desenvolupament de la sessió:

Es reparteix un full amb les actes de les sessions anteriors, es llegeixen en veu alta i es fa una ronda de valoracions i de propostes de millora.

En general, l’observatori es valora molt positivament. Totes les observadores i observadors estan contents d’haver-ho sigut, els ha semblat una experiència interessant i necessària per al centre i pensen que ha de continuar en el proper curs. Tot el món està d’acord que la figura de la persona observadora no és una acuseta, sinó algú que pot ajudar perquè a la seua classe les marginacions, els insults, les discussions… se solucionen pacíficament.

Pel que fa a les propostes, algunes d’aquestes són:

  • La conveniència de fer més reunions, almenys dos cada trimestre.
  • La importància de rebre més formació.
  • La proposta de ser dues persones observadores, en lloc de només una.

En la part final de la reunió, ens unim a les delegades i delegats del curs per a fer una valoració conjunta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Aprenent a mediar a l’IES Cabanyal (6a sessió)

La sessió de mediació va ser especial ja que no es va fer al nostre institut, sinó a l’IES Cabanyal. Inma i Sara, de Malva Conviu, ens varen fer el taller.

El primer que vam fer en aquest institut va ser eixir al pati per a jugar a un joc en el qual et posaven cartolines a l’esquena que dins tenien escrits els passos, les habilitats i les accions necessàries en la mediació i les seues variants. Aleshores havíem de buscar, sense parlar, les persones que tingueren indicacions que correspongueren al nostre mateix pas.

Després, vam entrar a la biblioteca, ens vam asseure cadascú amb el seu grup, ens presentàrem i començàrem a parlar dels principis de la mediació (confidencialitat, imparcialitat, compromís de diàleg…). Una de les professores ens va fer algunes preguntes sobre els principis: què passaria si una persona mediadora contara els continguts d’una mediació a una altra de l’institut? O si pot una persona mediadora inclinar-se per una part en el conflicte.

A continuació vam representar casos ficticis de diversos tipus de conflictes que vam haver de solucionar respectant les normes de la mediació. Una de les persones del grup tenia una fitxa d’observació on anotava si aquesta s’estava fent bé. Abans de representar els casos, ens van donar un full amb les fases de la mediació:

– Benvinguda i regles.

– Per favor, explica’ns què ha passat.

– Per favor, explica’ns com et sents.

– Quina creus que és la solució? Què t’agradaria que deixara de passar?

– Et compromets a seguir l’acord al qual heu arribat?

Per últim, vam fer un cercle i dos alumnes del Cabanyal varen fer-nos un joc amb uns daus que en lloc de números tenien dibuixos, i vam crear entre tots una història. I ací es va acabar la sessió.

Aquesta sessió de mediació m’ha agradat molt ja que he conegut moltes persones que, a més, pensen igual que nosaltres sobre aquestos temes que es tracten en mediació i m’emporte un molt sabor de boca.

Salutacions

Entrada feta per Luty (2n B)

 

Prejudicis i estereotips (5a sessió)

Acta de la 5a sessió de l’Equip de Mediació. Curs 2015-16. 17 de febrer de 2016.

Assistents: 1r C (2), 1r E (1), 2n A (6), 2n B (6) i de 2n D (2) i 3 professores.

 Total: 20 pers.

Primer, les professores van repartir uns fulls que explicaven els passos de la mediació i uns conflictes on hi havia prejudicis, estereotips i discriminació. Després vam vore un vídeo que tractava d’un conflicte entre dos companys, i on s’explicaven les diferents parts de la mediació. Vam comentar el vídeo i després vam llegir el full on s’explicaven els conflictes que havíem d’assajar en grups de quatre.

Els conflictes que representàrem van ser:

