Models perfectes
El 3 de desembre és el Dia Internacional de les persones amb Diversitat Funcional. L’any 2013, l’organització Pro Infirmis, que dona suport a les persones amb DF, va llançar la campanya “Qui és perfecte?” (Dir.: Alain Gsponer, Alemanya, 2013). Un dels seus directius va dir: “Perseguim ideals en lloc d’acceptar la vida en tota la seua diversitat”.
La publicitat tradicional sempre tria models “perfectes” i el missatge que això llança és que no tots els cossos són igual d’estimables o desitjables. No penseu que el món seria una mica millor si els models en els quals ens miren foren més diversos?
Els punys no parlen 
En el vídeo ix com unes persones entren una nau industrial i allí es troben amb una sorpresa. No s’esperaven que el senyor d’aquella indústria fera un experiment amb ells. El que va passar va ser que en l’expositor hi havia maniquins amb cossos perfectes, però les persones que havien vingut tenien alguna dificultat física, com per exemple que a algun li faltava alguna extremitat o que estaven en cadira de rodes. Les persones que treballaven en aquella nau van mesurar el cos de cada un de les persones i amb el temps van fer l’estructura de cada un d’eixos cossos amb una massa especial amb què utilitzaven per a fer els maniquins. Llavors, un altre dia, quan els maniquins ja estaven acabats, van cridar aquestes persones per a ensenyar-los el resultat. Al veure com havien quedat, aquestes persones s’emocionen perquè no s’esperen que algú els faça quelcom així. Finalment, aquestos maniquins els posen en l’expositor i la gent que passa per ací els miren estranyats, però això dóna igual perquè el físic no importa.