Category: ACTES DE LES SESSIONS DE FORMACIÓ

Ens fa fortxs (Stop Diverfòbia 10)

“Stop Diverfòbia ens fa fortxs, i ens fa sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem”

28 de febrer de 2018. 10a sessió d’Stop Diverfòbia a la qual assisteixen al voltant de 40 persones entre professors (la majoria professores) i alumnes.

Veiem el vídeo Stand up! (A. Rodgers i A. Keleher, 2011) i després ens posem en rogle per a reflexionar al voltant d’algunes qüestions:

  1. La reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola com la nostra?
  2. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?
  3. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?
  4. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos igual?
  5. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?

En el debat, molt interessant, parlem sobretot de les dificultats que tenim les persones respectuoses amb la diversitat per a no actuar davant de les violències que presenciem. Algunes d’aquestes estan més desenvolupades en el text “Per què els espectadors no actuen contra la violència”, i en síntesi són:

  1. Ens costa actuar si pensem que som els/les úniques persones que estem en contra.
  2. Tenim por de convertir-nos en les víctimes.
  3. Quan els bullys són populars, és difícil oposar-s’hi.
  4. En el bullying homofòbic opera un concepte que es diu “contagi de l’estigma” i és la por que pensen que per defensar persones homosexuals nosaltres també ho som.
  5. No actuen davant de determinades violències, per exemple els insults, perquè no ens semblen greus.

Grups com el nostre serveixen per a fer-nos persones fortes i sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem.

A l’etiqueta Stop Diverfòbia podem llegir les actes de les anteriors sessions.

PER QUÈ ELS ESPECTADORS NO ACTUEN CONTRA LA VIOLÈNCIA

Quan es parla de violència, un acostament superficial té només en compte dos vectors: la víctima i l’assetjador, i les intervencions es fan només cap a aquestes dues parts en el conflicte. Però l’esquema és molt més complex, i les darreres investigacions i programes eficaços (per exemple, el programa KIVA a Suècia) estan mostrant que cal actuar sobre el context i sobre els espectadors, intentant moure aquests contra la violència. Així, analitzar algunes de les causes que dificulten que els espectadors actuen contra la violència, és útil per a combatre-la. 

a) En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. Els insults o els acudits homòfobs, habituals encara hui en dia en broma o seriosament, influeixen negativament i desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no rebran cap suport si actuen contra una agressió homòfoba. 

b) També pensen que ells mateixos es convertiran en víctimesperquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. 

c) En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix també la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual. 

d) La percepció que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars, és una altra dificultat afegida per a parar un comportament violent. 

e) Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Una agressió física es considera greu, però un insult no és percebut com a violència, encara que siga diari. 

Cal ensenyar els estudiants a prendre consciència de la violència que suposen els insults i els acudits homòfobs, ja que no són innocus sinó que van minant l’autoestima dels joves LGBTI o dels heterosexuals que encarnen masculinitats o feminitats no hegemòniques. Es tracta també d’un treball d’habilitats socials que els ajude a saber què fer davant de situacions de violència, i també a superar les barreres socials i el temor a intervindre amb els seus iguals. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.

Anuncis

Practicando la mediación

Acta de mediación del 28 de febrero de 2018

Asistentes: Profesores: Rosa Sanchis, Àngels Martínez, Alberto Molina i Anabel González. Dos profesores en prácticas. Alumnos: 4 de 4º de ESO y 6 de 1º

Hoy hemos tenido una jornada muy activa en la sesión de mediación, pues la actividad propuesta era la observación y el análisis de un caso práctico. Para ello, los alumnos de 4º ESO han escenificado una mediación en directo para el grupo de mediadores de iniciación (1º y 2º ESO).

Para una mejor comprensión, les hemos dado a los iniciados dos esquemas necesarios para iniciarse en la mediación; el primero contiene las técnicas eficaces de escucha activa y las técnicas ineficaces. Hemos leído en voz alta las actuaciones que no debemos tener ante ninguna mediación y para asegurarnos la buena comprensión de éstas y el entendimiento de todo aquello que no se debe hacer cuando se quiere ser mediador, las hemos comentado brevemente, éstas son:

  • Interrumpir
  • Interpretar
  • Sermonear
  • Criticar
  • Dar/quitar la razón
  • Aconsejar
  • Ignorar
  • Consolar
  • Quitar importancia
  • Amenazar

Es clave que los alumnos entiendan que una mediación ha de ser completamente neutra, debemos estar a la escucha del conflicto de los participantes y muy atentos a sus comentarios y acciones para poder actuar de forma eficaz y llegar al fondo del conflicto.

A continuación, los alumnos de 4º han escenificado un caso práctico desde la premediación (momento en el que el mediador se reúne por separado con las partes implicadas y les pregunta si quieren solucionar el conflicto a través de la mediación) hasta la firma del contrato con los acuerdos tomados.

El conflicto que se ha presentado es un modelo usual en un centro educativo: un profesor pide un trabajo en grupo y es el profesor quien organiza el equipo de trabajo. El día de entrega de dicho trabajo, el grupo no ha trabajado al mismo nivel y hay partes no entregadas, pero como la nota es grupal, todos los participantes se ven afectados. El grupo de alumnos se enfada entre ellos porque hay compañeros que no han realizado las tareas que deberían haber hecho y piden al profesor que les cambien de grupo. Hecho que el profesor no acepta y les obliga a trabajar conjuntamente y a solucionar sus diferencias.

Después de la puesta en escena, nos hemos sentado todos en círculo para conversar y cambiar impresiones de lo que acababan de presenciar. Por una parte, los mediadores veteranos explicaban que éste era un caso ficticio pero que estaba muy cerca de la realidad. Hemos comenzado por detectar las fases de la mediación en la obra de teatro:

  • Premediación
  • Presentación y reglas
  • Cuéntame
  • Aclarar el problema
  • Proponer soluciones
  • Llegar a acuerdos

Los iniciados iban diciendo a qué momentos de la obra asociaban cada una de las partes y por qué se habían dado cuenta, si había quedado claro, incluso los actores explicaban si lo habían hecho bien o si podían haberlo hecho de otra forma.

Los alumnos veteranos han explicado a los iniciados el concepto de iceberg (cuando hay un acto/hecho que hace que surja el conflicto, la mayoría de las veces el problema reside en algo que no se ve a simple vista, de esta forma, el mediador debe estar muy atento a las señales de las personas que sufren el conflicto para darse cuenta de que hay un problema de fondo que hay que subsanar previamente para lograr la resolución del conflicto total). Este concepto se ha visto reflejado completamente en el teatro, puesto que el enfado ya residía en el grupo y el deber trabajar juntos no ha ayudado a olvidar sus diferencias.