  1. Anna i Fàtima estaven treballant en un projecte per a la classe de naturals. No se sap com, tot l’arxiu va desaparèixer de l’ordinador. Anna i Fàtima van discutir molt fort donant-se la culpa l’una a l’altra. «Ets una mora estúpida» va dir Anna, «ja em podia suposar que allà al mig del desert no en teniu ni idea d’informàtica»
  2. Albert i Juli buscaven un banc per seure a l’hora del pati. Van veure un banc on ja havia dos xics més asseguts. Quan s’hi dirigien van sentir com uns dels xics deia «Oh! Mira qui se’ns acosta, la ”parelleta'”! No juguen mai al futbol, els fa por embrutar-se
  3. Marta i Rosa fan l’aniversari la mateixa setmana i han decidit celebrar la festa conjuntament. Rosa vol convidar Helena, però Marta li diu «aquella ”setciències” no ha de fer res a la festa! Que vols, que sega en un racó a fer els deures?». Rosa hi insisteix però opina que «les ”pilotes” com Helena amarguen la vida a tothom, el seu lloc és la biblioteca»
  4.  Mohamed i Enric són amics des que van començar a l’escola. A la iaia d’Enric no li agraden els estrangers i sempre diu que els africans van plens de microbis, són uns bruts i cuinen porqueries. Un dia va anar a casa de Mohamed i els seus pares el van convidar a sopar. Enric no va tastar quasi res i no podia dissimular el fàstic. L’endemà a l’escola Mohamed li va dir que era un mal amic i que mai no s’hauria pensat que fora capaç d’ofendre la seua família d’aquella manera.

Després de practicar els conflictes per separat, vàrem eixir al centre i els representàrem per a tot el grup. I la gent anava dient les coses que havíem fet bé i malament.

Nosaltres, que vam estar allí, vam fer l’últim conflicte i ens va agradar molt viure l’experiència.

Acta feta per Eva i Pau de 2n B.

Els rols en el conflicte (4a sessió)

Acta de la 4a sessió de l’equip de mediació del dia 27 de gener de 2016

Assistents:  30 alumnes, 3 professores del centre i 2 alumnes en pràctiques.

1r ESO: 10 assistents.

2n ESO: 15 assistents.

3r ESO: 2 assistents.

1r BAT: 3 assistents.

Desenvolupament de la sessió:

Per començar, vàrem vore un fragment de Ben X, que tractava sobre un xiquet a qui li abaixaven els pantalons en classe, se li burlaven i el gravaven; tots menys un xiquet que va gravar com es reien d’ell per a denunciar-ho, i una altra xiqueta que va avisar el director de l’institut.

Després de vore’l, vàrem fer un joc que consistia a posar-nos en el lloc de la víctima, dels agressors, dels ajudants i seguidors de l’agressor, dels espectadors, dels possibles ajudants i de l’ajudant. Aquestes posicions estaven escrites en un cartolina gran en terra i alguns voluntaris ens posaven damunt del dibuix ocupant les diferents posicions.

Més tard, férem grups per a representar conflictes en els diferents llocs del nostre institut, a partir del mapa del conflicte que elaboraren les i els observadors de la convivència: en una xarxa social, al pati, a classe i a l’eixida de l’institut. En acabar, vàrem comentar la situació de cada grup i els rols que representaven els personatges.

Finalment férem un rogle donant-nos les mans, com és costum en totes les sessions.

Acta feta per Alejandra Llorens i Rubén Gómez de 2n B

olweus_2001

La mar de recursos (3a sessió de mediació)

3a sessió de mediació (2-12-2015)

Assistents:  50 alumnes. 1r (6),  2n (19), 3r (3), 4t (1), Batxillerat (3), alumnat convidat de l’IES Jordi de Sant Jordi (18).

Professores: Ana Frías, Pilar Soto, Rosa Sanchis, Àngels Martínez i  4 professors del Jordi de San Jordi.

1) Presentació amb el joc “La mar”.

L’alumnat ha de seguir les ordres de l’animador del joc. Imagineu que ens trobem a la mar… Llavors, quan crida “Vaixell”, els alumnes es dirigeixen a la paret de la dreta. Quan diu “Costa”, tot el món es dirigeix a la paret contrària. Quan crida “Estrella de mar”, la gent s’asseu en cercle amb el peus junts i fent un balanceig de dreta a esquerra. Quan diu “Sardina”, tot el món se situa al centre estrenyent-se el més possible. Quan crida “Carranc”, formen parelles, cul amb cul  i units per davall les cames, i caminen de costat.

2) Treballem  les dotze típiques  i fem pràctiques amb dues situacions.

3) Treballem l’escolta  activa: mostrar interés, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir. Fem pràctiques.

4) Els mediadors/es més experimentats fan un simulacre de mediació al centre de la sala, i els menuts menys experimentats anoten si s’ha comés alguna de les 12 típiques i si s’han seguit les tècniques d’escolta activa.

6) Acabem la sessió amb  la nostra famosa dansa Haka de mediadors/es.

