Preparant la xarrada de Mayor Zaragoza
Reunió de l’equip de mediació (11 de març 2009)
Després de veure una entrevista de Federico Mayor Zaragoza penjada al bloc, vàrem estar comentant-lo i preparant qüestions per a la visita d’aquest a l’IES Malilla.
Comentaris i propostes a partir de l’entrevista
Davant de nosaltres, al món que ens envolta es gasten 3000 milions de dòlars al dia en armes, al mateix temps que moren de fam 60.000 persones. Podem callar? Potser ha arribat l’hora de posar-nos “EN PEU DE PAU”. Què significa estar en peu de pau? Podem nosaltres canviar la realitat?
Hi ha molts impossibles d’avui que són possibles demà. Les persones ens diferenciem dels animals o les màquines perquè SOM CAPAÇOS D’INVENTAR ALLÒ INESPERAT. Hi ha persones que pensen que el que poden fer és tan poc que no val la pena fer res. Siguem realistes!, no tirem “pedres fora”!, creem al nostre voltant situacions de pau i barreres contra la violència! Pensem, parlem i preguntem-nos junts què podem fer nosaltres ara, al nostre institut, per promoure una CULTURA DE PAU. Tots i totes, cadascun de nosaltres decidim si volem ser “ambaixadors de la cultura de pau”.
La societat masclista, dirigida pels homes, ha primat el múscul sobre les paraules, la força sobre la intel·ligència. Les dones fan passos en la història i van canviant la societat cap un món on la conversació tinga més espai que la renya, on la negociació tinga més valor que la força física, on la capacitat per inventar unes relacions millors per a tots siga més buscada que la capacitat de dominar un altre.
Els punys no parlen 
Disfruté en el IES Malilla, Federico Mayor me pareció un hombre muy interesante, de ese tipo de personas que siempre tiene algo que contar. Y no es para menos, ha vivido muchisimas cosas y ha estado al frente de cargos muy importantes, pero a pesar de todo eso, hablaba de una manera muy cercana.
Pdta: la foto es muy buena.
Avui, que estem en vacances de Pasqua, he llegit una frase que m’ha fet recordar-vos,si a vosaltres , les persones que formeu part de l’equip de mediació de l’Isabel de villena . Ahi va la frase i ja em direu que vos sembla :”EL FUTUR PERTANY ALS QUI CREUEN EN LA BELLESA DELS SOMNIS”.La va escriure Eleanor Roosevelt (1884, 1962).Escritora norteamericana. defensora dels drets socials, que va
presidir la Comisió de Drets Humans
de l’ONU entre 1947 a 1951.Què vos sembla?
Yo no fui al IES Malilla, pero sobre los tres parrafos de arriba creo que tienen la razón, que se gastan mucho dinero en armas y la gente muere el doble, enverde de gastarse ese dinero en otras cosas para fomentar la paz.
Yo no vaig estar en el IES Malilla pero encar y això em pareix un article molt bo per a concienciar a la gent de hui en dia ya que si no li dones estadístiques o dades no es creuen o no es consciencien de res y ademés crec que el que diu que utopia no es igual a impossible cosa que em pareix molt interesant per a acomplir objectius fururs.