También hemos analizado cómo llegar a la base de los conflictos, muchas veces no lo vemos en las palabras, sino en los silencios y para ello es necesario preguntar. O también, hay veces que se ve a través de la actitud, por este motivo es tan importante escuchar y observar. También se ha hecho hincapié en la necesidad de que el mediador sea insistente para lograr que las personas quieran acceder a la mediación y solucionar sus problemas, ya que, normalmente, cuando dos personas están enfadadas, ninguna tiene ganas de sentarse frente a la otra para hablar y solucionar un problema.

Otro aspecto tratado ha sido la importancia de saber expresar los sentimientos y saber dar el adjetivo necesario cuando los afectados no saben decirlos es el mediador quien debe expresar esos sentimientos para que queden identificados y se muestre, de esta forma, el sentimiento real que impera en el conflicto: rechazo, despecho, frustración, confusión…

Hemos asistido a una sesión muy dinámica, divertida, de intercambio, de sinceridad en la que el grupo, profesores y alumnos de todos los niveles de mediación, han logrado compartir, formarse y confiar en sus compañeros mediadores.

Sin más, hemos acabado la sesión a las 14’30h.

Anabel González

Veig, sent, em pregunte…

Formació de l’Observatori de la Convivència per part de l’ONG Jóvenes y desarrollo

23 de gener de 2018

Assistència del total de 28 cursos: 21 alumnes. 1A (3), 1C (2), 1D (2), 1E, 2A, 2D (3), 2F, 3B, 3C, 4A (2), 4B (3), 2nBatH, 2nBatC.

Comencem la dinàmica a la biblioteca imaginant que és un museu ple de quadres. Cadascun d’aquests representa una escena i l’alumat ha d’anotar en un full: “Veig”, “Sent” i “Em pregunte” a partir de les imatges.

Una vegada fet això, per grups de 5 persones de diferents cursos posen en comú les anotacions, i en trien les cinc més destacades.

A continuació, han de pensar un hashtag per a cada imatge i, mentre l’enganxen al quadre corresponent, van explicant a la resta de grups les idees més destacades.

Alguns dels hashtags són:

  • #Integració. És necessària per a no marginar els/les companyes.
  • #BulismoyRaciling. Es tracta d’un joc de paraules a partir de bullying i racisme. Les preguntes més repetides són: per què fa això la gent?, per què no es pregunten si els agradaria que els ho feren. També es comenta que les xarxes socials intensifiquen el bullying.
  • #LágrimasTrasLaPantalla. Es comenta que darrere de la pantalla, la gent és molt valenta i posa coses que en directe no diria.
  • #SiEsAmorNoEsControl. És un hashtag aplicat a les relacions de parella en les quals ha d’haver respecte i confiança, no control.
  • #CryingAroundTheWorld. #ElMónPlora. #Autodestrucció. Es parla de la sostenibilitat, de la petjada ecològica… i s’apunta que cal intentar deixar un món igual o millor per als que vindran.
  • #EliminemFronteresComplimSomnis. Aquest hashtag fa referència a una imatge amb persones immigrants que no són ben rebudes els països als quals acudeixen per a poder viure i acomplir els seus somnis.
  • #AceptacióSocial. A partir d’una imatge on hi ha unes adolescents fumant, es parla de la immaduresa, de les inseguretats, del desig de ser igual a altres, del desig de “normalitat”, que ens porta de vegades a actuar d’una manera en la intimitat, i d’una altra de diferent davant de les amistats.
  • #TotsElsColors. Aquest hashtag és una petició d’acceptació de la diversitat.
  • Etc.

Després de la dinàmica, la formadora explica que l’ONU s’ha marcat uns objectius per a intentar solucionar els problemes dels diferents països que la conformen. I per a saber si els problemes se solucionen, hi ha observadores i observadors que tenen com a missió veure si els objectius s’acompleixen. De la mateixa manera, nosaltres hem de marcar-nos també uns objectius de sostenibilitat a l’Isabel de Villena i observar si s’acompleixen. I si no és així, posar en marxa les mesures adequades per a aconseguir-ho.

En primer lloc ens hem de fer preguntes:

  • Quins problemes ens afecten al centre?
  • És l’Isabel de Villena un institut discriminador?, masclista? racista?…

Després de prendre la temperatura al nostre centre, han de triar un problema que destaque. La formadora reparteix un full perquè treballen amb el problema elegit per a la propera sessió.

Problemàtica elegida

  1. Quin problema hem elegit?
  2. Per què ens preocupa?
  3. Causes (enumerar les principals causes que originen aquest problema)
  4. Conseqüències
  5. Notícies (investiguem sobre el problema)
  6. Trobem aquest problema en el dia a dia del nostre institut? En quins moments? Quines són les actituds?

Tanquem la sessió després de quasi dues hores de treball ben interessant.

Celebrem la diversitat (Sessió 6a Stop Diverfòbia)

En la sessió de hui, 13 de desembre de 2017, ens ha visitat una tècnica de diversitats, el nou programa d’igualtat en la diversitat que enceta enguany la Universitat de València, per a fer un reportatge en la revista de divulgació educativa Futura. Amb els nervis, se m’ha oblidat passar el full de signatures però hi devien haver més de 50 persones: el professorat habitual (entre 10 i 12) i alumnat de tots els cursos (més de 40), inclosa l’aula CIL.

Hem començat la reunió amb una dinàmica en la qual a cada persona se li donava una tarja amb un rol, i havia de buscar una parella i parlar-li del seu dia a dia i de les seues pors. La majoria de targes responien a identitats diverses, generalment excloses per l’orientació no heterosexual (pròpia o dels progenitors), per la identitat, per l’expressió de gènere, per la diversitat funcional o intel·lectual, per l’ètnia, per no tenir cossos a la moda, per la classe social, per la situació socioeconòmica, etc. Algunes targes responien a identitats més o menys privilegiades (persones blanques, amb diners, heteros, cossos a la moda, etc.)

Alguns exemples:

  • 14 anys. Vas en cadira de rodes des que tenies 5 anys. Tens moltes amigues. T’agrada un xic de classe però penses que no tens cap possibilitat.
  • Eres intersexual. Per sort, els pares decidiren no operar-te. Però el teu penis és més xicotet que la mitjana i et fa vergonya despullar-te davant d’amics.
  • 14 anys. Eres trans i has decidit dir-ho a la classe i als profes. Al pati, sempre hi ha algun idiota que es burla de tu, per això no ixes mai a jugar.
  • 14 anys. Els teus pares són homosexuals. No saps si dir-ho per por a la crítica. A més, el teu tutor va fer un acudit homòfob a classe i això et fa sentir insegura.
  • 14 anys. Eres autista. Vas a l’aula CIL del teu insti però quan estàs en classe alguns companys es burlen.

