Què esperes d’Stop Diverfòbia? (1a sessió)

[Stop Diverfòbia comença de nou a l’IES Isabel de Villena]

En la primera sessió d’Stop Diverfòbia (SD) del curs 2018-2019, celebrada el dia 3 d’octubre de 2018, en som més de 30: 12 professors/es i 20 alumnes de tots els cursos.

Comencem amb una dinàmica per a conèixer-nos una mica. Hem de buscar tres persones amb les quals no hagem parlat mai i els hem de preguntar per què han vingut a SD i què esperen de les reunions. Ho anoten breument en un cartonet i després obrim una roda per a compartir-ho.

Stop Diverfòbia Els punys no parlen

Les raons que aporten les persones assistents són les següents:

Vinc a stop per saber-ne més; per a escoltar i per a compartir; perquè m’han dit que ací pots expressar-te lliurement; per curiositat; perquè mola; per a ampliar coneixements; perquè es fan activitats on t’ho passes bé; perquè es parla de l’homosexualitat i de noves sexualitats; perquè sóc homosexual; perquè em pareix intel·ligent; per a aprendre igual o més que el curs anterior; perquè els amics m’han dit que està molt bé; per a aprendre de l’alumnat; per a saber com parlen i opinen els alumnes; per a ser diversa; per a estar informada i poder ser més oberta mentalment; per a aprendre més que l’any passat; perquè m’agrada; per a parlar de les desigualtats entre els gèneres; perquè m’agrada parlar dels meus problemes…

A Stop Diverfòbia no volem donar lliçons sinó compartir i fer-nos preguntes. Però també volem saber, i per això ens agrada usar el llenguatge de manera adequada. Així, parlem de sistema binari heteropatriarcal quan volem referir-nos metafòricament a una mena d’edifici que conté quatre categories: el sexe (l’anatomia), l’expressió de gènere (el comportament), la identitat de gènere (o tria personal al marge del sexe assignat) i l’orientació del desig.

Segons aquest sistema, només hi ha dos sexes (mascle i femella); l’heterosexualitat és l’orientació “normal” (la bisexualitat és un vici, l’homosexualitat no és natural…), i hi ha rols de gènere que defineixen l’home i la dona psicològicament saludables (els hòmens han de fer coses masculines i les dones, coses femenines).

Aquestes normes culturals o manaments socials provoquen que uns cossos, uns gèneres, unes sexualitats i unes relacions siguen més legítimes que unes altres, i, en conseqüència, es produeix el rebuig d’alguns subjectes, per exemple, de les dones amb expressions de gènere masculines o els homes femenins, de les persones intersexuals, transsexuals, transgèneres, homosexuals, bisexuals, amb diversitat funcional, etc.

Paradigmes interpretatius

Antigament, es pensava que nàixer mascle comportava automàticament ser masculí i heterosexual, i nàixer femella, ser femenina i desitjar i estimar els homes; en altres paraules, sexe i gènere eren les dues cares d’una única moneda i qui no acomplia aquesta correspondència, anava contra natura. Per això, si un home era homosexual, per exemple, es pensava que en realitat volia ser una dona.

El feminisme va introduir una altra explicació: el sexe era allò natural i el gènere allò cultural. Per tant, les persones no ens comportàvem de manera masculina o femenina perquè ho dictara la naturalesa sinó perquè ens educaven així (amb major o menor violència).

Darrerament, hi ha una tercera explicació segons la qual el gènere precedeix el sexe, és a dir, que vivim en un sistema binari que només veu, o vol veure, dos sexes. Així, la idea d’un contínuum sexual, de persones amb configuracions cromosòmiques, hormonals o gonadals diverses, xoca de ple amb una concepció de partida que només té dos elements.

A Stop Diverfòbia hi haurà gent d’acord amb el segon paradigma o amb el tercer. Nosaltres no tenim la veritat ni ens interessa entrar en el debat de si el sexe o el gènere són naturals o culturals. Més aviat volem, com hem comentat abans, despertar dubtes:

  • Què és ser home o ser dona?
  • Per què la nostra cultura esmerça tant d’esforç, i tanta violència, per mantenir dos sexes si aquestos són suposadament naturals?
  • Com ens afectesn els models socials de gènere tradicional (en els gustos estètics, en les relacions, en la sexualitat…)?
  • La cultura o el sistema, són entitats amb el poder de controlar les nostres decisions? No som nosaltres també aquesta cultura? Quin és el paper que desenvolupem en el manteniment del sistema?

Si t’agrada fer-te preguntes. Vine amb nosaltres! La propera reunió és el proper dia 17 d’octubre a l’hora de l’esplai.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s