No sense nosaltres

Vídeo “No existe una historia ni una cultura sin mujeres” en el qual la investigadora Ana López-Navajas explica l’ocultació de les dones en els llibres de text.

Anna López Navajas: una història de lluita contra la invisibilitat de les nostres dones

Carla Pons. El temps. 25.03.2017

[…]

Ana López Navajas va coordinar el projecte d’investigació TRACE-La visibilidad de las mujeres en los contenidos de la Enseñanza Secundaria Obligatoria, a la Universitat de València. Aquest treball va quedar reflectit en la base de dades mujeresenlaeso.uv.es, on es troben els resultats de les diferents matèries. Finalment, va ser la seua tesi doctoral, titulada Las mujeres que nos faltan. Análisis de la ausencia de las mujeres en los libros de texto, on s’hi van arreplegar aquestes dades minuciosament.

En aquesta, s’hi van analitzar un total de 109 llibres dels quatre cursos de l’ESO. I els resultats van ser demolidors: les dones mencionades eren 1.266, enfront de les 15.319 referències a homes. O el que és el mateix: un 7,5% de referència femenina enfront de un 92,5% masculina. Tota una evidència de l’exclusió de les dones d’allò que considerem el coneixement legítim: el dels manuals, aquell que arriba a la totalitat de la població.

Aquesta absència és la negació explícita de la participació de les dones en la cultura, la història i la ciència. La mostra de la seua irrellevància social. “En el discurs general de l’ESO hi ha uns —els homes— que conten, que són protagonistes; i d’altres —les dones— que no ho fan. No obstant això, elles sempre han participat en tot, i la història i la cultura no es poden entendre sense elles. Deixar-les de costat significa no només transmetre una cultura fallida i tramposa sinó també perpetuar les desigualtats des del sistema educatiu”.

El 70% de totes les matèries, entre elles la totalitat de les ciències, la història, la literatura, la música i la plàstica tenen un percentatge encara menor de dones. Les xifres, però, són més escandaloses si es desglossen per assignatures. La matèria més damnificada és la Tecnologia (1%), on només apareixen dues dones entre 211 homes al llarg dels tres cursos en els quals s’imparteix. Al contrari, la xifra augmenta per damunt de la mitja en les assignatures de llengües estrangeres com l’anglès o el francès, donades les referències a personatges més ancorats en l’actualitat, com poden ser actrius, models o cantants.

I per acabar-ho d’adobar, la presència de dones disminueix a mesura que els cursos augmenten de nivell i els continguts guanyen en profunditat. En la segona etapa, 3r i 4t de l’ESO, la presència de dones és menor, amb un 6%, que en 1r i 2n de l’ESO, amb una xifra al voltant del 9%.

La causa d’aquests resultats és “la vigència d’un mecanisme de discriminació molt estudiat que consisteix a deixar les dones fora de l’escrit”, cosa que produeix “la perpetuació d’un desconeixement que et fa prendre com natural el fet que la meitat de la població no hàgem pogut participar en els àmbits del saber. Ens demostra clarament que el focus l’hem posat en uns i no en les altres”, confessa la filòloga valenciana. “Aquesta ignorància es reprodueix perquè a l’alumnat l’eduquem amb uns referents culturals que són parcials, perquè sols es refereixen a figures masculines. Tanmateix, els venem com universals. Ací està la trampa que no som capaços de discernir amb claredat. Al mateix professorat no se’ns ha llevat la bena dels ulls encara. Pensem que allò que impartim és la cultura universal i ens ho creguem de veritat. Res més lluny”.

Dones de la nostra història, recopilades a una base de dades

“Es parla d’un discurs d’igualtat. Sembla que ho hem aconseguit tot: les lleis, la política… Tanmateix, la cultura és el gran forat que falta per assolir”, remarca la investigadora. “Buscar solucions, i no sols posar-les de relleu, és una cosa que m’ha preocupat molt. I les solucions comencen per diversos nivells”. La formació del professorat; la revisió dels continguts dins dels graus universitaris; l’adequació del material didàctic de les editorials i un major ímpetu per part de les administracions públiques per a divulgar les obres de les dones a través de la programació de concerts, exposicions, obres de teatre o òperes. Aquesta és la base, segons el criteri de López-Navajas, per poder revertir la situació actual de desigualtat.