Les targes també incloïen instruccions per a repondre quan la parella ens contava la seua vida. Aquestes eren de tres tipus:

  1. Escoltes amb atenció l’altra persona, li preguntes i empatitzes. Li contes que tu també t’has sentit malament de vegades.
  2. Escoltes el que et diuen amb indiferència. No critiques, però tampoc fas res per donar suport o mostrar empatia.
  3. No t’agrada el que escoltes i no vols que ningú et veja parlant amb una persona com aquesta; així que, només pots, canvies de tema o te’n vas.

Després de la dinàmica, hem fet rogle i hem compartit l’experiència.

L’alumnat explica com de diferent és sentir-se acceptat, ignorat o rebutjat. Un alumne comenta que li ha semblat molt interessant posar-se en el paper d’una dona i recorda una tradició del seu país, l’Equador, en la qual els hòmens es vesteixen de dones vídues que ploren la pèrdua del marit (l’any que se’n va).

La dinamitzadora comenta que tots i totes necessitem ser acceptats, i per això, ser socialment rebutjat pot ser tan perillós com una malaltia. Després explica que per a animar a una persona que pateix, no serveix de molt dir-li que no patisca o que no escolte les veus que l’insulten. El millor és dir: “jo també”, és a dir, mostrar empatia i connectar amb alguna circumstància en la qual també nosaltres hagem patit: “Jo també he sentit vergonya, he patit rebuig, crítica i menyspreu per mostrar alguna diferència, etc.”. Després ha explicat que el 80% dels joves LGBT no ho diuen per por al rebuig. I només 1 de cada 7 pensa que rebria el suport de la classe si isquera de l’armari. Aquesta por al rebuig afecta també al professorat.

El timbre ha tocat i ni ens hem adonat, així que en tornar de vacances continuarem aprenent a celebrar la diversitat.

I de regal, us deixem el vídeo “Es cuestión de gustos”, elaborat per l’associació Plena Inclusión Extremadura, formada per persones amb diversitat intel·lectual (i les seues famílies).

La nostra petjada

Acta de la reunió de l’equip de mediació del 13 de desembre de 2017

15 alumnes de primer, tercer i quart d’ESO, i 5 profes

La sessió d’avui l’hem feta tot l’alumnat junt, els que s’inicien a la mediació aquest curs i les veteranes. El motiu és preparar el treball que el nostre centre durà a la XIV Trobada d’alumnat mediador, que es realitzarà a l’IES Benlliure el pròxim dilluns 18 de desembre.

En primer lloc, els hem explicat en què consisteixen aquestes trobades, la necessitat d’ajuntar tot l’alumnat mediador perquè es coneguen i vegen que allò que fan és un treball de molta gent, que hi ha més joves que lluiten i treballen per aconseguir la millora de la convivència.

Aquest any el tema de la Trobada és La petjada que volem deixar al món, i per a fer les petjades havíem de reflexionar al voltant de les 5 temàtiques centrals de la jornada: Tolerància, Llenguatge, Cultura de pau, Aigua i Reciclatge. Com que aquest treball el farem més aprofundidament el pròxim dilluns, el que havíem de pensar hui era quina petjada volíem dur i sota quina temàtica.

Finalment, hem decidit treballar la Cultura de pau i hem estat pensant en situacions que no ens agraden i que hauríem de canviar per a tenir un món millor i aconseguir la cultura de pau. Desprès de reflexionar entre totes i tots, hem aportat idees diferents relacionades amb el tractament que fem al nostre ecosistema, als animals, a les dones, als refugiats… Finalment hem decidit fer una pluja de paraules relacionades amb aquestes idees i que considerem importants per a lluitar per un món millor, i això és el que hem tret:

Feminisme – Acció – Activisme – Solidaritat – No al maltractament animal – No a la violència – Llibertat – Ajuda – Empatia – Tot és de tot el món – Amor – Amistat – Pau – Recolzament – Justícia – Unió – Afecte – Tolerància – Compartir – Sinceritat – Diàleg

I amb aquesta mar d’idees, l’alumna s’ha posat a fer la seua petjada.

En un principi volíem triar la més representativa per a dur-la al Benlliure, però finalment, hem decidit que com que havíem de fer una petjada gegant (el format és A3), en faríem una amb les petjades del nostre alumnat mediador perquè en totes elles hi ha un aspecte important que no volem oblidar en la nostra lluita.

Malauradament s’ha fet l’hora i alguns encara no havien acabat; per tant hem decidit que el proper divendres, a l’hora de l’esplai, acabarem la nostra gran petjada i ho deixarem tot preparat per anar el dilluns a la trobada.

Hem tancat la sessió a les 14’40h.

Acta feta per Anabel González

El conflicte forma part de la vida

Tercera reunió de mediadores i mediadors  25-X-2017

Ens hem reunit Alejandra, Mireia, Pablo i Sandra de 4t ESO amb les profes Anabel i Àngels. Raúl Abella (1r Bat) tenia classe i Lucia (4tB) i Pau(3r) s’han excusat perquè no podien quedar-se.

Cadascú ha valorat les mediacions realitzades en les darreres setmanes mentre véiem el post del bloc amb l’iceberg del conflicte, i valoràvem si havíem aconseguit que en la mediació aparegueren vertaderament els sentiments i necessitats en joc. L’alumnat ha comentat que només s’havia aconseguit en un cas.  

Hem comentat també la complexitat de fer preguntes per traure les persones mediades del silenci o de la indiferència, i també la dificultat de fer aflorar les emocions i els sentiments. Per a intentar superar aquestes mancances, hem acordat que la sessió següent la dedicarem a practicar les preguntes entre nosaltres.

També hem vist que un dels conflictes està molt a prop de ser un cas d’assetjament. Per aquest motiu, hem acordat que les persones que han fet la mediació parlaran a soles amb l’estudiant que pateix la situació a més de amb la tutora del grup per buscar altres estudiants que puguen fer-li costat.

A més, l’alumnat ha mostrat la dificultat de convéncer per a acudir a mediació dels estudiants d’ètnia gitana, i la por a actuar amb assertivitat davant de faltes de respecte protagonitzades per aquests per por a represàlies. Hem acordat que el professorat de mediació parlarà amb la tutora del Secretariat Gitano, amb qui treballem estretament, per buscar una solució satisfactòria.

Finalment, hem revisat l’hora de reunió per facilitar que acudisquen totes les persones, i hem acordat reunir-nos els dimecres a les 13’35 cada 15 dies i acabar més prompte si l’alumnat té examen.

