Les 12 típiques i altres cosetes

Tercera sessió de mediació. 20 de març 2019

Comencem la formació, només per al professorat, comentant un conflicte real i les accions preses per a intentar solucionar-lo. En el debat, la formadora destaca la importància del “treball de tercers”, és a dir, de tenir en compte com influeixen en el conflicte terceres persones (amistats, família, companys/es de classe…)

Després, comentem els diferents de mediació (tradicional, transformativa i circular narrativa), i Flor assenyala que sovint, en un context escolar, practiquem la mediació transformativa. Tot seguit incloem un resum extret d’aquesta pàgina:

Mediació tradicional, transformativa i circular-narrativa

  • Model Tradicional-Lineal de Harvard (centrat en el procés). Entén la mediació com una negociació col·laborativa assistida per un tercer. La comunicació és lineal i la funció del mediador és facilitar la comunicació i orientar el procés. L’objectiu final és assolir l’acord a través del treball col·laboratiu, que la persona mediadora ha d’orientar i reorientar controlant les interaccions. El model se centra més en l’acord, en el contingut de la comunicació, que en les relacions entre les parts.
  • Model Transformatiu (centrat en les relacions). Es focalitza més en la comunicació i en les relacions entre les parts, que en el conflicte. L’objectiu és potenciar la capacitat de les persones perquè puguen créixer moralment i revaloritzar-se. La meta és l’empoderament de les parts i modificar la relació entre aquestes, sense importar si hi ha acord o no. És un model diferent de l’anterior ja que no se centra en l’assoliment de l’acord, sinó en la transformació de les relacions de les quals es derivarà l’acord.
  • Model Circular Narratiu. Se centra en el tipus de narració (comunicació) dels participants; aquesta comunicació inclou elements verbals (continguts de la narració) i paraverbals (corporals, gestuals, etc.). L’objectiu és arribar a l’acord, potenciant la comunicació i la interacció de les parts. Els pressupostos en els quals es basa es fonamenten en els estudis de M. White:
    • Per a analitzar qualsevol història és necessari conèixer els significats que les persones atribueixen als fets i actituds dels altres, el context cultural, els valors, els mites, etc.
    • Per a arribar a un acord les persones necessiten transformar les històries conflictives en altres de més acceptables que els permeten eixir de la seua posició.
    • Les històries que les persones conten sobre si mateixes i les que els altres conten sobre nosaltres es relacionen amb la nostra identitat.
    • Els conflictes són les pròpies històries o “narrativa”. En la mediació es pretén canviar la narrativa per unes altra que possibilite el canvi.

En la sessió de formació, Flor ens repassa els tres estadis de la mediació: premeditació, mediació i postmediació.

Premediació, mediació, postmediació i caucus

La premeditació és comú a qualsevol altra intervenció: és tot el que fem abans de posar-nos a mediar. Què ha passat? Les parts demanen la mediació o és el conflicte qui ve a mediar? Com arriba? Qui busca la mediació? Com ens troba? Què s’espera de nosaltres? Voluntarietat de la mediació? Què sap de la mediació? Com convocarem les parts? Hi ha condicions per a mediar? Entre qui es mediarà? Què passaria si fracassara?

Amb un patró d’evasió o evitació no es pot mediar.

La mediació suposa el desenvolupament dels passos o etapes: Entrada, Conta’m, Aclarir el problema, Proposar solucions i Acordar.

La postmediació són les accions encaminades a revisar l’acord.

Enmig de la mediació pot ser necessari el caucus, tècnica que s’utilitza en moments puntuals i que consisteix en una reunió privada, individual, confidencial i de curta durada que es fa de manera separada amb els participants, després d’haver iniciat la primera sessió conjunta. Un dels objectius del caucus és treballar bloquejos i obstacles emocionals o de qualsevol tipus que sorgisquen durant el procés.

12 típiques

Després, passem a comentar les 12 típiques, inhibidors de la comunicació que “ens fan eixir del plànol”: manar o dirigir, aconsellar, aprovar, desaprovar/criticar o jutjar, sermonejar, interrompre i/o canviar de tema, consolar llevant importància, culpabilitzar, insultar, interpretar, burlar-se o ironitzar. Partim de l’adaptació de Torrego de les 12 típiques, i debaten sobre la inclusió o no de ‘preguntar’, distorsió que sí que preveu l’expert. La interrogació negativa és aquella que pregunta de manera policial, crea alarma i posa en guàrdia a qui estem interrogant.

Flor ens clarifica també la diferència entre ‘parafrasejar’ i ‘reflectir’. El reflex és el parafraseig que inclou les emocions.

