Ens fa fortxs (Stop Diverfòbia 10)

“Stop Diverfòbia ens fa fortxs, i ens fa sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem”

28 de febrer de 2018. 10a sessió d’Stop Diverfòbia a la qual assisteixen al voltant de 40 persones entre professors (la majoria professores) i alumnes.

Veiem el vídeo Stand up! (A. Rodgers i A. Keleher, 2011) i després ens posem en rogle per a reflexionar al voltant d’algunes qüestions:

  1. La reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola com la nostra?
  2. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?
  3. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?
  4. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos igual?
  5. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?

En el debat, molt interessant, parlem sobretot de les dificultats que tenim les persones respectuoses amb la diversitat per a no actuar davant de les violències que presenciem. Algunes d’aquestes estan més desenvolupades en el text “Per què els espectadors no actuen contra la violència”, i en síntesi són:

  1. Ens costa actuar si pensem que som els/les úniques persones que estem en contra.
  2. Tenim por de convertir-nos en les víctimes.
  3. Quan els bullys són populars, és difícil oposar-s’hi.
  4. En el bullying homofòbic opera un concepte que es diu “contagi de l’estigma” i és la por que pensen que per defensar persones homosexuals nosaltres també ho som.
  5. No actuen davant de determinades violències, per exemple els insults, perquè no ens semblen greus.

Grups com el nostre serveixen per a fer-nos persones fortes i sentir que no estem a soles, sinó que hi ha més gent oberta i respectuosa que ens donarà la mà quan ho necessitem.

A l’etiqueta Stop Diverfòbia podem llegir les actes de les anteriors sessions.

PER QUÈ ELS ESPECTADORS NO ACTUEN CONTRA LA VIOLÈNCIA

Quan es parla de violència, un acostament superficial té només en compte dos vectors: la víctima i l’assetjador, i les intervencions es fan només cap a aquestes dues parts en el conflicte. Però l’esquema és molt més complex, i les darreres investigacions i programes eficaços (per exemple, el programa KIVA a Suècia) estan mostrant que cal actuar sobre el context i sobre els espectadors, intentant moure aquests contra la violència. Així, analitzar algunes de les causes que dificulten que els espectadors actuen contra la violència, és útil per a combatre-la. 

a) En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. Els insults o els acudits homòfobs, habituals encara hui en dia en broma o seriosament, influeixen negativament i desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no rebran cap suport si actuen contra una agressió homòfoba. 

b) També pensen que ells mateixos es convertiran en víctimesperquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. 

c) En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix també la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual. 

d) La percepció que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars, és una altra dificultat afegida per a parar un comportament violent. 

e) Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Una agressió física es considera greu, però un insult no és percebut com a violència, encara que siga diari. 

Cal ensenyar els estudiants a prendre consciència de la violència que suposen els insults i els acudits homòfobs, ja que no són innocus sinó que van minant l’autoestima dels joves LGBTI o dels heterosexuals que encarnen masculinitats o feminitats no hegemòniques. Es tracta també d’un treball d’habilitats socials que els ajude a saber què fer davant de situacions de violència, i també a superar les barreres socials i el temor a intervindre amb els seus iguals. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.

Anuncis

2 comments

  1. Daniel Goldman

    Aquesta entrada tracta sobre la diverfòbia i la representa mitjançant el vídeo “Levantate: No permitas el bullying homofóbico”, on es veu la violència contra els homosexuals. Els conflictes relacionats amb la diverfòbia, com el seu nom indica, es caracteritzen per la por al diferent, la qual es transforma en accions violentes. Sessions com les de “Stop Diverfòbia” intenten ensenyar als alumnes i professors que no cal ser irrespectuós amb el que se n’ix de l’acceptat socialment, i simplement s’ha d’admetre.

    La principal representació de la diverfòbia són les accions contra les víctimes, en aquest cas, les persones diferents. Aquestes poden no ser igual per moltes raons, com l’orientació sexual, color de pell, religió… però totes en comú que solen ser maltractades verbalment i físicament sense un real motiu. Els agressors tenen diferents motivacions per fer-ho, com pujar d’escala social, sentir-se millors amb ells mateixos… però cap pot justificar aquesta violència.

    Les sessions en contra de la diverfòbia volen mostrar als alumnes i professors que la diferència no ha de provocar violència, i a més a més, educar-los per saber com actuar en una situació violenta causada per la diverfòbia. Més enllà dels estereotips que pot tindre cada persona, i que cal canviar si van en contra de la igualtat de totes les persones, també és necessari que siguem capaços d’intervenir quan vegem les accions violentes i fer comprendre l’agressor la seua ideologia errònia. Pense que igual d’important entendre que ser diferent no és roín com actuar per acabar amb el pensament que ho és.

  2. Edu Davinson

    L’entrada “Ens fa fortxs” ens mostra un vídeo que tracta sobre la diverfòbia. En ell, es pot observar com un grup de xics mostra odi a dos xics de la seua classe que són homosexuals. Aquests xics senten un rebuig pel diferent d’ells i pel que segons ells no és adequat. Aquest bullying cap als seus dos companys no té un focus, una discursió on s’inicie el conflicte. Aquest grup no té cap raó per a ficar-se amb ells, però no obstant això ho fan perquè la seua orientació sexual és diferent. No obstant això, una vegada tots els companys de classe, donen suport a a aquests xics, els assetjadors s’adonen que no fan res comportant-se d’aqueixa manera, perquè s’adonen que comportant-se així, els únics que estan sols i no tenen suport són ells.

    Al nostre institut es realitzen sessions de diverfòbia per a alumnes i professors en les quals s’ensenyen conceptes sobre el sexe de cada persona, la violència a classe, el bullying, etc. En aquestes classes també s’ensenya a actuar enfront de situacions de violència diverfòbica. No obstant això, aquestes persones no poden fer tot el treball, per açò mateix, tots els alumnes estan conscienciats que si veiem una situació d’aquest tipus, hem d’actuar o avisar a algú perquè prenga cartes en l’assumpte. Com a mesures contra l’agressor, la primera opció no és impartir-li un càstig sever, s’intenta fer-li veure que la seua idea és errònia i que ha de canviar aqueixos pensaments racistes, homofòbics, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s