La pròxima reunió serà el dimecres 8 de novembre.

burro_elspunysnoparlen

Amb els xicotets (15 alumnes de 1r d’ESO), els professors Pilar, Cati, Alberto i Rosa hem començat la sessió amb un joc en el qual dos grups havien de competir estirant d’una corda per a aconseguir menjar-se unes llepolies. L’ensenyament era que, amb la col·laboració, tot el món guanya; en canvi, amb la competició, un guanya i l’altre perd.

Després, hem estat comentant que els conflictes formen part de la vida i que si aprenem a solucionar-los ens fem més sàvies i creixem com a persones. Finalment, hem treballat amb els diferents estils d’afrontament dels conflictes: competir (tauró), col·laborar (mussol), comprometre’s (rabossa), evitar (tortuga) i ós (acomodar-se). Els estils dins dels quals es mou la mediació són la col·laboració i el compromís.

 

Practicar la mediació (acta 2n cicle)

PRACTICAR LA MEDIACIÓ OCTUBRE-NOVEMBRE 2016

L’equip de mediació de 2n cicle i batxillerat ens hem reunit cada dimarts al llarg del mes d’octubre i de novembre per a aprendre i practicar la manera d’actuar en cada fase del procés de mediació.

Hi han participat 9 alumnes del segon cicle d’ESO, les professores Àngels Martínez i Xelo Hernandez, i la formadora Sara Faubel del Projecte Malva-Conviu.

Al llarg de les sessions, hem anat pensant i practicant les estratègies més importants de cada fase de la mediació i ens hem adonat de moltes coses:

ABANS DE COMENÇAR

  • de vegades la primera feina és convèncer les parts en conflicte perquè acudisquen a mediació. Hem estat trobant arguments i practicant la manera d’expressar-los. També hem vist la importància de la mirada i el contacte inicial per a donar confiança i fer sentir als que volem que vinguen que val la pena acudir a la mediació.

AL LLARG DE LA  MEDIACIÓ

  • hem repassat les tres fases de la mediació i el que ens ha resultat més difícil és sintetitzar les posicions i els interessos de cada part, i aconseguir que se n’adonen que les posicions, encara que semblen inicialment enfrontades, poden tindre interessos coincidents (com per exemple en l’activitat de la taronja, on les dues parts renyien per l’única taronja i finalment una part volia el suc i altra, la corfa).

PER FINALITZAR

  • Uff! el moment més dur és quan s’han de fer propostes que solucionen el conflicte. Els mediadors o mediadores no podem aconsellar, però sí que podem i HEM DE FER PREGUNTES que ajuden i orienten LES PERSONES enfrontades i que elles mateixes TROBEN ELS ACORDS.
  • Els mediadors/es hem de vigilar que aquest acords siguen:
    • REALISTES: que es puguen portar a la pràctica.
    • CONCRETS: que quan 15 dies després fem la revisió, puguem saber objectivament si s’han acomplert o no per part de les dues bandes
    • EQUITATIUS: justos per les dues parts, és a dir, que les dues parts guanyen i cap d’elles perda.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

reunio-mediacioreunio-mediacio-2

 

Una comunicació eficaç (acta 8)

Acta 8: dimarts 22 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r A, 1; 1r B, 8; 1r C, 1; 1r D, 5; 1r F, 3; 2n A, 1; 2n B, 1. Total alumnat: 20

Professorat: Anabel González i Alberto Molina

Avui hem treballat els passos de la mediació:

  • Conta’m

Què ha passat? Com et sents?

Cal donar la pròpia versió dels fets, perquè els sentiments són molt importants per a la mediació, els sentiments fan/permeten que siguem capaços de veure a l’altre com a una persona.

El mediador/a ha d’escoltar activament: mirar – assentir amb el cap – reconvertir el que està dient llevant-li els aspectes negatius – assegurar-se que el que està comprenent és el que ha dit la part implicada.

  • Els temps

S’ha d’anar amb compte amb els temps, perquè cada persona en té un i hem d’equilibrar els tempos de cadascú de forma que no hi haja desequilibri.

Atenció: No hem de ser rondallers/es! I mai hem d’utilitzar els per què? Ja que és una pregunta que demana justificació; en tot cas li hem de preguntar per a què? Amb quina finalitat, perquè el que busquem és que reflexionen sobre els fets i no la justificació d’aquests.

Cal buscar els punts comuns entre les persones que participen en el procés, perquè com que segurament hi ha sentiments positius en la seua relació, tirant dels records positius serà més fàcil resoldre les diferències.

  • Els acords

Qui fa què? Com? Quan? On?

  • Els acords han de beneficiar les dues parts.
  • Han de ser acords realistes, han de ser les persones mediades les que ho decidisquen (sense terceres persones).
  • Concrets i realitzables.
  • Hem de felicitar les persones implicades per la seua participació i l’esforç que han fet.
  • Hem d’animar sempre a la mediació.

Una alumna del grup, Raquel Molina, ha preguntat si hi ha altres formes de mediar, si hi ha la possibilitat de fer-ho per escrit. La formadora ens ha dit que sí i que també es podia fer la fase 1 (Conta’m) per separat.

4.- Tècniques d’escolta activa i de comunicació:

  • Mostrar interès
  • Reflectir: si algú diu “bocazas”, cal explicar-li que no es poden utilitzar paraules que siguen lletges o desacrediten.
  • Parafrasejar
  • Tenir molt de vocabulari per a reflectir millor els sentiments i allò que es vol dir, i transmetre sense interferències de comunicació.
  • Resumir
  • Visió conjunta dels fets
  • Preguntes circulars: ficar a les persones en una situació futura perquè pensen en les conseqüències.
  • Reformular allò que diuen.
  • Parar atenció en el llenguatge no verbal!! Ha de ser el més neutre possible.

Coses que un/a mediador/a no ha de fer:

  • Amenaçar
  • Manipular
  • Cridar

Errors comuns que s’han d’evitar per part de les persones mediadores:

  • Discutir amb una de les parts
  • Fer moltes preguntes
  • Utilitzar molt el “per què”
  • Emetre judicis
  • Donar consells
  • Forçar la reconciliació i imposar la mediació
  • Amenaçar les parts implicades.

5.- I un últim aspecte molt important:

A practicar!!!

Amb això hem acabar aquesta primera part del curs de mediació amb Inma, formadora dins del projecte Malva-conviu.

Acta feta per Anabel González

 

 

 

Què significa mediar? (acta 7)

Què significa mediar?

