Tagged: Actes 18-19

Les 12 típiques i altres cosetes

Tercera sessió de mediació. 20 de març 2019

Comencem la formació, només per al professorat, comentant un conflicte real i les accions preses per a intentar solucionar-lo. En el debat, la formadora destaca la importància del “treball de tercers”, és a dir, de tenir en compte com influeixen en el conflicte terceres persones (amistats, família, companys/es de classe…)

Després, comentem els diferents de mediació (tradicional, transformativa i circular narrativa), i Flor assenyala que sovint, en un context escolar, practiquem la mediació transformativa. Tot seguit incloem un resum extret d’aquesta pàgina:

Mediació tradicional, transformativa i circular-narrativa

  • Model Tradicional-Lineal de Harvard (centrat en el procés). Entén la mediació com una negociació col·laborativa assistida per un tercer. La comunicació és lineal i la funció del mediador és facilitar la comunicació i orientar el procés. L’objectiu final és assolir l’acord a través del treball col·laboratiu, que la persona mediadora ha d’orientar i reorientar controlant les interaccions. El model se centra més en l’acord, en el contingut de la comunicació, que en les relacions entre les parts.
  • Model Transformatiu (centrat en les relacions). Es focalitza més en la comunicació i en les relacions entre les parts, que en el conflicte. L’objectiu és potenciar la capacitat de les persones perquè puguen créixer moralment i revaloritzar-se. La meta és l’empoderament de les parts i modificar la relació entre aquestes, sense importar si hi ha acord o no. És un model diferent de l’anterior ja que no se centra en l’assoliment de l’acord, sinó en la transformació de les relacions de les quals es derivarà l’acord.
  • Model Circular Narratiu. Se centra en el tipus de narració (comunicació) dels participants; aquesta comunicació inclou elements verbals (continguts de la narració) i paraverbals (corporals, gestuals, etc.). L’objectiu és arribar a l’acord, potenciant la comunicació i la interacció de les parts. Els pressupostos en els quals es basa es fonamenten en els estudis de M. White:
    • Per a analitzar qualsevol història és necessari conèixer els significats que les persones atribueixen als fets i actituds dels altres, el context cultural, els valors, els mites, etc.
    • Per a arribar a un acord les persones necessiten transformar les històries conflictives en altres de més acceptables que els permeten eixir de la seua posició.
    • Les històries que les persones conten sobre si mateixes i les que els altres conten sobre nosaltres es relacionen amb la nostra identitat.
    • Els conflictes són les pròpies històries o “narrativa”. En la mediació es pretén canviar la narrativa per unes altra que possibilite el canvi.

En la sessió de formació, Flor ens repassa els tres estadis de la mediació: premeditació, mediació i postmediació.

Premediació, mediació, postmediació i caucus

La premeditació és comú a qualsevol altra intervenció: és tot el que fem abans de posar-nos a mediar. Què ha passat? Les parts demanen la mediació o és el conflicte qui ve a mediar? Com arriba? Qui busca la mediació? Com ens troba? Què s’espera de nosaltres? Voluntarietat de la mediació? Què sap de la mediació? Com convocarem les parts? Hi ha condicions per a mediar? Entre qui es mediarà? Què passaria si fracassara?

Amb un patró d’evasió o evitació no es pot mediar.

La mediació suposa el desenvolupament dels passos o etapes: Entrada, Conta’m, Aclarir el problema, Proposar solucions i Acordar.

La postmediació són les accions encaminades a revisar l’acord.

Enmig de la mediació pot ser necessari el caucus, tècnica que s’utilitza en moments puntuals i que consisteix en una reunió privada, individual, confidencial i de curta durada que es fa de manera separada amb els participants, després d’haver iniciat la primera sessió conjunta. Un dels objectius del caucus és treballar bloquejos i obstacles emocionals o de qualsevol tipus que sorgisquen durant el procés.

