Aporofòbia

Fa 14 anys, una dona de 50 anys dormia en una caixer automàtic d’un barri ric de Barcelona. Una nit de desembre, tres joves de famílies benestants –dos xics de 18 anys i un de 16– compraren un bidó de dissolvent i li botaren foc; abans, s’havien burlat d’ella una bona estona i l’havien patejada i escopida durant gran part de la nit.

Es deia Rosario Endrinal i era una dona alegre, extravertida i amant de la poesia. Estava casada i era secretària de direcció d’una famosa cadena de supermercats francesos. Però es va enamorar d’un altre home i abandonà el marit. La nova relació no va anar bé i això va ser el detonant del declivi de Rosario, que va acabar alcoholitzada i vivint al carrer.

Una de les primeres diapositives que ens ha posat Rosa, membre de l’ONG Sant Joan de Déu, ha sigut una fotografia d’aquesta dona, i una paraula al costat: aporofòbia, que significa fòbia a la pobresa o als pobres, però també repugnància o hostilitat davant d’una persona pobra o sense recursos. El terme va ser encunyat per la filòsofa Adela Cortina, que volia diferenciar aquesta actitud de la xenofòbia (rebuig a l’estranger), i del racisme (discriminació cap a altres grups ètnics).

Rosa ens ha parlat aquest matí dels prejudicis i l’estigma que pateixen les persones que viuen al carrer. També ens ha dit que més del 60% pateixen agressions i que tenen 20 anys menys d’esperança de vida que la gent que viu baix d’un sostre. Després Eugeni ens ha contat la seua experiència en primera persona, i el que el va portar a viure al carrer. Aquest supervivent ens ha deixat clar que el que li va passar a ell li pot passar a qualsevol. També ha volgut remarcar que l’alcoholisme no és un vici, sinó una malaltia. I moltes vegades, és l’únic recurs que té la gent sense llar per a viure al carrer perquè et lleva el fred, la gana i la por.

Des de l’any passat, Sant Joan de Déu organitza una caminada solidària per a recaptar fons. Es diu Magic Line, se celebra el dia 2 de febrer de 2020 i l’Isabel de Villena hi participarà.

Aquesta setmana, un home està dormint al carrer, damunt d’un matalàs vell, al costat de l’institut. L’alumnat se’l mira i no sé què deuen pensar.  Hui m’han dit que algú ha comentat que li feia fàstic. Per què no proveu a imaginar quina deu haver sigut la seua vida?

40 comments

  1. Dylan Carreño

    La gent que viu als carrers ha de passar-ho prou malament, sobre tot a l’hora de dormir, no saps el que et poden fer, ni el que el pot passar. Molta gent que viu al carrer ha sigut perquè s’han enganxat a alguna droga molt addictiva i han donat tot el que tenien per tal de poder drogar-se. Ells una vegada han començat a consumir-la constantment els costa molt deixar-ho, i moltes vegades van pels carrers preguntant a la gent si tenen vint cèntims o alguna moneda per a ells.

    Al costat de l’institut hi ha un senyor que viu al carrer, a soles te un matalàs i un parell de mantes. Ell s’anomena Joan, és addicte a l’heroïna, moltes vegades té xeringues al costat del matalàs. Es va enganxar als 17 anys quan va perdre a la seua mare per un accident. Va provar aquesta droga per a poder estar feliç i viure millor. Amb el temps cada vegada depenia més i més d’aquesta droga. La seua família li va deixar de parlar i ell ho va perdre tot, fins a acabar al carrer als 20 anys.

  2. Hada d'Aquitania i Paula Malher

    Hui anem a comentar aquesta entrada que tracta sobre la gent que viu al carrer. Moltes persones han perdut la seua vida per culpa de certes circumstàncies, les que més abunden són les drogues ( alcohol, cocaina, heroina, etc ). La vida al carrer és molt dura, no hi ha que insultar o menysprear a les persones sense casa, per que ho passen molt mal, i no t’agradaria que a tu et feren el mateix.
    Les persones que viuen sense teulat han sigut gent com tots nosaltres, amb estudis, família, amistats , etc, i per un colp de mala sort han acabat així.

    Al costat de l’institut hi ha un home que d’uns 40 anys que dorm a l’entrada de l’institut en un matalàs a terra. Eixe home va estudiar en una escola privada, va tindre una dona en la que va tindre dos filles. A causa de la mort de la seua parella i les seues filles en un accident de cotxe, va entrar en depressió. Va començar a prendre drogues, fins que va caure en elles. Va perdre el treball, la casa, els amics i la família no volia saber més d’ell.

    Actualment pren drogues diàriament i no sap res de la seua gent.

  3. virginia y Sandra Garcia

    Parem-nos a pensar per un moment el que poden haver passat les persones sense llar i recapacitem els nostres actes. Com et sentiries si fores tu el que no té una vivenda, un lloc per a dormir, recursos per poder alimentar-te bé…?

    L’home que hi havia fa uns dies a la porta de l’institut dormint en un matalàs ha patit una vida amb moltes dificultats. Ha tingut algun tipus de malaltia, la qual cosa té com a conseqüència la seua retirada del món laboral. A més, la seua mare també patia una altra malaltia, el càncer, i tots els diners, tant de la jubilació com dels seus estalvis, estaven destinats als medicaments. Doncs ell es va haver de mudar amb sa mare per poder cuidar-la ja que no tenia germans i el seu pare va faltar feia escassos mesos. Per això va caure en depressió i va començar a consumir tant drogues com alcohol. A les poques setmanes, es va adonar que no estava en condicions de cuidar a sa mare, per la qual cosa la va haver d’ingressar en una residència que li consumia els pocs diner que tenien, i ell es va quedar al carrer.

