Resultats de la cerca per a: dia de la dona

Com explicaries què és la mediació?

Com explicaries què és la mediació? Amb aquesta pregunta, Elena, de l’ONG Cultura de Pau, comença la sessió de formació del nostre equip de mediació. La sessió té lloc el 12 de febrer de 2020, i hi assisteixen 12 alumnes de primer d’ESO, 7 de segon i 6 de tercer.

Les bafarades que ha repartit Elena per grups s’omplin de bones idees: som persones que faciliten que altres puguen solucionar els seus problemes sense violència, mitjançant el diàleg, però sense donar-los la solució; també ajudem a restaurar la comunicació; procurem que les persones en conflicte troben punts en comú; propiciem que s’entenguen els sentiments que entren en joc en una situació conflictiva; promovem l’empatia, etc.

Des de quina edat és una persona empàtica?, pregunta, de nou, Elena. Cadascú diu la seua, però la formadora ens explica que si tenim un entorn que ho fomente, l’empatia és una capacitat humana, i als 2 anys ja podem ser empàtiques.

Després d’aquestes interessants preguntes, Elena reparteix per grups tires de frases perquè les situem com a adequades o no en la mediació. Tot el món té clar les que clarament no són pròpies de la mediació:

  • Fem la mediació en qualsevol lloc, no importa si hi ha soroll o persones al voltant.
  • S’utilitzen insults i crits.
  • Els renyem per barallar-se.
  • Donem suport a la persona que més ens agrada.
  • Ens riem i/o burlem del que diuen.
  • Els diem com han de solucionar el seu problema.

Les que sí que són pròpies de la mediació són les següents:

  • Ajudem perquè puguen dialogar amb respecte. Respecte.
  • El que diem en mediació es queda en mediació. Confidencialitat.
  • El animem a col·laborar per a solucionar el conflicte.
  • Les persones s’escolten tranquil·lament.
  • Les parts decideixen el que faran per a solucionar-ho. Compromís amb la solució.
  • Les persones tenen ganes de solucionar el conflicte.
  • Ajudem perquè pensen opcions per a solucionar el conflicte. Facilitació.
  • S’han de trobar després per vore com van els acords. Revisar el compromís.
  • Les persones mediadores no donen la seua opinió. Neutralitat i imparcialitat.

En mediació creem espais de confiança i de respecte. Les persones que usen habitualment la violència, no han tingut possibilitat d’aprendre què és la confiança. Pensen que la violència és una ferrament de resposta per a solucionar els seus conflictes, però en realitat els empitjora. També hi ha gent a qui mai han escoltat amb tranquil·litat, ni han tingut en compte les seues emocions; i quan els passa per primera vegada, que algú els atén i els escolta, els canvia la cara.

Quines frases podem dir per animar a participar en la mediació? pregunta Elena. Els nostres mediadors i mediadores ofereixen frases d’ànim: En mediació et podràs desfogar i aconseguiràs que l’altra persona t’escolte; Pots contar-ho, estem per ajudar; Al final et sentiràs més alliberat; Tot anirà millor…

L’hora passa volant i ho deixem per a la següent sessió, que serà més pràctica. Un plaer, com sempre.

Stop Diverfòbia 4: ser home o dona al segle XXI

En la tercera sessió d’Stop Diverfòbia, Andi va abordar de manera valenta, però en clau humorística, el tema del suïcidi.

En la quarta sessió, hem reflexionat al voltant de la masculinitat i de la feminitat. Les 17 persones assistents (10 alumnes i 7 professors) hem contestat les preguntes següents:

  1. Per què et sents home o dona? Escriu 3 raons. Pots explicar també quan o en quines circumstàncies t’has sentit home o dona.
  2. Recorda alguns comentaris o missatges que t’hagen donat perquè sigues home o dona d’una determinada manera. Escriu-ne tres.
  3. Què fas (o què has fet) per a mostrar-te com a dona o home, o perquè es note que eres un home o una dona?
  4. Què és el que més t’agrada de ser home o dona? I el que menys?
  5. Què significa ser un home o una dona cis, cisgènere o cissexual?

En el debat, s’han explicat diferents motivacions per a la primera pregunta. Una professora comenta que va sentir que era dona quan li va abaixar la regla i sa mare li digué que ja era una dona i que es podia quedar embarassada. Un altre moment que la va fer sentir “dona” va ser quan els xics començaren a mirar-li els pits i a fer-li comentaris obscens, fent-la sentir un objecte sexual. El tercer moment vingué quan va conéixer el feminisme i va sentir la unió de les dones per les experiències comunes compartides i la sororitat.

Un professor explica que, quan era menut, sentia que era un xic perquè jugava a futbol amb altres xics. Però en una ocasió es va lesionar i no podia jugar; llavors es va quedar amb les xiques i va descobrir altres jocs també divertits als quals podia accedir-hi sense deixar de ser un xic.

A propòsit d’aquesta experiència, la moderadora, Rosa Sanchis, comenta que les propostes de patis coeducatius ofereixen precisament la possibilitat als xics de conèixer altres jocs, més enllà del futbol. I contràriament a aquelles persones que els critiquen dient que es coarta la llibertat de les criatures, el que en realitat es fa és obrir el ventall de possibilitats lúdiques per a xiquetes i xiquets.

Una alumna comenta que mai s’havia plantejat aquestes preguntes i la moderadora explica que habitualment s’adreça la qüestió a les persones trans (I tu per què et sent home o dona?) i no a les persones cisgènere o cissexuals (que estan d’acord amb el gènere assignat en nàixer).

 En referència al que és millor o pitjor de ser dona o home, una professora explica que una de les pitjors coses de ser dona és no poder viatjar sola sense por. I explica el cas de dues xiques a les quals van agredir sexualment i finalment assassinar, i de les quals es va dir que “anaven a soles”. Sobre això, la moderadora comenta que alguns xics tradicionals, quan s’acosten a un grup de xiques, diuen “Què feu tan a soles?”, de manera que “estar a soles” significa estar “sense un home”.

