Un tazón de caldo

“Un tazón de caldo” és un curt de Randy Machado realitzat el 2004.

Un Tazón de Caldo from Randy Machado on Vimeo.

Una dona s’asseu a menjar-se un plat de sopa en un bar; però li falta pa i s’alça a agafar-ne un tros. Quan torna a taula, un home negre està menjant-se el seu plat.

Què en penses?

Això és el súmmum, pensa la senyora, però no em deixaré robar! Així que s’asseu al costat de l’home i comença a menjar del plat. El negre somriu i menja amb ella fins que se l’acabem, tot això en silenci. Acabada la sopa, l’home de color s’alça, s’acosta a la barra,  paga el dinar i se’n va. La dona el segueix amb la mirada i busca la seua bossa a la cadira, però veu que no està.

Què en penses?

A punt està de posar-se a crida “lladre!!!”, quan s’adona que a la taula del costat hi ha un plat de sopa i la seua bossa, penjada de la cadira, i descobreix, amb horror, que s’havia equivocat de taula.

Anuncis

6 comments

  1. Lucia Becker 1BACH C

    En primer lloc he de dir que abans de veure el vídeo he llegit el text i m’he rigut perquè m’ha fet gràcia la situació però alhora és cert que m’he adonat que les persones jutgem simplement per l’aspecte o l’origen de les persones.

    En aquesta entrada ix una situació un poc surrealista, ja que crec que qualsevol persona li diu alguna cosa en comptes de posar-se a menjar del mateix plat. Però a la vegada ens mostra com són les nostres ments, jutjadores i mal pensades. He d’afegir que això que passa al vídeo és com per exemple quan observem pel carrer un musulmà o una persona de color i ens canviem de vorera per por que ens roben o siga un terrorista.

    Aquest vídeo ens ensenya com moltes vegades la nostra imaginació va més enllà de la realitat i això fa que persones innocents pateixen diàriament insults, mirades de menyspreu pel carrer o al transport públic i fins i tot agressions que porten a la mort. Les persones racistes com la dona del vídeo són les culpables d’això, però també ho són aquelles que estan davant d’una situació com aquesta i no actuen.

    Per altra banda, tenim les persones que diuen no ser racistes però sempre fan un acudit d’aquest tipus. Potser ho diuen de broma, però poden arribar a ferir els sentiments d’alguna persona i una cosa que a tots no causa riure, sincerament no fa gens de gràcia. A més a més, no hem d’oblidar com el racisme està exposat en moltes pel•lícules i series i clar com evitar això si els més menuts estan rodejats d’actes racistes.

    Els nens petits i nosaltres els joves som el futur i hem d’aprendre d’aquelles situacions que observem en la nostra vida diària, però si sols estem exposats a un món racista, no estarem anant cap al futur si no retrocedirem les nostres ments.

  2. Sandra Roussel

    En aquest vídeo podem veure molts estereotips que les persones imposem més vegades de les que criem, no tan sols cap a la raça negra sinó també a la gitana, musulmana, etc. En aquest cas, és tracten els tòpics que els negres són uns lladrons, pobres, no tenen per a menjar, etc. I us sorprendria la gent que encara pensa així. Dia a dia es publiquen vídeos a les xarxes socials sobre discriminacions de tota gent en diferents parts del món, aquests vídeos no causen altra cosa que sorpresa, ja que penses, “en un món tan globalitzat com és el nostre, encara hi ha aquest tipus de violència?”.
    Encara sort que en el nostre país, gràcies als vídeos publicats que he parlat anteriorment, les lleis estan regulant tot aquest tipus de violència, crec que s’anomena “llei contra l’odi” i sanciona totes aquestes males conductes.
    En veritat no sé d’on bé tots aquests estereotips, o alo millor si, d’ençà que és a fer la colonització d’Àfrica, l’Índia… bàsicament quan els Europeus començaren a descobrir el món, ja eren tractats d’aquesta forma, explota’n, maltracta’n, desprestigant tan sols per què tenen creences diferents?, la pell diferent?.
    Però en veritat m’agradaria saber perquè tractats així, es a dir, que va passar en la ment, era alguna cosa diferent i a les coses diferents no cal tractar-los com animals, són persones igual que nosaltres, crec que això és el que tenien que haveure pensat verdaderament en aquesta època.
    Com veieu parle de fa segles però encara aixi podem veure similituds entre les actituds dels exploradors de fa uns segles amb la de l’actualitat, crec que tenim alguns exploradors entre la nostra societat

  3. Sheila Butler 1Bach H

    Comentaré aquesta entrada perquè em pareix que és una entrada un poc surrealista encara que no dubte que en visió d’altres, és una situació que clarament pot ocórrer.

    El vídeo tracta d’una dona que es troba en un bar i ha demanat un plat de sopa, abans de menjar-se-la es va al bany. Després d’una estona tornà i es troba a un home negre menjant-se el seu plat, sense preguntar se senta al seu costat i comença a menjar ella també. L’home, un poc confús, li somriu i continua menjant. Després l’home se’n va i la xica busca la seua motxilla però no està i es dóna compte de què s’ha equivocat de taula.

