Ens fa fortxs (Stop Diverfòbia 10)

“Stop Diverfòbia ens fa fortxs, i ens fa sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem”

28 de febrer de 2018. 10a sessió d’Stop Diverfòbia a la qual assisteixen al voltant de 40 persones entre professors (la majoria professores) i alumnes.

Veiem el vídeo Stand up! (A. Rodgers i A. Keleher, 2011) i després ens posem en rogle per a reflexionar al voltant d’algunes qüestions:

  1. La reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola com la nostra?
  2. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?
  3. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?
  4. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos igual?
  5. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?

En el debat, molt interessant, parlem sobretot de les dificultats que tenim les persones respectuoses amb la diversitat per a no actuar davant de les violències que presenciem. Algunes d’aquestes estan més desenvolupades en el text “Per què els espectadors no actuen contra la violència”, i en síntesi són:

  1. Ens costa actuar si pensem que som els/les úniques persones que estem en contra.
  2. Tenim por de convertir-nos en les víctimes.
  3. Quan els bullys són populars, és difícil oposar-s’hi.
  4. En el bullying homofòbic opera un concepte que es diu “contagi de l’estigma” i és la por que pensen que per defensar persones homosexuals nosaltres també ho som.
  5. No actuen davant de determinades violències, per exemple els insults, perquè no ens semblen greus.

Grups com el nostre serveixen per a fer-nos persones fortes i sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem.

A l’etiqueta Stop Diverfòbia podem llegir les actes de les anteriors sessions.

PER QUÈ ELS ESPECTADORS NO ACTUEN CONTRA LA VIOLÈNCIA

Quan es parla de violència, un acostament superficial té només en compte dos vectors: la víctima i l’assetjador, i les intervencions es fan només cap a aquestes dues parts en el conflicte. Però l’esquema és molt més complex, i les darreres investigacions i programes eficaços (per exemple, el programa KIVA a Suècia) estan mostrant que cal actuar sobre el context i sobre els espectadors, intentant moure aquests contra la violència. Així, analitzar algunes de les causes que dificulten que els espectadors actuen contra la violència, és útil per a combatre-la. 

a) En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. Els insults o els acudits homòfobs, habituals encara hui en dia en broma o seriosament, influeixen negativament i desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no rebran cap suport si actuen contra una agressió homòfoba. 

b) També pensen que ells mateixos es convertiran en víctimesperquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. 

c) En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix també la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual. 

d) La percepció que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars, és una altra dificultat afegida per a parar un comportament violent. 

e) Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Una agressió física es considera greu, però un insult no és percebut com a violència, encara que siga diari. 

Cal ensenyar els estudiants a prendre consciència de la violència que suposen els insults i els acudits homòfobs, ja que no són innocus sinó que van minant l’autoestima dels joves LGBTI o dels heterosexuals que encarnen masculinitats o feminitats no hegemòniques. Es tracta també d’un treball d’habilitats socials que els ajude a saber què fer davant de situacions de violència, i també a superar les barreres socials i el temor a intervindre amb els seus iguals. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.

Anuncis

5 comments

  1. Daniel Goldman

    Aquesta entrada tracta sobre la diverfòbia i la representa mitjançant el vídeo “Levantate: No permitas el bullying homofóbico”, on es veu la violència contra els homosexuals. Els conflictes relacionats amb la diverfòbia, com el seu nom indica, es caracteritzen per la por al diferent, la qual es transforma en accions violentes. Sessions com les de “Stop Diverfòbia” intenten ensenyar als alumnes i professors que no cal ser irrespectuós amb el que se n’ix de l’acceptat socialment, i simplement s’ha d’admetre.

    La principal representació de la diverfòbia són les accions contra les víctimes, en aquest cas, les persones diferents. Aquestes poden no ser igual per moltes raons, com l’orientació sexual, color de pell, religió… però totes en comú que solen ser maltractades verbalment i físicament sense un real motiu. Els agressors tenen diferents motivacions per fer-ho, com pujar d’escala social, sentir-se millors amb ells mateixos… però cap pot justificar aquesta violència.