I ella, amb el seu treball, està contribuint a fer-ho. A més d’evidenciar el fet que les dones tenen molt poca presència als llibres de text, vol posar solució. Mitjançant un projecte d’innovació educativa, la investigadora ha elaborat una base de dades que recopila la tasca de multitud de dones rellevants per a nombroses disciplines al llarg de la nostra història. “Serveix perquè el professorat de secundària no haja d’anar buscant i encaixant, sinó que, senzillament, puga recórrer directament a aquest material. D’aquesta manera, es pot anar omplint l’imaginari de l’alumnat amb referents femenins”.

A més, també ha posat en marxa una metodologia d’inclusió de dones: “no és el mateix incloure-les en ciències que en música o plàstica. A més, una cosa de la que cal fugir com de la pesta són els apartats del tipus ‘Les dones en la història’ o ‘Les dones en la música’. Això suposa condemnar-les a l’excepcionalitat”. Aquest model ja compta amb el seu primer fruit: el llibre de text Musicaliès, realitzat per Laura Caspir i editat per l’editorial Bromera.

Prompte, aquesta base de dades “sense fi” veurà la llum. Segons els càlculs de la filòloga valenciana, entre l’estiu i la tardor estarà a disposició de tot el món que vulga un instrument que aspira “no sols a ser la referència per a l’Educació Secundària, sinó a construir un relat alternatiu de la història de la ciència, de l’art, de la música, de la literatura i de la història mateixa”.

I ella, amb el seu treball, està contribuint a fer-ho. A més d’evidenciar el fet que les dones tenen molt poca presència als llibres de text, vol posar solució. Mitjançant un projecte d’innovació educativa, la investigadora ha elaborat una base de dades que recopila la tasca de multitud de dones rellevants per a nombroses disciplines al llarg de la nostra història. “Serveix perquè el professorat de secundària no haja d’anar buscant i encaixant, sinó que, senzillament, puga recórrer directament a aquest material. D’aquesta manera, es pot anar omplint l’imaginari de l’alumnat amb referents femenins”.

A més, també ha posat en marxa una metodologia d’inclusió de dones: “no és el mateix incloure-les en ciències que en música o plàstica. A més, una cosa de la que cal fugir com de la pesta són els apartats del tipus ‘Les dones en la història’ o ‘Les dones en la música’. Això suposa condemnar-les a l’excepcionalitat”. Aquest model ja compta amb el seu primer fruit: el llibre de text Musicaliès, realitzat per Laura Caspir i editat per l’editorial Bromera.

Prompte, aquesta base de dades “sense fi” veurà la llum. Segons els càlculs de la filòloga valenciana, entre l’estiu i la tardor estarà a disposició de tot el món que vulga un instrument que aspira “no sols a ser la referència per a l’Educació Secundària, sinó a construir un relat alternatiu de la història de la ciència, de l’art, de la música, de la literatura i de la història mateixa”.

Podem trobar l’article complet a El temps

Anuncis

One comment

  1. Daniel Goldman

    Aquesta entrada i vídeo tracta sobre un problema actual que ens afecta, sobretot, als estudiants. Aquest conflicte és la ignorància cap a les dones als llibres de text, i la investigadora Ana López-Navajas ho demostra mitjançant dades al seu treball. La societat actual encara és una societat masclista que educa als joves amb aquesta ideologia, i una prova d’açò és la discriminació a les dones a l’hora de reconéixer el seu paper al llarg de la història. Ana López dóna llum a totes aquestes dones censurades als llibres de text i destaca la seua importància.

    És una realitat que açò està ocorrent, i ho sabem precisament pel treball d’una dóna, en aquest cas, Ana López-Navajas. Ella ha revelat dades com que, analitzant 109 llibres, a soles el 7.5% dels personatges que ixen són dones. A més, també ha vist les assignatures on més i menys dones apareixen: les relacionades amb les llengües són les més elegides, i la que menys, tecnologia, amb un 1% de dones entre els seus alumnes. Els llibres de text, lloc on centrem la nostra educació, pareix mostrar-nos que els elegits per a avançar, els que poden destacar en qualsevol rama del coneixement són solament els homes, mentre que les dones han contribuït de la mateixa manera a la història.

    Pense que aquest és un greu problema que ens afecta de dues maneres directes: primer perquè nosaltres, els estudiants, som els principals consumidors d’aquest tipus de llibre, pel que hem de lluitar per aconseguir que la, en principi, el millor instrument que tenim per ampliar els nostres coneixements siguen justs i igualitaris. Per altra banda, també ens afecta perquè tots volem una societat futura no masclista i amb més respecte cap a les dones, però és impossible arribar a ella si basem la nostra educació en llibres que no valoren a les dones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s