Una professora conta que va fer un experiment amb un amic amb el qual eixia a córrer pels horts. Van provar a córrer el dos, ell sol i ella sola; i quan anava la dona sense companyia, els collidors o llauradors de la zona li feien comentaris; en canvi, a l’home o als dos, no els digueren res.

Un alumne comenta que es va pintar les ungles de negre i que tenia por del comentari de son pare; però va ser sa mare qui el va obligar a llevar-se l’esmalt per temor del que pensara la resta de la família. La moderadora comenta que, sovint, les famílies no deixen que transgredim els estereotips de gènere per protegir-nos de la discriminació que pensen que patirem; però al mateix temps estan fent-nos encaixar en la norma i anar contra els nostres desitjos, i estan també impedint que la societat canvie i avance.

Pel que fa a les frases que ens han dit per a ser homes o dones, una alumna diu que els seus pares li han donat lliberta total, però que la seua àvia sí que li ha dit alguna vegada que no es pot asseure amb les cames obertes o altres comentaris semblants. Altres alumnes i profes comenten que no podien jugar a futbol o practicar esports –les xiques–, o que els havia d’agradar necessàriament aquest esport –els xics– i que rebien insults per no fer coses “masculines”.

La moderadora recomana veure el vídeo de Pol Galofre “Este chico sufrió el machismo en sus carnes“, on aquest explica que l’alegria de ser reconegut com a home per part dels iguals masculins es va veure entelada per una masculinitat que no el representava –mirar les xiques que feien top-less, fer-los comentaris obcens, lligar de manera invasiva… Per això, Pol va decidir “amariconar-se” per a distanciar-se d’aquest model, per exemple posant-se arracades en els orelles, abraçant altres homes, tenint gestos “femenins” –curiosament,  com a xica, era molt masculina, i li deien matxorra–, etc.

No tenim més temps de comentar la resta de qüestions, però ens hem adonat de fins a quin punt estem condicionades i condicionats socialment per a tenir una orientació, una identat i uns rols de gènere “com cal”.

T’apuntes a mediació?

Entrada de Vanessa (1r de batxillerat artístic)

Durant aquests primers mesos de curs, unes companyes de 1r de batxillerat artístic i jo, junt amb uns alumnes de 2n de batxillerat, hem estat preparant una representació per a mostrar el procés que ha de seguir una mediació, el seu desenvolupament i com s’arriba a una possible solució. En aquesta representació mostrem un conflicte que perfectament es podria donar a qualsevol institut; de fet, en acabar hem preguntat al públic si algú s’havia trobat en eixa situació alguna vegada, i la majoria s’ha sentit identificat.

Aquest problema se situa a una classe on dues xiques han de fer un treball d’equip amb altres companys, i es neguen a col·laborar. A més s’insulten i són incapaces de parlar sense cridar-se. Donada aquesta situació, els mediadors entren a l’acció i els proposen fer una mediació (aquesta mai serà una obligació, ja que la mediació és un procés voluntari).

Una vegada accepten, comencen a sortir tots els pensaments i sentiments de les dues parts implicades fins que arriben a l’arrel del problema, o el que en mediació solem anomenar ‘iceberg’, ja que un conflicte que pot semblar superflu (la punta de l’iceberg), té en realitat un rerefons (la base de l’iceberg) que cal resoldre.

Arribat el final de la mediació, les persones mediades fan propostes per tal de solucionar el conflicte, i es comprometen a complir-les en el cas que estiguen d’acord. També és important tindre en compte que la mediació és només una ajuda; a més, tal volta és necessària més d’una sessió, però és un començament.

Ara passaré a parlar de la meua experiència personal amb la mediació. Jo mai havia participat en una mediació, ni com a mediadora ni com a mediada, i la veritat és que tan sols fent aquesta representació he aprés coses que em serviran d’ací en endavant per solucionar qualsevol problema d’una manera molt més eficaç que a crits o simplement ignorant el problema.

I açò és només des de la meua curta experiència amb la mediació. Si algú de vosaltres està pensant a aprendre a mediar, teniu a la vostra disposició un curset a l’institut on aprendreu infinitat de tècniques que podreu aplicar a la vostra vida quotidiana, a més d’unes activitats molt interessants que es realitzen a l’equip de mediació del centre. Espere que us animeu a provar-ho; no us en penedireu.

Convocatòria mediació 18-19

Quan deixarà de restar ser dona?

Diversos estudis proven que la desigualtat no és natural sinó apresa i imposada. En el món dels negocis, de la música, de l’esport, de la ciència…  ser dona resta. #TotsElsDieses8deMarç

L’any 2000, les economistes Claudia Goldin i Cecilia Rouse publicaren un estudi en America Economic Review demostrant que les orquestres nacionals que feien audicions a cegues, és a dir, només sentint tocar el o la músic darrere d’una mampara, seleccionaven més dones que les que ho feien veient les persones. La probabilitat que una dona es guanyara el lloc en una orquestra augmentava en un 200% quan s’usava mampara.

L’any 2002 es va publicar a Harvard un altre estudi amb estudiants d’un MBA (Master of Business Administration). Se’ls van lliurar còpies d’un treball de Heidi Roizen, una inversora de capital de risc, i a altres alumnes còpies del mateix treball però canviant el nom de Heidi per Howard. El grup que va llegir el treball signat per Howard va concloure que era un tipus molt competent amb el qual voldrien treballar, a més de semblar un bon home; el grup que va llegir el treball signat per Heidi la va considerar “molt política”, va pensar que buscava “el seu propi benefici”, que era “manaire” i que no els abelliria treballar amb ella.

El 2017, a la revista Science es va publicar un estudi amb 400 escolars d’entre cinc i set anys i concloïa que a partir dels sis anys les xiquetes deixen de considerar-se tan llestes com els xiquets. En una de les proves, se’ls explicava la història d’una persona molt intel·ligent sense dir-los el sexe. Als cinc anys, els xiquets deien que el protagonista era un xiquet i les xiquetes, una xiqueta. Als sis i set anys, moltes xiquetes ja deien que el protagonista era un xiquet.

