Tagged: Actes 18-19

Seguim fent grup i formant-nos

Continuem amb la formació de l’equip de mediació amb l’especialista Flor Hoyos. Ens reunim el dia 31 de desembre de 2019.

La formadora reparteix un full on hem de posar: nom; pel·lícula, llibre o música favorits; què és el que més m’agrada fer; quin lloc voldria visitar; si poguera elegir un ofici, seria…, i la meua millor qualitat. Després, caminem per la sala mostrant el nostre full i llegint el de les altres persones. En acabar, la formadora recull els fulls i llig, de manera anònima, alguna dada dels membre, i la resta hem d’endevinar de qui es tracta. Objectiu: fer grup!!!

Pel que fa a la segona dinàmica, Flor planteja un objectiu: fer un castell de naips tan alt com es puga. A un grup li dona més cartes i més plastilina que a l’altre. Aquest començament desigual podria haver generat un conflicte però l’equip es posa a col·laborar per fer una única torre ben alta.

En la tercera dinàmica, la formadora ens mostra la paraula “Conflicte” i hem d’escriure tot el que ens vinga al cap. Després, posem en un post-it la primera paraula que hem escrit. En acabar, en una paret de la sala hi ha apegats tres fulls: en un posa el símbol de positiu; en l’altre, negatiu, i en el tercer, neutre. Tot seguit hem d’apegar baix d’un dels tres fulls (positiu, negatiu o neutre) el nostre post-it. Observem tots els papers, i les persones que han pensat que el conflicte era negatiu ixen i ho expliquen. Després es justifiquen els que el consideren neutre i, al final, els que el consideren positiu. Aquests darrers han d’intentar portar els altres al seu terreny.

La sessió amb alumnat acaba amb la posada en comú de l’activitat i el professorat ens quedem una estona més per parlar de la dinàmica i de les nostres expectatives. La formadora ens proposa fer també dinàmiques de supervisió de grups i hi acceptem. També parlem dels diferents elements que conformen l’abordatge del conflicte: a la base, el context educatiu; més amunt, els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte; en la segona posició de la piràmide, les intervencions TARC (tècniques alternatives de resolució de conflictes), i finalment, el laudo o autoritat.

A la base, i formant part del clima escolar positiu, hi hauria el què fem al nostre centre per crear un clima escolar positiu: les normes de convivència, l’agenda, l’observatori de la convivència, el treball amb el barri… D’entre els recursos i habilitats personals per a la resolució del conflicte hi hauria el que ensenyem a l’alumnat sobre convivència i mediació en tutoria, en l’equip de mediació, en l’observatori…. Quan a la intervenció TARC, hi hauria les intervencions on es requereix una tercera persona (mediacions, Pikas, intervencions del gabinet psicopedagògic, etc.). Finalment, quan res no funciona, queda el laudo o l’autoritat.

Anuncis

Compliments, incompliments i protocol d’actuació davant dels ODC

Seguim amb la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i de nou amb Cristina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen a la sessió de hui, dimecres 30 de gener de 2019, pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy, Ana i Rosa hi van de col·laboradores.

Per començar, un grup fa una representació teatral sobre una situació i la resta la valoren mitjançant colors (verd, groc i taronja) depenent del nivell de dificultat per a actuar. En la primera representació, uns alumnes insulten i empenten un company. En la segona, una professora proposa una activitat en grups de 3 o 4 i els alumnes deixen fora una alumna, i formen un grup de 3. En la tercera situació, un professor proposa una activitat sobre diversitat cultural. Les dues primeres són qualificades de greus, tot i que la segona sembla més fàcil d’abordar. Pel que fa a la tercera, és un exemple de bones pràctiques.

En la segona dinàmica, es treballa per grups; i cadascun ha d’omplir un paper continu gran amb situacions d’acompliment o d’incompliment dels 11 ODC del centre. Cada paper continu dels incompliments té assignat un color (els que abans hem esmentat) i els grups han de fer les seues aportacions tenint en compte la dificultat per a solucionar-lo. En acabar, expliquen a la resta del grup, per torns, el que han anotat.

