Ciberassetjament

Entrada de Santi (Bat. Humanístic)

El ciberbullying està molt present en la nostra societat. He decidit fer aquesta entrada perquè em pareix que és una bona oportunitat de parlar-ne ja que afecta els adolescents de la meua generació. Mitjançant aquest tipus de bullying, un o diversos opressors utilitzen xarxes socials com Instagram, Twitter, Facebook, etc. perquè la víctima tinga por o senta tristesa de manera repetida.

En primer lloc, en el vídeo podem veure una xica que pateix faltes de respecte, burles, etc. per part dels seus companys de classe. Com podem observar-hi, els adolescents tenen tendència a callar i no conten als altres els problemes que pateixen; inclús no són capaços de reconèixer que estan patint bullying. A més, al no conèixer el problema, afavoreixen la continuïtat dels opressors. Opine que la situació d’assetjament s’hauria de comunicar al professorat i a la família des del començament, ja que és una situació en la qual la víctima es troba sola contra l’adversitat.

Malauradament, en el gràfic de dades de ciberbullying de la Fundació ANAR (2018),  podem veure l’augment de víctimes d´assetjament a través de les xarxes. Cal fer esment que cada vegada més gent és conscient del problema, i en moltes escoles tracten d’aturar-lo inclús abans que comence. En relació a l’augment de les demandes, cal dir que hi ha diferents mètodes per a detectar el ciberbullying als col·legis i a casa. Quan es detecta, els centres responsables fiquen les solucions necessàries perquè la víctima torne a tindre una vida normal.

Recapitulant, hem de prendre molt seriosament el tema del ciberbullying, ja que segueix augmentant, i aquest fet és molt negatiu per a la societat.

6 comments

  1. Lucia Becker 1BACH C

    El passat 1 d’Abril un xiquet de 16 anys es va llevar la vida per aquesta raó, el bulliyng. I afegeix l’adolescent abans de morir en un missatge en el seu telèfon mòbil: “Mama en vaig, no aguante més”.

    Situacions com aquestes, tristes però certes, són habituals en els nostres dies. Afortunadament, el nombre de suïcidis ha disminuït respecte a anys darreres on lamentablement les xifres eren bastant altes. Encara així, aquestes situacions han de desaparéixer ja, quantes morts més han de succeir perquè es prenguen mesures eficaços?

    D’altra banda i davant de molts comentaris respecte al ciberbulling, hi ha un que em causa impotència: “No es culpa de les xarxes socials, sinó de les persones”. En primer lloc, això és evident però no penseu que aquestes plataformes inciten a les agressions verbals? Instagram, Facebook, Twiter… ajuden a amagar a les persones darrere d’una pantalla o d’una documentació falsa de manera que pots fer tot els danys que vulgues que segurament la persona assetjada no sabrà qui ets. D’altra banda potser no sigues l’assetjador, però si li dones like, comparteix o poses un “jajaja” en els comentaris t’estàs convertint en còmplice i és clar que aquestes xarxes t’han ajudat a fer-ho.

    Aquest tema, el ciberbulling és més habitual en adolescents perquè estem més exposat a les xarxes socials i som més vulnerables davant d’aquestes situacions. Però fins i tot persones més majors sofreixen això. Sense anar-me molt lluny, moltíssims artistes sofreixen crítiques, insults i més per aquestes plataformes digitals i el que més em sorprèn es la resposta de molts: “Som famosos,estem acostumats o em d’acostumar-nos”. No, sigues adolescent, famós, adult… Cap persona es mereix una contínua cadena d’insults, vídeos burlant-se d’ells, imatges menyspreadores… Tota persona té dret a pujar el que vulga sense por a ser assetjat.

    Al principi de la meua entrada he fet una pregunta, i és per quina raó no hi ha mesures davant del bulliyng. Es clar que sí que hi ha però no el suficient. Moltes vegades l’institut és conscient de què passa però no fa el correcte i el xiquet acaba per llevar-se la vida. Altres vegades escoltes frases com “Són coses de xiquets” i finalment com pot ser que darrere de les xarxes socials no hi ha algú controlant tot això.