L’any 2014, Always va llençar una campanya per a mostrar que fer les coses #ComUnaXica era positiu. Usar “com una xica” com a insult és un colp a la confiança de qualsevol adolescent, siga xic o xica. A elles, les desempodera; a ells, els fa misògins i masclistes. Ací deixem el vídeo que va fer Lauren Greenfield: ¿Qué significa hacer algo #ComoNiña?

Practicar la mediació (acta 2n cicle)

PRACTICAR LA MEDIACIÓ OCTUBRE-NOVEMBRE 2016

L’equip de mediació de 2n cicle i batxillerat ens hem reunit cada dimarts al llarg del mes d’octubre i de novembre per a aprendre i practicar la manera d’actuar en cada fase del procés de mediació.

Hi han participat 9 alumnes del segon cicle d’ESO, les professores Àngels Martínez i Xelo Hernandez, i la formadora Sara Faubel del Projecte Malva-Conviu.

Al llarg de les sessions, hem anat pensant i practicant les estratègies més importants de cada fase de la mediació i ens hem adonat de moltes coses:

ABANS DE COMENÇAR

  • de vegades la primera feina és convèncer les parts en conflicte perquè acudisquen a mediació. Hem estat trobant arguments i practicant la manera d’expressar-los. També hem vist la importància de la mirada i el contacte inicial per a donar confiança i fer sentir als que volem que vinguen que val la pena acudir a la mediació.

AL LLARG DE LA  MEDIACIÓ

  • hem repassat les tres fases de la mediació i el que ens ha resultat més difícil és sintetitzar les posicions i els interessos de cada part, i aconseguir que se n’adonen que les posicions, encara que semblen inicialment enfrontades, poden tindre interessos coincidents (com per exemple en l’activitat de la taronja, on les dues parts renyien per l’única taronja i finalment una part volia el suc i altra, la corfa).

PER FINALITZAR

  • Uff! el moment més dur és quan s’han de fer propostes que solucionen el conflicte. Els mediadors o mediadores no podem aconsellar, però sí que podem i HEM DE FER PREGUNTES que ajuden i orienten LES PERSONES enfrontades i que elles mateixes TROBEN ELS ACORDS.
  • Els mediadors/es hem de vigilar que aquest acords siguen:
    • REALISTES: que es puguen portar a la pràctica.
    • CONCRETS: que quan 15 dies després fem la revisió, puguem saber objectivament si s’han acomplert o no per part de les dues bandes
    • EQUITATIUS: justos per les dues parts, és a dir, que les dues parts guanyen i cap d’elles perda.

Acta feta per Àngels Martínez Bonafé

reunio-mediacioreunio-mediacio-2

 

Què significa mediar? (acta 7)

Què significa mediar?

Acta 7: Dimarts 15 de novembre de 2016

Alumnat assistent: 1r B, 7; 1r D, 4; 1r F, 5; 2n A, 1; 2n B, 1. Total: 18

Professorat: Anabel González, Alberto Molina i Carmina Vanaclocha

En primer lloc, hem decidit l’alumnat que anirà a la jornada de mediació de l’IES Benlliure el dia 19 de desembre: Roman i Lucía, de 1r d’ESO, i Alejandro i Elena, de 2n. Després, hem començat amb la sessió de formació.

A partir d’unes diapositives hem aprés quines són les claus per a mediar:

  • És voluntària i de comú acord.
  • Les parts es comprometen a esforçar-se per a comunicar-se.
  • Es tracta d’un procés cooperatiu en el qual les dues parts han d’eixir beneficiades.

Una de les característiques de les persones mediadores és l’escolta activa, un aspecte que s’ha de practicar molt perquè costa d’aprendre i, sobretot, perquè és molt positiu per a la vida quotidiana, i a mesura que es fa resulta més fàcil. L’escolta activa suposa atendre les següents qüestions en les persones mediades, tot evitant les interferències:

  • Què diuen?
  • Com ho diuen?
  • Quins sentiments hi apareixen?

Les capacitats d’una persona mediadora i els aspectes que ha de tenir en compte en la mediació són les següents:

  • Ha de ser pacient perquè són les persones implicades en el conflicte les que han d’arribar a un acord/solució, i de vegades és llarg i complicat. Hem te tindre en compte que cada persona té el seu ritme i hem de saber respectar-lo.
  • No hem de ficar-nos de part de ninguna de les parts.
  • No hem de tenir prejudicis, i si en algun moment notem que els tenim, hem de demanar que un altre mediador ens substituïsca.
  • Les parts implicades han de donar la seua solució perquè puga ser aplicada i els servisca.
  • Les persones mediadores han de tenir una comunicació positiva, que es caracteritza per l’amabilitat en la forma de parlar, de dir les coses, d’actuar… D’aquesta forma, si un implicat no s’explica correctament, cal saber transcriure les seues paraules de forma que no moleste l’altra part, perquè potser el problema es troba en no comunicar bé.

Les funcions de les persones mediadores són, en essència:

  • Facilitar la solució del problema.
  • Seguir el procés de mediació en totes les seues fases.

Fases de la mediació:

1a fase: Pre-mediació. És el moment en el qual s’analitza el conflicte i l’equip decideix qui mediarà. Podria haver una co-mediació (dues persones medien el conflicte).

2a fase: Presentació i exposició de les regles de la mediació:

1 Benvinguda i presentació

2 Normes:

– No prendre partit per cap de les parts.

– Parlar i escoltar respectant el torn de paraula, sense interrompre’s.

– Col·laborar per a solucionar el problema.

– No contar fora res del que ha passat dins de la mediació.

3 Preguntar a les dues parts si estan d’acord amb aquestes normes i, si es així, signar el compromís.

Desprès d’aquesta part més teòrica, i per a tenir present com hem d’actuar front a una mediació, hem omplert el baül de la persona mediadora:

Imparcialitat – facilitar el diàleg – escolta activa – paciència – neutralitat – respecte – empatia – ganes d’ajudar – amabilitat –

Amb aquesta il·lusió hem acabat la sessió d’avui.

