Experiment de SOS Racisme (2017). Una actriu convida a persones del carrer a participar en un sorteig fictici. Una altra actriu intervé i es desencadena una discriminació islamòfoba. L’experiment es va repetir 23 vegades. Van intervenir 42 persones. Algunes van callar, unes altres van recolzar l’agressora, però la majoria va defensar la víctima.
REFLEXIONA. ACTUA. DENÚNCIA.
Davant del racisme, no calles.
Els punys no parlen 
Com es pot observar en aquest vídeo, la ONG SOS Racisme va pujar el primer vídeo, amb una càmara oculta, que va gravar les diferents reacciones de les persones davant una situació de RACISME en el carrer, en aquest cas, era participar en un sorteig per anar a un Spà. En el vídeo, intervenen dos actrius, una dona vestida que és l’encarregada del concurs, i altra dona amb roba casual que interpreta a una ciutadana en aparença àrabe.
El vídeo es va gravar el 14 de febrer de 2017, en Barcelona i en aquest curtmetratje varen participar 40 persones anónimes en 23 escenes, mentre que per a crear la situació de referencia intervingueren les actrius. L’encarregada del sorteig ofregeig la oportunitat de participar, i pedeix els datos personals de quí està interessat. L’altra dona, es apropa a la taula, i demana poder participar, però la contestació de la promotora és: ‘està pensat per a gent d’açi’, ‘és per a gent normal, que va aquests llocs’, ‘no es per a tú’ etc.
En els primeros casos, els ciutadans, o no tenen resposta, o responen amb una ideologia racista, amb expressions com ‘en el teu país no en deixarien’, ‘si no et deixen participar es per alguna cosa’ o ‘ aquestos són els pitjors, si tenen estudis no et deixaran en pau’. Referint-me a un cas del video, n’hi ha una dona musulmana, que no porta el velo en el cap, i no ‘pareix una persona diferent’ i ella diu que també és musulmana i si ella pot accedir a participar en el concurs, l’altra dona també. Altres casos que podem vore, són que quan l’encarregada fa la contestació, decidixen no participar en el sorteig diguent ’no em pareix bé’, doneu vergonya’, ‘gent normal també és ella’; o donant la seua papereta a la dona, o trencant el full davant de l’encarregada.
Es pot ver que aquesta societat és molt racista, i en ningú dels casos tendria que ser asi, el humà és humà, donant igual de ón siga. Aquest pensament ve de l’antiga societat, donant sempre a la raça blanca com a superior. També discriminant per la religió. La persona es ella mateixa per els valors l’educació i l’intel·ligencia que té.
Com es pot observar en aquest vídeo, la ONG SOS Racisme va pujar el primer vídeo, amb una càmara oculta, que va gravar les diferents reacciones de les persones davant una situació de RACISME en el carrer, en aquest cas, era participar en un sorteig per anar a un Spà. En el vídeo, intervenen dos actrius, una dona vestida que és l’encarregada del concurs, i altra dona amb roba casual que interpreta a una ciutadana en aparença àrab.
El vídeo es va gravar el 14 de febrer de 2017, en Barcelona i en aquest curtmetratje varen participar 40 persones anónimes en 23 escenes, mentre que per a crear la situació de referencia intervingueren les actrius. L’encarregada del sorteig ofregeig la oportunitat de participar, i demana els datos personals de quí està interessat. L’altra dona, es apropa a la taula, i demana poder participar, però la contestació de la promotora és: ‘està pensat per a gent d’açi’, ‘és per a gent normal, que va aquests llocs’, ‘no es per a tu’ etc.
En els primers casos, els ciutadans, o no tenen resposta, o responen amb una ideologia racista, amb expressions com ‘en el teu país no en deixarien’, ‘si no et deixen participar es per alguna cosa’ o ‘ aquestos són els pitjors, si tenen estudis no et deixaran en pau’. Referint-me a un cas del video, n’hi ha una dona musulmana, que no porta el velo en el cap, i no ‘pareix una persona diferent’ i ella diu que també és musulmana i si ella pot accedir a participar en el concurs, l’altra dona també. Altres casos que podem vore, són que quan l’encarregada fa la contestació, decidixen no participar en el sorteig diguent ’no em pareix bé’, doneu vergonya’, ‘gent normal també és ella’; o donant la seua papereta a la dona, o trencant el full davant de l’encarregada.
Es pot ver que aquesta societat és molt racista, i en ningú dels casos tendria que ser asi, el humà és humà, donant igual de ón siga. Aquest pensament ve de l’antiga societat, donant sempre a la raça blanca com a superior. També discriminant per la religió. La persona es ella mateixa per els valors l’educació i l’intel·ligencia que té.