    En resum, pense que aquest tema no és treballat el suficient, tant a l’hora de parlar als xiquets sobre això com a l’hora de controlar-lo. Per això, davant d’una situació de bulliyng o ciberbulliyng que observem hem d’actuar com més prompte millor perquè no ocurreixen actes com els del vídeo.

  2. Àngela Wolf 1º Batx. C.

    En la meua vida, mai he sigut assetjada o he patit bullying, però això no significa que el bullying no existisca, que aquest no estiga present en les aules d’instituts, universitats, col·legis…o que la gent no siga víctima de l’actual ciberbullying, ja que si no hi havia suficient amb el bullying, pareix que s’ha ficat de moda això d’insultar a tot el món per les xarxes socials i, per descomptat, sense que ningú conega la teua identitat. VERGONYÓS!

    En aquesta entrada se’ns presenta un vídeo que explica clarament el que pot suposar el bullying o el ciberbullying a una persona, a un adolescent. Taylor Hillrigde és una estudiant que pateix assetjament escolar. Aquesta és assetjada per les seues companyes, les quals la insulten i la humilien per simple diversió. Un dia, aquestes decideixen fer un vídeo i pujar-lo a internet perquè tot el món el puga veure. Al vídeo es presenta a Taylor com si fóra una prostituta que s’acosta amb els xics per diners. Taylor, cansada dels constants insults, humiliacions, menyspreus… que ha de patir diàriament, i de l’odi que li tenen “tots” sense que ella entenga el perquè, decideix posar fi a la seua vida, és a dir, suïcidar-se. Gràcies a deu no l’aconsegueix.

    Amb aquest exemple que es dóna a l’entrada vull reflectir les graves conseqüències que podem comportar aquestes agressions, ja que podem portar a una xiqueta, a una adolescent que no li ha fet res dolent a ningú, i que té tota la seua vida al davant, a odiar-se a si mateixa i a suïcidar-se. I, en eixe cas, els assassins serien totes aquelles persones que l’han portat a eixe límit, tant els agressors com les persones que sabien el que passava però no feien res al respecte.

    Actualment, s’ha convertit en un tema amb molta controvèrsia el de si en l’assetjament, les terceres persones, és a dir, aquelles que veuen que s’està produint violència, tant física com psicològica, i no fan res, també són culpables o no. Personalment, considere que si ho són, però, naturalment, amb certs matisos. Crec que una persona, encara que no siga directament la persona que exerceix l’agressió, també és culpable perquè, si està present, aplaudint, rient…l’únic que fas és donar més força als agressors i donar a entendre que el que estan fent està bé i, d’eixa manera, en tenir el “suport” dels seus companys ho continuaran fent. Per altra banda, si ets una figura d’autoritat, és a dir, un professor, el director… i veus que en la teua aula s’està assetjant a un alumne i no poses mesures, doncs, òbviament seràs també responsable.

  3. Àngela Wolf 1º Batx. C.

    No obstant això, sí que és cert que moltes vegades, i sobretot els adolescents, no fan res, és a dir, no actuen davant eixes situacions, per por, per por de ser els següents, de si diuen o fan alguna cosa seran ells les víctimes i és clar que ningú vol patir bullying. És per això que abans m’he referit a “certs matisos”, ja que crec que no es pot culpar a un xiquet que té por, perquè, sobretot a petites edats, quan aquestes situacions ocorren moltes vegades els xiquets no coneixen o s’imaginen les conseqüències que podem comportar els seus actes.

