L’escolta activa
L’escolta activa és una qualitat imprescindible per a una persona mediadora, però també ho és en qualsevol situació comunicativa. Escoltar atentament no significa només sentir les paraules de l’altra persona, sinó parar atenció al llenguatge no verbal que l’acompanya ja que hi ha persones que no tenen el vocabulari ni les estratègies de comunicació per a expressar amb paraules acurades el que volen dir, per exemple, les criatures.
L’escolta activa guarda una relació molt estreta amb l’empatia ja que implica comprendre els sentiments de qui ens parla i, en el cas d’una mediació, ens permet parafrasejar amb altres paraules el que ens estan dient per tal de clarificar els missatges i comprovar així que entenem el que ens expliquen.
L’escolta activa es pot millorar amb la pràctica. Aquests són alguns consells extrets del Web de la Teresa:
a. Cal escoltar sense interrompre, mantenint una posició corporal oberta al diàleg i un contacte visual no intimidatori o que indique superioritat, fent veure amb gestos (per exemple, amb expressions d’assentiment) que ens interessa el que ens diuen.
b. Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla i acceptar les seues opinions, encara que no les compartim.
c. Hem d’evitar els obstacles que frenen la comunicació, com ara les crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips…
d. S’ha de respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.
En el vídeo “El vendedor de cepillos” veiem que Coco no escolta el que la granota Gustavo està intentant dir-li i això crea greus problemes de comunicació. A més, només pensa a acomplir el seu objectiu -vendre-li un raspall de dents- sense respectar els desitjos de Gustavo. Creus que situacions com aquestes es donen en la realitat?
Els punys no parlen 
Hi ha qui sent, però no escolta. Em referisc a persones que només tenen en compte els seus punts de vista o els seus objectius, com el del vídeo, no mostrant voluntat ni interés per entendre a altres.
En certa manera, eixe és en realitat l’inici de molts dels nostres problemes. Al cap i a la fi, els que no s’escolten estan quasi condemnats a caure o bé en la indiferència o en eixe desacord que acaba generant distàncies sovint insalvables.
Sol haver-hi persones que només escolten el que elles volen. Això significa, per exemple, que només obriran les seues oïdes quan diguem alguna cosa que confirmen el que ells ja saben, creuen o donen per cert. Tot allò que no s’ajuste als seus gustos no ho tindran en compte.
Per desgràcia, són moltes les persones que no saben o no volen escoltar. No escolten perquè són ells els que desitgen portar tota la conversació. Els encanta donar consells, comptar el que els va succeir a elles o expressar el seu punt de vista en compte de prestar atenció als altres.
Però, escoltar és tot un art i podem aprendre-ho.
Per a escoltar amb atenció, fa falta disciplina, així com que l’oient desitge aprendre, ser empàtic i beneficiar-se del que escolta.
Escoltar amb atenció demostra bons modals i és essencial per a aconseguir una bona comunicació. Alguns suggeriments pràctics poden ser: no distraure’s, inclinar-se lleugerament cap avant i mostrar al nostre interlocutor que estem atents mirant-ho als ulls i assentint amb el cap. Degut a que molt del que captem i aprenem depén de com escoltem de bé, tots hem d’esforçar-nos per prestar bona atenció.
Per tot el que s’ha dit, treballem cada dia a mantindre una comunicació adequada i satisfactòria en cada un dels nostres escenaris sociales. Siguem el millor exemple, promoguem el diàleg empátic y posem límits als que no tinguen voluntat de practicar-ho.