    M’agradaria comentar primerament la situació. Des del meu punt de vista no és normal que veges a una altra persona menjant en la teua taula, tinga el color de pell que tinga, i no li digues res, només ho mires mal i comences amb menjar amb ell. L’entrada tracta de mostrar els prejudicis que mantenim tothom pel simple fet que una persona tinga un color diferent del nostre.

    Sincerament el vídeo no m’agrada res però el missatge que intenta transmetre sí. No podem jutjar a una persona a primera vista, siga com siga i tinga l’aparença que tinga. Estem construint una societat basada en els prejudicis i l’aparença, i pot ser no ara, però d’ací a uns anys ens penedirem i voldrem tornar arrere per a solucionar els problemes que ara ens persegueixen, no obstant això, no podrem.

    És més important del que sembla, perquè ja no es tracta només de la moralitat sinó també de l’empatia, de posar-se en el lloc d’eixa persona que jutgem sense conèixer-la i poder imaginar com hàgeu d’estar passant. Necessitem un món basat en l’empatia i en la solidaritat, no en l’aparença i en els prejudicis.

  4. Andrei de Pizan

    En el vídeo es veu a una senyora que està assentada en la cadira d’un bar, quan de sobte veu que li falta pa i s’alça a agafar-ne un tros. Quan arriba a la seua taula veu que un home negre està menjant del seu plat, així que ella fa el mateix i menja del seu plat. Així estan una bona estona fins que l’home negre s’alça paga el dinar i se’n va anar quan la senyora veu que la seua bossa no està. Quan a punt esta de dir-li lladre es dona conta que la seua bossa està en altra taula i que s’havia equivocat.

    Aquest vídeo em fa pensar sobre els prejudicis que nosaltres, les persones, fem a una altra per ser d’un altre color, deuríem de no jutjar a les persones pel seu color de pell com ens ensenya en aquest vídeo.

    En conclusió vull dir que si ets una persona de qualsevol color de pell i veus a altra persona que no ets del teu color de pell no hi fages prejudicis ja que pot ser una bona persona.

  5. Santiago Paul 1º Humanitats

    Hola, ara parlaré d’aquesta entrada que tracta sobre un vídeo d’una dona i un home de pell negra que quan el vist per primera vegada m’ha fet gracia però després, he pensat que és una situació que rara vegada succeeix en l’actualitat però que encara hi ha persones que tenen certs estereotips amb les persones negres o d’altres religions.

    En el vídeo apareix una dona que demana un plat de sopa en un bar i després se’n va al lavabo.Quan retorna, veu a un home de pell negra menjant suposadament del seu plat i l’home sense dir-li res comença a riure i ambos mengen del mateix plat. En terminar, l’home s’acosta a la barra i paga el dinar, la dona tot espantada comença a buscar la seua bossa pensant que se l’havia robat l’home, però s’adona conta que aquesta no era la seua taula i la seua bossa estava en la taula darrere.

    La situació que s’ha donat en aquest vídeo, em pareix un poc surrealista, ja que si una persona se te acosta al teu plat a menjar i saps que és teu, el més normal és que l’home li diguera que s`ha equivocat de taula i que aquesta sopa era seua i no començar-se a riure sense dir-li res a la dona. A més, la xica el més normal és que abans de suposar que és el seu sopar, és mirar al voltant a ver si aquesta és la seua taula o no.

    Per acabar, pense que abans de jutjar a una persona pel seu color de pell o religió,cal observar i pensar amb consciència, ja que si aquesta dona no haguera mirat en la taula darrere i ver que estava la seua bossa, li haguera dit a l’home lladre sense pensar-ho. Altra situació que s’ha donat en aquest vídeo i que no m’ha agradat és que a les persones de pell negra li posen de gent pobres i que necessiten mendigar per a sobreviure.

  6. Espe Thompson 1BAA

    Aquesta situació no és sol donal al dia a dia. La reacció de l’home negre no l’haguerem tingut la majoria de persones, ja que si una persona desconeguda se te fica al teu costat i es comença a menjar-se el teu menjar li diries algo perquè és molt irrespetuos. A més a més, altres persones tindríen una reacció distinta si es tractara de una persona negra o una blanca. El racisme és un problema que moltes persones tenen.
    Històricament, el racisme ha servit per a justificar l’imperialisme, l’esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l’etnocentrisme i el xovinisme cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d’equitat de valor.
    Però l’aplicació d’aquesta creença al bregar amb membres d’aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les “races”, és conegut com a prejudici racial. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d’un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d’un grup més poderós per raons pràctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça es coneix com discriminació racial.
    Crec que el màxim objectiu que poden tindre els sers humans és aprendre a amar-se els uns als altres, buscar la justícia social, econòmica i política per a tots, aprendre a desenrotllar-se i conviure en pau. Hem de crear estructures eficaces i processos justos que permeten lluitar contra el racisme i per la justícia de la manera menys violenta possible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s