12 típiques

Després, passem a comentar les 12 típiques, inhibidors de la comunicació que “ens fan eixir del plànol”: manar o dirigir, aconsellar, aprovar, desaprovar/criticar o jutjar, sermonejar, interrompre i/o canviar de tema, consolar llevant importància, culpabilitzar, insultar, interpretar, burlar-se o ironitzar. Partim de l’adaptació de Torrego de les 12 típiques, i debaten sobre la inclusió o no de ‘preguntar’, distorsió que sí que preveu l’expert. La interrogació negativa és aquella que pregunta de manera policial, crea alarma i posa en guàrdia a qui estem interrogant.

Flor ens clarifica també la diferència entre ‘parafrasejar’ i ‘reflectir’. El reflex és el parafraseig que inclou les emocions.

Tipus de preguntes

Tornant a les preguntes, Flor parteix de Marinés Suares (mediació familiar) i diferencia tipus de preguntes adequades per a cada moment o objectiu:

Preguntes exploradores. Estan centrades a obtenir informació i serveixen per a definir el problema. Poden ser obertes, tancades i aclaridores.

  • Preguntes obertes (Com heu conegut aquest servei de mediació? Pots explicar-me què ha passat? Com us heu organitzat fins ara? Per a què necessites això?) Per a obtenir informació són més adequades les preguntes obertes que les tancades. Solem començar amb com, per a què, qui, quan, on…
  • Preguntes tancades (Aleshores, ens veiem el proper dimarts?) Es contesten amb un o un no.
  • Preguntes aclaridores (Podries explicar una mica més què vol dir…?)

Preguntes transformadores. Permeten que els participants reflexionen i vegen altres maneres d’encarar els problemes de manera més adequada per a arribar a una solució.

  • Preguntes reflexives (Què seria el pitjor que podria passar?) No poden contestar-se de forma automàtica sinó que la part necessita temps per a pensar i donar una resposta.
  • Preguntes circulars (Tu que penses si jo…? Què pensaries si…? Que sentiries si…? Què em diries si et proposara veure els fills una vegada al mes? Què pensaries si jo no vinguera a sopar i foren les 11? Què penses que sent ell? Què sents quan ell/a fa…?) Fer una bona pregunta circular és més efectiva que demanar a una part que es pose en el lloc de l’altra persona (Posa’t en el seu lloc.”)
  • Preguntes hipotètiques (Seria possible per a tu tal cosa? Què passaria si no s’arribara a un acord?)

Preguntar és un art. Les preguntes faciliten la comunicació, ajuden les parts a pensar i a reflexionar i permeten entendre i a indagar en els seus interessos i necessitats.

En les primeres entrevistes de la mediació, poden ser adequades les preguntes obertes per a començar a entendre el conflicte. Per a saber del conflicte, s’utilitzen preguntes obertes, reflexives i circulars. Quan estem generant opcions, se solen utilitzar preguntes obertes, circulars i hipotètiques. I quan s’està arribant a acords, solen usar-se preguntes tancades i aclaridores, per a confirmar els acords que es van prenent.

És important evitar els perquès (Per què feres això?) Aquestes preguntes solen incomodar, i es perceben amb connotacions negatives de judici; solen justificar les posicions i costa arribar als interessos reals.

Els missatges Tu

Són aquells en els qual culpem l’altra persona, l’etiquetem o fem judicis de valor. Se solen expressar en els següents termes:

  • Judicis de valor: No sigues mentider/a!, Que maldrestre/a eres!, Eres un gandul!
  • Generalitzacions: sempre, mai, tots, ningú…
  • Culpabilització de l’altra persona: Per la teua culpa va passar…, M’has posat nerviosa!
  • Hauries de: Hauries d’haver-me avisat, No hauries d’haver fet això!
  • Preguntes iròniques: No tens telèfon per cridar?, Eres manca?

