El pati dels meus somnis

Un pati igualitari és aquell que compleix dos requisits:

  • No hi ha jocs segregats, és a dir, jocs on només juguen xics o jocs on només juguen xiques.
  • No hi ha cap activitat que ocupa la major part de l’espai.

En el pati de l’escola Tiana de Ripollet han decidit canviar la utilització de l’espai, no perquè siga menys sexista, sinó perquè hi haja menys conflictivitat. Malgrat la falta de perspectiva de gènere, el resultat és molt positiu.

T’has fixat en el pati del nostre institut? Qui juga a futbol? Qui juga al ping-pong? Qui fa parkour? I si ens plantejàrem una utilització de l’espai diferent?

En el documental Patis vius, patis coeducatius i en les pàgines Col·lectiu Punt 6 i Arquitectura i urbanisme amb perspectiva feminista podeu trobar idees.

 

Anuncis

One comment

  1. Sandra Roussel

    Aquest em pareix un tema interessant, crec que en un pati es on millor es poden veure els diferents grups que s’han format, ja siga per genere, per ètnia etc.
    En l’actualitat jo no estic molt al dia del que passa al pati, ja que els alumnes de batxillerat tenim la possibilitat del sortir de l’institut a l’hora del pati. Però abans, quan tenia l’obligació de estar en el pati, si que es podia observar els diferents grups que hi havia al pati òbviament, jo en eixos moments no em donava conte, però ara que he llegix aquest article si que em done compte.
    Normalment els grups que es formaven al pati eren de gran diversitat, amb xiquets, xiquetes, musulmans, gitanos etc. Encara que hi havia excepcions amb grups amb gran concentració de xiquetes (com el cas del meu grup), de xiquets, o de algunes ètnies.
    Respecte a les diferents possibilitats que tenim en el pati per a jugar son: bàsquet, futbol o ping-pong. Normalment en bàsquet i en futbol hi havia xiquets i xiquetes, però amb gran majoria d’homes . Però en el Ping-Pong era una cossa totalment diferent, tots el die jugaven el homes i quasi sempre els mateixos, ja que entre ells feien tornejos i poques vegades deixaven que altres persones jugaren també.
    Tot aquest comentari esta basat en el que jo he vist i he presenciat, o a vegades el que me dona a mi la sensació per que moltes vegades no podem formar part d’aquest grup, doncs no podem contar-ho fins la experiència.
    Però encara, es podria dir que existeix la idea de que els xiquets deuen jugar al futbol bàsquet, a mes de que les persones d’una ètnia tenen que estar amb el seus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s