Acta 7: Dimarts 15 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r B, 7; 1r D, 4; 1r F, 5; 2n A, 1; 2n B, 1. Total: 18

Professorat: Anabel González, Alberto Molina i Carmina Vanaclocha

En primer lloc, hem decidit l’alumnat que anirà a la jornada de mediació de l’IES Benlliure el dia 19 de desembre: Roman i Lucía, de 1r d’ESO, i Alejandro i Elena, de 2n. Després, hem començat amb la sessió de formació.

A partir d’unes diapositives hem aprés quines són les claus per a mediar:

  • És voluntària i de comú acord.
  • Les parts es comprometen a esforçar-se per a comunicar-se.
  • Es tracta d’un procés cooperatiu en el qual les dues parts han d’eixir beneficiades.

Una de les característiques de les persones mediadores és l’escolta activa, un aspecte que s’ha de practicar molt perquè costa d’aprendre i, sobretot, perquè és molt positiu per a la vida quotidiana, i a mesura que es fa resulta més fàcil. L’escolta activa suposa atendre les següents qüestions en les persones mediades, tot evitant les interferències:

  • Què diuen?
  • Com ho diuen?
  • Quins sentiments hi apareixen?

Les capacitats d’una persona mediadora i els aspectes que ha de tenir en compte en la mediació són les següents:

  • Ha de ser pacient perquè són les persones implicades en el conflicte les que han d’arribar a un acord/solució, i de vegades és llarg i complicat. Hem te tindre en compte que cada persona té el seu ritme i hem de saber respectar-lo.
  • No hem de ficar-nos de part de ninguna de les parts.
  • No hem de tenir prejudicis, i si en algun moment notem que els tenim, hem de demanar que un altre mediador ens substituïsca.
  • Les parts implicades han de donar la seua solució perquè puga ser aplicada i els servisca.
  • Les persones mediadores han de tenir una comunicació positiva, que es caracteritza per l’amabilitat en la forma de parlar, de dir les coses, d’actuar… D’aquesta forma, si un implicat no s’explica correctament, cal saber transcriure les seues paraules de forma que no moleste l’altra part, perquè potser el problema es troba en no comunicar bé.

Les funcions de les persones mediadores són, en essència:

  • Facilitar la solució del problema.
  • Seguir el procés de mediació en totes les seues fases.

Fases de la mediació:

1a fase: Pre-mediació. És el moment en el qual s’analitza el conflicte i l’equip decideix qui mediarà. Podria haver una co-mediació (dues persones medien el conflicte).

2a fase: Presentació i exposició de les regles de la mediació:

1 Benvinguda i presentació

2 Normes:

– No prendre partit per cap de les parts.

– Parlar i escoltar respectant el torn de paraula, sense interrompre’s.

– Col·laborar per a solucionar el problema.

– No contar fora res del que ha passat dins de la mediació.

3 Preguntar a les dues parts si estan d’acord amb aquestes normes i, si es així, signar el compromís.

Desprès d’aquesta part més teòrica, i per a tenir present com hem d’actuar front a una mediació, hem omplert el baül de la persona mediadora:

Imparcialitat – facilitar el diàleg – escolta activa – paciència – neutralitat – respecte – empatia – ganes d’ajudar – amabilitat –

Amb aquesta il·lusió hem acabat la sessió d’avui.

Acta feta per Anabel González

 

La comunicació eficaç (sessions 4 i 5)

Acta 4: Dimarts 18 d’octubre de 2016

Resolució dels conflictes

Persones assistents:

Alumnat: 18. 1r A (4), 1r B (5), 1r D (4), 1r F (3), 2n B (1) i 2n C (1). Professorat: Susana March Benlloch, Carmina Vanaclocha i Anabel González.

1a part teòrica:

Diapositives: Què és un conflicte?

  1. Protagonistes: principals i secundaris
  2. Relacions: aspectes distorsionadors
  3. Sentiments i emocions: aprendre a exterioritzar les emocions per a poder arribar a l’altra persona
  4. Procés i moment del conflicte: la història del conflicte
  5. Posicions, interessos i necessitats: les persones en conflicte tenen una posició, però quan es parla amb l’altre i es veuen els seus interessos, és més fàcil arribar a comprendre’l, com vàrem veure amb el cas de la mandarina, on una part necessitava el suc i l’altra la pell.
  6. Valors: cadascú té els seus valors i els seus pensaments

En aquesta primera part Inma va fer una explicació, amb activitats i casos per a una millor comprensió, i e va establir un diàleg per a entendre el que és un conflicte i com pot aparèixer.

2a part pràctica:

Presentació d’un cas: Pedro, Marcos i l’estoig

Amb l’ajuda de la guia que ens ha donat Imma per a l’anàlisi del conflicte, hem treballat per parelles. Hem vist si hi ha influència de terceres persones, la relació entre les persones en conflicte, el que senten, el temps que dura el conflicte, si s’ha convertit en greu, si està latent, polaritzat, enquistat, i finalment què demana cadascú.

En tots els conflictes hi ha protagonistes principals (les persones que tenen el conflicte) i secundàries (totes aquelles que formen part de forma externa del conflicte).

També els conflictes es poden generar per aspectes múltiples, com poden ser els rumors, els prejudicis, els estereotipus, els retrets ocults o la comunicació no verbal.

Desprès de treballar per parelles, hem fet una posada en comú i hem acabat la classe valorant la importància que té analitzar els conflictes des de tots els punts de vista.

 

Acta 5: Dimarts 25 d’octubre de 2016

Una comunicació eficaç

Persones assistents: 

Alumnat: 27. 1r A (2), 1r B (11), 1r D (6), 1r F (6), 2n A (1) i 2n B (1). Professorat: Anabel González.

A partir d’unes diapositives, hem vist el que significa el procés de comunicació perquè tots coneixem el sistema: emissor – receptor – missatge – canal – codi , però no sempre arribem a comprendre’ns, i sempre pot haver-hi algun aspecte que pot molestar: el to de veu, la forma de dir les coses, el moment…

Hem vist un vídeo on un camioner veu a un home estirant-se recolzat en el seu cotxe. Sense preguntar-li, aparca el camió, baixa i l’ajuda a empentar el cotxe per la vorera de la carretera. L’home, que solament s’estirava, es queda sense paraules; l’altre, satisfet d’haver-lo ajudat, continua el seu camí. Com haguérem pogut solucionar la situació? Parlant, perquè si li haguera preguntat què feia, l’altre li hauria dit que s’estava estirant després de córrer una estona.

També hem fet el joc del “telèfon” i hem tornat a adonar-nos que, realment, les informacions es distorsionen quan passen per moltes veus.