Les conseqüències més probables dels missatges Tu són: malestar, actituds defensives, resistència, cabrejos, discussió, augment de la tensió, etc. Aquests missatges estan generalment al servei de la descàrrega emocional, ja que no solen solucionar el problema, més aviat al contrari. La solució sol arribar després, quan es parla des de la calma o penediment posterior.

Els missatges Jo

La dificultat de parlar des del jo rau a fer-ho quan més falta fa, és a dir, quan estem molestxs, disgustadxs o endadadxs. Respirar fondo i contenir l’expressió d’aquesta emoció és un repte. Si has desenvolupat la teua paciència o ho estàs fent, és el moment d’expressar-te amb missatges Jo.

El missatge Jo té dues claus importants:

  • Es jutja la conducta o es fets, no la persona.
  • Expressem des de nosaltres: com veiem nosaltres les coses, què pensem, com ens sentim, quin és el nostre punt de vista, com ens agradaria que actuara la propera vegada, etc.

Les conseqüències més probables dels missatges Jo són: es minimitza l’actitud defensiva del nostre interlocutor, s’amortigua la tensió generada i es facilita l’expressió de les diferències i desacords.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge Jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan. Els missatges Jo ens donen aquesta informació:

  • Quina situació ens afecta (Quan i Nom): Quan X fa (fas)…
  • Quins sentiments ens provoca aquesta situació: em sent…
  • Per què ens afecta d’aquesta manera (si ho sabem): perquè…
  • El que necessitem o volem: necessite, el que voldria és…

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (motius). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Les persones mediadores també poden usar els missatges Jo per a reformular:

Exemple: (Si la persona mediada diu: “un dia m’humiliaren molt”) “Si hem entés bé, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho”

Anuncis

Revisa els teus privilegis (Stop Diverfòbia 7)

En la reunió de hui (27 de març de 2018) hem completat l’enquesta, adaptada de l’original ¿Cuantos privilegios tienes? (que es pot fer online), i hem reflexionat sobre els nostres privilegis. T’animes a revisar els teus?

Revisa els teus privilegis:

