T’apuntes a mediació?
Entrada de Vanessa (1r de batxillerat artístic)
Durant aquests primers mesos de curs, unes companyes de 1r de batxillerat artístic i jo, junt amb uns alumnes de 2n de batxillerat, hem estat preparant una representació per a mostrar el procés que ha de seguir una mediació, el seu desenvolupament i com s’arriba a una possible solució. En aquesta representació mostrem un conflicte que perfectament es podria donar a qualsevol institut; de fet, en acabar hem preguntat al públic si algú s’havia trobat en eixa situació alguna vegada, i la majoria s’ha sentit identificat.
Aquest problema se situa a una classe on dues xiques han de fer un treball d’equip amb altres companys, i es neguen a col·laborar. A més s’insulten i són incapaces de parlar sense cridar-se. Donada aquesta situació, els mediadors entren a l’acció i els proposen fer una mediació (aquesta mai serà una obligació, ja que la mediació és un procés voluntari).
Una vegada accepten, comencen a sortir tots els pensaments i sentiments de les dues parts implicades fins que arriben a l’arrel del problema, o el que en mediació solem anomenar ‘iceberg’, ja que un conflicte que pot semblar superflu (la punta de l’iceberg), té en realitat un rerefons (la base de l’iceberg) que cal resoldre.
Arribat el final de la mediació, les persones mediades fan propostes per tal de solucionar el conflicte, i es comprometen a complir-les en el cas que estiguen d’acord. També és important tindre en compte que la mediació és només una ajuda; a més, tal volta és necessària més d’una sessió, però és un començament.
Ara passaré a parlar de la meua experiència personal amb la mediació. Jo mai havia participat en una mediació, ni com a mediadora ni com a mediada, i la veritat és que tan sols fent aquesta representació he aprés coses que em serviran d’ací en endavant per solucionar qualsevol problema d’una manera molt més eficaç que a crits o simplement ignorant el problema.
I açò és només des de la meua curta experiència amb la mediació. Si algú de vosaltres està pensant a aprendre a mediar, teniu a la vostra disposició un curset a l’institut on aprendreu infinitat de tècniques que podreu aplicar a la vostra vida quotidiana, a més d’unes activitats molt interessants que es realitzen a l’equip de mediació del centre. Espere que us animeu a provar-ho; no us en penedireu.
Els punys no parlen 
Aquesta entrada em pareix estupenda. Vinc d’altre col·legi, hi he estat en dos col·legis més i mai havia vist un equip de mediació i ademés fet pels mateixos alumnes, em va sorprendre òbviament per a bé aquesta idea.
Sinó l’entès mal això tracta d’arreglar qualsevol conflicte per mitjà de les paraules. En la societat que ens encontrem la veritat que molta mediació no hi ha, tot l’arreglem pegándonos o insultant-nos i això no pot ser.
Per al meu punt de vista està genial mediant les paraules arreglar un conflicte. Crec que aquest grup de mediació tendria que estar en tots els centres.
Perquè la veritat és que la majoria dels col·legis no arreglen els conflictes, perquè no saben o pel simple fet que passen, dic això perquè ho he vist.
Pel que fa que estiga format per alumnes i no solament per professors és original crec que més efectiu. Supose que els alumnes parlen més agust i amb més confiança amb un alumne que amb un pofessor, òbviament també depén de la persona.
Altra cosa que admire de la gent que està en el grup de mediació, és que té la capacitat i la paciència, per a resoldre un conflicte entre dos adolescents, sense cridar, sense pegar, sense insultar-los, etc. Això és molt difícil de fer en la societat en la qual vivim. Crec que hi ha molts adolescents que només arreglen les coses pegant i això al fi i al cavo els portarà a fer males accions.
En conclusió, que la mediació tindria que estar en tots els col·legis, perquè no li donem cap importància les coses com són, i té molta importància, perquè açò pot fins i tot arreglar una amista entre dues persones o solament es pot arreglar la seua relació encara que no acaben sent amics.