    Abans de criticar a algú parem-nos a pensar tot el que ha pogut passar eixa persona.

  4. igansi

    Vaig a inventar-me una historia com si jo fora una persona del carrer.

    Hola hem dic Manuel i soc una persona que viu e el carrer per culpa de les drogues i del alcohol. Quan jo tenia 17 anys m’agradava ir de festa amb els meus amics i un dia un amic em va dir que provara aquests polvs blancs i jo com no sabia que era el vaig provar perquè tenia curiositat i el meu amic me estava insistint perquè me deia que era li millor que havia provat. Aleshores desprès de provar-lo vaig veure moltes coses extranyes i em vaig desmallar. Desprès de 3 anys els meus familiars em varen apuntar a un programa de desintoxicació i vaig deixar de tomar aquestes drogues i vaig deixar també de beure alcohol. També vaig recuperar a la meua esposa i a la meua filla i a la fi vaig recuperar la meua vida. També vaig a jugar a futbol amb els meus amics i ara estic millor que nunca.

  5. Javier

    Per a començar, pense que moltes persones tenen aporofòbia, per exemple si jo vaig caminant per el carrer i veig a una persona dormint en una vorera passe de ell però per dins me da molta pena perquè pense per tot el que ha passat i me compare amb ell, normalment me queixe quan me quiten el mòbil i quan veig a les persones sense sostre se me oblida els meus problemes.

    Hola hem dic Joan i soc una persona que viu al carrer per els meus problemes del alcohol. Quan tenia 18 anys me vaig fer farloper, vaig perdre a la meua família per robar-li diners per a farlopa. Els meus pares em van apuntar a desintoxicació, vaig deixar-lo però em vaig enganxar al alcohol.

    Ara me enpenedeix molt de no estudiar quan era menut, perquè no recomane a ningú passar el que estic passant. Estic apuntat a un programa anomenat Sant Joan de Deu, aquest programa a fet que me apunte per a estudiar un grau de economia, també a fet que intente deixar el alcohol. Estic 387 dies i 4 hores sense provar l’alcohol, estic molt orgullós del que estic aconseguint.

  6. Dayana Leonarda

    Totes les persones podem passar per el mateix com les persones que viuen al carrer.
    Tant com les persones del carrer i nosaltres soms tots iguals, no hem de sentir que som més que ells.
    Ells no estan al carrer perquè volen, a canvi són perquè han tingut una vida dura, a la qual a el principi pensaven que per abandonar a la família per un home o una dona, etc, anaven a ser feliços.
    La vida els ha donat un cop molt dur que els ha portat a l’alcohol i a la droga.
    El que podem fer es ajudar-los, donar-li menjar i beure.
    No tractar-los mal perquè això també pot passar-te a tu.

  7. Ruben i Marc

    Mamadou era un home que vivia en Louberes (França) en la seua família, treballava de agricultor. Un dia una xica va punxar una roda del cotxe quan passava per el poble i Mamadou va voler ajudar-la. Es varen enamorar i Mamadou va abandonar a la seua família i s’hi varen anar a València.

    Ell no sabia que la xica la estava enganyant i el va abandonar. Mamadou es va quedar amb pocs diners i s’ho va gastar en compar cerveses i en drogar-se. Ell estava feliç per l’efecte de les drogues però en realitat per dins estava molt mal. Més tard es va adonar del que li passava i es va ficar molt trist i no tenia ganes de fer res. En aquests anys va viure al carrer i s’alimentava de el que li donaven a la porta del Mercadona

  8. David i Almos

    Aquest text ens parla d’una xica anomenada Rosario, que tenia un treball i que vivia en una bon situació. Aquesta xica tenia una parella que mes avant li va abandonar per que es va enamorar d’un altre xic que vivia en un altre país. La parella nova de Rosario li va abandonar. Rosario va començar a beure begudes alcohòliques i va perdre tots els diners que tenia. Aleshores Rosario es va quedar sense diners, sense parella i sense casa, llavors Rosario tenia que trobar un lloc per a refugiar-se i l’única opció era quedar-se al carrer. Per desgracia uns xics per la nit mentres ella dormia, li van prendre foc a Rosario.

    Anem a contar l’historia de Ignasi era un home que vivia al costat d’un institut de Valencia anomenat IES Villena. Es quedava a dormir totes les nits a l’entrada del Villena i menjava el que encontrava en els contenidors, és pinxava xeringues a l’entrada d’aquest institut. Tots les matis anava amb la seua bicicleta per a trobar roba i objectes que li fiquen falta. A migdia es senta a la porta dels supermercats a demanar diners per a comprar drogues o productes que el necessite per a sobreviure.

  9. Hardeep

    Jo crec que la persona que hi ha en el damunt del matalàs es pobre i es droga, perquè ell pensarà que les drogues són la seua ùnica salida, potser que ell el va passar molt mal quan era xicotet o com el cas que en va contar Eugeni que quan era més menut ell es anava de festa amb els seus amics i ell no l’aguantava tota la nit emborantxat, però els altres que hi havien en la discoteca podien aguantar tota la nit perquè ells consumien moltes més drogues com la cocaina, la heroina,etc.

