Tagged: Teatre

Els tres porquets: Assertiu, Passiu i Agressiu.

Imagen 004

Coneixes el conte dels tres porquets? En el relat tradicional, el més treballador aconseguia mantenir sa casa en peu perquè l’havia construïda a consciència i amb bons materials.

En la nostra història, i de la mà d’Assertiu, Passiu i Agressiu, aprendrem que també la casa interior s’ha de bastir amb molta cura, i que les millors ferramentes per a construir-la no són ni l’agressivitat ni la passivitat.

Descarrega l’obra d’ací: Els tres porquets

I les Activitats

Anuncis

La Caputxeta roja i el Llop

Caperucita_roja__copia[1][1][Mediador/a 1, Mediador/a 2, Caputxeta, Llop]

 M1:    Hola, jo sóc… i ell/a és… Nosaltres som els vostres mediadors. Com us dieu?

C:      Jo sóc la Caputxa Vermella. M’acostumaven a dir «caputxeta», però ara ja ningú no ho fa. El Llop i jo hem tingut aquest problema mooolt de temps, però ara ja s’ha acabat! Sóc gran.

M1:    Quin és el teu nom?

L:       Sóc el Llop.

M1:    Benvinguts a la Mediació. Sent molt que haja passat tant de temps abans no ens heu pogut trobar. Les normes que fan que la Mediació funcione són: els mediadors no prenen partit, es mantenen imparcials. Per torns, vosaltres parleu i escolteu. Coopereu en la solució del problema. Caputxa Vermella, estàs d’acord amb les normes?

C:      Sí.

M1:    Llop, estàs d’acord amb les normes?

L:       Sí, d’acord.

M2:    Caputxa, per favor, explica’ns què va passar.

C:      Doncs, mira, jo duia el pa i uns pastissos a ca l’àvia, a l’altre costat de bosc. L’àvia no estava molt bé, per això vaig pensar que li colliria algunes flors pel camí. Jo estava recollint les flors, quan el Llop va saltar des de darrere d’un arbre i va començar a fer-me mil preguntes, semblava un interrogatori! Volia saber qui era, què feia, on anava…, tot el temps em mirava amb un somriure malvat i fent ganyotes. Era tan mal educat i poca-solta! Aleshores se’n va anar corrents.

M2:    Tu duies una miqueta de menjar a ca l’àvia, a l’altra banda del bosc i el Llop va aparèixer de darrere d’un arbre i et va espantar.

C:      Sí, això és el que va passar.

M2:    Llop, per favor, què va passar?

L:       El bosc és ma casa. Jo me’n preocupe, en tinc cura i procure mantenir-lo ben net i bonic. Un dia, mentre recollia el fem que la gent havia llançat, vaig sentir unes passes. Em vaig amagar a darrere d’un arbre i vaig veure que baixava pel camí una xiqueta molt estranya que duia una cistella. Vaig començar a sospitar d’ella perquè anava vestida amb aquesta capa tan rara i amb la cara tapada per la caputxa com si no volguera que ningú poguera reconèixer-la. Va començar a arrancar les flors i a trepitjar els pins acabats de plantar. Jo bé havia de vetllar pel bosc, és ma casa!    Naturalment, vaig anar a preguntar-li què feia allí. Ella em va eixir amb la història aquella que anava a ca l’àvia a dur-li la cistelleta.

M2:    Tu et vas preocupar quan vas veure una xica vestida de roig que collia les teues flors. Vas anar a preguntar-li què feia.

L:       Correcte.

M2:    Caputxa Vermella, hi ha res que vulgues afegir?

C:      Sí, quan vaig arribar a ca l’àvia, el Llop estava disfressat amb la camisa de dormir de l’àvia. Va intentar menjar-se’m amb aquestes dentotes horribles. Ja estaria morta de no ser per un llenyataire que va vindre a salvar-me. El Llop havia espantat la pobra àvia. La vaig trobar amagada dins de l’armari!