  1. Sóc blanc/a
  2. Sóc jove.
  3. Sóc heterosexual.
  4. Sóc home.
  5. Mai he mentit sobre la meua orientació sexual.
  6. Mai he hagut d’eixir de l’armari.
  7. Mai he dubtat que els meus pares acceptarien la meua orientació sexual.
  8. Mai m’han dit “marica”, “tortillera”, “travelo”, “viciós”, “pervertit” o qualsevol altra paraula ofensiva per a les persones LGBTI.
  9. Mai he tractat d’ocultar la meua orientació sexual.
  10. Sempre estic tranquil/a quan tinc un gest d’afecte amb la meua parella o amb algú que m’agrada en públic.
  11. Mai he fingit ser “només amic o amiga” amb la meua parella.
  12. Mai m’han amenaçat amb violència per la meua orientació sexual.
  13. Mai m’han dit que si vull formar una família amb la meua parella no serà una família “normal”.
  14. Mai han tractat de “salvar-me” de la meua orientació sexual o de la meua identitat de gènere.
  15. En el meu treball (o escola) accepten la meua orientació sexual.
  16. Si algú m’atrau, no m’avergonyeix fer-li-ho saber d’alguna manera.
  17. Mai he sigut discriminat/da pel color de la meua pell.
  18. Mai he sigut l’única persona de la meua ètnia en una habitació.
  19. Mai m’han dit que sóc atractiu/va per a ser de la meua ètnia.
  20. Mai he sigut víctima de violència a causa de la meua ètnia.
  21. El nom de la meua ètnia no s’usa com un insult.
  22. Mai m’he sentit incòmode/a amb expressions fetes que contenen prejudicis sobre la meua ètnia.
  23. Un estrany/a mai m’ha demanat tocar-me el pèl, o m’ha preguntat si és de debò.
  24. Mai s’han burlat de mi per la meua forma de parlar o pel meu accent.
  25. Estic còmode/a amb el sexe que se’m va assignar en nàixer.
  26. Encara m’identifique amb el sexe que se’m va assignar en nàixer.
  27. Mai se m’ha negat una oportunitat pel meu sexe.
  28. Mai m’he sentit insegur/a a causa del meu sexe.
  29. Sent que a l’escola, al treball… em valoren millor que a les persones de l’altre sexe.
  30. Mai m’ha piropejat un/a desconegut/a.
  31. Mai m’han pressionat per a tindre relacions sexuals o fer determinades pràctiques.
  32. Mai he sigut agredit/da o assetjat/da sexualment.
  33. Mai m’han violat.
  34. La meua parella no m’ha pressionat mai per a tindre relacions sexuals.
  35. Mai s’han posat pesats/des intentant lligar amb mi.
  36. Mai m’han demanat una foto despullada o sexi.
  37. Mai he sentit por anant per alguns carrers a determinades hores.
  38. Mai he canviat de vorera o de ruta per por.
  39. Mai he dubtat a posar-me determinada roba per si “provocava”.
  40. Mai m’han criticat per masturbar-me.
  41. Mai m’han dit: “amb aqueixa roba o aqueixos gestos, vas buscant”.
  42. Mai m’han criticat per ser sexual o per buscar el meu plaer.
  43. Mai m’han criticat per no saber netejar o cuinar.
  44. Mai m’han criticat perquè no m’agrade arreglar-me (o maquillar-me), per vestir d’esport…
  45. La meua família i jo mai hem viscut sota el llindar de la pobresa.
  46. Mai he temut patir un desnonament.
  47. Mai me n’he anat al llit amb fam.
  48. Els meus pares (o la meua família) m’ajuden (o em mantenen) econòmicament.
  49. Compre (o em compren) roba almenys una vegada al mes.
  50. Mai m’he sentit pobre/a.
  51. En la meua família mai hem hagut de preocupar-nos per si podríem pagar el lloguer.
  52. He anat a campaments d’estiu o a viatges de fi de curs.
  53. He anat a un col·legi privat.
  54. Si no aconseguisc la nota suficient, sé que la meua família em pagarà estudis privats.
  55. Sempre he tingut internet.
  56. Vull estudiar i sé que la meua família m’ho podrà pagar.
  57. Tinc mòbil i, si se’m trenca o ho perd, sé que me’n compraré (o me’n compraran) un altre.
  58. He viatjat a altres països.
  59. Mai he hagut de treballar per a poder pagar-me els estudis.
  60. Viatge a altres països almenys una vegada a l’any.
  61. He estudiat a l’estranger.
  62. Mai m’he saltat un menjar per a estalviar.
  63. Me’n vaig de vacances a l’estiu.
  64. Els meus pares són heterosexuals.
  65. Els meus pares (o mares) segueixen vius/as.
  66. No tinc diversitat funcional física (discapacitat) de cap mena.
  67. Sóc neurotípic/a, és a dir, no tinc diversitat funcional intel·lectual.
  68. No tinc cap problema d’aprenentatge.
  69. No tinc cap problema per a relacionar-me amb les altres persones.
  70. Sóc una persona cis (no trans).
  71. Mai m’han dit que la meua orientació sexual o la meua identitat sexual és “solament una fase”.
  72. La meua expressió de gènere és “normal”, com la de la majoria.
  73. Mai m’han dit “nenassa”, “gallina”, “matxora” o “marimatxo” per no seguir els rols de gènere establerts.
  74. La meua estètica es correspon bastant amb el model de gènere “normal”.
  75. Sóc una persona endosex (no intersex).
  76. Tot el món en la meua família són cis i endosex.
  77. No he tingut mai un trastorn alimentari.
  78. Mai he patit una depressió.
  79. Mai he pensat en el suïcidi.
  80. Puc permetre’m un/a psicòleg/òloga.
  81. Mai m’han dit que estic gros/a o massa prim/a.
  82. Mai m’he sentit gros/a o massa prim/a.
  83. Mai m’han insultat o humiliat pel meu cos.
  84. Considere que sóc físicament atractiu/va.
  85. Mai he tingut una addicció.
  86. Mai he patit violència per les meues creences religioses.
  87. Hi ha un lloc de culte per a les meues creences religioses a la meua ciutat.
  88. En el meu treball (o escola) puc ser jo mateix/a.
  89. No estic nerviós/a quan passe pel control d’un aeroport.
  90. Mai m’han dit “terrorista”, “moro”, “panchito” o alguna altra paraula despectiva i xenòfoba.
  91. Mai m’han menyspreat per la meua cultura.
  92. Mai he mentit sobre la meua procedència per a sentir-me més segur/a.
  93. Mai m’he avergonyit de parlar la meua llengua.
  94. Sent que la llengua que parle és important i útil.
  95. Mai m’han insultat o menyspreat per parlar la meua llengua.
  96. Mai he hagut de canviar de llengua perquè no em digueren maleducat/da.
  97. Mai m’he avergonyit dels meus pares (de la seua procedència, gustos, orientació…)
  98. No m’han fet bullying per cap de les meues característiques d’identitat.
  99. Mai he intentar dissimular o evitar alguna de les meues característiques d’identitat.
  100. Sent que tinc privilegis per les característiques d’identitat amb les quals vaig nàixer.