Som màgiques (2a sessió de mediació 15-16)

Total assistents: 36 persones

Alumnat assistent: 9 de primer d’ESO, 16 de segon d’ESO i 3 de tercer d’ESO

Professores: 5 professores del centre (Ana Frías, Pilar Bueno, Pilar Soto, Rosa Sanchis i Àngels Martínez) i 2 professores convidades de l’IES Jordi de Sant Jordi.

0. Dividim el grup en dos: l’alumnat nou i l’experimentat. Amb el segon grup, practiquem la mediació seguint l’esquema extret de Construir la paz de M.C Boqué. Amb l’alumnat nou, fem les dinàmiques que es descriuen a continuació.

1) Presentació amb el joc “El basar màgic”.

Cada alumne/a té dos post-its i ha d’imaginar que es troba en un gran basar màgic i especial, on hi ha de tot, i on cadascú pot posar la característica que més desitja i deixar la que menys li agrada d’ell/a mateix/a.

2) La comunicació:

– Elements: emissor, receptor, canal, codi i missatge.

– Conducta de l’emissor:

– Verbal

– No verbal (expressió facial, somriure, mirades, gestos…)

– Paraverbal (veu, volum, timbre, entonació…)

– Errors en la comunicació.

3) L’escolta activa. Pautes. Regles bàsiques per millorar l’escolta activa.

4)Treballem la no utilització de les 12 típiques:

-Manar, dirigir.

-Amenaçar.

-Sermonejar.

-Donar lliçons.

-Aconsellar.

-Consolar, animar.

-Aprovar.

-Desaprovar.

-Insultar.

-Interpretar.

-Interrogar.

-Ironitzar.

5)Acabem la sessió amb la nostra famosa dansa Haka de mediadors/es.

Acta realitzada per Pilar Soto

Comencem el curs amb la mediació (1a sessió 15-16)

1a Sessió de mediació 28-10-2015

Assistents: 30 alumnes. De 1r, 15; de 2n, 13, i de 3r, 2.

Professores: Ana Frías, Pilar Bueno, Pilar Soto i Àngels Martínez

  1. Presentació amb el joc Llima-llima”.

Tots asseguts en cercle, un alumne/a se situa al centre i va dient als companys: llima-llima, taronja-taronja, maduixot-maduixot o cistella de fruites. Amb cada paraula, els companys hauran de dir un nom diferent:

  • Llima-llima. Ha de dir el nom de qui està a la dreta.
  • Taronja-taronja. Ha de dir el nom de la persona de l’esquerra.
  • Maduixot-maduixot. Ha de dir el seu nom.
  • Cistella de fruites. Tot el món canvia de lloc.

2. Treballem el conflicte com una oportunitat positiva.

Intentem definir què és un conflicte i què és la mediació. Després, assenyalem les qualitats d’un mediador/a i fem un llistat de les característiques que va proposant el grup.

3. Treballem els diferents tipus d’afrontament del conflicte amb el joc dels animals: tauró, mussol, guineu, tortuga i ós, que corresponen als cinc tipus estils o formes d’actuar davant d’un conflicte: Competició, Col·laboració, Compromís, Evitació i Acomodació.

Practiquem amb el cas “El cinema” per a identificar-ne els tipus.

4. Fem dues activitats per subratllar la importància del diàleg i els diferents punts de vista.

Posem a terra una cartolina amb el nombre 6, i dos alumnes se situen a banda i banda. Comprovem que es veu un 6 o un 9 segons la posició.

Després fem una representació del cas “La taronja, un conflicte entre dues persones que volen la mateixa fruita i no apleguen a un acord fins que parlant se n’adonen que una vol el suc i l’altra, la corfa.

5. Acabem la sessió amb “Les abraçades musicals.

Caminen pel saló d’actes al ritme de la música; quan para, s’ajunten abraçant-se de 2 en 2. Continua la música i tornen a caminar fins que para la música de nou i fan abraçades de 4. I així fins que acaben en una abraçada tots junts.

Pilar Soto

Aprenent a mediar (sessió 9)

Acta de la novena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 29 d’abril de 2015.

26 persones assistents 21 alumnes. 1A (10), 1B (3), 1E (1), 2A (2), 2B (1), 4b (2) i una alumna convidada. 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. Horari: 15.00 h a 17 h Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Les dotze típiques, l’escolta activa i els passos de la mediació.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Comencem el treball llegint les tècniques d’escolta activa: mostrar interés o empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir.

