Autoestima lingüística

El 4 de desembre és el Dia dels drets lingüístics al País Valencià. Els drets de les llengües minoritzades són també drets humans que s’han de garantir; per això, en segon de batxillerat hem participat en el programa CELORoM de la Xarxa Vives i hem elaborat un Decàleg per a parlar valencià i ser feliç. Ací en teniu el resultat:

Unitat didàctica: Autoestima i Espai Lingüístic Personal

Unitat elaborada pel Batxillerat de Ciències per al Programa CELRoM

Exemples d’actituds lingüístiques dels valencianoparlants o de situacions lingüístiques habituals en els parlants de llengües minoritzades

  • Els valencianoparlants parlen en castellà a un interlocutor desconegut.
  • Els valencianoparlants parlen en castellà a gent d’altres ètnies, països, nouvinguts, etc.
  • Els valencianoparlants deixen de parlar en valencià quan algú que parla castellà s’incorpora a una conversa que es mantenia en valencià.
  • Els valencianoparlants parlen en castellà només que hi haja una persona al grup que parle castellà.
  • Els valencianoparlants canvien al castellà al més mínim entrebanc, per exemple quan algú els diu “disculpa, és que no parle valencià, però l’entenc”.
  • En general, s’aplica la Norma de Convergència a la Llengua Dominant, és a dir, abandonar la llengua en el moment en què interactuem amb un parlant de la llengua dominant.
  • La gent s’estranya quan un parlant que viu a una ciutat gran parla valencià i l’identifiquen com a “de poble”.
  • Els valencianoparlants es “cremen” demanant als operadors telefònics que els parlen en valencià.
  • Algunes persones se sorprenen que hi haja valencianoparlants que utilitzen la llengua com a vehicle d’expressió en qualsevol context, i ho expliciten dient “tu parles sempre en valencià?” o “no cal que parles valencià, que no estem en classe”.
  • Les persones nouvingudes que han aprés valencià sovint noten que els interlocutors (valencianoparlants o no) els miren amb una mescla d’incredulitat i estranyesa.
  • Les traduccions de google o d’altres plataformes són molt més dolentes quan tradueixen al valencià o del valencià que quan ho fan al castellà o a altres llengües majoritàries.
  • Hi ha gent que fa molt de temps que ha arribat al País Valencià però que no es llança a parlar en valencià per ‘vergonya’, per les burles…
  • Etc.

Decàleg per a parlar valencià i ser feliç

  1. Pensa en positiu. Espera el millor del teu interlocutor i no dones per fet que no t’entendrà o que les seues expectatives són que li parles en castellà. Potser està volent traure’s el C1 i li ve de perles practicar amb tu.
  2. No canvies al castellà al primer senyal de no comprensió; hi ha molts motius que poden portar el teu interlocutor a preguntar Què? Respon més lentament, amb més claredat, ajudant-se de gestos, si cal… i tot anirà bé.
  3. Sigues creatiu/va i canvia els teus hàbits lingüístics. Les actituds lingüístiques responen a hàbits que s’adquireixen sense pensar-hi. Una d’aquestes conductes habituals és seguir la Norma de Convergència a la Llengua Dominant, és a dir, abandonar el valencià en el moment en què interactuem amb un parlant castellanoparlant. El que “s’ha fet sempre” no és necessàriament el millor.
  4. El color de pell o l’ètnia no fa la llengua. No dones per fet que un interlocutor racialitzat no t’entendrà o no sabrà parlar en valencià. I si és que no en sap, quina millor acollida que oferir-li l’oportunitat d’aprendre la nostra llengua.
  5. Convertix-te en un referent lingüístic. Si la gent et veu parlar en valencià, i observa que aquest fet no suposa cap conflicte sinó tot el contrari, esdevindràs un model que possibilitarà canviar l’actitud lingüística d’altres parlants. Sigues un model per a altres!
  6. Ix de l’armari lingüístic. Imagina que tu estàs a l’armari i no parles en valencià per si el teu interlocutor s’ofén. Imagina que el teu interlocutor fa el mateix per por d’ofendre’t a tu. Quin és el resultat? Que tot el món està a l’armari i la llengua no se sent. Per l’orgull lingüístic, eixim de l’armari!!
  7. Parlar valencià no és patrimoni exclusiu de la gent de poble, encara que als pobles es parle més que a les ciutats. Quasi totes les llengües minoritzades arrosseguen prejudicis, i en la història de la nostra, parlar valencià s’associava a ser de poble i a incultura. No et guies per estereotips i, sigues de ciutat o de poble, usa la llengua.
  8. Ignora els haters. Hi ha gent que no practica més esport que donar-li a la tecla per criticar. No t’afages com un atac personal si et critiquen per escriure en valencià. Continua utilitzant la nostra llengua en les teues xarxes socials i no patisques, que amb els traductors online tot el món entén.
  9. Trau la llengua. Aquest eslògan es va utilitzar per a promoure l’ús de la llengua; però “traure la llengua” també vol dir burlar-se d’algú. Quan els valencianoparlants traiem la llengua, no estem faltant al respecte a ningú. Que no t’enganyen: parlar en valencià a un desconegut no és de mala educació, sinó tot el contrari.
  10. Sigues un influencer en valencià. És molt important promoure l’ús del  valencià a les xarxes socials i, de fet, cada vegada hi ha més persones que creen contingut a la xarxa de qualsevol tema en valencià. Pensa que hi ha 10 milions potencials de catalanoparlants i molts altres que l’estan aprenent.

Descarrega’t el decàleg en PDF

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s