Puntuació

Fins a 25

No tens privilegis. El món no és un lloc just per viure i ho saps perquè vas créixer amb moltes característiques d’identitat que fan que el món no siga amable amb tu. Has hagut de superar molts obstacles per a estar simplement en el mateix terreny de joc que la majoria de la gent. No és el teu treball educar el món sobre les seues injustícies, però si tries fer-ho, endavant!. Seria bo que la gent fora conscient del que té i revisara els seus privilegis.

De 26 a 50

Tens molt pocs privilegis. Vas créixer amb unes característiques d’identitat complicades i el món no pensa deixar que te n’oblides. Has tingut una quantitat més que considerable d’obstacles i has treballat per a superar-los. No vivim en un món perfecte i has hagut d’aprendre-ho de la pitjor manera. Ser conscient dels pocs privilegis que tens pot donar-te força per a educar altres persones més privilegiades que no s’adonen del que posseeixen.

De 51 a 70

Tens bastants privilegis, encara que també has tingut alguns obstacles en la teua vida que t’han fet adonar-te que el món no sempre és just per a tothom. Tindre privilegis no és dolent, ni tampoc és motiu per a sentir-se avergonyit/da; però hauries de ser conscient dels teus avantatges i treballar per a ajudar altres persones que no les tenen. El món ha de canviar per a millor.

De 71 a…

Estàs entre les persones amb més privilegis del món. No vivim en un món perfecte però tu has nascut en un grup que ho té tot més senzill que la majoria. No és dolent ni tampoc te n’has de sentir avergonyit/da. Simplement significa que molta altra gent en el món no viu amb els privilegis que tu tens i això és un fet que hauries de tindre sempre en ment. Per què no comences a fer alguna cosa per ajudar altres persones que no tenen els teus privilegis?

Saul a Stop Diverfòbia (Sessió 6)

Stop Diverfòbia 6

En aquesta sessió, celebrada el 27 de febrer de 2019, la sala d’actes està plena de profes i d’alumnes que volen escoltar Saul, un jove trans que està estudiant segon de Batxillerat al nostre institut i que vol contar-nos com ha viscut el seu procés. L’acompanyen molts dels seus companys i companyes de classe, amics que li han fet costat des de sempre i no han tingut el més mínim problema a compartir amb Saul primer el vestidor de xiques i després el de xics. Saul ens explica amb orgull que li importa tres pitos el que la gent pense, que ell és ell li pese a qui li pese, i comenta que la seua parella i la seua família -inclosa la seua àvia- tampoc no tenen cap problema. A més, està feliç perquè fa tres mesos que usa testosterona i la veu ja li està canviant. La seua intervenció a Stop Diverfòbia és un assaig per a la VIII Vesprada Diversa, celebració que tindrà lloc al nostre centre el dia 13 de maig de 2019.

