Contra l’assetjament, coratge i cor!

De vegades, crack no és qui ataca sinó qui defensa!

M’encanta aquest eslògan i l’anunci que l’Atlètic de Madrid ha tret per al 2 de maig, Dia contra l’Assetjament Escolar.

Els comportaments violents tenen conseqüències per a les víctimes, sense dubte, però no solem considerar que també les tenen per a qui agredeix i per a qui mira l’agressió i no fa res. Partint de les investigacions de Maite Garaigordobil en casos d’assetjament, podem assenyalar les següents conseqüències:

En qui agredeix

  • Dificultats de control de la ira i de la impulsivitat que pot afectar negativament en l’adaptació personal, laboral i social futura.
  • Dificultats per a complir normes.
  • Falta d’empatia cap als estats emocionals d’altres persones.
  • Crueltat i insensibilitat cap al dolor alié.
  • Relacions socials negatives. Risc de desenvolupar trastorn de personalitat antisocial.
  • Baixa capacitat d’autocrítica i per a assumir responsabilitats.
  • Persistència de símptomes a llarg termini i en l’edat adulta (violència en parella, treball…)

En qui observa

  • Por i submissió davant dels violents.
  • Pèrdua d’empatia i dessensibilització davant del dolor d’altres persones.
  • Desenvolupament d’una personalitat insolidària.
  • Interiorització de la utilitat de les conductes antisocials per a aconseguir objectius.
  • Sentiments de culpabilitat per no defensar la víctima.
  • Persistència de símptomes a llarg termini i en l’edat adulta.

Treball amb qui agredeix i amb qui observa

És important que qui agredeix es reconega agressor/a i prenga consciència del patiment exercit. Ha de canviar l’actitud, reparar el dany, demanar perdó i ser conseqüent amb les sancions rebudes. Alguns dels aprenentges són: posar-se en el lloc de les altres persones, adonar-se de les conseqüències negatives de la seua conducta per al seu futur i aprendre a controlar l’agressivitat.

També cal que qui mira l’agressió es reconega observador/a i prenga consciència de la influència que pot exercir en les víctimes i els agressors. Ha de prendre consciència de les conseqüències negatives de la seua conducta per a la víctima, per a l’agressor i per a ell/a mateix. Callar converteix l’observador en còmplice del patiment de la víctima i de l’encobriment de l’agressor. Evitar el patiment d’altres no és ser delatar sinó ser una persona solidària i una bona companya. Mostrar valentia i parlar amb la víctima, mostrant-li suport i solidaritat, seria fonamental per a revertir l’assetjament.

Actuar en grup

Dur a terme una agressió en grup comporta la difusió de la responsabilitat. A més, es pot arribar a pensar que qui no s’uneix a una agressió es pot convertir en víctima.

Els pensaments i sentiments d’un grup són més simples que els dels membres que el constitueixen; per això, reflexionar sobre aquests fets ha de portar a reindividualitzar els membres del grup. Hem de possibilitar que es verbalitzen les reserves i els dubtes sobre els comportament violent en el qual s’ha participat.

Algunes qüestions poden ser:

  • Què fa la gent en grup que no s’atreveix a fer en solitari?
  • I tu, quines coses fas en grup que no t’atreviries a fer individualment?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s