El que fem bé!
Acta de les reunions de mediació (15 i 22 de maig de 2019)
Comencem la reunió amb la formadora Flor Hoyos, recapitulant el que hem treballat fins ara i preparant-nos per a tancar el curs amb les dues sessions que ens queden amb l’alumnat.
Després, fem una roda d’intervencions, en la qual destaquem: la importància de les dinàmiques que testen la cohesió grupal; la piràmide –amb els elements que conformen l’abordatge del conflicte: el context educatiu, els recursos i habilitats personals, les intervencions TARC i l’autoritat–; el perill de delegar en l’alumnat poc expert la solució als problemes dels seus companys/es; la importància de saber fer preguntes durant la mediació; la potència de les intervencions educatives que fem –tan importants com les mediacions–; la prioritat del treball de tutoria i la formació del professorat tutor –en especial, la millora del lligam entre tutories, equip de mediació i Observatori de la Convivència–, etc.
Dinàmica: 3 coses que fem bé!
En acabar, comencem amb una dinàmica que consisteix a anotar en post-its tres coses que fem bé, al marge de les 12 típiques. Les apeguem a la paret i les agrupem per temes. Formem grups, i cadascun s’emporta els post-its per a pensar propostes que ajuden el nostre alumnat a practicar i dominar aquestes habilitats. Bàsicament, agrupen les idees al voltant de tres temes: preguntar, pensar solucions creatives als conflictes i escoltar activament.
Preguntar
En la posada en comú, repassem els tipus de preguntes:
Preguntes exploradores:
- Preguntes tancades. Busquen concretar i/o verificar: Aleshores, ens veiem el proper dimarts?
- Preguntes obertes. Inciten a expressar-se, a crear diàleg, a obtenir informació genèrica…: Què va passar després?
- Preguntes aclaridores. Busquen aclarir dubtes, aprofundir i/o centrar: Com us heu organitzat fins ara?
Preguntes transformadores:
- Preguntes espill: Què faig amb la meua filla? Què fem amb la teua filla?
- Preguntes circulars. Els verbs bàsic són: Pensar/sentir/fer/dir. Exemples: Què penses que ella pensaria si…?, què penses que ella sentiria si…? què penses que ella faria si…? què penses que ella diria si…?
- Preguntes hipotètiques: Què creus que passaria si parlares amb…?
- Preguntes reflexives (busquen aprofundir i/o centrar): Què seria el pitjor que podria passar?
Hi ha una pregunta especial que es diu pregunta del miracle, que consisteix a imaginar que ha ocorregut un miracle i el nostre problema ha desaparegut: Algú et dona un xarop que, quan te’l prens, ha resolt el teu problema: com sabràs, demà quan t’alces, que està curat/da?
Proposar solucions
Per a ajudar a proposar solucions al conflicte, ens valem de preguntes reflexives i hipotètiques. També hi ha dinàmiques que ens ajuden a analitzar les millors propostes: avantatges i desavantatges; zones mortes o desconegudes; jocs per a generar alternatives, etc. L’experta en mediació Marinés Suares proposa també, a més de la pregunta del miracle, la pluja d’idees i l’equip reflexiu, que consisteix a fer veure mitjançant un diàleg entre els mediadors, que les parts en conflicte estan trobant la solució: Ells ja estan plantejant solucions molt encertades al conflicte.
Per a l’experta en mediació Marinés Suares, el 75% d’una mediació són preguntes, i el 25%, afirmacions. Les afirmacions informen i ancoren (a través del parafraseig, del resum…) i les reformulacions ajuden a transformar la situació.
L’escolta activa
Pel que fa a les tècniques d’escolta activa, en destaquem l’objectiu, que és crear un clima de confiança perquè les parts se senten escoltades mitjançant, per exemple, la comunicació no verbal, les preguntes aclaridores, el resum, el parafraseig (repetició del missatge), el reflex (és com el parafraseig però dels sentiments, etc. Altres dinàmiques per a treballar-la, que ens proposa Flor, són les següents:
- Trios. Pràctica d’escolta activa entre dues persones i un observador/a.
- Propostes. Es planteja una qüestió, per exemple, “tenim 300 euros per a gastar en l’equip de mediació”, i es van fent propostes; però no podem fer la nostra sense abans parafrasejar l’anterior.
- Dinàmiques del teatre de l’oprimit, com ara representar un conflicte i canviar els papers o fer entrar altres persones de fora del grup que havia imaginat la situació; interrogar un dels participants, etc.
- Descriu què veus davant de tu? Fem aquesta simple qüestió i observem com cadascú té accés a una part de la realitat. En són variants d’aquesta, les imatges on cadascú veu una cosa (ex. la jove i la vella)
- Història i curt Un tazón de caldo (https://vimeo.com/28798645)
- Història de l’elefant on 6 savis cecs han de descriure un elefant sense saber què és prèviament i només a partir del tacte.
- La corba. Mostrem un full amb una línia curvilínia dibuixada i cadascú ha de completar-la.
Flor ens recomana el llibre de M. Carme Boqué. Construir la paz. Transformar los conflictos en oportunidades. 2009. CAM, que podem trobar online: http://educagenero.org/Recursos/Construir_la_Paz-Carmen_Boque.pdf
Els punys no parlen 