Us deixem de regal un vídeo de Pol Galofre, un jove trans que ens va acompanyar en la vesprada diversa de l’any passat i que fa unes reflexions sobre la masculinitat que tot el món hauria d’escoltar.

Gaudiu de la diversitat!

Seguim fent grup i formant-nos

Continuem amb la formació de l’equip de mediació amb l’especialista Flor Hoyos. Ens reunim el dia 31 de desembre de 2019.

La formadora reparteix un full on hem de posar: nom; pel·lícula, llibre o música favorits; què és el que més m’agrada fer; quin lloc voldria visitar; si poguera elegir un ofici, seria…, i la meua millor qualitat. Després, caminem per la sala mostrant el nostre full i llegint el de les altres persones. En acabar, la formadora recull els fulls i llig, de manera anònima, alguna dada dels membre, i la resta hem d’endevinar de qui es tracta. Objectiu: fer grup!!!

Pel que fa a la segona dinàmica, Flor planteja un objectiu: fer un castell de naips tan alt com es puga. A un grup li dona més cartes i més plastilina que a l’altre. Aquest començament desigual podria haver generat un conflicte però l’equip es posa a col·laborar per fer una única torre ben alta.

En la tercera dinàmica, la formadora ens mostra la paraula “Conflicte” i hem d’escriure tot el que ens vinga al cap. Després, posem en un post-it la primera paraula que hem escrit. En acabar, en una paret de la sala hi ha apegats tres fulls: en un posa el símbol de positiu; en l’altre, negatiu, i en el tercer, neutre. Tot seguit hem d’apegar baix d’un dels tres fulls (positiu, negatiu o neutre) el nostre post-it. Observem tots els papers, i les persones que han pensat que el conflicte era negatiu ixen i ho expliquen. Després es justifiquen els que el consideren neutre i, al final, els que el consideren positiu. Aquests darrers han d’intentar portar els altres al seu terreny.

La sessió amb alumnat acaba amb la posada en comú de l’activitat i el professorat ens quedem una estona més per parlar de la dinàmica i de les nostres expectatives. La formadora ens proposa fer també dinàmiques de supervisió de grups i hi acceptem. També parlem dels diferents elements que conformen l’abordatge del conflicte: a la base, el context educatiu; més amunt, els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte; en la segona posició de la piràmide, les intervencions TARC (tècniques alternatives de resolució de conflictes), i finalment, el laudo o autoritat.

A la base, i formant part del clima escolar positiu, hi hauria el què fem al nostre centre per crear un clima escolar positiu: les normes de convivència, l’agenda, l’observatori de la convivència, el treball amb el barri… D’entre els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte hi hauria el que ensenyem a l’alumnat sobre convivència i mediació en tutoria, en l’equip de mediació, en l’observatori…. Quan a la intervenció TARC, hi hauria les intervencions on es requereix una tercera persona (mediacions, Pikas, intervencions del gabinet psicopedagògic, etc.). Finalment, quan res no funciona, queda el laudo o l’autoritat.

Compliments, incompliments i protocol d’actuació davant dels ODC

Seguim amb la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i de nou amb Cristina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen a la sessió de hui, dimecres 30 de gener de 2019, pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy, Ana i Rosa hi van de col·laboradores.

Per començar, un grup fa una representació teatral sobre una situació i la resta la valoren mitjançant colors (verd, groc i taronja) depenent del nivell de dificultat per a actuar. En la primera representació, uns alumnes insulten i empenten un company. En la segona, una professora proposa una activitat en grups de 3 o 4 i els alumnes deixen fora una alumna, i formen un grup de 3. En la tercera situació, un professor proposa una activitat sobre diversitat cultural. Les dues primeres són qualificades de greus, tot i que la segona sembla més fàcil d’abordar. Pel que fa a la tercera, és un exemple de bones pràctiques.