Acta feta per Anabel González

 

Aprenent a mediar a l’IES Cabanyal (6a sessió)

La sessió de mediació va ser especial ja que no es va fer al nostre institut, sinó a l’IES Cabanyal. Inma i Sara, de Malva Conviu, ens varen fer el taller.

El primer que vam fer en aquest institut va ser eixir al pati per a jugar a un joc en el qual et posaven cartolines a l’esquena que dins tenien escrits els passos, les habilitats i les accions necessàries en la mediació i les seues variants. Aleshores havíem de buscar, sense parlar, les persones que tingueren indicacions que correspongueren al nostre mateix pas.

Després, vam entrar a la biblioteca, ens vam asseure cadascú amb el seu grup, ens presentàrem i començàrem a parlar dels principis de la mediació (confidencialitat, imparcialitat, compromís de diàleg…). Una de les professores ens va fer algunes preguntes sobre els principis: què passaria si una persona mediadora contara els continguts d’una mediació a una altra de l’institut? O si pot una persona mediadora inclinar-se per una part en el conflicte.

A continuació vam representar casos ficticis de diversos tipus de conflictes que vam haver de solucionar respectant les normes de la mediació. Una de les persones del grup tenia una fitxa d’observació on anotava si aquesta s’estava fent bé. Abans de representar els casos, ens van donar un full amb les fases de la mediació:

– Benvinguda i regles.

– Per favor, explica’ns què ha passat.

– Per favor, explica’ns com et sents.

– Quina creus que és la solució? Què t’agradaria que deixara de passar?

– Et compromets a seguir l’acord al qual heu arribat?

Per últim, vam fer un cercle i dos alumnes del Cabanyal varen fer-nos un joc amb uns daus que en lloc de números tenien dibuixos, i vam crear entre tots una història. I ací es va acabar la sessió.

Aquesta sessió de mediació m’ha agradat molt ja que he conegut moltes persones que, a més, pensen igual que nosaltres sobre aquestos temes que es tracten en mediació i m’emporte un molt sabor de boca.

Salutacions

Entrada feta per Luty (2n B)

 

Som màgiques (2a sessió de mediació 15-16)

Total assistents: 36 persones

Alumnat assistent: 9 de primer d’ESO, 16 de segon d’ESO i 3 de tercer d’ESO

Professores: 5 professores del centre (Ana Frías, Pilar Bueno, Pilar Soto, Rosa Sanchis i Àngels Martínez) i 2 professores convidades de l’IES Jordi de Sant Jordi.

0. Dividim el grup en dos: l’alumnat nou i l’experimentat. Amb el segon grup, practiquem la mediació seguint l’esquema extret de Construir la paz de M.C Boqué. Amb l’alumnat nou, fem les dinàmiques que es descriuen a continuació.

1) Presentació amb el joc “El basar màgic”.

Cada alumne/a té dos post-its i ha d’imaginar que es troba en un gran basar màgic i especial, on hi ha de tot, i on cadascú pot posar la característica que més desitja i deixar la que menys li agrada d’ell/a mateix/a.

2) La comunicació:

– Elements: emissor, receptor, canal, codi i missatge.

– Conducta de l’emissor:

– Verbal

– No verbal (expressió facial, somriure, mirades, gestos…)

– Paraverbal (veu, volum, timbre, entonació…)

– Errors en la comunicació.

3) L’escolta activa. Pautes. Regles bàsiques per millorar l’escolta activa.

4)Treballem la no utilització de les 12 típiques:

-Manar, dirigir.

-Amenaçar.

-Sermonejar.

-Donar lliçons.

-Aconsellar.

-Consolar, animar.

-Aprovar.

-Desaprovar.

-Insultar.

-Interpretar.

-Interrogar.

-Ironitzar.

5)Acabem la sessió amb la nostra famosa dansa Haka de mediadors/es.

Acta realitzada per Pilar Soto

Aprenent a mediar (sessió 9)

Acta de la novena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 29 d’abril de 2015.

26 persones assistents 21 alumnes. 1A (10), 1B (3), 1E (1), 2A (2), 2B (1), 4b (2) i una alumna convidada. 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. Horari: 15.00 h a 17 h Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Les dotze típiques, l’escolta activa i els passos de la mediació.

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Comencem el treball llegint les tècniques d’escolta activa: mostrar interés o empatia, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir.

Després llegim les 12 típiques, que són tècniques poc eficaces per a tindre èxit en la mediació: manar, amenaçar, sermonejar (o donar lliçons), aconsellar, consolar, donar o llevar la raó, insultar, ironitzar, interrompre, llevar importància i ignorar.

A continuació, mirem els vídeos que gravàrem al Saler fent una mediació i els analitzem, intentant millorar.

Eva i Lucia ens conten la seua participació, en representació de l’equip de mediació del centre, en un encontre de professorat interessat en la mediació.

Les persones que anaren a la formació del Saler ens conten la seua experiència i ens acomiadem amb un aplaudiment a Daniel i Alejandro per haver cuidat tan bé dels més menudets.

(Dibuix que Teresa feia durant la sessió de mediació i que resumeix a la perfecció com d’importants són els sentiments en els conflictes)

sentiments_elspunysnoparlen

XI Trobada d’alumnat mediador

18 de desembre de 2014. IES Benlliure.

#XITrobada (Aquest matí hem sigut trending topic a l’estat espanyol).

La trobada d’enguany, dedicada a les xarxes socials i la comunicació, incorporava un parell de novetats. La primera és que es podia piular a la sala i els missatges eren projectats de manera immediata. I la segona és que les conclusions dels debats es podien penjar en una pàgina web a la qual s’accedia mitjançant un codi QR.

Programa i informació sobre les trobades anteriors.