En grups de 8 o 9 persones, també hem practicat amb un cas en el qual una d’elles tenia un problema, per exemple: “Estàs molt disgustat perquè ahir va desaparèixer el teu equip d’esport del gimnàs i penses que els teus pares et renyaran si no hi apareix”. Davant d’aquesta situació cadascú havia d’interpretar un rol, i al final, quan hem fet la posada en comú, hem vist que les persones que tenien el problema se sentien incompreses per la resta.

Inma ens ha explicat que percebem la informació segons els nostres valors, i per això ens ha dit que hi ha 12 postures típiques que les persones adopten quan algú els conta un problema, i que cal evitar-les sempre. El seu malnom és les 12 típiques:

  • Ironitzar / passar / llevar importància
  • Interrogar
  • Manar
  • Amenaçar
  • Sermonejar
  • Donar lliçons
  • Aconsellar
  • Interpretar
  • Insultar
  • Desaprovar
  • Consolar / animar
  • Aprovar

Hem de tenir en compte que les persones no van a mediació perquè els solucionen els problemes; els mediadors no solucionen els problemes, ajuden que eixes persones troben la solució per elles mateixes.

Finalment, el que hem après és que la gent acudeix a la mediació normalment per problemes de comunicació; per tant, com es diu en totes les classes perquè aconseguim interioritzar-ho: hem d’aprendre a escoltar.

Actes fetes per Anabel González

El conflicte i els estils de resposta (sessió 3, 16-17)

Tercera sessió de mediació. 11 d’octubre de 2016

Continuem amb les sessions de formació sobre mediació amb alguna baixa respecte a la darrera setmana, però amb moltes ganes igualment. En aquesta ocasió Inma, la formadora de Malva-Conviu, ha començat preguntant “Què és el conflicte?”. Al principi prou gent l’ha identificat com una cosa negativa, però a mesura que avançava el debat en el grup, hem vist casos on podia ser positiu ja que ens permetia aprendre, i al final hem arribat a la conclusió que és més natural del que pensàvem  al començament de la sessió.

A continuació hem analitzat diferents posicionaments individuals o respostes que tenim envers una situació de conflicte amb altres persones. Per a il·lustrar-ho, Inma ens ha mostrat una imatge on es veien tots els estils, i els ha relacionat amb qui guanya o perd en la resolució del problema: competició (jo guanye, tu perds), evasió (perden tots), acomodació (jo perd, tu guanyes) i cooperació (guanyen tots). D’aquests conceptes sobreïx l’aspecte negociador com a element fonamental a l’hora de mediar.

estils_conflicte

Així es veu com es pot solucionar el conflicte de forma conjunta, amb la cooperació i la negociació, sense que ningú haja de guanyar o sobreeixir sobre la resta. La clau és passar de les posicions individuals a les necessitats i començar a construir la solució des d’ací.

Per a entendre-ho millor, hem fet una dinàmica per parelles on cada parella rebia una informació diferent sobre una mateixa situació figurada:

“Hi ha hagut una catàstrofe nuclear i només queda una mandarina en tot el món. Una persona de la parella necessita tota la corfa per fer la vacuna que li salvarà la vida, i l’altra necessita tot el suc per fer un altre medicament de vital importància també, però només hi ha una taronja, l’han trobada els dos a l’hora i no coneixen les necessitats que té l’altra persona: què fem?”

Doncs cada parella inventa una solució diferent, però només aquelles parelles que negocien i esbrinen les necessitats de l’altre, se n’adonen que cadascú pot aprofitar la part que necessita, i així una mateixa mandarina pot servir per als dos. I ací acaba la sessió, entre parelles i mandarines.

Acta realitzada per Alberto

Mediació 2016-17 (1a sessió)

invitacio-mediacio-2016

La  mediació ja ha començat a l’Isabel de Villena

Totes i tots cabem, si ens ho proposem!

El dimarts 27 de setembre vàrem començar el curs de mediació 2016-2017. Amb l’ajuda de les formadores Sara i Imma, de Malva-conviu, experimentàrem la importància del grup com a protector dels individus. Ens repartírem en tres quadrats que havíem dibuixat al terra segons tinguérem un adhesiu groc, roig o blau. Després, Sara va dir que ens unírem tots dins d’un mateix quadrat i, encara que al principi semblava impossible, després veiérem que amb intel·ligència i voluntat els grups es podien unir dins d’un espai comú.

Cuidem el grup que cuida els individus. I que no es trenque el cercle!

La segona experiència va consistir a posar-nos en dues fileres de la mateixa llargària i nugar un mocador a la cintura de la darrera persona de la fila. Un grup havia d’intentar llevar el mocador de la darrera persona de l’altra fila i el seu grup havia de protegir-la. Així, el meu grup es va fer un caragol, i va ser impossible que l’altre grup arribara a la persona que portava el mocador. L’altre grup  també va fer un cercle, però era més dèbil i es va trencar en un punt per on poguérem accedir a qui portava el mocador i llevar-li’l.

Què aprenguérem? Que si el grup és fort, pot protegir qualsevol dels seus membres.

Definim la mediació entre totes i tots

Per últim, en una cartolina vàrem fer un cartell amb rogles de colors on cadascú ficà el que per a ell/a volia dir Mediació.  El resultat va ser un quadre multicolor amb idees plenes de bons sentiments i dibuixos de fraternitat.

El barri ens demana ajuda. Necessitem joves mediadores i mediadors

“Malva Conviu” és un projecte del barri i, com que saben que al nostre institut ens formem per a ser mediadors/es, ens han demanat que estudiants de 14 anys en avant ajuden a fer mediacions en els conflictes que es produeixen entre joves del barri, pares, mares i fills, veïnat, etc. a més dels que ocorren dins de l’institut. L’alumnat de 3r, 4t d’ESO i batxillerat rebrà enguany una formació específica per a saber fer mediacions formals i adquirir estratègies i habilitats de mediació. Al finalitzar el curs, rebran un certificat per l’experiència adquirida.

Fem una crida als estudiants de batxillerat i segon cicle d’ESO  perquè participen en aquest entrenament en mediació ja que ens fan falta mediadores i mediadors dins i fora de l’institut.

Recordeu que enguany ens reunirem els dimarts de 13.35 a 14.30.

Àngels Martínez-Bonafé

isabel-villena-cartel-inicio

La mediació mola! (7a sessió 15-16)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Setena reunió de l’equip de Mediació celebrada el 25 de maig de 2016

Assistents: 20 persones (15 alumnes i 5 professores). Alumnat: 1r A (1), 1r C (1), 2n A (8), 2n B (2), 2n C (1) i 2n D (2)

Desenvolupament de la sessió:

En primer lloc repartim els diplomes a l’alumnat assistent com a reconeixement per l’esforç i per la feina ben feta.