Després llegim les 12 típiques, que són tècniques poc eficaces per a tindre èxit en la mediació: manar, amenaçar, sermonejar (o donar lliçons), aconsellar, consolar, donar o llevar la raó, insultar, ironitzar, interrompre, llevar importància i ignorar.

A continuació, mirem els vídeos que gravàrem al Saler fent una mediació i els analitzem, intentant millorar.

Eva i Lucia ens conten la seua participació, en representació de l’equip de mediació del centre, en un encontre de professorat interessat en la mediació.

Les persones que anaren a la formació del Saler ens conten la seua experiència i ens acomiadem amb un aplaudiment a Daniel i Alejandro per haver cuidat tan bé dels més menudets.

(Dibuix que Teresa feia durant la sessió de mediació i que resumeix a la perfecció com d’importants són els sentiments en els conflictes)

sentiments_elspunysnoparlen

Formació al Saler

Acta de la sessió de formació en Mediació al Saler. Curs 2014-2015

Persones Assistents: 29 persones25 alumnes. 1A (12), 1B (7), 1C (2), 1E (1), 4tA (2). 3 Professores: Àngels Martínez, Rosa Sanchis i Eli Català.

31 de març i 1 d’abril de 2015

Lloc: Casal d’Esplai El Saler.

TEMES DE LA FORMACIÓ:

  • Joc inicial: paracaigudes grupal.
  • Definició de conflicte.
  • Interessos, posicions i necessitats.
  • Estils d’abordatge dels conflictes: Competir (tauró), Col·laborar o Cooperar (mussol), Comprometre’s o Negociar (rabosa), Evitar (tortuga) i Acomodar-se (ós).
  • Les emocions en la mediació.
  • Activitat de confiança: passeig guiat per les dunes.
  • Macroestratègies de gestió de conflictes: Llei, Judici, Arbitratge, Mediació, Conciliació, Negociació i Discussió.
  • Activitat plàstica: pintura amb les mans.
  • Principis de la mediació: confidencialitat, voluntarietat i multiparcialitat.
  • Fases del procés de mediació formal: Entrada (premediació). Iniciar la mediació (obrir). Compartir punts de vista (parlar). Identificar interessos (Escoltar). Crear opcions (refer). Fer pactes (acordar) i Tancar la mediació.
  • Tècniques eficaces en la mediació. L’escolta activa: mostrar empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir. Sintonitzar i compassar. Preguntes estratègiques (circulars i obertes). Reformular.
  • Tècniques ineficaces: interrompre. Interpretar. Sermonejar. Criticar. Donar o llevar la raó. Aconsellar. Ignorar. Consolar. Llevar importància. Amenaçar.

Desenvolupament de la formació

Comencem amb el joc del paracaigudes a les dunes per a testar la cohesió del grup. Estenem un paracaigudes que té un forat al mig i intentem que no caiguen unes boles de tenis. Després, Eli tira damunt de la tela unes targes que indiquen coses bones i dolentes de la mediació i hem de fer caure pel forat les dolentes i quedar-nos amb les bones.

Comencem la formació amb una relaxació on imaginem que dibuixem números en l’arena (del 9 a l’1) i els esborrem.

Definim entre totes i tots què és un conflicte. Observem l’iceberg del conflicte en les fotocòpies i Eli ens va guiant amb diversos conflictes perquè identifiquem els interessos i les necessitats.

Formem 5 grups i cadascun d’ells representa un animal (un estil d’afrontar el conflicte). Busquem exemples de l’institut que mostren la manera d’actuar de l’estil que ens ha tocat i, a partir d’una situació que ens dóna Eli, identifiquem com actuaria el nostre animal. Ho posem en comú. Després, situem els estils en una graella formada a partir de dos eixos: la major o menor importància dels objectius i la major o menor importància de la relació.

Eli ens dóna unes fitxes a les quals els falten paraules i les completem. Per una banda hi ha les frases incompletes i per l’altra uns dibuixos que ajuden a trobar la solució.