En els grups de discussió, hem parlat sobre tres vídeos, però el tercer no el reproduirem perquè és massa heterosexista, androcèntric i parellista i el missatge podria resumir-se en: “si mires al mòbil, la dona de la teua vida passarà pel teu costat i no te n’adonaràs”. Ací us deixem els altres dos:

Yo también te quiero

Desconnectar per a connectar

Algunes imatges:

Una mediació amb el cavall Anselmo (sessió 4)

Acta de la quarta sessió de Mediació

10 de desembre de 2014
Persones Assistents:
39 persones

34 alumnes. 1A (10), 1B (8), 1C (2), 2A (3), 2B (1), 3B (1), 4tA (4), 4tB (1), PQPI (1), 1r BAT (1), 2n BAT (2). 6 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, Pilar Bueno i Rosa Sanchis.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

La mediació de conflictes amb el cavall Anselmo

Desenvolupament de la sessió

Comencem la sessió veient un fragment de El caballo Anselmo (Cecilia Ramos, Pilar Llambia), que ens ensenya com és una mediació a partir d’un conflicte que tenen el llop César i el porquet Lucio.

Al principi, el cavall Anselmo reconeix que va cometre molt errors quan encara era un aprenent de mediador: feia preguntes incorrectes que no servien, prenia partit, aconsellava, parlava d’ell mateix, deia el que estava bé i el que estava malament, no guardava la necessària confidencialitat i escampava el que li havien contat, etc.

A les persones mediades se les anomena “parts” perquè són part d’un problema que no poden resoldre. El mediador o la mediadora ajuda les parts a resoldre el conflicte. El gran secret de la mediació és que són les parts les que el resolen, no les persones mediadores. La mediació el que fa és ajudar a arreglar un pont que s’ha trencat quan les persones s’han enfadat. Gràcies a aquesta, les parts s’apropen i poden comunicar-se de nou.

Anselmo ens repassa també les regles que les persones mediades han d’acomplir en una mediació: a) dir la veritat; b) ser respectuós i no insultar ni bregar; c) escoltar-se sense interrompre, i d) prendre la responsabilitat d’acomplir els acords.

El que ha de fer un mediador és:

  1. Deixar parlar les parts i escoltar-les de manera especial (escolta activa).
  2. Preguntar amb habilitat perquè puguen canviar el que pensen sobre el conflicte.
  3. Ajudar-los a reconèixer i a parlar dels seus sentiments. I això és així perquè un altre secret de la mediació és dir el que uno/a sent de manera adequada.

Després de vore el vídeo, ens posem per grups i parlem sobre els encerts i les equivocacions que podem tindre com a mediadors i les anotem en papers que es van disposant en terra.

Algunes de les coses positives són: Imparcialitat, parafrasejar, escolta activa, empatitzar, reflectir, confidencialitat, no faltar al respecte, respectar el torn, ajudar a entendre les emocions, etc.

Algunes de les coses negatives que les mediadores han d’evitar són: ignorar, jutjar, opinar, prendre partit, donar solucions, llevar importància a les emocions, xafardejar, preguntar molt, contar el que es diu a mediació, etc.

Per acabar fem una roda gran i posem en comú el que s’ha tractat.

Ens acomiadem amb la felicitació per la feina ben feta.

Material de la sessió: Passos de la mediació (Villaoslada, Boqué i Torrego)

 

La mediació amb el Teatre Playback (8a sessió)

Acta de la vuitena sessió de Mediació del curs 2013-2014

2 de març de 2014

Persones assistents:

27 alumnes. 1A (7), 1B (7), 1D (2), 1C (1), 2D (2), 2F (1), 3A (5), 3C (1), i PQPI (1). Professores (8): Rosa Sanz, Àngels Martínez, Pilar Soto, Rosa Sanchis, Ana Frias, Toni Navarro, Pilar Ortega i Vicent Ballester. Professorat en pràctiques (6): Mateo Martínez, Àlex Gutiérrez, Maria Plana, Clera Prieto, Marina Ribes i Arnau Alemany.

Actors de Teatre Playback: Tomás Motos (dirección), Irene Herraiz, Virginia Latorre, Henar del Paso, Domingo Ferrandis, Ferran Luengo, David fajardo. Música: Richard Kobena.

Horari: de 15,30h a 17h
Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Teatre Playback

Desenvolupament de la sessió.

El director, Tomás Motos, pregunta pels temes que interessen a les persones assistents i, d’entre les propostes, es tria la por. Quatre alumnes ixen a l’escenari a contar la seua por i els actors representen la situació.

La primera situació és un somni d’algú que es queda tancat en un ascensor. Apareixen la claustrofòbia i l’angoixa.

La segona situació és la por als escarabats. Els actors realitzen a escena una mediació entre escarabats i persones humanes.

La tercera situació és la por a la crítica i a la vulneració de la pròpia intimitat.

La quarta situació és un conflicte entre dues persones, que discuteixen en un joc, i que es converteix en un enfrontament entre dues classes.

Després de les representacions es fa una ronda de preguntes amb el director i els actors i actrius i tot el món destaca el mèrit del paper actoral per representar les emocions i els conflictes.

Si vols més informació sobre el teatre playback entra a Villena Solidari.

tpkpeque

Aquest és el relat de Jesús:

En mediació ens varen representar 4 actors una obra improvisada que tractava sobre els malsons dels voluntaris que varen eixir a l’escenari.

De primer varen representar el malson d’un xiquet que tenia claustrofòbia dins d’un ascensor, quan de sobte l’ascensor es queda parat, i aleshores comença a baixar molt ràpidament i al caure s’adona que és un malson.

En la següent actuació, conten el malson d’Elena, a qui no agraden gens les paneroles. Representen l’escena en un camp on una panerola passa pel seu peu . Comencen una divertida conversació i acaben fent les paus.

Finalment, representen el malson de Carles, que discuteix amb un company. Discuteixen dient que fa trampes, l’altre contesta que no és veritat i cadascú se’n va amb altres amics però al final tornen a ser amics i a jugar junts.