    Un día ell per la nit va anar a la discoteca i un dels seus amics li va ofrecer Cocaina, ell la consumir i es va passar tota la nit emborratxat, i així tots els consumint cocaina quan anava a la discoteta, ell mai va persar una vegada que en el futur les drogues le podíen perjudicar la vida, ell tenia una casa molt gran on vivien els seus pares i ell abans de anar-se per la nit a la discoteca sempre el pedia diners a la seua mare i al seu pare.

    Va llegar un dia en que ell es va passar el seu límit de drogues, perquè ell va tindre un dia molt desastros la seua xicota el va deixar i el seus iaios es varen morir per un accident de coche, aquell dia per la nit es va escapar de la seua casa i ell va passar dos mesos sense anar a casam, quan es va anar a casa es va enterar que la seua mare va morir per la seua culpa perquè com ell no va volver després de dos mesos ella va pensar que es va morir, desprès el seu pare es va engantxar molt en les drogues i un dia el seu Pare va consumir moltes drogues i es va morir, després ell va vendre la seua casa i amb aquest diners ja va pintxar-se va tindre el sida, consumia molta cocaina i molta Maria, per això aquest home ahora viu al carrer en un matalàs amb una manta.

  10. neus i noemi

    Nosaltres pensem que tenim molta sort per tindre una casa i menjar tots els dies cosa que hi ha molta gent que no te per qualsevol circumstancia. Molta gent que esta en el carrer sol ser per no molt bones decisions, per exemple la perduda d’algú molt important, per perdre tots els seus diners.
    Molta gent diu que no dona almoina als pobres o necessitats perquè després se’ls gasten en alcohol o drogues, però en veritat se’ls gasten per a suportar el fred, la depressió, per no tindre por..
    Ahir ens van contar l’historia d’una persona i ens van advertit als jóvens que tenim que anar amb cura sobre el alcohol, les drogues i les cases d’apostes que son les principals causes per a una persona siga addicta i perda tot el seus diners amb una tonteria. Ja que molts jóvens es gasten tots els seus estalvis per a coses com estes. La xarrada d’ahir ens va agradar molt perquè ens van contar moltes coses sobre les persones sense hogar. Ens van comentar d’una carrera solidaria que es diu la Magic Line que tracta de recau-dar diners, l’altre any van recau-dar 23.000 entre unes mil persones en tota València. I sols esta en 4 ciutats de Espanya, però pensem que te que estar en tota Espanya.

  11. Sofía de Día

    Carles, un home gran d’uns vint-i-pico anys, va començar a treballar en l’empresa del seu pare, no era molt gran però la seua economia era molt bona, tenien una casa gran per als seus pares, el seu germà i ell i també contaven amb una assistenta personal que els rentava la casa mentre els pares i Carles treballaven i el germà estudiava.

    Un dia de tants dies va decidir anar a una tenda de apostes aconseguir més diner per a comprar-se un nou cotxe, li va anar bé i va duplicar tot el diner que duia. Va començar a fer-ho setmanalment, augmentant les perdudes més que les guanys per això va decidir recuperar el seu diner sí o sí, apostant durant més dies i més diners.

    Va arribar el moment en el que devia diners a moltes persones i no podia demanar als seus pares perquè els arruïnaria, va vendre totes les seues coses, inclús algunes que no eren seues sinó dels seus familiars. Per robar-lis va tindre moltes bronques familiars i molts li van deixar de parlar fins que sols el seu germà li dirigia la paraula, trist va beure alcohol i preferia estar borratxo abans d’escoltar les discussions constants.

    Finalment, el seu germà es va cansar de defendre’l i va discutir amb Carles, aquest últim es va enfadar tant que li va donar una torta a l’altre jove; deixant-ho al sòl amb sang en el nas. Al vore en quin punt estava el seu fill van tirar-ho de casa. Ara han passat sis anys d’això i Carles viu al carrer, assoles i sense ningun familiar.

  12. Raquel Hamler

    Sobre aquesta entrada pense que no hauria d’existir la Aporofòbia, no perquè pense que no hauria d’existir com paraula, si no perquè no l’hauria de patir ningú, ja que la persona que lis done fàstic les persones pobres, podrien acabant ser-les i nos lis agradaria que les persones li rebutja-ren per ser-ho

    Per exemple l’home que està dormint actualment al costat del nostre institut, que com tots ha viscut feliç, a tingut una família, i a tingut una casa,no sabem el que li haurà passat abans d’estar dormint en el carrer, pot ser rebutjarà a la seua família per alguna addicció o la seua família el rebutjarà per la seua addicció, o inclòs que es dedicarà molt d’estona i es gastarà tots els seus estalvis en les cases de joc,siga com siga està en el carrer, i pot ser que tinga filles o fills, per això existixen els albergues on poden anar les persones sense casa, i li ajuden a millorar i recuperar les seues vides.

  13. Angel

    L’home que dorm en un matalàs podries ser tu, no hi sabem com ha pogut aquest home arribar a la seua situació actual, pots pensar qualsevol cosa sobre ell però primer deixam contar-te la seua historia.

    El seu nom es Joan, te 56 anys i treballava en el Mercadona, va permaneixer ahi 28 anys però el varen despedir fa 3 anys, es va apuntar al paro i va poder mantindre la seua casa durant 2 anys gracies a això però per molt que intentara trobar un altre treball no hi trobava, al final va perdre tot el que hi tenia.

    Actualment porta 1 any al carrer i la sua situació no millora, de fet cada vegada te la autoestima més baixa, l’hi vaig recomanar que anara a l’ONG Sant Joan de Déu fa dues setmanes i encara que no es molt de temps ja esta content i millorant.