Tot seguit, repartim les actes que hem anat fent al llarg del curs de les sessions de formació i fem una roda per a respondre a les qüestions següents:

  • Què o quines activitats t’han agradat més?
  • Què has aprés?
  • Quines propostes de millora tens per al curs que ve?

Després, en grups de 4, elaboren un anunci promocional parlant de les virtuts de formar part de l’equip de mediació. (En poder, penjarem un vídeo amb les intervencions).

Ser Observador/a és molt important! (IV sessió)

IV reunió de l’Observatori celebrada el dia 1 de juny de 2016.

Assistents: 12 observadors/es. Cursos: 1r A, 1r B, 1r C, 1r E, 2n D, 2n E, 3r A, 3r C, 4t A, 1r Bat B, 1r Bat C.

Desenvolupament de la sessió:

Es reparteix un full amb les actes de les sessions anteriors, es llegeixen en veu alta i es fa una ronda de valoracions i de propostes de millora.

En general, l’observatori es valora molt positivament. Totes les observadores i observadors estan contents d’haver-ho sigut, els ha semblat una experiència interessant i necessària per al centre i pensen que ha de continuar en el proper curs. Tot el món està d’acord que la figura de la persona observadora no és una acuseta, sinó algú que pot ajudar perquè a la seua classe les marginacions, els insults, les discussions… se solucionen pacíficament.

Pel que fa a les propostes, algunes d’aquestes són:

  • La conveniència de fer més reunions, almenys dos cada trimestre.
  • La importància de rebre més formació.
  • La proposta de ser dues persones observadores, en lloc de només una.

En la part final de la reunió, ens unim a les delegades i delegats del curs per a fer una valoració conjunta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Aprenent a mediar a l’IES Cabanyal (6a sessió)

La sessió de mediació va ser especial ja que no es va fer al nostre institut, sinó a l’IES Cabanyal. Inma i Sara, de Malva Conviu, ens varen fer el taller.

El primer que vam fer en aquest institut va ser eixir al pati per a jugar a un joc en el qual et posaven cartolines a l’esquena que dins tenien escrits els passos, les habilitats i les accions necessàries en la mediació i les seues variants. Aleshores havíem de buscar, sense parlar, les persones que tingueren indicacions que correspongueren al nostre mateix pas.

Després, vam entrar a la biblioteca, ens vam asseure cadascú amb el seu grup, ens presentàrem i començàrem a parlar dels principis de la mediació (confidencialitat, imparcialitat, compromís de diàleg…). Una de les professores ens va fer algunes preguntes sobre els principis: què passaria si una persona mediadora contara els continguts d’una mediació a una altra de l’institut? O si pot una persona mediadora inclinar-se per una part en el conflicte.

A continuació vam representar casos ficticis de diversos tipus de conflictes que vam haver de solucionar respectant les normes de la mediació. Una de les persones del grup tenia una fitxa d’observació on anotava si aquesta s’estava fent bé. Abans de representar els casos, ens van donar un full amb les fases de la mediació:

– Benvinguda i regles.

– Per favor, explica’ns què ha passat.

– Per favor, explica’ns com et sents.

– Quina creus que és la solució? Què t’agradaria que deixara de passar?

– Et compromets a seguir l’acord al qual heu arribat?

Per últim, vam fer un cercle i dos alumnes del Cabanyal varen fer-nos un joc amb uns daus que en lloc de números tenien dibuixos, i vam crear entre tots una història. I ací es va acabar la sessió.

Aquesta sessió de mediació m’ha agradat molt ja que he conegut moltes persones que, a més, pensen igual que nosaltres sobre aquestos temes que es tracten en mediació i m’emporte un molt sabor de boca.

Salutacions

Entrada feta per Luty (2n B)

 

Prejudicis i estereotips (5a sessió)

Acta de la 5a sessió de l’Equip de Mediació. Curs 2015-16. 17 de febrer de 2016.

Assistents: 1r C (2), 1r E (1), 2n A (6), 2n B (6) i de 2n D (2) i 3 professores.

 Total: 20 pers.

Primer, les professores van repartir uns fulls que explicaven els passos de la mediació i uns conflictes on hi havia prejudicis, estereotips i discriminació. Després vam vore un vídeo que tractava d’un conflicte entre dos companys, i on s’explicaven les diferents parts de la mediació. Vam comentar el vídeo i després vam llegir el full on s’explicaven els conflictes que havíem d’assajar en grups de quatre.

Els conflictes que representàrem van ser:

  1. Anna i Fàtima estaven treballant en un projecte per a la classe de naturals. No se sap com, tot l’arxiu va desaparèixer de l’ordinador. Anna i Fàtima van discutir molt fort donant-se la culpa l’una a l’altra. «Ets una mora estúpida» va dir Anna, «ja em podia suposar que allà al mig del desert no en teniu ni idea d’informàtica»
  2. Albert i Juli buscaven un banc per seure a l’hora del pati. Van veure un banc on ja havia dos xics més asseguts. Quan s’hi dirigien van sentir com uns dels xics deia «Oh! Mira qui se’ns acosta, la ”parelleta'”! No juguen mai al futbol, els fa por embrutar-se
  3. Marta i Rosa fan l’aniversari la mateixa setmana i han decidit celebrar la festa conjuntament. Rosa vol convidar Helena, però Marta li diu «aquella ”setciències” no ha de fer res a la festa! Que vols, que sega en un racó a fer els deures?». Rosa hi insisteix però opina que «les ”pilotes” com Helena amarguen la vida a tothom, el seu lloc és la biblioteca»
  4.  Mohamed i Enric són amics des que van començar a l’escola. A la iaia d’Enric no li agraden els estrangers i sempre diu que els africans van plens de microbis, són uns bruts i cuinen porqueries. Un dia va anar a casa de Mohamed i els seus pares el van convidar a sopar. Enric no va tastar quasi res i no podia dissimular el fàstic. L’endemà a l’escola Mohamed li va dir que era un mal amic i que mai no s’hauria pensat que fora capaç d’ofendre la seua família d’aquella manera.

Després de practicar els conflictes per separat, vàrem eixir al centre i els representàrem per a tot el grup. I la gent anava dient les coses que havíem fet bé i malament.

Nosaltres, que vam estar allí, vam fer l’últim conflicte i ens va agradar molt viure l’experiència.

Acta feta per Eva i Pau de 2n B.

Els rols en el conflicte (4a sessió)

Acta de la 4a sessió de l’equip de mediació del dia 27 de gener de 2016

Assistents:  30 alumnes, 3 professores del centre i 2 alumnes en pràctiques.

1r ESO: 10 assistents.

2n ESO: 15 assistents.

3r ESO: 2 assistents.

1r BAT: 3 assistents.

