Quan marieta sí que és un insult!
L’IES Isabel de Villena participa en les IX Jornades d’equips de mediació i convivència escolar a IES Benlliure, 2 de juliol de 2012. Aquest és el programa.
Programa:
- 9:00. Acreditacions.
- 9:30. Presentació de les IX Jornades.
- 9:45. Conferència: Trabajar hoy la convivencia en los centros educativos. Pedro Uruñuela
- 11:30. Descans.
- 12:00. Panell d’experiències 1
- Escuela de talentos. Concha Romero. IES Les Alfàbegues, Bétera.
- Quan “marieta” sí que és un insult. Rosa Sanchis, Miquel Tabuenca i Cristian Pérez. IES Isabel de Villena.
- Todos me pegan. Un estudi de cas. Maria José Mestre. IES Tavernes Blanques.
- 13:00. Panell d’experiències 2
- Como el Bambú. Un proyecto de convivencia. Juan Antonio Olmedo i Cristina Ibáñez Sarrió. IES Enric Valor, Castalla.
- Molt per compartir. Carlos Martínez. IES Pere d’Esplugues. La Pobla Llarga.
- 16:00. Taller: Normas y autoridad. Emiliana Villaoslada.
- 18:15. Representació teatral: Com es cuina un conflicte. IES Isabel de Villena. Antonia Blázquez.
La nostra xarrada té el títol que encapçala aquesta entrada, però podria podria haver-se dit també: “Vinga, nenassa, xuta més fort!” o “Mariquita l’últim!”. Malauradament, gallina, maricó, nenassa… són qualificatius adreçats als xics o als hòmens, que sentim cada dia al carrer, a la televisió, als nostres instituts…, que són de vegades justificats com a broma, però quasi mai sentits així per qui els pateix.
Una visió simplista de la qüestió podria dur-nos a pensar que l’homofòbia només afecta els adolescents homosexuals –i és cert que els afecta sobretot–; però nosaltres, que ja portem temps pensant sobre el tema (i llegint els/les que saben), hem descobert que l’homofòbia és més que el rebuig o l’odi a les persones homosexuals (i no parlarem ací de lesbofòbia, no perquè no la considerem sinó perquè en aquesta xarrada volem posar l’accent en la masculinitat). Dèiem que l’homofòbia no solament afecta els barons homosexuals, sinó tots els hòmens perquè és una pressió exercida amb la intenció de fer que es comporten com a tals, com a “hòmens de veritat”, una pressió que pren la forma de l’insult, de la marginació, de la violència…
Aquest assetjament social ve dels iguals, però també del professorat, de les famílies, de l’entorn en general. Els xics són criticats des de ben menuts si no els agrada el futbol, si prefereixen els jocs “femenins”, si tenen amistat amb xiques, o són “massa” afectuosos amb els amics… Els joves són tractats de calçasses si sembla que no manen sobre les seus nòvies, si no tenen el rendiment sexual “esperat” en un home.. Els adults són qüestionats si són amorosos amb els fills, si es dediquen molt a les tasques de la casa… Els hòmens en general són assetjats si no es comporten de manera violenta i de segur que molts dels professors que es dediquen a la mediació tindran anècdotes que contar-nos sobre aquest assetjament, perquè defensar el diàleg no puntua massa alt en l’escala de la masculinitat tradicional.
Aquesta exigència de masculinitat –que hem de llegir com a sinònim d’heterosexualitat–, obliga els hòmens a estar en guàrdia constantment i ompli de violència el nostre entorn. Per això a l’Isabel de Villena pensem que l’homofòbia i la diversitat sexual han de tractar-se a l’escola (i han de formar part de la formació dels equips de mediació). I amb aquesta intenció vàrem convidar el març passat els nostres exalumnes Miquel (estudiant d’Història) i Cristian (de Psicologia), perquè vingueren a l’institut a parlar d’homofòbia i de masculinitat. Miquel i Cristian van formar part de l’equip de mediació del nostre institut, el primer com a Mediador (durant l’ESO i el Batxillerat) i el segon com a Activista pels Drets Humans (en segon de Batxillerat).
Al saló d’actes hi havia dos tercers d’ESO, un PQPI, dos primers de Batxillerat i els dos segons, i tot el professorat que en aquelles dues hores donava classe als grups. També vingueren altres exalumnes i he de dir que aquest espai preparat per a donar-los veu feia molt de goig. A l’entrada Regals! podeu llegir com va anar l’acte. I si veniu a la jornada, tindreu el plaer d’escolar-los. Us esperem!
Els punys no parlen 