    Aquesta es la historia de Joan l’home sense lloc on viure que dormia en un matalàs.

  14. Dani Bon i Joan Smith

    Primer anem a donar la nostra opinió sobre aquest tema; aquestes persones no es deurien de discriminar perquè també son i han sigut persones amb una vida social, treball, etc. Pensem que tindríem que donar mes ajuda a aquests individus, per sort n’hi han ONG o associacions que si la donen.

    Hui en dia trobem mes gent al carrer, els motius d’aquests successos son: Caure en l’alcoholisme per culpa de divorcis, drogues donades per els seus amics. També aspectes socials i econòmics.

    En les associacions que em parlat abans normalment li donen a aquestes persones: roba, aliments, un lloc on viure i si necessiten fer tallers per a eixir de les drogues o de l’alcoholisme les envien a centres de desintoxicació.

    A nosaltres ens va sorprendre vore a la gent com discriminava o insultava a aquestes persones; no son conscients de que aquestes també han tingut i tenen famílies i vida com nosaltres.

    L’home que viu al carrer pensem que ha aplegat a aquest extrem de tindre que dormir al carrer a d’haver sigut per les drogaddiccions, l’alcohol i problemes socials. Abans aquest aquest home creiem que va ser una persona interessant, amb estudis, treball i família. Ha acabat així per les mateixes causes que molta altra gent.

  15. isaac newton alba la xulita

    Hola, la meua historia no es molt diferent a les altres, tot va a començar per la meua dependencia al alcohol, sempre quan tomava feia cosses que no deia fer, i sempre l´arruinava tot , treballava en una empresa de bricolatge, era el subcap de l´empresa , es a dir, ho controlava quasi tot, desde les ventes fins els ingressos.

    La meua vida era molt bona , tenia un bon cotxe , una bonica casa, i una familia perfecta, pero tot va anar cap a baix quan pensaba que el alcohol podria solucionar els meus problemes, de vegades tenia problemes amb l´empresa, això m´agoviaba i el alcohol era la meua «solució».

    Vaig perdre tot el que deia que amava, malgastava tot el meus diners en alcohol, gastaba tant que fins i tot , avegades li furtava a la meua empresa diners per comprar aquesta horrible adicció, vaig endeudar la meua casa, la meua dona es farta de mi i es va marxar , em van descobrir en el meu treball, i clarament, em van despedir, i vaig tindre que viure al carrer rodejat de basura i dormint amb cartó.

    Però gracies a Déu,vaig trobar l´ajuda perfecta en Sant Joan De Déu i poc a poc estic desintoxicantme.

  16. Rebeca Maconchy

    Aquest home abans tenia una vida plena i un bon treball, però desgraciadament no tenia fills ni família al seu costat. El tiraren del treball perquè era major; tenia moltes baixes al treball, ja que tenia problemes de cama, l’empresa de cotxes en la qual treballava buscava persones “més efectives” i joves. No va aconseguir trobar una altra feina per guanyar diners i li van llevar l’atur i més tard la casa. Com la majoria de persones que es queden al carrer, l’home ha travessat altres problemes ja estant al carrer (violència, indiferència per part d’altres que no estan a la mateixa situació, etc). Ara està vagant pels carrers demanant menjar, rebuscant en els contenidors en busca de roba i més aliment i intentant trobar amb rigor un lloc on poder dormir aquesta nit.

    La situació d’aquestes persones és desesperant; involucra problemes tan visibles i quotidians que podria passar-li a qualsevol altre.

  17. isac newton alba la xula

    Hola, la meua historia no es molt diferent a les altres, tot va a escomençar per la meua dependencia al alcohol, sempre quan tomava feia cosses que no deia fer, i sempre l´arruinava tot , treballava en una empresa de bricolatge, era el subcap de l´empresa , es a dir, ho controlava quasi tot, desde les ventes fins els ingressos.

    La meua vida era molt bona , tenia un bon cotxe , una bonica casa, i una familia perfecta, pero tot va anar cap a baix quan pensaba que el alcohol podria solucionar els meus problemes, de vegades tenia problemes amb l´empresa, això m´agoviaba i el alcohol era la meua «solució».

    Vaig perdre tot el que deia que amava, malgastava tot el meus diners en alcohol, gastaba tant que fins i tot , avegades li furtava a la meua empresa diners per comprar aquesta horrible adicció, vaig endeudar la meua casa, la meua dona es farta de mi i es va marxar , em van descobrir en el meu treball, i clarament, em van despedir, i vaig tindre que viure al carrer rodejat de basura i dormint amb cartó.

    Però gracies a Déu,vaig trobar l´ajuda perfecta en Sant Joan De Déu i poc a poc estic desintoxicantme.

  18. Amanda

    Aquesta persona és Jaume, ell és molt simpàtic i sociable, també tenia molts amics i coneguts; mai estava assoles. Ell tenia una «vida perfecta», amb un treball com gerent al banc, sense novia i sense fills. Sortia molt amb els amics, normalment els dijous per la nit i alguns dissabtes.

    Un dia dels tants que treballava, estava molt emocionat perquè eixa nit sortiria a vore als seus amics. Quan estava amb tota la colla, un xic alt i de ulls clars, d’uns 20 anys, lis va oferir uns «polsets màgics» i van provar-los. A partir de aquella nit, Jaume tenia la sensació de que els necessitava a totes hores per això va anar més seguit a vore a aquell jove a comprar-li molts més, creant així una nova addicció.