Per començar aquest comentari, vull donar-li les gràcies a l’ONG SOS que fent experiments, com el que acabem de veure, observem com realment són les persones. Perquè moltes vegades, per quedar bé, diuen que no són racistes, però a l’hora de demostrar-ho, demostren el contrari, és a dir, discriminen.
En aquest vídeo podem observar primer dues noies: una espanyola, que està fent una promoció per a un dia a l’Spa i una noia francesa marroquina, que intenta apuntar-se. El vídeo tracta, que la noia espanyola no la deixa participar en la promoció, pel simple fet que no és d’aquest país. El que és pretenen amb aquest vídeo, és veure com la gent reacciona davant aquests fets de racisme, com de veritat la gent actua i com intenten ajudar.
En l’experiment hem trobat respostes de tota mena, però una cosa que ens fa reflexionar, és que si ens adonem, la majoria de persones que han mirat cap a un altre costat, són persones ja adultes, és a dir, s’han criat amb una altra mentalitat i això no és dolent, el que és dolent és que jutgen a algú per no ser com ells, perquè no és el mateix el que tu penses d’una manera i respectes, a què discrimines per no pensar com tu. Pel que diu la senyora gran té raó, en molts aspectes la religió musulmana està endarrerida i necessita un canvi. Això, no canvia que la noia no tinga el mateix dret a participar en aquesta promoció, que una persona espanyola, tots som iguals i hauríem de tenir els mateixos drets.
La meua opinió, per començar tots han de tenir el dret a fer la promoció, perquè encara que la noia no siga espanyola, Espanya és un país lliure que cadascú pot opinar, pensar i sentir-se com vulga. Que la noia haja nascut al Marroc i visca a Espanya no signifiquen res, llavors perquè li hem de posar constantment barreres, hauríem en comptes de discriminar per ser d’un altre país, hauríem de fer un esforç i acollir-la perquè no sabem la seua història, el que haurà fet per fugir. Perquè no crec que vinga a Espanya de vacances, vindrà fugint per un tema o un altre. En resum, si veiem alguna cosa d’aquestes pel carrer, cal fer com els joves del vídeo, ajudar a l’indefens i no deixar ningú fora pel simple fet de no nàixer on nosaltres hem nascut.
Em dispose a comentar aquest experiment de l’associació SOS Racisme, al qual intenten filmar la reacció de la gent al presenciar una situació on una persona no pot participar a un sorteig on elles mateixes han participat, per la seua apariència, o lo que es lo mateix, una situació discriminatòria.
Primerament, intervenia la primera actriu que les invitaba a participar en el fals sorteig, omplint amb dades personals el paper de la participació. En aquest moment entraba en escena la seguent actriu, a la qual no li deixaba participar argumentant coses com que “elles” no van a aquests llocs, o que no està pensat per a eixe tipus de públic.
Es veuen reaccions de tot tipus, primerament de gent que simplement es mostra indiferent alegant que no és el seu problema o que la xica del sorteig mana. Seguidament es mostren les persones que sí actuen, ja siga criticant lo que està fent, o mostrant solidaritat cancelant la seua participació.
A mi la veritat es que les primeres reaccions m’espanten, és el que més preocupa de tot el vídeo. Eixa passivitat e indiferència que pot tindre algú davant eixa situació de racisme tan clara em pareix greu i preocupant. No dude en que la majoria de les persones de l’inici per no dir totes no són racistes, i de segur que són bones persones, però el silenci que mostren els convertix en còmplices. Com bé diu al final del video, davant el racisme no calles, actua.
Experiment que dona a reflexionar sobre perqué aquest problema seguix tan present a la nostra societat, i que encara que ens coste acceptar-ho, a lo millor tots tenim una mica de culpa.
Per a finalitzar vull citar una frase de Martin Luther King, que em pareix va d’acord amb el tema:
“No em preocupa tant la gent roïna, sinó l’espantós silenci de la gent bona”
El vídeo tracta sobre un experiment que es va fer per a comprovar quanta gent discriminava o defenia a una xica musulmana que intervenia en la escena mentre les persones s’apuntaven per a participar a un sorteig fictici. Tant la xica musulmana, que feia de víctima, com la xica que estava al mostrador explicant en que consistia el sorteig, que feia d’agressora, eren actrius.
En total, es varen fer 23 repeticions de l’experiment i van participar 42 persones. Al principi al video es veu com les persones defenien a l’agressora dient coses com: «estas personas son las que no tienen estudios», «este sorteo no es para gente como tu» o «yo pienso lo mismo que ells», referint-se a la xica del mostrador.
Aquest experiment hem dóna a veure com hi ha gent que no veu que totes les persones som iguals, independentment del país al que havem nascut o simplement tenen un tipus de «por» front a una ètnia o religió. És veritat que la majoria de les persones que han participat a l’experiment han defensat a la víctima, però així i tot, existeix un mínim que no ho.Tots hem de pensar com ens sentiríem si fórem nosaltres les víctimes d’aquest tipus d’agressions, pot ser així canviem d’opinió o rectifiquem.