    És per això, per tot això, que és tan important informar i conscienciar a la gent, als xiquets, als adolescents, als estudiants, als pares, a tor el món, del fet que el bullying i el cyberbullying cada vegada estan més presents, i que aquests podem arruïnar o posar fi a la vida d’una persona. Imaginat que eres una persona molt bonica i amb molta autoestima, però un dia, sense cap raó aparent, tots els teus companys comencen a cridar-te grossa, lletja… Una vegada darrere l’altra, dia tras dia. El més normal és que encara que sigues un xic o una xica preciosa, arribarà un moment en el qual tots eixos comentaris, al final, faran malla en el teu cap i, un dia no t’agradaràs, no t’agradarà el que veus en l’espill. Això és el que fa el bulying o el ciberbullying, però en qualsevol aspecte de la teua vida.

    D’ací la importància de tots els moviments i accions que s’estan portant a cab actualment, tot i que es necessiten més. Crec que un bón exemple d’aquestes iniciatives seria el nostre institut, l’Isabel de Villena. En aquest, des de 1r de l’ESO fins a 2n de batxillerat es fan nombroses activitats i iniciatives per a visualitzar i condemnar el bullying, per a ensenyar a la gent que la diversitat existeix, que l’homofòbia no és una alternativa, que els prejudicis són això, prejudicis… Així doncs, us convide a tots i a totes a actuar contra el bullying i el ciberbullying, ja que ajudar o no a una persona mai pot ser una opció.

  4. Sandra Roussel

    Desgraciadament aquests problemes segueixen existint, de fet el ciberbullyng presenta actualment una de les tasses més altes, segons Wade i Beran, entre el 5 i el 25 % dels adolescents entre 12 i 16 anys són assetjats per les xarxes socials. Encara que amb el meu punt de vista cada vegada més estan deixant d’utilitzar les excuses de; son coses de xiquets no passa res entre altres. En l’actualitat hi ha més medis per a detectar aquest tipus d’assejament, per exemple l’altre dia mateix vaig veure en la televisió que hi havien inventat una aplicació que els pares podrien descarregar, el qual detecta algunes dels senyals que poden donar lloc a ciberbullyns, però això si, respectat l’intimidat dels xiquets. També donaven alguns consells perquè els pares puguen detectar-ho com per exemple:
    •Mostrar-se trist i nerviós.
    •Mostrar-se desmotivat per a assistir al centre escolar.
    •Deterioració sobtada de les relacions socials.
    •Mostrar ansietat i irritabilitat quan se senta enfront de l’ordinador.
    •Sentir-ho plorar mentre llig, observa o escriu en l’ordinador.
    •Obsessionar-se amb consultar l’ordinador només.
    •Manifestar-se trist i deprimit en consultar xarxes socials, missatgeria, etc.
    •Haver tingut episodis d’assetjament en el centre escolar.
    Després de detectar el ciberbullyng, els pares tenen una funció molt important en aquesta part, ja que han d’aportar seguretat i confiança al xiquet/a per a la intervenció del cas. Han de saber que no estan a soles i que hi ha gent recolzant-los, a més també tenen un número de telèfon al qual poden cridar, en cas de ciberbullyng o per tan sols fer alguna pregunta per afrontar aquest tipus de situacions.

  5. Héctor New y Helena Campoamor 1º Bach Ciencias y Artes

    El ciberassetjament, el mal dels nostres dies. Per què ocorren abusos d’aquest tipus en una societat tan desenvolupada? Per què no fem res per a solucionar aquest problema que llança per terra la confiança de la gent? TU pots fer alguna cosa per a millorar la vida de la gent que pateix diàriament? Tot és qüestió de posar-se mans a l’obra.

    El ciberassetjament és un problema molt present a la nostra vida diària, tots coneixem algú que a patit aquest problema. La majoria de la gent que pateix aquesta injustícia són menors d’edat que es comporten d’una manera diferent de la resta o xiquets que pareixen fàcils de colpejar o insultar, ja que no tornen el colp. A més a més els col·legis no volen ficar-se en problemes i per això no intervenen quan apareixen aquestes situacions. No sols això, sinó que el vertader problema del ciberassetjament és que tot ocorre per internet i és molt difícil de detectar.