    Això va afectar-li a la seua vida i, sobretot, al seu treball. Li van tirar del treball i va acabar al carrer.

  19. Guillem i Héctor

    Hola, el meu nom és Pep, tinc 43 anys,i estic divorciat de la meva dona. Tinc dos filles, però elles no volen saber res de mi.

    Vos vaig a contar la meva història, de com vaig arribar a aquest punt.
    Fa un any aproximadament, treballava de advocat. Un dia hem trobava en judici,
    que tenia que defendre a un drogoaddicte que havia traficat. Per a assajar el següent judici vaig anar a s’ha casa. Al entrar hem vaig trobar tot tipus de drogues, i hem va
    oferir una ratlla de cocaïna, jo vaig dir que no, però va insistir, i al final hem va convéncer.

    Des de eixe dia, hem vaig engantxar, després vaig començar als jocs de apostes.
    Vaig perdre molts diners.

    La meva dona hem va deixar perquè quan necessitava diners per al joc o per a la droga, hem tornava boig, hem varen tirar, perquè anava drogat al treball. La meva dona hem va tirar de casa i no tenia on anar, perquè la meva família no volia problemes amb mi.

    Ara mateix estic vivint al carrer per culpa de les drogues i per culpa del joc, estic sol, i vos aconselle no ficarse en les drogues.

  20. ainara

    La meua opinió es que no s’hi deuria de tindre aporofòbia, perquè la gent no te raons per a desconfiar de algú al que no coneixen i que no saben ni les seues circumstancies ni per el que han passat i no tenen perquè menysprear-los; Però al meu paréixer jo pense que si algú s’ha quedat sense vivenda generalment es perquè a tingut la majoria de la culpa.

    Jo soc un home que treballava en una carnisseria de repartidor i tenia un sou de 1500 euros,em tenien explotat,treballava 10-12 hores al dia i per el mateix sou,de vegades em plantejava si deixar el treball,però no ho podia fer perquè era molt major i de segur que no trobaria altre treball; jo era el que portava els diners a casa i no podia deixar a la meua dona i a les meus dues filles sense res.
    Però el meu cap va acomiadar-nos a mi i a mes treballadors perquè no hi havia treball per a tots i no li eixia rendible. Així que em vaig quedar sense res i no trobava treball, ens van llevar la casa i la meua dona em va abandonar i se’n va anar amb les meus filles; ara visc en el carrer i menge del que em donen i del que trobe, no tinc on dormir,dorm en uns matalassos bruts i passe molt de fred i vull buscar ajuda per a poder eixir cap en davant.

  21. Rebeca Maconchy

    Aquest home abans tenia una vida plena i un bon treball, però desgraciadament no tenia fills ni família al seu costat. El tiraren del treball perquè era major; tenia moltes baixes al treball, ja que tenia problemes de cama, l’empresa de cotxes en la qual treballava buscava persones “més efectives” i joves. No va aconseguir trobar una altra feina per guanyar diners i li van llevar l’atur i més tard la casa. Com la majoria de persones que es queden al carrer, l’home ha travessat altres problemes ja estant al carrer (violència, indiferència per part d’altres que no estan a la mateixa situació, etc). Ara està vagant pels carrers demanant menjar, rebuscant en els contenidors en busca de roba i més aliment i buscant amb rigor un lloc on poder dormir aquesta nit.

    La situació d’aquestes persones és desesperant; involucra problemes tan visibles i quotidians que podria passar-li a qualsevol altre.

  22. Anònim

    La meua opinió es que no s’hi deuria de tindre aporofòbia, perquè la gent no te raons per a desconfiar de algú al que no coneixen i que no saben ni les seues circumstancies ni per el que han passat i no tenen perquè menysprear-los; Però al meu paréixer jo pense que si algú s’ha quedat sense vivenda generalment es perquè a tingut la majoria de la culpa.

    Jo soc un home que treballava en una carnisseria de repartidor i tenia un sou de 1500 euros,em tenien explotat,treballava 10-12 hores al dia i per el mateix sou,de vegades em plantejava si deixar el treball,però no ho podia fer perquè era molt major i de segur que no trobaria altre treball; jo era el que portava els diners a casa i no podia deixar a la meua dona i a les meus dues filles sense res.
    Però el meu cap va acomiadar-nos a mi i a mes treballadors perquè no hi havia treball per a tots i no li eixia rendible. Així que em vaig quedar sense res i no trobava treball, ens van llevar la casa i la meua dona em va abandonar i se’n va anar amb les meus filles; ara visc en el carrer i menge del que em donen i del que trobe, no tinc on dormir,dorm en uns matalassos bruts i passe molt de fred i vull buscar ajuda per a poder eixir cap en davant.

  23. miguel jabaloyas

    Aquest home, es deia, Fred i abans de la ocurrència; que hi ha passat, però, en la seua època, ell vivia en una mansió i treballava en una pizzeria.

    Després també tenia la seua família format per una esposa i 2 filles, però, els seus amics estaven enganxades amb drogues i ells vivien en el carrer de la reina en Malva-rosa.

    La historia començava, de manera que, Fred el pare de família era tan rateta que els impostos de hipoteca, agua, electricitat,… la mare que treballava de netejadora i tot el tenia que encarregar ella.

    Fred quedava amb els seus amics, que es deien, Àngel, Bill, i Franc. Que cada vegada el fumen unes cigarrets i muntaven festes en unes cases abandonades per la horta, per tant Fred tardava en arribar al seu treball el qual el demanaven una carta, de que si tardava tots els dies finalment el despedira.