Helena Becker
Aquesta entrada ens ensenya un experiment dut a terme per l’associació SOS Racisme. L’experiment té la finalitat de gravar les reaccions de les persones davant una situació de racisme, en la qual a una persona no se li deixa participar en un sorteig per ser d’una altra cultura diferent.
L’experiment es duu a terme en el carrer, i participen dues actrius, una es fa passar per la xica que ven paperetes per al sorteig, i la segona actriu, és una xica francesa nascuda en marruecos i que porta vel. La gent anava emplenant les seues paperetes introduint el seu nom i algunes dades seues. Llavors, entrava en acció la segona actriu, i quan aquesta demanava una papereta per a participar, la venedora li la negava per ser “diferent” o perquè segons ella aqueix tipus de persones no van a aqueixos llocs (hotels amb spa).
El més preocupant del vídeo és que no tot són reaccions de desacord davant aquesta situació, sinó que hi ha persones que es mostren indiferents i fan oïdes sordes, unes altres diuen que no és el seu problema i ho deixen passar i fins i tot hi ha un senyor que diu que sí que li sembla bé que no puga participar i la seua dona critica i falta el respecte a la segona actriu.
No obstant això, després es mostren ocasions en les quals la gent defensa a aquesta xica, i fins i tot arriben a trencar les seues paperetes pel simple fet del racisme que estaven observant al costat d’ells. Aquests sí que són les persones veritablement valentes, i que són capaces de perdre un luxós spa, amb tal de empatitzar amb una altra persona que aquesta rebent un maltractament racista molt gran.
I com he dit abans, les primeres reaccions són horroroses i no aconseguisc entendre com hi ha gent que fa oïdes sordes o està d’acord amb aquest tipus de comportaments. Senyores i senyors, estem en ple segle XXI, i crec que és intolerable veure reaccions així. Tots sabem, que aquestes persones no es mereixen ni aqueix spa, ni moltes més coses, i que tenen la mateixa culpa ells, que la xica racista. Ja que si no fas gens, o fins i tot estàs d’acord amb el que es diu, deixa’m dir-te, que tu també eres racista.
Aquest experiment és un gran exemple que al nostre país aquest problema encara continua vigent i que necessitem gent que done la cara pels altres. Em puc considerar una persona addicta a aquests tipus de vídeos, on es fan experiments socials, perquè em dóna molt per a reflexionar, i m’ajuda a agafar confiança perquè quan veja una situació així, actue sense por.
La escriptora, professora i activista canadenca Margaret Aetwood va dir una vegada que soles existeix una raça -la humana- i que tots som membres d’ella. La diversitat és una cosa natural i és lògic que existeixen diferències entre persones de diferents Països com són el entorn en el que es desenvolupen -amb una cultura diferent i potser una religió diferent- , alguns trets i potser el color de la pell. Però això és una raó de pes per a no defendre a una altra persona o depreciar-la?
El experiment del vídeo ens mostra una faceta agradable de la societat, en que es defensa a l’altra persona independentment de la seua procedència, però també ens mostra una faceta decebedora que mostra gestos que d’alguna manera denoten falta d’empatia i poca solidaritat. Per exemple quan una de les dones que apareixen al vídeo diu que la jove que vol firmar que s’ha d’adaptar perquè està en un altre País. En certa manera resulta absurd allò que diu, ja que no hi ha cap llei que diga que la jove no pot participar en el sorteig i no ve imposat pel país, sinó que ho està decidint la dona que ofereix les fulles per a participar en el sorteig i ella ho està acceptant.
Situacions com les que observem al vídeo es continuen donant i desgraciadament encara hi ha gent que presta més atenció a la procedència que al simple fet que tots som persones i que això hauria de suposar una igualtat de drets i un tracte equitatiu. Per això quan vegem una situació en la qual es menysprea i discrimina a una altra persona hauríem d’actuar en la seua defensa.
UN SORTEIG RACISTA
Bona nit, en aquesta entrada podem veure una iniciativa promoguda per l’organització sense ànim de lucre SOS racisme, que, ena mena d’experiment social filmen les reaccions de les persones quan presencien una situació d’aïllament per aparences, una situació discriminatòria en què no deixen participar a un sorteig en què la resta ha participat, a una persona pel seu aspecte.
M’agradaria donar suport al comentari del meu company Raul Becker en què diu que molts de nosaltres afirmem que no som racistes, homòfobs o que no assetjaríem o permetríem assetjar una altra persona, però pocs de nosaltres no ens hem vist mai implicats en un d’aquests casos d’una o d’altra manera. I aquest vídeo és un clar exemple.