Exemples d’incompliments que els grups anoten:

  1. llibres de text sense dones (ODC 1);
  2. comentaris masclistes (ODC 1);
  3. assetjament a persones d’altres cultures (ODC 2);
  4. discriminació a persones LGBTI (ODC 3);
  5. expulsar a una persona trans del vestidor que vol ocupar d’acord amb la seua identitat (ODC 3);
  6. comentaris homòfobs (ODC 3);
  7. resolució de conflictes amb violència (ODC 4);
  8. ciberbullying (ODC 5);
  9. fotos humiliants a les xarxes socials per burlar-se de companys/es (ODC 5);
  10. marginació de companys/es en classe, en els treballs… (ODC 6);
  11. crítica als companys en veu alta (ODC 7);
  12. ocupació d’espais del pati sense deixar que altres ho facen (ODC 9);
  13. embrutar el pati (ODC 10).

En la tercera dinàmica, els grups han de rotar anotant en tots els papers continus el protocol d’actuació que consideren adequat davant de cada situació concreta d’incompliment.

Exemples de propostes per a cada incomplement:

  1. Fer visibles les dones que no estan mitjançant treballs extra i exposicions al centre.
  2. Fer xarrades promovent la igualtat. Fer entendre les persones que els comentaris masclistes són violència i fan mal.
  3. Acostar-se i mostrar suport a les persones d’altres cultures.
  4. Obligar els que insulten a anar a xarrades antihomofòbia.
  5. La classe fa un escrit dient que la persona trans pot anar on vulga.
  6. Fer veure les persones que insulten que la diversitat és normal i positiva
  7. Intentar mediar en el conflicte. Avisar l’equip de mediació.
  8. Informar la direcció del centre.
  9. Quan una persona veu que algú ha penjat una foto, queda amb 4-6 més i decideixen comentar pacíficament perquè qui ho ha compartit recapacite.
  10. Acostar-se a la persona marginada, incloure-la en el propi grup. Treballar l’empatia en tutoria.
  11. Treballar l’empatia i l’assertivitat per a fer les crítiques de manera positiva.
  12. Treballar en tutoria el repartiment equitatiu dels espais.
  13. Posar sancions a qui embruta, per exemple, que netege uns dies. Donar exemple, recollint. Posar cartells que promoguen la neteja. Fer activitats per a empatitzar amb el personal de neteja. Dir a qui embruta que ho replegue.

Finalment, les monitores han repartit per la sala paperets amb qualitats que han de tindre els i les observadores de la convivència, i el grup les ha de trobar i destriar les que no són bones qualitats. Després, apeguen els papers en un full i les llegeixen en veu alta.

Un/a bon/a observador/a:

no jutja, anima sense angoixar, ajuda sense decidir per l’altra persona, confia en les persones, cuida sense anul·lar, busca ajuda adulta quan és necessari, escolta, denuncia les injustícies, acull, inclou, treballa en equip, té aliats/des (alumnat, professorat, persones del centre…), transmet confiança, coneix els seus companys/es, etc.

Aprenent amb emocions (3a sessió ODC)

El dimecres 23 de gener, reprenem la formació de l’Observatori de la Convivència amb l’ajuda de Jóvenes y Desarrollo, i Critina i Laura com a dinamitzadores. Hi assisteixen pràcticament totes i tots els observadors de la convivència del centre. Katy i Rosa hi van de col·laboradores.

