Violència justiciera
Aquest vídeo d’animació que hem agafat de la pàgina d’Escola de Cultura de Pau qüestiona la violència justiciera i els mites que sustenten aconseguir la pau per mitjans violents. Podeu veure altres vídeos sobre el tema a Mou la noviolència, un projecte que dona eines contra el discurs d’odi en la nostra societat.
Els punys no parlen 
Amb violència no guanya la persona mes justa , sinò la que te més armes. La violèncua no és justiciera
Des de xicotets ja siguen dibuixos animats, pel·lícules, sèries, llibres, còmics… Ens han contat la història que a una persona o a més persones, quan algú les està molestant i apareix algú del no-res i li dona una pallissa a la persona malvada i finalment li guanya i ho nomenen com el “salvador” o el “guanyador” i el millor és quan el van a nomenar “heroi” per haver pegat a algú i guanyar-li . Ésta clar que a la persona dolenta d’alguna manera cal fer-li parar-la , fer-li veure que el que fa aquesta malament. Però la violència no és aqueixa manera, pegant no s’arriba a res, fins i tot pot empitjorar les coses.
Torne al principi, des de xicotets aquesta acció l’hem vista repetida moltes vegades en la televisió, en aqueixos programes per a la nostra edat de 6 o 7 anys. Però després quan en el col·legi te pegaven, tu actuaves com havies vist en els dibuixos, d’ací la famosa frase que si ell em pega jo també li he de pegar. I després ens donaven la xarrada de que pegar no és la solució. Llavors perquè continuen contant la història que la violència sí que és la salvació en els dibuixos.
Pot ser quasi sempre que veiem alguna pel·lícula, sèrie o inclús llegim un llibre ens adonem que en la història a vegades ix una persona “malvada” que vol fer alguna cosa roïna a algú, i hi ha altra persona, que es considera l’heroi de la història, i que normalment utilitza la força per a espentar al agressor. La creença de que sobrevivim a la violència està per tot arreu, i es coneix com la violència justiciera on, com ja he comentat, s’utilitza esta práctica agressiva per a en realitat fer el bé.
Però, aquest vídeo ens ensenya tots els mites que s’han estès i que sense adonar-nos, podem inclús acceptar-les o creure-les:
1- En la població sempre hi haurà dos classes de persones, els bons i els roïns, no hi ha un punt intermedi.
2- No podem canviar la situació, o el conflicte que s’ha originat, si no s’emplea la violència.
3- Que la violència ens portarà un estat de justícia i de pau autèntica.
4- Que els malvats són irrecuperables
Creure totes estes afirmacions ens poden fer prendre males decisions, que acabarien sent-nos perjudicials.
Aquest vídeo també ens ensenya que utilitzar armes per a fer mal algú, és un acte de violència més que de valentia. El que estaria fent algú és ficar a altre baix el seu domini amenaçant-lo, i actuaria covardament pel fet de tindre poder per un arma.
Per tant, quan tinguem un problema amb algú, no pensem en solucionar-lo amb violència, perquè no porta a ningún lloc, i les coses empitjorarien. Més bé, siguem pacients i intentar mantindre la tranquilitat en tot moment, i no ofendre a ningú.