A l’experiment una actriu que fa d’encarregada fictícia del sorteig ofereix l’oportunitat de participar en una promoció per a passar unes quantes nits de SPA a un hotel. Per a participar-hi, la dona demana les dades personals dels interessants, però s’hi nega de recollir-les quan de sobte demana concursar una altra actriu que fa de dona segurament musulmana pel vel que porta al cap.
L’encarregada, li respon dient-li que no queden bolets per a concursar en primer lloc, una excusa difícil de creure, doncs té les boletes davant dels seus nassos! Tot seguit comença a excusar-se amb frases racistes per a impedir la participació d’aquesta dona pel simple fet d’èsser o semblar ‘esser musulmana.
Algunes persones que escolten la situació en compte d’actuar i recriminar-li aquesta actitud xenòfoba a l’encarregada, fan els ulls grossos (esdevenint tan racistes com la mateixa actriu) i inclús puc arribar a observar alguns somriures burlescos i comentaris que secunden la decisió, mentre que d’altres, la majoria segons es diu al final del vídeo, defensaren la víctima.
Com diu Elena Stone, la societat (i jo afegiria sobretot la societat espanyola) s’està tornant cada vegada més racista, intolerable i perillosament violenta davant les llibertats i el dret d’expressió i estiguem o no d’acord amb unes idees sempre hauríem de renunciar la violència i ajudar qui es troba en una situació més dolenta.
Bon dia, hui comentaré aquest vídeo del racisme, que recol·lecta diverses reaccions de persones davant una clara discriminació per part d’una actriu. El vídeo mostra mitjançant una petita escena produïda per la companyia SOS Racisme (2017) , la reacció de gent del carrer sobre l’evident racisme a la que és sotmesa a una altra actriu estrangera. L’actriu agressora convidava a persones que estaven pel carrer a un sorteig que evidentment no s’anava a fer i quan arribava altra xica, que era l’actriu, li negava la participació donant-li de justificació que no era d ‘aquest país i per tant no tenia els mateixos drets. La majoria de la gent va defensar a la víctima d’aquesta discriminació islamòfoba, però molts altres es van callar o van donar-li suport a l’agressora, dient que si aquesta senyora li discriminava, era por alguna cosa, que per dir-ho així ella asseia les bases de sorteig i ells no podien fer res.
És veritat que la majoria de persones defensaren a la víctima, i també és veritat que alabem a aquestes persones quan no permetre aquestes discriminacions hauria de ser una cosa normal, perquè tots som persones i tots mereixem el mateix tracte i el mateix respecte. No obstant això, moltes persones es van quedar callades davant tal situació pensant que no n’anava amb ells i per tant no haurien de ficar-se en mig de la disputa però és que a més va haver-hi persones que van defensar a l’agressora, persones que de veritat tenen aquest pensament i són capaços de transmetre-ho sense cap classe d’embut. Açò és realment un problema, hem d’aprendre a acceptar als estrangers del mateix modo que ens agradaria que quan arribàrem a altre país ens acceptaren.
El món és molt gran i n’hi ha espai per a tots i a més no pertany a cap persona. Tots tenim els mateixos drets per a estar vivint en un determinat espai, cada un complint unes normes per a habitar en el mateix lloc. El fet de discriminar a una persona per ser d’un país o cultura diferent no pot estar en la ment de cap persona d’aquest segle com una cosa bona, ni tan sols normal. “No, no si jo no sóc racista però és que…” això ja mostra que eres una persona racista, tots haurien de tindre els mateixos límits. Perquè persones males n’hi ha en totes parts del món, mai podem generalitzar.
Hui dia és molt comú que les persones els facen mal a altres a causa de l’orgull, per exemple en el cas del racisme. Hi ha un diccionari que explica que el racisme és el menyspreu que se sent cap a un individu per ser de raça diferent. Per això, podem dir que el racisme ve de l’orgull que té el ser humà, perquè com continua dient el diccionari, és la creença que algunes races són superiors perquè tenen qualitats i habilitats que altres no tenen i això és a causa de l’orgull racial que pot provocar i ha provocat moltes vegades des de guerres fins i tot genocidis i problemes en els carrers. Açò és una cosa que hem d’evitar qualsevol persona perquè el racisme ens porta a tindre problemes amb persones que tinguen un color diferent d’el nostre. I és curiós perquè a pesar de com està d’estés el prejuí entre la gent la majoria ho veu malament, pareix una contradicció, perquè com és possible que alguna cosa tan rebutjada siga al mateix temps tan comú? Està clar que molts de què condemnen els prejuís no es donen compte que ells mateixos els tenen Podria ser eixe el nostre cas? Per això, analitzem-nos i vegem si hem de corregir la nostra manera d’actuar per a evitar tindre prejuís.