En la segona dinàmica, es treballa per grups; i cadascun ha d’omplir un paper continu gran amb situacions d’acompliment o d’incompliment dels 11 ODC del centre. Cada paper continu dels incompliments té assignat un color (els que abans hem esmentat) i els grups han de fer les seues aportacions tenint en compte la dificultat per a solucionar-lo. En acabar, expliquen a la resta del grup, per torns, el que han anotat.

Exemples d’incompliments que els grups anoten:

  1. llibres de text sense dones (ODC 1);
  2. comentaris masclistes (ODC 1);
  3. assetjament a persones d’altres cultures (ODC 2);
  4. discriminació a persones LGBTI (ODC 3);
  5. expulsar a una persona trans del vestidor que vol ocupar d’acord amb la seua identitat (ODC 3);
  6. comentaris homòfobs (ODC 3);
  7. resolució de conflictes amb violència (ODC 4);
  8. ciberbullying (ODC 5);
  9. fotos humiliants a les xarxes socials per burlar-se de companys/es (ODC 5);
  10. marginació de companys/es en classe, en els treballs… (ODC 6);
  11. crítica als companys en veu alta (ODC 7);
  12. ocupació d’espais del pati sense deixar que altres ho facen (ODC 9);
  13. embrutar el pati (ODC 10).

En la tercera dinàmica, els grups han de rotar anotant en tots els papers continus el protocol d’actuació que consideren adequat davant de cada situació concreta d’incompliment.

Exemples de propostes per a cada incomplement:

  1. Fer visibles les dones que no estan mitjançant treballs extra i exposicions al centre.
  2. Fer xarrades promovent la igualtat. Fer entendre les persones que els comentaris masclistes són violència i fan mal.
  3. Acostar-se i mostrar suport a les persones d’altres cultures.
  4. Obligar els que insulten a anar a xarrades antihomofòbia.
  5. La classe fa un escrit dient que la persona trans pot anar on vulga.
  6. Fer veure les persones que insulten que la diversitat és normal i positiva
  7. Intentar mediar en el conflicte. Avisar l’equip de mediació.
  8. Informar la direcció del centre.
  9. Quan una persona veu que algú ha penjat una foto, queda amb 4-6 més i decideixen comentar pacíficament perquè qui ho ha compartit recapacite.
  10. Acostar-se a la persona marginada, incloure-la en el propi grup. Treballar l’empatia en tutoria.
  11. Treballar l’empatia i l’assertivitat per a fer les crítiques de manera positiva.
  12. Treballar en tutoria el repartiment equitatiu dels espais.
  13. Posar sancions a qui embruta, per exemple, que netege uns dies. Donar exemple, recollint. Posar cartells que promoguen la neteja. Fer activitats per a empatitzar amb el personal de neteja. Dir a qui embruta que ho replegue.

Finalment, les monitores han repartit per la sala paperets amb qualitats que han de tindre els i les observadores de la convivència, i el grup les ha de trobar i destriar les que no són bones qualitats. Després, apeguen els papers en un full i les llegeixen en veu alta.

Un/a bon/a observador/a:

no jutja, anima sense angoixar, ajuda sense decidir per l’altra persona, confia en les persones, cuida sense anul·lar, busca ajuda adulta quan és necessari, escolta, denuncia les injustícies, acull, inclou, treballa en equip, té aliats/des (alumnat, professorat, persones del centre…), transmet confiança, coneix els seus companys/es, etc.

Aprenent amb emocions (3a sessió ODC)

El dimecres 23 de gener, reprenem la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i Critina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy i Rosa hi van de col·laboradores.