Formem dos cercles (un dins de l’altre) i per parelles representem diferents situacions (convidem a eixir l’altra persona, ens disculpem, estem davant d’algú que ens ha vist fer el ridícul…). Després expliquem les emociones que hem sentit en cada cas. Cal reconèixer i posar nom a les emocions, i tractar de buscar-ne la causa. Algunes emocions són: alegria, ira, por, tristesa, vergonya, fàstic…

Amb la darrera parella de l’activitat anterior eixim a les dunes i fem una activitat de confiança: una de les dues persones tanca els ulls i l’altra la guia i li ensenya textures, olors…

Situem la mediació dins del marc de les macroestratègies de gestió de conflictes. Les de dalt donen més llibertat de decisió i més protagonisme a les persones que tenen el conflicte i les de baix posen en mans d’altri la solució al problema.

A partir d’unes fitxes, ordenem i repassem els passos de la mediació formal. Posem l’èmfasi en el fet que l’acord ha de ser just, mesurable i equilibrat (equitatiu).

Comencem la sessió de la vesprada amb un joc on simulem la cavalcada pegant amb els palmells en els genolls i fent diferents gestos i sorolls (cova, foc, toll, aplaudiment, revolt a la dreta o a l’esquerra…)

Per parelles, pintem amb els dits en un paper continu. Una persona pinta de color groc i l’altra de blau. Després ens canviem de lloc i pintem amb el nostre color en el dibuix de la parella. Finalment es mesclen els dos colors i es fa un dibuix conjunt. Tota l’activitat es fa en silenci fins al final, quan la parella es posa d’acord per a posar-li un nom a l’obra conjunta. Quan s’acaba, s’expliquen els dibuixos.

Treballem les habilitats mediadores, especialment les tècniques eficaces. Per a mostrar empatia podem assentir, somriure, mirar la persona, dir mots crossa com per exemple “t’entenc…”. És important la gestualitat i la postura corporal.

Per a clarificar ens són molt útils preguntes com: “A què et refereixes amb…?”. Cal fer preguntes obertes (On?, quan?, com?, qui?…) però no “Per què?”.

Reflectir és explicitar els sentiments i permetre que es ventilen.

Per a reformular, cal preguntar pels sentiments, pensaments i accions: “Com t’hauries sentit si…?”, “Què hauries pensat si…?” i “Què hauries fet si…?”.

Per grups, assagen la mediació sobre el conflicte “Sangre de bote” i Eli ens grava.

A la nit fem un joc per les dunes.

A l’endemà, juguem al tabú amb paraules de la mediació. Després les expliquem al grup.

Acabem la sessió triant una pedreta o petxina que recorde els dos dies de formació i convivència, les posem al mig  i ens felicitem per la feina ben feta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Contra la por… (Sessió 7)

Acta de la setena sessió de Mediació del curs 2014-2015

Persones Assistents:

28 persones

19 alumnes. 1A (5), 1B (6), 1C (2), 2A (2), 2B (1), 4tA (2), 1r BAT (1). 6 Professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Cati Machado i Rosa Sanchis. 1 alumna convidada. 2 professors en pràctiques.

Horari: 15.00 h  a 16.30 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Joc: Piu-piu.
  • Idees per a fer front a la violència.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pilar ens proposa el joc del Piu-piu. Amb els ulls tancats hem de caminar per la sala fins que trobem el pollastre i la gallina, uns personatges amb els quals hi estarem segurs.

Tot seguit, formem un rogle i dos alumnes conten un cas d’assetjament que han patit i tot el grup fa preguntes per a intentar esclarir els fets.

Després, fem grups de 5 o 6 persones i cadascun d’ells genera idees que hagen funcionat contra les violències i les escriu i/o dibuixa en un paper gran. A continuació, tot el món canvia de grup menys una persona (l’amfitriona) i es comparteixen les idees dels diferents grups. Finalment es posen en comú les millors propostes i es comenten en gran grup. Algunes d’aquestes són:

  • Demanar ajuda
  • Mantindre la calma
  • Donar suport a la víctima
  • Bloquejar la persona que ens insulta a les xarxes socials
  • Confiar en nosaltres i no deixar-nos dur per pensaments negatius com el de sentir-se inferior…
  • Explicar com ens sentim i com ens agradaria que ens tractaren amb missatges jo
  • Intentar dialogar i preguntar els motius de l’agressió
  • Unir-se per a enfrontar-se amb les persones agressores
  • Buscar que algú parle amb l’agressor
  • Afrontar la por: parlar del que ha passat, bloquejar les amenaces…
  • Sensibilitzar la gent
  • No callar
  • Enviar missatges de suport en persona i a les xarxes socials…

Una de les idees bàsiques que apareixen en la discussió és la por a enfrontar-se a les persones assetjadores per si ens convertim en víctimes. També es diu que una de les millors maneres de fer-li front és la unió i, per això, decidim quedar en un pati amb algunes de les persones que varen participar en l’agressió i tot l’equip de medició.