    Al vídeo d’aquesta entrada es veu un exemple de ciberassetjament. Tracta d’una xica que pateix burles per part de les seues companyes d’institut, que fins i tot, fan un vídeo parodiant el seu suposat comportament que és portat fins a l’extrem. Al final la xica no suporta més les burles i intenta terminar amb la seua vida prenent una sobredosi de pastilles. Tristament aquesta pot arribar a ser la situació i el futur de moltes persones, més de les que segurament podem imaginar. Hauríem de posar-nos en contra i no ser ni una mica tolerants amb conductes d’aquest tipus.

    Està molt bé dir que el ciberassetjament està mal i que s’ha d’acabar, però d’aquesta forma no faig que t’adones que has de fer. Cadascú de nosaltres pot ajudar d’alguna forma. Hi ha moltes vegades en les quals estem parlant en un grup d’alguna xarxa social amb els amics, però un del grup rep més insults que qualsevol altre o es riuen molt d’ell i l’infravaloren. Aquest exemple t’haurà ocorregut més d’una vegada i no hauràs pensat que s’estava donant una situació de ciberassetjament. Tot són riures menys per al que pateix, qui no li agrada gens que es riuen d’ell d’aquesta manera, però no ho admetrà per por a ser rebutjat. En aquest moment has d’intervenir i tancar les burles d’una, has de ser qui diga, “Yeh, que açò pot molestar-li”.

    Per finalitzar, volem enviar un missatge d’ànim per a qualsevol que es trobe en aquesta situació, i dir-li, que per a tot hi ha eixida, no fa falta arribar a l’extrem i renunciar a la teua vida. Sempre es pot fer alguna cosa per a evitar qualsevol classe d’abús i es pot començar per no quedar-se callat. COMPTA-HO.

  6. Pau Goldman i Luthy De la Barre

    L’entrada de la que anem a parlar tracta sobre el ciberassetjament. Aquest es un problema prou nou ja que fa uns anys no existien les xarxes socials.

    El ciberassetjament és molt comú en els adolescents ja que som els que més gastem les xarxes socials. Fer bullyng per internet és molt fàcil perquè pots crear-te una identitat falsa i que ningú no et puga reconèixer. A més hi ha moltes vegades que els instituts o col·legis saben que s’està assetjant a algun alumne del centre però no fan res al respecte.

    A l’entrada es pot vore un video que tracta sobre l’assetjament que fan a una xica. Apareix com la insulten a l’institut i que fan vídeos per a riure’s d’ella “comportant-se” com ella. La xica arriba a sa casa i no aguanta més la situació i fa un video dient que va a llevar-se la vida. Quan s’anava a prendre un pot de pastilles per a acabar amb el seu sofriment, apareix una persona que li ho impedix i finalment no es suicida.

    Aquestos casos son reals en la nostra societat, en una societat suposadament desenvolupada. En el video no mor, pero en la vida real no sempre hi ha la sort de que aparega algú que ho evite.
    Desgraciadament continua passant i una de les raons és perquè no es posen mesures greus davant aquests casos. Que més a de pasar per a que comencen a actuar per a evitar-ho?

    Hi ha vegades que la gent es conscient de que algú està patint assetjament, ja siga per les xarxes o en persona, i no fan res per a no ficar-se en problemes i aquest es un altre gran problema.
    La gent passa del tema pensant que no va en ells i que no han de fer res perquè a ells no els afecta.
    Encara que cada vegada hi han més persones que ixen a defendre al assetjat, no son suficients.

    En resum, hi que prendre mesures perquè el ciberbullyng es una realitat i va augmentant i cal fer-lo desaparèixer. Hi ha que prendre mesures importants i intentar tallar el problema el més prompte possible per a evitar que hi hagen mes morts degudes a aquest tema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s