Va ser molt divertida e interessant.

Mediació amb la flor col·laborativa (6a sessió de formació)

Acta de la sisena sessió de Mediació del curs 2013-2014 12 de febrer de 2014 Persones assistents: 39 alumnes. 1A (11), 1B (7), 1D (2), 2A (1), 2C (1), 2E (1), 2F (1), 3A (6), 3B (1), 3C (1), 4a (1), 1BATC (3)  i PQPI (1). Professores: Rosa Sanz, Ana Frías, Rosa Sanchis i dos professors en pràctiques: Mateo Martínez i Àlex Gutiérrez. Horari: de 15h a 16,30h Lloc: Saló d’actes. Ordre del dia:

Desenvolupament de la sessió. Després del joc inicial (quatre persones han d’intentar entrar en un cercle format pel grup), es demanen voluntàries per a contar un problema fent el recorregut amb la Flor Col·laborativa: Veig-escolte, Pense, Sent, Necessite i Estratègies. Un grup d’alumnes de 3A ixen al mig i fan l’escenificació per al gran grup. Rosa conta també un problema amb el seu grup classe i una altra persona de la classe dóna la seua versió dels fets. Després, en grups de 6 persones es practica la Flor Col·laborativa. Abans de tancar la sessió, amb la posada en comú com de costum, un grup important d’alumnes abandona la sala sense donar explicacions als que es queden. El grup xicotet que s’ha quedat fins al final de la sessió fa un rogle i algunes persones posen de manifest les emocions que han sentit en veure que un problema real de la seua classe era escenificat davant de tot el món. Les professores expliquen que el conflicte és inherent a les persones i que no és cap vergonya tindre’n. Tot al contrari: el que no serveix de res és amagar els problemes baix de la catifa i fer vore que no passa res. Els professors de pràctiques, Mateo i Àlex, feliciten a l’equip de mediació i diuen al grup que mai havien vist un treball com aquest en cap institut. Tanquem la sessió amb la felicitació al grup per la feina ben feta.

Pots descarregar-te les Fitxes de la Flor col·laborativa ací

flor_col·laborativa

Acta de la 5a sessió de mediació

Acta de la cinquena sessió de Mediació del curs 2013-2014

29 de gener de 2014

Persones assistents:

33 alumnes. 1A (13), 1B (7), 2C (1), 2E (1), 2F (3), 3A (6), 3B (1) i PQPI (1). Professores: Àngels Martínez-Bonafé, Rosa Sanz, Rosa Sanchis i Ana Frias.

Horari: de 15h a 16,30h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Debat sobre els elements que dificulten la comunicació

  • Formes d’ajuda

  • Participació en el CEIP Ballester Fandos per a explicar què fem en Mediació.

  • Tancament de sessió.

Desenvolupament de la sessió.

Ens posem en rogle, Sheila llig l’acta de la sessió anterior i s’aprova.

Es presenta Ester Concepción Haro, de Hacermediación, que ha estat una fent un curs de mediació amb l’alumnat del Ballester Fandos i demana persones voluntàries per a anar a contar al col·legi el que nosaltres fem. Ixen moltes persones, però en fem una selecció: Álvaro Vidal, Andrea Marhuenda, Ana Ramón i Mireia Ruiz. Aquestos abandonen la sala i queden amb Ester per a preparar la sessió.

Es demana a la gent que conte situacions que durant la setmana han viscut i on la comunicació s’ha vist entrebancada pe les maneres d’actuar que vérem en la sessió anterior. Sheila conta que una xiqueta de la seua classe estava plorant i tot el món l’angoixava preguntant-li què li passava. Jesús relata un problema sorgit al whatsapp de la classe, on una persona demanava pels deures i una altra li contestava de males maneres. Ana conta un tercer cas que es va donar a la seua classe.

Els temes que ixen en la discussió són:

a. Que cal que les emocions passen pel cos. Això significa que només quan la persona estiga preparada podrà contar-nos què li ocorre. És normal que en moments de molta tristesa o de molta ràbia, no puga dir-nos res. Per això cal esperar fins que la persona puga parlar.

b. Que és millor no respondre que contestar malament. Si responem fent sentir l’altra persona que té la culpa del que li passa, estem agreujant el problema.

c. Que de vegades, amb la nostra manera de comportar-nos, estem embrutant l’ambient, és a dir, que el nostre comportament pot ser tòxic.

Per a la propera sessió quedem que pot ser útil el treball amb la Flor Col·laborativa que ens va ensenyar l’equip d’Herramientas para la empatía.

Es tanca la sessió amb la felicitació del grup pel treball ben fet.

COM FER UNA MEDIACIÓ

▶ mediacio torrego sense explicacions – YouTube.

0.     PREMEDIACIÓ

(Permet desfogar-se. Crea les condicions per a la mediació)

  • Presenta’t. Parla amb les parts per separat i demana’ls que et conten la seua versió. Intenta guanyar-te la seua confiança.
  • Determina si la mediació és apropiada en aquest cas.
  • Explica’ls el procés (regles, compromisos…) i comprova que estan disposats a col·laborar.
  • Deixa que es desfoguen i després pensa estratègies per a plantejar la mediació.
  • Acorda un dia, lloc i hora concret per a la mediació.

 FRASES MODEL

  • La mediació consisteix a… i n’hi ha una sèrie de regles que hauràs d’acceptar.
  • Jo no prendré partir per cap de les dues persones, tampoc jutjaré ni valoraré res del que digues. Ni et donaré les solucions, sinó que intentaré que les trobeu vosaltres.
  • Estàs d’acord que jo siga el/la teu/a mediador/a?

1.        PRESENTACIÓ I REGLES

 (Possibilitat la confiança en el procés i en les persones mediadores)

  •  Dóna la benvinguda a les persones i presenta’t.
  • Recorda les condicions de la mediació: Voluntari-Confidencial-Respectuós-Col·laboratiu-Imparcial (Els mediadors/es no prenen partit. Es parla i s’escolta per torns. Cal cooperar per canviar la situació. La mediació és confidencial…)

 FRASES MODEL

  • Hola, sóc… Açò és el que farem…
  • Heu de respectar-vos i no insultar-vos. Convé que sigueu honestos. També heu d’escoltar-vos i no interrompre-vos.
  • Abans de començar, esteu d’acord amb aquestes normes?
  • Parlarem per torns, qui vol començar?