M2:    Dius que el Llop es va posar la camisa de dormir de l’àvia per tal que et pensares que era ella i que va intentar fer-te mal.

C:      He dit que va intentar menjar-se’m.

M2:    Així doncs, vas sentir que se’t volia menjar. Llop hi ha res que hi vulgues afegir?

L:       I tant. Jo conec l’àvia d’aquesta xiqueta, és molt simpàtica i s’estima el bosc. Vaig pensar que hauríem de donar una lliçó a la Caputxa Vermella per saltar sobre els meus pinets i fer-ho malbé tot i amb aquesta pinta que pot espantar qualsevol dels habitants del bosc. Li vaig deixar seguir el seu camí i jo vaig córrer cap a casa de l’àvia. Quan vaig veure l’àvia, li vaig explicar què havia passat, i ella va estar d’acord en què la seua néta necessitava una lliçó. Per això l’àvia es va amagar a l’armari i jo em vaig posar la seua camisa de dormir. Quan la Caputxa Vermella va entrar a l’habitació i em va veure al llit, va començar a burlar-se de les meves orelles grans. Com que ja m’ho havien dit abans que tenia les orelles grosses, vaig fer l’esforç de mantenir la calma i li vaig respondre que les orelles grans em servien per sentir-hi millor. Aleshores, va seguir amb un insult molt desagradable sobre els meus ulls eixits. Aquesta vegada sí que costava d’ignorar perquè era realment desagradable. La xiqueta era molt antipàtica. Però encara vaig seguir la política de parar l’altra galta, i li vaig dir que els meus ulls em servien per veure-hi millor.             El comentari següent sobre les meves dents ja em va treure de polleguera. Sóc molt sensible pel que fa a les meues dents tan llargues i lletges. Ja ho sé que quan ella es va burlar de les meves dents hauria d’haver-me controlat millor, però a la xiqueta li agradava ficar-se amb els altres i havia tocat el meu punt feble. Sempre he estat molt acomplexat per les meues dents. Així que vaig eixir del llit i li vaig cridar que les meues dents m’ajudarien a menjar-me-la.

M2:    Així, tu i l’àvia intentàveu gastar-li una broma a la Caputxa Vermella per donar-li una lliçó. Explica’ns més bé el que va passar quan li vas ensenyar les dents.

L:       Bé, siguem seriosos, tothom sap que cap llop no es podria menjar mai una xiqueta, però la sonada de la Caputxa Vermella va començar a cridar i a córrer per la casa. Jo vaig intentar atrapar-la per calmar-la. De sobte la porta es va obrir d’un colp i un llenyataire musculós es va plantificar allí amb la seua destral. Vaig adonar-me que tindria problemes… darrere meu hi havia una finestra oberta, o siga, que vaig fugir. Des d’aleshores que m’he estat amagant. Per tot el bosc corren terribles rumors sobre mi. La Caputxa Vermella em diu el Llop Dolent. Jo quasi tenia superat que em consideraren dolent, però des d’aquell dia que no he estat mai més feliç. No puc entendre per què l’àvia no va explicar mai la meua versió de la història.

M2:    Estàs preocupat pels rumors i t’espanta que et vegen al bosc. També et sents confós perquè l’àvia no ha aclarit els fets i ha permès que la situació dure tant de temps.

L:       No és just. Em sent desgraciat i sempre estic sol.

C:      Bé, l’àvia ha estat malalta, darrerament es trobava molt cansada. Quan li vaig preguntar com havia anat a parar a l’armari em va dir que no podia recordar res del que havia passat.

(Versió adaptada i traduïda de BODINE, R.; CRAWFORD, D.; SCHRUMPF, I. Creating the peace school. Champaign, IL: Research Press, 1994.). Dins: Boqué, Guia de la mediació escolar, Rosa Sensat, 2002.

