Redraw The Balance

De veritat són les criatures lliures de triar el que volen ser? Inspiring The Future vol inspirar-nos perquè redibuixem i restablim l’equilibri. #TotsElsDiesEs8deMarç

Aquest vídeo de MullenLowe London per a Inspiring The Future mostra com els xiquets i les xiquetes defineixen des de ben aviat els treballs com a propis d’homes i de dones. Quan se’ls demana que dibuixen un bomber, un cirurgià o un pilot de combat, 61 dels dibuixos són d’homes i només 5 són de dones.

Podem veure el vídeo sense subtítols al seu canal: Inspiring The Future – Redraw The Balance.

Anuncis

5 comments

  1. Daniel Goldman

    “Redraw The Balance” és una iniciativa creada per l’organització Inspiring The Future que, com el seu nom indica, lluita per tornar a dibuixar l’equilibri. En altres paraules, el que vol és oblidar els estereotips i restablir les condicions per aconseguir la igualtat de gènere. Per demostrar que estem en una situació incorrecta respecte a l’equilibri entre dones i homes han creat aquest vídeo, on es pot veure un experiment realitzat amb xiquets i xiquetes d’entre 5 i 7 anys, edat on es creen els estereotips de gènere.

    L’experiència consisteix a demanar a aquests xiquets que dibuixen diferents professions, en concret la de bomber, cirurgià i pilot de combat. Aquests tres treballs estan estereotipats i es pensa que solament homes poden fer-los. La societat creu que per poder treballar en aquestes professions cal ser atrevit i genuí, qualitats que a soles podria tindre l’home, i no s’adona que capacitats com la intel·ligència o la valentia no tenen res a veure amb el sexe. Per aquest pensament estereotipat s’arrepleguen 61 dibuixos d’homes, i només 5 on les treballadores siguen dones.

    No obstant això, el vídeo mostra com aquesta creença és totalment errònia amb l’entrada de tres dones amb la seua vestimenta de treball: una bombera, una cirurgiana i una pilot de combat. Al principi, els xiquets es queden un poc sorpresos, ja que com es veu als dibuixos, ja tenen part del seu pensament estereotipat per creure que són treballs d’homes. Però, una vegada interactuen amb les treballadores s’adonen que estan tan capacitades per tindre aquest treball com un home, i gaudeixen amb elles interessats pels seus treballs.

    Pense que aquest experiment és una bona prova de com estem condicionats des de menuts pels estereotips de la societat actual, però també cal destacar la facilitat amb la qual podem canviar la nostra forma de veure el món i tindre un pensament més lliure. M’agrada el vídeo i l’experiència, ja que crec que dóna un bon punt de reflexió on com hem d’educar als xiquets si volem una societat sense estereotips.

  2. Edu Davinson

    “Redraw The Balance” és una iniciativa creada per l’organització Inspiring The Future que vol que s’obliden els estereotips que trobem entre els més menuts. També vol aconseguir una igualtat de gènere entre homes y dones. Amb aquest vídeo el que volen demostrar es el que he comentat anteriorment, que hi ha una desigualtat entre homes y dones. El experiment està realitzat amb xiquets entre 5 i 7 anys perque aquesta edat és la mitjana on es creen els estereotips.

    L’experiment consisteix en que una maestra demana als seus alumnes que dibuixen diferents tipus de treballs (cirurgià, bomber i pilot de combat). Aquestos treballs escollits per la maestra son claus per a veure la realitat dels estereotips. Un 95% de la clase va dibuixar homens en els tres oficis diferents. Així va quedar clar que molts treballs están estereotipats i desde menuts ja es te una errónea idea. Després els xiquets diuen qualitats dels seus dibuixos i tots pensen en un home gran, musculós i aventurer que puga fer aquestos treballs. No obstant aixó tenim que reflexiones, perque moltes vegades es millor la intel•ligència. A més aquestes qualitats no soles tenen que estar lligades als homes, tambè hi han dones molt aventureres, grans i forçudes.