    Finalment Fred avisaria al grup de que es controle, però, ells el diuen que tenia que relaxar tomant unes cu-bates en un restaurant i Fred segueix el consell, el qual anaven i es borrachaven en la pizzeria que treballava, i es va quedar en la ruïna Fred perden tot el que tenia i vivint amb ells.

  24. Carlos

    (per a acabar)Hui vaig a contar la meua historia quan jo no vivia en el carrer, primer em dic Víctor jo vivia en Morella, amb la meua família: jo, la meua dona, i dos filles de 15 i 16 anys, la meua dona es diu Pilar i les meues filles es diuen Clàudia i Violeta, treballava de netejador en un hotel i els meus companys me molestaven quan estava treballant diguen-me coses roïnes sobre la meua dona, les meues filles tots els dies. Un dia al acabar de treballar a la nit els meus companys, quan estava arreplegant les meues coses per ha anar a casa amb la meua família, dos companys m’agafaren els braços i un què estava davant meua em va donar una punyada en l’estomac quatre vegades seguides fins que un guarda els va cridar l’atenció i els tres a escoltar-ho varen fugir el més ràpid possible quan va passar això em vaig sentir fatal tan fatal que vaig comprar una botella d’alcohol per a sentir-me millor, i desprès vaig a començar a tindre una

  25. luna

    La persona que dorm en el carrer podries ser tu, no hi sabem com ha pogut aquesta persona arribar a la seua situació actual.

    El seu nom es Omar, té 36 anys i va vindre en patera fins a España als 26 anys. Per sort una familia el va acollir en sa casa amablement, però als 5 anys de estar vivint ahí aquella familia es va anar destruint, perquè la mare es va morir,els fills es varen anar i a soles quedava el pare que als 3 mesos d´aquelles pèrdides es va suicidar.

    Actualment portava 5 anys al carrer i la seua situació no millorava, de fet cada vegada tenia la autoestima més baixa. Li varen recomanar que anara a l’ONG Sant Joan de Déu fa 3 mesos i encara que no es molt de temps ja esta content i millorant.

    Aquesta es la historia de Omar que vivia al carrer.

  26. Rebeca Wieck

    Vam tindre una xarla on ens explicaven la vivència de viure en el carrer. Va eixir un home a explicar la seua propia experiència. Ella va dir que va perdre la seua familia, la va mentir, va fugir de la seua casa sense dir als seus pares que s’havia anat. La seua mare estava malalta i ell la cuidava. Com que no tenia germans ni germanes, considerava a la seua cosina com una germana i els dos varen cuidar de la mare d’ell. En la seua adolescència, ell s’anava amb els seus amics i amigues a discoteques i prenia drogues i begudes alcohòliques. Ell no s’adonava del error que estava fent i del dany que causava als seus pares, ja que ells no sabien res del seu propi fill. A més, ell va tindre un bon pis que després va vendre’l. Al final, va viure en el carrer i més d’una vegada ha dormit en bancs sense tindre por a dormir en la foscor. Ell tenia un treball que el va perdre, i tenia una familia, parella i filla, amb la que no es parlava. Ell ens va dir que hui dia s’alegra d’haver deixat aquella vida, de no pendre drogues ni begudes alcohòliques i d’haver recuperat a la seua familia encara que va costar molt.

  27. Eva Mahler

    Jo pense que la pobresa és una gran tragèdia. Algunes de aquelles persones pobres estén al carrer, i moltes vegades ni tan sols és la seua culpa. Pot ser que aquella persona no tenia els diners necessaris per ha mantindre’s, perquè no tenia treball o li pagaven poc per a ell, ella o inclòs la família sencera, i li van llevar la casa. També pot ser que aquella persona pateix d’una malaltia com l’alcoholisme o les drogues, en aquest cas, tindria d’acudir a algú especialista o que vaja a l’ONG Sant Joan de Déu.

    Sincerament, la aporofòbia em pareix de molt mal gust, eixes persones pateixen molt, es senten malament, pensen que ho han perdut tot i no obstant això hi han persones que els fan mals comentaris, que es burlen d’ells i que inclús els fan mal, els apeguen, els maltracten i inclús van arribar a matar a una persona tal sols perquè li feia fàstic.

    La vida de l’home del carrer:
    Ell era un home, com un qualsevol, treballador i amb una parella. Ells vivien prop de la Malvarrosa en un quart pis. Aquella relació anava molt bé, inclús es van casar. Temps després, ell es va cansar de la rutina i va a tindre menys temps per a ella, va a començar a anar molt de festa i, poc a poc, va patir d’una malaltia molt grave, l’alcoholisme.

    Van passar els mesos i la seus dona es va divorciar d’ell. Aquest home, disgustat, va a anar a tomar alcohol més seguidament, fins que no va a tindre diners mes que per a l’alcohol. Això va causar que li llevaren la casa i es quede al carrer.

  28. Daiana Stozzi

    La veritat es que es una cosa que poca gent és plantegen els seus sentiments amb aquestes persones que no deixen de ser essers humans que han patit molt i perdut també moltes coses. Algunes persones fan com que no existeixen, encara que crec que això es millor que fer coses que poden llastimar tant sentimentalment com físicament, ja que des de el meu punt de vista el llastimes menys.

    La veritat em pareix molt bé que la gent faça coses pera que les altres persones ajuden i ser solidaris com «magic line» o coses com así i que les persones participen es lo millor ja que desmostra que som solidaris i ademes tenen un suport mental i també uno per si ha tenido alguna adicció.

