El poliamor (Stop Diverfòbia 8)

La darrera reunió l’hem dedicada al poliamor i a la confiança en les relacions. Tania, de primer de Batxillerat, ens ha explicat el que per a ella és una relació poliamorosa, i ens ha recomanat que escoltem Noemí Casquet, periodista que ha reflexionat sobre aquest model relacional i que també té un llibre: Mala mujer: la revolución que te hará libre.

En el debat que es va obrir, vàrem parlar de la gelosia i de la necessitat de confiança, no només en una relació poliamorosa sinó en qualsevol vincle. En general, a les persones –en especial a les dones– ens costa ser assertives i manifestar els nostres desitjos en les relacions, per por de ferir la parella i per falta d’empoderament. I també sol passar que sentim com un atac personal que ens diguen que no a determinades proposicions –en especial els homes. El sexisme fa que el control de la parella es veja com a normal i que la gelosia siga un ingredient habitual en la parella. Si a aquests sentiments afegim un model amorós fusional on mantenir un espai personal propi, al marge de la parella, no està massa ben vist, ja tenim el conflicte servit.

Amb aquest interessant debat, que va eixir de la sala d’actes i va continuar pels corredors i les classes, ens acomiadem fins al curs que ve.

Us deixem ací amb el vídeo “Poliamor con Noemí Casquet”. Que tingueu un final de curs divers i feminista!

3 comments

  1. Sheila Butler 1Bach H

    Comentaré aquesta entrada perquè em crida l’atenció el tema tractat. Jo vaig estar en aquesta assemblea i la veritat és que no tenia molta informació sobre les relacions “poli amoroses” i estar allí em va resoldre alguns dels meus dubtes, però no tots.

    Sincerament a mesura que anava escoltant sobre les experiències d’aquestes relacions, admirava més a les persones que són capaços de portar-les a cap perquè no han de ser gens fàcil. Des del meu punt de vista, quan tu estàs enamorat d’una persona sols tens ulls per a ell o per a ella i no vols que ningú més estiga amb eixa persona, però per què no podem ampliar la nostra ment amb propostes diferents? Si funcionen i et fan gaudir la vida en tots els seus àmbits, capdavall.

    Un dels aspectes més difícils a tractar en aquestes relacions és la gelosia, la qual està present en qualsevol classe de relació, i simplement es tracta d’una falta de confiança molt gran. Com més confiança tens en tu mateix, menys gelosia sentiràs. La confiança és altre dels aspectes importants, posat que si no tens confiança amb la persona amb la qual tens una relació, siga del tipus que siga, mai podrà funcionar. Ambdós sentiments són els que hauríem de treballar perquè qualsevol vincle afectiu puga desenvolupar-se de la millor i més sana manera possible.

    És un moment perfecte en la nostra societat perquè encara que semble que no, la gent cada vegada té més llibertat de pensament i és més oberta a tot, i han d’haver més possibilitats en les relacions, hem de gaudir de la vida fent el que vulga’m sempre que això no ens perjudique o perjudique altra persona. Si aquestes relacions es poden portar, per què no fer-ho?

  2. LUCÍA STONE

    El poliamor és un tema molt delicat del qual es parla molt. Molta gent es troba desconcentrada amb aquest tema, ja que no arriben a entendre la situació de ser capaç d’amar a dues o més persones a la vegada. L’altre dia vaig estar present a una xarrada que es fa en l’institut (I.E.S ISABEL DE VILLENA) sobre aquest tema. La veritat és que no va estar res mal, ja que vaig ser capaç d’aprendre diverses curiositats sobre aquest.

    Per altra banda he considerat que en aquesta opció d’amor per dir-lo d’alguna manera, la gent que ho veu des de fora pensa que és gent que no es respecte a si mateixa, que es deixa influenciar i que és molt casqui vana. Tots aquests prejudicis es devien llevar, ja que pots no compartir les opinions i pensaments del tema que s’està tractant però sí que es deu respectar.

    L’amor en concret és un tema en el qual qualsevol persona pot comentar i donar la seua opinió perquè és molt subjectiu i abstracte. Cada vegada podem veure que el món es mou més de pressa, en l’àrea digital tenim més informació i aplicacions per conèixer a qualsevol persona. Aquest fet fa que puga’m desconfiar, voler i fins i tot obsessionar-nos per eixa persona en concret.

    Sin embargue, resumint aquest tema “ el poliamor”, les persones que es situen en aquesta relació han de tindre molta confiança en l’altra o les altres persones. Perquè hi ha un error molt comú de pensar que com és una relació en la qual és troben vàries persones no es considera res infidelitat, però òbviament sí que hi ha. Sinó hi ha comunicació, que és la clau perquè una relació vaja bé.