 2.        CONTA’M

(Es pretén saber què ha passat. S’escolten les versions (necessi-tats, sentiments…) de les parts.)

  •  Anima a les persones, per torns, a contar la seua versió i a expressar els seus sentiments.
  • Para atenció a les seues preocupacions, necessitats i sentiments.
  • Practica l’escolta activa. Mostra interés, parafraseja, clarifica, resumeix, reformula, reflexa els sentiments…
  • Intenta que les persones se senten escoltades, ateses i enteses.

 FRASES MODEL

  • Per favor, explica’ns què va passar i com et vas sentir.
  • Aleshores, el que va passar segons la teua versió és…?
  • Com t’has sentit? De quina forma t’ha afectat?
  • Vols afegir-hi res més?
  • Si he entés bé, el que ha passat segons tu és… i t’has sentit…?

 3.        ACLARIR EL PROBLEMA

 (Es defineix conjuntament el problema, que passa de ser individual a ser compartit. Intentem el consens.)

  •  Intenta que abandonen la idea que és l’altre qui té un problema i que assumisquen que n’hi ha un problema compartit que s’ha de tractar conjuntament.
  • Fes preguntes per aprofundir o concretar aspectes poc clars.
  • Intenta captar posicions, interessos, sentiments i valors.
  • Demana a les parts que es posen en el lloc de l’altra persona i que expliquen com es deu haver sentit.
  • Continua l’escolta activa: parafraseja, clarifica, resumeix, reformula…
  • Intenta resumir les postures de cada part.

 FRASES MODEL

  • Pots repetir amb les teues paraules la versió del teu company?
  • Com creus que s’ha sentit?
  • Què vols dir amb…? Podries explicar-ho amb altres paraules?
  • De quina manera, com, amb qui, quan, on…?
  • Què et fa creure que…?
  • Què és el més important per a tu? Per què? Per què ho necessites?
  • Els teus interessos principals són…

 4.        PROPOSAR SOLUCIONS

 (Es busquen vies de solució per al problema)

  •  Pregunta a les parts sobre possibles solucions. Pots usar la tècnica de la «pluja d’idees» que consisteix a dir totes les propostes que se’ls ocórreguen, sense jutjar-les ni discutir-les, en un primer moment.
  • Demana’ls que avaluen les opcions, que seleccionen les més interessants o miren de combinar-les o de millorar-les.

 FRASES MODEL

  • Com es podria resoldre açò? Què estaries disposat a fer tu?
  • És justa, aquesta opció? Podríeu complir-la? Creieu que funcionarà?
  • Com podries millorar la teua proposta perquè fóra més acceptable per a l’altra part.
  • Què proposes a l’altra part? Que necessites per sentir-te satisfet?
  • Et sembla just? Creus que es resoldrà així el problema?

 5.        ACORDAR

 (Les parts acorden la solució més satisfactòria)

  •  Demana a les persones que facen un pla d’acció: Qui farà què, quan, on i com?
  • Demana a cadascú que resumisca el pla.
  • Felicita’ls per haver arribat a un acord.
  • Redacta l’acord. Llegiu-lo i signeu-lo.
  • Fes còpies de l’original per a cada part i arxiva l’original.

 FRASES MODEL

  • Està arreglat el problema?
  • Si us sembla bé, podem quedar d’ací a … dies i revisem els acords.

 Descarrega’t el text en PDF

20 formes de matar a una dona

 

Un exconcejal balear será juzgado por permitir que la web de ASI alojase un vídeo con veinte formas de matar a una mujer

PALMA DE MALLORCA, 9 (EUROPA PRESS)

El exconcejal de Agrupación Social Independiente (ASI) y presidente de esta formación, Joaquín Rabasco, sobre quien pesa una condena de dos años de prisión por malversar fondos municipales a sociedades de su propiedad, se enfrenta ahora a una petición de tres años de cárcel por presuntamente incitar a la violencia de género al permitir que la web del partido alojase una animación informática en la que se mostraban 20 formas distintas de matar a una mujer.

Unos hechos por los que, este martes, el exregidor se sentará de nuevo en el banquillo de los acusados para ser juzgado por el magistrado del Juzgado de lo Penal número 7 de Palma, Francisco José Pérez. La vista fue aplazada a esta jornada después de que fuese inicialmente suspendida ante la ausencia del testigo principal -el ingeniero que se encargaba del mantenimiento del servidor-. Junto a él también se sentará en el banquillo de los acusados la exsecretaria de Rabasco Claudia Fallemann.

En el marco de este juicio, la acusación particular, ejercida por el letrado Sebastià Rubí en representación de un grupo de ciudadanos de Llucmajor, reclama para el dirigente de ASI, además de los tres años de privación de libertad, 126.000 euros de multa, mientras que para Fallemann solicita dos años de prisión y el pago de 54.000 euros. Al margen de estas penas, la acusación pide la disolución de la formación por haber dado amparo a los hechos denunciados.

Y es que, tal y como relata en su escrito de calificación, al que tuvo acceso Europa Press, ASI mantuvo colgada en su web, a lo largo de noviembre y diciembre de 2005, una animación que mostraba múltiples formas de acabar con la vida de una mujer que montaba en bicicleta, motivo por el que Rabasco fue formalmente requerido por el Institut de la Dona para que la eliminase, a lo que el exconcejal hizo caso omiso.

Todo ello, recrimina la acusación particular, como “una clara muestra de claro desprecio a la mujer en particular y a la ciudadanía en general”, que expresó “su indignación ante tan graves, despreciables e intolerables acontecimientos, convocando múltiples manifestaciones y con la lectura de manifiestos de repulsa”. Una actuación, además, que provocaba e incitaba de una manera “clara e inequívoca al odio y la discriminación contra las mujeres”.