Cómo cocinar un conflicto con violencia

CÓMO COCINAR UN CONFLICTO CON VIOLENCIA es una pieza breve de teatro que pretende hacer reflexionar a nuestros alumnos sobre la importancia de mantener una actitud mediadora y comprometida que evite la aparición de conflictos.

Cómo cocinar es una parodia de los programas de cocina, seguimos su formato y el escenario se llena de personajes muy próximos al espectador, son tipos fácilmente reconocibles en las aulas y en la calle. ¿Quién no tiene presente el perfil de un chungo, de un tipo gris o de uno que mire hacia otro lado? Pues ahí está el quid de la cuestión, a través del humor los espectadores se dan cuenta de lo que no deben hacer, de que la violencia solo engendra violencia y de que, en muchas ocasiones, va unida a una gran incultura.

Cómo cocinar es un obra escrita por mí para los alumnos del Taller de Teatro del IES Isabel de Villena y ha sido representada en varias ocasiones, dentro y fuera del instituto. La puesta en escena incluye, además de una breve presentación del grupo de teatro y de la obra, la actuación del Taller de Música Instrumental de nuestro instituto que interpreta en vivo y en directo una composición creada para este montaje; en esta ocasión Jose Vicente Sanz, profesor del Taller de Música Instrumental, ha puesto música a fragmentos extraídos de la obra consiguiendo un resultado maravilloso.

Mª Antonia Blázquez. Profesora de Dramatización y Teatro del IES Isabel de Villena.

Aquí está la obra: Cómo cocinar un conflicto con violencia. A. Blázquez

Y aquí los personajes de la obra

Papers per a pensar amb els porquets

Què és ser assertiu, passiu i agressiu 

Una persona que es comporta de manera assertiva diu el que pensa sense imposar la seua opinió perquè estima la pau i en general intenta ser justa i equilibrada. La seua manera d’actuar pot ser confosa amb la d’una persona egoista i es pot arriscar a la crítica o a perdre una amistat per “excés” de sinceritat. És difícil ser assertiu amb persones estimades. Tampoc no és fàcil dir veritats perquè de vegades poden caure malament. En general, en la nostra societat no es valora molt l’assertivitat, entre d’altres raons perquè a algunes persones no els agrada massa que els facen crítiques, encara que aquestes siguen constructives.

Una persona que es comporta de manera passiva té un perfil molt divers. Pot ser una persona manipulable, poregosa, còmoda… De vegades es pot fer la víctima responsabilitzant els altres del que li passa, però sense passar a l’acció per a intentar resoldre els seus conflictes. És una persona que sacrifica les seues pròpies opinions, no les diu perquè té por a les conseqüències, tem que el grup no l’accepte o simplement no posseeix les habilitats personals suficients per a dir el que sent, pensa o desitja. També pot tindre l’autoestima baixa i pensar que els drets dels altres són més importants que els seus. De vegades la passivitat pot ser una màscara per a manipular, per a criticar per darrere el que no ens atrevim a dir a la cara. I hi ha també un tipus d’actuació passiva que és violenta: quan consentim una injustícia sense fer res o quan no actuem i sobrecarreguen una altra persona amb feina que ens correspon. Una persona passiva sovint acumula ràbia i odi.

Una persona que es comporta agressivament pot ser una líder dictatorial, que no pregunta als altres, sinó que mana. Sovint crea por i amenaça. La conducta agressiva genera més agressivitat. L’agressivitat està valorada socialment i sovint s’associa a tindre una personalitat forta, decidida i de lluita. En els esports, un joc agressiu és també una manera enèrgica d’actuar.

Generalment, tot i que les persones podem tindre una manera predominant d’actuar, solem actuar de manera agressiva, passiva o assertiva depenent dels contextos i del nostre humor. Hi ha espais o grups que faciliten la comunicació assertiva perquè són molt respectuosos amb la diversitat i amb la diferència, i n’hi ha d’altres on és preferible callar perquè ens podem arriscar a una crítica severa. Tots estem d’acord que els espais de diversitat farien que les persones se sentiren millor i pogueren ser assertives. A un espai còmode i respectuós podríem anomenar-lo espai assertiu o espai democràtic.