En la primera dinàmica, les formadores ens apeguen una etiqueta al front amb una emoció sense que nosaltres sapiguem quina és. La llista d’emocions és aquesta: decepció, odi, alegria, fàstic, amor, vergonya, tensió, tristesa, tendresa, irritació, alleujament, acceptació, enveja, culpa, inseguretat, ira, ràbia, orgull, admiració, por, desig, plaer, incomprensió, descoratjament. Amb la incertesa al cap, caminem per la sala i responem sense paraules a l’emoció de l’altra persona. Més tard, ho fem amb paraules. Després, ens asseiem en rotgle i diem l’emoció que pensem que portem al cap. A mesura que anem encertant les emocions, les apeguem en un suro i les agrupem per famílies al voltant de les emocions bàsiques: tristesa, ràbia, por, fàstic, alegria i ira; i els atribuïm també un color.

En la segona dinàmica, ens asseiem per grups. Cadascun tria una emoció bàsica, i entre tots pensen situacions en el centre que generen aquesta emoció. A la fitxa cal omplir:

  • Situació a l’aula o al centre. Què va passar?;
  • Quines causes la van motivar?;
  • Emocions: Com se sentiren les dues parts? Quines emocions es generaren?;
  • Algú va fer alguna cosa? Com van ajudar? Per a què va servir?
  • Quin clima es va generar en l’aula o centre?
  • Aprenentatge.

Després compartim les situacions amb tot el grup.

La tercera dinàmica consisteix a posar-nos nom i a fer un dibuix amb les pròpies fortaleses i superpoders.

I com a deures per a la setmana: Jo què faig davant d’un conflicte?

Us deixem ací un fragment de la pel·lícula Inside Out (2015), on les emocions bàsiques estan molt ben representades per uns personatges entranyables:

Sóc la teua inspiració?

En la tercera sessió de mediació, celebrada el dijous dia 3 de gener de 2019, reprenem la formació amb un grup de 15 alumnes de quasi tots els cursos i tres professors: Cati, Joan Frederic i Rosa.

Comencem amb una dinàmica que consisteix a posar-se un pòsit al front amb una qualitat nostra com a mediadors/es. Caminem per la sala observant les altres persones i ens ajuntem amb aquelles que han assenyalat alguna qualitat semblant a la nostra per compartir-la. Després, fem una roda amb les nostres impressions.

En segon lloc, les persones assistents a la trobada d’equips de mediació a l’IES Benlliure expliquen la seua experiència. El tema d’enguany era la diversitat funcional. Reproduïm una de les dinàmiques que es van fer en la trobada, a partir de la lectura de la història de vida d’una persona neuroatípica (autisme).

En acabar, repartim el full d’acords de la mediació i el comentem, ja que es va quedar per treballar en la formació intensiva que férem a l’alberg Actio, d’Alboraig.

Finalment, l’alumnat que va anar a Actio explica també la seua experiència amb els membres de l’equip que no hi pogueren assistir.

Ens acomiadem fins a la propera sessió, després de fer-nos una fotografia de grup.

equip mediació 18-19

Us deixem també ací una xarrada de la còmica i periodista Stella Young, “I’m not your inspiration. Thank you very much” (2014), sobre el que ella anomena porno inspiracional o porno d’inspiració. Young explica que les imatges de gent amb diversitat funcional que fan les mateixes activitats que la gent “normal” tenen de positiu que no les representen com a víctimes o com a persones que fan pena o que porten una vida horrible. Però d’altra banda, alguns dels missatges que acompanyen aquestes fotografies, com ara La teua excusa és invàlida o L’única discapacitat és una actitud negativa, són al seu paper pornogràfiques perquè cosifiquen un col·lectiu en benefici d’un altre, ja que el que transmeten és que la discapacitat depén de l’actitud personal, i llancen el missatge que amb una actitud positiva, i força de voluntat, es pot superar la discapacitat. Per contra, Young opina que la força de voluntat no fa aparèixer rampes on no les hi ha, o subtítols per a persones amb dificultats d’oïda; i sovint no es té en compte que la classe social o econòmica és la que fa possible o no que les persones tinguen accés a entrenadors/es, classes específiques, etc.