    Per a demostrar que no sempre les coses son com ens pensem a causa dels estereotips, fan entrar a clase una bombera, una cirugana i un pilot de avió. Totes eren dones, i quan els xiquest o van vore, van quedar-se amb la boca oberta per la seua sorpersa. A causa dels estereotips que tenien al cap els xiquets, tots van extranyarse al vore que no eren com ells pensaven. No obstant això, una vegada parlen amb les dones i aquestes jugen amb ells i lis ensenyen coses, els xiquets queden encantats i amb un punt de vista molt diferent a que tenien.

    Aquest experiment es una idea espectacular. M’agradaría vore aquest experiment en el la escola dels menudets que tenim al nostre cotat per a vore si ells están estereotipats per la societat o no. D’aquesta manera, podrem comprobar que els estereotips d’una persona venen lligats desde menuts, i açò es causa del que veiem dia a dia al carrer, a les noticies, a l’escola,etc. Necesitem més gent que vulga canviar el punt de vista dels més menuts per a millorar el nostre futur.

    • Carles Claramunt

      Música, esport, ciència… i patriarcat

      M’agradaria reprendre la qüestió que Edu Davison ha deixat en el seu comentari sobre la discriminació de la dona en àmbits tan diversos com el que ell mateix ha esmenat -ciència, negocis, esport i música- i on en tots ells la dona es troba violentament discriminada.

      En primer lloc em referiré a cadascun dels termes on exposaré algunes dades que recolzen el fet real de discriminació i en afegit, comentaré el que pense que són les causes principals del fet que es done aquesta situació. Finalment, trobaré de buscar una solució que estic segur acabaria ajudant-nos a desfer-nos del maleït sistema.

      Comencem amb la música. La indústria musical representa per a les dones un repte, ja que per a cantants, autores, compositores, músiques, productores o organitzadores la discriminació és palpable. L’any 2014, segons la revista nord-americana Billboard, en només el sis per cent dels càrrecs gerencials en la indústria de la música eren ocupats per dones. A açò li afegirem un altre fet que bastarà per a aclarir la nostra queixa: en 46 anys, cap dona ha sigut distingida amb el Grammy per la millor producció musical. Tampoc podem consentir que s’expose en la majoria de lletres a les dones com unes vulgars prostitutes que l’única cosa que volen del cantant és sexe.

      Quant a la violència les dones en el món laboral, en la Unió Europea, un 32% de les dones assegura haver experimentat assetjament sexual en el treball. A més, el nombre de dones actives és encara molt inferior al d’homes i la desigualtat en l’entorn laboral es fa evident en la bretxa salarial (Mundialment, per cada euro que guanya un home, una dona que realitze el mateix treball percep 77 cèntims) i en el tipus de treball i condicions que exerceixen moltes dones.

      D’altra banda, l’esport -una de les grans bases del patriarcat- també manté una estructura i un funcionament profundament androcèntrics. Només L’1% dels patrocinis comercials es destina a l’esport femení i els estudis reflecteixen que els esports femenins obtenen el 5% de cobertura mediàtica i que el 43% de les adolescents considera que no té suficients models femenins de conducta. Tot siga potser perquè la tele ens pica amb el pentinat d’aqueix tal futbolista mentre s’oblida d’aquella gimnasta que acaba de guanyar un mundial.

      Finalment, en el terreny científic, trobem altres dades que tampoc són gens encoratjadores. Del personal de l’àrea de Ciència i Tecnologia del CSIC solament el 15% són dones, solament el 7% de les xiques creuen que tindran una professió relacionada amb la ciència i del 50% d’universitàries la seua presència en estudis com a Física o Enginyeria no arriba al 30%. Hem d’acabar amb l’estereotip que tots els científics han de ser homes.

      Uns estereotips de gènere que en tots els casos que hem analitzat ens vénen lligats des de menuts. La manera en què el xiquet o la xiqueta entenga i tracte la sexualitat, a més del mode en què se li eduque durant el seu creixement, determinarà la seua concepció fisiològica, social i psicològica, la seua llibertat, a més de les seues actuacions i comportaments. Doncs la desigualtat no és natural sinó apresa i imposada pels bombardejos diaris de la societat i els medis.