    Les sessions en contra de la diverfòbia volen mostrar als alumnes i professors que la diferència no ha de provocar violència, i a més a més, educar-los per saber com actuar en una situació violenta causada per la diverfòbia. Més enllà dels estereotips que pot tindre cada persona, i que cal canviar si van en contra de la igualtat de totes les persones, també és necessari que siguem capaços d’intervenir quan vegem les accions violentes i fer comprendre l’agressor la seua ideologia errònia. Pense que igual d’important entendre que ser diferent no és roín com actuar per acabar amb el pensament que ho és.

  2. Edu Davinson

    L’entrada “Ens fa fortxs” ens mostra un vídeo que tracta sobre la diverfòbia. En ell, es pot observar com un grup de xics mostra odi a dos xics de la seua classe que són homosexuals. Aquests xics senten un rebuig pel diferent d’ells i pel que segons ells no és adequat. Aquest bullying cap als seus dos companys no té un focus, una discursió on s’inicie el conflicte. Aquest grup no té cap raó per a ficar-se amb ells, però no obstant això ho fan perquè la seua orientació sexual és diferent. No obstant això, una vegada tots els companys de classe, donen suport a a aquests xics, els assetjadors s’adonen que no fan res comportant-se d’aqueixa manera, perquè s’adonen que comportant-se així, els únics que estan sols i no tenen suport són ells.

    Al nostre institut es realitzen sessions de diverfòbia per a alumnes i professors en les quals s’ensenyen conceptes sobre el sexe de cada persona, la violència a classe, el bullying, etc. En aquestes classes també s’ensenya a actuar enfront de situacions de violència diverfòbica. No obstant això, aquestes persones no poden fer tot el treball, per açò mateix, tots els alumnes estan conscienciats que si veiem una situació d’aquest tipus, hem d’actuar o avisar a algú perquè prenga cartes en l’assumpte. Com a mesures contra l’agressor, la primera opció no és impartir-li un càstig sever, s’intenta fer-li veure que la seua idea és errònia i que ha de canviar aqueixos pensaments racistes, homofòbics, etc.

  3. Pau Goldman i Jorge Davidson

    Aquesta entrada es un vídeo que tracta sobre l’homofòbia. Comença quan una parella de dos xics gais ix de l’institut i se’n van a un lloc més apartat per que no els vegen ja que a un dels dos li dona vergonya estar amb ell en públic. Però se troben a un grup de xics que comencen a burlar-se d’ells per ser homosexuals i un d’ells ix corrent. Al dia següent quan arriba a l’escola el seu xicot està molest amb ell per no voler estar junts en públic, i no s’assenta amb ell en la classe. Quan està assegut s’apropa el grup de xics que es burlaren d’ell el dia anterior i li diuen que si hui no li agarrava ningú la mà, al que un company de classe respon que ell l’anava a agarrar. Aleshores tota la classe s’alça de les cadires i es donen les mans (CONTINUARÀ)

  4. Carla Becker i Alejandra Addams (CÑ's) 1º Bach Humanístic

    Bona vesprada, hui hem decidit comentar aquesta entrada perquè ens sembla una injustícia que en ple segle XXI seguisquen havent-hi persones que s’amaguen per la seua orientació sexual. Molta gent pensa que sobre aquestos temes s’està avançant però des del nostre punt de vista pensem que és tot el contrari, ja que cada vegada hi ha més casos de bullying homofóbic en col·legi o instituts.

    Actualment, majoritàriament adolescents, utilitzen la típica frase “no sóc homófobo perquè tinc amics gais”, donant a entendre que per tenir amics gais no eres homófobo, ja que hui dia la societat té molts comportaments homofóbics, i moltes vegades sense adonar-nos.

