Every kid needs a champion
Rita Pierson ens recorda en aquest vídeo del 2013 el valor de la connexió humana ja que cap aprenentatge significatiu pot ocórrer sense una relació significativa. El seu repte sempre ha sigut augmentar l’autoestima dels xiquetxs juntament amb el seu rendiment acadèmic.
Algunes de les idees que va dur a terme eren començar una classe dient-los: “Us han elegit per a estar a la meua classe perquè soc la millor mestra, i vosaltres els millors estudiantxs. Ens han ajuntat per a mostrar a les altres persones com es fa”. Després els donava una frase perquè se la repetiren: “Jo soc algú. Ja era algú quan vaig arribar. I seré millor quan me’n vaja. Soc fortx i poderósx. Meresc l’educació que rep ací. Tinc coses a fer, gent a la qual impressionar i llocs on anar”.
Quan posava un examen i el puntuava, destacava allò positiu. Per exemple, un estudiant va fer malament 18 preguntes de 20, però ella li va posar un +2 i una careta somrient. L’alumne preguntà pel somriure i ella respongué que no estava tot malament, que estava en ratxa perquè n’havia encertat dues. Després, afegí: “quan ho revisem, no ho faràs millor? I l’alumne va respondre que sí.
Pierson afegeix que ens podem trobar amb alumnat molt difícil o que no ens agrade; encara que el més important és que no ho sàpiguen mai. Ens parla també de sa mare, que era mestra, i de l’agraïment de gran part del seu alumnat que, anys després, encara la visitava per a dir-li que els havia fet sentir importants.
Rita diu que l’ensenyament i l’aprenentatge han de portar alegries. I que el nostre món seria molt poderós si els xiquetxs no tingueren por d’assumir riscs, de pensar i de tindre un campió o campiona dins. Cada xiquetx mereix sentir que pot, mereix una persona adulta que mai deixe de creure en ellxs, que entenga el valor de la connexió i insistisca que poden arribar a ser la millor versió d’elles mateixos.
El treball educatiu és difícil, conclou, però no impossible: som educadorxs i vàrem nàixer per a marcar la diferència.
Els punys no parlen 