      Parlem de la discriminació dels medis –una altra gran basa del sistema- com la major reproductora dels valors més androcèntrics i excloent de les dones en els temes de prestigi social. Diàriament ens bombardegen amb anuncis, sèries, notícies i pel·lícules sexistes que encara que sense adonar-nos van causant gran mal sobre les nostres percepcions. No obstant això, si fórem capaços d’aprofundir en la formació d’igualtat des dels mitjans de comunicació i dissenyar una programació amb perspectiva de gènere, faríem un gran pas per a aconseguir una societat més inclusiva.

      Necessitem gent que vulga canviar el viciat rumb establit pel sistema, que es queixe davant les injustícies i que al mateix temps servisca de guia per als més joves perquè no es deixen rebre una educació sexista que els determine en un futur. Hem de començar a cimentar les bases d’una educació igualitària i sense estereotips ja als més menuts, però també als més grans, doncs sols així podrem en un futur desfer-nos de les cadenes de l’homicida patriarcat.

  3. Raul Becker

    La campanya publicitària Redraw The Balanç del programa Inspiring The Future, dirigida per l’estudi MullenLowe London, tracta de conscienciar la societat dels encara existents estereotips de gènere en l’educació dels nens de l’escola primària.

    En aquest vídeo coneixem a tres professores que inicien una activitat amb els nens de la classe. En ella se’ls demana dibuixar a persones amb carreres professionals interessants: un bomber, un cirurgià i un pilot de combat. Durant els 2 minuts que dura aquest vídeo, es pot observar com els nens dibuixen i pinten els seus personatges i expliquen què fan i com es diuen. Dels 66 nens de la classe, 61 d’ells van dibuixar aquests personatges com nois, mentre que només 5 les van fer dones.

    Quan, després de realitzar aquesta activitat, una de les ‘professores’ els pregunta si volen conéixer a aquestes persones en la vida, les tres surten de la classe i tornen vestides amb uniformes -les seues veritables professions-. En aquest moment, els nens entenen que elles no són professores, sinó que cadascuna d’elles representa les tres professions que acaben de dibuixar.

    La meua opinió és que l’objectiu principal d’aquesta campanya publicitària és conscienciar la societat que cal acabar amb els estereotips de gènere, però sobretot, educar els més petits amb què poden ser el que vulguen ser independentment del gènere. És una campanya publicitària amb la qual s’intenta trencar amb els estereotips laborals i de gènere, i aconseguir que les nenes creen i sàpiguen que poden fer el que vulguen.

  4. Sergio Anthony (1BatxC)

    En aquesta entrada podem trobar un vídeo anomenat “Redraw The Balance” produït per l’organització «Inspiring The Future» i que tracta sobre els estereotips de gènere en els oficis i com ens ho han inculcat des de xicotets, a més a més, de promoure l’igualat de gènere.

    El vídeo comença en una classe on tres dones demanen als alumnes d’entre 5 i 7 anys que dibuixen tres professions: un bomber, un cirurgià i un pilot de combat. Comencen a dibuixar i les dones els fan preguntes. La majoria dels xiquets i xiquetes dibuixen a homes.

    Quan tots han terminat, els pregunten si volen conéixer a aquestes persones i ells contesten que sí. Seguidament, apareixen aquestes mateixes dones amb la roba del seu corresponent ofici. Tots queden sorpresos i fins i tot alguns s’avergonyeixen. Finalment, parlen i juguen amb elles i s’adonen que elles també poden fer aquest treball com l’home.

    A més, al final ens donen dues dades molt interessants: «61 dibuixos eren homes i solament 5 eren dones» i «Els estereotips de gènere es defineixen entre els 5 i 7 anys».

    En finalitzar aquest vídeo és normal que et faces aquesta pregunta: «De veritat som lliures d’elegir el que volem ser?» Jo pense que no. La raó? La nostra societat. Amb aquest experiment reflexionem i ens adonem que és un clar reflex d’aquesta societat sexista en la qual vivim. Des de xicotets, ens han inculcat aquests estereotips, els treballs que més costen per a l’home i els més dèbils per a la dona, si ets un home i infermer o ballarí, ets gay; si ets dona i militar, ets lesbiana.

    Ja és hora de dir NO als estereotips i cal començar per quan som xicotets. Han d’aprendre que qualsevol persona ha de fer el que més li agrada i que els seus gustos no han d’estar condicionats per la societat. Ningú ha de qüestionar la seua sexualitat solament per un treball.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s