Por su parte, Fallemann, según el escrito de acusación, era la encargada de supervisar la web y, siguiendo instrucciones del máximo dirigente de ASI y “conociendo perfectamente el contenido de la animación”, dio órdenes al informático del partido para que la colgara ‘online’. Y no fue hasta enero de 2006 -dos meses después- cuando Rabasco ordenó al técnico que la sustituyera por otra animación en la que se podía escuchar una canción de carácter escatológico.

[…]

Font: Diario del derecho

Al Paquistan, ser xica i voler estudiar es paga car!

9.10.2012

Malala Yousafzai, de 14 anys i que viu a la  vall  del Swat al nordest, ha rebut un tret al cap i està ferida de gravetat.  Un home amb barba li ha disparat el tret quan sortia de l’escola a Mingora, la capital de la comarca. Els trets també han ferit altres dues nenes. Tot a causa d’un bloc que la nena escrivia des de 2009, quan en tenia 11. La  BBC en urdu va començar a publicar el diari;  el bloc reflectia l’horror que havia suposat a la seva comarca el control talibà des de l’any 2007. La nena escrivia sota el pseudònim de Gul Makai. I es queixava que a l’escola no podien portar roba de color, que no podien portar uniforme -com els nois- per tal que no se sabés que estudiaven, i havien d’amagar els llibre sota el xador. També va explicar que els talibans van prohibir la música, van imposar la seva llei i van acabar per tancar les escoles de nenes.

Tot i que ara la influència talibà és molt menor i les escoles s’han reobert, els extremistes mai no van perdonar les seves crítiques.

Malala, que primer volia ser metge i després estudiar dret per dedicar-se a la política, està molt greu segons un comunicat de l’hospital militar de Peshawar; la bala li va entrar per l’orella i va arribar al coll. Els metges aconsellen que sigui tractada fora del país i el Govern està fent gestions per al seu trasllat, potser a Dubai.

Font: Espai de coeducació

Més informació

Nicaragua, València i la Mediació

El dia 29 d’abril vam rebre uns convidats molt especials: un grup de professors de Nicaragua ens visitàrem per veure de primera mà què era això de la mediació de conflictes implantat al nostre institut.

Per començar férem memòria d’alguns conceptes treballats al llarg del curs. Recordàrem les conductes i comportaments típics d’assertivitat, passivitat i agressivitat.

Parlàrem de la nostra famosa obra de teatre «Els tres porquets» i continuàrem descobrint els sentiments, les emocions i els desitjos dels nostres personatges: Agressiu, Passiu i Assertiu.

Prenent com a base que els conflictes són com un iceberg, on hi ha una part visible (els elements materials) i una altra part per sota (els elements immaterials), treballàrem en grup els objectius materials i emocionals dels personatges. Després férem una posada en comú en la qual cada grup donà la seua valoració i entre tots perfilàrem els elements immaterials del conflicte dels porquets i el llop.

Després es féu un simulacre de mediació entre els germans porquets: Agressiu, Passiu i Assertiu. Tres mediadors/res assoliren els papers dels tres porquets; i altres dos actuaren de mediadors. La resta del grup férem d’observadors.

Pilar

Curs de mediació en dotze sessions (3)

Les persones (2) 
En la mediació cal saber diferenciar entre les posicions, els interessos i els valors.
Posicions
En principi, és el que reclama cada part quan preguntem: I tu què vols? Aparentment, si se satisfan les posiciones, sembla que el problema està solucionat. Però, què hi ha darrere de les posicions?
La major part de les vegades, les posicions amaguen els vertaders interessos de les persones i impedeixen la comprensió del problema. Per exemple, si A li ha trencat l’estoig a B i B reclama que li’l pague (posició), no permetrà aprofundir en la naturalesa de la relació entre A i B, ni en les vertaderes necessitats: que es respecten les propietats, que no s’agafen sense permís, etc.
Quedar-nos en les posicions, no millora les relacions. Per això, una bona mediació intentarà aprofundir en els vertaders interessos que s’amaguen davall de les posicions. 
Interessos
Els interessos són el que realment desitgem obtindre a través del conflicte i, com hem dit, normalment apareixen davall de les posicions: major llibertat, poder expressar-se; sentir-se escoltat, respectat,  volgut; pertànyer al grup… 
Valors
Les persones tenen diferents valors i també escales de valors diferents (amistat, parella, estudis, família, popularitat…).
La mediació pot ajudar a explicitar-los, ja que sovint no es té consciència que la diferència en els valors pot donar lloc al conflicte, i també pot ajudar a trobar metavalors, que estan per damunt dels valors en disputa i que poden unir a les parts. 
Si vols aquesta informació en word, punxa ací: persones2.doc

Curs de mediació en dotze sessions (2)

Les persones (1) 

Les estrelles i els figurants

En la tasca de mediació hem de poder diferenciar entre els protagonistes principals i els secundaris, i tindre clar si les parts són les protagonistes directes del conflicte o bé si hi ha persones rellevants que hi poden influir.  

La percepció del problema

Les parts implicades poden tindre percepcions diferents del conflicte:

  • És el pitjor que em podria haver passat!
  • No té importància!
  • Ni me n’he adonat!
  • Etc.

La mediació ajuda les parts a reconèixer les percepcions de l’altra persona, i possibilita que es desenvolupe l’empatia. 

Emocions i sentiments: de la ràbia a l’escolta

Tot i que les emocions i els sentiments s’han de tindre en compte en tot el procés, hi ha dos moments bàsics perquè afloren:

  • En la “premediació”, perquè és el moment de soltar tota la ràbia que haja pogut provocar el conflicte.
  • En el “conta’m”. La mediació ha de propiciar que les emocions i els sentiments de les dues parts s’expliciten, de manera que puguen ser conscients de com se sent l’altre.   

Si vols la informació en word punxa ací: persones.doc