  29. Rania Wieck

    La gent que viu hui en dia al carrer ho passa realment mal perquè tenen molt de por, perquè la gent les diuen cosses, lis maltracten i tracten mal per el fet de viure en el carrer per no tindre diners o un sostre on viure.

    Al costat de l’institut fa una setmana hi havia un home anomenat Raül, ell dormia en matalàs amb un poc de menjar. Aquest home es alcohòlic fa anys, ell comença a comprar molt de alcohol i es va donar conte de que si ell no bevia alcohol no podia viure. Va perdre als seus amics, la seua família i a la seua dona, res de la seua família volia parlar amb ell perquè a ell a soles li importava el alcohol i tots els diners que tenia amb ells comprava el alcohol.

  30. Elisa Carreño

    El que jo pense es que aquell home era un banquer amb molts diners que va caure en les drogues i la seua família el va tirar de casa perquè era un decepció i ell va arribara un punt que va començar ha consumir totes les drogues possibles. Quan ell es va donar compte de el què passava era molt tard i va acabar en el carrer.

    En la meua opinió persones com ell haurien de ser ajudades per ONG’s i anar a llocs on els desintocsiquen i els ajuden a tindre un vida nova com la que tenia abans o una millor.

  31. Salvador

    Es sabut que existeixen 3 factors principals pels quals es produeix la aporofobia. El primer son prejuicis per falta de contacte amb la persona. El segon es causat por un baix ideològic producit per idees de dreta. El tercer factor és per dissonància cognitiva.

    Coneixent això és inaudit que les persones tenint aqueixes idees psicopatas i no siguen detengudes per que la aporofobia deuria ser presa com alguna cosa com l’homofobia.

    Fora del meu institut hi ha una persona vivint al carrer, la seua vida en aquest moment ha de ser miserable i empatizo amb el, tant de bo que abans haja sigut feliç amb una casa i sense drogues. no vull especular.

  32. Aroa

    Vaig a comentar aquesta entrada que tracta sobre la gent pobre i amb addiccions que viu en el carrer. Eixa situació en la que ells s’encontren es per diferents circumstàncies, una d’elles és el de les drogues. La seua vida en el carrer és molt dura, perquè solen rebre insults i a vegades agressions. Hi ha que posar-se en la seua situació perquè per a ells és molt dur viure sense un sostre, un llit i molt poc menjar.

    Al costat de l’institut hi havia un home que dormia en terra i que a soles tenia un matalàs i una manta. Ell abans de que li passara el que li ha passat havia estudiat en la universitat i tenia una dona i tres fills. Van tindre un accident i per desgracia un dels tres fills va morir, a causa d’això ell va agafar una depressió i és va culpar per la seua mort, aleshores és va començar a drogar, amb alcohol i amb més drogues i per acabar se’n va anar de casa per a no perjudicar a la seua familia.

  33. Raquel

    Correcció de Raquel Hamler

    Sobre aquesta entrada pense que no hauria d’existir l’Aporofòbia, no que no hauria d’existir com a paraula, sinó que no l’hauria de patir ningú, ja que la persona a qui li done fàstic la gent pobra, podria acabar sent-ho ella mateixa, i no li agradaria que els altres el rebutjaren per ser-ho.
    Per exemple, l’home que està dormint actualment al costat del nostre institut ha viscut feliç com tots nosaltres, i ha tingut una família i una casa. No sabem el que li deu haver passat abans d’estar dormint al carrer: potser va abandonar la seua família per alguna addicció o aquesta el va rebutjar pel mateix motiu, o inclús potser que es dedicara molta estona a jugar i es gastara tots els seus estalvis en les cases de joc. Siga com siga, està al carrer, i potser tinga filles o fills; per això existixen els albergs on poden anar les persones sense casa, i on els ajuden a millorar i a recuperar les seues vides.

  34. Àngel

    Correció d’Àngel
    L’home que dorm en un matalàs podries ser tu. No sabem com ha pogut aquest home arribar a la seua situació actual; pots pensar qualsevol cosa sobre ell, però primer deixa’m contar-te la seua història.
    El seu nom és Joan, té 56 anys i treballava en el Mercadona. Va romandre allí 28 anys però el varen acomiadar fa 3 anys. Es va apuntar a l’atur i va poder mantindre la seua casa durant 2 anys gràcies a això; però per molt que intentara buscar un altre treball no el trobava. Al final va perdre tot el que tenia.
    Actualment porta 1 any al carrer i la seua situació no millora; de fet, cada vegada té l’autoestima més baixa. Li vaig recomanar que anara a l’ONG Sant Joan de Déu fa dues setmanes i, encara que no és molt de temps, ja està content i millorant.
    Aquesta és la historia de Joan, l’home sense lloc on viure que dormia en un matalàs.

  35. Ainara

    Correcció d’Ainara

    La meua opinió és que no s’hauria de tindre aporofòbia, perquè la gent no té raons per a desconfiar d’algú a qui no coneixen i no saben ni les seues circumstàncies ni per el que han passat, i no tenen perquè menysprear-los. Però al meu paréixer si algú s’ha quedat sense habitatge generalment és perquè ha tingut la majoria de la culpa. Perquè entengueu el que vull dir, em posaré en la pell d’una persona que viu al carrer:

    «Jo sóc un home que treballava en una carnisseria de repartidor i tenia un sou de 1500 euros, em tenien explotat, treballava 10-12 hores al dia i pel mateix sou, de vegades em plantejava si deixar el treball, però no ho podia fer perquè era molt major i de segur que no trobaria un altre treball; jo era el que portava els diners a casa i no podia deixar la meua dona i les meus dues filles sense res.