Tipus de preguntes

Tornant a les preguntes, Flor parteix de Marinés Suares (mediació familiar) i diferencia tipus de preguntes adequades per a cada moment o objectiu:

Preguntes exploradores. Estan centrades a obtenir informació i serveixen per a definir el problema. Poden ser obertes, tancades i aclaridores.

  • Preguntes obertes (Com heu conegut aquest servei de mediació? Pots explicar-me què ha passat? Com us heu organitzat fins ara? Per a què necessites això?) Per a obtenir informació són més adequades les preguntes obertes que les tancades. Solem començar amb com, per a què, qui, quan, on…
  • Preguntes tancades (Aleshores, ens veiem el proper dimarts?) Es contesten amb un o un no.
  • Preguntes aclaridores (Podries explicar una mica més què vol dir…?)

Preguntes transformadores. Permeten que els participants reflexionen i vegen altres maneres d’encarar els problemes de manera més adequada per a arribar a una solució.

  • Preguntes reflexives (Què seria el pitjor que podria passar?) No poden contestar-se de forma automàtica sinó que la part necessita temps per a pensar i donar una resposta.
  • Preguntes circulars (Tu que penses si jo…? Què pensaries si…? Que sentiries si…? Què em diries si et proposara veure els fills una vegada al mes? Què pensaries si jo no vinguera a sopar i foren les 11? Què penses que sent ell? Què sents quan ell/a fa…?) Fer una bona pregunta circular és més efectiva que demanar a una part que es pose en el lloc de l’altra persona (Posa’t en el seu lloc.”)
  • Preguntes hipotètiques (Seria possible per a tu tal cosa? Què passaria si no s’arribara a un acord?)

Preguntar és un art. Les preguntes faciliten la comunicació, ajuden les parts a pensar i a reflexionar i permeten entendre i a indagar en els seus interessos i necessitats.

En les primeres entrevistes de la mediació, poden ser adequades les preguntes obertes per a començar a entendre el conflicte. Per a saber del conflicte, s’utilitzen preguntes obertes, reflexives i circulars. Quan estem generant opcions, se solen utilitzar preguntes obertes, circulars i hipotètiques. I quan s’està arribant a acords, solen usar-se preguntes tancades i aclaridores, per a confirmar els acords que es van prenent.

És important evitar els perquès (Per què feres això?) Aquestes preguntes solen incomodar, i es perceben amb connotacions negatives de judici; solen justificar les posicions i costa arribar als interessos reals.

Els missatges Tu

Són aquells en els qual culpem l’altra persona, l’etiquetem o fem judicis de valor. Se solen expressar en els següents termes:

  • Judicis de valor: No sigues mentider/a!, Que maldrestre/a eres!, Eres un gandul!
  • Generalitzacions: sempre, mai, tots, ningú…
  • Culpabilització de l’altra persona: Per la teua culpa va passar…, M’has posat nerviosa!
  • Hauries de: Hauries d’haver-me avisat, No hauries d’haver fet això!
  • Preguntes iròniques: No tens telèfon per cridar?, Eres manca?

Les conseqüències més probables dels missatges Tu són: malestar, actituds defensives, resistència, cabrejos, discussió, augment de la tensió, etc. Aquests missatges estan generalment al servei de la descàrrega emocional, ja que no solen solucionar el problema, més aviat al contrari. La solució sol arribar després, quan es parla des de la calma o penediment posterior.

Els missatges Jo

La dificultat de parlar des del jo rau a fer-ho quan més falta fa, és a dir, quan estem molestxs, disgustadxs o endadadxs. Respirar fondo i contenir l’expressió d’aquesta emoció és un repte. Si has desenvolupat la teua paciència o ho estàs fent, és el moment d’expressar-te amb missatges Jo.

El missatge Jo té dues claus importants:

  • Es jutja la conducta o es fets, no la persona.
  • Expressem des de nosaltres: com veiem nosaltres les coses, què pensem, com ens sentim, quin és el nostre punt de vista, com ens agradaria que actuara la propera vegada, etc.

Les conseqüències més probables dels missatges Jo són: es minimitza l’actitud defensiva del nostre interlocutor, s’amortigua la tensió generada i es facilita l’expressió de les diferències i desacords.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge Jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan. Els missatges Jo ens donen aquesta informació:

  • Quina situació ens afecta (Quan i Nom): Quan X fa (fas)…
  • Quins sentiments ens provoca aquesta situació: em sent…
  • Per què ens afecta d’aquesta manera (si ho sabem): perquè…
  • El que necessitem o volem: necessite, el que voldria és…

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (motius). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Les persones mediadores també poden usar els missatges Jo per a reformular:

Exemple: (Si la persona mediada diu: “un dia m’humiliaren molt”) “Si hem entés bé, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho”

Anuncis

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s