En la primera dinàmica, les formadores ens apeguen una etiqueta al front amb una emoció sense que nosaltres sapiguem quina és. La llista d’emocions és aquesta: decepció, odi, alegria, fàstic, amor, vergonya, tensió, tristesa, tendresa, irritació, alleujament, acceptació, enveja, culpa, inseguretat, ira, ràbia, orgull, admiració, por, desig, plaer, incomprensió, descoratjament. Amb la incertesa al cap, caminem per la sala i responem sense paraules a l’emoció de l’altra persona. Més tard, ho fem amb paraules. Després, ens asseiem en rotgle i diem l’emoció que pensem que portem al cap. A mesura que anem encertant les emocions, les apeguem en un suro i les agrupem per famílies al voltant de les emocions bàsiques: tristesa, ràbia, por, fàstic, alegria i ira; i els atribuïm també un color.

En la segona dinàmica, ens asseiem per grups. Cadascun tria una emoció bàsica, i entre tots pensen situacions en el centre que generen aquesta emoció. A la fitxa cal omplir:

  • Situació a l’aula o al centre. Què va passar?;
  • Quines causes la van motivar?;
  • Emocions: Com se sentiren les dues parts? Quines emocions es generaren?;
  • Algú va fer alguna cosa? Com van ajudar? Per a què va servir?
  • Quin clima es va generar en l’aula o centre?
  • Aprenentatge.

Després compartim les situacions amb tot el grup.

La tercera dinàmica consisteix a posar-nos nom i a fer un dibuix amb les pròpies fortaleses i superpoders.

I com a deures per a la setmana: Jo què faig davant d’un conflicte?

Us deixem ací un fragment de la pel·lícula Inside Out (2015), on les emocions bàsiques estan molt ben representades per uns personatges entranyables:

Sóc la teua inspiració?

En la tercera sessió de mediació, celebrada el dijous dia 3 de gener de 2019, reprenem la formació amb un grup de 15 alumnes de quasi tots els cursos i tres professors: Cati, Joan Frederic i Rosa.

Comencem amb una dinàmica que consisteix a posar-se un pòsit al front amb una qualitat nostra com a mediadors/es. Caminem per la sala observant les altres persones i ens ajuntem amb aquelles que han assenyalat alguna qualitat semblant a la nostra per compartir-la. Després, fem una roda amb les nostres impressions.

En segon lloc, les persones assistents a la trobada d’equips de mediació a l’IES Benlliure expliquen la seua experiència. El tema d’enguany era la diversitat funcional. Reproduïm una de les dinàmiques que es van fer en la trobada, a partir de la lectura de la història de vida d’una persona neuroatípica (autisme).

En acabar, repartim el full d’acords de la mediació i el comentem, ja que es va quedar per treballar en la formació intensiva que férem a l’alberg Actio, d’Alboraig.

Finalment, l’alumnat que va anar a Actio explica també la seua experiència amb els membres de l’equip que no hi pogueren assistir.

Ens acomiadem fins a la propera sessió, després de fer-nos una fotografia de grup.

equip mediació 18-19

Us deixem també ací una xarrada de la còmica i periodista Stella Young, “I’m not your inspiration. Thank you very much” (2014), sobre el que ella anomena porno inspiracional o porno d’inspiració. Young explica que les imatges de gent amb diversitat funcional que fan les mateixes activitats que la gent “normal” tenen de positiu que no les representen com a víctimes o com a persones que fan pena o que porten una vida horrible. Però d’altra banda, alguns dels missatges que acompanyen aquestes fotografies, com ara La teua excusa és invàlida o L’única discapacitat és una actitud negativa, són al seu paper pornogràfiques perquè cosifiquen un col·lectiu en benefici d’un altre, ja que el que transmeten és que la discapacitat depén de l’actitud personal, i llancen el missatge que amb una actitud positiva, i força de voluntat, es pot superar la discapacitat. Per contra, Young opina que la força de voluntat no fa aparèixer rampes on no les hi ha, o subtítols per a persones amb dificultats d’oïda; i sovint no es té en compte que la classe social o econòmica és la que fa possible o no que les persones tinguen accés a entrenadors/es, classes específiques, etc.