    Però el meu cap va acomiadar-nos a mi i a més treballadors perquè no hi havia treball per a tots i no li eixia rendible. Així que em vaig quedar sense res i no trobava treball. Ens van llevar la casa i la meua dona em va abandonar i se’n va anar amb les meus filles. Ara visc al carrer i menge del que em donen i del que trobe. No tinc on dormir, dorm en uns matalassos bruts i passe molt de fred i vull buscar ajuda per a poder eixir cap avant.»

  36. 3r C

    Correcció de Rania Wieck
    La gent que viu hui en dia al carrer ho passa realment malament perquè tenen molta por, perquè la gent els diu coses, els maltracten per no tindre diners o un sostre on viure.
    Al costat de l’institut, fa una setmana hi havia un home anomenat Raül, que dormia en un matalàs amb un poc de menjar. Aquest home és alcohòlic de fa anys; començà a comprar molt d’alcohol i es va adonar que si no bevia alcohol no podia viure. Va perdre els amics, la família i la dona. Ningú de la seua família volia parlar amb ell perquè sols li importava l’alcohol, i tots els diners que tenia els invertia en alcohol.

  37. Nacho Beach

    Hola, m’anomene Paco i el meu cognom es Beach.

    Visc en la calle des de els 15 anys, per que vaig eixir amb una xiqueta que era cocaïnòmana i també era addicta al cristall (droga), un dia quan estàvem en la seua casa hem va a dar a probar, dorm en el McDonald’s de la Malva-rosa de València, em menge les sobres del fem.

    Dorm amb la meua novia tots els dies, de vegades preguem el menjar a les xiques que els donen als cotxes, la droga nos la dona una treballadora del Mc per que el seu marit es camell, no enrecordada del nom però crec que començava per… no tel vaig adir, t’has quedat amb les ganes i el saps.

    La dona s’anomena Hada, te 20 anys i el home te 19, es el meu preferit per que ens fa un descompte del 99%

  38. Yasmina

    Hola sobre el tema de aporofòbia jo pense que es molt fort el que fan eixes persones per als pobres, haurien de tindre vergonya perque les persones que viuen al carrer son essers humans com nosaltres per aixo tenim que tractarles amb respecte. Podem dir que quasi tota la gent que viu al carrer es la seva culpa perque per exemple hi han moltes persones que varen acabar alcoholitzades i acabaren al carrer, per aixó es la seva culpa. Aporofobia vol dir fòbia a la pobresa, que la va possar una dona a una fotografía que es diu Rosa, membre de l’ONG. El que més m’ha sorprengut va ser el que diu el text que més del 60% pateixen agressions en el carrer i clar que la gent que viu al carrer tenen menys esperança de vida que la gent que viu en una casa. En eixe text de aporofòbia ha remarcat molt que la causa de estar en el carrer es l’alcoholisme i jo crec que aixó es veritat. El tema de la caminada que va organitzar Sant Joan de Déu em pareix molt bé perque així ajuden a la gent que viu al carrer. Eixe ha sigut el meu comentari espere que vos agrade, gracies.

  39. Adrián Price

    Parle en nom de tots, al dir que cap persona en l’estat que estiga, té que morir d’una forma tan mala, i no és assoles això, també pense que el que han fet els xics no té res de trellat ni ells, ni cap persona que haja pogut molestar a persones sense casa. Per a començar, no coneguen la situació de la persona a la qual estan molestant, i tampoc tenen dret de fer això.

    A vegades, m’aspante en pensar que li passa a la gent pel cap, no puc creure que la gent es comporte malament amb una persona tan sols per no tindre casa, és a dir, no la conegues, ¿Perquè tens que comportar-te així? No és necessari que li dónes una abraçada, però tampoc és inevitable cremar-la.

    Per acabar, vull dir que tot el món té dret a buscar-se la vida com pot, si una persona no té teulat per a passar la nit, i decideix passar-la dins d’un caixer, hem pareixeria bé, i 4 desarmats, no tenen dret a ficar-se en la seua intimitat.

  40. Juanjo i Ivan

    Aquest home s’anomena Tomàs, actualment molt pobre, viu al carrer i té una família que mantindre. No té suficients diners per a poder menjar, tot el que té l’usa per traure avant a la seua família. Per sort aquest xic es molt optimista i pensa que va a tornar a viure dignament amb els els seus fills i la seua dona.

    Tomàs tenia un negoci de persianes que donava molts ingressos. Un dia, de sobte la tenda va deixar de tindre demanda i el negoci va caure. No va aconseguir salvar-lo.

    Huy en dia Tomàs no te on anar ni manera de mantindre a la seua família, la gent no li ajuda perquè te aporofobia (fòbia a la gent pobre) i li dona por ajudar-li per si gasta els diners en drogues i no en menjar.

    Es va anar a un centre per a tindre ajuda però no va funcionar. Amb el poc diner que tenia el gastava en drogues i alcohol. Sempre s’estava pellejant amb la gent.

    Actualment no es sap res d’aquest home. Amb aquesta història es pot vore que dona igual com vaja la teua vida de bé, que si et passa qualsevol imprevist pots acabar al carrer.

    En conclusió, qualsevol pot acabar com Tomàs i si tens mala sort no hi ha manera d’evitar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s