    Aquest vídeo reflecteix perfectament una situació la qual pateixen molts alumnes durant el seu període escolar. Podem veure com dos xics que s’agraden han d’apartar-se de la resta de la classe perquè no siguen jutjats i discriminats a causa de la seua orientació sexual, ja que són gais. Mentre aquests estan mantenint una conversa, apareix un grup d’alumnes de classe i comencen a ficar-se amb ells. L’endemà, durant la classe, l’assetjador discrimina al xic que anteriorment li havia insultat, dient-li “ No t’ha agafat avui ningú la mà?. A continuació, un company seu, de la seua mateixa classe, s’alça i li agafa de la mà i passa el mateix successivament amb la resta d’alumnes, quedant-se l’assetjador atordit ja que s’adona que aquesta solament i estan tots contra ell.

    Moltes vegades, els anomenats assetjadors se senten inferiors a la resta de persones que els envolten, per la qual cosa actuen amb comportaments de menyspreu i de caràcter agressiu cap als altres per a sentir-se superiors a ells. I si tots ens unim contra aquests agressors aconseguirem canviar la seua forma de pensar.

    Les persones homosexuals, gais, lesbianes… viuen en tot el món situacions complexes en raó de la seua orientació sexual o de la seua identitat de gènere. Les viuen en cada lloc del país de manera contínua i continuada, ja siga en l’institut, en el carrer o en qualsevol altre lloc dels quals estiguen envoltats per persones.

    En la nostra opinió pensem que aquestes situacions d’assetjament homofóbic s’haurien d’anar reduint cada vegada més fins a aconseguir per fi desaparèixer tot tipus d’agressions, ja siguen físiques o psicològiques. Tots hem d’estar atents davant aquestes discriminacions per a ser capaces d’actuar per a evitar-les, no devem tancar els ulls i fer com que no passa gens.

  5. Pau Goldman i Jorge Davidson

    Aquesta entrada es un vídeo que tracta sobre l’homofòbia. Comença quan una parella de dos xics gais ix de l’institut i se’n van a un lloc més apartat per que no els vegen ja que a un dels dos li dona vergonya estar amb ell en públic. Però se troben a un grup de xics que comencen a burlar-se d’ells per ser homosexuals i un d’ells ix corrent. Al dia següent quan arriba a l’escola el seu xicot està molest amb ell per no voler estar junts en públic, i no s’assenta amb ell en la classe. Quan està assegut s’apropa el grup de xics que es burlaren d’ell el dia anterior i li diuen que si hui no li agarrava ningú la mà, al que un company de classe respon que ell l’anava a agarrar. Aleshores tota la classe s’alça de les cadires i es donen les mans.
    A nosaltres ens pareix algo molt penós que en ple segle XXI encara s’hagen de veure situacions com aquesta en que a una persona li done vergonya estar amb la seua parella per no tindre la mateixa orientació sexual que la majoria i encara ens sembla més greu que la gent es burle per no tindre els mateixos gustos que ells. Creem a més que s’hauria de fer més coses al respecte per a evitar aquestes situacions i que s’ha d’aconseguir que les persones que són homosexuals no tinguen por de dir-ho.
    Açó es pot aconseguir fent més xarrades als centres on acudeix la gent jove, que és la que generalment té més problemes per a expressar-ho obertament. Al nostre institut per exemple, es fan ssesions per a alumnes i per a professors en les quals es parla sobre els conceptes de la orientació sexual, el bullyng, la diverfòbia… A aquestes clases ensenyen com actuar davant de situacions de diverfòbia. Amb aquestes sessions es pretén concienciar a tot l’alumnat de que no es res estrany que cada ú tinga la seua orientació sexual. El que pasa es que no en tots els instituts es fan aquestes sessions.
    Nosaltres pensem que aquestes situacions s’hauràn reduint amb el pas del temps i que cada vegada hi haurà menys diverfòbia, però com que encara existeix Aquest problema el que hem de fer es ajudar en tot el quue pugam per a aconseguir aquest objectiu el más rapidament que siga posible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s