Tanquem la sessió fent un cercle amb les mans juntes i felicitant-nos per la feina ben feta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bullying (sessió 6)

Ací pots vore el reportatge sencer a TV3

Acta de la sisena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 11 de febrer de 2015.

Persones Assistents:

26 persones.

18 alumnes. 1A (9), 1B (4), 1C (1), 2A (2), 2B (1) i 1r BAT (1). 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. 3 professors en pràctiques: Paco Colomer, Nerea Verde i Lucia Navarro.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Mediació entre la directora i la classe.
  • Documental Bullying («30 minuts» a TV3, Roser Oliver i Lluís Armengol, 2015)

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pel que fa al primer punt del dia, Mireia i Alejandra expliquen, a petició de Cati, la mediació que feren entre la seua classe, 1rB, i la directora. Les professores les feliciten perquè és la primera vegada que es fa una mediació, al nostre centre, entre el professorat i l’alumnat.

Després veiem el documental emés en el programa «30 minuts» de TV3, que afirma que prop d’un 4% dels alumnes catalans de Secundària consideren que han patit episodis greus d’assetjament escolar, i mostra testimonis d’adolescents que han patit o han provocat bullying.

Abans de comentar el reportatge en gran grup, cada persona escriu en un full, de manera anònima, el que ha pensat o sentit, o algun fet relacionat amb el tema. En acabar, comencem el debat.

En aquest, les idees que apareixen són les següents:

– Els motius per a l’assetjament són diversos. Un d’ells és sentir-se fort i poderós. Un altre és la necessitat de ser popular. Per exemple, Alexis, un dels assetjadors, declara:

Si pegas a alguien o lo burchas y ves como que se encoge el chico, tú te sientes poderoso encima de él, que puedo contigo y contigo y contigo, y te sientes bien, que puedes con las personas, que te tienen miedo. Y ese miedo, verlo en los ojos de las personas, a mí me gustaba mucho antes; era como una adicción para mí.”

Els pares d’Alexis s’havien divorciat i a ell li feia ràbia saber que els altres eren més feliços que ell, o que treien millors notes, i per això els amargava la vida.

La nostra Sandra explica molt bé que tindre problemes personals o familiars no significa que hages de pagar-ho amb els altres.

– Els assetjadors mai actuen sols, sinó que solen fer-ho en companyia de les seues amistats perquè així, si la víctima es revolta, tenen ajuda. I també els dóna molta força sentir que la meitat de la classe els recolza. Lorenzo explica molt bé que les persones poden actuar de manera violenta quan estan en grup però després no ho fan si estan soles.

– Algunes de les víctimes se senten culpables de l’assetjament i arriben a pensar que, si els peguen, potser és la manera que tenen els assetjadors de demostrar que els importa una mica. «Si em peguen, existisc» deia Lucia.

Un dels efectes del bullying és la pèrdua de l’autoestima, com molt bé relata Pau, del nostre equip de mediació. Un dels xics assetjats del documental explica:

Em veia apartat, em veia una merda. Gràcies al bullying m’han fet sentir com una merda. No valc res, no sóc suficientment bo per a entrar en un grup… I aquest tipus de coses m’han anat perjudicant fins al punt que jo em crec una merda.

L‘ajuda de persones que ens estimen és fonamental per a recuperar l’autoestima danyada.

Una de les coses més dures per a qui és assetjat és no rebre l’ajuda o el suport de ningú. Carla, una xica del documental, conta que el que més li va doldre va ser que ningú la defensara ni li enviara cap missatge de suport. Ella entenia que no ho feren públicament però podrien haver-ho fet en privat.

A l’adolescència és molt important formar part d’un grup, com molt bé explica la nostra Elena, i amb aquest objectiu molta gent assetja, aguanta l’assetjament o presencia situacions de violència sense actuar-hi.

