Stop Diverfòbia 4: ser home o dona al segle XXI

En la tercera sessió d’Stop Diverfòbia, Andi va abordar de manera valenta, però en clau humorística, el tema del suïcidi.

En la quarta sessió, hem reflexionat al voltant de la masculinitat i de la feminitat. Les 17 persones assistents (10 alumnes i 7 professors) hem contestat les preguntes següents:

  1. Per què et sents home o dona? Escriu 3 raons. Pots explicar també quan o en quines circumstàncies t’has sentit home o dona.
  2. Recorda alguns comentaris o missatges que t’hagen donat perquè sigues home o dona d’una determinada manera. Escriu-ne tres.
  3. Què fas (o què has fet) per a mostrar-te com a dona o home, o perquè es note que eres un home o una dona?
  4. Què és el que més t’agrada de ser home o dona? I el que menys?
  5. Què significa ser un home o una dona cis, cisgènere o cissexual?

En el debat, s’han explicat diferents motivacions per a la primera pregunta. Una professora comenta que va sentir que era dona quan li va abaixar la regla i sa mare li digué que ja era una dona i que es podia quedar embarassada. Un altre moment que la va fer sentir “dona” va ser quan els xics començaren a mirar-li els pits i a fer-li comentaris obscens, fent-la sentir un objecte sexual. El tercer moment vingué quan va conéixer el feminisme i va sentir la unió de les dones per les experiències comunes compartides i la sororitat.

Un professor explica que, quan era menut, sentia que era un xic perquè jugava a futbol amb altres xics. Però en una ocasió es va lesionar i no podia jugar; llavors es va quedar amb les xiques i va descobrir altres jocs també divertits als quals podia accedir-hi sense deixar de ser un xic.

A propòsit d’aquesta experiència, la moderadora, Rosa Sanchis, comenta que les propostes de patis coeducatius ofereixen precisament la possibilitat als xics de conèixer altres jocs, més enllà del futbol. I contràriament a aquelles persones que els critiquen dient que es coarta la llibertat de les criatures, el que en realitat es fa és obrir el ventall de possibilitats lúdiques per a xiquetes i xiquets.

Una alumna comenta que mai s’havia plantejat aquestes preguntes i la moderadora explica que habitualment s’adreça la qüestió a les persones trans (I tu per què et sent home o dona?) i no a les persones cisgènere o cissexuals (que estan d’acord amb el gènere assignat en nàixer).

 En referència al que és millor o pitjor de ser dona o home, una professora explica que una de les pitjors coses de ser dona és no poder viatjar sola sense por. I explica el cas de dues xiques a les quals van agredir sexualment i finalment assassinar, i de les quals es va dir que “anaven a soles”. Sobre això, la moderadora comenta que alguns xics tradicionals, quan s’acosten a un grup de xiques, diuen “Què feu tan a soles?”, de manera que “estar a soles” significa estar “sense un home”.

Una professora conta que va fer un experiment amb un amic amb el qual eixia a córrer pels horts. Van provar a córrer el dos, ell sol i ella sola; i quan anava la dona sense companyia, els collidors o llauradors de la zona li feien comentaris; en canvi, a l’home o als dos, no els digueren res.

Un alumne comenta que es va pintar les ungles de negre i que tenia por del comentari de son pare; però va ser sa mare qui el va obligar a llevar-se l’esmalt per temor del que pensara la resta de la família. La moderadora comenta que, sovint, les famílies no deixen que transgredim els estereotips de gènere per protegir-nos de la discriminació que pensen que patirem; però al mateix temps estan fent-nos encaixar en la norma i anar contra els nostres desitjos, i estan també impedint que la societat canvie i avance.

Pel que fa a les frases que ens han dit per a ser homes o dones, una alumna diu que els seus pares li han donat lliberta total, però que la seua àvia sí que li ha dit alguna vegada que no es pot asseure amb les cames obertes o altres comentaris semblants. Altres alumnes i profes comenten que no podien jugar a futbol o practicar esports –les xiques–, o que els havia d’agradar necessàriament aquest esport –els xics– i que rebien insults per no fer coses “masculines”.

La moderadora recomana veure el vídeo de Pol Galofre “Este chico sufrió el machismo en sus carnes“, on aquest explica que l’alegria de ser reconegut com a home per part dels iguals masculins es va veure entelada per una masculinitat que no el representava –mirar les xiques que feien top-less, fer-los comentaris obcens, lligar de manera invasiva… Per això, Pol va decidir “amariconar-se” per a distanciar-se d’aquest model, per exemple posant-se arracades en els orelles, abraçant altres homes, tenint gestos “femenins” –curiosament,  com a xica, era molt masculina, i li deien matxorra–, etc.

No tenim més temps de comentar la resta de qüestions, però ens hem adonat de fins a quin punt estem condicionades i condicionats socialment per a tenir una orientació, una identat i uns rols de gènere “com cal”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s