Sota un paraigües
Curs de mediació
Acta de la formació de dia 21 de març de 2018
Assisteixen: 5 professors/es i 8 alumnes (6 de primer d’ESO i 2 de 4t)
Quan entrem a la sala d’actes, aquesta té les cadires situades de cara a l’escenari, i Flor, la formadora en mediació, ens fa reflexionar sobre la importància de l’espai, i les jerarquies que crea. De la mateixa manera que és important com ens situem per a fer una mediació, també ho és en l’espai de formació. Després Flor trau un paraigües que ens acull a tots els que hem decidit assistir a aquest curs. Així, d’un en un, anem dient una qualitat d’una altra persona, i ens anem posant davall del paraigües mentre fem una pinya que ens recorda que en mediació treballem en equip i ens centrem en les fortaleses. Una vegada asseguts en cercle, posem el nom en un adhesiu i escrivim l’aspecte que voldríem treballar en la formació. I Flor comença a portar-nos per l’apassionant camí de les relacions humanes i de la mediació de la mà dels nostres interessos i inquietuds. Alguns dels temes tractats són:
- L’Empatia. L’empatia té un viatge d’anada i un altre de tornada, perquè si ens quedem en el que li passa a l’altra persona, no la podem ajudar bé. Per exemple, una professora pot entendre la situació difícil que pot estar passant un alumne, però ha de saber que el seu paper és ensenyar i que l’alumne ha d’aprendre; per això ha de tindre la capacitat d’escoltar per a després tornar al seu rol d’ensenyant.
- El silenci. El silenci és important. De vegades, hem d’ajudar qui no parla amb bones preguntes: Com et sents quan ell/a fa això? I què fas tu quan ell/ella fa això? D’altres, hem de respectar el temps de l’altra persona, esperar callant i donar-li espai.
- La teoria planar. Hi ha una imatge que explica molt bé el paper de les persones mediadores: les dues parts en conflicte caminen per la sala subjectant un palet xinés, i la persona mediadora està en el mateix plànol que aquestes mentre els ajuda a subjectar el problema. Amb les 12 típiques, en canvi, eixim del plànol perquè aconsellem, jutgem, renyem, etc.
- El caucus. De vegades és necessari recórrer a un caucus o entrevista personal quan una mediació està estancada. Després d’aquest es pot reprendre la mediació.
- La neutralitat. Per a mostrar la nostra neutralitat en la mediació és bo explicar amb sinceritat que no volem beneficiar ningú, i que si alguna de les persones mediades se sent tractada de manera diferent, és bo que ens ho faça saber. Amb això estem dient que ho volem intentar, però que som fal·libles i no tenim garantia de fer-ho.
- L’equilibri. És important també equilibrar els temps, mirar les dues parts, etc., així com reforçar les conductes cooperatives i els esforços individuals i conjunts.
- Les normes. Les normes de la mediació (respectar el torn de paraules, la confidencialitat…) són importants, però aquestes no s’imposen sinó que s’acorden. Tanmateix, si alguna de les parts no col·labora, podem dir-li que entenem el que està sentint però que no podem sostindré la mediació en aqueixes condicions.
- El control de la ira (o control de crits). Una fórmula per a rebaixar el nivell de cabreig d’una de les parts sense cridar-li l’atenció és dir-li que ens mire a nosaltres i no a l’altra part: El que dius és molt important però, per favor, mira’m a mi. O bé: Necessite que em mires, si no, no em puc concentrar.
- El llenguatge corporal i la sintonia. També és bo acomodar-se, buscar la sintonia o rapport amb les persones mediades, també físicament. Hem d’estar pendents del llenguatge corporal. De vegades ajuda adoptar la mateixa postura corporal que la persona mediada. També podem demanar-li, si trobem que la persona es mostra distant o esquiva, que necessitem que ens mire perquè si no és així, no ens podem concentrar. És important parlar des de nosaltres, sense imposar o fer sentir malament l’altra persona: Estaria més còmoda si…
Després de repassar aquestes i altres qüestions –i de mirar-nos per parelles en absolut silenci per a experimentar la potencialitat d’aquest–, fem una roda per explicar el que més ens ha arribat. Flor s’acomiada de nosaltres explicant-nos que no és una teòrica de la mediació sinó que està amb nosaltres perquè molta gent hem confiat en ella, i perquè en la mediació aprenem junts/es.
En aquesta entrada es repassa una de les sessions de mediació celebrades al nostre institut, on es parla del procediment d’aquesta i el temes que es tracten. En aquesta ocasió, acudeix Flor, una formadora en mediació, la qual ajuda a entendre els conceptes en els quals es basa la sessió. Aquests són l’empatia, el silenci, la teoria planar, el caucus, la neutralitat, l’equilibri, les normes, el control de la ira, el llenguatge corporal i la sintonia.
Tots aquests noms estan relacionats per la mediació. D’una manera o d’altra, tots intervenen en el moment de solucionar un conflicte, d’intentar ajudar a una de les parts d’aquest… Per tant, cal entendre’ls i aprendre a com utilitzar a favor de la mediació quan hi haja un problema. Personalment, jo destacaria el del silenci, ja que moltes vegades són les persones que menys parlen o tenen por a fer-ho, les que poden aportar la paraula correcta; i també el del control de la ira, perquè moltes vegades es creu que la manera de calmar a una persona és cridar-li l’atenció, però es pot veure a l’entrada que seria millor amb altres tècniques com la de demanar que mire al mediador.
Pense que tindre mediació és una necessitat vital per a qualsevol centre, pel que accions com aquestes on, mitjançant sessions, es puga augmentar la importància de la mediació, sempre han de ser ben rebudes. A més a més, en aquest cas cal valorar la presència d’una formadora en mediació, més enllà del seu treball, per les idees que ha deixat als professors i alumnes, ja que estic d’acord amb tots els conceptes que tracta i amb la seua utilitat a l’hora d’afrontar problemes relacionats amb la mediació.