Hi ha moltes causes per a no fer res davant de l’assetjament. Una de molt important és que no volem ser nosaltres les víctimes. I una altra és la por. En aquest sentit, el testimoni del raper Santaflow és molt important perquè ell va ser assetjat quan anava a l’institut i ara és un cantant d’èxit amb milers de seguidors. Ell explica que una persona valenta no és qui no té por, ja que això és més aviat de persones estúpides; valent és qui, malgrat la por, fa les coses.

Una altra causa per a no actuar és considerar l’agressió com una broma. El que està clar és que per a ser considerat així, ha de divertir les dues persones, no només una d’elles.

– Actualment és molt comú l’assetjament a través d’internet. Aquest permet l’anonimat i, per tant, dificulta que cada persona es faça responsable del seu tros de violència. Precisament quan molta gent assetja, és com si la responsabilitat es dividira i un tinguera molta menys culpa que si actuara en solitari.

El que hem de fer si no podem o no volem actuar davant d’un assetjament és denunciar-ho a altres persones que sí que poden actuar.

I si som nosaltres les persones assetjades, no hem d’aïllar-nos sinó queixar-nos i demanar ajuda. Per a expressar la nostra protesta poden ser molt útils els missatges jo.

L’escola ens dóna exemples positius i negatius per a combatre la violència. És molt positiva la reacció de la professora de Llançà que, davant de l’enquesta que es va fer perquè la gent votara qui era la més «guarra» de l’institut, ho va denunciar als mossos i va reunir tot l’institut al saló d’actes de la casa de cultura per a dir-los que sentia vergonya de l’alumnat del seu centre. Altres experiències positives són les parelles entre l’alumnat de Batxillerat i el de primer d’ESO. Aquesta proposta ens sembla molt bona i ens la volem copiar.

– Assetjar dóna poder, i sentir Alexis o altres assetjadors ens fa creure que és possible canviar i deixar de ser violent. Ell reconeix el dany causat, és capaç de mirar-se dins i de contar-ho. I el seu testimoni ens ajuda i ens apodera. Per això un dels objectius del nostre equip de mediació és aconseguir que les persones connectem amb el nostre poder personal i ens apoderem sense haver de fer mal a altres persones.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes, sentint el poder positiu que dóna formar part de l’equip de mediació i la felicitació per la feina ben feta.

Anselmo ens ensenya els missatges jo (sessió 5)

Acta de la cinquena sessió de Mediació

21 de gener de 2015
Persones Assistents: 31

25 alumnes. 1A (8), 1B (5), 1E (2), 2A (3), 2B (1), 4tA (4), 4tB (1), 1r BAT (1). 6 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Cati Machado, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Participació en l’XI Trobada d’alumnat mediador
  • Els missatges jo

Desenvolupament de la sessió:

En primer lloc, llegim l’entrada que parla de la nostra participació en l’XI Trobada d’alumnat mediador, a l’IES Benlliure, i l’alumnat que hi va anar ens relata la seua experiència. A tots els va agradar molt i destaquen la gran quantitat de persones mediadores, més de 600, la novetat d’haver pogut utilitzar els mòbils durant la sessió, l’interés de conèixer altres joves i el treball en grups amb professorat i alumnat de diferents centres.

A continuació, veiem un fragment on el cavall Anselmo ens explica una fórmula màgica que té com a objectiu fer que tornem a ser amos i ames de les nostres emocions.

La por, la tristesa, l’enuig, el dolor, la gelosia, la vergonya… són emocions que solem sentir quan tenim un conflicte. Però aquestes no desapareixen si el que fem és parlar només de l’altra persona, responsabilitzant-la de tot el que ens passa.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres, ja que no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan.

Les titelles ens expliquen la fórmula d’aquesta manera:

Quan    Nom     Jo em vaig sentir    Necessite o vull

El porquet Lucio explica el que li passa, segons aquesta fórmula, i relata: “Yo me enojo con César cuando me dice gordo, pelado y sucio.” i afegeix: “¡César! cuando me dijiste esas cosas horribles, yo sentí mucha pena y enojo, y necesito que me pidas disculpas”. I César conta: “¡Lucio!, cuando te ofendiste por mis chistecitos, sentí rabia y pena, y necesito que entiendas que no te quise ofender porque yo soy así, bromista, y me gusta divertirme, y no quiero que me digas que me voy a quedar solo porque me siento muy mal.”

Anselmo felicita el porquet i el llop i explica que hi ha una trampa en la qual poden caure i és dir el perquè de les nostres emocions parlant de l’altre i no de nosaltres. Un exemple de frase trampa seria si el llop diguera: “Yo me enojo y me pongo triste porque es un chanchito peleador que me dice cascarrabias y que me voy a quedar solito.”.