Desenvolupament de la sessió:

Per començar, vàrem vore un fragment de Ben X, que tractava sobre un xiquet a qui li abaixaven els pantalons en classe, se li burlaven i el gravaven; tots menys un xiquet que va gravar com es reien d’ell per a denunciar-ho, i una altra xiqueta que va avisar el director de l’institut.

Després de vore’l, vàrem fer un joc que consistia a posar-nos en el lloc de la víctima, dels agressors, dels ajudants i seguidors de l’agressor, dels espectadors, dels possibles ajudants i de l’ajudant. Aquestes posicions estaven escrites en un cartolina gran en terra i alguns voluntaris ens posaven damunt del dibuix ocupant les diferents posicions.

Més tard, férem grups per a representar conflictes en els diferents llocs del nostre institut, a partir del mapa del conflicte que elaboraren les i els observadors de la convivència: en una xarxa social, al pati, a classe i a l’eixida de l’institut. En acabar, vàrem comentar la situació de cada grup i els rols que representaven els personatges.

Finalment férem un rogle donant-nos les mans, com és costum en totes les sessions.

Acta feta per Alejandra Llorens i Rubén Gómez de 2n B

olweus_2001

La mar de recursos (3a sessió de mediació)

3a sessió de mediació (2-12-2015)

Assistents:  50 alumnes. 1r (6),  2n (19), 3r (3), 4t (1), Batxillerat (3), alumnat convidat de l’IES Jordi de Sant Jordi (18).

Professores: Ana Frías, Pilar Soto, Rosa Sanchis, Àngels Martínez i  4 professors del Jordi de San Jordi.

1) Presentació amb el joc “La mar”.

L’alumnat ha de seguir les ordres de l’animador del joc. Imagineu que ens trobem a la mar… Llavors, quan crida “Vaixell”, els alumnes es dirigeixen a la paret de la dreta. Quan diu “Costa”, tot el món es dirigeix a la paret contrària. Quan crida “Estrella de mar”, la gent s’asseu en cercle amb el peus junts i fent un balanceig de dreta a esquerra. Quan diu “Sardina”, tot el món se situa al centre estrenyent-se el més possible. Quan crida “Carranc”, formen parelles, cul amb cul  i units per davall les cames, i caminen de costat.

2) Treballem  les dotze típiques  i fem pràctiques amb dues situacions.

3) Treballem l’escolta  activa: mostrar interés, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir. Fem pràctiques.

4) Els mediadors/es més experimentats fan un simulacre de mediació al centre de la sala, i els menuts menys experimentats anoten si s’ha comés alguna de les 12 típiques i si s’han seguit les tècniques d’escolta activa.

6) Acabem la sessió amb  la nostra famosa dansa Haka de mediadors/es.

Som màgiques (2a sessió de mediació 15-16)

Total assistents: 36 persones

Alumnat assistent: 9 de primer d’ESO, 16 de segon d’ESO i 3 de tercer d’ESO

Professores: 5 professores del centre (Ana Frías, Pilar Bueno, Pilar Soto, Rosa Sanchis i Àngels Martínez) i 2 professores convidades de l’IES Jordi de Sant Jordi.

0. Dividim el grup en dos: l’alumnat nou i l’experimentat. Amb el segon grup, practiquem la mediació seguint l’esquema extret de Construir la paz de M.C Boqué. Amb l’alumnat nou, fem les dinàmiques que es descriuen a continuació.

1) Presentació amb el joc “El basar màgic”.

Cada alumne/a té dos post-its i ha d’imaginar que es troba en un gran basar màgic i especial, on hi ha de tot, i on cadascú pot posar la característica que més desitja i deixar la que menys li agrada d’ell/a mateix/a.

2) La comunicació:

– Elements: emissor, receptor, canal, codi i missatge.

– Conducta de l’emissor:

– Verbal

– No verbal (expressió facial, somriure, mirades, gestos…)

– Paraverbal (veu, volum, timbre, entonació…)

– Errors en la comunicació.

3) L’escolta activa. Pautes. Regles bàsiques per millorar l’escolta activa.

4)Treballem la no utilització de les 12 típiques:

-Manar, dirigir.

-Amenaçar.

-Sermonejar.

-Donar lliçons.

-Aconsellar.

-Consolar, animar.

-Aprovar.

-Desaprovar.

-Insultar.

-Interpretar.

-Interrogar.

-Ironitzar.

5)Acabem la sessió amb la nostra famosa dansa Haka de mediadors/es.

Acta realitzada per Pilar Soto

Comencem el curs amb la mediació (1a sessió 15-16)

1a Sessió de mediació 28-10-2015

Assistents: 30 alumnes. De 1r, 15; de 2n, 13, i de 3r, 2.

Professores: Ana Frías, Pilar Bueno, Pilar Soto i Àngels Martínez

  1. Presentació amb el joc Llima-llima”.

Tots asseguts en cercle, un alumne/a se situa al centre i va dient als companys: llima-llima, taronja-taronja, maduixot-maduixot o cistella de fruites. Amb cada paraula, els companys hauran de dir un nom diferent:

  • Llima-llima. Ha de dir el nom de qui està a la dreta.
  • Taronja-taronja. Ha de dir el nom de la persona de l’esquerra.
  • Maduixot-maduixot. Ha de dir el seu nom.
  • Cistella de fruites. Tot el món canvia de lloc.

2. Treballem el conflicte com una oportunitat positiva.

Intentem definir què és un conflicte i què és la mediació. Després, assenyalem les qualitats d’un mediador/a i fem un llistat de les característiques que va proposant el grup.

3. Treballem els diferents tipus d’afrontament del conflicte amb el joc dels animals: tauró, mussol, guineu, tortuga i ós, que corresponen als cinc tipus estils o formes d’actuar davant d’un conflicte: Competició, Col·laboració, Compromís, Evitació i Acomodació.

Practiquem amb el cas “El cinema” per a identificar-ne els tipus.

4. Fem dues activitats per subratllar la importància del diàleg i els diferents punts de vista.

Posem a terra una cartolina amb el nombre 6, i dos alumnes se situen a banda i banda. Comprovem que es veu un 6 o un 9 segons la posició.

Després fem una representació del cas “La taronja, un conflicte entre dues persones que volen la mateixa fruita i no apleguen a un acord fins que parlant se n’adonen que una vol el suc i l’altra, la corfa.

5. Acabem la sessió amb “Les abraçades musicals.

Caminen pel saló d’actes al ritme de la música; quan para, s’ajunten abraçant-se de 2 en 2. Continua la música i tornen a caminar fins que para la música de nou i fan abraçades de 4. I així fins que acaben en una abraçada tots junts.

Pilar Soto