Contra l’assetjament, coratge i cor!
De vegades, crack no és qui ataca sinó qui defensa!
M’encanta aquest eslògan i l’anunci que l’Atlètic de Madrid ha tret per al 2 de maig, Dia contra l’Assetjament Escolar.
Els comportaments violents tenen conseqüències per a les víctimes, sense dubte, però no solem considerar que també les tenen per a qui agredeix i per a qui mira l’agressió i no fa res. Partint de les investigacions de Maite Garaigordobil en casos d’assetjament, podem assenyalar les següents conseqüències:
En qui agredeix
- Dificultats de control de la ira i de la impulsivitat que pot afectar negativament en l’adaptació personal, laboral i social futura.
- Dificultats per a complir normes.
- Falta d’empatia cap als estats emocionals d’altres persones.
- Crueltat i insensibilitat cap al dolor alié.
- Relacions socials negatives. Risc de desenvolupar trastorn de personalitat antisocial.
- Baixa capacitat d’autocrítica i per a assumir responsabilitats.
- Persistència de símptomes a llarg termini i en l’edat adulta (violència en parella, treball…)
En qui observa
- Por i submissió davant dels violents.
- Pèrdua d’empatia i dessensibilització davant del dolor d’altres persones.
- Desenvolupament d’una personalitat insolidària.
- Interiorització de la utilitat de les conductes antisocials per a aconseguir objectius.
- Sentiments de culpabilitat per no defensar la víctima.
- Persistència de símptomes a llarg termini i en l’edat adulta.
Treball amb qui agredeix i amb qui observa
És important que qui agredeix es reconega agressor/a i prenga consciència del patiment exercit. Ha de canviar l’actitud, reparar el dany, demanar perdó i ser conseqüent amb les sancions rebudes. Alguns dels aprenentges són: posar-se en el lloc de les altres persones, adonar-se de les conseqüències negatives de la seua conducta per al seu futur i aprendre a controlar l’agressivitat.
També cal que qui mira l’agressió es reconega observador/a i prenga consciència de la influència que pot exercir en les víctimes i els agressors. Ha de prendre consciència de les conseqüències negatives de la seua conducta per a la víctima, per a l’agressor i per a ell/a mateix. Callar converteix l’observador en còmplice del patiment de la víctima i de l’encobriment de l’agressor. Evitar el patiment d’altres no és ser delatar sinó ser una persona solidària i una bona companya. Mostrar valentia i parlar amb la víctima, mostrant-li suport i solidaritat, seria fonamental per a revertir l’assetjament.
Actuar en grup
Dur a terme una agressió en grup comporta la difusió de la responsabilitat. A més, es pot arribar a pensar que qui no s’uneix a una agressió es pot convertir en víctima.
Els pensaments i sentiments d’un grup són més simples que els dels membres que el constitueixen; per això, reflexionar sobre aquests fets ha de portar a reindividualitzar els membres del grup. Hem de possibilitar que es verbalitzen les reserves i els dubtes sobre els comportament violent en el qual s’ha participat.
Algunes qüestions poden ser:
- Què fa la gent en grup que no s’atreveix a fer en solitari?
- I tu, quines coses fas en grup que no t’atreviries a fer individualment?