    En conclusió, si hi ha una bona comunicació i molta confiança, una relació d’aquest tipus podrá arribar a tindre un bon futur i ser una relació sana.

  3. Àngela Wolf 1º Batx. C.

    Fins fa pocs anys les relacions de parella han estat dominades per una concepció molt específica sobre el que és l’amor (amor romàntic, de pel·lícula). Aquesta idea o més aviat tòpic, transforma l’amor en alguna cosa que pot ser compartida exclusivament per dues persones (un sol home i una sola dona), les quals tenen un tracte íntim entre si el qual no pot ser compartit amb ningú més. No obstant això, als països occidentals, com Espanya, està normalitzant-se una altra forma d’entendre les relacions amoroses: el poliamor.

    En termes generals, el poliamor és la tendència, preferència o hàbit de relacionar-se amorosament amb més d’una persona alhora i en un context en el qual totes les persones involucrades són conscients d’aquesta situació. El poliamor, per tant, i a diferència de la monogàmia, no té a la parella com a unitat fonamental en la qual les persones intercanvien conductes afectives i íntimes, i això no significa que s’estiguen cometent infidelitats.
    D’altra banda, hi ha moltes maneres de viure el poliamor, i el fet que més de dues persones puguen participar en una relació poliamorosa no fa sinó ampliar el nombre de possibilitats. Noemí casquet, en aquest vídeo, ens explica les diferents relacions poliamoroses que hi ha (poliamor jeràrquic, polifidelitat i anarquia relacional) i els factors que cal tindre en compte a l’hora d'”establir” aquestes.

    En el debat que es va obrir, els temes principals que vàrem tractar va ser el de la gelosia i la necessitat de confiança o comunicació, tant en les relacions poliamoroses com en les monògames.

    Tania, de primer de Batxillerat, ens va explicar des del seu punt de vista i la seua experiència personal el que per a ella és una relació poliamorosa i com ella la viu. Tot el que va dir al llarg de la xarrada em va paréixer coherent i vaig estar d’acord amb ella, això no obstant, quan va parlar de la gelosia i la necessitat o importància de la comunicació en les distintes relacions de parella vaig diferir un poc amb ella i la seua concepció sobre el tema.

    Tania va explicar que en les relacions poliamoroses la comunicació és un factor molt important i determinat perquè la relació funcione o no, pot ser, més important que per a la resta de relacions. En aquest aspecte vaig discrepar amb ella, ja que, personalment, crec que la comunicació és essencial per a qualsevol relació. La comunicació fa possible expressar obertament les emocions, pensaments i idees, la qual cosa permet construir una relació sana i basada en el respecte mutu. D’aquesta manera, és evident que comunicar-se no solament és important per a les relacions poliamoroses, que ho és, ja que com molt bé explica Noemí al vídeo, aquestes es basen en el consens de totes les parts implicades (quan, on, com, amb qui…), sinó que també ho és per a les relacions monògames.

    D’altra banda, un altre dels temes que es va tractar en la xarrada va ser la gelosia, la famosa gelosia. És evident que en les relacions monògames la gelosia és molt habitual, i sembla que cada vegada ho és més. La font de la gelosia no és l’amor, com moltes persones erròniament penses, sinó la por: la por a perdre allò que posseïm, o que creem amb el dret a posseir. La gelosia és, en moltes parelles, la causa per la qual aquestes trenquen o tallen, ja que converteix una relació sana en una cosa tòxica i nociva per a tots els components d’aquesta. No obstant això, mai m’havia parat a pensar que en les relacions poliamoroses podria haver-hi gelosia. Des de la meua clara ignorància, pensava que en aquest tipus de relacions no podria haver-hi gelosia perquè, en principi, poden tindre relacions afectives amb qui vulguen però, clarament, la gelosia es pot donar en qualsevol mena de relacions, ja que aquesta és fruit de l’engany, la desconfiança i la inseguretat.

    Finalment, Noemí va voler recalcar que el poliamor no és poligàmia. El poliamor es distingeix de la poligàmia en el fet que aquest últim, a més de cenyir-se només a casos on s’ha produït matrimoni, consisteix en la unió entre un home i moltes dones o una dona i molts homes. A més, el poliamor sorgeix com un acord purament emocional entre diverses persones, mentre que el segon és un concepte amb base religiosa o cultural.

    La veritat és que aquesta xarrada em va obrir els ulls i em va fer entendre i informar-me sobre el poaliamor. Sincerament, sempre havia vist aquest tipus de relacions com una cosa desestructurada, és a dir, si vols a una persona, com mantindràs relacions afectives o sexuals amb unes altres? Ara entenc que aquestes relacions es basen, igual que les monògames, en el respecte i en la comunicació, i que simplement són una altra concepció de l'”amor” o les “relacions” que se’ns ensenya de xicotets i en les pel·lícules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s