En la fórmula màgica només es pot dir per què estem tristos, enutjats, gelosos… si parlem de nosaltres. Per exemple César conta: “Me siento enojado y triste porque soy un lobito que sufre mucho cuando se queda solito, porque soy muy miedoso y, además, de chiquito todos los animales del bosque me dejaban solo y me decían que era torpe para jugar.” I el porquet explica: “Me enojé con el lobito porque soy muy, pero que muy sensible y hago esfuerzos para tener buen olor, pero no puedo, no me sale, y es que me gusta mucho jugar en el barro y, encima, que me diga que soy sucio, con lo que me cuesta estar limpito… me da mucha tristeza. Los demás animalitos siempre me lo han dicho pero ellos no me importan; pero que te lo diga un amigo…”

Després de vore el vídeo, ens posem en grups i practiquem a contar problemes utilitzant la fórmula màgica. Després d’una estona, fem cercle i ho comentem. D’entre les idees exposades, destaquem que els missatges jo poden ser utilitzats en la vida quotidiana i també en les mediacions, però no són fàcils, tot i que si tot el món els utilitzara, hi hauria menys conflictes.

Ens acomiadem ajuntant les mans en rogle i felicitant-nos per la feina ben feta.

Material de la sessióEls missatges jo o missatges en primera persona

Una mediació amb el cavall Anselmo (sessió 4)

Acta de la quarta sessió de Mediació

10 de desembre de 2014
Persones Assistents:
39 persones

34 alumnes. 1A (10), 1B (8), 1C (2), 2A (3), 2B (1), 3B (1), 4tA (4), 4tB (1), PQPI (1), 1r BAT (1), 2n BAT (2). 6 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

La mediació de conflictes amb el cavall Anselmo

Desenvolupament de la sessió

Comencem la sessió veient un fragment de El caballo Anselmo (Cecilia Ramos, Pilar Llambia), que ens ensenya com és una mediació a partir d’un conflicte que tenen el llop César i el porquet Lucio.

Al principi, el cavall Anselmo reconeix que va cometre molt errors quan encara era un aprenent de mediador: feia preguntes incorrectes que no servien, prenia partit, aconsellava, parlava d’ell mateix, deia el que estava bé i el que estava malament, no guardava la necessària confidencialitat i escampava el que li havien contat, etc.

A les persones mediades se les anomena “parts” perquè són part d’un problema que no poden resoldre. El mediador o la mediadora ajuda les parts a resoldre el conflicte. El gran secret de la mediació és que són les parts les que el resolen, no les persones mediadores. La mediació el que fa és ajudar a arreglar un pont que s’ha trencat quan les persones s’han enfadat. Gràcies a aquesta, les parts s’apropen i poden comunicar-se de nou.

Anselmo ens repassa també les regles que les persones mediades han d’acomplir en una mediació: a) dir la veritat; b) ser respectuós i no insultar ni bregar; c) escoltar-se sense interrompre, i d) prendre la responsabilitat d’acomplir els acords.

El que ha de fer un mediador és:

  1. Deixar parlar les parts i escoltar-les de manera especial (escolta activa).
  2. Preguntar amb habilitat perquè puguen canviar el que pensen sobre el conflicte.
  3. Ajudar-los a reconèixer i a parlar dels seus sentiments. I això és així perquè un altre secret de la mediació és dir el que uno/a sent de manera adequada.

Després de vore el vídeo, ens posem per grups i parlem sobre els encerts i les equivocacions que podem tindre com a mediadors i les anotem en papers que es van disposant en terra.

Algunes de les coses positives són: Imparcialitat, parafrasejar, escolta activa, empatitzar, reflectir, confidencialitat, no faltar al respecte, respectar el torn, ajudar a entendre les emocions, etc.

Algunes de les coses negatives que les mediadores han d’evitar són: ignorar, jutjar, opinar, prendre partit, donar solucions, llevar importància a les emocions, xafardejar, preguntar molt, contar el que es diu a mediació, etc.

Per acabar fem una roda gran i posem en comú el que s’ha tractat.

Ens acomiadem amb la felicitació per la feina ben feta.

Material de la sessióPassos de la mediació (Villaoslada, Boqué i Torrego)