 Com ens sentim durant i després de les conductes 

Quan ens comportem de manera agressiva ens sentim poderosos, però també podem sentir-nos desesperats i fora de control. Després podem sentir-nos culpables per haver perdut el control, o frustrats si no hem aconseguit el que volíem.

Quan actuem de manera passiva podem sentir indiferència si el nostre objectiu és escaquejar-nos per comoditat; podem també sentir por a parlar o inseguretat. Després podem sentir ràbia cap a nosaltres, per no haver-nos atrevit a parlar, o ira cap a l’altra persona, perquè ens sentim humiliats i ofesos.

Quan actuem de manera assertiva ens sentim un poc malament perquè generalment tenim por de ferir o de les conseqüències de les nostres paraules en l’altre. Després ens sentim satisfets d’haver estat sincers.

Hi ha contextos on és complicat ser assertiu, per exemple en una classe i amb un professor autoritari que no vol negociar. També pot ser complicar amb la família, amb els pares, quan aquestos no s’avenen a negociar i imposen la seua autoritat. Tanmateix, convé que ens plantegem fins a quin punt estem en condicions d’exigir un tractament democràtic quan nosaltres podem estar exercint una violència passiva (no responsabilitzant-nos per exemple de les nostres tasques quotidianes).

Tots considerem interessant i necessari que s’instaure la cultura de la mediació també entre el professorat i l’alumnat. Tanmateix, de vegades l’alumnat fa més cas d’un professor autoritari que d’un democràtic. La reflexió d’aquestes maneres d’actuar és interessant i ens acostaria al funcionament democràtic del nostre entorn.

(Discussió de l’equip de mediació: 4 de febrer de 09)

Descarrega’t l’obra Els tres porquets.

I les Activitats.

Els tres porquets al Benlliure

Imagen 044 Imagen 001 Imagen 002 Imagen 003 Imagen 004 Imagen 005 Imagen 006 Imagen 007 Imagen 008 Imagen 009 Imagen 010 Imagen 012 Imagen 013 Imagen 015 Imagen 016 Imagen 017 Imagen 019 Imagen 021 Imagen 022 Imagen 025 Imagen 026 Imagen 028 Imagen 029 Imagen 031 Imagen 033 Imagen 034 Imagen 035 Imagen 036 Imagen 038 Imagen 040 Imagen 041 Imagen 042 Imagen 043

El grup de mediació del nostre institut va participar amb Els tres porquets a la V trobada de mediació que va tindre lloc a l’IES Benlliure el 18 de desembre de 2008.

Tot el món ens va felicitar i ens preguntaven, a més, quants mesos feia que hi treballaven. La realitat és que hem aconseguit aquest projecte en només tres setmanes i des d’ací volem felicitar i donar les gràcies a les persones que hi han col·laborat: a l’equip de mediació, tant als mediadors d’enguany com als d’anys anteriors; a l’equip directiu; a l’alumat que sense estar en el grup ens ha tirat una i dues manetes; a Antònia, per les seues encertades aportacions escèniques; als conserges, sempre a punt per facilitar-nos tot el material que necessitàvem; a les netejadores, per la paciència i pel treball extra que els hem donat… A tot el món que amb el seu entusiasme i ganes ha fet possible que tot eixira rodat!!

Descarrega’t Els tres porquets i les Activitats

El Friqui i la Xunga

fotos mediacion 058 fotos mediacion 050 fotos mediacion 051 fotos mediacion 052 fotos mediacion 053 fotos mediacion 057

Adrià, Paco, Laura i Hanna van representar per a la jornada de presentació de l’equip de mediació l’obreta El Friki i la Xunga. I ho van fer com uns actorassos de primera!!!

Ací teniu l’obra El Friqui i la Xunga